Makeover & upcycling: fes feliços els teus mobles vells

En aquest blog hem esmentat molts neologismes, com l’upcyling de roba o l’stooping. Hem de veure si els trobem noms en la nostra llengua, però mentrestant us en presentem dos de nous, el makeover i l’upcycling, tendències en boga en el món de la restauració de mobles.

Els aficionats al tema ja els coneixen, però a Andorra hem tingut recentment una ocasió per descobrir-ho. A final d’any, el comú de la Massana va organitzar a  una xerrada sobre aquesta qüestió per als joves del Punt 400 a càrrec de Mireia Garcia, llicenciada en història de l’art i diplomada en conservació i restauració de béns culturals i directora de l’empresa Retoc Restauració.

La xerrada va consistir a explicar, en primer lloc, on es poden aconseguir els mobles/objectes sense haver-los de comprar nous, i, en segon, en com es poden recuperar. Segons l’estat i valor del moble o objecte podem:

1. Restaurar-lo per recuperar el seu aspecte original

Aquesta seria la restauració tradicional. Si tenim una peça històrica, de gran valor, el més lògic és intentar fer-lo tornar al seu estat original. I si no és que som realment experts en la matèria el millor és que ho deixem en mans d’una empresa especialitzada. No cal que sigui una butaca estil Imperi o una taula Lluís XIV, amb sofisticades ornamentacions i incrustacions, pot ser un vell bagul o un simple saler de pastor amb belles musicatures.

2. Makeover: canviar-ne l’estètica

Posem que hem heretat un moble escriptori que trobem una mica carrincló. Abans de llençar-lo i substituir-lo per un de nom impronunciable que haurem comprat en un centre comercial i que haurem acoblat nosaltres mateixos amb ajuda de cargols Allen, podem afegir-li una peanya per posar-hi l’ordinador, fer-hi uns forats per passar els cables, enganxar-hi una tira de LEDs o simplement pintar-lo amb colors que siguin més del nostre gust.

3. Upcycling: transformar-ne la funció

Encara hi ha una altra opció, que és donar a la peça una nova funció. Per exemple, la pota d’una taula pot esdevenir un peu de làmpada, uns esquís es poden transformar en un banc, podem crear un espectacular sofà amb palets i qualsevol recipient foradat convertir-se en test. El límit el posa la teva imaginació.

Potser et preguntes com contribueixen aquestes pràctiques a la sostenibilitat. Doncs sàpigues que conservant el moble en comptes de tirar-lo elimines dos residus: el mateix moble, que hauria anat a la deixalleria (o a l’abocador!) i que s’hauria hagut de desmuntar per recuperar-ne els materials reciclables (en ocasions el 100% però en d’altres molt menys), i el residu invisible, que és el que es genera durant la fabricació d’un producte i que en aquest cas és el del moble que hem deixat de comprar.

Però què passa si el moble està més enllà de qualsevol possibilitat de recuperació? Com ens desfem de l’andròmina? Doncs cal trucar al servei de recollida de voluminosos del nostre comú, que ho portarà a la deixalleria, o bé portar-ho nosaltres mateixos. A l’app Reciclem Bé, disponible per a iOS i Android, en trobareu més informació.

Agenda sostenible 2022

Sempre que comença un nou any tendim a fer dues coses: fer un calendari d’allò que tenim previst fer i redactar una llista de bons propòsits. Pel que fa a la primera, hem recollit tot allò de relacionat amb la sostenibilitat i el medi ambient que tenim constància que passarà durant el 2022. I pel que fa a la segona, et proposem una acció a favor de l’entorn que pots fer cada mes. És a títol orientatiu, és clar, adapta-ho a les teves necessitats i interessos.

En tot cas, si volem fer una acció realment efectiva per al medi ambient no podem dir una altra cosa que: reciclem bé! Trobaràs molts consells de com fer-ho en aquest web i a l’app, disponible per a iOS i Android.

SENSE DATA

Durant el 2022 és previst que s’aprovi la Llei d’economia circular, que prohibirà que els productes d’un sol ús de plàstic que tinguin alternatives al mercat amb materials biodegradables es puguin importar, farà èmfasi en la reducció del malbaratament alimentari i regularà un seguit de qüestions que han de fer que tant els sectors econòmics com els consumidors tinguin un comportament més sostenible.

GENER

26 – Dia Mundial de l’Educació Ambiental

* Consell del mes: canvia les bombetes tradicionals que es fonguin per bombetes LED i apaga els llums que no facis servir.

FEBRER

2 – Dia Mundial de les Zones humides

10 – Dia Mundial dels Llegums

* Consell del mes: ves a peu, en bicicleta o en transport públic sempre que puguis.

MARÇ

3 – Dia Mundial de la Vida Silvestre

21 – Dia Internacional dels Boscos

22 – Dia Mundial de l’Aigua

23 – Dia Mundial de la Meteorologia

23–25 – Mountainlikers: Congrés Mundial de Turisme de Neu i Muntanya

* Consell del mes: ves a comprar amb bosses de roba, cistell o carret de  i estalvia’t i estalvia-li al món bosses de plàstic.

ABRIL

22 – Dia Internacional de la Terra

27 – Dia Internacional del Soroll

* Consell del mes: quan compris electrodomèstics mira que tinguin l’etiqueta de màxima eficiència energètica.

MAIG

8 – Dia Mundial de les aus Migratòries

16 – Dia Internacional de la Llum

17 – Dia Mundial del Reciclatge

20 – Dia Mundial de les Abelles

22 – Dia Internacional de la Diversitat Biològica

* Consell del mes: evita el malbaratament alimentari: prepara nous plats amb les sobres del menjar.

JUNY

3 – Dia Mundial de la Bicicleta

5 – Dia Mundial del Medi Ambient

18 – Dia de la Gastronomia Sostenible

Principi de mes – Setmana del Medi Ambient

Principi de mes – Festa del Medi Ambient

Principi de mes – Concurs d’Iniciatives Ambientals

* Consell del mes: no tiris a la primera un aparell que s’espatlla, mira de fer-lo arreglar.

JULIOL

Tot el mes – Activitats d’Estiu, Andorra Sostenible

* Consell del mes: a l’hora de viatjar, buscar allotjament i consumir en general estudia si et pot anar bé l’opció de compartir.

AGOST

* Consell del mes: en tot allò que compris comprova que no porti components tòxics i nocius per a tu i per al medi ambient; millor si és ecològic!

SETEMBRE

7 – Dia Internacional de l’Aire Net per a un Cel Blau

16 – Dia Internacional de la Preservació de la Capa d’Ozó

22 – Dia Mundial sense Cotxes

29 – Dia Internacional de la Conscienciació sobre el Malbaratament d’Aliments

Mitjan mes – Setmana Europea de la Mobilitat Sostenible i Segura

Mitjan mes – Festival La Pitavola del Comapedrosa

* Consell del mes: quan compris menjar preparat porta la teva pròpia carmanyola, que no te’n donin una d’un sol ús.

OCTUBRE

16 – Dia Mundial de l’Alimentació

31 – Dia Mundial de les Ciutats

Mitjan mes – VideDressing, mercat de roba i complements de segona mà, La Massana

Final mes – Setmana Europea de l’Energia Sostenible

* Consell del mes: utilitza piles recarregables en les joguines i els aparells electrònics.

NOVEMBRE

Mitjan mes – VideSport, mercat de roba i material esportiu de segona mà, La Massana

Finals de mes – Setmana Europea de la Prevenció de Residus

* Consell del mes: posa la calefacció de casa a la temperatura justa per anar amb jersei.

DESEMBRE

5 – Dia Mundial del Sòl

11 – Dia Internacional de les Muntanyes

Principi de mes – Preparem el Nadal, activitats proposades pel Ministeri de Medi Ambient i Sostenibilitat i Andorra Sostenible

Mitjan mes – Campanya de recollida de joguines a favor de Càritas

* Consell del mes: embolica els regals amb teles que es puguin reaprofitar.

Segus que ens hem deixat moltes coses. Si organitzes o conèixes activitats que creus que hem d’incloure en aquesta agenda posa’ns-ho en els comentaris! Gràcies per endavant!

Una carta als Reis amb regals sostenibles

Jugar és connatural a l’ésser humà. Jugant aprenem i ens desenvolupem, mentre que la falta de joc ens pot provocar tota mena de mals. I juguem a totes les edats. No propugnarem des del Reciclem Bé que no hem de jugar —adults i infants— o que hem de jugar menys. Al contrari: jugar és sa i necessari.

De manera que us proposem un joc: busquem tots plegats maneres de fer que les joguines siguin sostenibles.

Què fem amb les joguines que ja tenim?

Apliquem la mateixa regla que fem servir en tants àmbits de la vida: si es pot arreglar ho farem, bé nosaltres mateixos o bé portant la joguina a la cosidora, al fuster o al tècnic electrònic. Si no està espatllat però ja no ho fem servir, ho podem donar o vendre a qui en pugui treure profit.

Fa pocs dies s’ha tancat la 29a campanya de recollida de joguines d’RTVA a favor de Càritas perquè cap nen es quedi sense regal, i altres entitats del país organitzen també recollides entre els seus socis i simpatitzants.

I si ja no té remei, ho portem a reciclar. Però alerta, que les joguines de plàstic, al contrari del que molta gent creu, no van al contenidor groc. El contenidor groc no és el del plàstic sinó els dels envasos. Les hem de dur a la deixalleria comunal. Ho pots comprovar a l’app Reciclem Bé, disponible per a mòbils iOS i Android.

Què fem si hem de fer regals?

Primer de tot, plantejar-nos si cal fer tants regals. En un grup —familiar, d’amics o de companys de feina—, no cal que tothom faci regals a tothom. Podem jugar a l’amic invisible i reduirem de manera notable la quantitat de residus que produïm, ja sigui pel paper d’embolicar, els embalatges o pels mateixos productes regalats, que moltes vegades acaben arraconats o llençats.

Com dèiem al principi volem que els infants juguin tant com vulguin però per fer-ho necessiten ben poca cosa: amb una capsa de cartró construeixen un castell, amb quatre taulons i cordes, una cabana en un arbre… Deixem que facin volar la imaginació…

També podem procurar que allò que els regalem sigui fet de materials naturals, sostenibles i reciclables (jocs de construcció en fusta, un arc i fletxes, instruments musicals, peluixos o putxinel·lis fets amb retalls de roba…). I si pot ser que siguin fets per artesans o per petites empreses locals, amb matèries primeres de km 0.

També podem regalar joguines que propugnin valors com l’amor per la natura i el proïsme i el respecte pel medi ambient, com ara llibres o jocs de taula centrats en aquesta temàtica.

I, finalment però no menys important, podem regalar als petits de la casa el bé més escàs i preuat: temps. En comptes de posar-los al davant una pantalla electrònica perquè quedin absorts durant hores i deixin de donar la tabarra, podem jugar amb ells, que és, de tot el que podem fer, el que de ben segur més il·lusió els farà.

Internet també contamina

“En un minut es miren 167 milions de vídeos a Twitch, es descarreguen 452.000 hores de sèries de Netflix i es visualitzen 694.000 hores de vídeos de YouTube” escriuen Ivan Mariblanca Flinch i Ivan Mora a “Data centers i circularitat digital”.

Tendim a imaginar, en part perquè ens ho han venut així, que internet és una cosa etèria, immaterial. Oposem el món digital al món físic i ens pensem que tota aquesta informació està al núvol. Però el núvol són enormes centres de dades, amb milers d’ordinadors (parlant en propietat, de servidors) funcionant 24 hores al dia set dies a la setmana els dotze mesos de l’any. Aquests aparells consumeixen energia quan estan en repòs perquè s’escalfen i s’han de refrigerar, i encara més quan els fem treballar: quan fem una cerca en un buscador, quan enviem un correu electrònic, quan pugem o reproduïm música o vídeos, quan juguem en línia…

El món digital contribueix a la reducció d’emissions de CO2. Si fem una videoconferència ens estalviem desplaçar-nos físicament a un lloc i reduïm així les emissions que hauríem generat en agafar un autobús, un cotxe o un avió per assistir físicament a la reunió. Si enviem un correu electrònic no cal talar un arbre per fer el paper de carta i el sobre i no cal que una empresa de missatgeria ho porti al destinatari en una furgoneta.

Però l’impacte d’internet sobre l’ecosistema no és nul. La fabricació d’ordinadors, tauletes, mòbils, encaminadors, servidors i altres aparells és contaminant, i el mateix funcionament d’aquests aparells consumeix molta electricitat.

  • ­Fer una cerca en un buscador emet 0,2 g de CO2.
  • Visitar una pàgina web emet 1,76 g de CO2 a l’atmosfera.
  • Enviar un correu electrònic emet 4 g de CO2 i si porta arxius adjunts pot arribar a deixar una empremta de 50 g.
  • Veure un film des d’una plataforma digital emet 36 g.

El 2021 el tràfic a internet és el triple del que hi havia el 2015. I continua creixent exponencialment. L’streaming, la realitat virtual, el big data, la intel·ligència artificial, el blockchain, l’internet de les coses…  Segons un estudi recent de l’escola parisenca ESCP, les tecnologies digitals són responsables del 4% de les emissions de gas d’efecte hivernacle i s’estima que d’aquí a quatre anys poden arribar a representar el 20%.

La pregunta del milió és: què podem fer per reduir la nostra petjada ecològica quan fem servir internet?

L’ORDINADOR

  • Es recomana apagar-lo si no l’has de fer servir durant 2 hores.
  • Molts aparells (també televisors, equips de música…) segueixen fent un petit consum d’energia quan estan apagats (són els que tenen un pilot vermell encès). Desendolla’ls.
  • Baixa la brillantor de la pantalla. Passar d’un 100 a un 70% redueix el consum del monitor en un 20%.
  • Escriu directament la URL de la pàgina si la coneixes o recupera-la dels favorits del navegador; evita passar pel cercador si pots.

EL CORREU ELECTRÒNIC

  • Evita fer “respondre a tots” si no és necessari.
  • Dona’t de baixa dels butlletins que no llegeixis.
  • Elimina missatges antics (es pot fer automàticament), que ocupen espai als servidors.
  • Si tens la persona a prop, parla-hi en comptes d’enviar-li un correu (això passa més del que ens pensem a la feina!).

EL NÚVOL

  • Mira d’emmagatzemar les teves dades en centres de dades verds o green datacenters, que utilitzen fonts d’energia renovable o estan situats en regions fredes, prop de l’àrtic, el que fa que s’estalviïn molt consum dedicat a refrigeració.

EL TELÈFON I LA TAULETA

  • Per a petites cerques o tasques poc complicades, fes servir el mòbil o tauleta abans que l’ordinador, ja que té un menor consum energètic.

LES TRES ERRES

  • Redueix: compra només els aparells que realment necessitis.
  • Reutilitza: reformateja l’ordinador quan comenci a anar lent i si arriba un punt en què te n’has de desprendre, ven-lo o dona’l a algú a qui encara pugui fer servei.
  • Recicla: porta l’aparell a la minideixalleria, a la deixalleria mòbil o la comunal. A l’app Reciclem Bé, disponible per a mòbils iOS i Android, trobaràs informació al respecte.

És important conèixer l’efecte que tenen les nostres accions, però cal relativitzar: les xifres d’emissió de CO2 esmentades són petites comparades amb els 440 g que emet un cotxe per recórrer un quilòmetre.

Cuina d’aprofitament… molt profitosa

En un post recent proposàvem un seguit d’accions a fer per evitar el malbaratament alimentari. Una d’elles era aprofitar sobres i restes de menjar per preparar altres plats, i ara volem aprofundir en el tema.

La cuina d’aprofitament ha estat practicada per tots els pobles i ha donat lloc a grans troballes, a receptes preuades, per no dir directament reverenciades. Les receptes basades en coses que d’altra manera llençaríem són un exponent extraordinari de creativitat anònima, col·lectiva, una aportació capital a la cultura i una font incessant de plaer gustatiu.

Un exemple d’això, que a més s’escau d’allò més per a aquestes dates, són els canelons. És un plat de pasta que forma part del corpus del patrimoni culinari català, tot i que és originari d’Itàlia (i, remuntant-nos més enrere, hi ha qui diu que xinès, com tota la pasta). El gastrònom Néstor Luján va escriure una Pequeña historia de los canelones, on explica que es va popularitzar a Catalunya durant el segle XIX arran de servir-se en restaurants regentats per italians, que llavors abundaven i tenien una gran reputació. D’aquests establiments, el caneló va passar, amb el temps, a formar part del receptari domèstic.

Es preparava en ocasions especials però va esdevenir, en particular, el plat emblema de Sant Esteve. I això per dos motius: un, que permetia aprofitar les restes del rostit que era costum menjar per dinar per Nadal, i dos, que era un plat d’elaboració lenta, ideal per fer en un festiu com el 26 de desembre.

Us n’expliquem una de les moltes receptes.

  1. Com hem dit, per al farcit s’aprofita el capó o tall que hagi sobrat del dia abans. Ara bé, quan es prepara amb carn comprada s’hi acostuma a posar porc, pollastre i vedella. Es posa en una cassola amb oli o llard i s’hi afegeix tomàquet, ceba, carrota, all, porro i api. Es condimenta amb una fulla de llorer, canyella, sal i pebre. Opcionalment s’hi pot posar romaní, farigola i tòfona. Per amorosir la carn era costum posar-hi fetge de pollastre o cervellet de xai i avui hi ha qui ho fa amb foie micuit.
  2. Ha de coure al forn a 190º durant 45 minuts. Passat aquest temps s’hi afegeix un bon raig de vi ranci o conyac i es deixa durant una hora a 150º. Ho retirem, desossem i traiem la pell del pollastre i la canyella, hi afegim molla de pa sucada en llet i ho triturem. Queda millor si es fa amb una trituradora manual: que quedi esmicolat però no fet puré.
  3. Mentre la carn és al forn podem anar preparant la beixamel. Posem en una paella grossa parts iguals de mantega i farina i quan sigui fos ho cobrim amb una bona quantitat de llet, un polsim de nou moscada, sal i pebre blanc. Quan hagi bullit dos minuts ho retirem del foc i anirà agafant una consistència pastosa.
  4. És el torn de coure la pasta. La posem 10 minuts en aigua bullint, amb sal, tenint cura que les plaques no s’enganxin entre elles. Les traiem i les assequem sobre un drap net que haurem posat sobre el taulell.
  5. Posem una cullerada de carn picada a cada caneló i l’enrotllem. Posem una capa de beixamel en una safata que pugui anar al forn (per exemple tipus Pyrex), els canelons, tots en la mateixa direcció per facilitar trobar-los quan els servim, ho cobrim amb la beixamel restant, ratllem formatge per sobre (emmental, parmesà, gruyère o formatge de cabra semisec) i ho posem a gratinar a 220º durant 10 minuts. I ja ho tindrem.

Gaudiu de les festes amb alegria i evitant malbaratar aliments. Que aprofiti (i mai millor dit)!