Dia de la Terra: no hi una un planeta B

Recordàvem amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua que Andorra té 1.200 km de rius i torrents. ¿Sabies també que tots els nostres rius desemboquen al Segre, afluent al seu torn de l’Ebre (conca mediterrània), excepte l’Arieja, que ho fa a la Garona (conca atlàntica)? Passa pel Pas de la Casa i va cap a l’Hospitalet.

El 92% del nostre territori és paisatge natural: rius, llacs, boscos, muntanyes… Amb un alçada mitjana de 1.996 m, som un dels països més alts d’Europa. La cota més baixa és de 838 m i la més alta, el pic del Comapedrosa, de 2.942 m. Però n’hi ha 44 que superen els 2.900 m. Amb una alçada de 1.013 m, Andorra la Vella és la capital de nació més alta d’Europa!

Tenim dos parcs naturals, el de les Valls del Comapedrosa i el de la Vall de Sorteny, mentre que la Vall del Madriu-Perafita-Claror està declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. La parròquia d’Ordino és Reserva de la Biosfera i s’està tramitant la candidatura perquè ho sigui tot el país (seria el primer cas).

Andorra té una superfície de 468 km2 i fa uns 30 km de llevant a ponent i 25 de nord a sud. Ocupa el sisè lloc entre els estats europeus més petits (ens guanyen la Ciutat del Vaticà, Monaco, San Marino, Malta i Liechtenstein). Aquestes dimensions i l’alta densitat de població (més de 78.000 habitants censats el 2021 i uns 8 milions de visitants anuals), però, suposen un fort impacte humà sobre el medi.

Així, hi ha nombroses espècies animals que es consideren extingides en el territori, entre les quals destaquen la cabra salvatge ibèrica, el linx i el llop (tot i que darrerament s’han comunicat observacions d’aquests últims), i moltes altres, com el gat fer, la llúdriga, el turó, l’ós bru i l’almesquera, estan en perill d’extinció.

Per què expliquem tot això? Perquè avui és el Dia de la Terra i volem recordar la importància de conservar-la començant pel que tenim més a prop. Podríem parlar també de flora, de geologia, de condicions climàtiques… Hi ha moltes coses a explicar, fins i tot circumscrivint-nos a qüestions de geografia física, sobre el nostre petit país.

Però, per ara, podem concloure aquesta breu lliçó de ciències naturals exhortant-vos a trescar pel país i a observar amb els ulls ben oberts —una perdiu blanca, la borrufa, la neu quan cau i els seus diferents estats al llarg de la temporada, la sortida del sol pel forat del pic d’Arcalís el 7 d’agost, els barrets de bruixa de Sant Julià, un grup d’isards baixant una tartera a Enclar, les primeres grandalles florint als prats…—, a conèixer, a no destorbar innecessàriament la vida animal i vegetal, a fer un ús racional dels recursos naturals —són renovables si els gestionem adequadament—, també en el nostre dia a dia, també a la ciutat, també a la feina, també a internet…

I no us demanem d’estimar el nostre petit país perquè tot allò que es coneix s’acaba, inevitablement, estimant, i tampoc diem d’estimar la terra perquè qui estima de veritat el seu país no pot fer altra cosa que estimar el seu planeta, perquè tots som un i ni cap país ni ningú és una illa.

Dia Mundial de la Vida Silvestre: som una espècie més

El 3 de març se celebra el Dia Mundial de la Vida Silvestre, una data instituïda el 2013 per Nacions Unides per donar a conèixer i conscienciar sobre la diversitat d’espècies de fauna i flora silvestre al planeta.

El lema d’enguany és “Recuperació d’espècies clau per a la restauració dels ecosistemes“. Esdeveniments programats en diferents països tractaran durant els propers dies qüestions relacionades amb la caça furtiva i el tràfic il·legal d’espècies protegides, intentaran cridar l’atenció sobre l’estat de conservació d’algunes de les espècies de fauna i flora salvatges en perill d’extinció, i impulsaran debats per imaginar i implementar solucions per conservar-les.

Segons dades de la Llista Vermella d’Espècies Amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), més de 8.400 espècies de fauna i flora salvatges estan en perill crític, mentre que prop de 40.000 més estan en perill d’extinció o estan considerades vulnerables.

A Andorra hi ha 145 espècies de flora protegides, 152 d’amenaçades i 155 en perill d’extinció, i 150 espècies de fauna protegides, 179 d’amenaçades (el gall de bosc, l’ermini, el tritó pirinenc…), 65 en perill d’extinció (la granota verda, el blauet, l’àliga daurada, la llúdriga, l’almesquera…) i 5 d’extingides (el llop, el linx…). El Principat té un entorn natural de gran bellesa, que és un dels atractius del país, però —precisament per això— la petjada humana és molt notable. Tenim esquiadors a pistes i fora de pistes, excursionistes, curses de diferents modalitats esportives, vols d’helicòpter… El nostre comportament en el medi natural és crucial per minimitzar aquest impacte.

Què podem fer?

  • Acampar en espais no vulnerables i no sortir dels camins marcats per evitar problemes d’erosió que alterin la geomorfologia del terreny o la vegetació, especialment greus  en el cas de zones ecològicament sensibles com les molleres o patamolls.
  • És de sentit comú que ens hem d’emportar les deixalles que generem, però també podem recollir la brossa que trobem. Aprofitem la nostra incursió a la muntanya per deixar-la més neta del que estava!
  • De la mateixa manera, no agafem res. Evitem la recol·lecció de flora, fauna o elements geològics. En el cas d’espècies protegides les multes poden arribar als 3.000 euros.
  • Mirem d’evitar fer activitats nocturnes. Per la nit és quan la major part de la fauna està més activa i per tant quan més disruptius som els humans. Pel mateix motiu, cal ser especialment curosos durant el període primaveral.
  • Si veiem una cria de cabirol, de llebre, d’au o d’altres espècies aparentment abandonada no la toquem ni recollim. Els seus pares segurament han sortit a buscar menjar i si la toquem després el rebutjaran i el deixaran morir.
  • Tampoc hem de molestar intencionadament, capturar, transportar, vendre i comprar cries d’espècies de la fauna autòctona. Aquestes actuacions estan tipificades com a molt greus per la llei i es poden sancionar amb multes de fins a 12.000 euros!
  • Vigilar amb el foc, que pot tenir conseqüències molt greus, especialment en moments de sequera.
  • Les zones especialment protegides (el Parc Natural Comunal del Comapedrosa, el Parc Natural de las Vall de sorteny i la Vall del Madriu-Perafita-Claror) tenen normatives pròpies que defineixen què es pot i què no es pot fer en aquell espai. Informem-nos-en quan preveiem visitar-los.

La pèrdua d’espècies, hàbitats i ecosistemes amenaça tota la vida a la Terra, inclosos els éssers humans. En aquest blog us parlem sovint de reduir, reutilitzar i reciclar, i avui afegim una erra més: respectar l’entorn.