Net Green: “Amb el sistema de neteja ecològica estalviem aproximadament 150 litres d’aigua per vehicle”

Net Green és un servei de neteja ecològica de cotxes a domicili sense aigua que opera a Andorra des de començament del 2018. Adrián Óscar Brugnole va treballar durant uns quants anys com a assalariat abans de fer un cop de cap i posar en marxa una iniciativa que acaronava des que va arribar al Principat.

Com va sorgir la idea d’oferir un servei de neteja de cotxes sense ús d’aigua?

Al meu país d’origen, Argentina, tenia una empresa vinculada a la neteja i el manteniment del vehicle. Fèiem treballs de poliment de carrosseria, neteja de tapisseria, poliment de fars, canvi d’oli, venda d’accessoris i tot allò relacionat amb el manteniment del vehicle. En tenir tots els coneixements, vaig voler desenvolupar alguna cosa diferent i ecològica perquè sabem que hem d’evolucionar cap a la cura del medi ambient. Tot investigant, vaig descobrir el mètode de neteja ecològica i sense aigua. A Espanya fa temps que existeix aquesta metodologia i jo ja posseïa formació, ja que porto més de 20 anys en el tema de manteniment i cura del vehicle.

On va aprendre la tècnica?

La possibilitat va sorgir de voler reinventar-me i buscar una oportunitat de desenvolupar els meus coneixements. La tècnica la tenia i la vaig adaptar a fer-ho amb productes ecològics i així apostar per la sostenibilitat del planeta.

Quants litres d’aigua es gasten per vehicle amb una neteja normal?

Amb els productes que fem servir no gastem ni una gota d’aigua. Amb el sistema de neteja ecològica estalviem aproximadament 150 litres per vehicle.

Com es fa la neteja d’automòbils sense aigua?

Per a l’interior, primer es fa un aspirat complet de tot el vehicle i fem la neteja i renovació d’acord amb les parts i materials de cada vehicle (panells de portes, taulers de control, pantalles tàctils, diferents tipus de tapisseries, etc.). Per a l’exterior, primer fem un prerentat, que serveix per treure la brutícia més grossa, i la descontaminació de la carrosseria. A continuació apliquem una cera tecnològica que neteja, abrillanta i protegeix la pintura, alhora que genera una capa envernissada que la protegeix dels agents atmosfèrics (pols, excrements d’ocells, raigs solars), repel·leix la brutícia i gotes de pluja, cosa que perllonga el resultat final. Els diferents productes que s’apliquen segons la part del vehicle són ecològics i utilitzem baietes especials de microfibres.

Quins tipus de residus i en quina quantitat es generen?

La nostra activitat és completament innòcua, sense produir cap vessament residual.

Els detergents que fa servir són ecològics?

La gamma dels productes ha estat desenvolupada i formulada amb el criteri de biodegradabilitat, establert pel Reglament (CE) 648/2004 del Parlament Europeu i del Consell sobre detergents. Hem de ser conscients de l’escassetat dels nostres recursos naturals tant per al nostre medi ambient com per als nostres clients. L’aigua és un recurs natural necessari però limitat.

El cost del servei és semblant al d’una neteja tradicional o és més elevat?

El cost és similar a la neteja tradicional amb aigua a mà. És evident que el rentat en una benzinera té un cost molt diferent, però també té un alt impacte sobre el medi ambient.

Ha percebut si la motivació del client per contractar els seus serveis és deguda a un interès pel medi ambient?

La majoria de clients ho troben beneficiós pel sistema que oferim i pel fet de no utilitzar aigua.

Té clients particulars, empreses, concessionaris de cotxes…

Sí, tenim tots aquests tipus de clients. Alguns són fixos: els fem un manteniment setmanal.

Quins vehicles pot netejar?

Tot tipus de vehicle: cotxes amb motor de combustió, elèctrics, motos, bicicletes, furgonetes…

Es desplaça gratuïtament al domicili del client (excepte Pas de la Casa) per manca d’espai propi o és per sostenibilitat i eficiència, per no fer desplaçar els vehicles i contaminar menys? El sistema està pensat per generar menys contaminació, menys desplaçaments i més comoditat per al client.

Regar un hort reduint el consum d’aigua, premi d’Iniciatives Ambientals 2022

L’Escola Andorrana de Segona Ensenyança d’Encamp ha rebut el premi del Concurs d’Iniciatives Ambientals 2022 en la categoria d’escoles pel sistema d’emmagatzematge d’aigua que han projectat per regar l’hort escolar.

Comencem pel començament. L’hort fa aproximadament 100 m2, dels quals n’hi ha plantats uns 60, segons l’època de l’any, hortalisses com tomàquets, pebrots, albergínies, patates, mongetes, cols, pastanagues, julivert, carabassons, carabasses, enciams, cebes o remolatxa, arbres fruiters com pereres, pomeres, cirerers, pruneres o presseguers i fruites del bosc com maduixes o gerds, entre d’altres. A més, llinda amb un jardí amb rosers i gaverneres, plantes de flor de temporada, plantes aromàtiques, pins, un xiprer i un avellaner.

Tot i la varietat de plantes, l’hort no fa una producció suficient per donar servei als 550 usuaris de la cuina escolar i per això els fruits que se n’obtenen es reparteixen entre els que en tenen cura.

Cada regada que es fa de tot aquest verger consumeix pels volts de 200 litres, que és una quantitat gens menyspreable. El projecte premiat soluciona un doble problema: reduir el consum aprofitant les aigües pluvials i reduir la dependència de l’aigua corrent, ja que el centre no està obert sempre que cal regar, especialment a l’estiu.

Consisteix en un conjunt de bidons connectats. Cada bidó te una aixeta d’entrada i sortida i estan connectats entre ells amb un lleuger pendent. Aquests bidons —ara són 9 i sumen una capacitat total de 1.800 litres, però el sistema és modular i escalable— s’omplen amb aigua procedent d’un dipòsit d’aigües pluvials.

Aquesta iniciativa treballa les 3R: la reducció (del consum d’aigua d’aixeta), la reutilització (de l’aigua de pluja) i el reciclatge: “Vam agafar els bidons de la deixalleria comunal. Ens preocupava que poguessin tenir restes de combustible, però vam tenir la sort que n’hi havia de mel, que van resultar molt més fàcils de netejar”, explica Esteve Bardolet, enginyer, professor del centre i corresponsable del disseny i construcció del sistema d’emmagatzematge d’aigua juntament amb Rafael Urue, arquitecte.

Els dos formen part d’Escola Verda, que, per a qui encara no ho conegui —es va posar en marxa al curs 2010/2011—, és una iniciativa dels departaments de Medi Ambient i d’Educació del Govern d’Andorra sota la gestió del centre Andorra Sostenible que promou l’intercanvi d’idees, iniciatives i accions ambientals als centres escolars del país.

A banda d’ells dos, han participat al projecte l’equip directiu del centre, que l’ha finançat, i el Comú d’Encamp.

L’hort s’utilitza com a eina didàctica per a alumnes de diferents grups. Bardolet assegura que per aprendre alguna cosa, fer-la “es millor que veure-ho en un iPad o que llegir-ho que un llibre. En aquest cas els alumnes cuinen amb els productes de l’hort, fan algunes conserves… i això els encanta.” Fito Tugues, professor de tecnologia i conductor d’un projecte integrador grupal, confirma: “Aprendre tocant és molt més didàctic i molt més gratificant. Sembla que a l’escola has de treballar el saber però també treballem el saber fer i el saber estar: els valors i actituds que els nostres alumnes hauran de tenir com a adults el dia de demà”.

Aquest projecte en particular, afegeix Tugues, “ensenya la paciència: l’hort té els seus temps, cosa que els nostres padrins sabien molt bé. I les coses no sempre surten com voldries.”

Què suposa el Premi d’Iniciatives Sostenibles per a l’Escola Andorrana de Segona Ensenyança d’Encamp? “A part de l’incentiu econòmic, és un reconeixement a la feina feta. I també és un estímul per seguir invertint a millorar l’hort”, respon Tugues, aspecte que Bardolet amplia: “És un premi moral i també un premi econòmic. Estem pensant a posar un hivernacle, perquè estem a un país fred i això allargaria el temps de cultiu. També volem canviar el sistema de rec d’inundació per un de goteig o exudació, renovar les eines, invertir en el planter…” Els estudiants treballen temes de sostenibilitat. A l’assignatura de tecnologia, a primer es treballa aplicada al menjar, a segon, a la industria tèxtil, i a tercer, al transport i l’habitatge. Tugues opina que “als joves els preocupa el medi ambient, però en són molt més conscients quan es troben en una situació real. D’aquí la importància de projectes com l’hort o les sortides de recollida de deixalles­… Abans us deia que el projecte integrador grupal va a la gossera. Doncs molts d’aquests alumnes s’han adonat del que passa amb els gossos quan han estat allà. Aquell gos té un nom. Llavors empatitzes amb aquest animal i això et fa emptatizar també amb les persones i amb l’entorn”.

Clar com l’aigua!

Andorra és sinònim d’aigua. Aigua en estat sòlid, evidentment, perquè l’anomenat or blanc —la neu— és una de les principals fonts de riquesa del país. Però també en estat líquid: segons alguns estudiosos, el nom del país podria tenir origen íber o protobasc i significar “aigua gran” o “aigua principal”, en referència, probablement, al riu Valira, mentre que altres ho associen a deus termals, atès que enclavaments pirinencs amb noms similars —Dorres, Dòrria…— es caracteritzen, com Andorra, per tenir surgències d’aigua calenta.

En tot cas, Andorra té més de 1.200 km de rius i torrents, amb un recurs hídric estimat de 283 hm3/any. Tenim cims nevats durant gran part de l’any, estanys gelats, fonts de raig generós, vegetació frondosa i aigua pertot. Però la sensació que l’aigua és, almenys per a nosaltres, un recurs il·limitat és completament errònia.

Fa uns dies, Eva Choy explicava a la seva columna al Diari d’Andorra que l’estudi Avaluació i prospectiva dels recursos hídrics dels Pirineus, encarregat per Andorra Recerca + Innovació, “posa de manifest les possibles tensions hídriques a llarg termini, tot i que la disponibilitat per al consum humà no estigui compromesa fins al 2050. La captació d’aigua pot veure’s afectada sobretot a l’estiu, en què els cabals són més baixos i la demanda augmenta pel turisme i l’agricultura.”

De mitjana cada habitant del Principat consumeix 220 litres d’aigua al dia. Però si considerem la nostra petjada hídrica, que és l’aigua que consumim indirectament, la que s’utilitza per produir els productes que consumim, resulta que consumim gairebé 3.400 litres al dia!

L’aigua és un bé preciós en tots els sentits: el de bell i magnífic i el d’escàs i preuat. Tant és així que un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides està dedicat a aquest element. És el sisè i estableix que cal “garantir la disponibilitat d’aigua i la seva gestió sostenible i el sanejament per a tothom”.

Arreu del món, una de cada tres persones no té accés a aigua potable salubre i dues de cada cinc no disposen de les instal·lacions necessàries per poder rentar-se les mans amb aigua i sabó. La infografia següent de Junior Report recull altres dades que posen de relleu la gravetat del problema.

Què podem fer nosaltres al respecte? No pas poc, com podeu constatar amb aquest llistat:

  • Amb una dutxa de 5 minuts gastem uns 80 litres de mitjana mentre que per omplir la banyera en fan falta 300.
  • Tanquem l’aixeta mentre ens ensabonem les mans, ens raspallem les dents o ens afaitem.
  • Per mullar el raspall de dents no cal obrir l’aixeta al màxim, amb un petit raig n’hi ha prou.
  • També podem posar difusors o airejadors a les aixetes. Aquests estris aconsegueixen l’efecte d’un gran doll d’aigua amb un consum mínim.
  • Reparant aixetes que degoten i cisternes que no tanquen bé podem estalviar uns 30 litres al dia o més, depenent de la gravetat de la fuita.
  • Posant una ampolla plena dins la cisterna del vàter estalviarem 10 litres per descàrrega.
  • Si rentem els plats a la pica, fem-ho amb el tap posat i l’aixeta tancada.
  • No posem en marxa la rentadora o el rentaplats fins que no estiguin plens; farem més feina amb la mateixa quantitat d’aigua.
  • Quan haguem de renovar electrodomèstics, comprem models eficients en el consum d’aigua (i si pot ser en el d’electricitat), preferentment els de classe A o B.
  • Aprofitem l’aigua de la pluja, ja sigui canalitzant la teulada de casa cap a un dipòsit o posant recipients amplis en punts clau.
  • No regem les plantes del jardí amb mànega sinó amb regadora.
  • Rentem el cotxe fent servir una galleda amb aigua i reservem la mànega per a l’esbandida final.

I vosaltres, què més feu per estalviar aigua?