Reciclem Bé

Agenda sostenible 2023

L’any passat vam publicar per aquestes dates un calendari dels dies internacionals i dels esdeveniments relacionats amb la sostenibilitat previstos per als dotze mesos que començaven. Els dies internacionals són els mateixos cada any i us remetem a aquell article per conèixer els que se celebraran aquest. El que volem fer ara i aquí és destacar les dates significatives d’enguany pel que fa a aquest tema.

GENERAL

L’any que comença ha estat proclamat per l’Assemblea General de les Nacions Unides com a Any Internacional del Mill. Aquest cereal pot créixer a terres àrides amb una quantitat mínima d’insums i és resilient als canvis climàtics. Així, doncs, constitueix una solució ideal perquè els països augmentin la seva autosuficiència i disminueixin la dependència de la importació de cereals.

Amb data d’1 de desembre de 2022 han entrat en vigor les noves tarifes elèctriques, que suposen un augment del 4% per a les llars amb una potència contractada de 3,3 kW, d’entre el 8 i el 9% per a llars amb una potència d’entre 5,5 i 8,8 kW i del 17% per a les empreses. Una raó més per mirar d’aprofundir en l’estalvi energètic.

Enguany comença el desplegament de la Llei 25/2022, de 30 de juny, d’economia circular (LEC). La Llei d’Economia Circular estableix cinc grans objectius amb horitzó al 2035:

  • Increment fins al 65% del reciclatge
  • Reducció del 15% de la generació de residus urbans
  • Consum d’aigua per sota dels 150 litres per persona i dia
  • Reducció del 50% del malbaratament alimentari
  • Increment fins al 25% de les empreses que treballin en esquemes d’economia circular

GENER

5–8 International Consumer Electronics Show (CES)

Las Vegas

És una de les fires de tecnologia més grans del món. En aquesta edició s’hi presenten novetats en temes relacionats amb la intel·ligència artificial, la realitat augmentada o les criptomonedes, entre d’altres, però també hi tenen un lloc destacat les innovacions vinculades a la sostenibilitat. Un estudi recent d’Accenture assenyala que la transició a productes, serveis i experiències sostenibles pot desbloquejar ingressos de fins a 2.800 milions d’euros en sectors com la mobilitat, la moda, l’energia domèstica, l’alimentació, el transport aeri i marítim, la construcció i la comunicació fins al 2030.

MAIG

Principi mes – VideDressing

El mercat de roba i complements de segona mà de la Massana creix any rere any i ja és una cita consolidada. Té dues edicions l’any: la de primavera i la de tardor, que s’escau a mitjan novembre.

ANDORRA LA MASSANA 11/06/2022 INAUGURACIÓ FESTISPORT. FOTO: EDUARD COMELLAS. COMÚ DE LA MASSANA

13 – Festisport

El dissabte 13 de maig tindrà lloc a la Massana la segona edició del Festisport, un festival que vol ser un aparador per al públic familiar de l’oferta esportiva del país. Entre les múltiples activitats esportives gratuïtes que s’hi programen s’inclou el VideSport, la fira de material esportiu de segona mà, una oportunitat per allargar la vida útil de roba i accessoris.

JUNY

4–7 Cimera Mundial de Transport Públic

Aquest congrés de caràcter biennal se celebrarà enguany a Barcelona i comptarà amb 2.500 participants, 400 empreses i 300 ponents que debatran sobre finançament, sostenibilitat, nous hàbits, oportunitats de negoci.

Principi de mes – Setmana del Medi Ambient

Amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient, que es commemora el 5 de juny, el Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, juntament amb Andorra Sostenible, organitza un seguit d’activitats divulgatives, mentre que els set comuns organitzen la Festa del Medi Ambient, una jornada amb actes per a tota la família al Prat del Roure d’Escaldes-Engordany.

Principi de mes – Mercat de Segona Mà de Canillo

Durant tot un dissabte, el passeig del telecabina s’omple de parades —l’any passat van ser una quarantena— de venda de tota mena de productes de segona mà.

Juny-setembre – Jornades de neteja als dominis esquiables

Les empreses que gestionen les estacions d’esquí acostumen a organitzar a la primavera jornades de neteja en què col·laboren els treballadors de l’estació i els clubsa d’esquí. Solen fer-ho en grups de deu, acompanyats de vehicles i amb un camió per acumular tot el que van recollint.

JULIOL

Mercat d’Encamp

Ja fa anys que està en marxa el mercat de dissabte a la plaça Sant Miquel, amb paradetes variades de fruita i verdura, amb pastisseria, roba d’esport, productes d’Andorra, llanes, flors, artesans especialistes en joies i articles diversos de segona mà. S’acompanya amb directes de música, tallers de jardineria i ds’elaboració productes de neteja ecològics.

SETEMBRE

Mitjan mes – Setmana Europea de la Mobilitat Sostenible i Segura

Aquesta iniciativa sorgida el 1999 se celebra cada any entre el Dia Internacional per a la Protecció de la Capa d’Ozó (16 de setembre) i el Dia Europeu sense Cotxes (22 de setembre). El seu objectiu és promocionar activitats entorn de la mobilitat sostenible i fomentar bones pràctiques i mesures d’acció relacionades amb tots els temes com la qualitat de l’aire, la protecció de la capa d’ozó, el foment dels mitjans de transport nets i la mobilitat responsable.

16 – Cleanup Andorra

Els dos darrers anys, amb motiu del World Cleanup Day, diferents organismes i entitats andorranes han col·laborat per organitzar batudes per netejar boscos. En cada ocasió es retiren de mitjana 500 kg de brossa del medi natural, que se separa i es du a la deixalleria. Presumiblement, enguany es repetirà aquesta acció.

NOVEMBRE

Mitjan mes – Concurs d’Iniciatives Ambientals

El Govern d’Andorra, a través d’Andorra Sostenible, i els comuns col·laboren en l’organització del Concurs d’iniciatives Ambientals, que premia les millors propostes ambientals que fomenten el consum sostenible de productes i recursos, l’educació ambiental, el treball en xarxa, la reducció d’impactes negatius sobre el medi, la conservació i divulgació de valors naturals, la mobilitat sostenible, l’estalvi en el consum d’energia i recursos i la gestió dels residus i orientades cap al concepte de residu zero.

Finals de mes – Setmana Europea de la Prevenció de Residus

El Govern, Andorra Sostenible i els set comuns participen en l’organització d’activitats al país amb motiu de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus. L’objectiu d’aquesta iniciativa és organitzar accions de sensibilització sobre la prevenció de residus. L’edició d’enguany serà la quinzena.

30 novembre – 12 desembre Conferència de l’ONU sobre el canvi climàtic (COP 28)

La 28a sessió de la Conferència de les Parts de la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic es reunirà als Emirats Àrabs Units. L’anterior, celebrada a Xarm el-Xeikh, va acordar proporcionar finançament per pèrdues i danys als països vulnerables durament afectats pels desastres climàtics i va reforçar el compromís de limitar l’augment de la temperatura mundial a 1,5 graus centígrads per sobre dels nivells preindustrials.

DESEMBRE

Mitjan mes – Campanya de recollida de joguines a favor de Càritas

Acabem l’any fent que les famílies amb pocs recursos puguin regalar joguines als petits de la casa i que, de retruc, joguines per estrenar o en bon estat puguin trobar algú que les utilitzi i que no acabin d’aquesta manera a l’abocador. És una tradició molt arrelada al país per aquestes dates: el 2023 serà la 31a vegada que es faci la campanya.

Si coneixes o organitzes actes relacionats amb aquests temes que no apareixen en aquest calendari, informa’ns-en i els inclourem.

Casa Gendret: “Tenia sobreproducció de fruita i vaig decidir tancar el cercle i fer confitures”

Els interessats pels productes alimentaris locals coneixen perfectament Casa Gendret, marca de confitures i gelees que es pot trobar en nombrosos establiments i mercats del país. S’elaboren de manera artesanal amb matèries primeres de collita pròpia, amb fruita sencera, amb la mínima quantitat de sucre i sense colorants ni conservants. Mathieu Garaud d’Autèntic Abelles ens va suggerir que parléssim amb Antònia Parramon, impulsora d’aquest negoci familiar, perquè treballa amb una filosofia centrada en el màxim aprofitament dels recursos i l’economia circular i perquè ens explicaria moltes coses que ens interessarien. I cap a Juberri vam anar.

Què és Casa Gendret? Feu producció i venda d’hortalisses i de productes elaborats…

Casa Gendret és el nom de tota la vida de la casa. És una petita explotació agrícola que vaig començar fa dotze anys. Vaig començar perquè em van tocar d’herència una sèrie de camps. Jo era bibliotecària i volia canviar una mica de xip i vaig començar a pensar què podia fer aquí dalt. La meva idea era plantar gerds, perquè aquí n’hi ha molts de salvatges i sabia que funcionaria. Buscant per internet vaig trobar un senyor de l’Arieja que em va dir: “Vine’m a veure”. Ell em va ensenyar el tema dels hivernacles, que em va encantar, i m’hi vaig ficar de cap. Ens hem especialitzat en fruites del bosc.

I més coses…

Tenim la quota de tabac de tota la vida, quatre cabres…

I oques…

Sí, són per vigilar. Perquè hi ha animals de dues cames que entren i agafen maduixes. Al principi treballava tota sola i les oques m’avisaven, perquè m’havia passat de trobar-me gent amb la cistelleta dins de l’hivernacle. Sí, sí, és molt efectiu. I a més fan uns ous enormes, molt bons per a pastisseria, perquè la clara puja molt.

Casa Gendret és conegut per les confitures, però també vens producte fresc. Què va ser primer?

Primer venia el producte fresc, però tenia sobreproducció perquè la gent no em coneixia. Perquè has d’entrar al mercat i no és tan fàcil. Quan vaig dir: “Tiro la tovallola, passo de tot”, em van trucar i em van dir: “Va, sí, et comprem la fruita”. Els primers anys van ser durs. Ara està molt de moda i sembla fàcil, però al principi, al mes d’agost la fruita me la menjava amb patates. Llavors vaig decidir tancar el cercle i fer les confitures.

Economia circular, que es diu ara.

Sí. El meu para ja feia confitura de tomata verda, perquè aquí les tomates no maduren i llavors s’aprofitava tot. I vaig anar a fer un curset d’elaboració de confitures al Museu de la Confitura, a Torrent (Baix Empordà), amb la Georgina Regàs. Li vaig baixar la meva fruita i vam fer una cooperació molt xula. Em va ensenyar a fer gelees, que és tot un altre món.

Quin client tens?

Ho abasto una mica tot: tinc botiguetes, supermercats… Particulars cada vegada més, perquè també els agrada pujar i passar una estona. Venen moltes senyores jubilades. Com que en saben, opinen. És divertit. I tinc algun restaurant que em compra 10 kg per setmana.

Està bé que els restaurants apostin per producte de quilòmetre zero.

T’adones que hi ha restauradors que hi creuen, és molt agraït. A vegades pujo a Canillo o a Arans per portar un quilo i mig de maduixes. Per a mi és gratificant.

També fas visites organitzades.

Aquí venen particulars que veuen el cartell a l’entrada. Venen amb nens, cullen les maduixes, em compren alguna confitura… No són gaires. Jo ho he fet a França. Trobo molt xulo entrar al camp d’un pagès i que et doni una panera i et digui que agafis el que vulguis. Allà funciona molt.

I estàs en moltes fires i mercats.

Hi estava. Cada vegada menys, perquè és molt cansat. Hi estava pel plaer, per parlar amb la gent. Els mercats sempre m’han agradat molt. Quan viatjo vaig a mercats i m’hi passo hores, perquè és una manera d’entendre la gent del país.

Inicialment et vas interessar pel gerd.

Sí, però quan vaig tastar les maduixes d’aquest pagès francès les vaig trobar delicioses i en vaig voler fer. Vaig començar amb un hivernacle perquè aquí estem molt alts. El que té de bo aquesta altitud (1.600 m) és que la diferència tèrmica entre el dia i la nit és brutal i llavors les maduixes per madurar, a la nit, com que refresca, han de treballar més i puja molt el sucre. Per això són tan dolces. En no fer tractaments químics agressius i collir-la madura, queda més bona i més gustosa. La temptació de posar-hi pesticides hi és, perquè una malura se’t pot carregar la collita, però no vull treballar així.

Quina superfície de terreny teniu?

Dues hectàrees, de les quals només una de cultivada. M’he de pensar si créixer. Vendre-ho tot a Andorra és difícil, tot i que també podria exportar. Una altra dificultat és trobar personal… I l’altra és la natura, que fa el que li dona la gana. Jo acostumo a tenir producció del 24 de juny fins a la Fira d’Andorra la Vella. Aquest any vaig tenir producció al juny, després va fer massa calor i no vam tenir ni una sola maduixa durant juliol i agost. I ara [l’entrevista es va fer al setembre] ha fet un esclat i fem 80 kg al dia. Col·loca’ls!

Estàs ampliant la gamma de productes?

La fruita vermella la tinc tota: la grosella espinosa, el cassís (que és la grosella negra), la grosella groga, que en confitura és una delícia, la vermella, els gerds, els gerds grocs, tres tipus de maduixes… Vaig fer l’estudi de nabius que va proposar l’Associació de Pagesos i és l’únic que no em funciona aquí dalt. La terra no és apta. Ara estic fent un altre estudi amb un nabiu que ve del Canadà que han creuat amb un de japonès i la veritat és que és superproductiu.

I també tens mores.

També. Boníssimes.

No fas servir pesticides però no compleixes els requisits de cultiu ecològic.

Si hagués d’exportar segurament ho necessitaria, però aquí a Andorra tothom em coneix. És que tot són diners… No ho descarto, potser l’any que ve. Jo faig les coses ben fetes. Si hagués de tractar químicament seria la primera a plegar trastos, perquè no m’interessa el tema.

A ReciclemBé ens interessen les pràctiques relacionades amb les 3R. La idea de fer confitura es basa precisament en aprofitar l’excedent de producció.

Així és. També quan un comprador ens torna cinc pots buits li’n regalem un de ple. Les restes vegetals les donem de menjar a les gallines, com s’ha fet sempre a pagès. Tinc unes gallines que en diem periques i les tinc a la cort de les cabres —no són meves, són del masover— perquè se’ls mengen les puces. Així no les hem de tractar. Les cabres netegen el sotabosc. I les oques, a més de ser una alarma natural, adoben el terreny. Els agrada molt, a més, estar a l’hivernacle. En tenia set i algunes s’han anat morint. A vegades ve la guineu o la fagina i se les menja. L’oca té la peculiaritat que si se’n mor una, la seva parella es panseix, es queda en un racó i es mor al cap de poc. Ara me’n queden dos.