Recicla el teu material d’esquí i d’esports d’hivern

© Art Ski Tech

Les cotes altes del país ja s’han tenyit de blanc i els més fanàtics de l’esquí i l’snowboard ja han anat a tastar la neu verge amb les teves taules split i les seves pells de foca (nota per als profans: les pells de foca no són pells de foca, es fan amb materials sintètics). I els dominis esquiables ja han començat a obrir pistes i acabaran de fer-ho per la Puríssima. Comença la temporada dels esports d’hivern i molts aficionats miren de completar el material que els falta i córrer a aprofitar aquest regal de la natura.

A Reciclem Bé ja ens estem posant les botes, però, lògicament, també ens mirem el tema des del punt de vista de la sostenibilitat.

Al món hi ha, grosso modo, 400 milions d’esquiadors. D’aquests, 2,5 milions passen cada any per Andorra, que se sumen als 15.000 esquiadors residents. Al món, es tiren cada any a les escombraries 500.000 esquís. Només als Alps francesos és llencen aproximadament 1.500 tones de material relacionat amb els esports de neu: esquís, taules, cascos, trineus, bastons…

Aquest material, quan queda obsolet, s’ha de dur a la deixalleria. Els metalls es poden reciclar i la resta d’elements es poden utilitzar com a combustible per a la fabricació de ciment. Però també hi ha iniciatives que proposen solucions originals de reutilització i reciclatge. Art Ski Tech és una empresa que en fa mobiliari i estructures arquitectòniques: bancs, cadires, penja-robes, suports publicitaris…

Associacions com la National Ski Areas Association i el Natural Resources Defence Council, a Amèrica del Nord, fan habitatges amb els materials procedents del reciclatge d’esquís i taules de surf de neu.

© Art Ski Tech

També les marques aposten per la sostenibilitat. Tecnica, líder internacional en la fabricació de botes d’esquí, ha llançat aquesta tardor el programa Recycle your Boots. Consisteix a que qualsevol esquiador que vol comprar-se botes noves pot portar-los les velles, siguin de la marca que siguin, i en recuperaran el plàstic. Objectiu marcat per al primer any: recollir 7.000 parells de botes.

I tu què pots fer?

  • Si ets un esquiador entusiasta però intermitent i fas poques sortides a l’any et sortirà més a compte llogar que comprar… i al planeta també!
  • En lloc de llençar unes botes que ens fan mal, es poden dur a termoformar a botigues especialitzades. I als esquís ratllats se’ls poden reparar normalment les soles i els cantells i lliscaran com si fossin nous.
  • El material vell, que no et vagi bé o que no fas servir, però que continua fent la seva funció, es pot regalar, especialment a algú que comença.
  • També el pots vendre, per exemple mitjançant apps tipus Wallapop, a botigues de segona mà (a Andorra tenim Com Nou) o en mercats com el Videsport, que se celebra cada mes de novembre a la Massana.
  • Si et va el bricolatge, pots fer-ne mobles. Amb esquís, per exemple, pots fer una cadira de llistons o, si en tens molts, la tanca d’un jardí. I les taules d’snow, quan moren, aspiren a convertir-se en bancs.

Cristall i vidre: dos materials diferents que es reciclen de diferent manera

Moltes coses les aprenem per sobre i ens formem d’elles idees aproximades, sovint no del tot correctes. Cristall i vidre, per exemple, no són sinònims, sinó que són mots que fan referència a dues realitats diferents (amb molts elements en comú, però diferents).

Què és el vidre? És un material dur i transparent, compost principalment per òxids de silici (SiO2), de sodi (Na2O) i càlcic (CaO). El cristall, per la seva banda, és, ens diu el DIEC, un “vidre pesant, brillant, que consisteix essencialment en silicat de plom i potassi o sodi, emprat en la fabricació d’objectes diversos, com ara prismes, lents, vaixella fina, etc.”

És a dir que un cristall és un tipus de vidre que conté, a més, òxid de plom. Una altra diferència és que el vidre és amorf, mentre que en el cristall les molècules estan ordenades en les tres dimensions espacials. Això no es pot observar a simple vista, però ho veuríem amb un microscopi.

Quina importància té això per a nosaltres? Molta, perquè els forns on el vidre es fon per fer-ne nous envasos i productes no estan preparats per tractar cristall, i si n’hi poséssim es podrien espatllar. Per això no tot el que té una superfície sòlida transparent, no tot el que té aspecte de vidre, va al contenidor verd.

Què hem de llençar, doncs, al contenidor verd?

  • Ampolles de begudes (vi, aigua, sucs, cervesa, licors…)
  • Pots de conserves, melmelades, salses, llegums, etc.
  • Flascons de cosmètics, colònia i perfums
  • Desodorants de bola o amb polvoritzador

Tot això ho hem de llençar sense taps, tapes ni polvoritzadors. Els taps de plàstic i metall s’han de llençar als contenidors grocs, i els de suro, al de rebuig.

I què en fem, del cristall?

Depèn. Al contenidor gris hi llençarem:

  • Vaixelles, cristalleries (gots, copes, etc.)
  • Cristalls de finestres i miralls
  • Bombetes convencionals

I portarem a la deixalleria:

  • Finestres i miralls trencats que puguin suposar un perill
  • Bombetes de baix consum
  • Termòmetres
  • Tubs fluorescents
  • Llunes d’automòbils
  • Pantalles (televisors, ordinadors, etc.)

I els flascons de medicaments?

Els podem dur també a la deixalleria o bé dipositar-los als contenidors de recollida selectiva de medicaments caducats situats als onze centres d’atenció primària i de salut del país (Canillo, Encamp, el Pas de la Casa, Ordino, la Massana, Andorra la Vella, Santa Coloma, el Fener, Sant Julià de Lòria, Escaldes-Engordany i Fiter i Rossell).

A l’app Reciclem Bé, disponible per a mòbils iOS i Android, trobaràs on has de llençar altres residus.

Finalment, un recordatori: hem parlat de com reciclar aquests materials, però si recordeu la regla de les 3 erres, abans de reciclar hem de mirar de reduir (comprar només aquells productes que siguin realment necessaris) i reutilitzar tot allò que encara es pugui fer servir.

Bioplàstics sí o no?

Com escrivíem fa poc, cada minut es venen 1 milió d’ampolles i 5 bilions de bosses de plàstic d’un sol ús, i cada any s’aboquen 13 milions de tones de plàstic al mar.

A l’hora de fer front a aquest problema mediambiental de primer ordre hi ha dos possibles camins, no necessàriament excloents.

El primer és substituir els plàstics per materials tradicionals (vidre, tela, fusta, metalls…) i fer servir la regla de les 3 erres. Aplicat a ampolles de beguda, això voldria dir instal·lar filtres per beure aigua de l’aixeta (reduir), dur les ampolles a la botiga perquè les retornin als fabricants i les reomplin (reutilitzar) i, en última instància, portar-les a la deixalleria perquè les duguin a fondre i en facin noves ampolles (reciclar).

Una altra opció és trobar nous materials que tinguin les mateixes propietats que el plàstic però que generen un menor impacte. Aquesta via és la dels bioplàstics, fets a partir de vegetals.

Actualment hi ha dos grans tipus de bioplàstics: els d’àcids polilàctics (PLA, per les seves sigles en anglès), presents en plantes com el blat de moro i la canya de sucre, i de polihidroxialcanoats (PHA), produïts a partir de microorganismes. El PLA s’empra habitualment en envasos d’aliments, i el PHA, en dispositius mèdics com sutures i pegats cardiovasculars.

Aquest és un camp encara nou i les conseqüències a llarg termini per a l’entorn de l’ús generalitzat dels bioplàstics suscita debat. Hi ha qui ho considera un cas de manual d’ecoblanqueig o greenwashing: d’estratègies de màrqueting que pretenen crear la impressió que s’està produint un canvi sense que aquest tingui realment lloc, i qui destaca el fet que els bioplàstics contribuiran a reduir l’emissió de gasos contaminants.

Per ajudar-vos a discernir, hem recollit els principals avantatges i inconvenients dels bioplàstics. Què en penseu? Aquests nous materials són bons per al medi ambient? Quins altres elements cal tenir en compte per sospesar-ne la conveniència d’utilitzar-los?

ProsContres
Redueixen la petjada de CO2 (no n’emeten en desintegra-se, com sí fan els plàstics)El cultiu de les plantes que s’utilitzen per a la seva utilització resta recursos a la producció d’aliments
Amb els microplàstics cada país pot abastir-se i no tenir dependència de l’exteriorLa lluita pel control del petroli (el 8% del qual es dedica a la fabricació de plàstic) crea conflictes internacionals que poden repercutir negativament en les vides de milions de persones
Amb el tractament adequat, els bioplàstics es degraden ràpidament i no creen cap prejudici al mediSi no es tracten en plantes de compostatge industrial, els bioplàstics actuen com la resta de plàstics i no es descomponen

Canvi d’estació, canvi d’armari, canvi d’hàbits

Aquí dalt, a muntanya, sabem que arribat l’octubre, per molt que alguns dies llueixi el sol, el fred ha vingut per quedar-se. Ni l’estiuet de Sant Martí ens salvarà. Així que és hora de fer el canvi d’armari, i a Reciclem Bé aprofitem per proposar-te que et plantegis seriosament ser sostenible també en aquest àmbit.

Comença per prendre consciència de la roba que tens. Buida l’armari i abans de tornar a col·locar cada peça se’t pensa bé si:

  1. La vols conservar
  2. Tens dubtes sobre si conservar-la o no
  3. Te’n vols desprendre

Et recomanem coses a fer en cadascun d’aquests escenaris.

a) La vols conservar

  • Ordena-la de manera que el màxim de peces estiguin a la vista, que totes tinguin les mateixes oportunitats de sortir de l’armari algun dia. Allò que quedi amagat no t’ho acabaràs posant.
  • Renta la roba amb la quantitat justa de sabó i, preferiblement, amb sabó ecològic. Evita suavitzants industrials i canvia’ls per vinagre o productes casolans, menys agressius amb la roba i amb el medi.

b) Tens dubtes sobre si conservar-la o no

  • Hi ha peces que convoques a cada partit i que al final sempre es queden a la banqueta. Dona’ls una oportunitat de jugar i jutja després si les vols a l’equip o no.
  • Prova combinacions noves. Potser aquella brusa no casava amb la faldilla però lliga de meravella amb els texans.
  • Si la peça està malmesa mira si es pot reparar. Un botó es pot cosir, a un forat al colze hi pots posar un pedaç, una camisa estripada es pot convertir en un mocador o en un drap…
  • Això s’ha fet sempre, però ara ha tornat convertit en una moda que, com totes les modes, va acompanyada pels seu neologisme: upcycling. Busca #UpcyclingFashion a Instagram, Pinterest o YouTube i descobriràs moltes idees per donar nova vida a peces aparentment insalvables.

c) Te’n vols desprendre

  • Si la peça està en bon estat, si és encara aprofitable, pots donar-la, ja sigui a algú que coneguis a qui creguis que pot escaure o bé anònimament, portant-la a botigues de segona mà que dediquen els guanys a ajudar col·lectius i persones necessitades. D’aquestes a Andorra en tenim dues: Càritas i Carisma.
  • També ho pots vendre a través d’alguna app o xarxa social especialitzada, com ara Wallapop.
  • I si la peça és irrecuperable? No la llencis al rebuig. Els teixits tenen el seu propi contenidor, de color lila. A Andorra n’hi ha a Encamp, a l’aparcament comunal del Prat de l’Areny; a Sant Julià de Lòria; i a Escaldes-Engordany, a la minideixalleria. I també la pots portar a les deixalleries.
  • Però què passa exactament amb la roba que deixem al contenidor lila? Els respectius comuns la porten a CTRASA, on s’emmagatzema per ser exportada a la cooperativa catalana Roba Amiga, que promou la inserció de persones en situació o amb risc d’exclusió social.
  • Hi ha molt camí per recórrer en aquest cap i és important fer-ho bé. La Comissió Europea calcula que per cada quilo de roba que es reutilitza i no és conduit a un centre de tractament per a incineració, s’hi evita l’emissió de 3,169 kg de CO2. Però gairebé el 90% del residu tèxtil no acaba en el punt de recollida adequat.

Finalment, has cosit i fet upcycling i has provat noves combinacions, has venut i regalat el que no et poses i has portat les peces insalvables als contenidors liles, però has de (o vols) renovar el rober i estrenar alguna peça. En aquest cas, llegeix aquests consells finals.

Comprar roba

  • Compra peces de la major qualitat possible dins del teu pressupost. Et durarà més i possiblement t’acabi sortint més barat que comprar roba de millor preu que hauràs de substituir al cap de poc temps perquè s’haurà fet malbé.
  • Busca marques amb consciència ecològica, que treballin amb materials orgànics o reciclats. Recolza el comerç local o de proximitat i el comerç just. Assegura’t que usin poc embalatge i que facin enviament sense ús de plàstic.

Revisa periòdicament l’app Reciclem Bé (iOS i Android) per trobar més consells d’aquest tipus.

Large leather sofa with a bunch of different things

Ofegats en plàstic!

El plàstic és un material dúctil amb infinitat d’aplicacions, però la seva producció i eliminació suposen greus problemes per al medi ambient. Per fabricar-lo s’utilitza principalment petroli, un recurs no renovable, i s’emeten grans quantitats de gasos contaminants a l’atmosfera. I quan ja no el fem servir triga segles a desaparèixer i embruta ciutats i platges i, descompost en partícules minúscules —els microplàstics—, s’introdueix en el sistema digestiu de moltes animals i els pot provocar malalties i fins i tot la mort.

Els plàstics són tan abundats que resulta difícil copsar les xifres que us presentem a continuació:

  • La producció mundial de plàstics ha augmentat de manera exponencial de 2,3 milions de tones el 1950, quan se’n va iniciar l’ús, a 162 milions el 1993 i a 448 milions el 2015.
  • S’estima que de la dècada de 1950 s’han produït més de 8.300 milions de tones de plàstic.
  • Actualment, només es recicla el 9% del plàstic que es produeix. El 12% s’incinera, i la major part, el 79%, acaba en abocadors o en el medi ambient.
  • La meitat dels plàstics que es fabriquen són envasos. En altres paraules, el 50% de tot el plàstic produït està concebut per ser utilitzat un sol cop i ser llençat a les escombraries.
  • Cada minut es venen 1 milió d’ampolles i 5 bilions de bosses de plàstic d’un sol ús.
  • Les bosses de plàstic tenen de mitjana una vida útil de 12 minuts.
  • Han de passar com a mínim 100 anys perquè el plàstic es degradi, xifra que segons el tipus de plàstic pot arribar als 500.
  • Cada any s’aboquen 13 milions de tones de plàstic al mar.
  • S’han trobat plàstics a 10.000 metres de profunditat.
  • S’han identificat cinc zones de concentració conegudes com a sopes de plàstics: una a l’Índic, dues a l’Atlàntic (Nord i Sud) i dues al Pacífic (Nord i Sud).
  • Cada any, més d’1 milió d’aus i més de 100.000 mamífers marins moren a conseqüència dels plàstics que arriben al mar.

Aquestes dades són alarmants, però el desànim no és bon conseller i per això volem tancar aquest article amb un bri d’esperança. Nosaltres som el problema i nosaltres podem ser la solució.

Què podem fer, doncs, per canviar aquesta situació? És evident: reduir el consum de plàstic. Com?

  • Portant sempre bosses de tela o de qualsevol altre material, però reutilitzables, quan anem a comprar.
  • Comprant productes amb el mínim volum possible d’envàs, per exemple: a granel.
  • No comprant aigües, sucs ni refrescos en ampolla de plàstic. Els sucs te’ls pots fer tu mateix a casa i a la feina pots tenir una ampolla d’aigua de vidre (o de plàstic reutilitzable).
  • No comprant racions envasades en poliestirè expandit (Porexpan). Per exemple, no agafem del lineal dues cuixes de pollastre envasades, demanem al carnisser que ens les posi en paper de cera.
  • No comprant càpsules de cafè o, si més no, reutilitzant-les.
  • No utilitzant productes d’un sol ús com plats, coberts, gots, canyetes, encenedors, bolígrafs
  • Comprant productes de neteja de la llar a granel i duent l’envàs actual a reomplir.

I és que és qüestió d’escollir entre el planeta i el plàstic; tots dos no hi caben.