Els boscos d’arreu del món estan patint les conseqüències del canvi climàtic a causa de l’alteració del règim natural de precipitacions i temperatures, que podríem resumir en el context Pirinenc en una major irregularitat de la precipitació i un major nombre d’episodis de sequera. És davant d’aquesta nova realitat que ens preguntem en quin estat es troba la massa forestal del país.
A Andorra, en termes generals, tenim un nombre important d’arbres que estan al límit d’aprofitament de l’aigua disponible al sòl forestal. El fet és que les espècies vegetals recullen l’aigua en els mesos més humits per alliberar-la durant els mesos de més sequera. El context actual de sequera és un canvi pel bosc important i, per tant, els arbres que ara estan en situacions estressades, són més propensos a patir malures i atacs de patògens, per una baixada de defenses , que si es perllonga en el temps els pot debilitar fins a morir.
Cal apuntar que la majoria de boscos d’Andorra tenen masses arbrades d’una certa edat (de 80 anys en amunt). Són masses majoritàriament regulars (la majoria d’arbres tenen la mateixa edat) i, per tant, evolucionen al mateix temps. Tenint en compte que la vida mitjana d’un pi al Pirineu s’allarga fins als 200 anys, els boscos d’Andorra estan arribant a l’equador de la seva longevitat. Tot i així, de la mateixa manera que en els humans, el ritme metabòlic i la capacitat de refer-se a canvis bruscos disminueixen amb els anys. Aquest fet implica que bona part dels boscos són vulnerables a sofrir alteracions irreversibles que podrien desembocar en un canvi important a nivell paisatgístic. Per pal·liar aquesta situació es recorre a les tècniques de la gestió forestal sostenible per tal de regular la competència i diversificar la composició arbòria dels boscos, amb vistes a fomentar la seva adaptació a les condicions que succeiran amb el ja patent canvi climàtic.
Un altre dels riscos que comporta la sequera perllongada és el perill d’incendi. Un fenomen que en certes ocasions pot ocasionar la pèrdua d’una gran superfície forestal en un curt espai de temps. Més enllà d’accentuar les mesures preventives i promoure actituds responsables que minimitzin l’ocurrència accidental d’un foc en període de sequera, els esforços dels comuns pel que fa la gestió forestal es centren en reduir la quantitat de restes vegetals que podrien alimentar un incendi, així com en incrementar la supervivència individual dels arbres a un eventual episodi.
Amb tot, nosaltres com a ciutadans també podem col·laborar a l’hora de reduir el perill d’incendi. Abans d’anar al bosc ens hem d’informar de les condicions del risc al web www.incendis.ad així com de l’estat dels berenadors públics mitjançant consells i recomanacions de seguretat per a aquelles activitats que impliquin l’ús del foc.
