Ja us hem parlat de com promouen la sostenibilitat i el respecte pel medi ambient a l’Espai Jove d’Encamp i al Punt Jove de Canillo. Ara és el torn del Punt Jove de la capital. Ens atén Elisabeth Almiñana, informadora i dinamitzadora del Servei de Joventut d’Andorra la Vella.
Quines activitats relacionades amb les 3R organitzeu o en quines col·laboreu? Des del Servei de Joventut d’Andorra la Vella busquem oferir activitats i tallers que impliquin una reflexió, moltes d’elles al voltant del respecte al medi ambient o a la reutilització de materials, per fer un consum més responsable. Aquestes són algunes de les nostres iniciatives:
Col·laborem amb Andwearis, que ens apropa a l’economia circular i ens ensenya com donar una segona vida a alguns materials. Amb Andwearis hem fet una xerrada sobre fast fashion en que, a més, ens va ensenyar la tècnica de costura sashiko, que consisteix a cosir de manera vistosa un forat a la roba per donar-li un estil més personal i no haver de descartar la peça. També vam fer un taller en què els joves van aprendre a fer-se un portaentrepans amb lones de comerços. També hem fet tallers de muntatge de mobles reutilitzant materials com poden ser taules d’snownoard velles o palets.
Als tallers de #CuinaSensePares que oferim sempre procurem treballar amb productes de proximitat i de temporada i evitar el malbaratament de menjar, fent que els joves portin carmanyoles per compartir amb la família el que han elaborat. Quan fem sortides a la muntanya revisem que no quedi cap deixalla, sigui nostra o que puguem trobar. Al gener vam organitzar un mercat de segona mà i d’intercanvi al Rusc, l’espai d’informació i dinamització per a joves d’Andorra la Vella.
Cada any a l’estiu fem un Clean Up Day per la parròquia per conscienciar els joves i implicar-los en la cura de l’entorn. Finalment, sempre que és possible, per desplaçar-nos per Andorra (per exemple a l’estiu per anar a la piscina) ho fem amb els autobusos de les línies nacionals, per promoure l’autonomia dels joves i fomentar l’ús del transport públic.
Com tracteu aquest tema al centre? Teniu contenidors per separar el paper, vidre, envasos…? Mireu de no comprar productes d’un sol ús… Al Rusc tenim un contenidor per a paper i cartó, un per a vidre, un per a envasos i un per a la resta. També tenim gots reutilitzables i fomentem l’ús de vaixella reutilitzable, evitant els plats, coberts i gots de plàstic. A més, l’aigua que bevem tant els joves com l’equip és de l’aixeta per evitar l’aigua embotellada.
Quin grau de preocupació o interès pel tema detecteu entre els joves de la parròquia? Hi ha qui està molt conscienciat i es mostra fortament preocupat i hi ha qui ni tan sols recicla. Però, per exemple, en cas dels joves que participen als Clean Up Day sí que podem veure que en acabar l’activitat senten indignació i enuig en constatar com de desconsiderada pot ser la gent. També cal destacar que en les sortides a la muntanya solen tenir un perfil altament sensibilitzat amb la natura i la cura del medi ambient.
David Sharus és un usuari de la Deixalleria de les Valls del Nord que construeix coses amb materials reciclats. És un de molts, però la seva història ens serveix com a exemple per mostrar com a vegades allò que necessitem està justament on menys se’ns acut buscar-ho.
Per situar-nos una mica: ets entrenador de vòlei platja. Vas ser president de l’Associació Icària Vòlei Platja de Barcelona, on entrenaves jugadors del circuit espanyol i mundial. Des del 2019 vius a Andorra i has assentat les bases del vòlei platja andorrà.
M’han proposat fer un treball de base, amb infants de 6 a 9 anys, i aquí estic.
Quan vas començar?
Quan vaig arribar a Barcelona el 1999, per posar la xarxa a la pista de vòlei de Nova Icària havíem de pujar un damunt de l’altre. Vam començar a posar uns graons per facilitar la feina, ganxos… Havíem de portar el material a la sorra i teníem l’aparcament a quatre illes de distància i vam fer un carro. Per fer la preparació física vam omplir amb sorra ampolles de plàstic de diferents mides.
La imaginació al poder.
El divertit és que fent-ho així hem après molt. La sorra que cap en una ampolla d’aigua, pesa 1,4 kg quan està seca, i en canvi si la mulles pesa 1,8 kg. Vam aprendre a fer els càlculs per tenir els pesos exactes que buscàvem per als entrenaments.
Què fas amb materials reciclats?
Faig cistelles per entrenar la col·locació de la pilota o la recepció dels jugadors, embuts de tela perquè quan la pilota cau entri en un calaix i es pugui reutilitzar, calaixos d’atac per picar la pilota en alçada i no haver d’estar saltant constantment durant els entrenament…
Estem parlant de fustes?
De fustes, de ferro… Per a les cistelles, per exemple, faig servir rodes de bicicleta a les qual trec els radis. També utilitzo els pals de para-sols per indicar diferents alçades, el peu d’una base per a un televisor… Tot allò que em pot servir ho agafo.
D’on et ve la idea de reciclar material per a la pràctica esportiva?
El material que es ven en botigues especialitzades no ens serveix per a la sorra; està concebut per a pista coberta. Adaptar-lo costa el mateix que fer-lo de nou. I fent-lo de nou tenim més marge de moviment perquè quedi exactament com volem.
Ho fas per consciència ecològica o per mera necessitat?
Des que estic a Andorra ho faig sobretot per un tema d’educació ambiental. A la pista on entrenem, a Ordino, hi ha equips de futbol que deixen moltes ampolles i brossa pel terra, i una manera que els nanos de vòlei s’impliquin en la neteja va ser que agafessin aquestes ampolles i les fessin servir per a alguna cosa. Ara estem fent preparació física i com que els menors de 16 anys no poden anar al gimnàs sols, hem buscat coses perquè puguin fer treball físic a casa sense fer-se mal. Estem treballant amb un grupet: parlem, busquem informació, veiem vídeos…
Si no m’equivoco això ho has mamat a casa, oi? Crec que el teu avi ja feia aquesta mena de coses.
Sí, ho he après a casa, però també m’hi he interessat. La meva dona diu que hi ha gent recol·lectora i gent caçadora. Ella és caçadora: agafa el que necessita quan ho necessita. En canvi jo soc recol·lector: agafo, guardo i quan necessito alguna d’aquestes coses ja les tinc.
Doncs a casa cada dia deu ser una discussió…
Sí. Em diu: “Això per què ho vols? I què en faràs d’això altre?”, ha ha!
El primer lloc on vas a buscar coses és la deixalleria?
Quan em ve una idea al cap i vull desenvolupar-la, on trobo més material per fer-ho és a la deixalleria. I si parles amb els empleats ells mateixos et donen idees.
Abans de fer el pas, va passar per una fase de dubte per vergonya? De pensar “si hi vaig, què diran”?
Quan vaig començar a aprofitar residus agafava coses que trobava llençades al carrer o anava als Encants de Barcelona. Però a mi no em fa vergonya anar a la deixalleria. En canvi, els meus fills i la meva dona no en volen saber res. Em diuen: “Deixa’ns a casa i torna més tard”. Sí, per por al què diran molta gent deixa d’aprofitar coses que li podrien fer un servei.
Com és el tracte amb els treballadors de la deixalleria?
Boníssim. Si els demanes alguna cosa específica i els arriba t’ho guarden. I quan els arriben coses aprofitables, ho aparten i netegen i ho publiquen al web, KOMTOKA. Aquest hivern, molta gent que ha vingut a Andorra per treballar a pistes o en restauració ha aprofitat moltes coses de la deixalleria per acabar de moblar els pisos on vivien. Han aprofitat cafeteres, coberts, plats… A vegades hi ha gent que tira coses d’estrena. He vist carros d’esquís llençats per alguna botiga quan acaba la temporada i els he fet servir per tenir ordenats els esquís a casa.
Increïble.
Jo tenia un professor que em deia que no creem coses del no res; el que fem és recordar coses que hem vist abans i recrear-les.
Vols dir que tots podem ser manetes?
Tots. Només cal posar-hi temps. A internet trobes molta informació. I el treball manual relaxa molt, et fa desconnectar. És un moment de serenitat absoluta.
Quin consell dones a la gent que vulgui crear coses pràctiques, decoratives o artístiques amb materials reciclats. Per on poden començar?
El problema és que no a totes les cases hi ha les eines necessàries per treballar. Seria qüestió de comprar una llima, una serra, unes pinces… i començar amb coses senzilles…
I un cop arrenques ja està, oi?
Sí, hi ha un estudi que diu que els primers cinc minuts de qualsevol activitat et tiren enrere i que un cop passat aquest temps el teu cap fa un clic i ja sents la necessitar d’acabar el que has començat.
La deixalleria no ha de ser només el lloc on anem a tirar coses sinó també a recollir-les. En uns anys això serà una pràctica molt més habitual?
M’agradaria molt que fos així. I no només les deixalleries. A cada barri es deixen objectes voluminosos al carrer en dies determinats i la gent pot trobar-hi des d’esquís, un moble…
A la Pobla de Lillet —petita vila del Berguedà, als contraforts del Pirineu— hi ha un taller-botiga d’esquís de fusta de fabricació artesana. No és l’única, però és de les que tenim més a prop. El web de la marca, Liken Skis, parla de la noblesa de la fusta, de treball manual, de producció per encàrrec, de ritme lent, de passió per l’esquí i per la natura… però no de producció ecològica ni de sostenibilitat. L’Oriol Baró, fundador de la marca, té clar que no vol fer ecoblanqueig, i nosaltres tampoc, però ens hi arribem per parlar amb ell i conèixer fins a quin punt els esquís que ell fa poden suposar un menor impacte en el medi ambient (nul, ja sabem que no ho és).
La campiona francesa d’esquí de muntanya Laetitia Roux deia que se sentia incòmoda rebent cada any un parell d’esquís nous dels seus patrocinadors, quan els anteriors encara servien. Fer les coses a mà, amb dedicació i calma també és anar contra aquesta dinàmica, no?
A vegades la gent em diu: “Ah, fas esquís de fusta perquè són més sostenibles.” I és cert, ho són, perquè és un producte de proximitat, de producció petita, tractat amb cura. Però el meu objectiu és oferir un producte de qualitat i molt durable. La clau perquè un esquí sigui sostenible és que et duri vuit, deu o més anys. Als esquís de producció industrial, perquè siguin lleugers, els posen un mínim de material i això fa que durin un o dos anys i els estiguis renovant constantment. La fusta aporta una noblesa. El plàstic simula el mateix comportament, però perd propietats abans. No vol dir que els esquís industrials no siguin bons. Els d’alta gamma també estan fets amb fusta. Jo he tingut molts pocs parells d’esquís a la vida perquè els he comprat de qualitat.
Devies tenir al cap la idea de crear Liken Skis un temps abans de tirar-te a la piscina. Què és el que et va fer decidir-te?
El projecte es va coure durant tres anys, els que van del 2015, quan vaig tenir la idea, fins al 2018, quan es va materialitzar. La idea inicial era fer autoproducció. Amb dos amics més vam pensar de fer els nostres propis esquís. Ho vam fer i van funcionar molt bé, i jo em vaig plantejar anar més enllà. Estava vivint a Barcelona, treballant en una empresa molt gran amb una feina que em feia viatjar molt, i portava un ritme de vida que no volia perpetuar. Soc de la Pobla de Lillet i volia tornar a casa i dedicar-me a alguna cosa relacionada amb l’esport i la natura. Vaig anar a Barcelona a estudiar i ja m’hi vaig quedar. Soc enginyer industrial i moltes feines em sortien a la ciutat i tenia la necessitat de tornar als orígens. Va ser començar a fer esquís i veure que anava bé i dir-me “Per què no vaig cap aquí?”.
Pel que veig, et va tirar més el canvi de vida que la viabilitat del projecte a l’hora de decidir-te a fer el pas.
Evidentment, vaig fer la meva anàlisi. Vaig fer números i vaig veure que em podia guanyar la vida fent això. Va ser començar jo i començar la pandèmia, després la postpandèmia… Aquesta és la quarta temporada i pel mig hi ha hagut dos hiverns molt complicats. Això no ha afavorit que pugui créixer de manera orgànica. Però després de quatre anys he recuperat la inversió. He hagut d’invertir en maquinària, en desenvolupament de producte, en prototips… I ara estic en un punt dolç i donant a conèixer la marca cada cop més. El boca a orella és el que m’està fent créixer.
Ets enginyer i artesà. Això casa?
Jo crec que sí. El fet de tenir aquesta titulació és clau. Com veus, el taller és relativament petit. He analitzat molt bé els espais i els processos i està tot optimitzat. I d’altra banda hi ha la part d’artesà, de treballar la fusta, que he anat aprenent al llarg dels anys. La part d’enginyer no és creativa i aquesta sí, i crec que es complementen molt bé.
De quins materials estan compostos els esquís?
El cor de l’esquí — suposa el 85 o 90% del pes— és fusta de freixe. Hi ha una sola de plàstic, un polietilè d’alta densitat, i uns cantells metàl·lics. A la part superior hi ha una xapa de fusta d’un mil·límetre de gruix. És la part purament estètica i que es pot personalitzar. Entre totes aquestes capes, hi ha fibra de vidre, que dona un reforç estructural a l’esquí. Totes aquestes capes s’aglutinen amb una resina epoxi, que els dona cohesió. Aquestes resines són bastant tòxiques, però la que jo faig servir té una part de components reutilitzats de processos d’indústries en què es requereixen resines de puresa més alta.
L’elecció del freixe és per la flexibilitat?
Un esquí ha de tenir un compromís entre flexibilitat i rigidesa. Ha de tenir resistència a la torsió. Això es pot aconseguir amb molts tipus de fusta però a mi la de freixe és la que m’ha donat millors resultats. És la millor pel que fa a absència de vibracions. He provat també la fusta paulònia. Seria semblant a un pollancre, és una fusta porosa, lleugera. També he provat el bambú, però treballo 100% amb freixe. És una fusta que prové d’Eslovènia. El meu ideal era treballar amb fusta del Pirineu i vaig començar a treballar amb un fabricant d’aquí, però la fusta no tenia les mateixes prestacions. Tothom ha coincidit a aconsellar-me que treballi amb fustes del centre i nord d’Europa. Crec que és per les condicions de temperatura i humitat. Al Pirineu els arbres tenen un creixement més ràpid i això afecta les prestacions de la fusta
Has calculat mai la petjada ecològica d’un parell d’esquís Liken en comparació amb uns de producció industrial?
Fabricants com jo n’hi ha més, a Europa. Un d’ells va fer un estudi justament d’això i la conclusió era que l’impacte dels productors artesans era menor [uns esquís convencionals tenen un impacte d’aproximadament 49.000 ecopunts i uns d’artesans, de 26.000; podeu llegir l’estudi, en francès i alemany, en aquest enllaç].
Si compro uns Liken quan em duraran?
Des que m’hi dedico —el 2018 vaig fer les primeres vendes però tinc prototips del 2016— no n’he donat cap com a inservible. El primer esquí que vaig fer el va fer servir un amic que té una escola d’esquí, perquè necessitàvem que validés el producte. Va ser una temporada llarga, de cinc o sis mesos, i el va fer servir set dies a la setmana de cinc a sis hores al dia, el que equival a unes 700 hores. I encara va bé.
Suposant que topés amb una roca i els partís, com me n’hauria de desfer?
Deixa’m dir primer que a final de temporada faig un manteniment integral dels esquís: poleixo la fusta, la torno a envernissar, tapem els forats que tingui la sola, reparem els cantells, tornem a encerar i tenim esquís nous. Si hi ha algun desperfecte es repara. I si passa un incident greu i un esquí es trenca, és suficientment bonic com per decorar la casa o per donar-li un altre ús: per fer de prestatge…
Quants models d’esquí fas?
Ara mateix tinc vuit models al catàleg, cadascun amb diferents talles i amb els acabats que vulguis, i estic desenvolupant un nou model i a més, si puc, de cara a la temporada que ve o la següent, estic pensant a treure un model d’snowboard o d’splitboard, perquè hi ha molta gent que practica aquest esport que m’ho demana. Dels models que tinc, n’hi ha que porten fixacions d’alpí, de muntanya i fins i tot de telemark. El practicant de telemark són nostàlgics de l’esquí i poder practicar l’esport amb esquís de fusta, que els recorden els d’abans, els agrada. Hi ha pocs practicants de telemark, en general, però jo tinc un alt percentatge de clients que ho són.
De bastons, no en fas.
M’ho havia plantejat però no ho he desenvolupat perquè m’he centrat en els esquís. Fa poc un fabricant català em van plantejar fer-ne amb marca Liken, però els socis van tirar cadascú pel seu camí i de moment la cosa ha quedat aquí.
En què consisteix la personalització que ofereixes?
El laminat de fusta, que poden ser fustes més clares, més fosques, amb més aigües, amb nusos… I amb el làser podem gravar les inicials del client, el seu nom, un logotip… La imaginació al poder.
Ens has parlat dels nostàlgics del telemark. Quin altre tipus de perfil de client tens?
Al principi pensava que em vindrien clients d’alt poder adquisitiu, que busquen coses molt exclusives, i no és així. Evidentment, per comprar aquest tipus d’esquís necessites diners, però crec que el tret distintiu és gent que busca producte de quilòmetre zero, que valora l’artesania, un tracte proper —tots els clients em porten els esquís per repassar al final de temporada, de tant en tant fem esdeveniments socials, fem una esquiada…—. S’ha generat una comunitat. Comprar directament al fabricant, sense intermediaris; la majoria de clients busquen això. Evidentment, són esquiadors apassionats i busquen un producte que funcioni bé. També valoren la personalització. I alguns clients venen a veure el procés de fabricació. No és una cosa que tingui publicitada, però sempre hi ha algú que m’ho demana. M’ajuden en tasques no compromeses i participen en el procés d’elaboració de l’esquí.
Només vens aquí, al taller-botiga de la Pobla de Lillet, oi?
Sí, tot i que col·laboro amb algunes botigues: una a Barcelona, algunes a la Cerdanya i a la Vall d’Aran. Tenen un expositor amb alguns esquís, prospectes comercials i targetes de visita. Si algú va a la botiga i els veu, els expliquen què faig i en cas que els interessi es posen en contacte amb mi. Els meus esquís tenen tantes combinacions possibles que no té sentit tenir exposat un producte. El client voldrà l’acabat en roure i allà el tindran amb olivera, el voldrà de 170 i el tindran de 180… I hi ha un altre tema: deixo provar diferents models d’esquís abans de començar la producció d’un encàrrec.
Tu quins tipus d’esquí practiques?
Des dels 4 anys, que vaig començar a esquiar, fins a la universitat he fet esquí alpí. Vaig aprendre’n a Coll de Pal, després vaig esquiar a La Molina… Quan vaig començar a treballar només hi podia anar els caps de setmana i no volia fer cua, i el 2003 o 2004 vaig descobrir l’esquí de muntanya, que ara és molt comú. Tot i que com jo el practico no hi ha gaire gent que ho faci. Molts fan puja i baixa a prop de pista, per fer metres, i jo faig esquí de travessa. El concepte és anar d’excursió a la muntanya a l’hivern, amb esquís.
“El llibre més ecològic és el que no es publica” afirma Jordi Panyella. Patapam. I a sobre ho diu un editor: amb l’Aida, la Mar i la Cata dirigeix la cooperativa Pol·len Edicions.
Vam conèixer aquesta editorial per Anna Riberaygua, propietària de la llibreria La Puça, que en va parlar al programa d’RNA Els Matins de la Nacional. Resulta que acaben de publicar Dones de la muntanya: cròniques de pagesia i ruralitats, una sèrie de converses amb pastores del Pallars Sobirà en format de còmic, llibre que ens interessa per veïnatge i també per com està editat.
Efectivament, Pol·len Edicions practica l’ecoedició, que no és publicar llibres amb impacte zero —cosa que, com hem dit, és impossible—, però sí amb l’impacte mínim.
Per concretar, si obres qualsevol altre llibre d’aquesta editorial per l’última pàgina veuràs la seva “motxilla ecològica”. Es tracta d’una taula que compara els consums derivats de la producció d’un exemplar del llibre amb els que tindria si estigués fet sense criteris de sostenibilitat. Aquesta és la motxilla de Dones de la muntanya:
Aquest impacte es calcula amb el programari Bookdaper.
Val a dir que tot i que a Andorra no tenim una iniciativa semblant, saps que si compres un llibre d’Editorial Andorra, Anem Editors, Mesclant, Marina Edicions, Editorial Medusa o Trotalibros estàs comprant producte de proximitat i donant suporta als autors del país.
Pol·len Edicions no es queda aquí. Des del 2020 impulsa, juntament amb l’Ajuntament de Barcelona, les jornades Ecobooklab, dedicades a l’ecoedició. En aquest fòrum s’han presentat idees —de moment, potser, declaracions d’intenció, però que assenyalen un camí interessant— com que l’ajuntament de la capital catalana està pensant a prescindir dels pròlegs als llibres institucionals per reduir el volum de paper consumit o que la Generalitat de Catalunya està incloent clàusules ambientals a les subvencions de la producció de llibres.
A la banda contrària dels Pirineus trobem una altra editorial que es declara ecoreponsable. Ens referim a La Cabane Bleue, una editorial de llibre infantil i il·lustrat. Pel que fa al compromís amb el medi ambient expliquen:
“Per tal de reduir el consum d’energia i matèries primeres, els nostres llibres s’imprimeixen en lots de diversos títols i el seu format està optimitzat per encaixar perfectament en un full d’impressió. Imprimim en petites quantitats, per evitar l’excés d’existències i la destrucció d’articles no venuts. Publiquem llibres duradors, tant en la seva forma com en el seu contingut: ens abstenim de projectes amb finalitats purament comercials i afavorim l’originalitat d’un tema o el seu tractament.”
També imprimeixen a menys de 500 km del magatzem, fan servir paper certificat pel FSC i fan les cobertes amb un paper especialment robust que els permet prescindir de la laminació plàstica. Finalment, treballen amb empreses
amb les quals comparteixen valors i garanteixen una compensació justa a tots aquells amb qui interactuen, i defensem el comerç de proximitat i les llibreries independents.
Si tu vols contribuir a aquest canvi pots fer el següent (si tens més idees són benvingudes):
Evitar comprar llibres —com passa amb alguns d’infantils— que incorporen músiques i llums que funcionen amb piles.
Mirar la lletra petita a l’hora de comprar i, pel mateix pes, quedar-te amb el llibre que tingui un impacte ecològic més baix. Per exemple, el que estigui fet amb material reciclat o amb fusta de boscos explotats de manera sostenible. El Forest Stewardship Council és un dels organismes que ho certifica.
També és millor un llibre imprès amb tintes vegetals, perquè tenen menys impacte ambientals que les normals. I un llibre amb un disseny clar suposa també un menor consum de tinta que un de fosc.
Fer compra, com hem dit, de proximitat, sigui llibre andorrà, català o francès.
Comprar llibres d’editorials petites. Segons dades del 2015 del Comercio Interior del Libro, la taxa de devolucions d’estocs de llibres a les editorials és del 30,1% de mitjana, mentre que en el cas de les editorials independents és del 22%, perquè afinen més les tirades per reduir al màxim els costos.
En la mateixa línia, els llibres editats mitjançant plataformes i iniciatives de micromecenatge acostumen a fer una tirada ajustada a la demanda que han detectat i tenen un marge d’estoc sobrant encara més reduït.
Allargar la vida dels llibres, tenint cura de la seva conservació i regalar-lo, vendre’l o intercanviar-lo amb qui pugui estar-hi interessat un cop l’hem llegit (i sempre que no tinguem ànim de rellegir-lo, cosa que, quan el llibre s’ho val, està molt bé).
Un dels llocs on podeu comprar llibres d’editorials indpendents i de prop (tot i que en francès) i intercanviar-los és la llibreria Moby Dick de la capital andorrana. A la porta hi han penjat un cartell, el missatge del qual subscrivim. És broma, però ja se sap que en tota broma hi ha una part de broma.
Fa uns dies vam publicar una entrevista amb la responsable de l’Espai Jove d’Encamp en què li plantejàvem qüestions relacionades amb el reciclatge i la conservació del medi ambient. Ens interessava —ens interessa— saber com viuen aquest tema les noves generacions.
Ara és el torn del Punt Jove de Canillo. Aquest centre és un espai de trobada on s’ofereix informació, orientació i assessorament en formació, treball o salut, ordinadors amb connexió a internet per poder fer consultes o per utilitzar com a eina de treball, i jocs i materials divers per fer diferents activitats. Ens atén Albert Moya, responsable de Joventut del Comú de Canillo.
Quines activitats relacionades amb les 3R organitzeu o en quines col·laboreu?
A l’agost del 2016 vam posar en marxa conjuntament amb el Ministeri de Medi Ambient un projecte mediambiental. Primer es va programar un taller en què els joves van poder experimentar i treballar els canvis climàtics i adquirir coneixements sobre el clima. A finals del 2018 es va instal·lar la primera estació meteorològica urbana del país en què els joves són els encarregats de comprovar cada dia els canvis climàtics i traspassar aquestes dades al Govern mitjançant una piulada. Està situada a la plaça del Telecabina, al costat del Punt Jove.
En l’àmbit de Joventut fem el clean-up day, que és la campanya europea de prevenció de residus. Abans es feia el primer cap de setmana de maig i ara s’ha canviat i es fa el tercer cap de setmana de setembre. Amb els joves participants fem durant tot un dissabte una batuda pels entorns de la parròquia.
A la parròquia tot el departament de Joventut i Socials col·laborem a la Setmana Europea de Prevenció de Residus. Per exemple, l’any passat vam organitzar un taller de costura per fer bosses de la compra amb samarretes velles.
A l’estiu, un cop per setmana fem alguna activitat en entorns naturals. Aprofitem per fer sensibilització, recordant les normes de convivència a la muntanya, i si veiem deixalles o brutícia ho netegem.
Durant les vacances de Nadal hem fet tres dinàmiques per parlar i reflexionar sobre Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i sostenibilitat.
A escala nacional, portem uns quants estiu que tots els punt joves del país fem una setmana de neteja de l’entorn, en què cada punt jove aprofita un dia de la setmana per fer algun acte mediambiental a la seva parròquia. Aquesta activitat la fem la primera setmana de juliol. Un cop celebrada la jornada, ho publiquem a les xarxes socials perquè tots els punts joves del país ho puguin veure i reflexionin sobre el tema.
Com tracteu aquest tema al Punt Jove? Teniu contenidors per separar el paper, vidre, envasos? Mireu de no comprar productes d’un sol ús?
Després de les dinàmiques que hem fet per Nadal, els joves han llançat diverses idees per posar a les instal·lacions del Punt Jove recipients per separar millor els diferents materials i fer una campanya de conscienciació, fent algun concurs de fotografia o així, projecte que encara s’ha d’organitzar.
Quin grau de preocupació o interès per a aquest tema detecteu entre els joves de la parròquia?
Creiem que no estan gaire conscienciats, que la teoria se la saben, però a l’hora de posar en pràctica o bé no ho viuen com una preocupació o no li donen la importància que té, i això fa que no reciclin correctament.
