Per poc que us hagueu mogut pel país, us sonarà Autèntic Abelles. No és l’única marca de mel andorrana, però la trobeu a totes les fires i mercats, organitzen visites als ruscs, fan campanyes d’apadrinament dels ruscs, comercialitzen gran diversitat de productes derivats de la labor d’aquests simpàtics himenòpters i són uns apassionats de l’apicultura en particular i de l’ecologia en general.
Mathieu Garaud és nascut a Nantes però porta més de vint anys a Andorra. Arran d’una lesió i de la consegüent convalescència va començar a meditar com fer alguna feina relacionada amb la natura. “M’entusiasma el formatge i vaig pensar a fer-ne, però com cal: amb ramat propi. Però em vaig adonar que era molt sacrificat i que requeria una gran inversió i finalment se’m va acudir dedicar-me a les abelles. Vam començar fa tretze anys amb dos ruscos i ara en tenim 150 per tot Andorra.”
Com és el dia a dia d’un apicultor?
Al gener, a Andorra, ja floregen els avellaners. Quan això passa les abelles s’activen dues o tres hores al dia. De vegades pot estar nevat i les abelles estan treballant. Al febrer i març apareixen més flors. Al març-abril treballem força, mirem l’estat de salut de les abelles i les reserves d’aliment que tenen, i comencem a dividir-les. Posem petits eixams en caixes noves. A l’estiu les deixem fer i a mitjan o final d’estació fem la recollida de l’any. Al setembre preparem els ruscos per a l’hivern, els baixem a terrenys on corrin menys risc de quedar colgats per la neu. Deixem 25 kg de mel a cada rusc perquè les abelles puguin sobreviure tota la temporada.
És dura, la feina de l’apicultor?
Treballes amb la natura, has de viure al seu ritme. A l’hivern ens centrem en la part comercial i la renovació de material, però la primavera és explosiva. Si no hi ha passió és dur, però si hi ha passió no ho canvies per res.
Es diu que si les abelles desapareixen l’ésser humà no podrà sobreviure. Estan en perill, les abelles?
Avui dia a Europa hi ha un 30% anual de mortalitat de l’espècie. Si no hi hagués apicultors ja fa temps que no hi hauria abelles. Si les abelles i altres insectes no pol·linitzen les flors, en quatre o cinc anys baixaria molt la producció d’aliments. El causant del problema és l’home: per l’abús de pesticides i per la reducció d’hàbitats. A Andorra estem construint molt i ens estem menjant la vegetació. La varroa destructor, que mata les abelles, és un error humà. Hem dispersat aquest àcar originari d’Àsia arreu del món amb el comerç internacional. Per la mateixa raó tenim la vespa asiàtica a Europa des del 2004. De moment està a la Seu, qualsevol dia arribarà a Andorra. Haurem de fer com a Mallorca, Galícia i altres llocs i demanar ajut a la població per posar trampes. A Mallorca l’han eradicat en tres anys gràcies a la col·laboració de la ciutadania. Som els humans qui estem fent desaparèixer les abelles. Hem de canviar la manera de produir, hem d’evitar fer servir pesticides. Hem de repensar la manera com consumim i així canviarà la manera de produir. És el consumidor qui ho canviarà tot.
Què pot fer concretament el consumidor?
Per exemple, si trobes maduixes al desembre, no les compris. Hem de tornar a consumir productes de temporada, perquè és molt més sa i més sostenible. Per això el segell ‘bio’ està pujant, perquè el consumidor és cada vegada n’és més conscient.
N’és conscient, però molts no compren productes orgànics perquè són més cars.
Sí. Però quan s’hi posi molta gent baixaran els costos.
Si consumim mel contribuïm a mantenir les abelles?
Sí, però ha de ser mel artesana i no industrial, perquè ja es produeix mel sintètica. A la Xina, en el temps que han duplicat el nombre d’abelles han multiplicat per deu la producció de mel. Com s’ho han fet? Amb sucre d’arròs i aromes artificials. Baixen els costos, però alguns pots no porten ni el 5% de mel. La mel és el tercer producte més falsejat del món.
Alguns dels vostres ruscos porten noms de persones i empreses…
Són els patrocinadors. Poden venir a visitar les seves abelles. Per Nadal els portem la mel que han fabricat i ens ajuden a mantenir el negoci. En lloc de demanar diners a un banc els demanem als clients. Saben que aquest rusc és seu i que fan una contribució a la natura.
És un finançament col·lectiu.
Els demanem 400 € l’any i els donem productes per valor de 300 €, de manera que fan una contribució neta de 100 €.
Quins productes i serveis oferiu?
Venem diversos tipus de mel, segons la temporada, gelea real, espelmes… També fem bee wraps, que nosaltres anomenem Abellprotect. És un teixit de cotó recobert de cera d’abella que substitueix el plàstic i el paper d’alumini. El pots fer servir per embolicar el menjar, com un entrepà o un meló encetat. Arribes a casa, l’esbaldeixes amb aigua, el deixes assecar i l’endemà el pots fer tornar a utilitzar. Té una durada de vida de 3 mesos a un any, segons l’ús que en facis. I quan es fa malbé ens el pots portar, li traiem la cera i n’hi posem de nova. També fem tallers perquè la gent s’ho faci a casa. I hem començat a fer hidromel. Estem ensenyant que la mel es pot beure a més de menjar. Gairebé hem venut tota la producció i ara estem fent entre set i deu hidromels amb mel de diferents flors. I aquest estiu hem fet fins i tot mojitos d’hidromel. La imaginació ens permet treballar les abelles de diferents maneres.
Teniu constància de quantes explotacions d’abelles hi ha a Andorra?
N’hi ha unes quaranta, de les quals tres la comercialitzen: Casa Folch a Juberri (Sant Julià de Lòria), Naturalis al Forn (Canillo) i nosaltres.
La mel d’Andorra té un sabor i unes qualitats particulars?
La mel d’abarset és la més habitual. És molt afruitada, molt suau. Però n’hi ha de molts tipus. L’apicultor, si treballa bé, pot seleccionar les flors de les quals s’alimenten les abelles i crear molts gustos diferents.
Esteu adherits a la marca Productes Agrícoles i Artesans d’Andorra. Hi ha entesa entre els socis?
Ens coneixem tots, ens veiem a molts mercats i ja estem parlant de crear una associació per defensar els nostres interessos. Hi ha empreses de fora que enganyen la gent dient que fan productes a Andorra.
Penseu que el producte ecològic i artesà és un valor per al país?
I tant. I cada dia més. El turisme és sensible als productes locals, per emportar-se’ls com a record. Quan tasten els nostres productes normalment se sorprenen positivament. I la gent del país també, hi ha moltes coses que desconeixen i es meravellen en descobrir-les.
Si estem a l’aire lliure i ens ronda una abella què hem de fer?
Molt sovint no són abelles sinó vespes. Si ets al jardí i hi ha flors potser sí. Però si fas una costellada qui s’acosta a rosegar la carn i la fruita són les vespes. Què hem de fer? En principi, deixar-les estar, però si realment ens molesten és millor anar-se’n. Si mai ens pica una abella cal treure l’ham i aplicar escalfor a la picada. No hi poseu mai gel.