Reciclem Bé

Reciclatge a la oficina: Consells per empreses sostenibles

En la recerca constant de pràctiques comercials sostenibles, les empreses cada cop més, són conscients de la importància del reciclatge en l’oficina. No només és una acció responsable cap al medi ambient, sinó que també genera beneficis econòmics i millora la reputació corporativa.

L’entorn d’oficina, sovint ple de paper, cartó, plàstic i deixalles electròniques, presenta una oportunitat significativa per a reduir la petjada de carboni i fomentar un lloc de treball més sostenible. És evident que, implementar pràctiques de reciclatge en el lloc de treball disminueix de forma considerable la quantitat de residus enviats als abocadors alleujant d’aquesta manera, la pressió sobre les recursos naturals. També, la fabricació de productes reciclats generalment requereix menys energia en la producció de nous materials, contribuint així a la conservació de recursos.

Sovint, les empreses compromeses amb la sostenibilitat guanyen més lleialtat de clients i empleats. La responsabilitat ambiental pot influir molt en la percepció de la marca i millorar la seva reputació.

En aquest article compartim algunes estratègies efectives per les empreses que vulguin millorar el reciclatge a les seves oficines o espais de treball.  

  1. Fomenta la impressió responsable, utilitzant paper reciclat sempre que sigui possible i configurant les impressores per imprimir a doble cara de manera predeterminada.
  2. Posa a disposició contenidors de paper, cartó, plàstic i altres materials reciclables per fomentar la participació activa.
  3. Reutilitza els envasos. És comú prendre algun tipus de beguda com el cafè, en els descansos del treball. Per això, una manera de reciclar en l’oficina és emprar envasos reutilitzables per a substituir gots de plàstic o paper que es malgasten diàriament.
  4. Recicla els equips electrònics obsolets. Fes col·laboracions amb empreses especialitzades en aquest tipus de deixalles.
  5. Promou tallers i sessions de conscienciació per educar als treballadors sobre la importància del reciclatge a l’oficina i la importància de la seva contribució.
  6. Prioritza proveïdors locals que ofereixin productes reciclables o fabricat amb pràctiques sostenibles.
  7. Crea programes d’incentius per motivar als empleats a participar activament en pràctiques de reciclatge.
  8. Publica un informe anual de sostenibilitat que destaqui els assoliments en reciclatge i altres iniciatives sostenibles. Això demostra transparència i compromís.

En definitiva, el reciclatge a l’oficina és més que una tendència. Es tracta d’una responsabilitat corporativa cap al nostre planeta. En implementar estratègies efectives i seguir consells per ser una empresa sostenible, qualsevol organització pot liderar el camí cap a un futur més verd i ètic amb el medi ambient. Incorporant petites pràctiques en el lloc de treball, no només reduïm residus, sinó també creem entorns de treball que reflecteixen valors sostenibles i promouen un canvi positiu en la societat.

#PENSACIRCULAR: Produir, usar i llençar ja no s’hi val

Dossier d’economia circular

El Govern d’Andorra ha engegat una campanya anomenada Pensa Circular amb l’objectiu de fomentar i impulsar la transició cap a un model més eficient i sostenible que fomenti l’economia circular al país.

Mediambient Campanya – Pensa Circular (Govern d’Andorra)

Què és l’economia circular?

L’economia circular es defineix com un model econòmic més eficient i sostenible que optimitza l’ús dels recursos naturals, minimitza els impactes ambientals, fomenta l’eficàcia en aconseguir que els productes i els recursos mantinguin la utilitat i el valor tant de temps com sigui possible i evita emissions i pèrdues materials.

Promou un consum responsable i eficient; minimitza la generació de residus i n’optimitza la gestió, augmenta el reciclatge; redueix les opcions de gestió de residus menys eficients, i també permet donar una nova vida als productes.

+ CONSUM RESPONSABLE + RECICLATGE – RESIDUS – IMPACTE AMBIENTAL

De l’economia lineal a l’economia circular

En les darreres dècades, la producció de béns s’ha multiplicat per dos i l’extracció de materials per tres.

Aquest fet és el responsable del 90% de les problemàtiques mediambientals: el canvi climàtic degut a les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, la pèrdua de biodiversitat deguda a l’extracció de recursos i la contaminació de l’aire i de l’aigua.

La circularitat pot produir estalvis materials quantiosos al llarg de les cadenes de valor i els processos de producció, generar valor afegit i desbloquejar oportunitats econòmiques.

Mentre que l’economia lineal està centrada en produir, usar i llençar, l’economia circular es centra en la generació mínima de residus.

L’objectiu de l’economia circular és, per tant, aprofitar al màxim els recursos materials dels quals disposem i allargar el cicle de vida dels productes.
La idea sorgeix d’imitar la natura, on tot té valor i tot s’aprofita i els residus es converteixen en un nou recurs. Així, s’aconsegueix mantenir l’equilibri entre el progrés i la sostenibilitat.


Gairebé tots coneixem la regla de les 3 R, essencials per al desenvolupament sostenible i per conservar l’equilibri ambiental:
REDUIR, REUTILITZAR I RECICLAR.

AMPLIEM LES 3 R

Redissenyar: pensar i dissenyar els productes de manera que el procés de fabricació consumeixi menys matèries primeres, s’allargui la seva vida útil i es generin menys residu

Reduir: s’evita la generació de residus i la despesa de matèries primeres i, per tant, es redueix l’impacte en el medi ambient.

Reutilitzar: fent servir un producte de nou o donant-li una altra utilitat allarguem la seva vida útil.

Reparar un producte sovint és més econòmic, evita l’ús de noves matèries primeres, estalvia energia i no genera residus al medi ambient.

Renovar objectes antics perquè es puguin tornar a utilitzar com a objectes vintage, com per exemple els mobles.

Reciclar: promoure les millors pràctiques en la gestió dels residus i utilitzar el que sigui possible com a matèria primera per fabricar nous productes.

Recuperar: donar nous usos a productes que es rebutjaran, com per exemple utilitzar les ampolles de plàstic per crear sistemes de reg, jardineres o menjadors d’ocells.

Remanufacturar: es tracta de recollir un producte, analitzar-ne l’estat, desmuntar-lo, recondicionar-ne i canviar-ne components, tornar-lo a muntar, comprovar-ne el grau de qualitat i revendre’l amb una etiqueta de quasi nou.

Repensar: aquesta estratègia potencia que les empreses transfereixin serveis als consumidors en comptes de la propietat sobre un producte.

Rebutjar: renunciar a certs productes que ja no siguin necessaris. Un exemple senzill són les factures en paper.

Quins mitjans tenim per canviar el model?

La Llei d’economia circular i l’estratègia a l’Horitzó 2035 que l’acompanya han de servir per introduir els preceptes de l’economia circular en la nostra societat i impulsar els canvis necessaris per assolir un model d’economia circular a Andorra.

Consulta en el següent enllaç la presentació de l’estratègia d’economia circular

Els objectius bàsics i mínims de la política d’economia circular definits en la Llei d’economia circular es poden resumir en:

Compartim amb tu un test perquè et posis a prova: penses circularment?

TEST

En aquest enllaç pots trobar una guia de sensibilització dirigida per al sector de la restauració explicada de forma senzilla per reduir tots els productes de plàstic que siguin possibles. I aquí tota la informació relativa per sectors.

La informació i el contingut d’aquest article ha estat extret del dossier d’economia circular elaborat per el Govern d’Andorra: enllaç

Punt d’Informació Juvenil d’Ordino: conscienciar els joves, una labor continuada

Hem anat passant pels punts joves de les diferents parròquies per saber com s’hi tracten qüestions com la reducció, la reutilització i el reciclatge dels residus. En aquesta ocasió respon el nostre qüestionari Ayrton Medeiros, tècnic i dinamitzador del Punt d’Informació Juvenil d’Ordino.

Quines activitats relacionades amb les 3R organitzeu o en quines col·laboreu?

Sempre que organitzem un taller de manualitats, intentem que es faci amb materials reciclats i reutilitzables. També participem cada any a la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, en la qual els joves veuen la importància de reciclar, quins avantatges té i què es pot fer amb tot aquest material que creiem que ja no es pot reutilitzar. Mostrem també als joves com és d’important la reducció de residus amb el triatge i distribució de la brossa al punt.

L’any passat es va dur a terme una activitat de fototrampeig en què els joves anaven a la muntanya per amagar càmeres i poder fotografiar la fauna de l’entorn. Es va aprofitar aquest taller per conscienciar els joves del perill que pot tenir el mal ús del reciclatge. Es van adonar que perquè els animals visquin tranquils a les muntanyes andorranes hem de cuidar el nostre entorn.

Per les setmanes de vacances, també s’han organitzat xerrades de conscienciació ecològica per als joves i s’ha fet difusió dels diferents clean-up days que s’han fet al Principat.

Com tracteu aquest tema al centre? Teniu contenidors per separar el paper, vidre, envasos…? Mireu de no comprar productes d’un sol ús…

Al nostre espai tenim contenidors per separar el paper, els envasos i l’orgànic. L’únic que no tenim és el del vidre. És molt poc habitual que un jove necessiti llençar vidre, però si és el cas es deixa al costat i després es llença als contenidors de la via pública que es troben a tocar del punt jove. L’objectiu en un futur és que els joves proposin idees per redistribuir l’espai i un dels punts a tractar serà afegir més contenidors per fer un bon triatge.

Teniu alguna persona responsable d’aquests temes a l’organització?

Tots som responsables en aquest tema, ja que cada departament s’ha de preocupar que es posin en pràctica les 3R. I qualsevol proposta de taller sobre el reciclatge és benvinguda tant per al punt jove, com per a la ludoescola, la casa pairal, etcètera.

Quin grau de preocupació o interès pel tema detecteu entre els joves de la parròquia?

Pel que s’arriba a veure al punt, els joves no estan gaire conscienciats, ja que no donen gaire importància a on llencen la brossa. Poder llençar-la en un contenidor qualsevol, per ells és més que suficient. Però cada vegada són més els que demanen en quin contenidor han de llençar una certa cosa i s’interessen pel medi ambient. Els joves més implicats són els que prèviament han assistit a un taller o activitat relacionada amb el reciclatge. S’han de mantenir aquestes accions perquè cada vegada siguin més els joves conscienciats en el tema.

Regar un hort reduint el consum d’aigua, premi d’Iniciatives Ambientals 2022

L’Escola Andorrana de Segona Ensenyança d’Encamp ha rebut el premi del Concurs d’Iniciatives Ambientals 2022 en la categoria d’escoles pel sistema d’emmagatzematge d’aigua que han projectat per regar l’hort escolar.

Comencem pel començament. L’hort fa aproximadament 100 m2, dels quals n’hi ha plantats uns 60, segons l’època de l’any, hortalisses com tomàquets, pebrots, albergínies, patates, mongetes, cols, pastanagues, julivert, carabassons, carabasses, enciams, cebes o remolatxa, arbres fruiters com pereres, pomeres, cirerers, pruneres o presseguers i fruites del bosc com maduixes o gerds, entre d’altres. A més, llinda amb un jardí amb rosers i gaverneres, plantes de flor de temporada, plantes aromàtiques, pins, un xiprer i un avellaner.

Tot i la varietat de plantes, l’hort no fa una producció suficient per donar servei als 550 usuaris de la cuina escolar i per això els fruits que se n’obtenen es reparteixen entre els que en tenen cura.

Cada regada que es fa de tot aquest verger consumeix pels volts de 200 litres, que és una quantitat gens menyspreable. El projecte premiat soluciona un doble problema: reduir el consum aprofitant les aigües pluvials i reduir la dependència de l’aigua corrent, ja que el centre no està obert sempre que cal regar, especialment a l’estiu.

Consisteix en un conjunt de bidons connectats. Cada bidó te una aixeta d’entrada i sortida i estan connectats entre ells amb un lleuger pendent. Aquests bidons —ara són 9 i sumen una capacitat total de 1.800 litres, però el sistema és modular i escalable— s’omplen amb aigua procedent d’un dipòsit d’aigües pluvials.

Aquesta iniciativa treballa les 3R: la reducció (del consum d’aigua d’aixeta), la reutilització (de l’aigua de pluja) i el reciclatge: “Vam agafar els bidons de la deixalleria comunal. Ens preocupava que poguessin tenir restes de combustible, però vam tenir la sort que n’hi havia de mel, que van resultar molt més fàcils de netejar”, explica Esteve Bardolet, enginyer, professor del centre i corresponsable del disseny i construcció del sistema d’emmagatzematge d’aigua juntament amb Rafael Urue, arquitecte.

Els dos formen part d’Escola Verda, que, per a qui encara no ho conegui —es va posar en marxa al curs 2010/2011—, és una iniciativa dels departaments de Medi Ambient i d’Educació del Govern d’Andorra sota la gestió del centre Andorra Sostenible que promou l’intercanvi d’idees, iniciatives i accions ambientals als centres escolars del país.

A banda d’ells dos, han participat al projecte l’equip directiu del centre, que l’ha finançat, i el Comú d’Encamp.

L’hort s’utilitza com a eina didàctica per a alumnes de diferents grups. Bardolet assegura que per aprendre alguna cosa, fer-la “es millor que veure-ho en un iPad o que llegir-ho que un llibre. En aquest cas els alumnes cuinen amb els productes de l’hort, fan algunes conserves… i això els encanta.” Fito Tugues, professor de tecnologia i conductor d’un projecte integrador grupal, confirma: “Aprendre tocant és molt més didàctic i molt més gratificant. Sembla que a l’escola has de treballar el saber però també treballem el saber fer i el saber estar: els valors i actituds que els nostres alumnes hauran de tenir com a adults el dia de demà”.

Aquest projecte en particular, afegeix Tugues, “ensenya la paciència: l’hort té els seus temps, cosa que els nostres padrins sabien molt bé. I les coses no sempre surten com voldries.”

Què suposa el Premi d’Iniciatives Sostenibles per a l’Escola Andorrana de Segona Ensenyança d’Encamp? “A part de l’incentiu econòmic, és un reconeixement a la feina feta. I també és un estímul per seguir invertint a millorar l’hort”, respon Tugues, aspecte que Bardolet amplia: “És un premi moral i també un premi econòmic. Estem pensant a posar un hivernacle, perquè estem a un país fred i això allargaria el temps de cultiu. També volem canviar el sistema de rec d’inundació per un de goteig o exudació, renovar les eines, invertir en el planter…” Els estudiants treballen temes de sostenibilitat. A l’assignatura de tecnologia, a primer es treballa aplicada al menjar, a segon, a la industria tèxtil, i a tercer, al transport i l’habitatge. Tugues opina que “als joves els preocupa el medi ambient, però en són molt més conscients quan es troben en una situació real. D’aquí la importància de projectes com l’hort o les sortides de recollida de deixalles­… Abans us deia que el projecte integrador grupal va a la gossera. Doncs molts d’aquests alumnes s’han adonat del que passa amb els gossos quan han estat allà. Aquell gos té un nom. Llavors empatitzes amb aquest animal i això et fa emptatizar també amb les persones i amb l’entorn”.

El projecte Escola Verda s’amplia amb grups de treball interescolars

Aquest final de curs 2021–22 s’han lliurat els guardons als centres dels tres sistemes educatius per als projectes impulsats en el marc del programa Escola Verda.

Després d’onze anys de funcionament i d’assolir el curs passat el 100% d’adhesió d’escoles públiques, és a dir, de 32 centres dels tres sistemes educatius del país (uns 11.000 alumnes, el 99,1% de tot l’alumnat del Principat), enguany s’ha decidit impulsar la creació de grups de treball formats per docents de diferents escoles per abordar temàtiques concretes i intercanviar sinergies.

El primer grup tracta sobre els residus que es generen a l’escola i com reduir-los a partir d’un bon coneixement de reciclatge i fomentant la reutilització de material escolar així com reduir la utilització de paper. En el segon grup s’ha abordat la motivació de l’alumnat, la climatologia i què plantar a més de com fer compostatge. Finalment, en l’últim grup es treballa la realització d’un pla de mobilitat compartint maneres de fer i accions que es poden adoptar a les diferents escoles.

Foto: SFGA/JAViladot (Govern d’Andorra)

També s’ha treballat per incorporar al proper curs escolar un nou taller d’economia circular, adreçat als alumnes de segon cicle de secundària i batxillerat, que els acostarà les diferències entre l’economia lineal i la circular.

En l’acte de lliurament dels guardons, la ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, ha declarat: “Estem arribant a tots els escolars del país i també a les seves famílies amb una feina de conscienciació, de manera indirecta, de tota la gent que hi ha al seu voltant al tomb de la sostenibilitat”.

Per la seva, banda, la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, ha explicat que el programa permet apropar als centres escolars les mesures i accions que es desenvolupen des del Ministeri en relació a les problemàtiques mediambientals i quines accions es poden fer per mitigar-les.

El programa Escola Verda va començar el curs 2010-2011 de la mà dels ministeris de Medi Ambient i d’Educació del Govern per impulsar les bones pràctiques ambientals i com a punt de trobada i intercanvi d’idees, iniciatives i accions ambientals dels centres escolars. L’objectiu és aconseguir ciutadans que s’impliquin en la conservació i millora del medi ambient.

Foto: SFGA/JAViladot (Govern d’Andorra)