Reciclem Bé

El canvi climàtic posa en risc el bosc: arbres morts i perill d’incendi

Els boscos d’arreu del món estan patint les conseqüències del canvi climàtic a causa de l’alteració del règim natural de precipitacions i temperatures, que podríem resumir en el context Pirinenc en una major irregularitat de la precipitació i un major nombre d’episodis de sequera. És davant d’aquesta nova realitat que ens preguntem en quin estat es troba la massa forestal del país.

A Andorra, en termes generals, tenim un nombre important d’arbres que estan al límit d’aprofitament de l’aigua disponible al sòl forestal. El fet és que les espècies vegetals recullen l’aigua en els mesos més humits per alliberar-la durant els mesos de més sequera. El context actual de sequera és un canvi pel bosc important i, per tant, els arbres que ara estan en situacions estressades, són més propensos a patir malures i atacs de patògens, per una baixada de defenses , que si es perllonga en el temps els pot debilitar fins a morir.

Cal apuntar que la majoria de boscos d’Andorra tenen masses arbrades d’una certa edat (de 80 anys en amunt). Són masses majoritàriament regulars (la majoria d’arbres tenen la mateixa edat) i, per tant, evolucionen al mateix temps. Tenint en compte que la vida mitjana d’un pi al Pirineu s’allarga fins als 200 anys, els boscos d’Andorra estan arribant a l’equador de la seva longevitat. Tot i així, de la mateixa manera que en els humans, el ritme metabòlic i la capacitat de refer-se a canvis bruscos disminueixen amb els anys. Aquest fet implica que bona part dels boscos són vulnerables a sofrir alteracions irreversibles que podrien desembocar en un canvi important a nivell paisatgístic. Per pal·liar aquesta situació es recorre a les tècniques de la gestió forestal sostenible per tal de regular la competència i diversificar la composició arbòria dels  boscos, amb vistes a fomentar la seva adaptació a les condicions que succeiran amb el ja patent canvi climàtic.

Un altre dels riscos que comporta la sequera perllongada és el perill d’incendi. Un fenomen que en certes ocasions pot ocasionar la pèrdua d’una gran superfície forestal en un curt espai de temps. Més enllà d’accentuar les mesures preventives i promoure actituds responsables que minimitzin l’ocurrència accidental d’un foc en període de sequera, els esforços dels comuns pel que fa la gestió forestal es centren en reduir la quantitat de restes vegetals que podrien alimentar un incendi, així com en incrementar la supervivència individual dels arbres a un eventual episodi.

Amb tot, nosaltres com a ciutadans també podem col·laborar a l’hora de reduir el perill d’incendi. Abans d’anar al bosc ens hem d’informar de les condicions del risc al web www.incendis.ad així com de l’estat dels berenadors públics mitjançant consells i recomanacions de seguretat per a aquelles activitats que impliquin l’ús del foc.

L’aigua, un bé que pot generar la guerra o assegurar la pau

L’aigua pot crear la pau o desencadenar conflictes. Quan les persones tenen dificultats per accedir a l’aigua o aquesta està contaminada poden augmentar les tensions entre comunitats i països.
L’escenari del qual partim és ja preocupant. Avui, aproximadament la meitat de la població mundial pateix escassetat severa d’aigua almenys durant un mes a l’any arran del canvi climàtic i altres factors. Amb l’escalfament global, es preveu que el risc de sequera i inundacions creixi. Els informes de Nacions Unides assenyalen que algunes zones del planeta, entre les quals es troba la Mediterrània, seran més perjudicades pels episodis de sequera. I això afectarà l’agricultura, i per tant la producció d’aliments.
S’estima que les sequeres agrícoles en zones com la Mediterrània es duplicaran si les temperatures creixen 1,5º. L’augment seria d’entre el 150% i el 200% si la temperatura global creix 2º. És més. L’ONU alerta que aquest risc es podria multiplicar per tres amb comparació a l’escenari projectat amb un esclafament global de 2º si s’arriba als 3º.
Els impactes negatius del canvi climàtic en l’agricultura, la ramaderia i també la pesca farien créixer la desnutrició i la mortalitat relacionada amb l’alimentació. Les xifres són alarmants. Segons Nacions Unides, les projeccions indiquen que el canvi climàtic posaria entre 8 milions i 80 milions de persones en risc de patir fam a mitjan segle XXI. Tot plegat faria augmentar els riscos a escala global, conclou.


Davant d’això, l’ONU avisa que a mesura que augmenten els impactes del canvi climàtic és necessari unir-se, dins dels diferents països i entre aquests, per a protegir i conservar el recurs més preuat: l’aigua.
El fet és que més de 3.000 milions de persones arreu del món depenen d’aigua que travessa les fronteres nacionals. Amb tot, només 24 països tenen acords de cooperació relatius als recursos hídrics que comparteixen.
La salut pública i la prosperitat, els sistemes alimentaris i energètics, la productivitat econòmica i la integritat ambiental depenen del bon funcionament i de la gestió equitativa del cicle de l’aigua.
És per això que Nacions Unides celebra aquest 22 de març el Dia mundial de l’aigua amb el lema ‘Aigua per la pau’. Quan cooperem en matèria d’aigua, creem un efecte en cascada positiu, promovent l’harmonia, generant prosperitat i fomentant la resiliència vers els desafiaments comuns.
L’aigua no és només un recurs que s’aprofita i pel qual es competeix. És un dret humà. Per això cal que ens unim a l’entorn de l’aigua i l’utilitzem en favor de la pau. Només així crearem les bases per un futur més estable i pròsper. Només així podrem viure en un món segur i en pau.

COP26: Fer canvis per evitar el canvi (climàtic)

Del 31 d’octubre al 12 de novembre de 2021 s’està celebrant a Glasgow (Escòcia) la COP26. Es tracta de la vint-i-sisena ponència de les parts de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (d’aquí el número, mentre que COP són les inicials de conference of the parties).

Però què vol dir aquest nom tan altisonant? És, en essència, una reunió de representants dels governs de més de 190 països en què es discuteix com aturar el canvi climàtic. Aquesta edició és especialment important perquè fa cinc anys de l’Acord de París i és el moment de fer balanç dels compromisos adoptats en aquella cimera.

Els principals objectius d’aquesta trobada són assegurar les zero emissions de CO2 el 2050, garantir que l’augment de temperatura no superi els 1,5 graus centígrads i dotar un fons internacional per ajudar els països en vies de desenvolupament a emprendre accions contra l’emergència climàtica.

Andorra participa a la conferència. La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Silvia Calvó, ha estat present a la sessió plenària d’alt nivell de ministres de medi ambient. En el torn de la declaració nacional la ministra ha assegurat que, malgrat que Andorra és un petit país d’alta muntanya i que és responsable de menys del 0,001% de les emissions globals de CO2, “no eludirem les nostres responsabilitats, perquè aquesta situació demanda de la implicació de tots, cap esforç induvial serà suficient”.

En aquest sentit, Calvó ha explicat que el Principat ha aprovat un marc legislatiu que integra la Llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc), l’Estratègia energètica nacional i de lluita contra el canvi climàtic i l’Estratègia de mobilitat. La ministra ha demanat als seus col·legues ser concrets en les ambicions marcades en l’Acord de París per no decebre “especialment als joves”, un dels sectors de la societat més sensibles amb la temàtica. “S’han de tenir en comptes les peticions que ens han enviat a través del manifest Youth4climate erquè seran ells els encarregats de gestionar i impulsar en el futur l’acció climàtica”, ha apuntat.

Andorra s’ha adherit a la Declaració sobre els boscos i l’ús del sòl, que encoratja els estats a reforçar els compromisos en matèria de protecció dels boscos i accelerar la reforestació, augmentar el finançament i la inversió, a compartir accions en favor de la producció i consum sostenibles i a donar suport a les comunitats locals i propietaris de terra.

Assisteixen a la COP26 prop de 40.000 persones, moltes d’elles delegats nacionals de diferents països, però també científics, representants de pobles indígenes i d’entitats ecologies i de membres de la indústria energètica, és a dir lobbistes o gent que hi acudeix a defensar interessos de sectors i empreses.