El Tetra Brik és un tipus d’envàs inventat l’any 1963 per l’empresa Tetra Pak. El nom deriva del grec tetra, “quatre” (el primer model tenia quatre cares), i de l’anglès brick, “maó”, per la semblança de l’envàs amb aquest element constructiu. El 1995 es va dissenyar un nou model amb tap de rosca de plàstic. N’acostumem a dir tetrabrik perquè l’hem conegut gràcies a la marca, com diem típex, pòstit o xupa-xups, però el nom correcte és bric.
L’ús d’aquest envàs es va estendre ràpidament, principalment per a la conservació d’aliments líquids (llet, sucs de fruita, caldo, vi…) però també sòlids, com el sucre, perquè presenta alguns avantatges respecte a l’ampolla de vidre, fins llavors la més utilitzada per a aquests productes. En ser opac, el seu contingut no s’oxida tant i se n’allarga la caducitat. També pesa menys i no corre el risc de trencar-se.
Però des del punt de vista de la sostenibilitat ha suposat un pas enrere, perquè el seu reciclatge és molt més costós i una part dels seus components acaben als abocadors o incinerats. Els brics estan constituïts en cartró en un 75%, plàstic en un 20% i alumini en el restant 5%.
A les plantes tractadores els brics es trituren i es barregen amb aigua, la qual cosa permet separar, d’una banda, una polpa que un cop assecada i tractada es torna a convertir en cartró, i, de l’altra, una amalgama de politetilè i alumini, anomenada PolyAl, que no té cap utilitat i de la qual costa molt separar-ne els materials que la componen.
El 2011 l’empresa catalana Stora Enso va desenvolupar una tecnologia que ho permetia mitjançant piròlisi, però va acabar tancant perquè el cost d’aquest procés era més costós que el benefici que se n’obtenia. Durant anys, la Xina comprava també aquest residu i el separava mitjançant un reactiu químic, però el 2018 va deixar d’importar plàstics. De manera que actualment només el cartró dels brics es recicla.
Així, doncs, què hem de fer amb els brics?
En primer lloc, si podem, hem d’evitar comprar-los. Si tenim el mateix producte en envàs de vidre (per exemple, la llet) o de cartró (cas del sucre), escollim aquests. També cal estar atents a l’etiqueta, perquè algunes marques han començat a comercialitzar brics fets únicament de cartró i que substitueixen el plàstic del tap per un polímer de sucre de canya.
Si acabem, però, comprant brics, un cop consumit el seu contingut llencem-los al contenidor groc i al menys se’n recuperarà el cartró, que al cap i a la fi és el 75% del pes de l’envàs. Si no, en un abocador trigarà 30 anys a desintegrar-se.
