Reciclem Bé

El Furoshiki, l’art japonés d’embolicar regals amb tela.

El Furoshiki és una antiga tradició japonesa on s’emboliquen els regals amb tela que s’ha convertit en una tendència elegant i sostenible a l’hora de reduir els embolcalls d’un sol ús. Aquest art, es remunta a diversos segles, i no només és una expressió cultural única, sinó també una poderosa eina per promoure la sostenibilitat i el reciclatge.

Les seves arrels daten del període de Nara del Japó (710-794 d.C) tot i que la seva popularitat va ser durant els anys (1603-1868). La paraula “Furoshiki” prové de “furo” (bany) i “shiki” (embolicar). Originalment, s’utilitzava per embolicar la roba de bany als balnearis públics, però amb el temps el seu ús es va diversificar i s’utilitzava per transportar i embolicar diversos objectes, des de regals fins a aliments i llibres.


En l’actualitat, amb una societat cada cop prenent més consciència de la sostenibilitat, el Furoshiki ha ressorgit com una resposta creativa al problema del plàstic i el paper d’un sol ús. Usar tela reutilitzable per embolicar objectes no només és estèticament agradable, sinó que també contribueix a la reducció de residus.

L’elecció de les teles reutilitzables promou l’ús conscient dels recursos. Es poden fer servir teles reciclades o inclòs peces de roba antigues que ja no necessitem, donant-li una segona vida. A la vegada, és una alternativa molt creativa i poc convencional que pot sorprendre i influir en les persones del teu entorn.

El Furoshiki no només es limita a embolicar regals, la seva versatilitat és molt àmplia. Des de portar el teu esmorzar fins a convertir-lo en un accessori de moda, a explorar noves maneres d’usar i reutilitzar teles, fomentant la creativitat i la consciència ambiental.



Aquesta pràctica implica una sèrie de plecs i nusos que transformen una simple peça de tela en un embolcall elegant i funcional. Aprendre aquest art no només és pràctic sinó també divertit, ja que et permet personalitzar els teus embolcalls d’acord amb el teu estil i preferències.

Et deixem un vídeo amb algunes tècniques perquè agafis idees.

El Furoshiki no només una tendència passatgera; és un recordatori tangible que les nostres accions diàries poden tenir un impacte significatiu en el medi ambient. En adoptar aquesta antiga tradició japonesa, estem fent un pas cap a un futur més sostenible, on la creativitat i la consciència ambiental s’entrellacen per a formar una poderosa narrativa de canvi.

Així que la pròxima vegada que rebis un regal o necessitis embolicar alguna cosa, considera el Furoshiki com una opció elegant i sostenible. No sols estàs abraçant una tradició amb molta història, sinó també contribuint a la construcció d’un món on la sostenibilitat i la creativitat fan màgia.

El reciclatge i la importància dels envasos lleugers

Contribuint a un futur sostenible

En el món d’avui, la consciència ambiental és més important que mai. El canvi climàtic, la contaminació i la gestió de residus són temes que ens afecten a tots. Una manera efectiva de fer la nostra part per afrontar aquestes qüestions és mitjançant el bon reciclatge.

En aquest article, ens centrarem en un aspecte vital del reciclatge: els envasos lleugers i la seva importància en la preservació del nostre entorn.

¿Què són els envasos lleugers?

Els envasos lleugers són una categoria de residus que inclou ampolles de plàstic, llaunes, envasos de beguda i altres recipients d’un pes relativament baix. Són una part essencial de les nostres vides diàries, ja que contenen una àmplia gamma de productes, com aigua, refrescos, sucs, cervesa i molt més.

La responsabilitat del reciclatge

En una societat moderna, generar residus és inevitable. Tanmateix, tenim la responsabilitat de gestionar aquests residus de manera sostenible. El reciclatge dels envasos lleugers és una peça clau en aquesta gestió, ja que ofereix diversos beneficis.

1. Reducció de la contaminació ambiental

Els envasos lleugers són sovint utilitzats com a productes d’un sol ús i poden acabar com a residus en llocs inapropiats. Això pot contribuir a la contaminació dels mars, rius i terres. El reciclatge d’aquests envasos redueix la quantitat de residus que acaben en llocs no desitjats i, per tant, disminueix la contaminació ambiental.

2. Estalvi de recursos naturals

La fabricació d’envasos lleugers requereix una gran quantitat d’energia i matèries primeres, com el petroli. Reciclar aquests envasos permet estalviar recursos naturals limitats i redueix l’empremta ecològica de la producció d’envasos nous.

3. Estalvi energètic

La recollida i el reciclatge d’envasos lleugers requereixen menys energia que la fabricació d’envasos nous a partir de matèries primeres. Aquest estalvi energètic contribueix a la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i, per tant, al combat contra el canvi climàtic.

4. Generació d’ocupació local

Les indústries del reciclatge i la gestió de residus proporcionen llocs de treball locals, contribuint a l’economia i a la comunitat. Reciclar envasos lleugers implica la col·laboració de moltes persones, des de la recollida inicial fins al processament i la fabricació de nous productes a partir dels materials reciclats.

La Importància de la participació ciutadana

Per aconseguir un futur sostenible, la participació ciutadana en el reciclatge d’envasos lleugers és fonamental. És essencial que cadascun de nosaltres faci la seva part.

A continuació, algunes maneres en què podem contribuir:

  1. Separar els residus: Disposem de contenidors específics per als envasos lleugers. Cal separar-los adequadament i garantir que els envasos estiguin buits i nets abans de reciclar-los.
  2. Conèixer les normatives locals: Informar-se sobre les normatives de reciclatge de la teva zona i seguir-les correctament.
  3. Educació ambiental: Promoure la consciència ambiental i l’educació sobre el reciclatge d’envasos lleugers dins de la nostra comunitat i amb les generacions futures.
  4. Reduir el consum d’envasos lleugers: Intentar reduir la utilització d’envasos lleugers mitjançant l’ús de bosses reutilitzables i envasos recarregables.

Els envasos lleugers tenen un paper crucial en la nostra vida quotidiana i en la conservació del medi ambient. El reciclatge d’aquests envasos és una oportunitat per a tots nosaltres de contribuir a un futur sostenible. La nostra participació activa és essencial per garantir que aquests envasos tinguin una segona vida i no acabin com a residus contaminants. Reciclar és una acció que ens beneficia a tots i que està a l’abast de cadascú de nosaltres. Comencem ara, perquè cada petita acció compta en el camí cap a un món més sostenible.

En aquest enllaç pots trobar més informació sobre el medi ambient i la sostenibilitat.

Guia per fer una neteja ecològica

Com fer una neteja ecològica lliure de tòxics i sense gastar de més

La neteja ecològica no és cap concepte nou i és una pràctica molt simple que els nostres avis ja practicaven a la seva època. De fet, en la majoria dels casos, amb més efectivitat i menys costosa.

Qui no coneix els remeis casolans de la iaia o de l’avi?

Tots sabem que els productes de neteja estan elaborats amb substàncies tòxiques que ho són tant per la nostra salut com pel medi ambient. (colorants, fragàncies artificials, productes corrosius com el lleixiu o l’amoníac, etc. ) Aquestes composicions contaminen l’aire a causa dels gasos tòxics que desprenen i poden irritar els ulls i els pulmons, sense oblidar que en el millor dels casos, acaben al mar o a la terra en zones que manquen de sanejament.

Avui volem compartir una petita guia amb quatre consells bàsics perquè aprenguis a combinar els típics productes que tots tenim a casa. D’aquesta manera podràs fer una neteja ecològica a casa lliure de tòxics molt més econòmica que comprant productes específics al supermercat.

Quins són aquests productes estrella?

Pràcticament qualsevol taca o brutícia pot ser tractada eficientment amb productes com el bicarbonat, el vinagre, el sabó artesà i l’oli de l’arbre del te.

A continuació, et deixem algunes receptes perquè prenguis nota.

NETEJADOR MULTI USOS

Ingredients:

  • 20% de vinagre (blanc o de poma)
  • 30% d’alcohol de neteja (blau)
  • 50% aigua destil·lada
  • 20 gotes d’oli essencial de llimona

Es barregen tots els elements i s’introdueixen en una ampolla amb un spray i llestos. També es pot diluir amb aigua si és necessari.

NETEJA VIDRES

Ingredients:

  • ½ d’aigua
  • 1 cullerada del netejador ecològic que hem vist en la primera recepta
  • 1 cullerada de vinagre

Aquesta barreja pots utilitzar-la per netejar la superfície amb una baieta i després assecar amb un paper de diari.

També un remei casolà molt efectiu és omplir ½  ampolla amb spray d’aigua i l’altre meitat amb vi blanc. El procediment és el mateix, mullem el vidre i l’assequem amb paper de periòdic.

NETEJADOR DE SÒLS ECOLÒGIC

Ingredients:

  • 3 culleres del netejador multi usos del principi
  • 5 culleres de vinagre blanc o de poma
  • 30 gotes d’oli essencial de l’arbre del te.

Només cal posar aquesta barreja dins del cubell de fregar i netejar com es fa de forma habitual.

NETEJADOR DE CUINA

Ingredients:

  • ½ litres d’aigua
  • 2 cullerades de netejador ecològic multi usos.
  • 30 gotes d’oli essencial de l’arbre del te.

Amb una esponja de fregar es neteja bé la superfície de la cuina i després només cal aclarir amb aigua i assecar amb una baieta.

NETEJADOR DE ROBA

Ingredients:

  • Sabó d’oli usat o sabó de pastilla tipus llangardaix uns 150 grams.
  • Tres litres d’aigua
  • Quatre cullerades de bicarbonat de sodi.

El primer que cal fer és ratllar el sabó i posar una casserola d’aigua a escalfar, però sense que arribi a bullir. Es remou i a poc a poc es va afegint el sabó i posteriorment el bicarbonat. Finalment, es deixa refredar i s’envasa.

Com es pot apreciar, no fa falta gastar-se els diners en productes de neteja tòxics i és molt fàcil que en pocs minuts, elaborem i utilitzem d’altres que no contaminen, no són perjudicials per a la nostra salut i són realment eficaços.

Glossari eco, segueix i suma

Fa poc més d’un any publicàvem una primera edició d’un glossari amb acrònims i neologisme entorn de la sostenibilitat i el reciclatge, i com ja vam avisar aquestes noves paraules van molt més ràpid que els qui redueixen, reutilitzen i reciclen… Per això cal estar al dia i aquí tenim unes quantes noves incorporacions!

Som-hi…

anàlisi del cicle de vida (ACV) o life cycle assessment (LCA) Tècnica per avaluar els impactes ambientals associats a totes les etapes de la vida d’un producte “des del bressol fins a la tomba”, és a dir, des de l’extracció de primeres matèries fins al processament de materials, fabricació, distribució, ús, reparació i manteniment i gestió com a residu (dipòsit o reciclatge).

biocombustibles Combustibles sòlids, líquids o gasosos que s’obtenen de primeres matèries renovables com ara l’escorça o els residus forestals i d’altres materials de plantes. També s’anomenen agrocombustibles quan procedeixen de conreus. 

bookcrossing Terme anglès per denominar el passallibres o sistema de registre i distribució lliure de llibres tot abandonant-los perquè altra gent en puguin gaudir. De cadascun se’n fa un registre, que pot ser inclòs en un distintiu a la portada per tal de poder-ne seguir els successius desplaçaments per internet.

cogeneració d’energia Generació simultània d’energia elèctrica i energia tèrmica utilitzant un únic combustible.

cradle to cradle (C2C) Concepte creat pel químic i enginyer de processos Michael Braungart i l’arquitecte William Mc Donnough, en el qual es basa el llibre del mateix nom. El C2C proposa una nova cultura industrial basada en l’ecologia industrial, l’arquitectura sostenible, l’ecodisseny i la idea de «residu igual a aliment». Un veritable canvi de paradigma en què la producció imita el cicle tancat de la natura. El C2C també és un sistema de certificació ambiental de productes d’àmbit internacional.

decreixement El decreixement sostenible és la transició a una economia més petita amb menys producció i consum. És un plantejament polític, econòmic i social que s’oposa al relatiu consens polític actual sobre el creixement econòmic. El terme neix a la dècada del 1980 —en part amb la tesi de Nicholas Georgescu-Roegen— i per la presa de consciència de les conseqüències del consum de recursos naturals per sobre de la seva generació natural en què es basa la societat de consum (que deriva d’un sistema liberal o capitalista).

biocombustible escorça

ecodisseny Integració dels aspectes ambientals i econòmics en l’etapa de disseny del producte, per tal de reduir els impactes i els costos associats a totes les etapes del seu cicle de vida. L’ecodisseny sostenible és la integració dels aspectes ambientals, econòmics i socials en l’etapa de disseny d’un producte, per tal d’aconseguir un desenvolupament sostenible.

ecoedició És una manera innovadora de gestionar les publicacions amb criteris de sostenibilitat. Consisteix a incorporar en el procés d’edició criteris ambientals i ecosocials que minimitzin els impactes negatius derivats d’aquesta activitat, des del disseny fins a la distribució. Es tracta de tenir presents les matèries primeres emprades, el procés d’impressió, la gestió de l’estoc, l’embalatge utilitzat per a la distribució, i la gestió d’aquesta distribució. L’ecoedició ha de garantir unes condicions laborals dignes a les persones que participen en les diferents parts del procés.

externalitats Són els efectes positius i negatius d’una activitat que causen les accions d’una empresa o agent econòmic a altres empreses o agents. En una anàlisi de cost-benefici, cal comptar com a costos i com a beneficis socials i ambientals les externalitats positives i les negatives, respectivament.

petjada ambiental Suma de les petjades hídrica, climàtica, energètica, de recursos utilitzats i de recursos malbaratats (residus). També se’n diu motxilla ecològica, que mesura la intensitat de material per unitat de servei (IMPS). La contaminació tòxica i l’ús del sòl es mesuren amb els residus i l’impacte que aquests tenen. 

petjada ecològica Suma de les petjades hídriques, energètiques, ambientals. També se’n diu «petjada de la degradació ecològica», ja que mesura l’impacte ambiental negatiu de les nostres accions.

Intercanvi de llibres

silenci verd o en anglès, greenhushing Actitud d’algunes corporacions de mantenir un silenci intencionat sobre les seves accions de sostenibilitat, fins i tot si són reals, efectives i amb un impacte positiu, per por de ser titllades d’empreses que fan greenwashing.

PxR Preparació per a la reutilització. Operacions mitjançant les quals els productes o components dels residus s’utilitzen de nou amb la mateixa finalitat original. Inclouen la comprovació, la neteja o la reparació per tal que puguin ser reutilitzats sense cap altra transformació prèvia. 

terramació Convertir els cossos dels difunts en compost. En anglès, terramation.

traçabilitatSistema utilitzat per identificar el recorregut i la procedència de les matèries primeres amb què està fet un producte. En el cas del paper, per exemple, és conèixer el camí que segueix la fusta des del bosc o la plantació fins al lloc on es converteix en paper i fins al lloc de venda d’aquest.

transició justa Mecanismes de provisió de recursos de precaució i compensació per evitar que els processos de canvi i transformació productiva deixin sense protecció els més febles. És un concepte sindical que també s’ha estès als incentius, ajuts i fiscalitat per dur a terme el principi de “qui contamina paga i qui descontamina cobra”.

24 hores sense residus

Els principis de la reducció de residus (generar-ne menys, reutilitzar, separar per reciclar…) poden semblar complexos o abstractes, en ocasions. Per això hem volgut aterrar-los, posant exemples el més propers i quotidians possible, i per fer-ho hem seguit el model d’una infografia publicada recentment per l’Agència de Residus de Catalunya de com viure 24 hores sense residus.

Hem buscat un cas representatiu d’un bon gruix de la població: algú que treballa 8 hores en una oficina o en serveis o al comerç, tot i que som conscients que hi ha tantes rutines com persones. No és el mateix un bander que un batlle ni un pastisser que un pastor.

Són moltes les coses a canviar des que et lleves fins que te’n vas a dormir, però totes són petites i factibles. Comencem per una, anem seguint i aviat, sense adonar-nos-en, estarem vivint sense gairebé generar residus.

6.30–7.00 h Et lleves

Ventiles la cambra 15 minuts. Si ho fas més estona estàs malbaratant l’energia destinada a esclafar la casa i si ho fas menys promous la multiplicació d’àcars i et tocarà rentar els llençols més sovint.

Tires la cadena del vàter, però abans has posat una ampolla de plàstic plena d’aigua o sorra dins del dipòsit perquè s’ompli abans i cada evacuació suposi una despesa més petita d’aigua.

Et prepares per fer goig quan surtis al carrer amb productes d’higiene comprats a granel. Quan se te n’acabi un, duràs l’ envàs buit a algun establiment especialitzat perquè te’l reomplim.

La dutxa? Rapideta i amb aigua no gaire calenta per accelerar el metabolisme i activar-te.

7.30–8.30 h Vas a la feina

Si pots (que no sempre és així), hi vas caminant, en bicicleta o en transport públic per reduir les emissions de CO2.

8.00–9.00 h Hi arribes

Poses la calefacció a 20º a l’hivern i l’aire condicionat a 25º a l’estiu. Si un company és fredolic pot posar-se una capa més de roba.

Saps que la comunicació digital (llegir un text en pantalla, enviar un correu electrònic…) consumeix menys però consumeix. Per això envies només els correus i Whatsapps imprescindibles i t’aixeques per parlar cara a cara amb els teus companys.

Quan llences papers, dossiers, informes… treus les grapes i clips, fundes de plàstic, etcètera, i llences cada cosa al cubell corresponent. Si no tens recipients per a cada tipus de residu, demanes al teu cap que en posi.

Utilitzes paper reciclat i aprofites els papers escrits per una cara per a esborranys.

Imprimeixes només allò imprescindible i ho fas en blanc i negre i a dues cares.

No compres llaunes de refresc a la màquina de venda automàtica ni et poses aigua del dispensador en gots de plàstic d’un sol ús. Portes de casa una ampolla reutilitzable.

10.30 h Pausa pel cafè

A la granja, demanes que et posin el cafè en el teu vas o termo.

13.00 h Hora de dinar

Portes el dinar de casa amb una carmanyola o un entrepà amb un embolcall reutilitzable. Només fas servir coberts reutilitzables (els portes de casa o els tens a l’oficina). I el dia que compres el dinar en un lloc de menjar preparat demanes que te’l posin a la carmanyola.

18.00–19.00 h Hora de plegar

En acabar la jornada laboral apagues calefacció, llums, ordinadors i impressores.

18.30–19.30 h Vas a comprar

Portes carro de la compra, cistell, bosses de fil lleugeres per a la fruita i verdura, bossa de tela per al pa… I carmanyoles o envasos perquè t’hi posin la carn i el peix —molts súpers d’Andorra ja ho accepten!—.

Compres tot el que es pot a granel. A la secció de carnisseria del súper tens un mostrador amb carn ja preparada amb safata de porexpan i paper film, però t’apropes al taulell i demanes que t’ho tallin al moment i t’ho posin a l’envàs que els facilites.

19.30 h Al gimnàs, al pàdel…

Portes aigua o beguda isotònica en una ampolla reutilitzable. Et dutxes amb sabó i fas servir productes d’higiene comprats a granel en envasos reutilitzables.

21.00 h Hora de sopar

Prepares racions ajustades al que menjaràs. Si en sobra t’ho pots acabar en el proper àpat o fer-ho servir per preparar altres plats per tal de minimitzar el malbaratament alimentari.

22.00–23.00 h Pleguem veles

Utilitzes els mateixos productes d’higiene comprats a granel en envasos reaprofitats que has fet servir al matí.

Poses una petita quantitat de pasta dentífrica al raspall (no cal omplir-lo) i mentre et raspalles les dents tens l’aixeta tancada per no malbaratar aigua.

Fas servir roba de llit de materials naturals, que no genera microplàstics cada cop que la poses a la rentadora. De la roba de llit que hagi exhaurit la seva vida útil en faràs draps o bosses de pa.

Al sofà i al llit, si cal, t’abrigues bé, perquè has abaixat el termòstat a 18–19º… Descansaràs millor.

Mentre dorms, somies que has fet el que calia per assegurar la supervivència i el benestar del medi ambient i de les generacions futures, i l’endemà et lleves optimista i tranquil. I sant tornem-hi.