KOMTOKA: una segona vida per a objectes llençats

Hi ha gent que va a les deixalleries a buscar mobles o objectes i hi ha artistes que hi van a recollir materials amb els quals treballar (properament publicarem en aquest blog entrevistes amb alguns d’ells). Aquestes visites, lluny de ser una nosa, són molt benvingudes pels responsables de les instal·lacions, perquè contribueixen a la reducció de residus i promouen la reutilització. De fet, molts treballadors de les deixalleries separen peces que consideren que poden interessar als visitants habituals.

I ara, anant un pas més enllà, la Deixalleria de les Valls del Nord ha creat un web, KOMTOKA, que, entre altres objectius, pretén donar a conèixer els objectes que alguns ciutadans han portat i als quals, a parer d’altres, encara els queda corda. Així, qualsevol persona pot consultar els productes disponibles prèviament a visitar la deixalleria.

Una ullada al web permet comprovar que disposen d’objectes d’allò més divers: mobles, làmpades, electrodomèstics, cotxets, elements de decoració nadalenca, esquís… Ara mateix n’hi ha pocs però se n’aniran afegint i llavors serà molt útil la possibilitat de filtrar-los per categoria. En aquest moment no hi ha roba, perquè les peces aprofitables arriben molt barrejades amb les que no ho són i cal fer un triatge que encara no s’ha fet, però tot arribarà.

Qui descobreixi al web alguna cosa que li pugui convenir tan sols ha de trucar o enviar un correu a la deixalleria per dir quan passarà a recollir-ho. Així de fàcil. El telèfon és el 847 042, i el correu, deixalleria@comumassana.ad. La Deixalleria de les Valls del Nord obre de 8 a 16 h de dilluns a dissabte.

El web de KOMTOKA inclou una crida perquè la gent hi porti els seus mobles i electrodomèstics vells i informa de la recollida de voluminosos que fan el Comú de la Massana (dilluns i dijous al matí) i el d’Ordino (dimarts i dijous al matí). Jaume Linol, cap del Departament de Manteniment i Serveis del Comú d’Ordino, demana: “No tinguis por d’apropar-te a la deixalleria, és un servei per a tu.”

El mateix opina Eva López, cap de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat del Comú de la Massana. “KOMTOKA és, si se’m permet, com un Wallapop d’objectes que pots anar consultant sense necessitat d’adreçar-te a la deixalleria, cosa que a la gent li costa, ja sigui per deixar-hi residus o per venir a veure què hi ha”, explica.

El servei “va dirigit no només a persones amb pocs recursos, pot servir a escoles d’art que recuperin objectes, gent que vol redissenyar mobles, empresaris que vulguin moblar apartaments turístics o oficines que necessiten prestatgeries o cadires…”, amplia López.

L’objectiu d’aquesta nova iniciativa és, en definitiva, fomentar la reducció de residus que cal tractar i eliminar i promoure la reutilització, ja sigui amb una neteja i capa de pintura, makeover (donar-li un toc original, canviar-li l’estètica) o upcycling (transformar-ne la funció).

I no cal de de la Massana o d’Ordino per passejar-se pel web (o directament per la deixalleria) a la cerca de peces de col·leccionista, el valor de les quals només saben reconèixer els experts, o d’objectes modestos, però que et poden fer un bon servei.

Llei d’Economia Circular: avançant cap a un món amb menys residus

Els plàstics d’un sol ús queden prohibits des d’ara mateix a Andorra. Aquest és possiblement el titular més destacat del projecte de llei d’economia circular (LEC), aprovat per unanimitat del Consell General el passat 30 de juny.

Es tracta d’una llei ambiciosa i avançada entre les legislacions europees que vol crear un canvi de paradigma del model productiu, per passar de l’actual economia lineal, consistent a extreure, fabricar, consumir i eliminar, a una de circular, basada en l’allargament de la vida útil dels productes i la reintroducció al mercat dels residus d’una indústria com a matèries primeres d’una altra.

En les darreres dècades, la producció de béns i l’extracció de materials s’han multiplicat exponencialment. Aquest fet és el responsable de la majoria de les problemàtiques mediambientals: l’emergència climàtica, deguda a les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle; la pèrdua de biodiversitat, deguda a l’extracció de recursos; i la contaminació de l’aire i de l’aigua.

L’economia circular proposa l’aprofitament màxim dels recursos i una reducció de la producció. És més eficient, sostenible, lògica i responsable, i a més pot generar valor afegit i oferir oportunitats econòmiques.

El projecte de llei estableix deures i obligacions tant per a particulars com per a empreses i administracions per reduir el malbaratament alimentari i la generació de residus, amb l’objectiu de canviar els hàbits de consum de la ciutadania i potenciar el reciclatge i la reutilització. A més, la llei fomentarà els productes locals i de temporada.

La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, ha explicat que “la llei incideix en el sector de la construcció“, amb el qual s’ha treballat de manera estreta per tal de definir accions perquè hi hagi uns productes materials mínims que siguin reciclats i així produir menys residus que siguin valoritzats amb més facilitat. En matèria turística, caldrà que els allotjaments, la restauració i els comerços també emprenguin accions per lluitar contra els plàstics, els productes d’un sol ús i el malbaratament d’aliments.

I als consumidors, quin paper ens correspon? Amb els nostres hàbits, amb les petites accions de cada dia, podem fer que la societat evolucioni positivament. Hem de canviar la manera de consumir i evitar que s’acumulin objectes i que es generin residus. Hem de reparar i llogar en lloc de comprar sempre que sigui possible i hem de separar els residus que generem per fer possible un millor reciclatge. I hem de disminuir, fins a arribar a eliminar completament, el consum de productes d’un sol ús, principalment els de plàstic.

Estem tots junts en això —particulars, empreses i administració— i ens hi juguem molt. Si tots hi posem el nostre granet de sorra podem moure muntanyes.

Torna la Festa del Medi Ambient: gaudir i aprendre per actuar millor

El 1972 es va celebrar la primera conferència de les Nacions Unides per al Medi Ambient, en la qual es va designar el 5 de juny com a Dia Mundial del Medi Ambient. Els objectius eren animar les persones a convertir-se en agents actius del desenvolupament sostenible i equitatiu i impulsar una societat que assegurés a totes les nacions i individus el gaudiment d’un futur més segur i més pròsper.

Enguany, 50 anys després, l’ONU ha repetit el lema d’aquella primera edició: “Una sola Terra“. I a Andorra s’ha recuperat la Festa del Medi Ambient, que es va celebrar per primer cop el 2019 i que el dos anys següents es va haver de suspendre per la Covid, al voltant de l’eslògan “La vida va néixer a l’aigua, que no mori a la Terra”. Així que aquest any l’efemèride és especialment destacada.

La segona Festa del Medi Ambient tindrà lloc aquest dissabte, 11 de juny, al Prat del Roure d’Escaldes-Engordany. És una festa per a tothom, amb activitats pensades per a públics de diferents edats i condicions, que es desenvoluparà al llarg de tot el dia —de les 10.30 a les 23 h—. I és gratuïta.

Trobareu la programació completa a www.festamediambient.com, però us en fem cinc cèntims. D’entre els punts d’interès que trobareu tot el dia destaquem la parada Reciclem Bé, on podreu obtenir informació i resoldre dubtes sobre el reciclatge i la recollida selectiva, un food truck de cuina sense gluten, un espai de vehicles i maquinària de neteja viària i recollida de residus on els més petits i els més grans podran veure com funcionen aquests equipaments, i un taller i jocs de grans dimensions amb objectes recuperats, moviment amb energies renovables, etc.

Pel que fa a les activitats puntuals, a les 11 h es representarà el musical Charlie y la fábrica de reciclaje (fixeu-vos en el joc de paraules del títol). A les 12 h es farà un taller gastronòmic amb receptes de reaprofitament. A les 13 i a les 16 h hi haurà contacontes per als més petits, i a les 14 h, una arrossada popular (gratuïta i amb generació de residu mínim!).

Per la tarda s’han programat excursions al circuit de les bruixes i al de les Fonts d’Escaldes-Engordany. Una de dia, a les 15.30 h, per recollir residus, i una de nit, a les 19.15 h, per observar el capvespre (l’aproximació es farà amb bus). A les 17.30 h podreu apuntar-vos al taller de manualitats amb material residual, a les 18 h veure dos curtmetratges (un documental i un film d’animació), a les 18.30 h participar un taller per construir un hort urbà i a les 21 h assistir a la sessió de cinema a la fresca, en què projectarem l’aplaudida pel·lícula de Disney Wall-e.

Ja ho veieu, després del descans obligat per la pandèmia, hem confeccionat una Festa del Medi Ambient completa i amena, perquè tothom se la faci seva i tothom pugui aprendre gaudint a millorar el reciclatge i a generar menys residus.

Del reciclatge a les 9R

El 2005, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura, la Unesco, va instituir el 17 de maig com a Dia Mundial del Reciclatge. I aquest dia és avui. Si estàs llegint aquest text és que, molt probablement, et preocupa el futur del planeta i separes la brossa i la llences als contenidors corresponents perquè tot allò que es pugui recuperar es recicli i es converteixi en un nou producte útil en comptes de fer més gran un abocador.

És molt possible que també sàpigues que el reciclatge no és la solució ideal ni el remei definitiu al problema del medi ambient i que abans de reciclar hem de mirar de reduir i reutilitzar. Que reduir és consumir només allò que fa realment falta i, per exemple, no comprar roba que sabem que acabarem fent servir molt poc, o no utilitzar bosses de plàstic d’un sol ús quan podem portar una bossa de tela reutilitzable. I que reutilitzar és donar una nova vida, amb una mica d’imaginació, a un producte que ja no serveix a allò per al que estava dissenyat, com per exemple convertir un neumàtic vell en un gronxador o un pot de lleixiu buit en una làmpada.

Coneixes, sens dubte, el concepte de les tres erres o 3R, que són els tres verbs que acabem d’esmentar. I potser fins i tot saps que cada cert temps algú hi afegeix una erra: reparar, rebutjar… Però sabies que la versió més llarga en té nou? Doncs sí, els més picallosos proposen aquests nou: repensar, redissenyar, refabricar, reparar, redistribuir, reduir, reutilitzar, reciclar i recuperar energia.

Pot semblar que el fet que hi hagi tants verbs aplicables començats per erra sigui un prodigi de l’atzar, però no ho és: en realitat, gairebé tots són mots amb el prefix re-, que indica repetició: tornar a pensar, tornar a dissenyar, tornar a fabricar, tornar a distribuir, tornar a utilitzar… tornar a fer totes aquestes coses, és clar, d’una manera diferent a com ho hem fet fins ara… o tornar a fer-les com les havíem fet sempre.

L’afany completista, però, potser ens posa difícil una cosa que és simple sentit comú: fer servir estris que no s’hagin de llençar després d’un ús, consumir només allò que cal, reparar el que s’espatlla, donar un nou servei a les coses que han complert la funció per a la qual estaven dissenyades i separar la brossa perquè els materials que la componen puguin ser tractats i utilitzats de nou.

I si us agraden les xifres rodones o si us sembla que un decàleg deixaria el tema definitivament vist per a sentència, podem afegir una última erra, que, a més, serveix ella sola per resumir la qüestió: responsabilitat.

Gràcies per llegir-nos i que tingueu un bon Dia Mundial del Reciclatge.

El reciclatge del Tetra Brik

El Tetra Brik és un tipus d’envàs inventat l’any 1963 per l’empresa Tetra Pak. El nom deriva del grec tetra, “quatre” (el primer model tenia quatre cares), i de l’anglès brick, “maó”, per la semblança de l’envàs amb aquest element constructiu. El 1995 es va dissenyar un nou model amb tap de rosca de plàstic. N’acostumem a dir tetrabrik perquè l’hem conegut gràcies a la marca, com diem típex, pòstit o xupa-xups, però el nom correcte és bric.

L’ús d’aquest envàs es va estendre ràpidament, principalment per a la conservació d’aliments líquids (llet, sucs de fruita, caldo, vi…) però també sòlids, com el sucre, perquè presenta alguns avantatges respecte a l’ampolla de vidre, fins llavors la més utilitzada per a aquests productes. En ser opac, el seu contingut no s’oxida tant i se n’allarga la caducitat. També pesa menys i no corre el risc de trencar-se.

Però des del punt de vista de la sostenibilitat ha suposat un pas enrere, perquè el seu reciclatge és molt més costós i una part dels seus components acaben als abocadors o incinerats. Els brics estan constituïts en cartró en un 75%, plàstic en un 20% i alumini en el restant 5%.

A les plantes tractadores els brics es trituren i es barregen amb aigua, la qual cosa permet separar, d’una banda, una polpa que un cop assecada i tractada es torna a convertir en cartró, i, de l’altra, una amalgama de politetilè i alumini, anomenada PolyAl, que no té cap utilitat i de la qual costa molt separar-ne els materials que la componen.

El 2011 l’empresa catalana Stora Enso va desenvolupar una tecnologia que ho permetia mitjançant piròlisi, però va acabar tancant perquè el cost d’aquest procés era més costós que el benefici que se n’obtenia. Durant anys, la Xina comprava també aquest residu i el separava mitjançant un reactiu químic, però el 2018 va deixar d’importar plàstics. De manera que actualment només el cartró dels brics es recicla.

Així, doncs, què hem de fer amb els brics?

En primer lloc, si podem, hem d’evitar comprar-los. Si tenim el mateix producte en envàs de vidre (per exemple, la llet) o de cartró (cas del sucre), escollim aquests. També cal estar atents a l’etiqueta, perquè algunes marques han començat a comercialitzar brics fets únicament de cartró i que substitueixen el plàstic del tap per un polímer de sucre de canya.

Si acabem, però, comprant brics, un cop consumit el seu contingut llencem-los al contenidor groc i al menys se’n recuperarà el cartró, que al cap i a la fi és el 75% del pes de l’envàs. Si no, en un abocador trigarà 30 anys a desintegrar-se.