Reciclem Bé

#PENSACIRCULAR: Produir, usar i llençar ja no s’hi val

Dossier d’economia circular

El Govern d’Andorra ha engegat una campanya anomenada Pensa Circular amb l’objectiu de fomentar i impulsar la transició cap a un model més eficient i sostenible que fomenti l’economia circular al país.

Mediambient Campanya – Pensa Circular (Govern d’Andorra)

Què és l’economia circular?

L’economia circular es defineix com un model econòmic més eficient i sostenible que optimitza l’ús dels recursos naturals, minimitza els impactes ambientals, fomenta l’eficàcia en aconseguir que els productes i els recursos mantinguin la utilitat i el valor tant de temps com sigui possible i evita emissions i pèrdues materials.

Promou un consum responsable i eficient; minimitza la generació de residus i n’optimitza la gestió, augmenta el reciclatge; redueix les opcions de gestió de residus menys eficients, i també permet donar una nova vida als productes.

+ CONSUM RESPONSABLE + RECICLATGE – RESIDUS – IMPACTE AMBIENTAL

De l’economia lineal a l’economia circular

En les darreres dècades, la producció de béns s’ha multiplicat per dos i l’extracció de materials per tres.

Aquest fet és el responsable del 90% de les problemàtiques mediambientals: el canvi climàtic degut a les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, la pèrdua de biodiversitat deguda a l’extracció de recursos i la contaminació de l’aire i de l’aigua.

La circularitat pot produir estalvis materials quantiosos al llarg de les cadenes de valor i els processos de producció, generar valor afegit i desbloquejar oportunitats econòmiques.

Mentre que l’economia lineal està centrada en produir, usar i llençar, l’economia circular es centra en la generació mínima de residus.

L’objectiu de l’economia circular és, per tant, aprofitar al màxim els recursos materials dels quals disposem i allargar el cicle de vida dels productes.
La idea sorgeix d’imitar la natura, on tot té valor i tot s’aprofita i els residus es converteixen en un nou recurs. Així, s’aconsegueix mantenir l’equilibri entre el progrés i la sostenibilitat.


Gairebé tots coneixem la regla de les 3 R, essencials per al desenvolupament sostenible i per conservar l’equilibri ambiental:
REDUIR, REUTILITZAR I RECICLAR.

AMPLIEM LES 3 R

Redissenyar: pensar i dissenyar els productes de manera que el procés de fabricació consumeixi menys matèries primeres, s’allargui la seva vida útil i es generin menys residu

Reduir: s’evita la generació de residus i la despesa de matèries primeres i, per tant, es redueix l’impacte en el medi ambient.

Reutilitzar: fent servir un producte de nou o donant-li una altra utilitat allarguem la seva vida útil.

Reparar un producte sovint és més econòmic, evita l’ús de noves matèries primeres, estalvia energia i no genera residus al medi ambient.

Renovar objectes antics perquè es puguin tornar a utilitzar com a objectes vintage, com per exemple els mobles.

Reciclar: promoure les millors pràctiques en la gestió dels residus i utilitzar el que sigui possible com a matèria primera per fabricar nous productes.

Recuperar: donar nous usos a productes que es rebutjaran, com per exemple utilitzar les ampolles de plàstic per crear sistemes de reg, jardineres o menjadors d’ocells.

Remanufacturar: es tracta de recollir un producte, analitzar-ne l’estat, desmuntar-lo, recondicionar-ne i canviar-ne components, tornar-lo a muntar, comprovar-ne el grau de qualitat i revendre’l amb una etiqueta de quasi nou.

Repensar: aquesta estratègia potencia que les empreses transfereixin serveis als consumidors en comptes de la propietat sobre un producte.

Rebutjar: renunciar a certs productes que ja no siguin necessaris. Un exemple senzill són les factures en paper.

Quins mitjans tenim per canviar el model?

La Llei d’economia circular i l’estratègia a l’Horitzó 2035 que l’acompanya han de servir per introduir els preceptes de l’economia circular en la nostra societat i impulsar els canvis necessaris per assolir un model d’economia circular a Andorra.

Consulta en el següent enllaç la presentació de l’estratègia d’economia circular

Els objectius bàsics i mínims de la política d’economia circular definits en la Llei d’economia circular es poden resumir en:

Compartim amb tu un test perquè et posis a prova: penses circularment?

TEST

En aquest enllaç pots trobar una guia de sensibilització dirigida per al sector de la restauració explicada de forma senzilla per reduir tots els productes de plàstic que siguin possibles. I aquí tota la informació relativa per sectors.

La informació i el contingut d’aquest article ha estat extret del dossier d’economia circular elaborat per el Govern d’Andorra: enllaç

El millor residu és el que no es genera: 17 de maig Dia Internacional del Reciclatge

L’organització de les Nacions Unides (UNESCO) va declarar l’any 2005, el 17 de maig com el Dia Internacional del Reciclatge; amb la finalitat de reorientar el comportament dels ciutadans i millorar l’impacte directe de les seves accions en el medi ambient. (Tot i que la icona verda amb tres fletxes ja s’havia creat l’any 1970.)

Cada any, la popularitat d’aquesta data ha anat en augment, així com la participació dels països i de les empreses que se sumen a difondre informació relacionada amb el reciclatge, els diferents tipus de residus i quina és la seva classificació perquè les 3R o les 5R, si hi afegim recuperar i reparar, siguin més efectives i eficients.  

Reciclar contribueix a preservar els recursos naturals, redueix la contaminació i genera llocs de treball. També ajuda a disminuir les emissions de CO2 i el consum energètic, evitant, a la vegada, la generació de noves tones de brossa. A més, fomenta pràctiques sostenibles i l’economia circular i permet aprofitar al màxim els recursos, donant-los una durada de vida més enllà de la seva vida útil inicial.

El Dia Mundial del Reciclatge és un dia pensat perquè tots prenem consciència de la importància que té, tractar les deixalles com correspon. Tot i que, una vegada més recordem que el millor residu és el que no es genera; la millor acció és la reducció del consum.  

En aquest article farem incís en el reciclatge arreu del món. Cada país recicla a la seva manera i per tant, no existeix una regla universal. Tanmateix, Suècia és el país del món que més recicla amb 4.4 milions de tones de residus/any dels quals només l’1% no es recicla. És tot un exemple a seguir, tot i que cal dir que, porten anys treballant-ho i duen a terme moltes campanyes i iniciatives de conscienciació. A més, Suècia recicla residus dels països veïns; i el que no es pot reciclar és transformat en energia.

Un altre bon exemple a Europa, és el dels Països Baixos (tot i que molt per sota de Suècia), amb un 34% dels residus reciclats – la mitjana europea es situa en l’11.7%. Segueixen el rànking Àustria i Alemanya.

El país que més residus produeix són els Estats Units amb una generació mitja de 773 kg/any/persona. Tres cops més que la mitjana mundial. D’aquests només es valoritza un 35%.

Però, la conscienciació i les pràctiques del reciclatge varien molt segons els estats. San Francisco, n’és un exemple mundial, s’hi troba el més gran centre de reciclatge del món amb 20.000 m². Des dels anys 2000, el reciclatge és obligatori per als ciutadans i en cas d’error poden ser sancionats fins a 1.000 $.

Els països que tenen més dificultats a aplicar el reciclatge en funció de la seva producció són els d’Amèrica del Sud com Xile per exemple que recicla només 10% de les 17 milions de tones que produeix.

El continent asiàtic amb la Xina, Índia, Taiwan, Malàisia o Corea del Sud, és el continent que més residus importa per gestionar– 60 milions de tones només per la Xina, que lidera el sector amb diverses fàbriques que tracten i reciclen qualsevol tipus de materials.

Una dada curiosa, si més no, i efectiva, a Taiwan la recollida selectiva es realitza mitjançant un camió musical: una flota de vehicles de color groc que es reconeixen quan arriben cada vespre gràcies a la música que emeten. D’aquesta manera, la població està avisada que arriba el camió i cal que s’apropin per llençar-hi les seves deixalles. El personal verifica el contingut de la recollida selectiva i es nega a agafar els residus que no estan correctament segregats. I funciona, en 20 anys, la població Taiwanesa ha passat de reciclar res a un 55%, enguany.

En total, arreu del món, només 19% dels residus es reciclen i el material que més es recicla al món és l’acer, s’estima que com a mínim 80% d’aquest material s’ha reciclat encara sigui una vegada.

Actualment a Andorra el 36% dels residus urbans es preparen per a reutilitzar o es reciclen. (Hem d’arribar a un 50% al 2025, però estem molt per sobre de la mitja europea d’un 11,7%).

Reciclem bé el vidre? Depèn del color del cristall amb què es miri

És habitual que, tot circulant per la carretera, diguem que “ens hem trobat un embús” o que “hi havia un trànsit infernal”. Hem posat les cursives per indicar un error de percepció, i és que tendim a situar el problema sempre a l’exterior, però no trobem caravana, nosaltres som la caravana.

Pitjor encara és el cas d’aquell que sent a la ràdio del cotxe que “un boig va contra direcció per l’autopista” i exclama “un no, molts!”. És un acudit, és clar, però exemplifica el que acabem de dir: la culpa no és mai nostra, sempre és dels altres.

Però el problema som tots: els altres i nosaltres. Mireu si no la fotografia que il·lustra aquest article, que correspon al centre de tractament, a Catalunya, on s’exporta el vidre recollit als contenidors verds d’Andorra. Us heu fixat en què hi ha gairebé més impropis que vidre?

Resulta que cada dia separem el vidre, un o dos cops per setmana el baixem i el llencem al contenidor verd i tornem tot cofois a casa a veure la tele i escandalitzar-nos veient un reportatge sobre emergència climàtica. Però la majoria de nosaltres fem la separació a mitges, i això vol dir, ras i curt, que no la fem bé.

Fa cosa d’un any vam fer un post sobre la recollida selectiva del vidre. Dèiem llavors que el 2021 es van recollir al Principat gairebé 2.500 tones de vidre procedents particulars i de comerços i que aquest material es pot reciclar gairebé infinitament sense una minva apreciable de qualitat.

Penseu en la ingent quantitat de vidre que llençarem durant les festes i en la que llençaran hotels, restaurants i bars. No fondre i reaprofitar aquest material seria una veritable llàstima.

personne mettant une bouteille de verre dans un container de recyclage

Per això ens sembla important remarcar que les ampolles i envasos de vidre s’han de llençar al contenidor verd esbandides i sense taps. Aquests, si són metàl·lics o de plàstic, van al groc. També s’han de llençar sense la bossa amb la qual l’hem dut al contenidor. La bossa, si és de paper, va al blau, i si és de plàstic, va al groc.

Al verd només hi va vidre. I tampoc tot el vidre. Per evitar confusions recordem i ampliem la llista que vam publicar en el seu moment del que va i del que no va al verd (i que, amb les excepcions ja comentades, s’ha de dur a la deixalleria).

Va al verdNo va al verd
Ampolles de vidre de begudes (vi, aigua, sucs, cervesa, licors…)
Pots de vidre de conserves, melmelades, salses, llegums…
Gerres i testos de vidre
Flascons de cosmètics, colònia i perfums
Desodorants de bola o amb polvoritzador
Vidre pla (finestres, miralls)
Llunes d’automòbils
Pantalles (televisors, ordinadors)
Flascons de medicaments
Copes i tota mena d’objectes de cristall
Taps de tota mena
Plats i objectes de porcellana i ceràmica
Bombetes i florescents
Termòmetres
La bossa amb la qual hem portat el vidre al contenidor

Reciclar bé ha de formar part dels nostres hàbits quotidians. Ha de ser tan natural, tan instintiu, com dutxar-nos i rentar-nos les dents. Si ens relaxem estem restant als esforços de tots. Fem d’això un propòsit d’any nou?

KOMTOKA: una segona vida per a objectes llençats

Hi ha gent que va a les deixalleries a buscar mobles o objectes i hi ha artistes que hi van a recollir materials amb els quals treballar (properament publicarem en aquest blog entrevistes amb alguns d’ells). Aquestes visites, lluny de ser una nosa, són molt benvingudes pels responsables de les instal·lacions, perquè contribueixen a la reducció de residus i promouen la reutilització. De fet, molts treballadors de les deixalleries separen peces que consideren que poden interessar als visitants habituals.

I ara, anant un pas més enllà, la Deixalleria de les Valls del Nord ha creat un web, KOMTOKA, que, entre altres objectius, pretén donar a conèixer els objectes que alguns ciutadans han portat i als quals, a parer d’altres, encara els queda corda. Així, qualsevol persona pot consultar els productes disponibles a la deixalleria sense haver d’anar-hi.

Una ullada al web permet comprovar que disposen d’objectes d’allò més divers: mobles, làmpades, electrodomèstics, cotxets, elements de decoració nadalenca, esquís… Ara mateix n’hi ha pocs però se n’aniran afegint i llavors serà molt útil la possibilitat de filtrar-los per categoria. En aquest moment no hi ha roba, perquè les peces aprofitables arriben molt barrejades amb les que no ho són i cal fer un triatge que encara no s’ha fet, però tot arribarà.

Qui descobreixi al web alguna cosa que li pugui convenir tan sols ha de trucar o enviar un correu a la deixalleria per dir quan passarà a recollir-ho. Així de fàcil. El telèfon és el 847 042, i el correu, deixalleria@comumassana.ad. La Deixalleria de les Valls del Nord obre de 8 a 16 h de dilluns a dissabte.

El web de KOMTOKA inclou una crida perquè la gent hi porti els seus mobles i electrodomèstics vells i informa de la recollida de voluminosos que fan el Comú de la Massana (dilluns i dijous al matí) i el d’Ordino (dimarts i dijous al matí). Jaume Linol, cap del Departament de Manteniment i Serveis del Comú d’Ordino, demana: “No tinguis por d’apropar-te a la deixalleria, és un servei per a tu.”

El mateix opina Eva López, cap de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat del Comú de la Massana. “KOMTOKA és, si se’m permet, com un Wallapop d’objectes que pots anar consultant sense necessitat d’adreçar-te a la deixalleria, cosa que a la gent li costa, ja sigui per deixar-hi residus o per venir a veure què hi ha”, explica.

El servei “va dirigit no només a persones amb pocs recursos, pot servir a escoles d’art que recuperin objectes, gent que vol redissenyar mobles, empresaris que vulguin moblar apartaments turístics o oficines que necessiten prestatgeries o cadires…”, amplia López.

L’objectiu d’aquesta nova iniciativa és, en definitiva, fomentar la reducció de residus que cal tractar i eliminar i promoure la reutilització, ja sigui amb una neteja i capa de pintura, makeover (donar-li un toc original, canviar-li l’estètica) o upcycling (transformar-ne la funció).

I no cal de de la Massana o d’Ordino per passejar-se pel web (o directament per la deixalleria) a la cerca de peces de col·leccionista, el valor de les quals només saben reconèixer els experts, o d’objectes modestos, però que et poden fer un bon servei.

Llei d’Economia Circular: avançant cap a un món amb menys residus

Els plàstics d’un sol ús queden prohibits des d’ara mateix a Andorra. Aquest és possiblement el titular més destacat del projecte de llei d’economia circular (LEC), aprovat per unanimitat del Consell General el passat 30 de juny.

Es tracta d’una llei ambiciosa i avançada entre les legislacions europees que vol crear un canvi de paradigma del model productiu, per passar de l’actual economia lineal, consistent a extreure, fabricar, consumir i eliminar, a una de circular, basada en l’allargament de la vida útil dels productes i la reintroducció al mercat dels residus d’una indústria com a matèries primeres d’una altra.

En les darreres dècades, la producció de béns i l’extracció de materials s’han multiplicat exponencialment. Aquest fet és el responsable de la majoria de les problemàtiques mediambientals: l’emergència climàtica, deguda a les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle; la pèrdua de biodiversitat, deguda a l’extracció de recursos; i la contaminació de l’aire i de l’aigua.

L’economia circular proposa l’aprofitament màxim dels recursos i una reducció de la producció. És més eficient, sostenible, lògica i responsable, i a més pot generar valor afegit i oferir oportunitats econòmiques.

El projecte de llei estableix deures i obligacions tant per a particulars com per a empreses i administracions per reduir el malbaratament alimentari i la generació de residus, amb l’objectiu de canviar els hàbits de consum de la ciutadania i potenciar el reciclatge i la reutilització. A més, la llei fomentarà els productes locals i de temporada.

La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, ha explicat que “la llei incideix en el sector de la construcció“, amb el qual s’ha treballat de manera estreta per tal de definir accions perquè hi hagi uns productes materials mínims que siguin reciclats i així produir menys residus que siguin valoritzats amb més facilitat. En matèria turística, caldrà que els allotjaments, la restauració i els comerços també emprenguin accions per lluitar contra els plàstics, els productes d’un sol ús i el malbaratament d’aliments.

I als consumidors, quin paper ens correspon? Amb els nostres hàbits, amb les petites accions de cada dia, podem fer que la societat evolucioni positivament. Hem de canviar la manera de consumir i evitar que s’acumulin objectes i que es generin residus. Hem de reparar i llogar en lloc de comprar sempre que sigui possible i hem de separar els residus que generem per fer possible un millor reciclatge. I hem de disminuir, fins a arribar a eliminar completament, el consum de productes d’un sol ús, principalment els de plàstic.

Estem tots junts en això —particulars, empreses i administració— i ens hi juguem molt. Si tots hi posem el nostre granet de sorra podem moure muntanyes.