Reciclem Bé

Menu
Menu

Etiqueta: aigua

Publicat a

L’aigua, un bé que pot generar la guerra o assegurar la pau

L’aigua pot crear la pau o desencadenar conflictes. Quan les persones tenen dificultats per accedir a l’aigua o aquesta està contaminada poden augmentar les tensions entre comunitats i països.
L’escenari del qual partim és ja preocupant. Avui, aproximadament la meitat de la població mundial pateix escassetat severa d’aigua almenys durant un mes a l’any arran del canvi climàtic i altres factors. Amb l’escalfament global, es preveu que el risc de sequera i inundacions creixi. Els informes de Nacions Unides assenyalen que algunes zones del planeta, entre les quals es troba la Mediterrània, seran més perjudicades pels episodis de sequera. I això afectarà l’agricultura, i per tant la producció d’aliments.
S’estima que les sequeres agrícoles en zones com la Mediterrània es duplicaran si les temperatures creixen 1,5º. L’augment seria d’entre el 150% i el 200% si la temperatura global creix 2º. És més. L’ONU alerta que aquest risc es podria multiplicar per tres amb comparació a l’escenari projectat amb un esclafament global de 2º si s’arriba als 3º.
Els impactes negatius del canvi climàtic en l’agricultura, la ramaderia i també la pesca farien créixer la desnutrició i la mortalitat relacionada amb l’alimentació. Les xifres són alarmants. Segons Nacions Unides, les projeccions indiquen que el canvi climàtic posaria entre 8 milions i 80 milions de persones en risc de patir fam a mitjan segle XXI. Tot plegat faria augmentar els riscos a escala global, conclou.


Davant d’això, l’ONU avisa que a mesura que augmenten els impactes del canvi climàtic és necessari unir-se, dins dels diferents països i entre aquests, per a protegir i conservar el recurs més preuat: l’aigua.
El fet és que més de 3.000 milions de persones arreu del món depenen d’aigua que travessa les fronteres nacionals. Amb tot, només 24 països tenen acords de cooperació relatius als recursos hídrics que comparteixen.
La salut pública i la prosperitat, els sistemes alimentaris i energètics, la productivitat econòmica i la integritat ambiental depenen del bon funcionament i de la gestió equitativa del cicle de l’aigua.
És per això que Nacions Unides celebra aquest 22 de març el Dia mundial de l’aigua amb el lema ‘Aigua per la pau’. Quan cooperem en matèria d’aigua, creem un efecte en cascada positiu, promovent l’harmonia, generant prosperitat i fomentant la resiliència vers els desafiaments comuns.
L’aigua no és només un recurs que s’aprofita i pel qual es competeix. És un dret humà. Per això cal que ens unim a l’entorn de l’aigua i l’utilitzem en favor de la pau. Només així crearem les bases per un futur més estable i pròsper. Només així podrem viure en un món segur i en pau.

Publicat a

Vols saber com arriba l’aigua a casa teva?

L’aigua és un bé escàs i essencial per garantir la sostenibilitat del medi ambient i el benestar i la qualitat de vida de les persones. A Andorra la disponibilitat per al consum humà està assegurada fins al 2050, però la captació d’aigua pot veure’s afectada a l’estiu, quan els cabals són més baixos i la demanda augmenta pel turisme i l’agricultura, segons l’estudi Evolució dels usos dels recursos hídrics i possibles tensions en escenaris de canvi climàtic a Andorra.

Això és cada cop més palpable: aquest hivern el mantell nival ha estat molt petit. Les escasses nevades, acompanyades del fort vent, han fet que a l’estació de Sorteny es registrés 1,65 m de gruix de neu, quan el 90% de les observacions històriques en la mateixa data es troben per sobre d’aquest valor.

El 22 de març és el Dia Mundial de l’Aigua i enguany s’han programat a Andorra diverses iniciatives que tenen com a objectiu millorar el coneixement d’aquest element essencial per a la vida. La Fundació Marcel Chevalier i Andorra Recerca + Innovació organitzen diumenge la ruta interpretativa “Les Bons, entre rius i fonts”, que permetrà descobrir com l’home ha utilitzat de manera ancestral l’aigua subterrània i com l’ha emmagatzemat.

Per la seva banda, el Comú d’Encamp proposa avui i demà (22 i 23 de març) sengles jornades de portes obertes a l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) de les Pardines. L’objectiu és que els assistents puguin saber com l’aigua arriba fins a casa seva i conèixer de prop el sistema d’abastiment i tractament que du a terme el Comú per arribar a tota la població.

La visita acaba amb una explicació que ajuda a visualitzar com els hàbits de cadascú poden afectar la disponibilitat d’aigua de la parròquia. Per exemple, ¿sabíeu que si un dia tots els habitants d’Encamp deixessin l’aixeta oberta mentre es renten les dents buidarien completament la piscina principal de captació? Aquest és el càlcul: 10 litres/minut x 3 minuts x 12.995 habitants = 779.700 litres.

Les jornades estan obertes a tothom però les places són limitades i per això es recomana inscriure-s’hi omplint el formulari del web del Comú o trucant al 873 200.  Els inscrits obtindran un airejador per a l’aixeta de casa per disminuir el consum a la seva llar. Les visites tenen una durada de 30 minuts i es fan des de les 14.30 fins a les 18 h. A més, s’ha habilitat un servei de transport gratuït des de l’antic hotel Rosaleda fins a l’ETAP.

A banda de les jornades obertes al públic general, l’ETAP de les Pardines també ofereix visites guiades a centres escolars durant els dos matins en col·laboració amb les escoles del sistema educatiu andorrà i francès d’Encamp i del Pas de la Casa.

Finalment, Andorra Sostenible ha programat una visita a la depuradora d’Anyós per al 22 d’abril. L’activitat tindrà lloc d’11 a 13 h i per participar-hi cal inscriure-s’hi trucant al +376 603 000 o enviant un correu a andorrasostenible@andorra.ad.

Vols saber quants litres d’aigua pots estalviar cada dia? Aquí tens una taula orientativa (els consums exactes depenen de múltiples factors).

AccióEstalvi
Aprofitem l’aigua de la pluja, ja sigui canalitzant la teulada de casa cap a un dipòsit o posant recipients amplis en punts clau.250 litres
Amb una dutxa de 5 minuts gastem uns 50-80 litres de mitjana mentre que per omplir la banyera en fan falta 300.220 litres  
No posem en marxa la rentadora o el rentaplats fins que no estiguin plens; farem més feina amb la mateixa quantitat d’aigua.100 litres
No reguem les plantes del jardí amb mànega sinó amb regadora.50 litres
Rentem les tovalloles només quan sigui necessari.         ”  
Rentem el cotxe fent servir una galleda amb aigua i reservem la mànega per a l’esbandida final.30 litres  
Reparem aixetes que degoten i cisternes que no tanquen bé.       ”  
No fem servir el vàter com a paperera.15 litres
Quan haguem de renovar electrodomèstics, comprem models eficients en el consum d’aigua (i si pot ser en el d’electricitat), preferentment els de classe A o B.      ”  
Si rentem els plats a la pica, fem-ho amb el tap posat i l’aixeta tancada.10 litres
Posem una ampolla plena dins la cisterna del vàter.      “
Per mullar el raspall de dents no cal obrir l’aixeta al màxim, amb un petit raig n’hi ha prou.      “
Tanquem l’aixeta mentre ens ensabonem les mans, ens raspallem les dents o ens afaitem.7 litres  
Posem difusors o airejadors a les aixetes. Aquests estris aconsegueixen l’efecte d’un gran doll d’aigua amb un consum mínim.5 litres

I vols saber quan litres d’aigua gastes al dia? L’Agència Catalana de l’Aigua ha publicat a internet una calculadora de la petjada hídrica. Si trobes que la xifra resultat és molt alta, no és perquè el programa falli, sinó perquè a més de l’aigua que gastem directament, compta també la que s’utilitza per produir els productes que consumim.

Calculadora petjada hídrica
Publicat a

Net Green: “Amb el sistema de neteja ecològica estalviem aproximadament 150 litres d’aigua per vehicle”

Net Green és un servei de neteja ecològica de cotxes a domicili sense aigua que opera a Andorra des de començament del 2018. Adrián Óscar Brugnole va treballar durant uns quants anys com a assalariat abans de fer un cop de cap i posar en marxa una iniciativa que acaronava des que va arribar al Principat.

Com va sorgir la idea d’oferir un servei de neteja de cotxes sense ús d’aigua?

Al meu país d’origen, Argentina, tenia una empresa vinculada a la neteja i el manteniment del vehicle. Fèiem treballs de poliment de carrosseria, neteja de tapisseria, poliment de fars, canvi d’oli, venda d’accessoris i tot allò relacionat amb el manteniment del vehicle. En tenir tots els coneixements, vaig voler desenvolupar alguna cosa diferent i ecològica perquè sabem que hem d’evolucionar cap a la cura del medi ambient. Tot investigant, vaig descobrir el mètode de neteja ecològica i sense aigua. A Espanya fa temps que existeix aquesta metodologia i jo ja posseïa formació, ja que porto més de 20 anys en el tema de manteniment i cura del vehicle.

On va aprendre la tècnica?

La possibilitat va sorgir de voler reinventar-me i buscar una oportunitat de desenvolupar els meus coneixements. La tècnica la tenia i la vaig adaptar a fer-ho amb productes ecològics i així apostar per la sostenibilitat del planeta.

Quants litres d’aigua es gasten per vehicle amb una neteja normal?

Amb els productes que fem servir no gastem ni una gota d’aigua. Amb el sistema de neteja ecològica estalviem aproximadament 150 litres per vehicle.

Com es fa la neteja d’automòbils sense aigua?

Per a l’interior, primer es fa un aspirat complet de tot el vehicle i fem la neteja i renovació d’acord amb les parts i materials de cada vehicle (panells de portes, taulers de control, pantalles tàctils, diferents tipus de tapisseries, etc.). Per a l’exterior, primer fem un prerentat, que serveix per treure la brutícia més grossa, i la descontaminació de la carrosseria. A continuació apliquem una cera tecnològica que neteja, abrillanta i protegeix la pintura, alhora que genera una capa envernissada que la protegeix dels agents atmosfèrics (pols, excrements d’ocells, raigs solars), repel·leix la brutícia i gotes de pluja, cosa que perllonga el resultat final. Els diferents productes que s’apliquen segons la part del vehicle són ecològics i utilitzem baietes especials de microfibres.

Quins tipus de residus i en quina quantitat es generen?

La nostra activitat és completament innòcua, sense produir cap vessament residual.

Els detergents que fa servir són ecològics?

La gamma dels productes ha estat desenvolupada i formulada amb el criteri de biodegradabilitat, establert pel Reglament (CE) 648/2004 del Parlament Europeu i del Consell sobre detergents. Hem de ser conscients de l’escassetat dels nostres recursos naturals tant per al nostre medi ambient com per als nostres clients. L’aigua és un recurs natural necessari però limitat.

El cost del servei és semblant al d’una neteja tradicional o és més elevat?

El cost és similar a la neteja tradicional amb aigua a mà. És evident que el rentat en una benzinera té un cost molt diferent, però també té un alt impacte sobre el medi ambient.

Ha percebut si la motivació del client per contractar els seus serveis és deguda a un interès pel medi ambient?

La majoria de clients ho troben beneficiós pel sistema que oferim i pel fet de no utilitzar aigua.

Té clients particulars, empreses, concessionaris de cotxes…

Sí, tenim tots aquests tipus de clients. Alguns són fixos: els fem un manteniment setmanal.

Quins vehicles pot netejar?

Tot tipus de vehicle: cotxes amb motor de combustió, elèctrics, motos, bicicletes, furgonetes…

Es desplaça gratuïtament al domicili del client (excepte Pas de la Casa) per manca d’espai propi o és per sostenibilitat i eficiència, per no fer desplaçar els vehicles i contaminar menys? El sistema està pensat per generar menys contaminació, menys desplaçaments i més comoditat per al client.

Publicat a

Regar un hort reduint el consum d’aigua, premi d’Iniciatives Ambientals 2022

L’Escola Andorrana de Segona Ensenyança d’Encamp ha rebut el premi del Concurs d’Iniciatives Ambientals 2022 en la categoria d’escoles pel sistema d’emmagatzematge d’aigua que han projectat per regar l’hort escolar.

Comencem pel començament. L’hort fa aproximadament 100 m2, dels quals n’hi ha plantats uns 60, segons l’època de l’any, hortalisses com tomàquets, pebrots, albergínies, patates, mongetes, cols, pastanagues, julivert, carabassons, carabasses, enciams, cebes o remolatxa, arbres fruiters com pereres, pomeres, cirerers, pruneres o presseguers i fruites del bosc com maduixes o gerds, entre d’altres. A més, llinda amb un jardí amb rosers i gaverneres, plantes de flor de temporada, plantes aromàtiques, pins, un xiprer i un avellaner.

Tot i la varietat de plantes, l’hort no fa una producció suficient per donar servei als 550 usuaris de la cuina escolar i per això els fruits que se n’obtenen es reparteixen entre els que en tenen cura.

Cada regada que es fa de tot aquest verger consumeix pels volts de 200 litres, que és una quantitat gens menyspreable. El projecte premiat soluciona un doble problema: reduir el consum aprofitant les aigües pluvials i reduir la dependència de l’aigua corrent, ja que el centre no està obert sempre que cal regar, especialment a l’estiu.

Consisteix en un conjunt de bidons connectats. Cada bidó te una aixeta d’entrada i sortida i estan connectats entre ells amb un lleuger pendent. Aquests bidons —ara són 9 i sumen una capacitat total de 1.800 litres, però el sistema és modular i escalable— s’omplen amb aigua procedent d’un dipòsit d’aigües pluvials.

Aquesta iniciativa treballa les 3R: la reducció (del consum d’aigua d’aixeta), la reutilització (de l’aigua de pluja) i el reciclatge: “Vam agafar els bidons de la deixalleria comunal. Ens preocupava que poguessin tenir restes de combustible, però vam tenir la sort que n’hi havia de mel, que van resultar molt més fàcils de netejar”, explica Esteve Bardolet, enginyer, professor del centre i corresponsable del disseny i construcció del sistema d’emmagatzematge d’aigua juntament amb Rafael Urue, arquitecte.

Els dos formen part d’Escola Verda, que, per a qui encara no ho conegui —es va posar en marxa al curs 2010/2011—, és una iniciativa dels departaments de Medi Ambient i d’Educació del Govern d’Andorra sota la gestió del centre Andorra Sostenible que promou l’intercanvi d’idees, iniciatives i accions ambientals als centres escolars del país.

A banda d’ells dos, han participat al projecte l’equip directiu del centre, que l’ha finançat, i el Comú d’Encamp.

L’hort s’utilitza com a eina didàctica per a alumnes de diferents grups. Bardolet assegura que per aprendre alguna cosa, fer-la “es millor que veure-ho en un iPad o que llegir-ho que un llibre. En aquest cas els alumnes cuinen amb els productes de l’hort, fan algunes conserves… i això els encanta.” Fito Tugues, professor de tecnologia i conductor d’un projecte integrador grupal, confirma: “Aprendre tocant és molt més didàctic i molt més gratificant. Sembla que a l’escola has de treballar el saber però també treballem el saber fer i el saber estar: els valors i actituds que els nostres alumnes hauran de tenir com a adults el dia de demà”.

Aquest projecte en particular, afegeix Tugues, “ensenya la paciència: l’hort té els seus temps, cosa que els nostres padrins sabien molt bé. I les coses no sempre surten com voldries.”

Què suposa el Premi d’Iniciatives Sostenibles per a l’Escola Andorrana de Segona Ensenyança d’Encamp? “A part de l’incentiu econòmic, és un reconeixement a la feina feta. I també és un estímul per seguir invertint a millorar l’hort”, respon Tugues, aspecte que Bardolet amplia: “És un premi moral i també un premi econòmic. Estem pensant a posar un hivernacle, perquè estem a un país fred i això allargaria el temps de cultiu. També volem canviar el sistema de rec d’inundació per un de goteig o exudació, renovar les eines, invertir en el planter…” Els estudiants treballen temes de sostenibilitat. A l’assignatura de tecnologia, a primer es treballa aplicada al menjar, a segon, a la industria tèxtil, i a tercer, al transport i l’habitatge. Tugues opina que “als joves els preocupa el medi ambient, però en són molt més conscients quan es troben en una situació real. D’aquí la importància de projectes com l’hort o les sortides de recollida de deixalles­… Abans us deia que el projecte integrador grupal va a la gossera. Doncs molts d’aquests alumnes s’han adonat del que passa amb els gossos quan han estat allà. Aquell gos té un nom. Llavors empatitzes amb aquest animal i això et fa emptatizar també amb les persones i amb l’entorn”.

Publicat a

Clar com l’aigua!

Andorra és sinònim d’aigua. Aigua en estat sòlid, evidentment, perquè l’anomenat or blanc —la neu— és una de les principals fonts de riquesa del país. Però també en estat líquid: segons alguns estudiosos, el nom del país podria tenir origen íber o protobasc i significar “aigua gran” o “aigua principal”, en referència, probablement, al riu Valira, mentre que altres ho associen a deus termals, atès que enclavaments pirinencs amb noms similars —Dorres, Dòrria…— es caracteritzen, com Andorra, per tenir surgències d’aigua calenta.

En tot cas, Andorra té més de 1.200 km de rius i torrents, amb un recurs hídric estimat de 283 hm3/any. Tenim cims nevats durant gran part de l’any, estanys gelats, fonts de raig generós, vegetació frondosa i aigua pertot. Però la sensació que l’aigua és, almenys per a nosaltres, un recurs il·limitat és completament errònia.

Fa uns dies, Eva Choy explicava a la seva columna al Diari d’Andorra que l’estudi Avaluació i prospectiva dels recursos hídrics dels Pirineus, encarregat per Andorra Recerca + Innovació, “posa de manifest les possibles tensions hídriques a llarg termini, tot i que la disponibilitat per al consum humà no estigui compromesa fins al 2050. La captació d’aigua pot veure’s afectada sobretot a l’estiu, en què els cabals són més baixos i la demanda augmenta pel turisme i l’agricultura.”

De mitjana cada habitant del Principat consumeix 220 litres d’aigua al dia. Però si considerem la nostra petjada hídrica, que és l’aigua que consumim indirectament, la que s’utilitza per produir els productes que consumim, resulta que consumim gairebé 5.400 litres al dia, l’equivalent a una piscina olímpica (com la dels Serradells) a l’any!

L’aigua és un bé preciós en tots els sentits: el de bell i magnífic i el d’escàs i preuat. Tant és així que un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides està dedicat a aquest element. És el sisè i estableix que cal “garantir la disponibilitat d’aigua i la seva gestió sostenible i el sanejament per a tothom”.

Arreu del món, una de cada tres persones no té accés a aigua potable salubre i dues de cada cinc no disposen de les instal·lacions necessàries per poder rentar-se les mans amb aigua i sabó. La infografia següent de Junior Report recull altres dades que posen de relleu la gravetat del problema.

Què podem fer nosaltres al respecte? No pas poc, com podeu constatar amb aquest llistat:

  • Amb una dutxa de 5 minuts gastem uns 80 litres de mitjana mentre que per omplir la banyera en fan falta 300.
  • Tanquem l’aixeta mentre ens ensabonem les mans, ens raspallem les dents o ens afaitem.
  • Per mullar el raspall de dents no cal obrir l’aixeta al màxim, amb un petit raig n’hi ha prou.
  • També podem posar difusors o airejadors a les aixetes. Aquests estris aconsegueixen l’efecte d’un gran doll d’aigua amb un consum mínim.
  • Reparant aixetes que degoten i cisternes que no tanquen bé podem estalviar uns 30 litres al dia o més, depenent de la gravetat de la fuita.
  • Posant una ampolla plena dins la cisterna del vàter estalviarem 10 litres per descàrrega.
  • Si rentem els plats a la pica, fem-ho amb el tap posat i l’aixeta tancada.
  • No posem en marxa la rentadora o el rentaplats fins que no estiguin plens; farem més feina amb la mateixa quantitat d’aigua.
  • Quan haguem de renovar electrodomèstics, comprem models eficients en el consum d’aigua (i si pot ser en el d’electricitat), preferentment els de classe A o B.
  • Aprofitem l’aigua de la pluja, ja sigui canalitzant la teulada de casa cap a un dipòsit o posant recipients amplis en punts clau.
  • No reguem les plantes del jardí amb mànega sinó amb regadora.
  • Rentem el cotxe fent servir una galleda amb aigua i reservem la mànega per a l’esbandida final.

I vosaltres, què més feu per estalviar aigua?