Del reciclatge a les 9R

El 2005, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura, la Unesco, va instituir el 17 de maig com a Dia Mundial del Reciclatge. I aquest dia és avui. Si estàs llegint aquest text és que, molt probablement, et preocupa el futur del planeta i separes la brossa i la llences als contenidors corresponents perquè tot allò que es pugui recuperar es recicli i es converteixi en un nou producte útil en comptes de fer més gran un abocador.

És molt possible que també sàpigues que el reciclatge no és la solució ideal ni el remei definitiu al problema del medi ambient i que abans de reciclar hem de mirar de reduir i reutilitzar. Que reduir és consumir només allò que fa realment falta i, per exemple, no comprar roba que sabem que acabarem fent servir molt poc, o no utilitzar bosses de plàstic d’un sol ús quan podem portar una bossa de tela reutilitzable. I que reutilitzar és donar una nova vida, amb una mica d’imaginació, a un producte que ja no serveix a allò per al que estava dissenyat, com per exemple convertir un neumàtic vell en un gronxador o un pot de lleixiu buit en una làmpada.

Coneixes, sens dubte, el concepte de les tres erres o 3R, que són els tres verbs que acabem d’esmentar. I potser fins i tot saps que cada cert temps algú hi afegeix una erra: reparar, rebutjar… Però sabies que la versió més llarga en té nou? Doncs sí, els més picallosos proposen aquests nou: repensar, redissenyar, refabricar, reparar, redistribuir, reduir, reutilitzar, reciclar i recuperar energia.

Pot semblar que el fet que hi hagi tants verbs aplicables començats per erra sigui un prodigi de l’atzar, però no ho és: en realitat, gairebé tots són mots amb el prefix re-, que indica repetició: tornar a pensar, tornar a dissenyar, tornar a fabricar, tornar a distribuir, tornar a utilitzar… tornar a fer totes aquestes coses, és clar, d’una manera diferent a com ho hem fet fins ara… o tornar a fer-les com les havíem fet sempre.

L’afany completista, però, potser ens posa difícil una cosa que és simple sentit comú: fer servir estris que no s’hagin de llençar després d’un ús, consumir només allò que cal, reparar el que s’espatlla, donar un nou servei a les coses que han complert la funció per a la qual estaven dissenyades i separar la brossa perquè els materials que la componen puguin ser tractats i utilitzats de nou.

I si us agraden les xifres rodones o si us sembla que un decàleg deixaria el tema definitivament vist per a sentència, podem afegir una última erra, que, a més, serveix ella sola per resumir la qüestió: responsabilitat.

Gràcies per llegir-nos i que tingueu un bon Dia Mundial del Reciclatge.

Marissa McDonald, ànima d’Andwearis: “No és només el tèxtil, ho hem de canviar gairebé tot”

“No és només el tèxtil, ho hem de canviar gairebé tot —dispara la Marissa un cop fetes les presentacions—. Però t’has de focalitzar en un tema i per a mi aquest ha estat el món de la moda, que és una indústria que contamina molt”.

Hem preparat un qüestionari per conèixer una mica qui hi ha darrere de la marca de complements amb materials reciclats Andwearis, però no el farem servir. Marissa McDonald sent l’impuls de compartir allò en que creu, que és la promoció d’una vida sostenible i del consum responsable.

Així que la deixem esplaiar-se: “Jo vaig nàixer a Indiana però vaig viure a Miami, que és una de les capitals del consumisme. I va arribar un moment que vaig sentir la necessitat de marxar dels Estats Units. Vaig venir a Europa i al principi em semblava que aquí la vida era més equilibrada, però els últims anys trobo que, com més ens omplim la boca amb la paraula sostenibilitat menys sostenibles som”.

Per exemplificar-ho posa uns pantalons sobre la taula i els palpa: “Aquests texans són 100% cotó. Els vaig comprar de segona mà a Atenes. Són més cars que els d’altres marques, però aguanten molt i els puc reutilitzar per fer les meves peces. És fàcil treballar amb teixits bons. En canvi, fixa’t amb aquests altres, d’una marca de moda de gran consum: aquests fils són de plàstic, de polièster. Quan es fan malbé es converteixen en microplàstics. Al cap de pocs usos els texans es deformen i la tela costa molt més de reutilitzar i de reciclar, perquè cal separar diferents materials. En el curt termini són més barats, però a la llarga són molt més costosos: la seva vida útil és molt curta, contaminen l’entorn…”

“Les empreses s’apunten a la moda de l’ecologisme, però no canvien la seva lògica empresarial. ¿Per què podem comprar una camisa de Zara —i qui diu Zara diu qualsevol altra marca de fast fashion o moda ràpida— per 5 €? Perquè algú, en algun punt de la cadena, no rep la retribució que mereix. Algú —els treballadors— o alguna cosa —l’entorn—. Aquest sistema funciona perquè no volem pagar, però en realitat ens costa molt més car del que ens pensem.”

“Som humans i no se’ns pot exigir massa, perquè per ser realment sostenibles hauríem de sacrificar moltes coses. Suposa un compromís molt fort. I hi ha moltes trampes: a vegades penses que estàs fent bé les coses i no és així, perquè t’has cregut les campanyes de greenwashing o ecoblanqueig d’una empresa i, per exemple, compres un producte anunciat com a ecològic però que en realitat és perjudicial per al medi ambient. Cal anar més enllà, ser curiosos.”

“La Unió Europea estima que cada ciutadà consumeix onze quilograms de roba l’any. És una xifra molt alta, però no ens acabem de fer una idea del que significa i per això estic pensant a fotografiar una pila de roba d’aquest pes, per ajudar la gent a visualitzar-ho. Ve a ser uns trenta texans.”

La Marissa ens ha explicat pràcticament tot el que volíem saber. Només ens queda fer una pregunta: tu, jo i tots nosaltres podem arribar a ser realment sostenibles?, podem fer canvis que tinguin un impacte real? “Aquesta pregunta me l’han feta molts cops. Sí, tria una cosa, només una, i canvia-la. I quan estiguis preparat, tria’n una altra. Ves pas a pas. Si intentes canviar-ho tot alhora no te’n sortiràs, se’t farà massa feixuc. Per exemple, pots decidir deixar d’usar tovallons d’un sol ús. O substituir el paper d’alumini per una alternativa sostenible. O portar carmanyoles quan compris carn o formatge. Planteja’t un repte cada mes. De mica en mica s’omple la pica.”

Les peces d’Andwearis (moneders, bosses de mà, braçalets, cinturons, draps de cuina…) s’han venut en pop-up stores a Pyrénées en benefici d’Unicef i a Gala Perfumeries, que també li cedeix les grans lones publicitàries de la plaça de la Rotonda, i es poden trobar habitualment a l’Instagram de la marca, a La Saboneria i al Museu Carmen Thyssen Andorra. La Marissa també imparteix cada setmana al Lycée tallers de teixit amb materials reutilitzats i de manualitats amb coses que tenim a la casa o que molt sovint pensem que son basura, i puntualment a altres espais. I aquest dissabte 7 de maig la trobareu el Mercat de la Vall, on compartirà parada amb Ull Nu. A més, està enllestint la creació d’un servei de consultoria sobre sostenibilitat.

Per acabar, li demanem que ens recomani alguna altra iniciativa sostenible a Andorra. Ens diu que parlem amb Meritxell Pérez, responsable de La Saboneria. Així que la propera entrevista d’aquesta sèrie que us oferirem serà amb ella.

El reciclatge del cafè: canvia el guió

Et ve de gust un cafè. Agafes una càpsula del pot, encens la màquina, poses la tassa sota el sortidor i en un moment el tens preparat. Quan te l’has begut, poses la tassa i la cullereta al rentaplats i treus la càpsula de la cafetera i la llences a les escombraries. Ràpid, fàcil i pràctic, oi?

Sí, però la pel·lícula no acaba aquí. Llegeix si et plau l’epíleg: la càpsula que has llençat se suma a la resta de les que heu consumit la teva família i tu i als 7.000 milions de càpsules que es llencen arreu del món (sí, set-mil milions), unes 13.500 al minut (sí, al minut!). Posem que el 90% d’aquestes càpsules (segurament més) van a parar a l’abocador o a la incineradora. I les que van a l’abocador triguen aproximadament un segle a degradar-se.

La pel·lícula ha canviat bastant, oi? Doncs encara podríem afegir-li un pròleg, com aquella escena que va abans dels títols inicials als films de James Bond (i que també té a veure amb decisions internacionals de caire geoestratègic), i és que la producció d’envasos d’alumini, el material del qual estan fetes aproximadament la meitat de les càpsules, comporta un elevat cost ambiental.

I encara podem afegir un gir més de guió. Comparat amb el que costa un cafè al bar, el que et fas a casa o a la feina amb càpsula resulta barat, però comparat amb el que et pots preparar amb cafè molt o en gra resulta entre dos i tres cops més car.

Potser diràs: què faig, doncs? Pots fer moltes coses per canviar el guió i com sempre recorrem a les 3R, en l’ordre que toca: reduir, reutilitzar i reciclar.

  • No et demanem que redueixis el consum de cafè —això és cosa teva— sinó el de càpsules de cafè! Pots tornar a comprar cafè en envàs tradicional, amb el benefici per al medi ambient i l’estalvi per a la butxaca esmentats. Hi ha molts tipus d’envàs: llauna d’alumini, pot de vidre, paquet de plàstic… (els multicapa, amb plàstic i alumini, tenen el mateix cicle que els brics; en cas de dubte, consulta l’app ReciclemBé per esbrinar on es llença cadascun). Els filtres de paper o tela, per la seva banda, van al rebuig.
  • També pots reutilitzar les càpsules de cafè. Hi ha cada cop més marques que ofereixen càpsules reutilitzables. La majoria són de plàstic (barates i reutilitzables uns 80 cops) i d’acer inoxidable (bastant més cares però també més duradores). En aquest cas, cal comprar el cafè molt i anar reomplint les càpsules un cop s’han fet servir.
  • Actualment no surt a compte reciclar les càpsules de plàstic i sí les d’alumini. En el primer cas, no surt a compte perquè cal separar l’envàs pròpiament dit del marro que queda un cop se n’han extret les aromes. Però amb una mica de paciència ho pots fer tu a casa. Si ho fas, sí que pots llençar les càpsules buides de plàstic al contenidor groc.
  • Pel que fa a les d’alumini, tot i que surt a compte reciclar-lo (a més, produir un quilogram d’alumini reciclat consumeix el 5% de l’energia que es gasta per produir un quilogram alumini nou) no hi ha a casa un canal establert per fer-ho (a diferència de països com Alemanya, Suècia, Finlàndia i a certes regions de França). Així, les poques càpsules que es reciclen són les que els consumidors porten als punts de recollida establerts pels mateixos fabricants. A Andorra n’hi ha un, la Boutique Nespresso d’Illa Carlemany.
  • Una altra opció (a la qual de moment no s’han apuntat gaires marques) és comprar càpsules biodegradables, anomenades també compostables. En comercialitza, per exemple, Cafès Novell.

Aquí hi ha marro!

Un residu que hem generat en prendre’ns el cafè i que fins ara hem oblidat és la resta orgànica, el marro. Sovint el llencem a les escombraries, i d’acord que és orgànic i biodegradable, però en podem treure molt profit. Pot servir d’adob per a les plantes, en podem fer galetes, posar-ne un grapat allà on tinguem formigues per foragitar-les o utilitzar-lo per netejar els culls de les olles i paelles. I be assecat i guardat en un saquet de tela ens pot ajudar a eliminar males olors al cubell de les escombraries, a la nevera, a l’armari o al cotxe.

Pel que fa al cafè, podem encara tenir en consideració altres qüestions com la sostenibilitat dels cultius i la justa retribució dels agricultors, però aquesta seria una altra pel·lícula…

Per Carnaval tot s’hi val, però…

Aquest 24 de febrer és Dijous Gras, el primer dia de Carnestoltes, un cicle festiu que s’allargarà fins al dimarts que ve, Dimarts de Carnaval. Venen dies de disfresses, rues, espectacles, música, àpats compartits i disbauxa generalitzada que precedeixen la Quaresma, el període de quaranta dies de preparació per a la Pasqua.

El Carnaval se celebra en països de tradició cristiana, però també en d’altres, i tots els experts coincideixen a considerar que té orígens pagans. A Andorra, és una festa viscuda amb molta intensitat a totes les parròquies i té expressions característiques com la desfilada dels arlequins de Canillo, el Ball de l’Ossa d’Encamp (considerades patrimoni immaterial d’Andorra totes dues i en tràmit de reconeixement com a patrimoni immaterial de la humanitat de la Unesco la segona) o el judici dels contrabandistes a Ordino.

Com a totes les festes, durant el Carnaval es consumeix més i es generen més residus. Però podem donar la volta a la situació i convertir-lo en una ocasió per reduir, reutilitzar, reciclar i conscienciar els petits (i els grans!) sobre la importància de respectar l’entorn.

Ho podem fer, per exemple, amb les disfresses. Comprar-les pot ser pràctic, però li resta encant. Si les confecciones tu mateix, anticiparàs durant hores la satisfacció de portar-les a la desfilada o al ball, obtindràs resultats únics i, si les fas amb roba vella i materials aprofitats, contribuiràs a reduir la generació de residus.

També pots intercanviar disfresses amb amics i familiars (i acabar de donar-los un toc personal) o llogar-les. Tot sigui perquè les peces de roba i complement no es llencin després d’un sol ús. I també pots disfressar-te d’alguna cosa relacionada amb la sostenibilitat: per exemple de contenidor!

El maquillatge és sovint part integral de la disfressa. Opta pel més natural possible, sense químics nocius per al medi ambient i no testat en animals. Pots fer el teu propi maquillatge amb ingredients naturals: només amb farina, oli i aigua obtindràs una pasta que pots barrejar amb espirulina per donar-li color verd, amb cúrcuma per al groc, amb carbó vegetal per al negre o amb cacau en pols per al marró.

Elimina la purpurina de la teva vida, per Carnestoltes i a totes les celebracions. Es fa amb metalls tòxics com plom, coure, zinc, alumini i estany i plàstic. A part que costa molt de netejar, les petites partícules que la formen travessen els sistemes de filtració de l’aigua, arriben al mar i afecten la fauna marina.

A l’hora de menjar i beure, opta per plats, gots, coberts i palletes reutilitzables (pots fer servir la vaixella de casa) o de biodegradables (de cartró, bambú…). Pots comprar els dolços i xocolatines a granel i així elimines els embalatges de plàstic.

En aquest sentit cal destacar una iniciativa de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. L’ordenança municipal obliga que els caramels que es reparteixen a la rua tinguin embolcall biodegradable. Molts van a parar al clavegueram i d’aquesta manera no s’embussen amb plàstic.

Per acabar, que el bullici i la gatzara no siguin excuses per omplir els carrers de brossa. Llença les deixalles a les papereres o, encara millor, als contenidors de recollida selectiva. I el mateix a casa, separa envasos lleugers, vidre i paper i en cas de dubte consulta l’app de ReciclemBé.

I gaudeix de la festa!

El vidre: l’etern retorn

L’any passat el servei de recollida selectiva de residus particulars i de comerços del Principat va recollir gairebé 2.500 tones de vidre. Aquest material és un dels que més es recuperen. És fàcil d’identificar, no acostuma a estar integrat amb materials que segueixin un camí diferent i es pot reincorporar al cicle productiu sense una gran despesa energètica. I és reciclable indefinidament, sense que hi hagi una minva apreciable de qualitat.

És a dir que amb el vidre complim gairebé del tot les premisses de l’economia circular. Tot i així, aproximadament una quarta part del vidre es llença on no toca (normalment a la brossa) i una part del que es llença al contenidor del vidre no hi correspon. En aquesta taula indiquem els casos de dubtes més habituals dels productes, però a l’app Reciclem Bé en trobareu més.

Va al verdNo va al verd
Ampolles de vidre de begudes
(vi, aigua, sucs, cervesa, licors…)
Pots de vidre de conserves,
melmelades, salses, llegums…
Flascons de cosmètics, colònia i perfums
Desodorants de bola o amb polvoritzador
Vidre pla (finestres, miralls)
Llunes d’automòbils
Pantalles (televisors, ordinadors)
Flascons de medicaments
Copes de cristall
Taps de tota mena
Porcellana i ceràmica
Bombetes i florescents
Termòmetres

El vidre pla procedent de finestres o miralls, les copes de cristall, els plats, els gerros i altres objectes de ceràmica s’han de portar a la deixalleria, mentre que els envasos buits que hagin contingut medicaments s’han de dipositar als contenidors específics que trobem a les farmàcies. Les ampolles i envasos que sí que van al verd s’hi han de dur esbandides i sense taps. Aquests últims, si són metàl·lics o de plàstic, van al groc.

Què passa quan llencem vidre al contenidor verd? S’exporta a Espanya, on gestors de residus autoritzats el trituren, el cribren per separar-lo d’altres possibles matèries, el fonen i el converteixen de nou en ampolles i pots. Així es fa amb el vidre llençat per particulars des de 1998 i amb el de negocis d’hostaleria i restauració des del 2008.

El reciclatge del vidre comporta molts beneficis:

  • Es redueix el volum de residus comunals.
  • Es gasta un 26,6% menys d’energia de la que cal per fabricar una ampolla.
  • Disminueix la contaminació atmosfèrica en un 20% i la de les aigües en un 50%.
  • Cada quilogram de vidre recollit estalvia el consum d’1,2 quilogram de matèries primeres (sorra de sílice, carbonat de sodi…).

L’energia que cal per fer una ampolla reciclada és menor que la que cal per fabricar-ne una de nova (el vidre triturat crema a una temperatura més baixa que la sorra de sílice). Ara bé, la que cal per rentar una ampolla per poder-la reutilitzar és infinitament inferior, de manera que salta a la vista que sempre serà preferible reutilitzar a reciclar.

Per això, sempre que pugueu compreu envasos de vidre retornables. Quan n’hageu consumit el contingut porteu-los a l’establiment on els vau comprar o en algun altre que en vengui. El sistema consisteix en què el primer cop que comprem aquells productes paguem un dipòsit per l’envàs (inclòs en el preu final del producte), mentre que els següents cops se’ns descompta. Aquest sistema era molt comú fa no tants anys i va caure en desús, però torna a anar a l’alça. Són les mateixes companyies les que decideixen si l’apliquen o no, de manera que trobareu productes que ho permeten fer (una minoria, encara; principalment aigües amb i sense gas) o d’altres que no. Una altra opció (també amb una oferta limitada, principalment vins, vins dolços i olis) és dur nosaltres els propis recipients nets i buits i fer la compra a granel.