Reciclem Bé

Primer camió 100% elèctric per a la recollida de residus

Rumb a un futur més sostenible, Pirinenca de Serveis s’encamina cap a la modernització en l’àmbit de la mobilitat amb la introducció d’un camió elèctric innovador, que a hores d’ara es troba en fase de prova. Aquesta fase finalitzarà el 8 de març amb una ruta definida a gran part de les parròquies del país, incloent-hi el sector del Pas de la Casa.

Aquesta acció suposa un punt d’inflexió en la lluita contra el canvi climàtic. El camió elèctric ofereix una alternativa ecològica als vehicles de combustible tradicionals i serveix com a demostració de la tecnologia d’avantguarda en l’àmbit de la mobilitat per tal de reduir emissions de CO2 a l’atmosfera i l’impacte acústic.

L’objectiu és avaluar el seu funcionament en diferents entorns i veure si aquest tipus de vehicle s’adapta a les condicions del país i disposa d’autonomia suficient per introduir-la a la flota de l’entitat. Tal com ha destacat el gerent de Pirinenca de Serveis, Josep Gómez, “és una tecnologia molt canviant i hem de ser capaços d’adaptar-nos a totes les condicions actuals. La prova pilot permet conèixer si és apte o no”.

Fins ara, l’empresa només comptava amb vehicles elèctrics de manteniment o d’inspecció. La intenció de Pirinenca de Serveis és sumar a la seva flota de 30 vehicles aquest camió elèctric. Per la seva part, la portaveu de la comissió de seguiment del servei de recollida de residus, Vanessa Carrascosa, destaca que “la missió és poder complir amb els objectius de sostenibilitat establerts per les administracions, com la reducció de la generació de gasos d’efecte hivernacle i reducció de la contaminació acústica, entre altres”.

Els residus especials domèstics, a la deixalleria

Per tenir uns carrers nets i un país sostenible, tots tenim algun gest a fer. Sovint és només adoptar una rutina diferent.

Centrem-nos en els residus especials d’origen domèstic com ara els mobles, els electrodomèstics, les pintures… Com s’han de gestionar?

Tenim dues vies de recollida i aquestes depenen del tipus de residu que volem llençar. Així doncs, si es tracta d’un estri de grans dimensions, que no cap dins d’un cotxe, els comuns posen a disposició de la ciutadania la recollida porta a porta. Si fem ús d’aquest servei, però, hem de respectar els horaris i els dies de recollida establerts per cada comú així com les condicions fixades.

Pel que fa a la resta de residus especials d’origen domèstic, com poden ser electrodomèstics petits, joguines, roba, productes químics, medicaments o restes d’obra, cal traslladar-los a les deixalleries.

Així doncs, un forn de microones s’ha de traslladar a la deixalleria mentre que per un forn de cuina es pot trucar al Comú de la nostra parròquia perquè el passi a recollir davant de casa.

Els residus més petits de tots, com ara les bombetes, els fluorescents, els aerosols, les piles o les bateries, també es poden portar a les deixalleries mòbils. Cal recordar que les deixalleries mòbils apropen encara més el servei a la ciutadania, desplaçant-se periòdicament pels diferents barris i pobles.

Hem de tenir en compte que si portem directament els estris vells a les deixalleries aconseguirem reduir el nombre de vehicles pesants que els comuns destinen a aquest servei i la distància dels desplaçaments que aquests realitzen. Com a conseqüència d’això assolirem una disminució de les emissions de CO2, una mesura d’aplicació urgent tenint en compte el context d’emergència climàtica actual. Al mateix temps, dipositant els residus a la deixalleria millorarem la salubritat de la via pública.

Darrerament, s’ha constatat un increment de residus especials d’origen domèstic al carrer. És necessari que, si no ho fem, tornem a recuperar les bones pràctiques que garanteixen la convivència i la sostenibilitat de la nostra comunitat. De fet, hi ha pràctiques que, a més, poden comportar un risc per a la salut i per al medi natural, com ara deixar a la via pública residus perillosos com pots de pintura, dissolvents i productes químics. Aquests residus es poden escampar i afectar la salut de les persones i contaminar el medi natural.

A Andorra hi ha sis deixalleries comunals. A més, els comuns posen a disposició de la població minideixalleries i deixalleries mòbils. Aquí pots trobar la que tinguis més a prop:

Andorra la Vella

Ctra. de la Comella

De dilluns a dijous de 7 a 16 hores

Divendres de 7 a 15 hores

Minideixalleries

  • Aparcament del Parc Central
  • Aparcament del Valira
  • Aparcament del Trillà
  • Aparcament del Cedre
  • Carrer Terra Vella
  • Aparcament Meritxell 1
  • Aparcament d’autobusos Centre ciutat
  • Aparcament Roureda de Malreu (Santa Coloma)
  • Carrer Ciutat de Valls, 48

Cada dia entre les 8 i les 20 hores

Escaldes-Engordany

Deixalleria de la Partida d’Ensucaranes
Avinguda Pont de la Tosca, zona industrial Partida d’Ensucaranes
De dilluns a divendres de 8 a 13 hores i de 15 a 18 hores
Dissabtes i diumenges tancat

Deixalleria del Fener
Aparcament de l’avinguda del Fener
De dilluns a diumenge de 7 a 19 hores

Encamp i Canillo

Deixalleria comunal de Canillo i Encamp
Avinguda Torrent Pregó Ctra. General 2
De dilluns a divendres de 8 a 17 hores
Dissabtes de 8 a 15 hores
Diumenge: tancat

*Vacances escolars:
De dilluns a dissabte de 8 a 15 hores
Diumenge tancat

Minideixalleries a Encamp

  • Aparcament de Sant Miquel
  • Travessera de l’Areny
  • Davant del Complex Esportiu i Sociocultural d’Encamp

Deixalleries mòbils a Encamp

Es trasllada cada setmana (de novembre a maig) o cada 15 dies (de juny a octubre) a diferents punts de la parròquia:

  • Aparcament comunal dels Espialassos
  • Aparcament de les Bons
  • Aparcament comunal de la Canadilla

Minideixalleries a Canillo

  • Aparcament del Prat del Riu, a Canillo
  • Aparcament de Sant Pere del Tarter
  • Cruïlla de Prats
  • Caseta nova de Ransol, davant de Sant Jaume
  • Aparcament del Regí, a Soldeu

Deixalleries mòbils a Canillo

  • Canillo: plaça del Prat del Riu
  • Soldeu: aparcament del poble

Pas de la Casa

Planta baixa de l’aparcament del Bullidor – Centre esportiu del Pas de la Casa.
De dilluns a dijous de 8 a 17 hores
Divendres de 8 a 14 hores

Minideixalleria
Davant de l’oficina de Turisme

Deixalleria mòbil
Carrer Bearn

Valls del Nord

Ctra. General 3 54 d’Ordino, sortint de la Massana

De dilluns a dissabte, de 8 a 16 hores


Deixalleries mòbils a La Massana

Es trasllada cada setmana a un punt de la parròquia en aquest ordre:

  • La Massana
  • Escàs
  • Sispony
  • L’Aldosa
  • Anyós
  • Pal
  • Erts
  • Arinsal

Minideixalleria a Ordino
Prat de la Call

Deixalleries mòbils a Ordino

  • El Serrat: aparcament
  • Les Salines: punt Verd Selectiva
  • Llorts: aparcament
  • Arans: aparcament
  • La Cortinada: aparcament del Vilar
  • Ansalonga: al costat de l’església
  • Sornàs: poble
  • Ordino: carrer d’Antoni Fiter i Rossell
  • Ordino: Aparcament de la Clota (baix)
  • Ordino: Aparcament Camp de la Tenada

Sant Julià de Lòria

Ctra. de Bixessarri, zona industrial Camp de l’Avençadé, mòdul 24 Aixovall.
Dilluns, dimecres, dijous i divendres de les 7.30 a les 14.30 hores
Dissabte de les 9 a les 14 hores

Minideixalleria
Ctra. de la Rabassa, aparcament Feixes del Rabató

Deixalleries mòbils

  • Aixirivall
  • Auvinyà
  • Juberri
  • Nagol
  • Fontaneda
  • Aixovall/ Bixessarri

Recorda que a l’App ReciclemBé pots trobar tota la informació sobre la localització de les deixalleries i dels punts verds. L’App està disponible de forma totalment gratuïta tant a Apple Store com a Google Play.

Més que bo: una nova aplicació per evitar el malbaratament alimentari

Amb la app Més K Bo es venen alimenents a un preu més econòmic, evitant així el malbaratament alimentari.

Llançada recentment, “Mira k bo” és una aplicació innovadora que té com a objectiu reduir el malbaratament alimentari i ajudar els usuaris a estalviar diners en productes que estan a prop de la seva data de caducitat i a la vegada, a què les empreses redueixin les pèrdues econòmiques venent productes que en la majoria dels casos, acaben en els contenidors. Aquesta aplicació és un exemple destacat de com la tecnologia pot tenir un impacte positiu en la nostra societat i el nostre planeta.

Com Funciona “Mira k bo”?

“Mira k bo” és fàcil d’utilitzar i beneficia tant als consumidors com als minoristes i restaurants. A continuació, expliquem com funciona:

  1. Cerca d’Ofertes Pròximes a Caducar: L’aplicació utilitza la geolocalització per mostrar als usuaris les ofertes de productes propers a la data de caducitat disponibles en establiments propers.
  2. Notificacions Personalitzades: Els usuaris poden configurar les seves preferències d’aliments i l’aplicació els notificarà quan hi hagi ofertes disponibles que coincideixin amb els seus gustos.
  3. Compra Intel·ligent: Els consumidors poden comprar productes com fruites, verdures, làctics i altres articles a preus reduïts abans que caduquin generant lots ajustats als seus paràmetres. Això redueix el malbaratament alimentari i estalvia diners als usuaris.
  4. Beneficis per als Minoristes i Restaurants: Aquesta aplicació també és un guany per als minoristes i restaurants, ja que els ajuda a reduir les pèrdues de productes pròxims a caducar i atraure nous clients amb ofertes atractives.

Es tracta d’una iniciativa que contribueix de manera significativa a la reducció del malbaratament alimentari, perquè connecta als consumidors amb aliments que, de vegades, es llençarien. A la vegada, els usuaris poden gaudir d’una compra més econòmica sense sacrificar la qualitat dels seus aliments.

Utilitzar Mira k no també és un acte de consciència ambiental, ja que la reducció del malbaratament contribueix a una empremta de carboni més baixa. També dona suport als negocis, ja que els minoristes i restaurants poden reduir les pèrdues econòmiques associades al malbaratament i al mateix temps augmentar la seva clientela amb ofertes atractives.

Sense cap mena de dubte, es tracta d’un pas cap a un futur més sostenible. Una eina que combina la tecnologia amb la consciència ambiental i la gestió eficient dels recursos.

Compartim amb tu seva web i t’animem a descarregar-te l’app i entre tots, contribuir positivament a la perseveració del medi ambient reduint l’impacte que entre tots provoquem.

També pots escoltar l’entrevista que han fet avui a la ràdio al programa La Companyia a Andorra Difusió.

Com evitar el malbaratament alimentari

Avui és el Dia Internacional de la conscienciació sobre el malbaratament alimentari i volem compartir amb tu una infografia amb petites pràctiques, que ajuden a reduir aquest hàbit que lamentablement, gran part de la societat té.

L’objectiu d’aquest dia és actuar per transformar els hàbits alimentaris fent una crida a tots els sectors, per reduir la pèrdua i malbaratament dels aliments, en pro d’aconseguir tenir uns sistemes alimentaris més sostenibles.

Pots consultar també el següent link , una plataforma creada per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura amb moltes més recomanacions i articles d’interès.

Recorda, malgastar el menjar és contaminar.

Glossari eco, segueix i suma

Fa poc més d’un any publicàvem una primera edició d’un glossari amb acrònims i neologisme entorn de la sostenibilitat i el reciclatge, i com ja vam avisar aquestes noves paraules van molt més ràpid que els qui redueixen, reutilitzen i reciclen… Per això cal estar al dia i aquí tenim unes quantes noves incorporacions!

Som-hi…

anàlisi del cicle de vida (ACV) o life cycle assessment (LCA) Tècnica per avaluar els impactes ambientals associats a totes les etapes de la vida d’un producte “des del bressol fins a la tomba”, és a dir, des de l’extracció de primeres matèries fins al processament de materials, fabricació, distribució, ús, reparació i manteniment i gestió com a residu (dipòsit o reciclatge).

biocombustibles Combustibles sòlids, líquids o gasosos que s’obtenen de primeres matèries renovables com ara l’escorça o els residus forestals i d’altres materials de plantes. També s’anomenen agrocombustibles quan procedeixen de conreus. 

bookcrossing Terme anglès per denominar el passallibres o sistema de registre i distribució lliure de llibres tot abandonant-los perquè altra gent en puguin gaudir. De cadascun se’n fa un registre, que pot ser inclòs en un distintiu a la portada per tal de poder-ne seguir els successius desplaçaments per internet.

cogeneració d’energia Generació simultània d’energia elèctrica i energia tèrmica utilitzant un únic combustible.

cradle to cradle (C2C) Concepte creat pel químic i enginyer de processos Michael Braungart i l’arquitecte William Mc Donnough, en el qual es basa el llibre del mateix nom. El C2C proposa una nova cultura industrial basada en l’ecologia industrial, l’arquitectura sostenible, l’ecodisseny i la idea de «residu igual a aliment». Un veritable canvi de paradigma en què la producció imita el cicle tancat de la natura. El C2C també és un sistema de certificació ambiental de productes d’àmbit internacional.

decreixement El decreixement sostenible és la transició a una economia més petita amb menys producció i consum. És un plantejament polític, econòmic i social que s’oposa al relatiu consens polític actual sobre el creixement econòmic. El terme neix a la dècada del 1980 —en part amb la tesi de Nicholas Georgescu-Roegen— i per la presa de consciència de les conseqüències del consum de recursos naturals per sobre de la seva generació natural en què es basa la societat de consum (que deriva d’un sistema liberal o capitalista).

biocombustible escorça

ecodisseny Integració dels aspectes ambientals i econòmics en l’etapa de disseny del producte, per tal de reduir els impactes i els costos associats a totes les etapes del seu cicle de vida. L’ecodisseny sostenible és la integració dels aspectes ambientals, econòmics i socials en l’etapa de disseny d’un producte, per tal d’aconseguir un desenvolupament sostenible.

ecoedició És una manera innovadora de gestionar les publicacions amb criteris de sostenibilitat. Consisteix a incorporar en el procés d’edició criteris ambientals i ecosocials que minimitzin els impactes negatius derivats d’aquesta activitat, des del disseny fins a la distribució. Es tracta de tenir presents les matèries primeres emprades, el procés d’impressió, la gestió de l’estoc, l’embalatge utilitzat per a la distribució, i la gestió d’aquesta distribució. L’ecoedició ha de garantir unes condicions laborals dignes a les persones que participen en les diferents parts del procés.

externalitats Són els efectes positius i negatius d’una activitat que causen les accions d’una empresa o agent econòmic a altres empreses o agents. En una anàlisi de cost-benefici, cal comptar com a costos i com a beneficis socials i ambientals les externalitats positives i les negatives, respectivament.

petjada ambiental Suma de les petjades hídrica, climàtica, energètica, de recursos utilitzats i de recursos malbaratats (residus). També se’n diu motxilla ecològica, que mesura la intensitat de material per unitat de servei (IMPS). La contaminació tòxica i l’ús del sòl es mesuren amb els residus i l’impacte que aquests tenen. 

petjada ecològica Suma de les petjades hídriques, energètiques, ambientals. També se’n diu «petjada de la degradació ecològica», ja que mesura l’impacte ambiental negatiu de les nostres accions.

Intercanvi de llibres

silenci verd o en anglès, greenhushing Actitud d’algunes corporacions de mantenir un silenci intencionat sobre les seves accions de sostenibilitat, fins i tot si són reals, efectives i amb un impacte positiu, per por de ser titllades d’empreses que fan greenwashing.

PxR Preparació per a la reutilització. Operacions mitjançant les quals els productes o components dels residus s’utilitzen de nou amb la mateixa finalitat original. Inclouen la comprovació, la neteja o la reparació per tal que puguin ser reutilitzats sense cap altra transformació prèvia. 

terramació Convertir els cossos dels difunts en compost. En anglès, terramation.

traçabilitatSistema utilitzat per identificar el recorregut i la procedència de les matèries primeres amb què està fet un producte. En el cas del paper, per exemple, és conèixer el camí que segueix la fusta des del bosc o la plantació fins al lloc on es converteix en paper i fins al lloc de venda d’aquest.

transició justa Mecanismes de provisió de recursos de precaució i compensació per evitar que els processos de canvi i transformació productiva deixin sense protecció els més febles. És un concepte sindical que també s’ha estès als incentius, ajuts i fiscalitat per dur a terme el principi de “qui contamina paga i qui descontamina cobra”.