Reciclem Bé

Ecoedició: llibres que deixen petjada a l’ànima però no al medi ambient

“El llibre més ecològic és el que no es publica” afirma Jordi Panyella. Patapam. I a sobre ho diu un editor: amb l’Aida, la Mar i la Cata dirigeix la cooperativa Pol·len Edicions.

Vam conèixer aquesta editorial per Anna Riberaygua, propietària de la llibreria La Puça, que en va parlar al programa d’RNA Els Matins de la Nacional. Resulta que acaben de publicar Dones de la muntanya: cròniques de pagesia i ruralitats, una sèrie de converses amb pastores del Pallars Sobirà en format de còmic, llibre que ens interessa per veïnatge i també per com està editat.

Efectivament, Pol·len Edicions practica l’ecoedició, que no és publicar llibres amb impacte zero —cosa que, com hem dit, és impossible—, però sí amb l’impacte mínim.

Per concretar, si obres qualsevol altre llibre d’aquesta editorial per l’última pàgina veuràs la seva “motxilla ecològica”. Es tracta d’una taula que compara els consums derivats de la producció d’un exemplar del llibre amb els que tindria si estigués fet sense criteris de sostenibilitat. Aquesta és la motxilla de Dones de la muntanya:

Aquest impacte es calcula amb el programari Bookdaper.

L’editorial també s’ha adherit a la iniciativa Llibre Local, que pretén identificar els llibres que s’han fabricat íntegrament per empreses de Catalunya i, per tant, de proximitat. També en formen part les editorials Comanegra, Piscina, Nanit, Mosaics, La Topera, Yekibud Editores i Llibres Parcir.

Val a dir que tot i que a Andorra no tenim una iniciativa semblant, saps que si compres un llibre d’Editorial Andorra, Anem Editors, Mesclant, Marina Edicions, Editorial Medusa o Trotalibros estàs comprant producte de proximitat i donant suporta als autors del país.

Pol·len Edicions no es queda aquí. Des del 2020 impulsa, juntament amb l’Ajuntament de Barcelona, les jornades Ecobooklab, dedicades a l’ecoedició. En aquest fòrum s’han presentat idees —de moment, potser, declaracions d’intenció, però que assenyalen un camí interessant— com que l’ajuntament de la capital catalana està pensant a prescindir dels pròlegs als llibres institucionals per reduir el volum de paper consumit o que la Generalitat de Catalunya està incloent clàusules ambientals a les subvencions de la producció de llibres.

A la banda contrària dels Pirineus trobem una altra editorial que es declara ecoreponsable. Ens referim a La Cabane Bleue, una editorial de llibre infantil i il·lustrat. Pel que fa al compromís amb el medi ambient expliquen:

“Per tal de reduir el consum d’energia i matèries primeres, els nostres llibres s’imprimeixen en lots de diversos títols i el seu format està optimitzat per encaixar perfectament en un full d’impressió. Imprimim en petites quantitats, per evitar l’excés d’existències i la destrucció d’articles no venuts. Publiquem llibres duradors, tant en la seva forma com en el seu contingut: ens abstenim de projectes amb finalitats purament comercials i afavorim l’originalitat d’un tema o el seu tractament.”

També imprimeixen a menys de 500 km del magatzem, fan servir paper certificat pel FSC i fan les cobertes amb un paper especialment robust que els permet prescindir de la laminació plàstica. Finalment, treballen amb empreses amb les quals comparteixen valors i garanteixen una compensació justa a tots aquells amb qui interactuen, i defensem el comerç de proximitat i les llibreries independents.

Si tu vols contribuir a aquest canvi pots fer el següent (si tens més idees són benvingudes):

  • Evitar comprar llibres —com passa amb alguns d’infantils— que incorporen músiques i llums que funcionen amb piles.
  • Mirar la lletra petita a l’hora de comprar i, pel mateix pes, quedar-te amb el llibre que tingui un impacte ecològic més baix. Per exemple, el que estigui fet amb material reciclat o amb fusta de boscos explotats de manera sostenible. El Forest Stewardship Council és un dels organismes que ho certifica.
  • També és millor un llibre imprès amb tintes vegetals, perquè tenen menys impacte ambientals que les normals. I un llibre amb un disseny clar suposa també un menor consum de tinta que un de fosc.
  • Fer compra, com hem dit, de proximitat, sigui llibre andorrà, català o francès.
  • Comprar llibres d’editorials petites. Segons dades del 2015 del Comercio Interior del Libro, la taxa de devolucions d’estocs de llibres a les editorials és del 30,1% de mitjana, mentre que en el cas de les editorials independents és del 22%, perquè afinen més les tirades per reduir al màxim els costos.
  • En la mateixa línia, els llibres editats mitjançant plataformes i iniciatives de micromecenatge acostumen a fer una tirada ajustada a la demanda que han detectat i tenen un marge d’estoc sobrant encara més reduït.
  • Allargar la vida dels llibres, tenint cura de la seva conservació i regalar-lo, vendre’l o intercanviar-lo amb qui pugui estar-hi interessat un cop l’hem llegit (i sempre que no tinguem ànim de rellegir-lo, cosa que, quan el llibre s’ho val, està molt bé).

Un dels llocs on podeu comprar llibres d’editorials indpendents i de prop (tot i que en francès) i intercanviar-los és la llibreria Moby Dick de la capital andorrana. A la porta hi han penjat un cartell, el missatge del qual subscrivim. És broma, però ja se sap que en tota broma hi ha una part de broma.

Els llibres han de ser lliures

A 451 fahrenheit, la pel·lícula de François Truffaut que adapta la novel·la homònima de Ray Bradbury, apareixen els “homes llibres”, que, tal com un personatge aclareix a un altre, no són “homes lliures” (hommes libres en l’original francès) sinó efectivament “homes llibres” (hommes livres), homes —i dones— que han memoritzat fil per randa un llibre cadascú per servar-ne el record si el govern se’n surt amb el seu propòsit de cremar-los tots i així controlar més fàcilment la població (aclarim que estem parlant d’una obra de ciència-ficció, que això no ha passat… per ara).

Però els llibres també poden ser lliures. Almenys això és el que proposa la iniciativa Correllibre, el lema de la qual diu: “Fem del món una gran biblioteca! Us proposem de donar llibertat a llibres que ja heu llegit perquè viatgin cap a altres lectors”. Als vestíbuls de moltes biblioteques del Principat, però també a gimnasos, a farmàcies, a parcs, a cafeteries… trobareu capses plenes de llibres. Podeu agafar els que us interessin i dipositar-hi els que ja hagueu llegit o que pel motiu que sigui no volgueu conservar.

Avui dia la nostra relació amb els objectes està canviant. Tenim el cotxe en leasing o renting, i fins i tot paguem a particulars perquè ens duguin en els seus si coincidim en el trajecte. Doncs passa el mateix amb els llibres (i amb els ordinadors, la roba, les cases…): no els hem de comprar necessàriament per gaudir-los.

Podem fer-ho, és clar. Comprant-los ajudem al sosteniment de moltes famílies (d’escriptors, correctors, il·lustradors, maquetadors, editors, distribuïdors o llibreters, entre d’altres). A més, com diu John Waters, si algú et convida a casa seva i no té llibres, no et fiquis al llit amb ell/a!

Però no convé fer un consum voraç de paper. Aquest és un recurs renovable, sempre que en fem un ús justificat i eficient. I com podem ser eficients en aquest camp? Vet aquí un seguit d’idees, al qual us convidem a afegir les vostres:

Si busqueu llibres:

  • Demaneu-los en préstec a les biblioteques.
  • Mireu als punts de Correllibre si trobeu alguna cosa que us vingui de gust llegir.
  • Compreu llibres de segona mà a les llibreries de vell.
  • Compreu novetats editorials per a vosaltres mateixos o per regalar, però poseu-hi una mica d’amor. A Andorra tenim esplèndides llibreries (la Llibreria, Llibre Idees a illa Carlemany, la FNAC i la Trenca) i també editorials (Andorra, Anem Editors, Trotalibros).
  • Demaneu llibres de text a alumnes que hagin fet recentment aquell curs. Algunes AMPA s’han organitzat per facilitar aquests intercanvis (i si la vostra no ho ha fet els ho podeu proposar).

Si us voleu desprendre de llibres:

  • Doneu-los a les biblioteques. Tenen un espai limitat i potser no es quedaran tot el que els porteu, però el que no es quedin…
  • …deixeu-ho als punts de Correllibre.
  • Regaleu-los a qui en pugui treure profit.
  • Si opteu per reciclar-los, recordeu que van al contenidor blau. Abans separeu-ne tot allò que no sigui paper o cartró (folrats amb plàstic…).
  • Els llibres de text els poden heretar els germans petits, els cosins, fills de familiars o de veïns… Per afavorir-ho demaneu als lectors actuals que si els han de guixar ho facin amb llapis i que després ho esborrin.

Hi ha altres maneres de fomentar el consum sostenible de llibres (i, de pas, de la resta de béns)?

  • Sí, comprant llibres per a adults i, sobretot, contes per a infants que fomentin el coneixement i l’afany de conservar el planeta.

Llegir és apassionant: obre portes a muntanyes de coneixements i ens permet viure infinites vides. I com bé sabia Ray Bradbury ens fa (una mica més) lliures. Demaneu, compreu, deixeu, regaleu i llegiu llibres. Feliç Sant Jordi!

La literatura és un refugi, un lloc on tot pot passar, on es pot reaccionar amb violència o sublimitat, on és bo sentir melangia o por, o fins i tot fracassar, o equivocar-se, o estimar algú, o desitjar alguna cosa profundament, i no anomenar-ho d’una altra manera i no avergonyir-se’n.
Toni Morrison