Reciclem Bé

Menu
Menu

Etiqueta: malbaratament alimentari

Publicat a

#PENSACIRCULAR: Produir, usar i llençar ja no s’hi val

Dossier d’economia circular

El Govern d’Andorra ha engegat una campanya anomenada Pensa Circular amb l’objectiu de fomentar i impulsar la transició cap a un model més eficient i sostenible que fomenti l’economia circular al país.

Mediambient Campanya – Pensa Circular (Govern d’Andorra)

Què és l’economia circular?

L’economia circular es defineix com un model econòmic més eficient i sostenible que optimitza l’ús dels recursos naturals, minimitza els impactes ambientals, fomenta l’eficàcia en aconseguir que els productes i els recursos mantinguin la utilitat i el valor tant de temps com sigui possible i evita emissions i pèrdues materials.

Promou un consum responsable i eficient; minimitza la generació de residus i n’optimitza la gestió, augmenta el reciclatge; redueix les opcions de gestió de residus menys eficients, i també permet donar una nova vida als productes.

+ CONSUM RESPONSABLE + RECICLATGE – RESIDUS – IMPACTE AMBIENTAL

De l’economia lineal a l’economia circular

En les darreres dècades, la producció de béns s’ha multiplicat per dos i l’extracció de materials per tres.

Aquest fet és el responsable del 90% de les problemàtiques mediambientals: el canvi climàtic degut a les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, la pèrdua de biodiversitat deguda a l’extracció de recursos i la contaminació de l’aire i de l’aigua.

La circularitat pot produir estalvis materials quantiosos al llarg de les cadenes de valor i els processos de producció, generar valor afegit i desbloquejar oportunitats econòmiques.

Mentre que l’economia lineal està centrada en produir, usar i llençar, l’economia circular es centra en la generació mínima de residus.

L’objectiu de l’economia circular és, per tant, aprofitar al màxim els recursos materials dels quals disposem i allargar el cicle de vida dels productes.
La idea sorgeix d’imitar la natura, on tot té valor i tot s’aprofita i els residus es converteixen en un nou recurs. Així, s’aconsegueix mantenir l’equilibri entre el progrés i la sostenibilitat.


Gairebé tots coneixem la regla de les 3 R, essencials per al desenvolupament sostenible i per conservar l’equilibri ambiental:
REDUIR, REUTILITZAR I RECICLAR.

AMPLIEM LES 3 R

Redissenyar: pensar i dissenyar els productes de manera que el procés de fabricació consumeixi menys matèries primeres, s’allargui la seva vida útil i es generin menys residu

Reduir: s’evita la generació de residus i la despesa de matèries primeres i, per tant, es redueix l’impacte en el medi ambient.

Reutilitzar: fent servir un producte de nou o donant-li una altra utilitat allarguem la seva vida útil.

Reparar un producte sovint és més econòmic, evita l’ús de noves matèries primeres, estalvia energia i no genera residus al medi ambient.

Renovar objectes antics perquè es puguin tornar a utilitzar com a objectes vintage, com per exemple els mobles.

Reciclar: promoure les millors pràctiques en la gestió dels residus i utilitzar el que sigui possible com a matèria primera per fabricar nous productes.

Recuperar: donar nous usos a productes que es rebutjaran, com per exemple utilitzar les ampolles de plàstic per crear sistemes de reg, jardineres o menjadors d’ocells.

Remanufacturar: es tracta de recollir un producte, analitzar-ne l’estat, desmuntar-lo, recondicionar-ne i canviar-ne components, tornar-lo a muntar, comprovar-ne el grau de qualitat i revendre’l amb una etiqueta de quasi nou.

Repensar: aquesta estratègia potencia que les empreses transfereixin serveis als consumidors en comptes de la propietat sobre un producte.

Rebutjar: renunciar a certs productes que ja no siguin necessaris. Un exemple senzill són les factures en paper.

Quins mitjans tenim per canviar el model?

La Llei d’economia circular i l’estratègia a l’Horitzó 2035 que l’acompanya han de servir per introduir els preceptes de l’economia circular en la nostra societat i impulsar els canvis necessaris per assolir un model d’economia circular a Andorra.

Consulta en el següent enllaç la presentació de l’estratègia d’economia circular

Els objectius bàsics i mínims de la política d’economia circular definits en la Llei d’economia circular es poden resumir en:

Compartim amb tu un test perquè et posis a prova: penses circularment?

TEST

En aquest enllaç pots trobar una guia de sensibilització dirigida per al sector de la restauració explicada de forma senzilla per reduir tots els productes de plàstic que siguin possibles. I aquí tota la informació relativa per sectors.

La informació i el contingut d’aquest article ha estat extret del dossier d’economia circular elaborat per el Govern d’Andorra: enllaç

Publicat a

Més que bo: una nova aplicació per evitar el malbaratament alimentari

Amb la app Més K Bo es venen alimenents a un preu més econòmic, evitant així el malbaratament alimentari.

Llançada recentment, “Mira k bo” és una aplicació innovadora que té com a objectiu reduir el malbaratament alimentari i ajudar els usuaris a estalviar diners en productes que estan a prop de la seva data de caducitat i a la vegada, a què les empreses redueixin les pèrdues econòmiques venent productes que en la majoria dels casos, acaben en els contenidors. Aquesta aplicació és un exemple destacat de com la tecnologia pot tenir un impacte positiu en la nostra societat i el nostre planeta.

Com Funciona “Mira k bo”?

“Mira k bo” és fàcil d’utilitzar i beneficia tant als consumidors com als minoristes i restaurants. A continuació, expliquem com funciona:

  1. Cerca d’Ofertes Pròximes a Caducar: L’aplicació utilitza la geolocalització per mostrar als usuaris les ofertes de productes propers a la data de caducitat disponibles en establiments propers.
  2. Notificacions Personalitzades: Els usuaris poden configurar les seves preferències d’aliments i l’aplicació els notificarà quan hi hagi ofertes disponibles que coincideixin amb els seus gustos.
  3. Compra Intel·ligent: Els consumidors poden comprar productes com fruites, verdures, làctics i altres articles a preus reduïts abans que caduquin generant lots ajustats als seus paràmetres. Això redueix el malbaratament alimentari i estalvia diners als usuaris.
  4. Beneficis per als Minoristes i Restaurants: Aquesta aplicació també és un guany per als minoristes i restaurants, ja que els ajuda a reduir les pèrdues de productes pròxims a caducar i atraure nous clients amb ofertes atractives.

Es tracta d’una iniciativa que contribueix de manera significativa a la reducció del malbaratament alimentari, perquè connecta als consumidors amb aliments que, de vegades, es llençarien. A la vegada, els usuaris poden gaudir d’una compra més econòmica sense sacrificar la qualitat dels seus aliments.

Utilitzar Mira k no també és un acte de consciència ambiental, ja que la reducció del malbaratament contribueix a una empremta de carboni més baixa. També dona suport als negocis, ja que els minoristes i restaurants poden reduir les pèrdues econòmiques associades al malbaratament i al mateix temps augmentar la seva clientela amb ofertes atractives.

Sense cap mena de dubte, es tracta d’un pas cap a un futur més sostenible. Una eina que combina la tecnologia amb la consciència ambiental i la gestió eficient dels recursos.

Compartim amb tu seva web i t’animem a descarregar-te l’app i entre tots, contribuir positivament a la perseveració del medi ambient reduint l’impacte que entre tots provoquem.

També pots escoltar l’entrevista que han fet avui a la ràdio al programa La Companyia a Andorra Difusió.

Publicat a

Com evitar el malbaratament alimentari

Avui és el Dia Internacional de la conscienciació sobre el malbaratament alimentari i volem compartir amb tu una infografia amb petites pràctiques, que ajuden a reduir aquest hàbit que lamentablement, gran part de la societat té.

L’objectiu d’aquest dia és actuar per transformar els hàbits alimentaris fent una crida a tots els sectors, per reduir la pèrdua i malbaratament dels aliments, en pro d’aconseguir tenir uns sistemes alimentaris més sostenibles.

Pots consultar també el següent link , una plataforma creada per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura amb moltes més recomanacions i articles d’interès.

Recorda, malgastar el menjar és contaminar.

Publicat a

24 hores sense residus

Els principis de la reducció de residus (generar-ne menys, reutilitzar, separar per reciclar…) poden semblar complexos o abstractes, en ocasions. Per això hem volgut aterrar-los, posant exemples el més propers i quotidians possible, i per fer-ho hem seguit el model d’una infografia publicada recentment per l’Agència de Residus de Catalunya de com viure 24 hores sense residus.

Hem buscat un cas representatiu d’un bon gruix de la població: algú que treballa 8 hores en una oficina o en serveis o al comerç, tot i que som conscients que hi ha tantes rutines com persones. No és el mateix un bander que un batlle ni un pastisser que un pastor.

Són moltes les coses a canviar des que et lleves fins que te’n vas a dormir, però totes són petites i factibles. Comencem per una, anem seguint i aviat, sense adonar-nos-en, estarem vivint sense gairebé generar residus.

6.30–7.00 h Et lleves

Ventiles la cambra 15 minuts. Si ho fas més estona estàs malbaratant l’energia destinada a esclafar la casa i si ho fas menys promous la multiplicació d’àcars i et tocarà rentar els llençols més sovint.

Tires la cadena del vàter, però abans has posat una ampolla de plàstic plena d’aigua o sorra dins del dipòsit perquè s’ompli abans i cada evacuació suposi una despesa més petita d’aigua.

Et prepares per fer goig quan surtis al carrer amb productes d’higiene comprats a granel. Quan se te n’acabi un, duràs l’ envàs buit a algun establiment especialitzat perquè te’l reomplim.

La dutxa? Rapideta i amb aigua no gaire calenta per accelerar el metabolisme i activar-te.

7.30–8.30 h Vas a la feina

Si pots (que no sempre és així), hi vas caminant, en bicicleta o en transport públic per reduir les emissions de CO2.

8.00–9.00 h Hi arribes

Poses la calefacció a 20º a l’hivern i l’aire condicionat a 25º a l’estiu. Si un company és fredolic pot posar-se una capa més de roba.

Saps que la comunicació digital (llegir un text en pantalla, enviar un correu electrònic…) consumeix menys però consumeix. Per això envies només els correus i Whatsapps imprescindibles i t’aixeques per parlar cara a cara amb els teus companys.

Quan llences papers, dossiers, informes… treus les grapes i clips, fundes de plàstic, etcètera, i llences cada cosa al cubell corresponent. Si no tens recipients per a cada tipus de residu, demanes al teu cap que en posi.

Utilitzes paper reciclat i aprofites els papers escrits per una cara per a esborranys.

Imprimeixes només allò imprescindible i ho fas en blanc i negre i a dues cares.

No compres llaunes de refresc a la màquina de venda automàtica ni et poses aigua del dispensador en gots de plàstic d’un sol ús. Portes de casa una ampolla reutilitzable.

10.30 h Pausa pel cafè

A la granja, demanes que et posin el cafè en el teu vas o termo.

13.00 h Hora de dinar

Portes el dinar de casa amb una carmanyola o un entrepà amb un embolcall reutilitzable. Només fas servir coberts reutilitzables (els portes de casa o els tens a l’oficina). I el dia que compres el dinar en un lloc de menjar preparat demanes que te’l posin a la carmanyola.

18.00–19.00 h Hora de plegar

En acabar la jornada laboral apagues calefacció, llums, ordinadors i impressores.

18.30–19.30 h Vas a comprar

Portes carro de la compra, cistell, bosses de fil lleugeres per a la fruita i verdura, bossa de tela per al pa… I carmanyoles o envasos perquè t’hi posin la carn i el peix —molts súpers d’Andorra ja ho accepten!—.

Compres tot el que es pot a granel. A la secció de carnisseria del súper tens un mostrador amb carn ja preparada amb safata de porexpan i paper film, però t’apropes al taulell i demanes que t’ho tallin al moment i t’ho posin a l’envàs que els facilites.

19.30 h Al gimnàs, al pàdel…

Portes aigua o beguda isotònica en una ampolla reutilitzable. Et dutxes amb sabó i fas servir productes d’higiene comprats a granel en envasos reutilitzables.

21.00 h Hora de sopar

Prepares racions ajustades al que menjaràs. Si en sobra t’ho pots acabar en el proper àpat o fer-ho servir per preparar altres plats per tal de minimitzar el malbaratament alimentari.

22.00–23.00 h Pleguem veles

Utilitzes els mateixos productes d’higiene comprats a granel en envasos reaprofitats que has fet servir al matí.

Poses una petita quantitat de pasta dentífrica al raspall (no cal omplir-lo) i mentre et raspalles les dents tens l’aixeta tancada per no malbaratar aigua.

Fas servir roba de llit de materials naturals, que no genera microplàstics cada cop que la poses a la rentadora. De la roba de llit que hagi exhaurit la seva vida útil en faràs draps o bosses de pa.

Al sofà i al llit, si cal, t’abrigues bé, perquè has abaixat el termòstat a 18–19º… Descansaràs millor.

Mentre dorms, somies que has fet el que calia per assegurar la supervivència i el benestar del medi ambient i de les generacions futures, i l’endemà et lleves optimista i tranquil. I sant tornem-hi.

Publicat a

Data de caducitat i data de consum preferent: les saps distingir?

Fa uns anys, els aliments portaven data de caducitat. Més tard va aparèixer l’etiqueta de data de consum preferent, que va contribuir a un major aprofitament del menjar i, en conseqüència, a la reducció del malbaratament alimentari.

Tot i així, segons el tipus de producte podem trobar encara tots dos tipus d’etiquetes. Per què? Perquè la data de consum preferent es basa en un criteri de qualitat alimentària, mentre que la de caducitat ho fa en un de seguretat alimentària.

La data de caducitat (en francès date limite de consommation, anglès expiry date) s’aplica a aliments molt peribles, com la carn i el peix fresc. No fer-ne cas i ingerir aquests productes més enllà de la data esmentada suposa un risc per a la nostra salut. El que sí que podem fer és congelar-los abans que s’arribi a la data i descongelar-los en el moment que tinguem previst consumir-los.

En canvi, si un producte porta una indicació de consum preferent (en francès à consommer de préférence avant, en anglès best before) podrem consumir-lo més enllà d’aquesta data sempre que haguem seguit les recomanacions de conservació, que l’envàs es trobi en bon estat i que una inspecció ocular, olfactiva i gustativa ens confirmi que el producte és apte per al consum.

Aquesta segona etiqueta se sol fer servir per a aliments durables com els congelats, les conserves, la pasta seca, l’arròs, l’oli o la xocolata, entre d’altres. Es tracta, doncs, d’una etiqueta orientativa. L’última paraula la tindrem nosaltres. Si no detectem cap signe de mal estat de conservació ho podrem consumir. De la mateixa manera, encara que no s’hagi arribat a la data indicada en el pot o paquet no ho consumirem si fa una olor estranya o si presenta signes d’estar malmès.

Una altra data que podem trobar en un producte d’alimentació és la de “Consumir abans de X dies un cop obert“. Caldrà tenir-la en compte i no excedir-la. Si no, en el millor dels casos haurà perdut les qualitats organolèptiques (gust, aspecte, textura…) i les propietats nutritives, i en el pitjor ens podria fer mal.

Hi ha aliments que no permeten fer el “test del cotó” d’olorar, observar i tastar. És el que passa, per exemple, amb el ous. El que podem fer en aquest cas és el que s’ha fet tota la vida: submergir-los en aigua. Si s’enfonsen estan bons, mentre que si floten ja els podem llençar.

Finalment, hi ha productes que no porten cap mena de data. Són les fruites i hortalisses fresques, els vins i licors, els productes de forn de consum immediat, la sal de cuina, el sucre, els vinagres i les llaminadures. Aquí el criteri vàlid torna a ser el subjectiu.

Recapitulant, farem bé de respectar les dates de caducitat per a la nostra pròpia seguretat, i també de sospesar en cada cas les dates de consum preferent per tal de reduir el malbaratament. I de congelar o cuinar allò que està a punt de fer-se malbé, porti o no una data impresa.