EUROPEAN WEEK FOR WASTE REDUCTION (EWWR) o Setmana Europea per la Reducció de Residus és una de les majors campanyes de sensibilització sobre la prevenció de residus a Europa.
Es tracta d’un projecte finançat per la Unió Europea i impulsat per diverses autoritats públiques locals i regionals. El seu principal objectiu és crear consciència i mobilitzar als ciutadans perquè generin accions centrades en les 3R: Reduir, Reutilitzar, Reciclar.Tanmateix, tot i que aquestes són les principals, ni ha de moltes més que cal tenir presents a l’hora de replantejar els hàbits de consum.
A més, de les 3R, també s’organitzen accions de neteja o «Clean-Up Days» per conscienciar sobre el problema dels residus abocats al medi natural.
La Cerimònia dels Premis EWWR anual s’organitza per premiar les accions dels participants més destacades realitzades durant cada edició de la EWWR amb temàtiques diferents.
Aquest any, en la seva 14ª edició, l’entrega de premis s’ha portat a terme a Dubai on també, han acollit el Circular Economy Hotspot, un gran esdeveniment Internacional que reuneix conferències, visites guiades, tallers i activitats per fomentar i impulsar una economia circular més sostenible.
En aquesta ocasió, la Setmana Europea de la Reducció dels Residus s’ha centrat en el sector tèxtil per ressaltar el gran impacte negatiu que té en el nostre planeta, sobretot en l’àmbit climàtic, però, principalment, en inspirar a realitzar accions que aportin més circularitat.
El jurat ha seleccionat les 16 accions més creatives i impactants d’un total de 58 nominacions en l’edició EWWR 2022 i, els premis han estat repartits i classificats en funció de les següents categories:
ADMINISTRACIÓ I ORGANISMES PÚBLICS
Bergische Kostümbörse – Dona-li a la teva disffressa una segona sessió!Implementat per Bergischer Abfallwirtschaftsverband, en Lindlar.
Concurs de moda ecològica!Implementat per l’Ajuntament de Lisburn Castlereagh i el South Eastern Regional College, a Lisburn.
Els residus están passats de moda… Deixa que la teva roba escrigui l seva propia historia. implementada por la Ciudad de Atenas.
INDÚSTRIA DE NEGOCIS
Vestir els quiròfans amb zero residus i menys emissions, implementat per Axioma Solucions Integrals i Servei de Suport Sanitari SA, en diversos hospitals de Catalunya.
Re-teatre, realitzat per Bàrbara Sárdi a Kecskemét
Desafiament Moda Sostenible au Musée Océanographique, implementat per Inés Bensalah i Serge Gobbi, a Mónaco.
ASSOCIACIÓ / ONG
Campanya de comunicació “Hai la stoffa giusta?”, implementat per Keep Northern Ireland Beautiful
Festival Fashion Forever, implementat per Keep Northern Ireland Beautiful.
Re:textile unamanera de fer una declaració!, implementat per Gästrike återvinnare, a Gävle.
ESTABLIMENTS EDUCATIUS:
Panells acústics de material reciclat, implementats per el Sr. George British International School, a Leioa.
Mar de Peixos, implementat per CP Gaspar Melchor de Jovellanos, a Gijón.
Setmana de la Moda Öko divathét-eco, realitzada per Erika Csákvölgyi.
ELS CIUTADANS
T’ho dono si ho vens a buscar!, implementat per Raquel Cardoso a Oporto
Repair Cafè Talheim, implementat per el District Office Heilbronn, divisió de gestió de residus en cooperació amb Citizens i LebensWerkstatt Talheim.
UPSY- Unique planet Sustainable Young, implementat per Francesca Passeri, a Parma.
Finalment, el Premi Especial Europeu ha estat per la Regió dels Pirineus que, juntament amb Catalunya, l’Occità i les Illes Balears han creat “Eurotextil circular” a partir de la realització de tallers, teatres i exposicions per sensibilitzar a la ciutadania sobre el problema dels residus tèxtils. Entre ells, es van incloure tallers a escoles, utilitzant recursos i materials desenvolupats per EWWRi punts d’informació als ajuntamentsper sensibilitzar a la població en general, i als escolars en particular.
Podeu consultar tota la informació a la seva web oficial i descarregar infinitat de recursos perquè entre tots, reduïm l’impacte dels residus al nostre planeta.
L’organització de les Nacions Unides (UNESCO) va declarar l’any 2005, el 17 de maig com el Dia Internacional del Reciclatge; amb la finalitat de reorientar el comportament dels ciutadans i millorar l’impacte directe de les seves accions en el medi ambient. (Tot i que la icona verda amb tres fletxes ja s’havia creat l’any 1970.)
Cada any, la popularitat d’aquesta data ha anat en augment, així com la participació dels països i de les empreses que se sumen a difondre informació relacionada amb el reciclatge, els diferents tipus de residus i quina és la seva classificació perquè les 3R o les 5R, si hi afegim recuperar i reparar, siguin més efectives i eficients.
Reciclar contribueix a preservar els recursos naturals, redueix la contaminació i genera llocs de treball. També ajuda a disminuir les emissions de CO2 i el consum energètic, evitant, a la vegada, la generació de noves tones de brossa. A més, fomenta pràctiques sostenibles i l’economia circular i permet aprofitar al màxim els recursos, donant-los una durada de vida més enllà de la seva vida útil inicial.
El Dia Mundial del Reciclatge és un dia pensat perquè tots prenem consciència de la importància que té, tractar les deixalles com correspon. Tot i que, una vegada més recordem que el millor residu és el que no es genera; la millor accióés la reducció del consum.
En aquest article farem incís en el reciclatge arreu del món. Cada país recicla a la seva manera i per tant, no existeix una regla universal. Tanmateix, Suècia és el país del món que més recicla amb 4.4 milions de tones de residus/any dels quals només l’1% no es recicla. És tot un exemple a seguir, tot i que cal dir que, porten anys treballant-ho i duen a terme moltes campanyes i iniciatives de conscienciació. A més, Suècia recicla residus dels països veïns; i el que no es pot reciclar és transformat en energia.
Un altre bon exemple a Europa, és el dels Països Baixos (tot i que molt per sota de Suècia), amb un 34% dels residus reciclats – la mitjana europea es situa en l’11.7%. Segueixen el rànking Àustria i Alemanya.
El país que més residus produeix són els Estats Units amb una generació mitja de 773 kg/any/persona. Tres cops més que la mitjana mundial. D’aquests només es valoritza un 35%.
Però, la conscienciació i les pràctiques del reciclatge varien molt segons els estats. San Francisco, n’és un exemple mundial, s’hi troba el més gran centre de reciclatge del món amb 20.000 m². Des dels anys 2000, el reciclatge és obligatori per als ciutadans i en cas d’error poden ser sancionats fins a 1.000 $.
Els països que tenen més dificultats a aplicar el reciclatge en funció de la seva producció són els d’Amèrica del Sud com Xile per exemple que recicla només 10% de les 17 milions de tones que produeix.
El continent asiàtic amb la Xina, Índia, Taiwan, Malàisia o Corea del Sud, és el continent que més residus importa per gestionar– 60 milions de tones només per la Xina, que lidera el sector amb diverses fàbriques que tracten i reciclen qualsevol tipus de materials.
Una dada curiosa, si més no, i efectiva, a Taiwan la recollida selectiva es realitza mitjançant un camió musical: una flota de vehicles de color groc que es reconeixen quan arriben cada vespre gràcies a la música que emeten. D’aquesta manera, la població està avisada que arriba el camió i cal que s’apropin per llençar-hi les seves deixalles. El personal verifica el contingut de la recollida selectiva i es nega a agafar els residus que no estan correctament segregats. I funciona, en 20 anys, la població Taiwanesa ha passat de reciclar res a un 55%, enguany.
En total, arreu del món, només 19% dels residus es reciclen i el material que més es recicla al món és l’acer, s’estima que com a mínim 80% d’aquest material s’ha reciclat encara sigui una vegada.
Actualment a Andorra el 36% dels residus urbans es preparen per a reutilitzar o es reciclen. (Hem d’arribar a un 50% al 2025, però estem molt per sobre de la mitja europea d’un 11,7%).
L’edició d’enguany de les jornades de la innovació i les noves tecnologies, l’INNTEC té lloc demà dimecres 3 i dijous 4 de maig al Centre de Congressos d’Andorra la Vella i tractarà de la innovació en el comerç ‘phygital’ (la suma de botiga física i digital, per als profans) el primer dia i de la sostenibilitat com a eix de la competitivitat empresarial el segon.
En aquesta segona jornada, Hind Jamiloun, directora general de Dalle Consulting (una assessoria dedicada a la transició agrícola i energètica amb seu a Andorra la Vella), farà una ponència titulada “Sobirania alimentària i energètica: els reptes de demà”, un tema d’actualitat candent i que ens interessa vivament. Li hem demanat que ens avanci una mica els temes que tractarà.
Per explicar la globalització s’ha fet servir sovint la figura de la pitavola que bat les ales a Hong Kong i acaba provocant una tempesta a Nova York. Aquesta és una representació fidel del món en què vivim?
Totalment, mai hauríem pensat fa anys que seria així. Amb la covid ens hem adonat que a Europa —i a la resta del món— depenem molt d’Àsia. I ara ens passa el mateix per una altra problemàtica amb Ucraïna i Rússia.
La guerra d’Ucraïna ha posat de relleu la dependència que els estats tenen de tercers pel que fa a energia, matèries primeres per a la indústria i aliments. La solució és la sobirania?
Per començar, hi ha una constatació molt senzilla que és que a les poblacions que no tenen gran cosa no els ha faltat gran cosa. Quan parles amb gent de països africans, per ells, trobar solucions, acomodar-se amb el que tenen, sempre ha sigut una realitat. Però a Europa, ens hem acostumat a tenir-ho tot fàcilment, a prémer un botó per tenir electricitat o calor. I avui ens hem adonat que assolir això no és tan senzill, i pot estar en perill. La nostra manera de viure i de considerar les coses pot canviar molt. No sé si la sobirania és la solució a tot, però el que és segur és que cada país ha d’estar mínimament preparat i canviar les seves produccions per aconseguir garantir un mínim vital a la seva població.
La sobirania no suposa un replegament, un pas enrere en la globalització i un risc del creixement de nacionalismes exacerbats?
És un risc, però al mateix temps, què passarà si hi ha desequilibris, falta de recursos naturals? La història ens ha ensenyat que quan passem per aquests moments difícils els països veuen un augment de migracions de poblacions, fam, malalties, guerres… Per tant, s’ha de pensar tant en el nivell local com en el global. S’ha d’invertir en projectes alimentaris i energètics locals.
Andorra és un país petit que depèn de l’exterior tant per als subministres energètics com alimentaris. Quines opcions té per aprofundir en la sobirania en aquests dos camps o per no quedar a expenses d’esdeveniments que no controla?
Andorra té la particularitat de ser un país muntanyós amb la complexitat que coneixem. Els seus reptes són més grans per la dificultat del terreny i del clima. Tanmateix, les solucions existeixen. Hi ha noves tecnologies potents disponibles i també en desenvolupament. Cal estar atents i invertir quan es trobin solucions adequades. Aquestes inversions s’amortitzaran amb el temps i permetran un millor control i seguiment de la producció d’aliments, energia i preus. De vegades, tots dos es poden relacionar, com amb la metanització o l’agrivoltaisme. El concepte de km 0 és cada cop més popular, així com l’agricultura urbana i les granges verticals i l’agricultura de precisió per a l’alimentació. En l’àmbit energètic, l’hidrogen està fent grans avenços en aquests moments, les plaques solars són cada cop més eficients, l’ús de la biomassa o els fangs per produir calor i energia, per exemple, poden ser solucions.
Aquesta sobirania referida a països es pot traslladar també als particulars i empreses? Què podem fer uns i altres per tenir un major control sobre el cost que ens suposa l’accés a aquests bens bàsics?
La sobirania alimentària i energètica es pot considerar tant a escala de països com d’individus i empreses. A escala individual i corporativa, es tracta més aviat de la capacitat d’aquests actors per alimentar-se i proveir-se d’energia de manera autònoma, produint ells mateixos part dels seus aliments o la seva energia, o aprovisionant-se localment de productors i proveïdors locals. Això pot incloure iniciatives com l’establiment d’horts, la instal·lació de plaques solars, la compra de productes de proximitat, etc. A més, les empreses poden adoptar pràctiques sostenibles, com ara reduir els residus, utilitzar fonts d’energia renovables i implementar cadenes de subministrament curtes. També és important promoure la transparència corporativa i la responsabilitat pel seu impacte ambiental i social, i animar els consumidors a prendre decisions energètiques i alimentàries ètiques. Els governs poden tenir un paper clau regulant el mercat i posant en marxa polítiques públiques que promoguin la producció i el consum sostenibles.
La petjada de carboni és l’estimació de l’impacte climàtic que té un producte o procés mesurat en CO2 equivalent, la suma d’emissions de diòxid de carboni i altres gasos d’efecte hivernacle. Com es calcula?
Es tracta d’un procés iteratiu de millora contínua, un estudi que pretén posar de relleu les dependències i un pla d’acció. És un càlcul, durant un període determinat, d’una part o de la totalitat de les emissions de gasos d’efecte hivernacle d’una companyia, una institució, un territori o un projecte.
Amb un ordre de prioritats d’actuació: primer evitar, després reduir i finalment compensar.
Un cop calculat, com podem reduir la xifra?
Un cop fet el càlcul per categories i amb els perímetres definits en funció de les particularitats de cada empresa (en el cas de les persones, això és més senzill), es plantegen les activitats més emissores i després es proposa un pla d’actuació de reducció. A Dalle Consulting anem encara més enllà perquè oferim solucions tecnològiques per actuar en relació amb el sector d’activitat. Això permet combinar les recomanacions amb accions directes si l’organització ho desitja.
La petjada energètica de cadascun de nosaltres és molt petita comparada amb la que pot tenir el comerç internacional, el trànsit per carretera, per mar i aeri, la indústria… Separar els residus a casa o portar una bossa reutilitzable per anar a comprar és una acció insignificant o fins i tot amb un efecte nul? És una distracció que ens impedeix veure el problema real, com asseguren alguns?
Cada habitant emet entre 10 i 11 tones de CO₂ a l’any. L’any 2050, per limitar l’escalfament global a 1,5 °C, la nostra petjada de carboni individual s’haurà de reduir a 2 tones… També trobem que certes creences són difícils d’eradicar. Les persones més riques acostumen a pensar que la seva petjada de carboni és menor que la de les llars de baixos ingressos que tenen una dieta menys orgànica i cotxes dièsel, però l’experiència ens demostra que la petjada de carboni és globalment proporcional als ingressos: com més rics som, com més consumim, més emetem. També és evident que una de les activitats més emissores és el transport. No obstant això, cal destacar que en el cas de les aeronaus, per exemple, s’estan fent experiments per trobar combustibles no contaminants. Es preveuen grans canvis en els anys vinents. Per concloure, m’agradaria recordar la frase “Roma no es va construir en un dia”. És el cas d’aquest gran repte que és la reducció de les nostres emissions. Inevitablement, si tothom espera que el seu veí actuï, no farem res. Però posant una pedra i una altra i una altra aconseguirem, entre tots, construir un mur. Finalment, no ho fem per nosaltres mateixos sinó pels nostres fills.
Quins gestos quotidians que puguem fer tots nosaltres tenen més capacitat de generar canvi?
Gestos senzills que podem fer:
Desendollar els nostres dispositius electrònics quan estan carregats o quan no els fem servir
Triar els nostres vols (cada vegada hi ha més llocs web que ofereixen informació sobre les emissions de CO₂ dels vols)
Reparar els nostres dispositius en lloc de tirar-los i comprar-ne de nous
Caminar, agafar el transport públic quan sigui possible
Comprar el que sigui estrictament necessari per no llençar
Reciclar tant com sigui possible
Evitar les compres compulsives en plataformes de venda en línia que ofereixen lliurament aeri cada vegada (la pàgina Shein per exemple). Preferir les compres locals encara que siguin una mica més cares
Comprar roba feta amb materials reciclats (fusta, plàstics, etc.)
Enviar els nostres fitxers (fotos, vídeos…) per correu electrònic mitjançant plataformes de transferència en lloc de posar-los com a fitxers adjunts
Hi ha infinits gestos que ens permeten millorar la nostra petjada. Per tant, només queda actuar i adoptar nous hàbits.
L’aigua és un bé escàs i essencial per garantir la sostenibilitat del medi ambient i el benestar i la qualitat de vida de les persones. A Andorra la disponibilitat per al consum humà està assegurada fins al 2050, però la captació d’aigua pot veure’s afectada a l’estiu, quan els cabals són més baixos i la demanda augmenta pel turisme i l’agricultura, segons l’estudi Evolució dels usos dels recursos hídrics i possibles tensions en escenaris de canvi climàtic a Andorra.
Això és cada cop més palpable: aquest hivern el mantell nival ha estat molt petit. Les escasses nevades, acompanyades del fort vent, han fet que a l’estació de Sorteny es registrés 1,65 m de gruix de neu, quan el 90% de les observacions històriques en la mateixa data es troben per sobre d’aquest valor.
El 22 de març és el Dia Mundial de l’Aigua i enguany s’han programat a Andorra diverses iniciatives que tenen com a objectiu millorar el coneixement d’aquest element essencial per a la vida. La Fundació Marcel Chevalier i Andorra Recerca + Innovació organitzen diumenge la ruta interpretativa “Les Bons, entre rius i fonts”, que permetrà descobrir com l’home ha utilitzat de manera ancestral l’aigua subterrània i com l’ha emmagatzemat.
Per la seva banda, el Comú d’Encamp proposa avui i demà (22 i 23 de març) sengles jornades de portes obertes a l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) de les Pardines. L’objectiu és que els assistents puguin saber com l’aigua arriba fins a casa seva i conèixer de prop el sistema d’abastiment i tractament que du a terme el Comú per arribar a tota la població.
La visita acaba amb una explicació que ajuda a visualitzar com els hàbits de cadascú poden afectar la disponibilitat d’aigua de la parròquia. Per exemple, ¿sabíeu que si un dia tots els habitants d’Encamp deixessin l’aixeta oberta mentre es renten les dents buidarien completament la piscina principal de captació? Aquest és el càlcul: 10 litres/minut x 3 minuts x 12.995 habitants = 779.700 litres.
Les jornades estan obertes a tothom però les places són limitades i per això es recomana inscriure-s’hi omplint el formulari del web del Comú o trucant al 873 200. Els inscrits obtindran un airejador per a l’aixeta de casa per disminuir el consum a la seva llar. Les visites tenen una durada de 30 minuts i es fan des de les 14.30 fins a les 18 h. A més, s’ha habilitat un servei de transport gratuït des de l’antic hotel Rosaleda fins a l’ETAP.
A banda de les jornades obertes al públic general, l’ETAP de les Pardines també ofereix visites guiades a centres escolars durant els dos matins en col·laboració amb les escoles del sistema educatiu andorrà i francès d’Encamp i del Pas de la Casa.
Finalment, Andorra Sostenible ha programat una visita a la depuradora d’Anyós per al 22 d’abril. L’activitat tindrà lloc d’11 a 13 h i per participar-hi cal inscriure-s’hi trucant al +376 603 000 o enviant un correu a andorrasostenible@andorra.ad.
Vols saber quants litres d’aigua pots estalviar cada dia? Aquí tens una taula orientativa (els consums exactes depenen de múltiples factors).
Acció
Estalvi
Aprofitem l’aigua de la pluja, ja sigui canalitzant la teulada de casa cap a un dipòsit o posant recipients amplis en punts clau.
250 litres
Amb una dutxa de 5 minuts gastem uns 50-80 litres de mitjana mentre que per omplir la banyera en fan falta 300.
220 litres
No posem en marxa la rentadora o el rentaplats fins que no estiguin plens; farem més feina amb la mateixa quantitat d’aigua.
100 litres
No reguem les plantes del jardí amb mànega sinó amb regadora.
50 litres
Rentem les tovalloles només quan sigui necessari.
”
Rentem el cotxe fent servir una galleda amb aigua i reservem la mànega per a l’esbandida final.
30 litres
Reparem aixetes que degoten i cisternes que no tanquen bé.
”
No fem servir el vàter com a paperera.
15 litres
Quan haguem de renovar electrodomèstics, comprem models eficients en el consum d’aigua (i si pot ser en el d’electricitat), preferentment els de classe A o B.
”
Si rentem els plats a la pica, fem-ho amb el tap posat i l’aixeta tancada.
10 litres
Posem una ampolla plena dins la cisterna del vàter.
“
Per mullar el raspall de dents no cal obrir l’aixeta al màxim, amb un petit raig n’hi ha prou.
“
Tanquem l’aixeta mentre ens ensabonem les mans, ens raspallem les dents o ens afaitem.
7 litres
Posem difusors o airejadors a les aixetes. Aquests estris aconsegueixen l’efecte d’un gran doll d’aigua amb un consum mínim.
5 litres
I vols saber quan litres d’aigua gastes al dia? L’Agència Catalana de l’Aigua ha publicat a internet una calculadora de la petjada hídrica. Si trobes que la xifra resultat és molt alta, no és perquè el programa falli, sinó perquè a més de l’aigua que gastem directament, compta també la que s’utilitza per produir els productes que consumim.
“El llibre més ecològic és el que no es publica” afirma Jordi Panyella. Patapam. I a sobre ho diu un editor: amb l’Aida, la Mar i la Cata dirigeix la cooperativa Pol·len Edicions.
Vam conèixer aquesta editorial per Anna Riberaygua, propietària de la llibreria La Puça, que en va parlar al programa d’RNA Els Matins de la Nacional. Resulta que acaben de publicar Dones de la muntanya: cròniques de pagesia i ruralitats, una sèrie de converses amb pastores del Pallars Sobirà en format de còmic, llibre que ens interessa per veïnatge i també per com està editat.
Efectivament, Pol·len Edicions practica l’ecoedició, que no és publicar llibres amb impacte zero —cosa que, com hem dit, és impossible—, però sí amb l’impacte mínim.
Per concretar, si obres qualsevol altre llibre d’aquesta editorial per l’última pàgina veuràs la seva “motxilla ecològica”. Es tracta d’una taula que compara els consums derivats de la producció d’un exemplar del llibre amb els que tindria si estigués fet sense criteris de sostenibilitat. Aquesta és la motxilla de Dones de la muntanya:
Aquest impacte es calcula amb el programari Bookdaper.
Val a dir que tot i que a Andorra no tenim una iniciativa semblant, saps que si compres un llibre d’Editorial Andorra, Anem Editors, Mesclant, Marina Edicions, Editorial Medusa o Trotalibros estàs comprant producte de proximitat i donant suporta als autors del país.
Pol·len Edicions no es queda aquí. Des del 2020 impulsa, juntament amb l’Ajuntament de Barcelona, les jornades Ecobooklab, dedicades a l’ecoedició. En aquest fòrum s’han presentat idees —de moment, potser, declaracions d’intenció, però que assenyalen un camí interessant— com que l’ajuntament de la capital catalana està pensant a prescindir dels pròlegs als llibres institucionals per reduir el volum de paper consumit o que la Generalitat de Catalunya està incloent clàusules ambientals a les subvencions de la producció de llibres.
A la banda contrària dels Pirineus trobem una altra editorial que es declara ecoreponsable. Ens referim a La Cabane Bleue, una editorial de llibre infantil i il·lustrat. Pel que fa al compromís amb el medi ambient expliquen:
“Per tal de reduir el consum d’energia i matèries primeres, els nostres llibres s’imprimeixen en lots de diversos títols i el seu format està optimitzat per encaixar perfectament en un full d’impressió. Imprimim en petites quantitats, per evitar l’excés d’existències i la destrucció d’articles no venuts. Publiquem llibres duradors, tant en la seva forma com en el seu contingut: ens abstenim de projectes amb finalitats purament comercials i afavorim l’originalitat d’un tema o el seu tractament.”
També imprimeixen a menys de 500 km del magatzem, fan servir paper certificat pel FSC i fan les cobertes amb un paper especialment robust que els permet prescindir de la laminació plàstica. Finalment, treballen amb empreses amb les quals comparteixen valors i garanteixen una compensació justa a tots aquells amb qui interactuen, i defensem el comerç de proximitat i les llibreries independents.
Si tu vols contribuir a aquest canvi pots fer el següent (si tens més idees són benvingudes):
Evitar comprar llibres —com passa amb alguns d’infantils— que incorporen músiques i llums que funcionen amb piles.
Mirar la lletra petita a l’hora de comprar i, pel mateix pes, quedar-te amb el llibre que tingui un impacte ecològic més baix. Per exemple, el que estigui fet amb material reciclat o amb fusta de boscos explotats de manera sostenible. El Forest Stewardship Council és un dels organismes que ho certifica.
També és millor un llibre imprès amb tintes vegetals, perquè tenen menys impacte ambientals que les normals. I un llibre amb un disseny clar suposa també un menor consum de tinta que un de fosc.
Fer compra, com hem dit, de proximitat, sigui llibre andorrà, català o francès.
Comprar llibres d’editorials petites. Segons dades del 2015 del Comercio Interior del Libro, la taxa de devolucions d’estocs de llibres a les editorials és del 30,1% de mitjana, mentre que en el cas de les editorials independents és del 22%, perquè afinen més les tirades per reduir al màxim els costos.
En la mateixa línia, els llibres editats mitjançant plataformes i iniciatives de micromecenatge acostumen a fer una tirada ajustada a la demanda que han detectat i tenen un marge d’estoc sobrant encara més reduït.
Allargar la vida dels llibres, tenint cura de la seva conservació i regalar-lo, vendre’l o intercanviar-lo amb qui pugui estar-hi interessat un cop l’hem llegit (i sempre que no tinguem ànim de rellegir-lo, cosa que, quan el llibre s’ho val, està molt bé).
Un dels llocs on podeu comprar llibres d’editorials indpendents i de prop (tot i que en francès) i intercanviar-los és la llibreria Moby Dick de la capital andorrana. A la porta hi han penjat un cartell, el missatge del qual subscrivim. És broma, però ja se sap que en tota broma hi ha una part de broma.
