Cent i una destinacions sostenibles

Alberta, Canadà

Destinacions sostenibles? Sembla un cas de manual de blanqueig verd o greenwashing, és a dir, d’estratègia de màrqueting per atribuir valors positius al de sempre per fer-ho més atractiu per a la mentalitat actual. Les destinacions més sostenibles són les més properes, no hi ha dubte. Són aquelles que per arribar-hi emets menys CO2 a l’atmosfera. Així que si ho pots arribar en transport públic, millor. I si ho pots fer a peu o en bicicleta, millor que millor.

És més, el filòsof i assagista Rafael Argullol defensava que quan tot es mou, l’aventura més gran és quedar-se quiet. Per exemple, si et quedes a Andorra quan la majoria d’andorrans se’n van i arriben la majoria de forasters, és com si canviessis de país: veus altres costums, sents parlar altres llengües…

El francès Xavier de Maistre (1763­–1852) va escriure Viatge al voltant de la meva habitació arran d’un arrest domiciliari de 42 dies. Sostenia, en l’obra, que els seus records, divagacions i esperances li permetien evadir-se per molt que estigués confinat en una petita cambra. Tota la literatura, de fet, és un viatge encapsulat en uns quants centenars de pàgines…

Però posem que voleu viatjar viatjar, que teniu ganes de veure món amb els vostres propis ulls i de trepitjar-lo amb els vostres propis peus. I que no us val quedar-vos entre els rius Runer i Arieja. Busquem destinacions el més sostenibles possible, doncs?

Trebinje (Bòsnia i Hercegovina)

Ens hi pot ajudar la fundació Green Destinations, una organització sense ànim de lucre que té com a missió el foment de les destinacions sostenibles. Certifica seguint uns criteris definits destinacions i països que donen suport al turisme responsable basat en principis reconeguts a nivell mundial, entre els quals els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

El passat 26 d’octubre aquesta organització va presentar la llista de les 100 destinacions més sostenibles del 2021, que podeu trobar a sota. Destaquem que el país que més en té és el Japó, amb 12, seguit de prop per Portugal, que en té 10.

Andorra no en té cap, de moment, tot i que Ordino és Reserva de la Biosfera de la Unesco i el Principat ha presentat també candidatura per ser-ho (si s’acceptés seria el primer país que ho és tot ell). Un dels temes al voltant dels quals girarà el congrés Mountainlikers, que tindrà lloc del 23 al 25 de març a Canillo, és “el medi ambient i el desenvolupament de destinacions responsables, sostenibles i inclusives”. Tant de bo aquestes iniciatives ajudin a convertir Andorra en destinació sostenible alhora que nosaltres podem anar descobrint altres paradissos, tot emportant-nos-en grans records i deixant-hi la empremta més petita possible.

Rapa Nui (Xile)

Alemanya

  • Bad Grund (Harz)
  • Norderney

Argentina

  • Área Natural Protegida Península Valdés
  • Área Natural Protegida Lago Baggilt

Austràlia

  • Bundaberg
  • Central Coast
  • Margaret River
  • Port Douglas and Daintree
  • Townsville

Bòsnia i Hercegovina

  • City of Trebinje
  • Dinardica

Brasil

  • Bombinhas
  • Canguçu
  • Forquilhinha
  • Itá
  • Orleans
  • São Miguel do Gostoso
  • Tibau
  • Tibau Do Sul

Cambodja

  • Cardamom Tented Camp

Canadà

  • Alberta SouthWest Crown of the Continent

Corea del Sud

  • Ungok Wetland and Dolmen Site

Croàcia

  • Lika Destination
  • Mali Lošinj
  • Region of Istria

Eslovàquia

  • Bratislava Region

Estònia

  • Hiiumaa Island
  • Järva County
  • Lahemaa
  • Pärnu
  • Saaremaa
  • Tartu

Eslovènia

  • Bohinj
  • Ljubljana
  • Logarska Dolina – Solčavsko
  • Miren Kras
  • Občina Ajdovščina
  • Rogla-Pohorje
  • Soča Valley

Estats Units

  • Transylvania County (North Carolina)
  • Vail (Colorado)

Filipines

  • Club Paradise Palawan

Guaiana

  • Rewa Eco-Lodge

Illes Malvines

  • Illes Malvines

Japó

  • Amami-Oshima Island
  • Aso City
  • Kamaishi
  • Kyoto City
  • Nagara River Basin
  • Nanao City and Nakanoto Town
  • Nasushiobara City
  • Niseko Town
  • Sado City
  • Shodoshima Town
  • Toyooka City
  • Yoron Island

Malta

  • Gozo

Montenegro

  • Tivat

Països Baixos

  • Schouwen-Duiveland
  • Meerssen

Perú

  • Alto Mayo Tarapoto
  • Colca Canyon – Arequipa
  • Gocta – Kuelap Amazonas
  • Parque Nacional Tingo Maria
  • Reserva Nacional Pacaya Samiria
  • Reserva Nacional Tambopata
  • Sandia & The Bahuaja Sonene
  • Santuario Histórico Bosque de Pomac
  • Titicaca, Lago Sagrado de Los Incas

Portugal

  • Águeda
  • Alto Minho Region
  • Arouca
  • Autonomous Region of the Azores
  • Cascais
  • Dark Sky Alqueva
  • Nazaré
  • Paisagem Protegida Local das Serras do Socorro e Archeira
  • Sintra
  • Torres Vedras

República Dominicana

  • Samana

Romania

  • Bison Land

Singapur

  • Sentosa

Suècia

  • Åsnen

Taiwan

  • North East and Yilan Coast National Scenic Area
  • Southwest Coast National Scenic Area

Tailàndia

  • Nan Old City
  • Mueang Kao Sukhothai
  • Timor Leste
  • Ataúro Island

Tunísia

  • Dahar Destination

Turquia

  • Bitez (Bodrum)

Xile

  • Chaitén
  • Futaleufú
  • Nahuelbuta
  • Rapa Nui

Xipre

  • Pafos Region

Projecte de llei d’economia circular: tot torna

L’exposició de motius del projecte de llei d’economia circular d’Andorra, actualment en fase de discussió, planteja que “en les darreres dècades, la producció de béns s’ha multiplicat per dos i l’extracció de materials per tres. Aquest fet és responsable del 90% de les problemàtiques mediambientals: el canvi climàtic degut a les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, la pèrdua de biodiversitat deguda a l’extracció de recursos i la contaminació de l’aire i de l’aigua”.

En altres paraules, vivim en una economia lineal: extraiem recursos de la terra, els convertim en productes, els consumim precipitadament, els llencem i passen a omplir abocadors o a amuntegar-se en illes artificials al mig de l’oceà. I mentrestant seguim extraient nous recursos, fent-los servir per produir béns, consumint-los i llençant-los… i així ad infinitum.

Un exemple: extraiem petroli del subsòl, el transformem en plàstic i li donem forma de palleta, tot alliberant grans quantitats de diòxid de carboni a l’atmosfera, fem servir la palleta per veure’ns un refresc, immediatament la llencem a les escombraries i, quan nosaltres mateixos o algú altre en necessita una, n’agafem una de nova, que lògicament anirà a parar també a les escombraries, al costat de l’anterior i dels milions de palletes que s’usen cada dia arreu del món.

Això no té cap sentit i és insostenible. Per això, un dels canvis que proposa el projecte de llei és prohibir “la producció, la importació i la introducció al mercat de productes fabricats amb plàstic oxodegradable, així com de productes de plàstic d’un sol ús que ja tenen una alternativa de producte sense plàstic”. És a dir, prohibir les palletes de plàstic (entre molt altres productes, és clar).

No es tracta només d’instaurar prohibicions, establir regles i oferir ajuts; el projecte de llei planteja un canvi de model: passar de l’esmentada economia lineal a una de circular. Per fer-ho gràfic, i en paraules de la mateixa llei, “allargar la vida útil dels productes, adoptar mesures de prevenció en la generació de residus i potenciar la donació, l’intercanvi i el comerç dels objectes que ja no necessitem però que encara poden ser utilitzats”.

La llei treballa amb conceptes com la millora de la gestió, la reutilització, la valorització de materials, l’optimització de recursos, el foment de l’eficiència, la reducció d’externalitats negatives, el disseny ecològic o la responsabilitat ampliada del productor.

En aquesta nova economia, inspirada en el cicle de la natura, tota sortida és alhora una entrada. El residu d’un procés d’elaboració és matèria primera d’un altre. No hi ha un principi ni un final d’una cadena, sinó una roda que gira. Res no es crea ni es destrueix, sinó que es transforma.

A l’app Reciclem Bé, disponible per a mòbils iOS i Android, trobaràs un munt d’idees per reduir el teu impacte sobre el medi ambient.

COP26: Fer canvis per evitar el canvi (climàtic)

Del 31 d’octubre al 12 de novembre de 2021 s’està celebrant a Glasgow (Escòcia) la COP26. Es tracta de la vint-i-sisena ponència de les parts de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (d’aquí el número, mentre que COP són les inicials de conference of the parties).

Però què vol dir aquest nom tan altisonant? És, en essència, una reunió de representants dels governs de més de 190 països en què es discuteix com aturar el canvi climàtic. Aquesta edició és especialment important perquè fa cinc anys de l’Acord de París i és el moment de fer balanç dels compromisos adoptats en aquella cimera.

Els principals objectius d’aquesta trobada són assegurar les zero emissions de CO2 el 2050, garantir que l’augment de temperatura no superi els 1,5 graus centígrads i dotar un fons internacional per ajudar els països en vies de desenvolupament a fer accions contra l’emergència climàtica.

Andorra participa a la conferència. La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Silvia Calvó, ha estat present a la sessió plenària d’alt nivell de ministres de medi ambient. En el torn de la declaració nacional la ministra ha assegurat que, malgrat que Andorra és un petit país d’alta muntanya i que és responsable de menys del 0,001% de les emissions globals de CO2, “no eludirem les nostres responsabilitats, perquè aquesta situació demanda de la implicació de tots, cap esforç induvial serà suficient”.

En aquest sentit, Calvó ha explicat que el Principat ha aprovat un marc legislatiu que integra la Llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc), l’Estratègia energètica nacional i de lluita contra el canvi climàtic i l’Estratègia de mobilitat. La ministra ha demanat als seus col·legues ser concrets en les ambicions marcades en l’Acord de París per no decebre “especialment als joves”, un dels sectors de la societat més sensibles amb la temàtica. “S’han de tenir en comptes les peticions que ens han enviat a través del manifest Youth4climate erquè seran ells els encarregats de gestionar i impulsar en el futur l’acció climàtica”, ha apuntat.

Andorra s’ha adherit a la Declaració sobre els boscos i l’ús del sòl, que encoratja els estats a reforçar els compromisos en matèria de protecció dels boscos i accelerar la reforestació, augmentar el finançament i la inversió, a compartir accions en favor de la producció i consum sostenibles i a donar suport a les comunitats locals i propietaris de terra.

Assisteixen a la COP26 prop de 40.000 persones, moltes d’elles delegats nacionals de diferents països, però també científics, representants de pobles indígenes i d’entitats ecologies i de membres de la indústria energètica, és a dir lobbistes o gent que hi acudeix a defensar interessos de sectors i empreses.

L’stooping, el moviment mundial que rescata objectes trobats al carrer

Les xarxes socials van plenes amb un nou moviment social anomenat stooping, que consisteix a compartir informació sobre mobles abandonats al carrer perquè qui vulgui els pugui recollir abans que se’ls endugui el camió de les escombraries.

En realitat, el fenomen no és tan nou —ha existit sempre— i potser no necessita un nom en anglès: n’hi podem dir reutilització. I és que és així de simple: es tracta d’utilitzar allò que un altre ja no fa servir.

El nom en anglès, per cert, significa “ajupir-se”, i fa referència al gest que fem per recollir alguna cosa del terra. Una altra paraulota que s’usa en aquest context és trashure, fusió de trash (“brossa”) i treasure (“tresor”) que ve a significar que un mateix objecte pot ser tant una cosa com l’altra, segons a qui li ho demanem.

El que sí que és nou és la dinàmica del moviment. A diferents ciutats del món, alguns internautes han creat comptes d’Instagram per publicar fotos de mobles i altres objectes trobats al carrer. Així, si tot passejant trobes una butaca d’orelles o una chaise longue, pots o bé emportar-t’ho a casa si penses que et pot fer servei o bé fer-li una foto i enviar-ho a l’Instagram d’stooping de la teva ciutat juntament amb la seva localització i qui ho vulgui podrà passar a recollir-ho, si no ho ha fet algú altre abans.

Així evitem que molts mobles que només necessiten una petita reparació o una capa o dos de pintura vagin a la brossa i de pas creem una petita comunitat de gent que comparteix l’interès per l’ecologia i el reaprofitament.

El compte de rescat de mobles de Nova York té 200.000 seguidors i ja s’han començat a crear perfils específics de districtes i de barris. El de Toronto en té 15.000 i Barcelona li va al darrere amb 10.000. El de Madrid, creat fa ben poc, ja va pels 2.000.

A Andorra no existeix ara per ara un compte d’aquest tipus, així que la nostra proposta és doble:

  • Si et vols desfer de mobiliari, electrodomèstics o llibres, els pots dur a Càritas o a Carisma o anunciar-ho a les teves xarxes socials per si interessa a algú del teu cercle de coneixences. És allò —ja una mica suat— de “Twitter (o Instagram o Facebook…), fes la teva màgia!”.
  • I si pots dedicar una estona cada dia a publicar les fotos que rebis per missatge directe, crea tu mateix el compte d’stooping d’Andorra. De ben segur que correrà com la pólvora!

I si vols més consells de sostenibilitat, descarrega’t en un clic l’app Reciclem Bé, disponible per a iOS i Android.

Zero waste: idees per viatjar de manera sostenible

zero_waste_andorra

Canviem de quinzena i moltes persones tornen a casa, mentre que altres comencen les vacances.

És possible viatjar de manera zero waste? Sí, és clar!

Aquí et proposem diverses idees per planificar un viatge sostenible. Alguns objectes i hàbits que, potser, quan tornis a casa, pots incorporar definitivament a la rutina.

Per evitar els plàstics d’un sol ús:

_ Una ampolla d’aigua reutilitzable
_ Snacks en una bossa reutilitzable o en un tàper petit
_ Un joc de forquilla, ganivet i cullera de bambú
_ Una tassa o got reutilitzable

I el paper? Pren nota:

_ Un tovalló de tela

_ Una tovallola de mà personal

I per a la higiene personal? Sí, tenim idees:

_ Xampú sòlid
_ Sabó de pastilla
_ Raspall de dents de bambú
_ Desodorant sòlid en envàs reciclable
_ Pasta de dents sòlida en envàs reciclable
_ Esponja natural
_ Màquina d’afaitar reutilitzable
_ Compreses de tela o copa menstrual
_ Estoig de tela per guardar el kit

En vols més informació? Descarrega’t la APP ReciclemBé disponible per a iOS i Android.

zero_waste_andorra_reciclem_be