Cuina d’aprofitament… molt profitosa

En un post recent proposàvem un seguit d’accions a fer per evitar el malbaratament alimentari. Una d’elles era aprofitar sobres i restes de menjar per preparar altres plats, i ara volem aprofundir en el tema.

La cuina d’aprofitament ha estat practicada per tots els pobles i ha donat lloc a grans troballes, a receptes preuades, per no dir directament reverenciades. Les receptes basades en coses que d’altra manera llençaríem són un exponent extraordinari de creativitat anònima, col·lectiva, una aportació capital a la cultura i una font incessant de plaer gustatiu.

Un exemple d’això, que a més s’escau d’allò més per a aquestes dates, són els canelons. És un plat de pasta que forma part del corpus del patrimoni culinari català, tot i que és originari d’Itàlia (i, remuntant-nos més enrere, hi ha qui diu que xinès, com tota la pasta). El gastrònom Néstor Luján va escriure una Pequeña historia de los canelones, on explica que es va popularitzar a Catalunya durant el segle XIX arran de servir-se en restaurants regentats per italians, que llavors abundaven i tenien una gran reputació. D’aquests establiments, el caneló va passar, amb el temps, a formar part del receptari domèstic.

Es preparava en ocasions especials però va esdevenir, en particular, el plat emblema de Sant Esteve. I això per dos motius: un, que permetia aprofitar les restes del rostit que era costum menjar per dinar per Nadal, i dos, que era un plat d’elaboració lenta, ideal per fer en un festiu com el 26 de desembre.

Us n’expliquem una de les moltes receptes.

  1. Com hem dit, per al farcit s’aprofita el capó o tall que hagi sobrat del dia abans. Ara bé, quan es prepara amb carn comprada s’hi acostuma a posar porc, pollastre i vedella. Es posa en una cassola amb oli o llard i s’hi afegeix tomàquet, ceba, carrota, all, porro i api. Es condimenta amb una fulla de llorer, canyella, sal i pebre. Opcionalment s’hi pot posar romaní, farigola i tòfona. Per amorosir la carn era costum posar-hi fetge de pollastre o cervellet de xai i avui hi ha qui ho fa amb foie micuit.
  2. Ha de coure al forn a 190º durant 45 minuts. Passat aquest temps s’hi afegeix un bon raig de vi ranci o conyac i es deixa durant una hora a 150º. Ho retirem, desossem i traiem la pell del pollastre i la canyella, hi afegim molla de pa sucada en llet i ho triturem. Queda millor si es fa amb una trituradora manual: que quedi esmicolat però no fet puré.
  3. Mentre la carn és al forn podem anar preparant la beixamel. Posem en una paella grossa parts iguals de mantega i farina i quan sigui fos ho cobrim amb una bona quantitat de llet, un polsim de nou moscada, sal i pebre blanc. Quan hagi bullit dos minuts ho retirem del foc i anirà agafant una consistència pastosa.
  4. És el torn de coure la pasta. La posem 10 minuts en aigua bullint, amb sal, tenint cura que les plaques no s’enganxin entre elles. Les traiem i les assequem sobre un drap net que haurem posat sobre el taulell.
  5. Posem una cullerada de carn picada a cada caneló i l’enrotllem. Posem una capa de beixamel en una safata que pugui anar al forn (per exemple tipus Pyrex), els canelons, tots en la mateixa direcció per facilitar trobar-los quan els servim, ho cobrim amb la beixamel restant, ratllem formatge per sobre (emmental, parmesà, gruyère o formatge de cabra semisec) i ho posem a gratinar a 220º durant 10 minuts. I ja ho tindrem.

Gaudiu de les festes amb alegria i evitant malbaratar aliments. Que aprofiti (i mai millor dit)!

Per Nadal, més reciclatge que mai

Per Nadal ens posem les millors gales, fem regals (als fills, als pares, a la parella, als companys de feina), cuinem per a tota la família… Durant el cicle d’aquestes festes hi ha molts dies assenyalats, cadascun amb la seva tradició. Això suposa un seguit de moments en què podem fer accions per reduir el nostre impacte en el medi. Analitzem-los un per un:

Arbre de Nadal

Els arbres sintètics tenen una gran petjada ecològica (és a dir que en el seu procés de fabricació i transport s’emet molt CO2 a l’atmosfera), mentre que els naturals absorbeixen diòxid de carboni i alliberen oxigen. Si tens jardí, en comptes de tallar un arbre i posar-lo a la sala d’estar per decorar-lo, pots guarnir un dels que tinguis fora. I si l’entres, planta’l amb les arrels en un test suficientment gran i allunyat de fonts de calor perquè puguis replantar-lo passat festes. I si no tens aquesta opció, contacta els serveis comunals perquè en facin llenya, estelles o compost.

Decoració

Pots crear un ambient realment càlid amb espelmes, sempre que tinguis una mica de cura. Si fas servir enllumenat elèctric utilitza LEDs, que tenen un consum un 90% inferior a les bombetes tradicionals, i desconnecta’l quan ningú n’estigui gaudint.

Les garlandes i altres elements decoratius es poden guardar al cap de casa o al traster i utilitzar any rere any, buscant combinacions noves o incorporant algun element nou de tant en tant si vols que cada Nadal tingui un estil diferent. També pots aprofitar per fer manualitats tot recuperant retalls i materials que d’una altra manera llençaries.

Regals

Regalar és com comunicar: hi ha un emissor, un receptor i un missatge. Els tres elements són importants. No hi ha regal més personal, més autèntic, que aquell que fem pensant expressament en la persona que el rebrà. Per això un regal fet a mà té tot el sentit.

Pensa també a regalar allò que la persona realment necessita, allò que sabem que farà servir. Si compres el regal, fes-ho en botigues locals o de productors de proximitat. O fes regals solidaris, creats per col·lectius de risc: així estaràs fent dos regals pel preu d’un. I no et deixis portar per anuncis cridaners i busca regals duradors, tant en el concepte com en les matèries primeres amb què estan confeccionats.

Per a l’embalatge evita el plàstic i si pots reutilitza materials. Una possibilitat és fer servir la tècnica japonesa del furoshiki, que consisteix a embolicar regals amb teixits vells.

I quan et facin regals a tu, mira de no estripar el paper per poder-lo reaprofitar i plega el cartró del packaging i separa plàstic, vidre, etc. per dur cada cosa al contenidor que li correspon.

Actes socials

En la mesura del possible, evita comprar cotilló de plàstic. Aviat serà il·legal, però pots avançar-t’hi i fer un gest positiu per al medi ambient.

D’acord amb la FAO, un terç dels aliments produïts anualment per a consum humà s’acaba llençant. Per evitar-ho, planifica bé els àpats i prepara les quantitats justes per a cada convit.

Si tot i així ha sobrat menjar, aprofita’l l’endemà. Els canelons de Sant Esteve, per exemple, són una menja exquisida que es va idear precisament per recuperar la carn sobrant del dinar de Nadal.

I és que el Nadal és una època d’abundància i això ens ofereix moltes ocasions per ser més sostenibles. Gaudim de les festes amb la satisfacció afegida que estem contribuint a la preservació de l’entorn!

Per si no ens llegim abans, aprofitem per desitjar-vos un bon Nadal i un futur sostenible!

Què es pot fer per evitar el malbaratament alimentari

Sabies que el menjar que es llença a les escombraries també té un impacte en el medi ambient? És matèria orgànica que es descompon ràpidament, cert, però produir i transportar aliments comporta un consum elevat de recursos naturals i l’emissió de gasos contaminants i llançar-los significa que aquest consum és en va. A més, és un problema social greu, perquè llençar menjar quan molta gent passa gana és inacceptable.

Algunes dades

No tenim dades d’Andorra, però l’Agència Catalana de Residus estima que a Catalunya es malbaraten més de 260.000 tones d’aliments cada any, amb les quals es podrien alimentar 500.000 persones durant el mateix període. A França són 10 milions de tones. I arreu del món diversos estudis situen entre el 14 i el 30% els aliments produïts que acaben a les escombraries.

Si bé a Andorra no hi ha gent que pateixi fam (entesa com a carència continuada, crònica, d’aliments, que pot conduir a patir moltes malalties i fins i tot a la mort) sí que hi ha casos de precarietat alimentària (gent amb ingressos molt baixos que segueix una dieta molt simple i monòtona, poc nutritiva) i d’inseguretat alimentària (no tenir assegurats tres àpats al dia).

Què puc fer-hi jo?

  1. Fes una llista de la compra i així no et deixaràs portar per impulsos i no acabaràs comprant coses que no consumiràs. Filem més prim: ves a comprar amb la panxa plena i et serà molt més fàcil subjectar-te a allò que hagis previst.
  2. Organitza la nevera, els armariets i el rebost. Col·loca els nous productes al darrera, així consumiràs primer els que caduquen més aviat.
  3. Molts plats de la nostra gastronomia sorgeixen de l’anomenada cuina d’aprofitament. És el cas dels canelons (fets amb el rostit del dia anterior) o de la sopa de pa (feta amb pa sec), per exemple. D’un plàtan madur en podem fer un batut o, amb sucre i llimona, unes farinetes per esmorzar. Les restes de verdures, carn i peix poden servir per fer brous i fumets. La llista és interminable, però no cal seguir, el concepte està clar.
  4. Cuina els aliments que fan cara de començar a pansir-se i t’aguantaran un o dos dies més. Si en fas conserves (de tomàquet, melmelades de fruites…) et duraran ben bé un any. I també els pots congelar.
  5. Allò que no t’acabis en una menjada pot constituir el plat principal o complement de la següent. Això que t’estalvies de cuinar!
  6. Si no serveix per a les persones, pot servir per als animals. Si tens sort de tenir terreny, compra gallines: es menjaren les teves restes i et donaran ous (frescos i de quilòmetre zero!)
  7. I si no serveix per als animals, fes-ne compostatge. Al cap d’un temps tindràs un adob ben nutritiu per a les teves plantes.
  8. Que surts a menjar a fora? Cap problema, pots seguir lluitant contra el malbaratament. Tot el que sobri demana que t’ho posin en una carmanyola. Ningú et mirarà malament: gairebé tots ho veiem com un gest a favor de la sostenibilitat i ens dol més llençar el menjar.

Sí, però això és insignificant. Els que haurien de fer alguna cosa són restaurants i supermercats…

Ja ho fan. Si més no, alguns. Moltes empreses duen els productes que estan a punt de caducar al Banc d’Aliments de Càritas Andorrana o a la Botiga Solidària Creu Roja, i allà s’ocupen de fer-los arribar a persones necessitades abans de la data que marca l’etiqueta. I alguns supermercats i botigues de queviures fan descomptes en productes que s’apropen a la seva data de caducitat.