Fa uns anys, els aliments portaven data de caducitat. Més tard va aparèixer l’etiqueta de data de consum preferent, que va contribuir a un major aprofitament del menjar i, en conseqüència, a la reducció del malbaratament alimentari.
Tot i així, segons el tipus de producte podem trobar encara tots dos tipus d’etiquetes. Per què? Perquè la data de consum preferent es basa en un criteri de qualitat alimentària, mentre que la de caducitat ho fa en un de seguretat alimentària.
La data de caducitat (en francès date limite de consommation, anglès expiry date) s’aplica a aliments molt peribles, com la carn i el peix fresc. No fer-ne cas i ingerir aquests productes més enllà de la data esmentada suposa un risc per a la nostra salut. El que sí que podem fer és congelar-los abans que s’arribi a la data i descongelar-los en el moment que tinguem previst consumir-los.
En canvi, si un producte porta una indicació de consum preferent (en francès à consommer de préférence avant, en anglès best before) podrem consumir-lo més enllà d’aquesta data sempre que haguem seguit les recomanacions de conservació, que l’envàs es trobi en bon estat i que una inspecció ocular, olfactiva i gustativa ens confirmi que el producte és apte per al consum.
Aquesta segona etiqueta se sol fer servir per a aliments durables com els congelats, les conserves, la pasta seca, l’arròs, l’oli o la xocolata, entre d’altres. Es tracta, doncs, d’una etiqueta orientativa. L’última paraula la tindrem nosaltres. Si no detectem cap signe de mal estat de conservació ho podrem consumir. De la mateixa manera, encara que no s’hagi arribat a la data indicada en el pot o paquet no ho consumirem si fa una olor estranya o si presenta signes d’estar malmès.
Una altra data que podem trobar en un producte d’alimentació és la de “Consumir abans de X dies un cop obert“. Caldrà tenir-la en compte i no excedir-la. Si no, en el millor dels casos haurà perdut les qualitats organolèptiques (gust, aspecte, textura…) i les propietats nutritives, i en el pitjor ens podria fer mal.
Hi ha aliments que no permeten fer el “test del cotó” d’olorar, observar i tastar. És el que passa, per exemple, amb el ous. El que podem fer en aquest cas és el que s’ha fet tota la vida: submergir-los en aigua. Si s’enfonsen estan bons, mentre que si floten ja els podem llençar.
Finalment, hi ha productes que no porten cap mena de data. Són les fruites i hortalisses fresques, els vins i licors, els productes de forn de consum immediat, la sal de cuina, el sucre, els vinagres i les llaminadures. Aquí el criteri vàlid torna a ser el subjectiu.
Recapitulant, farem bé de respectar les dates de caducitat per a la nostra pròpia seguretat, i també de sospesar en cada cas les dates de consum preferent per tal de reduir el malbaratament. I de congelar o cuinar allò que està a punt de fer-se malbé, porti o no una data impresa.