Deixalleries mòbils per arribar a tot arreu

Les deixalleries mòbils són un servei promogut en el marc del Pla Nacional de Residus que pretén portar la deixalleria a punts allunyats o dispersos mitjançant uns remolcs que permeten fer la recollida selectiva de residus domèstics com ara bombetes i fluorescents, petits electrodomèstics com mòbils, assecadors, torradores o planxes, radiografies, piles i bateries, aerosols, tòners i material informàtic o olis vegetals.

Cada parròquia les gestiona de manera diferent, en funció de les necessitats dels ciutadans. Recollim aquí els calendaris i ubicacions que ens han facilitat els respectius comuns.

Canillo

QuanOn
1 mesCanillo: plaça del Prat del Riu
1 mesSoldeu: aparcament del poble

La deixalleria es trasllada cada mes a un dels dos punts.

Més informació al +376 751 036

comucanillo@canillo.ad

Encamp

QuanOn
Dies 1–7Encamp: aparcament comunal dels Espialassos
Dies 8–14Encamp: aparcament de les Bons
Dies 15–20Encamp: aparcament comunal de la Canadilla
Dies 21–31Encamp: aparcament comunal de Terres Primeres de baix
Tot el mesPas de la Casa: carrer Bearn

Més informació al +376 873 200

Ordino

QuanOn
Dies 1–2El Serrat: aparcament
Dies 3–4Les Salines: punt verd selectiva
Dies 5–7Llorts: aparcament
Dies 8–10Arans: aparcament
Dies 11–14La Cortinada: aparcament del Vilar
Dies 15–16Ansalonga: costat església
Dies 17–19Sornàs
Dies 20–23Ordino: Carrera Nova
Dies 24–26Ordino: aparcament de la Clota (baix)
Dies 27–31Ordino: aparcament Camp de la Tenada

Més informació al +376 878 100

comunicacio@ordino.ad

La Massana

QuanOn
1 setmanaLa Massana: escoles
1 setmanaEscàs: aparcament plaça
1 setmanaSispony: aparcament comunal
1 setmanaL’Aldosa: aparcament comunal
1 setmanaAnyós: aparcament comunal
1 setmanaPal: plaça del Poble
1 setmanaErts: camí Casa del Quart
1 setmanaArinsal: aparcament comunal

La deixalleria mòbil es desplaça cada dimarts, sempre que no hi hagi neu o cap altre imprevist.

Més informació al +376 736 900 (demaneu per Medi Ambient)

Andorra la Vella

Amb motiu de la prova pilot de la recollida porta a porta que s’està fent a la zona del Cedre, la deixalleria mòbil romandrà ubicada fins a final d’any a l’aparcament de les Escoles. Seguidament, s’anirà fent una rotació mensual a  Parc Guillemó, Comella Park i l’aparcament d’Enclar.

Més informació al +376 730 010 (Higiene Pública)

higiene@comuandorra.ad

Sant Julià de Lòria

QuanOn
1 setmanaAixovall
1 setmanaAuvinyà
1 setmanaJuberri
1 setmanaNagol
1 setmanaFontaneda
1 setmanaAixovall – Bixessarri

La deixalleria mòbil es desplaça habitualment els dilluns o divendres.

Més informació al +376 606 208

tramits@comusantjulia.ad

Escaldes-Engordany

QuanOn
1 setmanaSant Jaume d’Engordany: aparcament al costat de l’església
2 setmanesSant Fèlix: segon aparcament pujant a Engolasters
1 setmanaUrbanització de la Plana

El trasllat de la deixalleria mòbil es fa els divendres.

Més informació al +376 826 797

Canvi d’estació, canvi d’armari, canvi d’hàbits

Aquí dalt, a muntanya, sabem que arribat l’octubre, per molt que alguns dies llueixi el sol, el fred ha vingut per quedar-se. Ni l’estiuet de Sant Martí ens salvarà. Així que és hora de fer el canvi d’armari, i a Reciclem Bé aprofitem per proposar-te que et plantegis seriosament ser sostenible també en aquest àmbit.

Comença per prendre consciència de la roba que tens. Buida l’armari i abans de tornar a col·locar cada peça se’t pensa bé si:

  1. La vols conservar
  2. Tens dubtes sobre si conservar-la o no
  3. Te’n vols desprendre

Et recomanem coses a fer en cadascun d’aquests escenaris.

a) La vols conservar

  • Ordena-la de manera que el màxim de peces estiguin a la vista, que totes tinguin les mateixes oportunitats de sortir de l’armari algun dia. Allò que quedi amagat no t’ho acabaràs posant.
  • Renta la roba amb la quantitat justa de sabó i, preferiblement, amb sabó ecològic. Evita suavitzants industrials i canvia’ls per vinagre o productes casolans, menys agressius amb la roba i amb el medi.

b) Tens dubtes sobre si conservar-la o no

  • Hi ha peces que convoques a cada partit i que al final sempre es queden a la banqueta. Dona’ls una oportunitat de jugar i jutja després si les vols a l’equip o no.
  • Prova combinacions noves. Potser aquella brusa no casava amb la faldilla però lliga de meravella amb els texans.
  • Si la peça està malmesa mira si es pot reparar. Un botó es pot cosir, a un forat al colze hi pots posar un pedaç, una camisa estripada es pot convertir en un mocador o en un drap…
  • Això s’ha fet sempre, però ara ha tornat convertit en una moda que, com totes les modes, va acompanyada pels seu neologisme: upcycling. Busca #UpcyclingFashion a Instagram, Pinterest o YouTube i descobriràs moltes idees per donar nova vida a peces aparentment insalvables.

c) Te’n vols desprendre

  • Si la peça està en bon estat, si és encara aprofitable, pots donar-la, ja sigui a algú que coneguis a qui creguis que pot escaure o bé anònimament, portant-la a botigues de segona mà que dediquen els guanys a ajudar col·lectius i persones necessitades. D’aquestes a Andorra en tenim dues: Càritas i Carisma.
  • També ho pots vendre a través d’alguna app o xarxa social especialitzada, com ara Wallapop.
  • I si la peça és irrecuperable? No la llencis al rebuig. Els teixits tenen el seu propi contenidor, de color lila. A Andorra n’hi ha a Encamp, a l’aparcament comunal del Prat de l’Areny; a Sant Julià de Lòria; i a Escaldes-Engordany, a la minideixalleria. I també la pots portar a les deixalleries.
  • Però què passa exactament amb la roba que deixem al contenidor lila? Els respectius comuns la porten a CTRASA, on s’emmagatzema per ser exportada a la cooperativa catalana Roba Amiga, que promou la inserció de persones en situació o amb risc d’exclusió social.
  • Hi ha molt camí per recórrer en aquest cap i és important fer-ho bé. La Comissió Europea calcula que per cada quilo de roba que es reutilitza i no és conduit a un centre de tractament per a incineració, s’hi evita l’emissió de 3,169 kg de CO2. Però gairebé el 90% del residu tèxtil no acaba en el punt de recollida adequat.

Finalment, has cosit i fet upcycling i has provat noves combinacions, has venut i regalat el que no et poses i has portat les peces insalvables als contenidors liles, però has de (o vols) renovar el rober i estrenar alguna peça. En aquest cas, llegeix aquests consells finals.

Comprar roba

  • Compra peces de la major qualitat possible dins del teu pressupost. Et durarà més i possiblement t’acabi sortint més barat que comprar roba de millor preu que hauràs de substituir al cap de poc temps perquè s’haurà fet malbé.
  • Busca marques amb consciència ecològica, que treballin amb materials orgànics o reciclats. Recolza el comerç local o de proximitat i el comerç just. Assegura’t que usin poc embalatge i que facin enviament sense ús de plàstic.

Revisa periòdicament l’app Reciclem Bé (iOS i Android) per trobar més consells d’aquest tipus.

Dona una segona vida als teus pneumàtics vells

Els pneumàtics de cotxes i motos, un cop han acabat la seva vida útil, es converteixen en un residu no biodegradable: si es llencen en un abocador poden passar prop de 1.000 anys abans no es desintegrin.

Quan canvies els pneumàtics del teu vehicle, dels vells se’n pot fer càrrec el taller mecànic o pots portar-los a la deixalleria tu mateix (a l’app ReciclemBé, disponible per a iOS i Android, trobaràs els tipus de deixalleries on ho pots portar). En tots dos casos, s’exportaran a Espanya perquè siguin reciclats per alguna de les empreses que tenen concedida la gestió d’aquest residu, anomenat pneumàtic fora d’ús o PFU. Aquestes empreses reciclen els pneumàtics i els donen nous usos. Un 30% es cremen per obtenir energia en centrals de producció de ciment, mentre que el restant 70% es fa servir per crear gespa artificial, asfalt de carretera (molt menys sorollós que el normal), sòls de seguretat i de parcs infantils, dipòsits d’aigua o barreres de contenció de seguretat, entre d’altres aplicacions.

Però un pneumàtic que ha perdut el dibuix de la sola i no és segur per circular continua tenint propietats interessants. El cautxú, que és el principal material de què es compon, és elàstic i amorteix els impactes, i és un bon aïllant tèrmic i acústic. També és fàcilment manipulable, cosa que el converteix en un material ideal per fer-se un mateix tota mena de mobles, jocs i accessoris.

Per exemple, pots fer topalls amb trossos de neumàtic per posar a les parets del garatge i no ratllar o abonyegar el cotxe quan l’aparquis. Com que suporta tan bé la intempèrie, pots fer-ne mobiliari de jardí: tauletes, cadires, jardineres…

Un altre ús estès en exterior és fer-ne gronxadors o altres jocs per a la canalla com cavallets, balancins o circuits per fer equilibris.

El cautxú vell no és un material gaire apropiat per a interiors, però per internet trobaràs una pila de blogs i vídeos que expliquen com folrar els pneumàtics per fer-los més atractius. Els materials més habituals són la corda i el ganxet, però les possibilitats són infinites. Fins i tot amb una capa de pintura poden encaixar bé en segons quins estils de decoració. Per exemple, per fer un revister. I les formes arrodonides que tindran les cadires, tauletes o pufs poden donar una aire pop als teus espais.

El paper: un material renovable i ecològic si l’usem com cal

El paper es fa amb cel·lulosa, la fibra de fusta que, barrejada amb aigua, es converteix en una polpa que després s’allisa i s’asseca. Per tal que el paper sigui resistent i que tingui un color i una textura determinades s’hi afegeixen productes químics com blanquejants, coles

Es calcula que per elaborar una tona de paper calen 18 arbres i 15.000 litres d’aigua. Els arbres són un recurs renovable sempre que se’n faci una explotació racional, és a dir, que es tallin a un ritme igual o inferior al de la seva regeneració. L’aigua residual, impregnada d’aquests productes, pot quedar altament contaminada.

Per això és important aplicar aquí, com a tot arreu, el principi de les tres erres: reduir (usar paper quan sigui estrictament necessari), reutilitzar (imprimir i escriure a dues cares) i reciclar. I comprar paper reciclat, és clar.

Però què és exactament el paper reciclat? És el paper que, en comptes d’estar fet directament amb fibra de fusta, es fa a partir de paper mateix. El paper es pot reciclar fins a sis cops; a partir de llavors esdevé massa fràgil per ser reaprofitat.

Reciclar paper és fàcil… fins a cert punt. El paper i cartró van al contenidor blau, però si tenen restes de menjar van al rebuig. A l’app Reciclem Bé, disponible per a iOS i Android, trobareu tota la casuística del tema (on van els mocadors de paper, el paper film, el paper plastificat…).

Però com podem estar segurs de si el paper que comprem és reciclat? Us expliquem com interpretar els principals segells i denominacions que trobareu en els paquets:

Processat sense blanquejar: No s’ha usat clor, lleixiu o altres blanquejants agressius en la seva elaboració.

Paper ecològic: Paper produït amb un consum energètic i recursos inferiors als habituals i blanquejat amb oxigen o altres productes no agressius.

Ecoetiqueta Europea: Paper fet amb un 10% de fibra verge provinent de plantacions acreditades (de boscos d’explotació sostenible) i sense intervenció de clor ni productes igualment contaminants. No és necessàriament paper reciclat.

Certificat Cigne Nòrdic: Paper fet amb un 25% de fibra verge provinent de plantacions acreditades (de boscos d’explotació sostenible) i sense intervenció de clor ni productes igualment contaminants. No és necessàriament paper reciclat.

Certificat Àngel Blau: Paper 100% reciclat, però no necessàriament amb un consum reduït d’aigua, d’energia i menors emissions contaminants.

FSC Mixt: Paper reciclat al menys en un 75%.

FSC Reciclat: Paper reciclat al menys en un 85%.

FSC 100%: Paper 100% reciclat. FSC són les sigles de Forest Stewardship Council o Consell d’Administració Forestal, una organització no governamental dedicada a certificar quins papers i fustes procedeixen de boscos gestionats de manera sostenible.