Reciclem Bé

Menu
Menu

Categoria: 3R

Publicat a

Webs amb menys fums

Ja ho hem dit en alguna ocasió: ens han fet creure que les dades que cerquem, que les pàgines web que visitem, que els correus que enviem i rebem estan en un núvol, blanc, flonjo, eteri, quan en realitat estan en ordinadors encesos 24 hores al dia, refrigerats permanentment i situats en naus industrials gegantines.

Es calcula que la consulta d’una pàgina web emet de mitjana (no totes les pàgines són iguals, com ara veurem) 4,61 g de diòxid de carboni. És l’equivalent de la corrent que consumeix un cotxe elèctric en desplaçar-se 7 metres. No és gaire, és cert, però suma-hi totes les pàgines que visites en un dia, en un any, suma-hi les que visitem entre tots…

Les tecnologies de la informació (IT), que inclouen molt més que la navegació per internet (per exemple, la producció dels ordinadors i altres equips electrònics), emetran el 2025 (demà passat, com qui diu) més CO2 que qualsevol país, amb l’excepció de la Xina, l’Índia i els Estats Units. I el 2030 seran el primer consumidor d’electricitat del món.

Hi ha moltes coses que podem fer perquè cada visita d’un usuari al nostre web contamini menys. Per exemple:

1) Allotjar el lloc en un centre de dades alimentat per energies renovables

Hi ha proveïdors connectats a xarxes elèctriques amb energia produïda per molins de vent o salts d’aigua i n’hi ha que produeixen la seva pròpia energia amb panells solars o geotèrmia. I n’hi ha de situats en regions fredes, cosa que suposa un estalvi substancial en la despesa energètica dedicada a la refrigeració dels equips.

Cercant “green hosting” o “allotjament eco” a internet en trobareu uns quants.

2) Tecnologia econòmica

Cada línia de codi font compta. Hi ha llenguatges web més econòmics que d’altres, és a dir, que necessiten menys línies de codi per fer el mateix. Un cop escollit el llenguatge, elimina text sobrer. Per exemple, evita l’ús inoportú de “divs” i “classes” tant en HTML com en CSS.

3) Disseny net

Un disseny auster acostuma a ser sinònim d’un lloc web de baix consum. Cal eliminar tot el que sigui superflu: com textos pensats només per omplir, imatges que no aporten res o animacions innecessàries.

Utilitza com menys tipus de lletra millor: potser n’hi ha prou amb un per als títols i un altre per al text. La càrrega de cada tipografia consumeix recursos i, per tant, energia addicional.

4) Funcionalitats útils

S’han d’eliminar totes les funcionalitats del web que no fem servir. Per exemple, pots eliminar els connectors si utilitzes un sistema de gestió de continguts com WordPress. Els connectors fan que el codi de les teves pàgines sigui més pesat i n’allarga el temps de càrrega.

5) Contingut lleuger

Cal optimitzar el contingut multimèdia, és a dir, reduir-ne el pes en la mesura del possible, sempre que no se’n comprometi la qualitat de reproducció.

Per a les imatges és convenient utilitzar formats de gran compressió com .png o jpg, en comptes de formats més pesants com .tiff o .raw. Les fotografies també es poden substituir sovint per il·lustracions vectorials (format .svg), molt més lleugeres.

Una resolució de 72 dpi és suficient i adequada per a web.

El mateix passa amb els vídeos: han de tenir el format adequat per a web i la màxima compressió possible. I puja només els realment imprescindibles.

6) Limitar les peticions als servidors

La visita d’un usuari al teu lloc web activa automàticament una sol·licitud http o https, és a dir que el servidor envia al navegador de l’usuari tots els fitxers que componen el lloc.

No tots els fitxers són necessaris. Pots optar per retardar-ne l’ aplicació, per exemple amb els fitxers Javascript o CSS, o simplement eliminar determinats fitxers que alenteixin la càrrega de les pàgines del teu lloc web.

7) Mode fosc i mode clar

El mode fosc està de moda. Consisteix a usar textos de colors clars sobre fons foscos, és a dir, el contrari del que és habitual. Això no suposa cap diferència pel que fa al consum energètic del web però sí al del dispositiu (ordinador, tauleta o mòbil) des del qual es visualitza.

Un píxel de pantalla que mostra un fons negre no fa consum. És bo utilitzar aquest mode quan la plataforma ho permet (és opcional en molts navegadors, en alguns sistemes operatius o en xarxes socials com YouTube, Facebook o Instagram) i no hi ha més remei que fer-ho quan la pàgina està dissenyada així. Cal tenir en compte, però, que els fons negres cansen més la vista, de manera que el nostre benestar és en aquest cas un condicionant important.

Tot el que hem explicat són maneres de reduir el consum energètic o les emissions de CO2 que suposen una visita a una pàgina. En realitat n’hi ha més: ICT Footrpint ha publicat un llibret en PDF que llista 115 bones pràctiques!

8) Plantar arbres per compensar?

També hi ha empreses que proposen plantar arbres per compensar les emissions contaminants que fan els nostres llocs web. No estem en contra de plantar arbres però cal veure quins, on i com els planten i si redueixen el CO2 en el mateix lloc en què s’emet. En tot cas —plantem o no plantem— és obligat començar pels fonaments i mirar de crear webs el més eficients possibles.

Hem enumerat 8 coses que pots fer i ara et deixem 8 exemples de webs verdes. Els ha recollit un blog francès i la majoria són d’aquest país, però també hi surt la Wikipedia, un model a seguir.

Si ja tens presència a internet, a hores d’ara et deus estar preguntant si el teu lloc web és ecoresponsable. A Ecograder i a Website Carbon ho podeu comprovar (i no són els únics llocs). Alerta, però, perquè els resultats no són sempre coincidents!

Publicat a

Ecoedició: llibres que deixen petjada a l’ànima però no al medi ambient

“El llibre més ecològic és el que no es publica” afirma Jordi Panyella. Patapam. I a sobre ho diu un editor: amb l’Aida, la Mar i la Cata dirigeix la cooperativa Pol·len Edicions.

Vam conèixer aquesta editorial per Anna Riberaygua, propietària de la llibreria La Puça, que en va parlar al programa d’RNA Els Matins de la Nacional. Resulta que acaben de publicar Dones de la muntanya: cròniques de pagesia i ruralitats, una sèrie de converses amb pastores del Pallars Sobirà en format de còmic, llibre que ens interessa per veïnatge i també per com està editat.

Efectivament, Pol·len Edicions practica l’ecoedició, que no és publicar llibres amb impacte zero —cosa que, com hem dit, és impossible—, però sí amb l’impacte mínim.

Per concretar, si obres qualsevol altre llibre d’aquesta editorial per l’última pàgina veuràs la seva “motxilla ecològica”. Es tracta d’una taula que compara els consums derivats de la producció d’un exemplar del llibre amb els que tindria si estigués fet sense criteris de sostenibilitat. Aquesta és la motxilla de Dones de la muntanya:

Aquest impacte es calcula amb el programari Bookdaper.

L’editorial també s’ha adherit a la iniciativa Llibre Local, que pretén identificar els llibres que s’han fabricat íntegrament per empreses de Catalunya i, per tant, de proximitat. També en formen part les editorials Comanegra, Piscina, Nanit, Mosaics, La Topera, Yekibud Editores i Llibres Parcir.

Val a dir que tot i que a Andorra no tenim una iniciativa semblant, saps que si compres un llibre d’Editorial Andorra, Anem Editors, Mesclant, Marina Edicions, Editorial Medusa o Trotalibros estàs comprant producte de proximitat i donant suporta als autors del país.

Pol·len Edicions no es queda aquí. Des del 2020 impulsa, juntament amb l’Ajuntament de Barcelona, les jornades Ecobooklab, dedicades a l’ecoedició. En aquest fòrum s’han presentat idees —de moment, potser, declaracions d’intenció, però que assenyalen un camí interessant— com que l’ajuntament de la capital catalana està pensant a prescindir dels pròlegs als llibres institucionals per reduir el volum de paper consumit o que la Generalitat de Catalunya està incloent clàusules ambientals a les subvencions de la producció de llibres.

A la banda contrària dels Pirineus trobem una altra editorial que es declara ecoreponsable. Ens referim a La Cabane Bleue, una editorial de llibre infantil i il·lustrat. Pel que fa al compromís amb el medi ambient expliquen:

“Per tal de reduir el consum d’energia i matèries primeres, els nostres llibres s’imprimeixen en lots de diversos títols i el seu format està optimitzat per encaixar perfectament en un full d’impressió. Imprimim en petites quantitats, per evitar l’excés d’existències i la destrucció d’articles no venuts. Publiquem llibres duradors, tant en la seva forma com en el seu contingut: ens abstenim de projectes amb finalitats purament comercials i afavorim l’originalitat d’un tema o el seu tractament.”

També imprimeixen a menys de 500 km del magatzem, fan servir paper certificat pel FSC i fan les cobertes amb un paper especialment robust que els permet prescindir de la laminació plàstica. Finalment, treballen amb empreses amb les quals comparteixen valors i garanteixen una compensació justa a tots aquells amb qui interactuen, i defensem el comerç de proximitat i les llibreries independents.

Si tu vols contribuir a aquest canvi pots fer el següent (si tens més idees són benvingudes):

  • Evitar comprar llibres —com passa amb alguns d’infantils— que incorporen músiques i llums que funcionen amb piles.
  • Mirar la lletra petita a l’hora de comprar i, pel mateix pes, quedar-te amb el llibre que tingui un impacte ecològic més baix. Per exemple, el que estigui fet amb material reciclat o amb fusta de boscos explotats de manera sostenible. El Forest Stewardship Council és un dels organismes que ho certifica.
  • També és millor un llibre imprès amb tintes vegetals, perquè tenen menys impacte ambientals que les normals. I un llibre amb un disseny clar suposa també un menor consum de tinta que un de fosc.
  • Fer compra, com hem dit, de proximitat, sigui llibre andorrà, català o francès.
  • Comprar llibres d’editorials petites. Segons dades del 2015 del Comercio Interior del Libro, la taxa de devolucions d’estocs de llibres a les editorials és del 30,1% de mitjana, mentre que en el cas de les editorials independents és del 22%, perquè afinen més les tirades per reduir al màxim els costos.
  • En la mateixa línia, els llibres editats mitjançant plataformes i iniciatives de micromecenatge acostumen a fer una tirada ajustada a la demanda que han detectat i tenen un marge d’estoc sobrant encara més reduït.
  • Allargar la vida dels llibres, tenint cura de la seva conservació i regalar-lo, vendre’l o intercanviar-lo amb qui pugui estar-hi interessat un cop l’hem llegit (i sempre que no tinguem ànim de rellegir-lo, cosa que, quan el llibre s’ho val, està molt bé).

Un dels llocs on podeu comprar llibres d’editorials indpendents i de prop (tot i que en francès) i intercanviar-los és la llibreria Moby Dick de la capital andorrana. A la porta hi han penjat un cartell, el missatge del qual subscrivim. És broma, però ja se sap que en tota broma hi ha una part de broma.

Publicat a

Cap infant sense joguina

Ens hem permès la llicència de titular aquest post com la campanya que des de fa ja trenta anys —trenta! això ja és una institució de país!— organitza el locutor Òscar Royo amb el suport de Ràdio i Televisió d’Andorra.

Parlem, és clar, de la campanya de recollida de joguines que es fa en benefici de Càritas i amb motiu de les festes de Nadal. Enguany s’inicia el dia 12 de desembre i acaba el 2 de gener.

Les joguines han de ser noves o semblar-ho i sense embolicar i es poden dipositar a les oficines de MoraBanc, Illa Carlemany, Ràdio Televisió d’Andorra i Càritas, entre d’altres. També es poden donar peluixos en bon estat. I aliments. I “també pot haver-hi aportacions de roba, llibres, música… està obert a tot”, explica Òscar Royo. A més de portar les joguines als llocs indicats, es farà una recollida durant els partits del MoraBanc Andorra contra el Valladolid el 17 de desembre i contra l’Oviedo el 29.

El 2021 es van recollit 1.088 joguines que es van repartir a 206 beneficiaris. Aquesta campanya està orientada, és clar, al que li dona nom: que tots els infants sentin la il·lusió de rebre regals i que puguin jugar. No té com a eix central les 3R, però aquestes en són un efecte col·lateral. Permet que les joguines no es llencin perquè a la criatura a qui li hem regalat no li ha agradat o se n’ha cansat.

Precisament, constatar que els nens triguen de mitjana de dos a tres mesos a cansar-se d’una joguina és el que va dur a Erika Wilches i al seu marit a crear BallenaToys Andorra, una plataforma de lloguer de joguines. La gent, explica l’Erika en l’entrevista que li va fer el Diari d’Andorra, lloga joguines “per qüestions molt diverses, com ara d’espai, economia o sostenibilitat“.

A BallenaToys les poden llogar per un, dos o tres mesos (els preus van de 1 a 15 €) i després les han de tornar. I mentrestant tenen el deure de mantenir-les en bon estat perquè els següents usuaris en puguin gaudir. Aquest tipus de servei és nou a Andorra però en països anglosaxons hi ha més tradició.

I, tornant a les 3R, vegem de quines altres maneres les podem aplicar al tema que ens ocupa.

Reduir: no deixis de regalar joguines, però regala en la justa mesura. No avantposis la quantitat a la qualitat. Regala joguines pensades, que sàpigues que faran un bon servei. I no compensis la manca de dedicació als teus fills o nebots amb béns materials. Espòiler: no funciona, no omple de la mateixa manera!

Reutilitzar: la canalla creix i deixa d’interessar-se per certes coses, però aquella joguina descartada pot ser una joia preuadíssima per a un de més menut o menuda. I quan l’objecte comença a fer-se malbé, domina l’impuls de llençar-lo i pensa primer si es pot reparar, si pot servir perquè hi jugui el teu gat o gos o si se li pot donar un ús diferent.

Reciclar: sí, al final, hi ha coses que ja no donen més de si i que han d’anar tant sí com no a la deixalleria. Aquí la teva tasca és fer bé la separació. Les joguines de plàstic, per exemple, no van al contenidor groc, que no és el del plàstic sinó el dels envasos lleugers. L’app de ReciclemBé t’ajudarà a resoldre tots els dubtes que puguis tenir al respecte.

Per finalitzar, indiquem els punts on podeu dipositar les joguines i totes les altres aportacions (els anirem ampliant a mesura que s’hi vagin afefgint col·laboradors):

Publicat a

Vide Dressing, la segona mà està de moda

Enguany, la Setmana Europea de la Prevenció de Residus està dedicada a la moda circular i sostenible. Se celebrarà del 19 a 27 de novembre i properament us en donarem més detalls. Abans, però, se celebra el mercat de roba i complements de segona mà Vide Dressing, i també us en volem parlar.

La idea va sorgir de dues noies amants de la moda i dels mercats que s’organitzen als sud d’Europa, l’Audrey i la Meritxell. El Comú de la Massana va recollir la proposta i des d’aleshores el mercat no ha parat de créixer. Aquest any compta amb 90 parades —aviat és dit—, que es distribuiran entre l’edifici de les Fontetes i la Closeta. Això serà divendres de 16 a 19 h, dissabte de 10 a 19 h i diumenge de 10 a 14 h.

Al Vide Dressing hi trobareu des de bosses de mà de primeres marques a jaquetes, sabates, vestits de festa, anoracs, ulleres de sol i molts altres complements. També hi ha objectes que no s’han utilitzat mai, ja que per alguna circumstància la persona que els va adquirir no els va arribar a estrenar. Una altra de les novetats és la creació del Vide Kids, un espai específic de roba, joguines, cotxets i altres articles relacionats amb els infants.

“El millor residu és aquell que no es genera. Per això és important aquesta cultura d’allargar al màxim la vida dels productes”, va afirmar Josep Maria Garrallà, el conseller de Turisme, Comerç i Dinamització, en la presentació de l’esdeveniment.

La roba de segona mà no elimina la necessitat de comprar roba nova —no oblidem que és una indústria que dona vida a moltes famílies— sinó que la complementa. I té un encant especial. Passejar per mercats de segona mà permet descobrir petits tresors: peces que ja no es fan, que ens parlen d’altres èpoques i que ens permeten lluir un estil personal i intransferible. Que maten el fantasma de la uniformitat.

A vegades trobareu peces més aviat desgastades, però que amb una mica de fil i agulla poden complir una nova funció. Això ens permet ser, a la nostra manera i per una estona, dissenyadors. Així que si en teniu l’oportunitat, us recomanem vivament que us passeu pel centre de la Massana aquest cap de setmana.

I si no, aquí teniu altres cites en la mateixa línia al llarg de l’any: del 5 al 7 de maig de l’any que ve se celebrarà l’edició primavera del Vide Dressing, i només una setmana més tard, el 13 i 14 de maig, el Vide Esport, emmarcat dins del Festisport. Poc després, al juny, s’escau el Mercat de Segona Mà de Canillo.

Durant tot l’any podeu comprar i vendre roba a apps com Wallapop o Vinted, i teniu a la vostra disposició ReciclemBé per a les peces per a les quals no hi ha salvació possible. També podeu seguir el compte d’Instagram Moda Sostenible Andorra per estar al corrent de dades i iniciatives sobre el tema, i visitar els robers d’entitats com Càritas o Carisma i el del Comú d’Encamp.

I si voleu ampliar coneixements sobre moda sostenible, us convidem a llegir o a rellegir els articles que hem publicat en aquest blog:

Publicat a

Tu i el teu animal de companyia, junts a favor de les 3R

Comencem per dues obvietats sobre els animals de companyia. La primera és que ens fan companyia. Ens donen amor, ens eleven l’autoestima i les habilitats socials, ens ensenyen a donar-nos als altres i a responsabilitzar-nos de les nostres accions. La segona és que no són tamagotchis, són éssers vius dotats de sensibilitat física i psíquica, i han de rebre un tracte adequat a les seves necessitats, que els procuri benestar.

Fet aquest preàmbul, anem a la responsabilitat que tenim cap al medi ambient. Els animals, com nosaltres (que som tan animal com ells), consumeixen recursos i generen residus, ja sigui per pura necessitat fisiològica (alimentar-se, evacuar…) o perquè són víctimes del nostre afany consumista.

Anem, per tant, a considerar accions que podem fer perquè l’impacte dels nostres animalons sobre l’entorn sigui mínim. I comencem per l’adquisició del nostre company d’aventures. El més recomanable és adoptar, no només perquè afavorim així el seu benestar sinó també perquè reduïm la població d’animals abandonats, que és una manera de contribuir a la sostenibilitat.

Si vols adoptar, a la gossera i a la gatera trobaràs animals identificats, vacunats i esterilitzats o castrats i únicament hauràs de procedir a fer el canvi de titular al Registre d’Animals de Companyia (RAC). També pots recollir la teva nova ànima bessona en alguna de les associacions protectores del país. El web d’Agricultura del Govern recull les adreces de totes aquestes organitzacions.

Allò que hauràs de comprar més sovint és menjar: pinso, llaunes… Deixem als veterinaris que et recomanin quina és la millor dieta per al teu company. Podríem fixar-nos en quines marques elaboren aquests productes de manera sostenible. Algunes garanteixen que no contribueixen al maltracte animal o que respecten el medi marí, però encara hi ha molta feina per fer en aquest tema.

El que sí podem fer és un triatge dels envasos buits. Tots els que siguin de plàstic o de llauna (la immensa majoria) van al contenidor dels envasos lleugers, el groc.

Si es tenen gats una altra compra freqüent, i a més voluminosa, és la sorra, que és com es coneix habitualment el material on fan les necessitats. Si utilitzeu la sorra tradicional, d’origen mineral, les deposicions de l’animal es poden separar i convertir en adob. El sac de paper o cartró va al contenidor blau. I tot el que no haguem reutilitzat d’alguna d’aquestes maneres va al rebuig.

Algunes empreses comercialitzen pèl·let vegetal (de paper reciclat, de serradura de pi o avet, d’arrel de iuca…), habitualment més car, que, un cop utilitzat, es pot portar a una explotació agrària perquè ho aprofitin com a adob. També n’hi ha de blat de moro que es poden llençar al vàter: en contacte amb l’aigua es desfan ràpidament.

Pel que fa als gossos, hem de diluir amb aigua les miccions que fan a la ciutat quan els traiem a passejar. Si poseu a l’ampolla d’aigua (no n’agafeu una de nova cada vegada, eh! reompliu-la) unes gotes de vinagre en reduireu notablement l’olor.

A les botigues d’animals de companyia trobareu joguines de tota mena per distreure i mantenir actius els vostres petits companys. Trieu-ne de fetes amb materials naturals (fusta, espart…) que, un cop acabada la seva vida útil, es puguin reincorporar fàcilment a l’entorn. O millor: busqueu entre totes les coses inútils que teniu per casa i que anàveu a llençar al contenidor o a la deixalleria quines estan predestinades (en el seu estat actual o després d’unes hores de bricomania) a convertir-se en entreteniment per a bestioles domèstiques.

Cal que considerem també situacions menys agradables. El Decret legislatiu del 30-5-2018 de publicació del text refós de la Llei 11/2016, del 28 de juny, de tinença i de protecció d’animals diu que si un animal s’ha de sacrificar, s’han d’utilitzar els mètodes que impliquin el patiment mínim. El sacrifici s’ha de fer sota el control d’un veterinari legalment establert.

D’altra banda, els cadàvers d’animals de companyia s’han d’eliminar en plantes d’incineració autoritzades. El vostre veterinari se’n pot ocupar. I recentment ha obert a Andorra una incineradora especialitzada que ens ofereix les cendres dels nostres éssers estimats en una urna.

Si és el cas que el nostre animal de companyia decideix deixar de fer-nos companyia per anar a córrer amb llibertat pels prats de més enllà dels núvols, i que no li busquem un substitut, en lloc de llençar totes les seves pertinences (joguets, llitets, cistelles de transport…) les podem donar a altres propietaris d’animals, a la gossera o a la gatera o a una associació protectora, on en faran bon ús.