Torna la Festa del Medi Ambient: gaudir i aprendre per actuar millor

El 1972 es va celebrar la primera conferència de les Nacions Unides per al Medi Ambient, en la qual es va designar el 5 de juny com a Dia Mundial del Medi Ambient. Els objectius eren animar les persones a convertir-se en agents actius del desenvolupament sostenible i equitatiu i impulsar una societat que assegurés a totes les nacions i individus el gaudiment d’un futur més segur i més pròsper.

Enguany, 50 anys després, l’ONU ha repetit el lema d’aquella primera edició: “Una sola Terra“. I a Andorra s’ha recuperat la Festa del Medi Ambient, que es va celebrar per primer cop el 2019 i que el dos anys següents es va haver de suspendre per la Covid, al voltant de l’eslògan “La vida va néixer a l’aigua, que no mori a la Terra”. Així que aquest any l’efemèride és especialment destacada.

La segona Festa del Medi Ambient tindrà lloc aquest dissabte, 11 de juny, al Prat del Roure d’Escaldes-Engordany. És una festa per a tothom, amb activitats pensades per a públics de diferents edats i condicions, que es desenvoluparà al llarg de tot el dia —de les 10.30 a les 23 h—. I és gratuïta.

Trobareu la programació completa a www.festamediambient.com, però us en fem cinc cèntims. D’entre els punts d’interès que trobareu tot el dia destaquem la parada Reciclem Bé, on podreu obtenir informació i resoldre dubtes sobre el reciclatge i la recollida selectiva, un food truck de cuina sense gluten, un espai de vehicles i maquinària de neteja viària i recollida de residus on els més petits i els més grans podran veure com funcionen aquests equipaments, i un taller i jocs de grans dimensions amb objectes recuperats, moviment amb energies renovables, etc.

Pel que fa a les activitats puntuals, a les 11 h es representarà el musical Charlie y la fábrica de reciclaje (fixeu-vos en el joc de paraules del títol). A les 12 h es farà un taller gastronòmic amb receptes de reaprofitament. A les 13 i a les 16 h hi haurà contacontes per als més petits, i a les 14 h, una arrossada popular (gratuïta i amb generació de residu mínim!).

Per la tarda s’han programat excursions al circuit de les bruixes i al de les Fonts d’Escaldes-Engordany. Una de dia, a les 15.30 h, per recollir residus, i una de nit, a les 19.15 h, per observar el capvespre (l’aproximació es farà amb bus). A les 17.30 h podreu apuntar-vos al taller de manualitats amb material residual, a les 18 h veure dos curtmetratges (un documental i un film d’animació), a les 18.30 h participar un taller per construir un hort urbà i a les 21 h assistir a la sessió de cinema a la fresca, en què projectarem l’aplaudida pel·lícula de Disney Wall-e.

Ja ho veieu, després del descans obligat per la pandèmia, hem confeccionat una Festa del Medi Ambient completa i amena, perquè tothom se la faci seva i tothom pugui aprendre gaudint a millorar el reciclatge i a generar menys residus.

Tres milions menys de bosses de plàstic

El 2021 s’han distribuït en els comerços d’Andorra un 91% menys de bosses de plàstic d’un sol ús que el 2017, quan es va posar en marxa el Reglament de reducció del consum de bosses de plàstic. Aquesta és una de les principals conclusions de la reunió de la Comissió de Coordinació del Pla Nacional de Residus (PNR), que s’ha celebrat aquest dilluns.

En termes absoluts, l’any passat s’ha aconseguit evitar la generació i la posterior conversió en residu de més de tres milions de bosses de plàstic (de 3.298.790 el 2017 s’ha passat a 294.889 el 2021). A més, “amb l’aprovació del Projecte de llei d’economia circular, que està actualment a tràmit parlamentari, encara reforçarem més la prevenció dels productes de plàstic d’un sol ús”, ha destacat la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó.

Aquesta és la dada més destacada del balanç de la gestió de residus duta a terme durant el 2021, però n’hi ha d’altres. De residus urbans, que són els generats en l’àmbit domèstic i els generats per serveis i comerços amb una composició similar als domèstics, se n’han generat 46.409 tones, un 2% menys l’any anterior.

El percentatge de reciclatge d’aquest tipus de residus se situa en un 47%, valor molt proper a l’objectiu fixat en el pla nacional de residus 2001­–2020. El nou PNR, però, es planteja objectius més ambiciós alineat amb les directives europees i de cara al 2035 preveu augmentar aquest percentatge fins al 65%. Aquest nou pla s’inclourà en l’estratègia nacional d’economia circular. En aquest sentit, del Projecte de llei d’economia circular ha de ser aprovada properament.

En la reunió de la Comissió s’han destacat també altres actuacions dutes a terme durant el 2021, com la Setmana Europea de Prevenció de Residus, la reducció de materials d’un sol ús en esdeveniments festius, culturals, esportius i escolars, la distribució de papereres de paper i cartró i envasos entre la ciutadania, i d’embuts de recollida d’olis vegetals als escolars.

Dia Mundial de la Vida Silvestre: som una espècie més

El 3 de març se celebra el Dia Mundial de la Vida Silvestre, una data instituïda el 2013 per Nacions Unides per donar a conèixer i conscienciar sobre la diversitat d’espècies de fauna i flora silvestre al planeta.

El lema d’enguany és “Recuperació d’espècies clau per a la restauració dels ecosistemes“. Esdeveniments programats en diferents països tractaran durant els propers dies qüestions relacionades amb la caça furtiva i el tràfic il·legal d’espècies protegides, intentaran cridar l’atenció sobre l’estat de conservació d’algunes de les espècies de fauna i flora salvatges en perill d’extinció, i impulsaran debats per imaginar i implementar solucions per conservar-les.

Segons dades de la Llista Vermella d’Espècies Amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), més de 8.400 espècies de fauna i flora salvatges estan en perill crític, mentre que prop de 40.000 més estan en perill d’extinció o estan considerades vulnerables.

A Andorra hi ha 145 espècies de flora protegides, 152 d’amenaçades i 155 en perill d’extinció, i 150 espècies de fauna protegides, 179 d’amenaçades (el gall de bosc, l’ermini, el tritó pirinenc…), 65 en perill d’extinció (la granota verda, el blauet, l’àliga daurada, la llúdriga, l’almesquera…) i 5 d’extingides (el llop, el linx…). El Principat té un entorn natural de gran bellesa, que és un dels atractius del país, però —precisament per això— la petjada humana és molt notable. Tenim esquiadors a pistes i fora de pistes, excursionistes, curses de diferents modalitats esportives, vols d’helicòpter… El nostre comportament en el medi natural és crucial per minimitzar aquest impacte.

Què podem fer?

  • Acampar en espais no vulnerables i no sortir dels camins marcats per evitar problemes d’erosió que alterin la geomorfologia del terreny o la vegetació, especialment greus  en el cas de zones ecològicament sensibles com les molleres o patamolls.
  • És de sentit comú que ens hem d’emportar les deixalles que generem, però també podem recollir la brossa que trobem. Aprofitem la nostra incursió a la muntanya per deixar-la més neta del que estava!
  • De la mateixa manera, no agafem res. Evitem la recol·lecció de flora, fauna o elements geològics. En el cas d’espècies protegides les multes poden arribar als 3.000 euros.
  • Mirem d’evitar fer activitats nocturnes. Per la nit és quan la major part de la fauna està més activa i per tant quan més disruptius som els humans. Pel mateix motiu, cal ser especialment curosos durant el període primaveral.
  • Si veiem una cria de cabirol, de llebre, d’au o d’altres espècies aparentment abandonada no la toquem ni recollim. Els seus pares segurament han sortit a buscar menjar i si la toquem després el rebutjaran i el deixaran morir.
  • Tampoc hem de molestar intencionadament, capturar, transportar, vendre i comprar cries d’espècies de la fauna autòctona. Aquestes actuacions estan tipificades com a molt greus per la llei i es poden sancionar amb multes de fins a 12.000 euros!
  • Vigilar amb el foc, que pot tenir conseqüències molt greus, especialment en moments de sequera.
  • Les zones especialment protegides (el Parc Natural Comunal del Comapedrosa, el Parc Natural de las Vall de sorteny i la Vall del Madriu-Perafita-Claror) tenen normatives pròpies que defineixen què es pot i què no es pot fer en aquell espai. Informem-nos-en quan preveiem visitar-los.

La pèrdua d’espècies, hàbitats i ecosistemes amenaça tota la vida a la Terra, inclosos els éssers humans. En aquest blog us parlem sovint de reduir, reutilitzar i reciclar, i avui afegim una erra més: respectar l’entorn.

Cent i una destinacions sostenibles

Alberta, Canadà

Destinacions sostenibles? Sembla un cas de manual de blanqueig verd o greenwashing, és a dir, d’estratègia de màrqueting per atribuir valors positius al de sempre per fer-ho més atractiu per a la mentalitat actual. Les destinacions més sostenibles són les més properes, no hi ha dubte. Són aquelles que per arribar-hi emets menys CO2 a l’atmosfera. Així que si ho pots arribar en transport públic, millor. I si ho pots fer a peu o en bicicleta, millor que millor.

És més, el filòsof i assagista Rafael Argullol defensava que quan tot es mou, l’aventura més gran és quedar-se quiet. Per exemple, si et quedes a Andorra quan la majoria d’andorrans se’n van i arriben la majoria de forasters, és com si canviessis de país: veus altres costums, sents parlar altres llengües…

El francès Xavier de Maistre (1763­–1852) va escriure Viatge al voltant de la meva habitació arran d’un arrest domiciliari de 42 dies. Sostenia, en l’obra, que els seus records, divagacions i esperances li permetien evadir-se per molt que estigués confinat en una petita cambra. Tota la literatura, de fet, és un viatge encapsulat en uns quants centenars de pàgines…

Però posem que voleu viatjar viatjar, que teniu ganes de veure món amb els vostres propis ulls i de trepitjar-lo amb els vostres propis peus. I que no us val quedar-vos entre els rius Runer i Arieja. Busquem destinacions el més sostenibles possible, doncs?

Trebinje (Bòsnia i Hercegovina)

Ens hi pot ajudar la fundació Green Destinations, una organització sense ànim de lucre que té com a missió el foment de les destinacions sostenibles. Certifica seguint uns criteris definits destinacions i països que donen suport al turisme responsable basat en principis reconeguts a nivell mundial, entre els quals els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

El passat 26 d’octubre aquesta organització va presentar la llista de les 100 destinacions més sostenibles del 2021, que podeu trobar a sota. Destaquem que el país que més en té és el Japó, amb 12, seguit de prop per Portugal, que en té 10.

Andorra no en té cap, de moment, tot i que Ordino és Reserva de la Biosfera de la Unesco i el Principat ha presentat també candidatura per ser-ho (si s’acceptés seria el primer país que ho és tot ell). Un dels temes al voltant dels quals girarà el congrés Mountainlikers, que tindrà lloc del 23 al 25 de març a Canillo, és “el medi ambient i el desenvolupament de destinacions responsables, sostenibles i inclusives”. Tant de bo aquestes iniciatives ajudin a convertir Andorra en destinació sostenible alhora que nosaltres podem anar descobrint altres paradissos, tot emportant-nos-en grans records i deixant-hi la empremta més petita possible.

Rapa Nui (Xile)

Alemanya

  • Bad Grund (Harz)
  • Norderney

Argentina

  • Área Natural Protegida Península Valdés
  • Área Natural Protegida Lago Baggilt

Austràlia

  • Bundaberg
  • Central Coast
  • Margaret River
  • Port Douglas and Daintree
  • Townsville

Bòsnia i Hercegovina

  • City of Trebinje
  • Dinardica

Brasil

  • Bombinhas
  • Canguçu
  • Forquilhinha
  • Itá
  • Orleans
  • São Miguel do Gostoso
  • Tibau
  • Tibau Do Sul

Cambodja

  • Cardamom Tented Camp

Canadà

  • Alberta SouthWest Crown of the Continent

Corea del Sud

  • Ungok Wetland and Dolmen Site

Croàcia

  • Lika Destination
  • Mali Lošinj
  • Region of Istria

Eslovàquia

  • Bratislava Region

Estònia

  • Hiiumaa Island
  • Järva County
  • Lahemaa
  • Pärnu
  • Saaremaa
  • Tartu

Eslovènia

  • Bohinj
  • Ljubljana
  • Logarska Dolina – Solčavsko
  • Miren Kras
  • Občina Ajdovščina
  • Rogla-Pohorje
  • Soča Valley

Estats Units

  • Transylvania County (North Carolina)
  • Vail (Colorado)

Filipines

  • Club Paradise Palawan

Guaiana

  • Rewa Eco-Lodge

Illes Malvines

  • Illes Malvines

Japó

  • Amami-Oshima Island
  • Aso City
  • Kamaishi
  • Kyoto City
  • Nagara River Basin
  • Nanao City and Nakanoto Town
  • Nasushiobara City
  • Niseko Town
  • Sado City
  • Shodoshima Town
  • Toyooka City
  • Yoron Island

Malta

  • Gozo

Montenegro

  • Tivat

Països Baixos

  • Schouwen-Duiveland
  • Meerssen

Perú

  • Alto Mayo Tarapoto
  • Colca Canyon – Arequipa
  • Gocta – Kuelap Amazonas
  • Parque Nacional Tingo Maria
  • Reserva Nacional Pacaya Samiria
  • Reserva Nacional Tambopata
  • Sandia & The Bahuaja Sonene
  • Santuario Histórico Bosque de Pomac
  • Titicaca, Lago Sagrado de Los Incas

Portugal

  • Águeda
  • Alto Minho Region
  • Arouca
  • Autonomous Region of the Azores
  • Cascais
  • Dark Sky Alqueva
  • Nazaré
  • Paisagem Protegida Local das Serras do Socorro e Archeira
  • Sintra
  • Torres Vedras

República Dominicana

  • Samana

Romania

  • Bison Land

Singapur

  • Sentosa

Suècia

  • Åsnen

Taiwan

  • North East and Yilan Coast National Scenic Area
  • Southwest Coast National Scenic Area

Tailàndia

  • Nan Old City
  • Mueang Kao Sukhothai
  • Timor Leste
  • Ataúro Island

Tunísia

  • Dahar Destination

Turquia

  • Bitez (Bodrum)

Xile

  • Chaitén
  • Futaleufú
  • Nahuelbuta
  • Rapa Nui

Xipre

  • Pafos Region

Projecte de llei d’economia circular: tot torna

L’exposició de motius del projecte de llei d’economia circular d’Andorra, actualment en fase de discussió, planteja que “en les darreres dècades, la producció de béns s’ha multiplicat per dos i l’extracció de materials per tres. Aquest fet és responsable del 90% de les problemàtiques mediambientals: el canvi climàtic degut a les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, la pèrdua de biodiversitat deguda a l’extracció de recursos i la contaminació de l’aire i de l’aigua”.

En altres paraules, vivim en una economia lineal: extraiem recursos de la terra, els convertim en productes, els consumim precipitadament, els llencem i passen a omplir abocadors o a amuntegar-se en illes artificials al mig de l’oceà. I mentrestant seguim extraient nous recursos, fent-los servir per produir béns, consumint-los i llençant-los… i així ad infinitum.

Un exemple: extraiem petroli del subsòl, el transformem en plàstic i li donem forma de palleta, tot alliberant grans quantitats de diòxid de carboni a l’atmosfera, fem servir la palleta per veure’ns un refresc, immediatament la llencem a les escombraries i, quan nosaltres mateixos o algú altre en necessita una, n’agafem una de nova, que lògicament anirà a parar també a les escombraries, al costat de l’anterior i dels milions de palletes que s’usen cada dia arreu del món.

Això no té cap sentit i és insostenible. Per això, un dels canvis que proposa el projecte de llei és prohibir “la producció, la importació i la introducció al mercat de productes fabricats amb plàstic oxodegradable, així com de productes de plàstic d’un sol ús que ja tenen una alternativa de producte sense plàstic”. És a dir, prohibir les palletes de plàstic (entre molt altres productes, és clar).

No es tracta només d’instaurar prohibicions, establir regles i oferir ajuts; el projecte de llei planteja un canvi de model: passar de l’esmentada economia lineal a una de circular. Per fer-ho gràfic, i en paraules de la mateixa llei, “allargar la vida útil dels productes, adoptar mesures de prevenció en la generació de residus i potenciar la donació, l’intercanvi i el comerç dels objectes que ja no necessitem però que encara poden ser utilitzats”.

La llei treballa amb conceptes com la millora de la gestió, la reutilització, la valorització de materials, l’optimització de recursos, el foment de l’eficiència, la reducció d’externalitats negatives, el disseny ecològic o la responsabilitat ampliada del productor.

En aquesta nova economia, inspirada en el cicle de la natura, tota sortida és alhora una entrada. El residu d’un procés d’elaboració és matèria primera d’un altre. No hi ha un principi ni un final d’una cadena, sinó una roda que gira. Res no es crea ni es destrueix, sinó que es transforma.

A l’app Reciclem Bé, disponible per a mòbils iOS i Android, trobaràs un munt d’idees per reduir el teu impacte sobre el medi ambient.