Arxius de 3R - Pàgina 2 de 9

20 de novembre de 202323 de novembre de 2023

Setmana Europea de la Prevenció de Residus: No t’emboliquis

La Setmana Europea de la Prevenció de Residus (EWWR) és una iniciativa que promou dins i també fora d’Europa accions de sensibilització sobre els recursos sostenibles i la gestió de residus al llarg d’una setmana del mes de novembre.

Impulsada per les autoritats públiques locals i regionals, aplega totes les actuacions d’altres actors (ciutadans, escoles, empreses, ONG, associacions) que organitzen activitats per conscienciar sobre la prevenció de residus.

La Setmana Europea de la Prevenció de Residus treballa amb la jerarquia de residus i les accions que s’hi duen a terme promouen les 3 R: reduir el consum, reutilitzar productes i materials, i finalment reciclar els residus. Aquestes són les 3 R principals (n’hi ha moltes més) que cal tenir presents a l’hora de replantejar els hàbits de consum. A més de les 3R, també s’organitzen accions de neteja o «Clean-Up Days» per conscienciar sobre el problema dels residus abocats al medi natural.

Aquest any, sota l’eslògan “No t’emboliquis” tindrà lloc la 15ª edició del 18 al 26 de novembre centrant-se en la importància de reduir els envasos.

Des de Reciclembé, conjuntament amb les set parròquies del país i Pirinenca Serveis hem arrancat una campanya amb l’objectiu d’incentivar la participació activa dels ciutadans en la seva reducció i en el reciclatge amb diferents propostes i activitats. A la vegada el Govern d’Andorra, Andorra Sostenible i Ctrasa també ofereixen propostes que busquen conscienciar i reduir l’impacte ambiental derivat de l’ús dels envasos.

Al llarg de la Setmana Europea de Prevenció de Residus els residents i andorrans podran gaudir de tallers de reciclatge, xerrades informatives, esdeveniments i concursos que promouen l’aprenentatge sobre la gestió adequada dels envasos i el seu impacte.

Consulta tot el programa aquí

La campanya publicitària de “Street Marketing” o màrqueting de carrer, encapçalada per Reciclembé i amb el suport de Pirinenca Serveis i els 7 comuns, busca sensibilitzar a la població sobre la importància de reduir, reutilitzar i reciclar els envasos a través de mobiliari urbà 100% reciclat sota el claim: “Ens ajudes a construir més mobiliari urbà?, No t’emboliquis, els taps a la cistella i els envasos al contenidor groc”.

A més, durant tota la setmana hem creat un repte que es compartirà per xarxes socials on a través de petits i diferents hàbits diaris, busquem mostrar com podem minimitzar l’impacte de les nostres accions.

Aquesta iniciativa representa un pas significatiu cap a la construcció d’una societat més conscient i compromesa amb la prevenció de residus, en aquest cas, amb un enfoc particular en la gestió responsable dels envasos. A mesura que la Setmana Europea de Prevenció de Residus es desenvolupa, s’espera que aquesta campanya serveixi d’inspiració per fer canvis duradors en els hàbits de consum i fomenti una mentalitat més sostenible en tota la comunitat andorrana.

1 de juny de 202313 de juny de 2023

Setmana Europea per a la reducció de residus

EUROPEAN WEEK FOR WASTE REDUCTION (EWWR) o Setmana Europea per la Reducció de Residus és una de les majors campanyes de sensibilització sobre la prevenció de residus a Europa.

Es tracta d’un projecte finançat per la Unió Europea i impulsat per diverses autoritats públiques locals i regionals. El seu principal objectiu és crear consciència i mobilitzar als ciutadans perquè generin accions centrades en les 3R: Reduir, Reutilitzar, Reciclar. Tanmateix, tot i que aquestes són les principals, ni ha de moltes més que cal tenir presents a l’hora de replantejar els nostres hàbits de consum.

A més, de les 3R, també s’organitzen accions de neteja o «Clean-Up Days» per conscienciar sobre el problema dels residus abocats al medi natural.

La cerimònia dels premis EWWR anual s’organitza per premiar les accions dels participants més destacades realitzades durant cada edició de la EWWR amb temàtiques diferents.

Aquest any, en la seva 14ª edició, l’entrega de premis s’ha portat a terme a Dubai on també, s’ha acollit el Circular Economy Hotspot, un gran esdeveniment internacional que reuneix conferències, visites guiades, tallers i activitats per fomentar i impulsar una economia circular més sostenible.

Aquest 2022, la Setmana Europea de la Reducció dels Residus es va centrar en el sector tèxtil per ressaltar el gran impacte negatiu que té sobre el nostre planeta, sobretot en l’àmbit climàtic, però, principalment, per inspirar-nos a realitzar accions que aportin més circularitat.

Un jurat ha seleccionat les 16 accions més creatives i impactants d’un total de 58 nominacions en l’edició EWWR 2022 i, els premis han estat repartits i classificats en funció de les següents categories:

ADMINISTRACIÓ I ORGANISMES PÚBLICS:

Bergische Kostümbörse – Dona-li a la teva disfressa una segona sessió! Implementat per Bergischer Abfallwirtschaftsverband, en Lindlar.

Concurs de moda ecològica! Impulsat per l’Ajuntament de Lisburn Castlereagh i el South Eastern Regional College, a Lisburn.

Els residus están passats de moda… Deixa que la teva roba escrigui la seva pròpia història. Desenvolupada per la ciutat d’Atenes.

INDÚSTRIA DE NEGOCIS:

Vestir els quiròfans amb zero residus i menys emissions, implementat per Axioma Solucions Integrals i Servei de Suport Sanitari SA, en diversos hospitals de Catalunya.

Re-teatre, realitzat per Bàrbara Sárdi a Kecskemét.

Desafiament Moda Sostenible au Musée Océanographique, a càrrec d’Inés Bensalah i Serge Gobbi, a Mònaco.

ASSOCIACIÓ / ONG:

Campanya de comunicació “Hai la stoffa giusta?”, de Keep Northern Ireland Beautiful.

Festival Fashion Forever, implementat per Keep Northern Ireland Beautiful.

Re: tèxtil una manera de fer una declaració!, per Gästrike återvinnare, a Gävle.

ESTABLIMENTS EDUCATIUS:

Panells acústics de material reciclat, implementats per el Sr. George British International School, a Leioa.

Mar de Peixos, de CP Gaspar Melchor de Jovellanos, a Gijón.

Setmana de la Moda Öko divathét-eco, realitzada per Erika Csákvölgyi.

ELS CIUTADANS:

T’ho dono si ho vens a buscar!, implementat per Raquel Cardoso a Oporto.

Repair Cafè Talheim, implementat per el District Office Heilbronn, divisió de gestió de residus en cooperació amb Citizens i LebensWerkstatt Talheim.

UPSY- Unique planet Sustainable Young, implementat per Francesca Passeri, a Parma.

Finalment, el Premi Especial Europeu ha estat per la Regió dels Pirineus que, juntament amb Catalunya, l’Occità i les Illes Balears han creat “Eurotextil circular” a partir de la realització de tallers, teatres i exposicions per sensibilitzar a la ciutadania sobre el problema dels residus tèxtils. Entre ells, es van incloure tallers a escoles, utilitzant recursos i materials desenvolupats per EWWR i punts d’informació als ajuntaments per sensibilitzar a la població en general, i als escolars en particular.

Podeu consultar tota la informació a la seva web oficial i descarregar infinitat de recursos perquè entre tots, reduïm l’impacte dels residus al nostre planeta.

22 de maig de 202323 de maig de 2023

El millor residu és el que no es genera: 17 de maig Dia Internacional del Reciclatge

L’organització de les Nacions Unides (UNESCO) va declarar l’any 2005, el 17 de maig com el Dia Internacional del Reciclatge; amb la finalitat de reorientar el comportament dels ciutadans i millorar l’impacte directe de les seves accions en el medi ambient. (Tot i que la icona verda amb tres fletxes ja s’havia creat l’any 1970.)

Cada any, la popularitat d’aquesta data ha anat en augment, així com la participació dels països i de les empreses que se sumen a difondre informació relacionada amb el reciclatge, els diferents tipus de residus i quina és la seva classificació perquè les 3R o les 5R, si hi afegim recuperar i reparar, siguin més efectives i eficients.

Reciclar contribueix a preservar els recursos naturals, redueix la contaminació i genera llocs de treball. També ajuda a disminuir les emissions de CO2 i el consum energètic, evitant, a la vegada, la generació de noves tones de brossa. A més, fomenta pràctiques sostenibles i l’economia circular i permet aprofitar al màxim els recursos, donant-los una durada de vida més enllà de la seva vida útil inicial.

El Dia Mundial del Reciclatge és un dia pensat perquè tots prenem consciència de la importància que té, tractar les deixalles com correspon. Tot i que, una vegada més recordem que el millor residu és el que no es genera; la millor acció és la reducció del consum.

En aquest article farem incís en el reciclatge arreu del món. Cada país recicla a la seva manera i per tant, no existeix una regla universal. Tanmateix, Suècia és el país del món que més recicla amb 4.4 milions de tones de residus/any dels quals només l’1% no es recicla. És tot un exemple a seguir, tot i que cal dir que, porten anys treballant-ho i duen a terme moltes campanyes i iniciatives de conscienciació. A més, Suècia recicla residus dels països veïns; i el que no es pot reciclar és transformat en energia.

Un altre bon exemple a Europa, és el dels Països Baixos (tot i que molt per sota de Suècia), amb un 34% dels residus reciclats – la mitjana europea es situa en l’11.7%. Segueixen el rànking Àustria i Alemanya.

El país que més residus produeix són els Estats Units amb una generació mitja de 773 kg/any/persona. Tres cops més que la mitjana mundial. D’aquests només es valoritza un 35%.

Però, la conscienciació i les pràctiques del reciclatge varien molt segons els estats. San Francisco, n’és un exemple mundial, s’hi troba el més gran centre de reciclatge del món amb 20.000 m². Des dels anys 2000, el reciclatge és obligatori per als ciutadans i en cas d’error poden ser sancionats fins a 1.000 $.

Els països que tenen més dificultats a aplicar el reciclatge en funció de la seva producció són els d’Amèrica del Sud com Xile per exemple que recicla només 10% de les 17 milions de tones que produeix.

El continent asiàtic amb la Xina, Índia, Taiwan, Malàisia o Corea del Sud, és el continent que més residus importa per gestionar– 60 milions de tones només per la Xina, que lidera el sector amb diverses fàbriques que tracten i reciclen qualsevol tipus de materials.

Una dada curiosa, si més no, i efectiva, a Taiwan la recollida selectiva es realitza mitjançant un camió musical: una flota de vehicles de color groc que es reconeixen quan arriben cada vespre gràcies a la música que emeten. D’aquesta manera, la població està avisada que arriba el camió i cal que s’apropin per llençar-hi les seves deixalles. El personal verifica el contingut de la recollida selectiva i es nega a agafar els residus que no estan correctament segregats. I funciona, en 20 anys, la població Taiwanesa ha passat de reciclar res a un 55%, enguany.

En total, arreu del món, només 19% dels residus es reciclen i el material que més es recicla al món és l’acer, s’estima que com a mínim 80% d’aquest material s’ha reciclat encara sigui una vegada.

Actualment a Andorra el 36% dels residus urbans es preparen per a reutilitzar o es reciclen. (Hem d’arribar a un 50% al 2025, però estem molt per sobre de la mitja europea d’un 11,7%).

20 d'abril de 202320 d'abril de 2023

Paper, paper!

El paper va nàixer com un suport per a la lletra escrita, substituint materialsprevis com el papir i el pergamí. En literatura, l’important són les paraules i noel llibre, i en tipografia, importa el disseny de les lletres i no la superfície sobrela qual es representen. El paper no és l’obra d’art sinó simplement el llenç.

Però resulta que allò material, físic, palpable, ens sedueix i que a alguns ensagrada tocar i olorar el paper quan llegim, tallar-lo, plegar-lo. Jugar amb ell,en definitiva. Si aquest Sant Jordi vols regalar llibres originals aquí trobaràs unes quantes idees d’obres en què el continent acaba convertint-se en el contingut.

Abans, però, recordem al lector que el paper és un recurs renovable (tot i que no il·limitat: perquè una explotació forestal sigui sostenible cal extreure els arbres a un ritme no superior en què creixen), reciclable i biodegradable. Aclarim també que la majoria de les tècniques que explicarem es poden fer tant amb paper nou, ja sigui d’un blanc pristí o reciclat, com amb paper que ja ha complert la funció per a la qual va nàixer i, per tant, reutilitzat.

Us proposem, doncs, tot d’idees de coses a fer amb papers usats o amb llibres vells dels quals us vulgueu desfer (ep, i si no, el llenceu al contenidor blau, que per a això hi és!).

Comencem per la papiroflèxia, que, com indica el seu nom, és l’art de plegar papers. Que tiri la primera pedra qui no hagi fet mai un avió de paper! No ens hi escarrassàvem gaire: fèiem un morro ben punxegut, que fendís l’aire, hi posàvem alerons i a volar… amb molta sort fins a l’altra punta de la classe (el rècord mundial és de 88,31 m) . També fèiem endevins (aquell paper plegat que obríem amb quatre dits de la mà per descobrir un o altre missatge), vaixells i ocells, entre d’altres.

L’origami és la variant de la papiroflèxia (el mot té la mateixa estructura, oru, “plegar”, i kami, “paper”) que es practica al Japó, i que beu de l’herència demestres xinesos. La tradició és mil·lenària i ha assolit un gran detallisme isofisticació. Però l’art de plegar papers continua evolucionant. El nord-americà Matthew Shlian, per exemple, aplica els seus coneixements com a enginyerper fer elaboracions de gran complexitat.

En anglès, d’aquest art se’n diu paperfolding (trobem de nou la mateixa composició del mot). A banda d’artistes, hi ha empreses dedicades a la venda de trofeus de caça, escultures de sobretaula i màscares fetes amb 3D papercraft, que és un altre dels noms de la cosa, I també es pot practicar amb la canalla a casa o a l’escola.

Els experiments, a casa i, en el cas que ens ocupa, amb paper. Però no intenteu fer el que fa Barbara Wildenboer perquè no us en sortiríeu. Cal una gran destresa per tallar el paper de manera tan precisa com ho fa l’artista sud-africana.

El treball de Ben Denzer és més conceptual. El nord-americà idea i porta a la pràctica llibres absurds, com una recopilació en un sol volum de 15 supervendes, que ocupa milers i milers de pàgines, o un llibre que conté cinc sobrets de ketchup.

Anem acabant. Una altra de les tendències de moda és el papercutting. Tot i que té els orígens a la Xina de la dinastia Han (sis segles abans de la nostra era), ha viscut una explosió creativa els darrers anys. Com a mostra, les obres de Patrick Cabral (foto), Jonathan Safran Foers, Nahoko Kojima, Piotr Chzinksi, Alma Haser, Lisa Lloyd o Niral Parek.

Què? Us veieu amb cor d’agafar tisores i mirar de transformar residus amb objectes de valor?

5 d'abril de 202313 d'abril de 2023

Webs amb menys fums

Ja ho hem dit en alguna ocasió: ens han fet creure que les dades que cerquem, que les pàgines web que visitem, que els correus que enviem i rebem estan en un núvol, blanc, flonjo, eteri, quan en realitat estan en ordinadors encesos 24 hores al dia, refrigerats permanentment i situats en naus industrials gegantines.

Es calcula que la consulta d’una pàgina web emet de mitjana (no totes les pàgines són iguals, com ara veurem) 4,61 g de diòxid de carboni. És l’equivalent de la corrent que consumeix un cotxe elèctric en desplaçar-se 7 metres. No és gaire, és cert, però suma-hi totes les pàgines que visites en un dia, en un any, suma-hi les que visitem entre tots…

Les tecnologies de la informació (IT), que inclouen molt més que la navegació per internet (per exemple, la producció dels ordinadors i altres equips electrònics), emetran el 2025 (demà passat, com qui diu) més CO₂ que qualsevol país, amb l’excepció de la Xina, l’Índia i els Estats Units. I el 2030 seran el primer consumidor d’electricitat del món.

Hi ha moltes coses que podem fer perquè cada visita d’un usuari al nostre web contamini menys. Per exemple:

1) Allotjar el lloc en un centre de dades alimentat per energies renovables

Hi ha proveïdors connectats a xarxes elèctriques amb energia produïda per molins de vent o salts d’aigua i n’hi ha que produeixen la seva pròpia energia amb panells solars o geotèrmia. I n’hi ha de situats en regions fredes, cosa que suposa un estalvi substancial en la despesa energètica dedicada a la refrigeració dels equips.

Cercant “green hosting” o “allotjament eco” a internet en trobareu uns quants.

2) Tecnologia econòmica

Cada línia de codi font compta. Hi ha llenguatges web més econòmics que d’altres, és a dir, que necessiten menys línies de codi per fer el mateix. Un cop escollit el llenguatge, elimina text sobrer. Per exemple, evita l’ús inoportú de “divs” i “classes” tant en HTML com en CSS.

3) Disseny net

Un disseny auster acostuma a ser sinònim d’un lloc web de baix consum. Cal eliminar tot el que sigui superflu: com textos pensats només per omplir, imatges que no aporten res o animacions innecessàries.

Utilitza com menys tipus de lletra millor: potser n’hi ha prou amb un per als títols i un altre per al text. La càrrega de cada tipografia consumeix recursos i, per tant, energia addicional.

4) Funcionalitats útils

S’han d’eliminar totes les funcionalitats del web que no fem servir. Per exemple, pots eliminar els connectors si utilitzes un sistema de gestió de continguts com WordPress. Els connectors fan que el codi de les teves pàgines sigui més pesat i n’allarga el temps de càrrega.

5) Contingut lleuger

Cal optimitzar el contingut multimèdia, és a dir, reduir-ne el pes en la mesura del possible, sempre que no se’n comprometi la qualitat de reproducció.

Per a les imatges és convenient utilitzar formats de gran compressió com .png o jpg, en comptes de formats més pesants com .tiff o .raw. Les fotografies també es poden substituir sovint per il·lustracions vectorials (format .svg), molt més lleugeres.

Una resolució de 72 dpi és suficient i adequada per a web.

El mateix passa amb els vídeos: han de tenir el format adequat per a web i la màxima compressió possible. I puja només els realment imprescindibles.

6) Limitar les peticions als servidors

La visita d’un usuari al teu lloc web activa automàticament una sol·licitud http o https, és a dir que el servidor envia al navegador de l’usuari tots els fitxers que componen el lloc.

No tots els fitxers són necessaris. Pots optar per retardar-ne l’ aplicació, per exemple amb els fitxers Javascript o CSS, o simplement eliminar determinats fitxers que alenteixin la càrrega de les pàgines del teu lloc web.

7) Mode fosc i mode clar

El mode fosc està de moda. Consisteix a usar textos de colors clars sobre fons foscos, és a dir, el contrari del que és habitual. Això no suposa cap diferència pel que fa al consum energètic del web però sí al del dispositiu (ordinador, tauleta o mòbil) des del qual es visualitza.

Un píxel de pantalla que mostra un fons negre no fa consum. És bo utilitzar aquest mode quan la plataforma ho permet (és opcional en molts navegadors, en alguns sistemes operatius o en xarxes socials com YouTube, Facebook o Instagram) i no hi ha més remei que fer-ho quan la pàgina està dissenyada així. Cal tenir en compte, però, que els fons negres cansen més la vista, de manera que el nostre benestar és en aquest cas un condicionant important.

Tot el que hem explicat són maneres de reduir el consum energètic o les emissions de CO₂ que suposen una visita a una pàgina. En realitat n’hi ha més: ICT Footrpint ha publicat un llibret en PDF que llista 115 bones pràctiques!

8) Plantar arbres per compensar?

També hi ha empreses que proposen plantar arbres per compensar les emissions contaminants que fan els nostres llocs web. No estem en contra de plantar arbres però cal veure quins, on i com els planten i si redueixen el CO₂ en el mateix lloc en què s’emet. En tot cas —plantem o no plantem— és obligat començar pels fonaments i mirar de crear webs el més eficients possibles.

Hem enumerat 8 coses que pots fer i ara et deixem 8 exemples de webs verdes. Els ha recollit un blog francès i la majoria són d’aquest país, però també hi surt la Wikipedia, un model a seguir.

Si ja tens presència a internet, a hores d’ara et deus estar preguntant si el teu lloc web és ecoresponsable. A Ecograder i a Website Carbon ho podeu comprovar (i no són els únics llocs). Alerta, però, perquè els resultats no són sempre coincidents!