Reciclem Bé

Reciclem bé el vidre? Depèn del color del cristall amb què es miri

És habitual que, tot circulant per la carretera, diguem que “ens hem trobat un embús” o que “hi havia un trànsit infernal”. Hem posat les cursives per indicar un error de percepció, i és que tendim a situar el problema sempre a l’exterior, però no trobem caravana, nosaltres som la caravana.

Pitjor encara és el cas d’aquell que sent a la ràdio del cotxe que “un boig va contra direcció per l’autopista” i exclama “un no, molts!”. És un acudit, és clar, però exemplifica el que acabem de dir: la culpa no és mai nostra, sempre és dels altres.

Però el problema som tots: els altres i nosaltres. Mireu si no la fotografia que il·lustra aquest article, que correspon al centre de tractament, a Catalunya, on s’exporta el vidre recollit als contenidors verds d’Andorra. Us heu fixat en què hi ha gairebé més impropis que vidre?

Resulta que cada dia separem el vidre, un o dos cops per setmana el baixem i el llencem al contenidor verd i tornem tot cofois a casa a veure la tele i escandalitzar-nos veient un reportatge sobre emergència climàtica. Però la majoria de nosaltres fem la separació a mitges, i això vol dir, ras i curt, que no la fem bé.

Fa cosa d’un any vam fer un post sobre la recollida selectiva del vidre. Dèiem llavors que el 2021 es van recollir al Principat gairebé 2.500 tones de vidre procedents particulars i de comerços i que aquest material es pot reciclar gairebé infinitament sense una minva apreciable de qualitat.

Penseu en la ingent quantitat de vidre que llençarem durant les festes i en la que llençaran hotels, restaurants i bars. No fondre i reaprofitar aquest material seria una veritable llàstima.

personne mettant une bouteille de verre dans un container de recyclage

Per això ens sembla important remarcar que les ampolles i envasos de vidre s’han de llençar al contenidor verd esbandides i sense taps. Aquests, si són metàl·lics o de plàstic, van al groc. També s’han de llençar sense la bossa amb la qual l’hem dut al contenidor. La bossa, si és de paper, va al blau, i si és de plàstic, va al groc.

Al verd només hi va vidre. I tampoc tot el vidre. Per evitar confusions recordem i ampliem la llista que vam publicar en el seu moment del que va i del que no va al verd (i que, amb les excepcions ja comentades, s’ha de dur a la deixalleria).

Va al verdNo va al verd
Ampolles de vidre de begudes (vi, aigua, sucs, cervesa, licors…)
Pots de vidre de conserves, melmelades, salses, llegums…
Gerres i testos de vidre
Flascons de cosmètics, colònia i perfums
Desodorants de bola o amb polvoritzador
Vidre pla (finestres, miralls)
Llunes d’automòbils
Pantalles (televisors, ordinadors)
Flascons de medicaments
Copes i tota mena d’objectes de cristall
Taps de tota mena
Plats i objectes de porcellana i ceràmica
Bombetes i florescents
Termòmetres
La bossa amb la qual hem portat el vidre al contenidor

Reciclar bé ha de formar part dels nostres hàbits quotidians. Ha de ser tan natural, tan instintiu, com dutxar-nos i rentar-nos les dents. Si ens relaxem estem restant als esforços de tots. Fem d’això un propòsit d’any nou?

El vidre: l’etern retorn

L’any passat el servei de recollida selectiva de residus particulars i de comerços del Principat va recollir gairebé 2.500 tones de vidre. Aquest material és un dels que més es recuperen. És fàcil d’identificar, no acostuma a estar integrat amb materials que segueixin un camí diferent i es pot reincorporar al cicle productiu sense una gran despesa energètica. I és reciclable indefinidament, sense que hi hagi una minva apreciable de qualitat.

És a dir que amb el vidre complim gairebé del tot les premisses de l’economia circular. Tot i així, aproximadament una quarta part del vidre es llença on no toca (normalment a la brossa) i una part del que es llença al contenidor del vidre no hi correspon. En aquesta taula indiquem els casos de dubtes més habituals dels productes, però a l’app Reciclem Bé en trobareu més.

Va al verdNo va al verd
Ampolles de vidre de begudes
(vi, aigua, sucs, cervesa, licors…)
Pots de vidre de conserves,
melmelades, salses, llegums…
Flascons de cosmètics, colònia i perfums
Desodorants de bola o amb polvoritzador
Vidre pla (finestres, miralls)
Llunes d’automòbils
Pantalles (televisors, ordinadors)
Flascons de medicaments
Copes de cristall
Taps de tota mena
Porcellana i ceràmica
Bombetes i florescents
Termòmetres

El vidre pla procedent de finestres o miralls, les copes de cristall, els plats, els gerros i altres objectes de ceràmica s’han de portar a la deixalleria, mentre que els envasos buits que hagin contingut medicaments s’han de dipositar als contenidors específics que trobem a les farmàcies. Les ampolles i envasos que sí que van al verd s’hi han de dur esbandides i sense taps. Aquests últims, si són metàl·lics o de plàstic, van al groc.

Què passa quan llencem vidre al contenidor verd? S’exporta a Espanya, on gestors de residus autoritzats el trituren, el cribren per separar-lo d’altres possibles matèries, el fonen i el converteixen de nou en ampolles i pots. Així es fa amb el vidre llençat per particulars des de 1998 i amb el de negocis d’hostaleria i restauració des del 2008.

El reciclatge del vidre comporta molts beneficis:

  • Es redueix el volum de residus comunals.
  • Es gasta un 26,6% menys d’energia de la que cal per fabricar una ampolla.
  • Disminueix la contaminació atmosfèrica en un 20% i la de les aigües en un 50%.
  • Cada quilogram de vidre recollit estalvia el consum d’1,2 quilogram de matèries primeres (sorra de sílice, carbonat de sodi…).

L’energia que cal per fer una ampolla reciclada és menor que la que cal per fabricar-ne una de nova (el vidre triturat crema a una temperatura més baixa que la sorra de sílice). Ara bé, la que cal per rentar una ampolla per poder-la reutilitzar és infinitament inferior, de manera que salta a la vista que sempre serà preferible reutilitzar a reciclar.

Per això, sempre que pugueu compreu envasos de vidre retornables. Quan n’hageu consumit el contingut porteu-los a l’establiment on els vau comprar o en algun altre que en vengui. El sistema consisteix en què el primer cop que comprem aquells productes paguem un dipòsit per l’envàs (inclòs en el preu final del producte), mentre que els següents cops se’ns descompta. Aquest sistema era molt comú fa no tants anys i va caure en desús, però torna a anar a l’alça. Són les mateixes companyies les que decideixen si l’apliquen o no, de manera que trobareu productes que ho permeten fer (una minoria, encara; principalment aigües amb i sense gas) o d’altres que no. Una altra opció (també amb una oferta limitada, principalment vins, vins dolços i olis) és dur nosaltres els propis recipients nets i buits i fer la compra a granel.