KOMTOKA: una segona vida per a objectes llençats

Hi ha gent que va a les deixalleries a buscar mobles o objectes i hi ha artistes que hi van a recollir materials amb els quals treballar (properament publicarem en aquest blog entrevistes amb alguns d’ells). Aquestes visites, lluny de ser una nosa, són molt benvingudes pels responsables de les instal·lacions, perquè contribueixen a la reducció de residus i promouen la reutilització. De fet, molts treballadors de les deixalleries separen peces que consideren que poden interessar als visitants habituals.

I ara, anant un pas més enllà, la Deixalleria de les Valls del Nord ha creat un web, KOMTOKA, que, entre altres objectius, pretén donar a conèixer els objectes que alguns ciutadans han portat i als quals, a parer d’altres, encara els queda corda. Així, qualsevol persona pot consultar els productes disponibles prèviament a visitar la deixalleria.

Una ullada al web permet comprovar que disposen d’objectes d’allò més divers: mobles, làmpades, electrodomèstics, cotxets, elements de decoració nadalenca, esquís… Ara mateix n’hi ha pocs però se n’aniran afegint i llavors serà molt útil la possibilitat de filtrar-los per categoria. En aquest moment no hi ha roba, perquè les peces aprofitables arriben molt barrejades amb les que no ho són i cal fer un triatge que encara no s’ha fet, però tot arribarà.

Qui descobreixi al web alguna cosa que li pugui convenir tan sols ha de trucar o enviar un correu a la deixalleria per dir quan passarà a recollir-ho. Així de fàcil. El telèfon és el 847 042, i el correu, deixalleria@comumassana.ad. La Deixalleria de les Valls del Nord obre de 8 a 16 h de dilluns a dissabte.

El web de KOMTOKA inclou una crida perquè la gent hi porti els seus mobles i electrodomèstics vells i informa de la recollida de voluminosos que fan el Comú de la Massana (dilluns i dijous al matí) i el d’Ordino (dimarts i dijous al matí). Jaume Linol, cap del Departament de Manteniment i Serveis del Comú d’Ordino, demana: “No tinguis por d’apropar-te a la deixalleria, és un servei per a tu.”

El mateix opina Eva López, cap de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat del Comú de la Massana. “KOMTOKA és, si se’m permet, com un Wallapop d’objectes que pots anar consultant sense necessitat d’adreçar-te a la deixalleria, cosa que a la gent li costa, ja sigui per deixar-hi residus o per venir a veure què hi ha”, explica.

El servei “va dirigit no només a persones amb pocs recursos, pot servir a escoles d’art que recuperin objectes, gent que vol redissenyar mobles, empresaris que vulguin moblar apartaments turístics o oficines que necessiten prestatgeries o cadires…”, amplia López.

L’objectiu d’aquesta nova iniciativa és, en definitiva, fomentar la reducció de residus que cal tractar i eliminar i promoure la reutilització, ja sigui amb una neteja i capa de pintura, makeover (donar-li un toc original, canviar-li l’estètica) o upcycling (transformar-ne la funció).

I no cal de de la Massana o d’Ordino per passejar-se pel web (o directament per la deixalleria) a la cerca de peces de col·leccionista, el valor de les quals només saben reconèixer els experts, o d’objectes modestos, però que et poden fer un bon servei.

Setmana Europea de la Prevenció de Residus: moda circular i sostenible

La Setmana Europea de la Prevenció de Residus té com a objectiu organitzar accions de sensibilització sobre la prevenció de residus. L’edició d’enguany —la catorzena— tindrà lloc del 19 al 27 de novembre i està dedicat a la moda i porta com a el lema “generar residus és antiquat” (l’any passat el tema va ser la reducció de residus). A Andorra hi participen el Govern, Andorra Sostenible i els 7 comuns, entre d’altres.

Ja hem parlat a bastament de la moda —hem entrevistat les impulsores de les marques Andwearis i Color Botanica i hem proposat idees per fer el canvi d’armari i per allargar la vida de la roba—, però val la pena tornar-hi perquè és un dels sectors econòmics que més contamina.

Ho avalen dades com aquestes:

  • Al món i  l’any, la indústria tèxtil consumeix 79.000 milions de m3 d’aigua, emet 1.715 milions de tones de CO2 i produeix 92.000 milions de quilos de residus.
  • Un 35% dels microplàstics presents al medi natural provenen del tèxtil.
  • En els darrers 20 anys, els europeus han comprat un 40% més de roba, la qual cosa significa que la indústria tèxtil és ara responsable del 10% de les emissions mundials de CO2.
  • Això el situa com el quart sector amb més impacte, només superat per l’alimentació, l’habitatge i la mobilitat.
  • De mitjana, cada europeu llença 11,3 kg de roba a l’any: en total, 5,6 milions de tones. Només es recicla l’1% de la roba.

Què es pot fer?

La indústria té la responsabilitat d’actuar per capgirar la situació.

  • Moltes marques subcontracten la producció al sud-est asiàtic perquè els suposa un estalvi de costos. En realitat, el cost és més elevat, però no el tenen en consideració perquè ells no el paguen. Aquestes costos invisibles són l’emissió de CO2 del transport de la roba i la contaminació d’aqüífers, que acabarem pagant entre tots, a banda de tenir els treballadors en unes condicions que la llei no permetria en els països on tenen les seus.
  • Produir localment evita aquestes emissions i crea llocs de treball. Fomenta el talent local i dona vida a les comunitats. Les marques petites acostumen a treballar així perquè no tenen capacitat per entrar en el món del comerç internacional, però no totes ho fan; informa’t abans de comprar.
  • Cal dir que tampoc totes les multinacionals ho fan malament. L’empresa d’impacte social Makers Unite i la marca de roba Patagonia, per exemple, han inaugurat l’United Repair Centre, amb l’objectiu de fer reparacions per a clients de tot Europa. La finalitat és lluitar contra la roba d’usar i llençar, facilitant a les marques la incorporació de la reparació i la reutilització al seu model de negoci.

Nosaltres, els consumidors, podem fer també petites accions que, sumades, poden marcar la diferència.

  • Podem deixar de comprar roba i accessoris de marques que no tenen sensibilitat amb aquests temes. Si som molts els que ho fem ho notaran al compte de resultats i entendran perfectament el missatge que els estem transmetent.
  • Podem comprar de segona mà, per exemple, en mercats com el Vide Dressing edició tardor, els Encants Vintage d’Unicef (novembre), el Vide Dressing de primavera (5 a 7 de maig de 2023), el Vide Esport (13 i 14 de maig), el Mercat de Segona Mà de Canillo (juny) i a botigues socials (Carisma i Càritas) o de segona mà (Segona Vida, segonamaandorra.com, Com Nou).
  • Alerta: aplicacions com Wallapop o Vintedtambé faciliten la compravenda de roba de segona mà, però si no canviem la mentalitat poden resultar contraproduents. Pot passar que acabem comprant més roba perquè aquí és més barata i mantenim el pressupost que hi dediquem o perquè sabent que la podrem revendre en aquestes plataformes portem les peces dos o tres cops i fem una renovació d’armari accelerada.
  • Si comprem roba nova, que els texans siguin sense decolorar (per envellir-los es fa un consum altíssim d’aigua), i la resta, de cotó orgànic (consumeix menys aigua i pesticides) o altres materials naturals (llana, lli, viscosa…).
  • Per allargar la vida de la roba hem de rentar només quan sigui necessari i a baixa temperatura amb detergents ecològics, recosir botons, arreglar descosits i donar un nou ús a la roba (camises sense mànigues, convertir texans en faldilles o bosses, fer draps…).
  • La reparació perllonga la vida útil d’una peça i té un impacte positiu immediat. Per exemple, fer servir una peça durant 9 mesos més redueix les emissions de CO2 d’aquest producte en un 27%, el consum d’aigua en un 33% i els residus en un 22%.

Amb motiu de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus s’han organitzat a Andorra un munt d’activitats que us ajudaran a fer un ús més circular i sostenible de la roba. Totes són gratuïtes, però per a algunes cal inscripció prèvia. Contacteu amb cada comú abans d’anar-hi.

Aquí teniu el programa:

Vide Dressing, la segona mà està de moda

Enguany, la Setmana Europea de la Prevenció de Residus està dedicada a la moda circular i sostenible. Se celebrarà del 19 a 27 de novembre i properament us en donarem més detalls. Abans, però, se celebra el mercat de roba i complements de segona mà Vide Dressing, i també us en volem parlar.

La idea va sorgir de dues noies amants de la moda i dels mercats que s’organitzen als sud d’Europa, l’Audrey i la Meritxell. El Comú de la Massana va recollir la proposta i des d’aleshores el mercat no ha parat de créixer. Aquest any compta amb 90 parades —aviat és dit—, que es distribuiran entre l’edifici de les Fontetes i la Closeta. Això serà divendres de 16 a 19 h, dissabte de 10 a 19 h i diumenge de 10 a 14 h.

Al Vide Dressing hi trobareu des de bosses de mà de primeres marques a jaquetes, sabates, vestits de festa, anoracs, ulleres de sol i molts altres complements. També hi ha objectes que no s’han utilitzat mai, ja que per alguna circumstància la persona que els va adquirir no els va arribar a estrenar. Una altra de les novetats és la creació del Vide Kids, un espai específic de roba, joguines, cotxets i altres articles relacionats amb els infants.

“El millor residu és aquell que no es genera. Per això és important aquesta cultura d’allargar al màxim la vida dels productes”, va afirmar Josep Maria Garrallà, el conseller de Turisme, Comerç i Dinamització, en la presentació de l’esdeveniment.

La roba de segona mà no elimina la necessitat de comprar roba nova —no oblidem que és una indústria que dona vida a moltes famílies— sinó que la complementa. I té un encant especial. Passejar per mercats de segona mà permet descobrir petits tresors: peces que ja no es fan, que ens parlen d’altres èpoques i que ens permeten lluir un estil personal i intransferible. Que maten el fantasma de la uniformitat.

A vegades trobareu peces més aviat desgastades, però que amb una mica de fil i agulla poden complir una nova funció. Això ens permet ser, a la nostra manera i per una estona, dissenyadors. Així que si en teniu l’oportunitat, us recomanem vivament que us passeu pel centre de la Massana aquest cap de setmana.

I si no, aquí teniu altres cites en la mateixa línia al llarg de l’any: del 5 al 7 de maig de l’any que ve se celebrarà l’edició primavera del Vide Dressing, i només una setmana més tard, el 13 i 14 de maig, el Vide Esport, emmarcat dins del Festisport. Poc després, al juny, s’escau el Mercat de Segona Mà de Canillo.

Durant tot l’any podeu comprar i vendre roba a apps com Wallapop o Vinted, i teniu a la vostra disposició ReciclemBé per a les peces per a les quals no hi ha salvació possible. També podeu seguir el compte d’Instagram Moda Sostenible Andorra per estar al corrent de dades i iniciatives sobre el tema, i visitar els robers d’entitats com Càritas o Carisma i el del Comú d’Encamp.

I si voleu ampliar coneixements sobre moda sostenible, us convidem a llegir o a rellegir els articles que hem publicat en aquest blog:

Mireia Garcia: “Un restaurador ha de tenir respecte vers el medi ambient, que també és un patrimoni”

Mireia Garcia és llicenciada en història de l’art i diplomada en conservació i restauració de béns culturals. Té més de quinze anys d’experiència i taller propi des del 2006, Retoc Restauració. Recentment ha intervingut en la restauració del l’emissor Société Française Radio-Électrique de Ràdio Andorra, una peça clau del patrimoni tècnic del país, i fa tallers perquè la gent aprengui a restaurar mobles i objectes, ja sigui conservant-ne l’aspecte original o transformant-ne la forma i la funció.

L’hem anat a veure al seu taller a Ordino perquè ens parli de la seva feina i de com tot això es relaciona amb les 3R. Un cop fetes les presentacions, conversant de tot i de res, la Mireia treu un tema al qual ens agafem per fer l’entrevista:

“Penso que hi ha molt poca creativitat i no em refereixo a creativitat únicament artística. Penso que un metge ha de ser creatiu. Ser creatiu vol dir trobar solucions, fer les coses d’una altra manera… Els tallers que faig són això: agafar un colador oxidat, que pensaves tirar, girar-lo, lacar-los i convertir-lo en una làmpada per a la teva cuina. El més fàcil és comprar una làmpada nova. És veritat que la creativitat i el temps estan renyits. Tots anem estressats. No es té prou paciència per arribar a processos creatius. I als col·les igual. Es munta un festival de final de curs i ho fan els profes. Ho han de fer els alumnes! I que adquireixin l’experiència de muntar un festival.”

A la vida quotidiana practiqueu les tres erres?

Sí, és clar. Reciclatge sempre. Aquí a la feina tenim productes que s’han de guardar bé, tinc un extractor perquè quan utilitzo productes volàtils no passin al medi ambient…

En el vostre sector es deuen utilitzar productes tòxics.

Alguns ho són, però la tendència és intentar que no ho siguin, ja no només per al medi ambient, també per a la salut dels treballadors i per a l’obra d’art. Hi havia un restaurador que deia: “Si és dolent per a tu, també ho és per a l’obra”. Per això intentem cada vegada més fer servir productes aquosos en comptes de poliuretans o dissolvents forts. Hem d’anar cap aquí.

Tot el que és tòxic imagino que ho aneu guardant per dur-ho a la deixalleria.

Sí, tinc un bidó d’hidrocarburs bruts. Hi vaig colant productes utilitzats i quan està ple l’etiqueto i el porto a la deixalleria. El mateix amb l’acetona. Però abans de reciclar cal reduir i en la restauració això significa intentar treballar amb productes el més innocus possible.

Quan recicleu un moble vell, ja sigui per conservar el seu estat original o per fer makeover, ja esteu evitant llençar un residu voluminós i comprar un moble nou, que també genera residus invisibles.

O comencem a anar més per aquí o això no acabarà bé. El que passa és que la gent s’hi ha d’acostumar, tenim el consumisme ficat a la vena. La decisió depèn d’un mateix. Jo, per exemple, ara m’he canviat de pis i ja estic cansada dels mobles, que fa quinze anys que els tinc. Per a mi és un repte: no em penso comprar res nou. El que no vull, ho vendré a algú, no ho penso tirar a la deixalleria perquè encara es pot utilitzar. I el que necessiti ho buscaré de segona mà o transformaré alguna cosa que ja tingui per fer-la al meu gust. Aquest tema el treballo amb les alumnes de les classes de restauració. Si elles no tenen res per transformar, els dic que ho demanin a algun amic o familiar. Que la taca d’oli es faci més grossa.

On feu les classes?

Les feia a l’Escola d’Art de la Massana i d’Ordino, a la Capsa, i a l’octubre he començat a fer-les aquí al taller. Les alumnes venen un matí a la setmana. De moment només tinc un grup.

Parleu de les alumnes…

Sí, he tingut només un alumne en els cinc anys que fa que ho faig. Crec que hi ha molts homes a qui agrada el bricolatge i que per tant podrien estar interessats en aquestes classes, però en el món dels cursos en general és la dona qui hi assisteix. Siguin de restauració, de cuina, d’educació dels infants… és la dona la que hi va, la que es forma, la que té curiositat. No et sabria explicar el motiu, però passa. Al final això vol dir que les dones són les que estem més actualitzades.

En aquests cursos ensenyeu en funció del que busca cada alumna?

Depèn de l’objecte que portin. A mi m’agrada valorar-ho en comú. Quan una porta una peça entre totes decidim què se’n pot fer. Hi ha tres opcions. Una és la restauració pura i dura. Tens un objecte antic que té un valor i ho vols deixar tal com era. Després pot ser un objecte, antic o no, que no t’agrada i al qual vols donar un canvi d’aires. Aquí pot entrar la restauració si està malmès, però també la transformació: folrar-ho per dins… Això seria el que anomenen makeover o transformació de mobles i objectes. I l’upcycling és quan realment transformes la funció d’un objecte i li dones un ús completament diferent.

A Andorra hi ha gaire gent que dediqui el seu temps lliure a això? Es pot dir que hi ha una petita comunitat de makeovers i upcyclers?

Penso que, si hi ha gent, ho fa bastant a casa seva. Avui dia les xarxes socials ajuden molt en aquest sentit. A YouTube trobes molts tutorials. Per a qui té curiositat i ganes de provar, les xarxes socials són clau perquè li permeten iniciar-se. Tant com una comunitat no ho crec. Hi ha sectors, com el de l’interiorisme, que podrien tenir el xip posat de pensar que no cal que tots els mobles siguin nous, que no cal que el projecte de redecoració transformi la casa de dalt a baix.

Escollir la vostra professió implica interès per l’art i la història, però també per la conservació de les coses en el sentit mediambiental?

Sí. Quan vols ser conservador-restaurador, d’entrada has de tenir una actitud de respecte vers el patrimoni. El patrimoni és un concepte molt ampli, perquè hi entra tot. Però és aquesta actitud, un sentiment de respectar qualsevol tipus de manifestació humana: cultural o científica, etnològica, immaterial (llegendes, cançons…). Respecte vers els records familiars. Respecte vers el medi ambient, que també és un patrimoni. Si no entens que tirant una llauna a terra estàs tirant una llauna a casa teva, perquè el carrer és casa teva, no estàs entenent res.

Es perden moltes coses perquè la gent que les troba o les hereta en desconeix el valor i les llença?

Ho veig molt sovint. Cas pràctic: et canvies de pis o els teus pares han deixat aquest món i et deixen el seu pis, que està ple de mobles o objectes. Què passa amb això? No hi ha mercat per a aquests objectes, discos, llibres, alguns de valor… Cada dos per tres algú em ve i em diu: “Mireia, tu que et dediques a això, què puc fer amb això?” Ho regalen, ho porten a la deixalleria o a Carisma, que estan saturats. Sé que hi ha treballadors de la deixalleria que veuen que els arriben coses xulíssimes i han d’agafar el martell i triturar-les perquè càpiguen al contenidor. És un problema greu. Jo he arribat a fer crides pel meu Instagram. Vaig avisar que hi havia uns bancs públics de fosa guapíssims i al cap de dos dies els va anar a buscar algú. Potser les deixalleries haurien de tenir un community manager que anés informant per les xarxes de les coses interessants que els arriben, per donar-los sortida.

Els últims mesos els has passat a Ràdio Andorra. M’has dit que vau fer el desamiantatge…

Em vaig formar com a tècnica desamiantadora per poder entrar en aquest equip d’especialistes que se n’ha encarregat, perquè la màquina [l’emissor Société Française Radio-Électrique, de 1939] requeria algú que en garantís la conservació i per establir una sèrie de pautes pel fet que és patrimoni nacional, un patrimoni únic al món. L’objectiu era recuperar l’estabilitat material de l’emissor. Com que el sostre de Ràdio Andorra és una claraboia i que en tancar l’emissora va començar a filtrar-s’hi aigua, la màquina, que és de ferro, es va mullar i ha patit oxidacions i corrosió que s’havien d’aturar. Nosaltres ens diem restauradors però en realitat el 80% del que fem és conservació. Actualment s’intenta frenar a màxim la intervenció estètica per tal que prevalgui l’autenticitat de l’objecte. Per respecte a la història de l’objecte.

Com la Victòria de Samotràcia, a la qual no han tornat a posar el cap i els braços que va perdre.

Són les nostres arrugues. Es fan analogies amb la cirurgia estètica: “Li hem fet un lífting“. Els restauradors fem una neteja, una consolidació, una fixació. Només això ja transforma l’objecte. Però avui s’intenten deixar les marques del temps. És la seva bellesa. A mi el millor que em poden dir és: “Doncs no es nota gaire la teva feina…” I és que no s’ha de notar. Nosaltres no som l’artista. A Ràdio Andorra no hem repintat l’emissor, a part d’un lateral molt malmès. S’ha netejar, s’ha polit, s’ha estabilitzat. Però té ratllades, cops, deformacions…

Tampoc s’ha fet una restauració funcional, oi?

No. Una restauració funcional seria, per exemple, que una màquina de cosir o una ràdio tornés a funcionar. És impossible que l’emissor de Ràdio Andorra torni a funcionar. Hi ha molts components que ja no hi són. I la màquina és de 1939 i està obsoleta. És una restauració tècnica, que és fer que aquell objecte sembli que es pot tornar a posar en funcionament. Que faci l’efecte que pots pitjar el botó i engegar-la.

Arriba el fred: confort a casa i a la butxaca

A primers d’octubre, el cap de Govern, Xavier Espot, i la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Silvia Calvó, van anunciar unes mesures que han de permetre assolir un estalvi del 15% del consum energètic aquest hivern. “Cada kilowatt addicional que es consumeixi per sobre d’aquest llindar significaria o bé pèrdues per a FEDA o bé un increment major de preus per al consumidor final”, va advertir Espot.

A Andorra, a causa del clima, el consum de calefacció a cada llar és més elevat que en els països que ens rodegen. El gerent de FEDA Ecoterm, Jordi Travé, sosté que al Principat aquest consum suposa “entre el 50 i el 80% del consum total” de les llars. A Catalunya, en canvi, està al voltant del 40% (la resta del consum, el generen, per aquest ordre: l’aigua calenta, els electrodomèstics, la cuina i la il·luminació).

Ja hem tractat anteriorment en aquest blog maneres de reduir el consum elèctric. Ara ens centrarem en les que afecten l’escalfament dels espais on vivim o treballem.

  • Un bon aïllament suposa fins a un 25% d’estalvi energètic. Deixar que la calor s’escapi per portes i finestres és un disbarat dels grossos. Posa vidres dobles i si t’estàs fent la casa nova o fas obres posa material aïllant a les parets.
  • Amb l’arribada del fred pots fer un petit canvi decoratiu i convertir el teu “palau d’estiu” en un “palau d’hivern”. Amb catifes de pèl reduiràs la pèrdua d’escalfor a través del terra.
  • És convenient ventilar les habitacions per evitar la concentració d’àcars i males olors, però n’hi ha prou amb 10 minuts.
  • Cal fer un bon manteniment de calderes i instal·lacions, per seguretat, en primer lloc, i per garantir-ne la màxima eficiència, en segon. Purga els radiadors cada tardor: l’aire que s’acumula al seu interior dificulta la transmissió de calor.
  • No tapis els radiadors amb teles ni posis mobles o objectes gaire a prop. Això frena la calor i evita que es distribueixi correctament per tota la cambra. En canvi, pots col·locar panells reflectants entre la paret i els radiadors.
  • Evita les pèrdues de calor corrent cortines i abaixant les persianes a la nit. De la mateixa manera, deixa passar el màxim de llum durant el dia i guanyaràs alguns graus de temperatura en dies solellosos.
  • I així com hem vestit les habitacions, cal que nosaltres ens abriguem d’acord amb l’època de l’any. No té sentit anar en màniga curta per casa.

Hem deixat per al final una mesura tant important com les altres –si no més—  i que volem tractar en profunditat. Ens referim al termòstat, sobre el qual tenim tot això a dir:

  • El Govern impulsa una llei que obligarà el sector privat a posar els seus termòstats a un màxim de 20º de temperatura a l’hivern.
  • Ara bé, si aquesta temperatura es considera de confort per a la majoria de la gent, les persones actives se sentiran bé en un espai que estigui entre els 17 i els 19º.
  • Igualment, quan dormim, els edredons i mantes ens proporcionen escalfor i llavors podem abaixar el termòstat a 15–17º.
  • També podem tenir per sota de la mitjana les estances que no fem servir habitualment (amb la porta tancada per evitar que hi fugi la calor) i la cuina, on l’activitat amb forns i fogons ja farà apujar notablement el caliu.
  • Si no tenim termòstats independents en diferents parts de la casa, podem aconseguir aquest diferencial apagant els radiadors allà on vulguem una temperatura més baixa.
  • Òbviament, la temperatura ha d’estar més baixa quan no som a l’edifici. Això ho podem fer de manera manual en entrar i sortir o automàtica, si tenim un termòstat programable.
  • Si aquest és el cas, podem programar les pujades de temperatura per a una hora abans de llevar-nos i d’arribar al lloc, per donar temps a que els espais s’escalfin, i programar també les baixades per a una hora abans de sortir i d’anar a dormir, per aprofitar l’escalfor residual.
  • Finalment, hi ha qui pensa que quan el fred és especialment cru cal pujar el termòstat per compensar. Això és un error: el termòstat intentarà mantenir la temperatura que nosaltres li indiquem i si el fred és més pronunciat ja donarà ordres a la caldera o radiador perquè intensifiqui l’esforç per arribar-hi.

Aquestes diferències d’un o dos graus no són ximpleries. S’estima que cada grau de temperatura que pugem un termòstat suposa un augment del 7% del consum.