Reciclem Bé

Etiqueta: malbaratament alimentari

Publicat a

24 hores sense residus

Els principis de la reducció de residus (generar-ne menys, reutilitzar, separar per reciclar…) poden semblar complexos o abstractes, en ocasions. Per això hem volgut aterrar-los, posant exemples el més propers i quotidians possible, i per fer-ho hem seguit el model d’una infografia publicada recentment per l’Agència de Residus de Catalunya de com viure 24 hores sense residus.

Hem buscat un cas representatiu d’un bon gruix de la població: algú que treballa 8 hores en una oficina o en serveis o al comerç, tot i que som conscients que hi ha tantes rutines com persones. No és el mateix un bander que un batlle ni un pastisser que un pastor.

Són moltes les coses a canviar des que et lleves fins que te’n vas a dormir, però totes són petites i factibles. Comencem per una, anem seguint i aviat, sense adonar-nos-en, estarem vivint sense gairebé generar residus.

6.30–7.00 h Et lleves

Ventiles la cambra 15 minuts. Si ho fas més estona estàs malbaratant l’energia destinada a esclafar la casa i si ho fas menys promous la multiplicació d’àcars i et tocarà rentar els llençols més sovint.

Tires la cadena del vàter, però abans has posat una ampolla de plàstic plena d’aigua o sorra dins del dipòsit perquè s’ompli abans i cada evacuació suposi una despesa més petita d’aigua.

Et prepares per fer goig quan surtis al carrer amb productes d’higiene comprats a granel. Quan se te n’acabi un, duràs l’ envàs buit a algun establiment especialitzat perquè te’l reomplim.

La dutxa? Rapideta i amb aigua no gaire calenta per accelerar el metabolisme i activar-te.

7.30–8.30 h Vas a la feina

Si pots (que no sempre és així), hi vas caminant, en bicicleta o en transport públic per reduir les emissions de CO2.

8.00–9.00 h Hi arribes

Poses la calefacció a 20º a l’hivern i l’aire condicionat a 25º a l’estiu. Si un company és fredolic pot posar-se una capa més de roba.

Saps que la comunicació digital (llegir un text en pantalla, enviar un correu electrònic…) consumeix menys però consumeix. Per això envies només els correus i Whatsapps imprescindibles i t’aixeques per parlar cara a cara amb els teus companys.

Quan llences papers, dossiers, informes… treus les grapes i clips, fundes de plàstic, etcètera, i llences cada cosa al cubell corresponent. Si no tens recipients per a cada tipus de residu, demanes al teu cap que en posi.

Utilitzes paper reciclat i aprofites els papers escrits per una cara per a esborranys.

Imprimeixes només allò imprescindible i ho fas en blanc i negre i a dues cares.

No compres llaunes de refresc a la màquina de venda automàtica ni et poses aigua del dispensador en gots de plàstic d’un sol ús. Portes de casa una ampolla reutilitzable.

10.30 h Pausa pel cafè

A la granja, demanes que et posin el cafè en el teu vas o termo.

13.00 h Hora de dinar

Portes el dinar de casa amb una carmanyola o un entrepà amb un embolcall reutilitzable. Només fas servir coberts reutilitzables (els portes de casa o els tens a l’oficina). I el dia que compres el dinar en un lloc de menjar preparat demanes que te’l posin a la carmanyola.

18.00–19.00 h Hora de plegar

En acabar la jornada laboral apagues calefacció, llums, ordinadors i impressores.

18.30–19.30 h Vas a comprar

Portes carro de la compra, cistell, bosses de fil lleugeres per a la fruita i verdura, bossa de tela per al pa… I carmanyoles o envasos perquè t’hi posin la carn i el peix —molts súpers d’Andorra ja ho accepten!—.

Compres tot el que es pot a granel. A la secció de carnisseria del súper tens un mostrador amb carn ja preparada amb safata de porexpan i paper film, però t’apropes al taulell i demanes que t’ho tallin al moment i t’ho posin a l’envàs que els facilites.

19.30 h Al gimnàs, al pàdel…

Portes aigua o beguda isotònica en una ampolla reutilitzable. Et dutxes amb sabó i fas servir productes d’higiene comprats a granel en envasos reutilitzables.

21.00 h Hora de sopar

Prepares racions ajustades al que menjaràs. Si en sobra t’ho pots acabar en el proper àpat o fer-ho servir per preparar altres plats per tal de minimitzar el malbaratament alimentari.

22.00–23.00 h Pleguem veles

Utilitzes els mateixos productes d’higiene comprats a granel en envasos reaprofitats que has fet servir al matí.

Poses una petita quantitat de pasta dentífrica al raspall (no cal omplir-lo) i mentre et raspalles les dents tens l’aixeta tancada per no malbaratar aigua.

Fas servir roba de llit de materials naturals, que no genera microplàstics cada cop que la poses a la rentadora. De la roba de llit que hagi exhaurit la seva vida útil en faràs draps o bosses de pa.

Al sofà i al llit, si cal, t’abrigues bé, perquè has abaixat el termòstat a 18–19º… Descansaràs millor.

Mentre dorms, somies que has fet el que calia per assegurar la supervivència i el benestar del medi ambient i de les generacions futures, i l’endemà et lleves optimista i tranquil. I sant tornem-hi.

Publicat a

Data de caducitat i data de consum preferent: les saps distingir?

Fa uns anys, els aliments portaven data de caducitat. Més tard va aparèixer l’etiqueta de data de consum preferent, que va contribuir a un major aprofitament del menjar i, en conseqüència, a la reducció del malbaratament alimentari.

Tot i així, segons el tipus de producte podem trobar encara tots dos tipus d’etiquetes. Per què? Perquè la data de consum preferent es basa en un criteri de qualitat alimentària, mentre que la de caducitat ho fa en un de seguretat alimentària.

La data de caducitat (en francès date limite de consommation, anglès expiry date) s’aplica a aliments molt peribles, com la carn i el peix fresc. No fer-ne cas i ingerir aquests productes més enllà de la data esmentada suposa un risc per a la nostra salut. El que sí que podem fer és congelar-los abans que s’arribi a la data i descongelar-los en el moment que tinguem previst consumir-los.

En canvi, si un producte porta una indicació de consum preferent (en francès à consommer de préférence avant, en anglès best before) podrem consumir-lo més enllà d’aquesta data sempre que haguem seguit les recomanacions de conservació, que l’envàs es trobi en bon estat i que una inspecció ocular, olfactiva i gustativa ens confirmi que el producte és apte per al consum.

Aquesta segona etiqueta se sol fer servir per a aliments durables com els congelats, les conserves, la pasta seca, l’arròs, l’oli o la xocolata, entre d’altres. Es tracta, doncs, d’una etiqueta orientativa. L’última paraula la tindrem nosaltres. Si no detectem cap signe de mal estat de conservació ho podrem consumir. De la mateixa manera, encara que no s’hagi arribat a la data indicada en el pot o paquet no ho consumirem si fa una olor estranya o si presenta signes d’estar malmès.

Una altra data que podem trobar en un producte d’alimentació és la de “Consumir abans de X dies un cop obert“. Caldrà tenir-la en compte i no excedir-la. Si no, en el millor dels casos haurà perdut les qualitats organolèptiques (gust, aspecte, textura…) i les propietats nutritives, i en el pitjor ens podria fer mal.

Hi ha aliments que no permeten fer el “test del cotó” d’olorar, observar i tastar. És el que passa, per exemple, amb el ous. El que podem fer en aquest cas és el que s’ha fet tota la vida: submergir-los en aigua. Si s’enfonsen estan bons, mentre que si floten ja els podem llençar.

Finalment, hi ha productes que no porten cap mena de data. Són les fruites i hortalisses fresques, els vins i licors, els productes de forn de consum immediat, la sal de cuina, el sucre, els vinagres i les llaminadures. Aquí el criteri vàlid torna a ser el subjectiu.

Recapitulant, farem bé de respectar les dates de caducitat per a la nostra pròpia seguretat, i també de sospesar en cada cas les dates de consum preferent per tal de reduir el malbaratament. I de congelar o cuinar allò que està a punt de fer-se malbé, porti o no una data impresa.

Publicat a

Cuina per lots contra el malbaratament alimentari, d’envasos i energètic

Aquest 29 de setembre és el Dia Mundial contra el Malbaratament Alimentari, una commemoració constituïda el 2020 per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) per conscienciar la població sobre aquest tema.

Tot i que hi ha un elevat nombre de persones que passen fam, s’estima que un terç dels aliments produïts a tot el món es perden o es malbaraten, és a dir que no són ingerits per ningú. Tots els que preparem aliments, ja sigui professionalment o a casa, hem de vetllar per reduir al mínim aquest malbaratament, tant perquè ens toca la butxaca com per la immoralitat que suposa llençar menjar que podria servir per alimentar gent que passa gana.

La Creu Roja Andorrana organitza cada any una recollida d’aliments (que, per cert, enguany ja té data: se celebrarà el cap de setmana del 8 i 9 d’octubre) i també ho fan UdA Soldiària en col·laboració amb Càritas Andorrana (la seva se sol fer pels volts de Nadal).

Ara, però, volem incidir en una pràctica que els darrers anys va agafant força. Ens referim a la cuina per lots, més coneguda pel seu nom en anglès, batch cooking. Consisteix, com expliquem al glossari eco d’aquest mateix blog, a cuinar en un sol dia els plats per a tota una setmana: “L’objectiu és estalviar temps, però també serveix per assegurar que menges un nombre precís de calories, per conservar la línia, redueix el consum energètic a la cuina i minimitza el malbaratament d’aliments”.

En suma, vindria a ser cuinar a casa de manera industrial, amb càlculs precisos de les quantitats necessàries d’ingredients i d’una tirada, estalviant així també electricitat i gas. Aquest sistema de producció en cadena té els pros ja esmentats, però també contres. Potser se us acudeix un bon nombre de maneres millors de passar la tarda de diumenge que fent la compra i els àpats de tota la setmana. Potser preferiu menjar fet al moment (hi ha plats que només es poden fer així). Potser no teniu tots els ingredients a mà per cuinar per tants dies.

També es pot fer un terme mig: fer el doble de menjar pels que som a sopar i guardar la meitat per a la carmanyola del dinar de l’endemà. Això vol dir repetir menú, però estalvia temps a la cuina. Que cadascú sospesi què s’estima més.

En tot cas, us donem alguns consells per fer cuina per lots us per si us animeu a provar-ho:

  • Deixeu refredar el menjar a temperatura ambient abans de guardar-lo a la nevera o al congelador.
  • Guardeu-lo en recipients hermètics i, si pot ser, al buit. Això n’allargarà la vida.
  • Retoleu els recipients indicant de quin plat es tracta (sobretot si la tapa no és transparent) i el dia en què el vau preparar.
  • Congeleu els plats fets amb ingredients que suportin aquest mètode de conservació, i els que no, deixeu-los a la nevera per consumir els primers dies de la setmana (depenent de què porti, un plat pot aguantar entre un i quatre dies).
  • Tingueu a mà (per exemple enganxada amb imants a la nevera) la planificació setmanal per saber què toca cada dia.

Si ho feu, observeu el volum d’escombraries generades aquella setmana a la cuina. Alguns productes els haureu comprat en paquets familiars o grans, cosa que redueix la quantitat total d’embolcall necessari. Haureu gastat menys energia en el procés de cocció perquè haureu escalfat el fogó o el forn un cop i no set i s’aprofitarà més la calor residual.

I les restes de menjar?  Us pot sobrar mitja patata que guardeu a la nevera amb la millor intenció i que a l’hora de consumir-la potser ja sigui massa tard, sí. Però us passarà un cop per setmana, mentre que si cuineu cada dia us pot passar amb molta més freqüència.

La cuina per lots no és per a tothom ni per a totes les ocasions, però en moments determinats (per a l’escola, per a la feina, abans d’una setmana que saber que serà especialment atrafegada…) pot fer-vos un gran servei.

Publicat a

Cuina d’aprofitament… molt profitosa

En un post recent proposàvem un seguit d’accions a fer per evitar el malbaratament alimentari. Una d’elles era aprofitar sobres i restes de menjar per preparar altres plats, i ara volem aprofundir en el tema.

La cuina d’aprofitament ha estat practicada per tots els pobles i ha donat lloc a grans troballes, a receptes preuades, per no dir directament reverenciades. Les receptes basades en coses que d’altra manera llençaríem són un exponent extraordinari de creativitat anònima, col·lectiva, una aportació capital a la cultura i una font incessant de plaer gustatiu.

Un exemple d’això, que a més s’escau d’allò més per a aquestes dates, són els canelons. És un plat de pasta que forma part del corpus del patrimoni culinari català, tot i que és originari d’Itàlia (i, remuntant-nos més enrere, hi ha qui diu que xinès, com tota la pasta). El gastrònom Néstor Luján va escriure una Pequeña historia de los canelones, on explica que es va popularitzar a Catalunya durant el segle XIX arran de servir-se en restaurants regentats per italians, que llavors abundaven i tenien una gran reputació. D’aquests establiments, el caneló va passar, amb el temps, a formar part del receptari domèstic.

Es preparava en ocasions especials però va esdevenir, en particular, el plat emblema de Sant Esteve. I això per dos motius: un, que permetia aprofitar les restes del rostit que era costum menjar per dinar per Nadal, i dos, que era un plat d’elaboració lenta, ideal per fer en un festiu com el 26 de desembre.

Us n’expliquem una de les moltes receptes.

  1. Com hem dit, per al farcit s’aprofita el capó o tall que hagi sobrat del dia abans. Ara bé, quan es prepara amb carn comprada s’hi acostuma a posar porc, pollastre i vedella. Es posa en una cassola amb oli o llard i s’hi afegeix tomàquet, ceba, carrota, all, porro i api. Es condimenta amb una fulla de llorer, canyella, sal i pebre. Opcionalment s’hi pot posar romaní, farigola i tòfona. Per amorosir la carn era costum posar-hi fetge de pollastre o cervellet de xai i avui hi ha qui ho fa amb foie micuit.
  2. Ha de coure al forn a 190º durant 45 minuts. Passat aquest temps s’hi afegeix un bon raig de vi ranci o conyac i es deixa durant una hora a 150º. Ho retirem, desossem i traiem la pell del pollastre i la canyella, hi afegim molla de pa sucada en llet i ho triturem. Queda millor si es fa amb una trituradora manual: que quedi esmicolat però no fet puré.
  3. Mentre la carn és al forn podem anar preparant la beixamel. Posem en una paella grossa parts iguals de mantega i farina i quan sigui fos ho cobrim amb una bona quantitat de llet, un polsim de nou moscada, sal i pebre blanc. Quan hagi bullit dos minuts ho retirem del foc i anirà agafant una consistència pastosa.
  4. És el torn de coure la pasta. La posem 10 minuts en aigua bullint, amb sal, tenint cura que les plaques no s’enganxin entre elles. Les traiem i les assequem sobre un drap net que haurem posat sobre el taulell.
  5. Posem una cullerada de carn picada a cada caneló i l’enrotllem. Posem una capa de beixamel en una safata que pugui anar al forn (per exemple tipus Pyrex), els canelons, tots en la mateixa direcció per facilitar trobar-los quan els servim, ho cobrim amb la beixamel restant, ratllem formatge per sobre (emmental, parmesà, gruyère o formatge de cabra semisec) i ho posem a gratinar a 220º durant 10 minuts. I ja ho tindrem.

Gaudiu de les festes amb alegria i evitant malbaratar aliments. Que aprofiti (i mai millor dit)!

Publicat a

Per Nadal, més reciclatge que mai

Per Nadal ens posem les millors gales, fem regals (als fills, als pares, a la parella, als companys de feina), cuinem per a tota la família… Durant el cicle d’aquestes festes hi ha molts dies assenyalats, cadascun amb la seva tradició. Això suposa un seguit de moments en què podem fer accions per reduir el nostre impacte en el medi. Analitzem-los un per un:

Arbre de Nadal

Els arbres sintètics tenen una gran petjada ecològica (és a dir que en el seu procés de fabricació i transport s’emet molt CO2 a l’atmosfera), mentre que els naturals absorbeixen diòxid de carboni i alliberen oxigen. Si tens jardí, en comptes de tallar un arbre i posar-lo a la sala d’estar per decorar-lo, pots guarnir un dels que tinguis fora. I si l’entres, planta’l amb les arrels en un test suficientment gran i allunyat de fonts de calor perquè puguis replantar-lo passat festes. I si no tens aquesta opció, contacta els serveis comunals perquè en facin llenya, estelles o compost.

Decoració

Pots crear un ambient realment càlid amb espelmes, sempre que tinguis una mica de cura. Si fas servir enllumenat elèctric utilitza LEDs, que tenen un consum un 90% inferior a les bombetes tradicionals, i desconnecta’l quan ningú n’estigui gaudint.

Les garlandes i altres elements decoratius es poden guardar al cap de casa o al traster i utilitzar any rere any, buscant combinacions noves o incorporant algun element nou de tant en tant si vols que cada Nadal tingui un estil diferent. També pots aprofitar per fer manualitats tot recuperant retalls i materials que d’una altra manera llençaries.

Regals

Regalar és com comunicar: hi ha un emissor, un receptor i un missatge. Els tres elements són importants. No hi ha regal més personal, més autèntic, que aquell que fem pensant expressament en la persona que el rebrà. Per això un regal fet a mà té tot el sentit.

Pensa també a regalar allò que la persona realment necessita, allò que sabem que farà servir. Si compres el regal, fes-ho en botigues locals o de productors de proximitat. O fes regals solidaris, creats per col·lectius de risc: així estaràs fent dos regals pel preu d’un. I no et deixis portar per anuncis cridaners i busca regals duradors, tant en el concepte com en les matèries primeres amb què estan confeccionats.

Per a l’embalatge evita el plàstic i si pots reutilitza materials. Una possibilitat és fer servir la tècnica japonesa del furoshiki, que consisteix a embolicar regals amb teixits vells.

I quan et facin regals a tu, mira de no estripar el paper per poder-lo reaprofitar i plega el cartró del packaging i separa plàstic, vidre, etc. per dur cada cosa al contenidor que li correspon.

Actes socials

En la mesura del possible, evita comprar cotilló de plàstic. Aviat serà il·legal, però pots avançar-t’hi i fer un gest positiu per al medi ambient.

D’acord amb la FAO, un terç dels aliments produïts anualment per a consum humà s’acaba llençant. Per evitar-ho, planifica bé els àpats i prepara les quantitats justes per a cada convit.

Si tot i així ha sobrat menjar, aprofita’l l’endemà. Els canelons de Sant Esteve, per exemple, són una menja exquisida que es va idear precisament per recuperar la carn sobrant del dinar de Nadal.

I és que el Nadal és una època d’abundància i això ens ofereix moltes ocasions per ser més sostenibles. Gaudim de les festes amb la satisfacció afegida que estem contribuint a la preservació de l’entorn!

Per si no ens llegim abans, aprofitem per desitjar-vos un bon Nadal i un futur sostenible!