Regar un hort reduint el consum d’aigua, premi d’Iniciatives Ambientals 2022

L’Escola Andorrana de Segona Ensenyança d’Encamp ha rebut el premi del Concurs d’Iniciatives Ambientals 2022 en la categoria d’escoles pel sistema d’emmagatzematge d’aigua que han projectat per regar l’hort escolar.

Comencem pel començament. L’hort fa aproximadament 100 m2, dels quals n’hi ha plantats uns 60, segons l’època de l’any, hortalisses com tomàquets, pebrots, albergínies, patates, mongetes, cols, pastanagues, julivert, carabassons, carabasses, enciams, cebes o remolatxa, arbres fruiters com pereres, pomeres, cirerers, pruneres o presseguers i fruites del bosc com maduixes o gerds, entre d’altres. A més, llinda amb un jardí amb rosers i gaverneres, plantes de flor de temporada, plantes aromàtiques, pins, un xiprer i un avellaner.

Tot i la varietat de plantes, l’hort no fa una producció suficient per donar servei als 550 usuaris de la cuina escolar i per això els fruits que se n’obtenen es reparteixen entre els que en tenen cura.

Cada regada que es fa de tot aquest verger consumeix pels volts de 200 litres, que és una quantitat gens menyspreable. El projecte premiat soluciona un doble problema: reduir el consum aprofitant les aigües pluvials i reduir la dependència de l’aigua corrent, ja que el centre no està obert sempre que cal regar, especialment a l’estiu.

Consisteix en un conjunt de bidons connectats. Cada bidó te una aixeta d’entrada i sortida i estan connectats entre ells amb un lleuger pendent. Aquests bidons —ara són 9 i sumen una capacitat total de 1.800 litres, però el sistema és modular i escalable— s’omplen amb aigua procedent d’un dipòsit d’aigües pluvials.

Aquesta iniciativa treballa les 3R: la reducció (del consum d’aigua d’aixeta), la reutilització (de l’aigua de pluja) i el reciclatge: “Vam agafar els bidons de la deixalleria comunal. Ens preocupava que poguessin tenir restes de combustible, però vam tenir la sort que n’hi havia de mel, que van resultar molt més fàcils de netejar”, explica Esteve Bardolet, enginyer, professor del centre i corresponsable del disseny i construcció del sistema d’emmagatzematge d’aigua juntament amb Rafael Urue, arquitecte.

Els dos formen part d’Escola Verda, que, per a qui encara no ho conegui —es va posar en marxa al curs 2010/2011—, és una iniciativa dels departaments de Medi Ambient i d’Educació del Govern d’Andorra sota la gestió del centre Andorra Sostenible que promou l’intercanvi d’idees, iniciatives i accions ambientals als centres escolars del país.

A banda d’ells dos, han participat al projecte l’equip directiu del centre, que l’ha finançat, i el Comú d’Encamp.

L’hort s’utilitza com a eina didàctica per a alumnes de diferents grups. Bardolet assegura que per aprendre alguna cosa, fer-la “es millor que veure-ho en un iPad o que llegir-ho que un llibre. En aquest cas els alumnes cuinen amb els productes de l’hort, fan algunes conserves… i això els encanta.” Fito Tugues, professor de tecnologia i conductor d’un projecte integrador grupal, confirma: “Aprendre tocant és molt més didàctic i molt més gratificant. Sembla que a l’escola has de treballar el saber però també treballem el saber fer i el saber estar: els valors i actituds que els nostres alumnes hauran de tenir com a adults el dia de demà”.

Aquest projecte en particular, afegeix Tugues, “ensenya la paciència: l’hort té els seus temps, cosa que els nostres padrins sabien molt bé. I les coses no sempre surten com voldries.”

Què suposa el Premi d’Iniciatives Sostenibles per a l’Escola Andorrana de Segona Ensenyança d’Encamp? “A part de l’incentiu econòmic, és un reconeixement a la feina feta. I també és un estímul per seguir invertint a millorar l’hort”, respon Tugues, aspecte que Bardolet amplia: “És un premi moral i també un premi econòmic. Estem pensant a posar un hivernacle, perquè estem a un país fred i això allargaria el temps de cultiu. També volem canviar el sistema de rec d’inundació per un de goteig o exudació, renovar les eines, invertir en el planter…” Els estudiants treballen temes de sostenibilitat. A l’assignatura de tecnologia, a primer es treballa aplicada al menjar, a segon, a la industria tèxtil, i a tercer, al transport i l’habitatge. Tugues opina que “als joves els preocupa el medi ambient, però en són molt més conscients quan es troben en una situació real. D’aquí la importància de projectes com l’hort o les sortides de recollida de deixalles­… Abans us deia que el projecte integrador grupal va a la gossera. Doncs molts d’aquests alumnes s’han adonat del que passa amb els gossos quan han estat allà. Aquell gos té un nom. Llavors empatitzes amb aquest animal i això et fa emptatizar també amb les persones i amb l’entorn”.

El projecte Escola Verda s’amplia amb grups de treball interescolars

Aquest final de curs 2021–22 s’han lliurat els guardons als centres dels tres sistemes educatius per als projectes impulsats en el marc del programa Escola Verda.

Després d’onze anys de funcionament i d’assolir el curs passat el 100% d’adhesió d’escoles públiques, és a dir, de 32 centres dels tres sistemes educatius del país (uns 11.000 alumnes, el 99,1% de tot l’alumnat del Principat), enguany s’ha decidit impulsar la creació de grups de treball formats per docents de diferents escoles per abordar temàtiques concretes i intercanviar sinergies.

El primer grup tracta sobre els residus que es generen a l’escola i com reduir-los a partir d’un bon coneixement de reciclatge i fomentant la reutilització de material escolar així com reduir la utilització de paper. En el segon grup s’ha abordat la motivació de l’alumnat, la climatologia i què plantar a més de com fer compostatge. Finalment, en l’últim grup es treballa la realització d’un pla de mobilitat compartint maneres de fer i accions que es poden adoptar a les diferents escoles.

Foto: SFGA/JAViladot (Govern d’Andorra)

També s’ha treballat per incorporar al proper curs escolar un nou taller d’economia circular, adreçat als alumnes de segon cicle de secundària i batxillerat, que els acostarà les diferències entre l’economia lineal i la circular.

En l’acte de lliurament dels guardons, la ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, ha declarat: “Estem arribant a tots els escolars del país i també a les seves famílies amb una feina de conscienciació, de manera indirecta, de tota la gent que hi ha al seu voltant al tomb de la sostenibilitat”.

Per la seva, banda, la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, ha explicat que el programa permet apropar als centres escolars les mesures i accions que es desenvolupen des del Ministeri en relació a les problemàtiques mediambientals i quines accions es poden fer per mitigar-les.

El programa Escola Verda va començar el curs 2010-2011 de la mà dels ministeris de Medi Ambient i d’Educació del Govern per impulsar les bones pràctiques ambientals i com a punt de trobada i intercanvi d’idees, iniciatives i accions ambientals dels centres escolars. L’objectiu és aconseguir ciutadans que s’impliquin en la conservació i millora del medi ambient.

Foto: SFGA/JAViladot (Govern d’Andorra)

Clar com l’aigua!

Andorra és sinònim d’aigua. Aigua en estat sòlid, evidentment, perquè l’anomenat or blanc —la neu— és una de les principals fonts de riquesa del país. Però també en estat líquid: segons alguns estudiosos, el nom del país podria tenir origen íber o protobasc i significar “aigua gran” o “aigua principal”, en referència, probablement, al riu Valira, mentre que altres ho associen a deus termals, atès que enclavaments pirinencs amb noms similars —Dorres, Dòrria…— es caracteritzen, com Andorra, per tenir surgències d’aigua calenta.

En tot cas, Andorra té més de 1.200 km de rius i torrents, amb un recurs hídric estimat de 283 hm3/any. Tenim cims nevats durant gran part de l’any, estanys gelats, fonts de raig generós, vegetació frondosa i aigua pertot. Però la sensació que l’aigua és, almenys per a nosaltres, un recurs il·limitat és completament errònia.

Fa uns dies, Eva Choy explicava a la seva columna al Diari d’Andorra que l’estudi Avaluació i prospectiva dels recursos hídrics dels Pirineus, encarregat per Andorra Recerca + Innovació, “posa de manifest les possibles tensions hídriques a llarg termini, tot i que la disponibilitat per al consum humà no estigui compromesa fins al 2050. La captació d’aigua pot veure’s afectada sobretot a l’estiu, en què els cabals són més baixos i la demanda augmenta pel turisme i l’agricultura.”

De mitjana cada habitant del Principat consumeix 220 litres d’aigua al dia. Però si considerem la nostra petjada hídrica, que és l’aigua que consumim indirectament, la que s’utilitza per produir els productes que consumim, resulta que consumim gairebé 3.400 litres al dia!

L’aigua és un bé preciós en tots els sentits: el de bell i magnífic i el d’escàs i preuat. Tant és així que un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides està dedicat a aquest element. És el sisè i estableix que cal “garantir la disponibilitat d’aigua i la seva gestió sostenible i el sanejament per a tothom”.

Arreu del món, una de cada tres persones no té accés a aigua potable salubre i dues de cada cinc no disposen de les instal·lacions necessàries per poder rentar-se les mans amb aigua i sabó. La infografia següent de Junior Report recull altres dades que posen de relleu la gravetat del problema.

Què podem fer nosaltres al respecte? No pas poc, com podeu constatar amb aquest llistat:

  • Amb una dutxa de 5 minuts gastem uns 80 litres de mitjana mentre que per omplir la banyera en fan falta 300.
  • Tanquem l’aixeta mentre ens ensabonem les mans, ens raspallem les dents o ens afaitem.
  • Per mullar el raspall de dents no cal obrir l’aixeta al màxim, amb un petit raig n’hi ha prou.
  • També podem posar difusors o airejadors a les aixetes. Aquests estris aconsegueixen l’efecte d’un gran doll d’aigua amb un consum mínim.
  • Reparant aixetes que degoten i cisternes que no tanquen bé podem estalviar uns 30 litres al dia o més, depenent de la gravetat de la fuita.
  • Posant una ampolla plena dins la cisterna del vàter estalviarem 10 litres per descàrrega.
  • Si rentem els plats a la pica, fem-ho amb el tap posat i l’aixeta tancada.
  • No posem en marxa la rentadora o el rentaplats fins que no estiguin plens; farem més feina amb la mateixa quantitat d’aigua.
  • Quan haguem de renovar electrodomèstics, comprem models eficients en el consum d’aigua (i si pot ser en el d’electricitat), preferentment els de classe A o B.
  • Aprofitem l’aigua de la pluja, ja sigui canalitzant la teulada de casa cap a un dipòsit o posant recipients amplis en punts clau.
  • No reguem les plantes del jardí amb mànega sinó amb regadora.
  • Rentem el cotxe fent servir una galleda amb aigua i reservem la mànega per a l’esbandida final.

I vosaltres, què més feu per estalviar aigua?

Una tornada a escola més sostenible

Tornada a l'escola Andorra

Tot i que encara estem en mode vacances, la llista de la compra per a la tornada a l’escola ens està esperant i ja comencen a arribar les promocions d’articles escolars.

Potser estàs pensant a aprofitar els primers descomptes, però abans de posar-t’hi, et deixem un llistat d’idees per a una tornada a l’escola més sostenible que et permetrà estalviar temps i diners, a més d’ajudar-te a tenir cura de l’entorn.

Abans d’anar a comprar, regira


Any rere any, curs rere curs, anem acumulant quaderns, llibres i restes de material escolar dels quals moltes vegades perdem la pista i la noció de quantitat. Quan trobis tot aquest material i l’organitzis, segur que pots reduir la llista de la compra!

Bolígrafs recarregables, reciclats, reciclables i biodegradables

La majoria de les botigues especialitzades ja compten amb una àmplia oferta de bolígrafs fets amb cartró reciclat. Si els prefereixes de plàstic, les principals marques també venen  bolígrafs a partir de plàstic reciclat.

Per als llapis també hi ha moltes opcions. Hi ha marques que han renunciat a la fusta i utilitzen cartró reciclat. També n’hi ha altres que contenen resina, que són ecològics i també segurs (no s’estellen en cas de trencar-se). I tampoc podem oblidar-nos dels llapis que es converteixen en plantes!

Pintures i aquarel·les amb materials naturals

En aquest sentit, moltes marques ja treballen amb la consigna “material escolar verd”. Amb aquest distintiu podem trobar aquarel·les, pintura de dits, pintures al tremp, ceres o llapis, fabricats amb materials naturals i, és clar, retoladors “màgics” ecològics.

Vuit caixes de cereals poden convertir-se en un llibre

Moltes editorials ja han optat per utilitzar paper reciclat per fabricar els llibres i sempre és una molt bona opció buscar en botigues de segona mà o en plataformes, on es poden aconseguir llibres de text a preus molt competitius.

Els folis i quaderns també poden ser de paper reciclat. Però abans de comprar mira si en pots recuperar algun de l’any passat.

Motxilles i estoigs: objectes de desig…

Podem recuperar el de l’any passat, però també donar curs a la creativitat i transformar envasos de plàstic o roba descartada en bonics estoigs. Aquí: moltes idees!

Les motxilles també poden tenir una segona vida durant el nou curs escolar. Però si se n’ha de comprar una, moltes marques disposen de diferents tipus i mides de motxilla i la tela pot provenir, per exemple, de bosses de plàstic.

Recorda, per a una tornada a l’escola, l’institut, la universitat més sostenible: recicla, reutilitza, redueix.

I si vols més consells, descarrega’t en un clic l’APP Reciclem Bé disponible per a iOS i Android, on podràs trobar un munt d’idees per a una tornada a l’any escolar més econòmica, creativa i, és clar, sostenible!