Reciclem Bé

Fes un bon paper: recicla!

El 2021 s’han recollit a Andorra 3.051 tones de paper i cartró usats pels particulars i els comerços. Això suposa el 9% dels residus (la resta són envasos lleugers, vidre i, sobretot, rebuig). Comparat amb els dos anys anteriors es detecta un augment apreciable del volum de paper i cartró, cosa que probablement cal atribuir al canvi d’hàbits provocat per la pandèmia: la gent ha fet més compres en línia i els productes adquirits van gairebé sempre en capses de cartró.

La recollida selectiva de paper i cartró volta el 60–70% en els darrers anys, de manera que hi ha un important marge de millora en el seu reciclatge. Una altra dada que ho corrobora és que una quarta part del contingut de les bosses de rebuig de totes les parròquies és paper i cartró, que hauria d’haver-se llençat al contenidor blau.

La recollida selectiva de paper i cartró es va iniciar als anys 90, però fins al 2003 no es va organitzar la recollida en origen, és a dir els contenidors blaus instal·lats al carrer i la recollida porta a porta en algunes parròquies.

Va al blauNo va al blau
Fulls i sobres de paper
Llibreta amb espiral
Llibres
Diaris, revistes i catàlegs
Paper de regal
Bossa de paper no alimentària
Ouera de cartró
Capsa de mudances
Capsa de sabates
Capsa de medicaments
Capsa de llumins
Baralla de cartes
Paper de cuina
Cartró de pizza brut
Bossa de paper amb restes d’aliments
Mocador de paper i paper higiènic
Adhesius, enganxines i etiquetes
Fotografies
Paper parafinat o plastificat
Paper film
Paper d’alumini

A l’app ReciclemBé trobaràs una llista més completa d’on va cada cosa.

El paper i el cartró són recursos renovables. Es fabriquen amb cel·lulosa, un material que s’extreu dels arbres. Si se’n fa un ús abusiu pot suposar la destrucció de boscos, amb tot el que això comporta per al medi ambient (pèrdua d’hàbitats per a la fauna, eliminació d’un fre natural a l’erosió, pèrdua d’un “pulmó” que transforma CO2 en oxigen…). Però no per això s’ha de demonitzar l’ús del paper, que és un material natural, reciclable i biodegradable que si s’extreu d’explotacions forestals sostenibles no provoca cap d’aquests mals.

És a dir que el problema no és el material en si, sinó l’ús que en fem. I per fer-ne un bon ús, el primer que cal és reduir-lo al mínim. Podem:

  • Emmagatzemar i compartir la informació en format electrònic en comptes de fer-ho en paper
  • Actualitzar les llistes de contactes per evitar d’enviar documents per duplicat
  • Demanar que no ens enviïn catàlegs i fullets publicitaris i consultar la informació a internet
  • Imprimir i escriure a doble cara
  • Evitar imprimir els correus, llegir-los en pantalla
  • Corregir el document en pantalla per evitar impressions innecessàries
  • Imprimir tan sols aquelles pàgines que siguin necessàries quan es tracta d’un document llarg i reduir la mida de la lletra i l’interlineat

El segon pas és reutilitzar. Aquí, per exemple, podem:

  • Reaprofitar carpetes
  • Fer servir paper usat per embolicar regals
  • Reutilitzar el paper de diari (això sol dona per a un article: serveix per netejar vidres, per assecar terres mullats, per protegir objectes delicats, per mantenir la forma de les sabates, encendre la llar de foc…)

Finalment, queda l’opció de reciclar:

  • No llençar papers a les papereres urbanes, que van al rebuig; fer-ho al contenidor blau
  • Assegurar-nos que no llencem grapes, clips, cobertes de plàstic o altres impropis
  • Sempre que es pugui prioritzar el consum de paper reciclat sobre el verge: la producció de reciclat consumeix cinc cop menys energia i tres cops menys aigua que la de paper verge
  • En cas de comprar paper verge, assegurar-nos que procedeix d’explotacions sostenibles (hi ha diversos segells que ho certifiquen)

A l’hora de consumir cal saber que es considera paper reciclat aquell que ho és com a mínim en un 50%. El paper es pot reciclar uns set cops, a partir de llavors comença a ser massa fràgil per fer la seva funció.

Viure amb menys plàstic és fantàstic

Iniciem una sèrie d’articles sobre el reciclatge dels diferents tipus de residus. Volem aprofundir en la manera de reduir el consum de cada material, en les possibilitats de reutilitzar els objectes quan sembla que han arribat al final de la seva vida útil, en el grau en què es recicla actualment i en el que es pot fer per augmentar-lo.

I comencem pel plàstic, un material dels més estesos i utilitzats i també un dels més complexos pel que fa al reciclatge. I comencem per trencar una idea molt instaurada però falsa: el contenidor groc no és el del plàstic, és el dels envasos lleugers. Per exemple, les joguines i els CDs i DVDs van a la deixalleria, els bolígrafs i retoladors, a la minideixalleria, i les anelles de plàstic que es fan servir per portar llaunes i les fundes transparents per protegir catàlegs i revistes, al rebuig.

En canvi, hi van productes que no són estrictament de plàstic, com els brics de llet o de caldo, que són 70% cartró, 25% plàstic i 5% alumini, i les llaunes de cervesa o refrescos, que són habitualment d’alumini. La taula següent no recull totes les situacions però exemplifica els casos més habituals del que va i del que no va al contenidor groc (per conèixer altres casos, consulta l’app ReciclemBé, disponible per a iOs i Android).

Va al grocNo va al groc
Brics
Ampolles i pots de plàstic
Llaunes de conserves i begudes
Taps metàl·lics i de plàstic
Safates de porexpan
Bosses de plàstic i films
Pots de iogurt
Paper d’alumini
Bosses d’snacks
Tàpers de plàstic
Joguines
Enganxines i etiquetes
Bolígrafs i retoladors
Anelles de plàstic
Fundes de catàlegs i revistes
Aerosols
Blísters de medicament buits
Radiografies
Tòners i material informàtic
CDs i DVDs

Els plàstics tenen infinitat d’usos i els trobem arreu, en envasos i embalatges, en parament de la llar, en material elèctric i electrònic, en els sectors agrícola, de la construcció, de l’automoció… Per les seves característiques (baix cost, mal·leabilitat, impermeabilitat, capacitat d’aïllament elèctric…) són molt convenients, però tant en produir-los com en recuperar-los al final de la seva vida útil es generen grans quantitats de gasos contaminants i de residus invisibles (retalls o restes no aprofitables).

I són molt poc biodegradables, de manera que si van a parar al medi ambient triguen centenars d’anys a degradar-se. Són un recurs no renovable, perquè s’obté del petroli, les reserves del qual es van reduint sense que se’n generin de noves.

Els plàstics, a més, poden desprendre partícules carcinògenes com el benzè (utilitzat en la fabricació de niló) o els ftalats (presents per exemple en joguines per a infants i per a adults), que són disruptors hormonals i que poden provocar mutacions genètiques en els nounats.

A Andorra es recicla el 23,7% del plàstic que es genera (Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat). A Catalunya el percentatge varia segons la font. Va del 77% d’Ecoembes (entitat que representa fabricants, distribuïdors i envasadors) al 20% de Greenpeace. Els esculls amb què topa el reciclatge del plàstic són la dificultat tècnica de separar els plàstics de tints, paper o altres materials amb què es combina (cas dels brics, per exemple), la inferior qualitat del plàstic que s’obté i l’elevat cost del procés.

Una altra dada digna de menció és que, a Andorra, les bosses d’escombraries que van al rebuig conté de mitjana un 13% d’envasos lleugers (que haurien d’haver-se llençat al contenidor groc), segons l’Estudi Modecom.

Què es fa, doncs, amb el plàstic que ja no s’usa? Una part, com hem dit, es recicla, amb un procediment que pot ser mecànic, quan se separa, neteja, tritura i fon per crear nous productes de plàstic, o químic, quan es degrada per obtenir productes químics o combustibles. També es pot incinerar —cosa poc recomanable pels gasos contaminants que emet— i en aquest cas l’energia emesa es pot aprofitar o no. I finalment es pot acumular en abocadors, que malmeten el paisatge i que amb l’exposició a agents com la pluja i el sol poden deixar anar en el medi microplàstics i molècules tòxiques que poden acabar afectant la fauna (per exemple, la pesca) i les persones.

També hi ha qui s’empesca solucions imaginatives. Per exemple, Ecoalf 1.0 produeix roba de disseny innovador feta amb materials reciclats i de baix impacte com el polièster, el niló, la llana i el cotó reciclat o el fil de mar d’Ecoalf, fet a partir d’ampolles de plàstic reciclades recollides del fons de l’oceà mitjançant el seu projecte Upcycling the Oceans. O Andwearis, una marca andorrana que fa roba, accessoris i interiors de la llar a partir de tèxtils reciclats i cartells de carrer de vinil del Principat, a més d’oferir tallers sobre sostenibilitat i consum conscient. Per no parlar de la infinitat d’usos que podem donar amb una mica d’inventiva als residus plàstics que generem a casa (a l’app ReciclemBé en trobareu unes quantes).

Però a més de reciclar i reutilitzar, podem —i arribem a la tercera R— reduir el consum de plàstic. Entre altres coses podem:

  • Eliminar de les nostres vides plats, gots i palles d’un sol ús (que a més la nova llei d’economia circular preveu prohibir).
  • No comprar aigua envasada en plàstic. Comprar la que es vengui en ampolles de vidre o fer servir la de l’aixeta, que és molt bona. I fer servir ampolles de vidre o cantimplores d’alumini per conservar i transportar begudes.
  • Dur bosses reutilitzables al súper i fer compra a granel. Dur carmanyoles reutilitzables a l’hora de comprar productes com carn o plats preparats (cada cop més establiments les accepten).
  • No comprar joguines de plàstic i substituir-les per d’altres de fusta, tela…

Balanç de la recollida selectiva al 2021

Ja disposem de les dades del 2021 de la recollida selectiva que gestionen els set comuns i l’empresa concessionària al Principat d’Andorra. En aquest àmbit, que és el dels residus generats pels particulars i pel comerç, hem recollit el darrer any gairebé 35.000 tones de residus, dels quals el 72% és brossa i no s’ha pogut reciclar. És, lamentablement, una xifra molt alta, que ens indica que hi ha encara hi ha molta feina per fer.

El percentatge total de reciclatge, però, és més elevat, ja que els residus de la construcció, de la indústria de l’automoció i d’altres activitats empresarials i els cartrons i embalatges de comerços i distribuïdors segueixen un altre circuit i en la seva major part es reciclen.

L’anàlisi de les dades ens mostra variacions interanuals, provocades per la pandèmia, i estacionals, generades per la diferent afluència de turistes al país al llarg de l’any. Aquestes 35.000 tones recollides, per exemple, són un 3,28% menys que el 2020 i un 7,68% menys que el 2019. És evident que les mesures restrictives de l’activitat dictades per les autoritats a causa de la covid han tingut un impacte notable en la generació de residus. Sorprèn, però, que el 2021 s’hagin recollit menys residus que l’any anterior, quan van haver-hi gairebé dos mesos de confinament total, però cal tenir en compte que els primers mesos del 2020, fins a l’arribada de les restriccions, l’activitat econòmica era la normal, seguint la tònica del 2019. Tot i així, les dades suggereixen que encara no s’ha assolit una reactivació econòmica completa.

Durant el confinament es va percebre un augment de residus domèstics principalment en zones residencials, on normalment la generació de residus es concentrava al vespre i els caps de setmana, i un increment de residus com els envasos i el paper/cartró, atribuïble a l’augment del servei comercial i de restauració a domicili.

Pel que fa a variacions dins de l’any, el desembre de 2021 va incrementar-se un 45% la recollida de vidre, un 41% la d’envasos i un 28% la de paper i cartró. En el cas del vidre, la generació s’ha mantingut prop de les 200 tones mensuals, excepte a l’agost i al desembre —coincidint amb les temporades altes del turisme— quan s’ha enfilat a les 250. La generació d’envasos també fluctua seguint l’activitat turística, oscil·lant de les 200-240 tones al gener, fins les 140-160 al juny i repuntant al desembre a més de 200. No obstant això, la tendència a la baixa del darrer trimestre del 2020 amb 150 tones mensuals s’ha mantingut fins el juliol del 2021 a causa de la conjuntura economicosanitària.

Close-up of person putting plastic bottles into bin with blue symbol

En resum, seguim generant molts residus de tot tipus i per això fem una crida una vegada més a la conscienciació. No es tracta de recollir més residus sinó de generar-ne menys, és a dir, d’aplicar les dues primeres erres: reduir i reutilitzar. Però si exerceixes la tercera, reciclar, en cas de dubte consulta el web i a l’app RecicleBé, disponible per a iOS i Android.

Setmana Europea de la Prevenció de Residus 2021: suma’t a un món amb menys residus

El Govern, a través del departament de Medi Ambient i conjuntament amb els comuns i Andorra Sostenible, impulsen un seguit d’activitats dirigides a la promoció de les bones pràctiques ambientals i de prevenció de residus per avançar cap a un sistema d’economia circular.

El programa es desenvolupa del 20 al 30 de novembre i s’emmarca en la Setmana Europea de Prevenció de Residus, que enguany té com a lema “Comunitats circulars: suma’t a un món amb menys residus”.

Una de les propostes consisteix en que els comerços habilitin una zona on es dipositin els articles amb data de caducitat propera per evitar que esdevinguin residus. Es tracta d’una prova pilot, ja que el Projecte de llei d’economia circular preveu aquest arranjament serà obligatori per a les grans superfícies.

Del 22 al 26 de novembre, entre les 9 i les 13 hores, qui ho vulgui podrà recollir a la seu d’Andorra Sostenible contenidors d’envasos i paper i cartró per facilitar la recollida selectiva a les llars. El dimarts 30, es projectarà als Cinemes illa Carlemany el film Closing the loop, que presenta casos a tot el món d’organitzacions que han començat la transició d’una economia lineal a una economia circular. L’entrada és gratuïta.

L’app Reciclem Bé, disponible per a mòbils iOS i Android, també és present a la Setmana. El dijous 25 es faran dues xerrades, a les 17 h a la Casa Pairal de la Massana i a les 18 h al Punt 400 de la mateixa parròquia, en què s’explicarà el seu funcionament i es resoldran dubtes dels assistents.

A continuació teniu el programa complet de la Setmana Europea de Prevenció de Residus, que també podeu consultar al web de Medi Ambient.

Cristall i vidre: dos materials diferents que es reciclen de diferent manera

Moltes coses les aprenem per sobre i ens formem d’elles idees aproximades, sovint no del tot correctes. Cristall i vidre, per exemple, no són sinònims, sinó que són mots que fan referència a dues realitats diferents (amb molts elements en comú, però diferents).

Què és el vidre? És un material dur i transparent, compost principalment per òxids de silici (SiO2), de sodi (Na2O) i càlcic (CaO). El cristall, per la seva banda, és, ens diu el DIEC, un “vidre pesant, brillant, que consisteix essencialment en silicat de plom i potassi o sodi, emprat en la fabricació d’objectes diversos, com ara prismes, lents, vaixella fina, etc.”

És a dir que un cristall és un tipus de vidre que conté, a més, òxid de plom. Una altra diferència és que el vidre és amorf, mentre que en el cristall les molècules estan ordenades en les tres dimensions espacials. Això no es pot observar a simple vista, però ho veuríem amb un microscopi.

Quina importància té això per a nosaltres? Molta, perquè els forns on el vidre es fon per fer-ne nous envasos i productes no estan preparats per tractar cristall, i si n’hi poséssim es podrien espatllar. Per això no tot el que té una superfície sòlida transparent, no tot el que té aspecte de vidre, va al contenidor verd.

Què hem de llençar, doncs, al contenidor verd?

  • Ampolles de begudes (vi, aigua, sucs, cervesa, licors…)
  • Pots de conserves, melmelades, salses, llegums, etc.
  • Flascons de cosmètics, colònia i perfums
  • Desodorants de bola o amb polvoritzador

Tot això ho hem de llençar sense taps, tapes ni polvoritzadors. Els taps de plàstic i metall s’han de llençar als contenidors grocs, i els de suro, al de rebuig.

I què en fem, del cristall?

Depèn. Al contenidor gris hi llençarem:

  • Vaixelles, cristalleries (gots, copes, etc.)
  • Cristalls de finestres i miralls
  • Bombetes convencionals

I portarem a la deixalleria:

  • Finestres i miralls trencats que puguin suposar un perill
  • Bombetes de baix consum
  • Termòmetres
  • Tubs fluorescents
  • Llunes d’automòbils
  • Pantalles (televisors, ordinadors, etc.)

I els flascons de medicaments?

Els podem dur també a la deixalleria o bé dipositar-los als contenidors de recollida selectiva de medicaments caducats situats als onze centres d’atenció primària i de salut del país (Canillo, Encamp, el Pas de la Casa, Ordino, la Massana, Andorra la Vella, Santa Coloma, el Fener, Sant Julià de Lòria, Escaldes-Engordany i Fiter i Rossell).

A l’app Reciclem Bé, disponible per a mòbils iOS i Android, trobaràs on has de llençar altres residus.

Finalment, un recordatori: hem parlat de com reciclar aquests materials, però si recordeu la regla de les 3 erres, abans de reciclar hem de mirar de reduir (comprar només aquells productes que siguin realment necessaris) i reutilitzar tot allò que encara es pugui fer servir.