El projecte Escola Verda s’amplia amb grups de treball interescolars

Aquest final de curs 2021–22 s’han lliurat els guardons als centres dels tres sistemes educatius per als projectes impulsats en el marc del programa Escola Verda.

Després d’onze anys de funcionament i d’assolir el curs passat el 100% d’adhesió d’escoles públiques, és a dir, de 32 centres dels tres sistemes educatius del país (uns 11.000 alumnes, el 99,1% de tot l’alumnat del Principat), enguany s’ha decidit impulsar la creació de grups de treball formats per docents de diferents escoles per abordar temàtiques concretes i intercanviar sinergies.

El primer grup tracta sobre els residus que es generen a l’escola i com reduir-los a partir d’un bon coneixement de reciclatge i fomentant la reutilització de material escolar així com reduir la utilització de paper. En el segon grup s’ha abordat la motivació de l’alumnat, la climatologia i què plantar a més de com fer compostatge. Finalment, en l’últim grup es treballa la realització d’un pla de mobilitat compartint maneres de fer i accions que es poden adoptar a les diferents escoles.

Foto: SFGA/JAViladot (Govern d’Andorra)

També s’ha treballat per incorporar al proper curs escolar un nou taller d’economia circular, adreçat als alumnes de segon cicle de secundària i batxillerat, que els acostarà les diferències entre l’economia lineal i la circular.

En l’acte de lliurament dels guardons, la ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, ha declarat: “Estem arribant a tots els escolars del país i també a les seves famílies amb una feina de conscienciació, de manera indirecta, de tota la gent que hi ha al seu voltant al tomb de la sostenibilitat”.

Per la seva, banda, la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, ha explicat que el programa permet apropar als centres escolars les mesures i accions que es desenvolupen des del Ministeri en relació a les problemàtiques mediambientals i quines accions es poden fer per mitigar-les.

El programa Escola Verda va començar el curs 2010-2011 de la mà dels ministeris de Medi Ambient i d’Educació del Govern per impulsar les bones pràctiques ambientals i com a punt de trobada i intercanvi d’idees, iniciatives i accions ambientals dels centres escolars. L’objectiu és aconseguir ciutadans que s’impliquin en la conservació i millora del medi ambient.

Foto: SFGA/JAViladot (Govern d’Andorra)

Clar com l’aigua!

Andorra és sinònim d’aigua. Aigua en estat sòlid, evidentment, perquè l’anomenat or blanc —la neu— és una de les principals fonts de riquesa del país. Però també en estat líquid: segons alguns estudiosos, el nom del país podria tenir origen íber o protobasc i significar “aigua gran” o “aigua principal”, en referència, probablement, al riu Valira, mentre que altres ho associen a deus termals, atès que enclavaments pirinencs amb noms similars —Dorres, Dòrria…— es caracteritzen, com Andorra, per tenir surgències d’aigua calenta.

En tot cas, Andorra té més de 1.200 km de rius i torrents, amb un recurs hídric estimat de 283 hm3/any. Tenim cims nevats durant gran part de l’any, estanys gelats, fonts de raig generós, vegetació frondosa i aigua pertot. Però la sensació que l’aigua és, almenys per a nosaltres, un recurs il·limitat és completament errònia.

Fa uns dies, Eva Choy explicava a la seva columna al Diari d’Andorra que l’estudi Avaluació i prospectiva dels recursos hídrics dels Pirineus, encarregat per Andorra Recerca + Innovació, “posa de manifest les possibles tensions hídriques a llarg termini, tot i que la disponibilitat per al consum humà no estigui compromesa fins al 2050. La captació d’aigua pot veure’s afectada sobretot a l’estiu, en què els cabals són més baixos i la demanda augmenta pel turisme i l’agricultura.”

De mitjana cada habitant del Principat consumeix 220 litres d’aigua al dia. Però si considerem la nostra petjada hídrica, que és l’aigua que consumim indirectament, la que s’utilitza per produir els productes que consumim, resulta que consumim gairebé 3.400 litres al dia!

L’aigua és un bé preciós en tots els sentits: el de bell i magnífic i el d’escàs i preuat. Tant és així que un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides està dedicat a aquest element. És el sisè i estableix que cal “garantir la disponibilitat d’aigua i la seva gestió sostenible i el sanejament per a tothom”.

Arreu del món, una de cada tres persones no té accés a aigua potable salubre i dues de cada cinc no disposen de les instal·lacions necessàries per poder rentar-se les mans amb aigua i sabó. La infografia següent de Junior Report recull altres dades que posen de relleu la gravetat del problema.

Què podem fer nosaltres al respecte? No pas poc, com podeu constatar amb aquest llistat:

  • Amb una dutxa de 5 minuts gastem uns 80 litres de mitjana mentre que per omplir la banyera en fan falta 300.
  • Tanquem l’aixeta mentre ens ensabonem les mans, ens raspallem les dents o ens afaitem.
  • Per mullar el raspall de dents no cal obrir l’aixeta al màxim, amb un petit raig n’hi ha prou.
  • També podem posar difusors o airejadors a les aixetes. Aquests estris aconsegueixen l’efecte d’un gran doll d’aigua amb un consum mínim.
  • Reparant aixetes que degoten i cisternes que no tanquen bé podem estalviar uns 30 litres al dia o més, depenent de la gravetat de la fuita.
  • Posant una ampolla plena dins la cisterna del vàter estalviarem 10 litres per descàrrega.
  • Si rentem els plats a la pica, fem-ho amb el tap posat i l’aixeta tancada.
  • No posem en marxa la rentadora o el rentaplats fins que no estiguin plens; farem més feina amb la mateixa quantitat d’aigua.
  • Quan haguem de renovar electrodomèstics, comprem models eficients en el consum d’aigua (i si pot ser en el d’electricitat), preferentment els de classe A o B.
  • Aprofitem l’aigua de la pluja, ja sigui canalitzant la teulada de casa cap a un dipòsit o posant recipients amplis en punts clau.
  • No regem les plantes del jardí amb mànega sinó amb regadora.
  • Rentem el cotxe fent servir una galleda amb aigua i reservem la mànega per a l’esbandida final.

I vosaltres, què més feu per estalviar aigua?

Una tornada a escola més sostenible

Tornada a l'escola Andorra

Tot i que encara estem en mode vacances, la llista de la compra per a la tornada a l’escola ens està esperant i ja comencen a arribar les promocions d’articles escolars.

Potser estàs pensant a aprofitar els primers descomptes, però abans de posar-t’hi, et deixem un llistat d’idees per a una tornada a l’escola més sostenible que et permetrà estalviar temps i diners, a més d’ajudar-te a tenir cura de l’entorn.

Abans d’anar a comprar, regira


Any rere any, curs rere curs, anem acumulant quaderns, llibres i restes de material escolar dels quals moltes vegades perdem la pista i la noció de quantitat. Quan trobis tot aquest material i l’organitzis, segur que pots reduir la llista de la compra!

Bolígrafs recarregables, reciclats, reciclables i biodegradables

La majoria de les botigues especialitzades ja compten amb una àmplia oferta de bolígrafs fets amb cartró reciclat. Si els prefereixes de plàstic, les principals marques també venen  bolígrafs a partir de plàstic reciclat.

Per als llapis també hi ha moltes opcions. Hi ha marques que han renunciat a la fusta i utilitzen cartró reciclat. També n’hi ha altres que contenen resina, que són ecològics i també segurs (no s’estellen en cas de trencar-se). I tampoc podem oblidar-nos dels llapis que es converteixen en plantes!

Pintures i aquarel·les amb materials naturals

En aquest sentit, moltes marques ja treballen amb la consigna “material escolar verd”. Amb aquest distintiu podem trobar aquarel·les, pintura de dits, pintures al tremp, ceres o llapis, fabricats amb materials naturals i, és clar, retoladors “màgics” ecològics.

Vuit caixes de cereals poden convertir-se en un llibre

Moltes editorials ja han optat per utilitzar paper reciclat per fabricar els llibres i sempre és una molt bona opció buscar en botigues de segona mà o en plataformes, on es poden aconseguir llibres de text a preus molt competitius.

Els folis i quaderns també poden ser de paper reciclat. Però abans de comprar mira si en pots recuperar algun de l’any passat.

Motxilles i estoigs: objectes de desig…

Podem recuperar el de l’any passat, però també donar curs a la creativitat i transformar envasos de plàstic o roba descartada en bonics estoigs. Aquí: moltes idees!

Les motxilles també poden tenir una segona vida durant el nou curs escolar. Però si se n’ha de comprar una, moltes marques disposen de diferents tipus i mides de motxilla i la tela pot provenir, per exemple, de bosses de plàstic.

Recorda, per a una tornada a l’escola, l’institut, la universitat més sostenible: recicla, reutilitza, redueix.

I si vols més consells, descarrega’t en un clic l’APP Reciclem Bé disponible per a iOS i Android, on podràs trobar un munt d’idees per a una tornada a l’any escolar més econòmica, creativa i, és clar, sostenible!