Data de caducitat i data de consum preferent: les saps distingir?

Fa uns anys, els aliments portaven data de caducitat. Més tard va aparèixer l’etiqueta de data de consum preferent, que va contribuir a un major aprofitament del menjar i, en conseqüència, a la reducció del malbaratament alimentari.

Tot i així, segons el tipus de producte podem trobar encara tots dos tipus d’etiquetes. Per què? Perquè la data de consum preferent es basa en un criteri de qualitat alimentària, mentre que la de caducitat ho fa en un de seguretat alimentària.

La data de caducitat (en francès date limite de consommation, anglès expiry date) s’aplica a aliments molt peribles, com la carn i el peix fresc. No fer-ne cas i ingerir aquests productes més enllà de la data esmentada suposa un risc per a la nostra salut. El que sí que podem fer és congelar-los abans que s’arribi a la data i descongelar-los en el moment que tinguem previst consumir-los.

En canvi, si un producte porta una indicació de consum preferent (en francès à consommer de préférence avant, en anglès best before) podrem consumir-lo més enllà d’aquesta data sempre que haguem seguit les recomanacions de conservació, que l’envàs es trobi en bon estat i que una inspecció ocular, olfactiva i gustativa ens confirmi que el producte és apte per al consum.

Aquesta segona etiqueta se sol fer servir per a aliments durables com els congelats, les conserves, la pasta seca, l’arròs, l’oli o la xocolata, entre d’altres. Es tracta, doncs, d’una etiqueta orientativa. L’última paraula la tindrem nosaltres. Si no detectem cap signe de mal estat de conservació ho podrem consumir. De la mateixa manera, encara que no s’hagi arribat a la data indicada en el pot o paquet no ho consumirem si fa una olor estranya o si presenta signes d’estar malmès.

Una altra data que podem trobar en un producte d’alimentació és la de “Consumir abans de X dies un cop obert“. Caldrà tenir-la en compte i no excedir-la. Si no, en el millor dels casos haurà perdut les qualitats organolèptiques (gust, aspecte, textura…) i les propietats nutritives, i en el pitjor ens podria fer mal.

Hi ha aliments que no permeten fer el “test del cotó” d’olorar, observar i tastar. És el que passa, per exemple, amb el ous. El que podem fer en aquest cas és el que s’ha fet tota la vida: submergir-los en aigua. Si s’enfonsen estan bons, mentre que si floten ja els podem llençar.

Finalment, hi ha productes que no porten cap mena de data. Són les fruites i hortalisses fresques, els vins i licors, els productes de forn de consum immediat, la sal de cuina, el sucre, els vinagres i les llaminadures. Aquí el criteri vàlid torna a ser el subjectiu.

Recapitulant, farem bé de respectar les dates de caducitat per a la nostra pròpia seguretat, i també de sospesar en cada cas les dates de consum preferent per tal de reduir el malbaratament. I de congelar o cuinar allò que està a punt de fer-se malbé, porti o no una data impresa.

Cuina per lots contra el malbaratament alimentari, d’envasos i energètic

Aquest 29 de setembre és el Dia Mundial contra el Malbaratament Alimentari, una commemoració constituïda el 2020 per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) per conscienciar la població sobre aquest tema.

Tot i que hi ha un elevat nombre de persones que passen fam, s’estima que un terç dels aliments produïts a tot el món es perden o es malbaraten, és a dir que no són ingerits per ningú. Tots els que preparem aliments, ja sigui professionalment o a casa, hem de vetllar per reduir al mínim aquest malbaratament, tant perquè ens toca la butxaca com per la immoralitat que suposa llençar menjar que podria servir per alimentar gent que passa gana.

La Creu Roja Andorrana organitza cada any una recollida d’aliments (que, per cert, enguany ja té data: se celebrarà el cap de setmana del 8 i 9 d’octubre) i també ho fan UdA Soldiària en col·laboració amb Càritas Andorrana (la seva se sol fer pels volts de Nadal).

Ara, però, volem incidir en una pràctica que els darrers anys va agafant força. Ens referim a la cuina per lots, més coneguda pel seu nom en anglès, batch cooking. Consisteix, com expliquem al glossari eco d’aquest mateix blog, a cuinar en un sol dia els plats per a tota una setmana: “L’objectiu és estalviar temps, però també serveix per assegurar que menges un nombre precís de calories, per conservar la línia, redueix el consum energètic a la cuina i minimitza el malbaratament d’aliments”.

En suma, vindria a ser cuinar a casa de manera industrial, amb càlculs precisos de les quantitats necessàries d’ingredients i d’una tirada, estalviant així també electricitat i gas. Aquest sistema de producció en cadena té els pros ja esmentats, però també contres. Potser se us acudeix un bon nombre de maneres millors de passar la tarda de diumenge que fent la compra i els àpats de tota la setmana. Potser preferiu menjar fet al moment (hi ha plats que només es poden fer així). Potser no teniu tots els ingredients a mà per cuinar per tants dies.

També es pot fer un terme mig: fer el doble de menjar pels que som a sopar i guardar la meitat per a la carmanyola del dinar de l’endemà. Això vol dir repetir menú, però estalvia temps a la cuina. Que cadascú sospesi què s’estima més.

En tot cas, us donem alguns consells per fer cuina per lots us per si us animeu a provar-ho:

  • Deixeu refredar el menjar a temperatura ambient abans de guardar-lo a la nevera o al congelador.
  • Guardeu-lo en recipients hermètics i, si pot ser, al buit. Això n’allargarà la vida.
  • Retoleu els recipients indicant de quin plat es tracta (sobretot si la tapa no és transparent) i el dia en què el vau preparar.
  • Congeleu els plats fets amb ingredients que suportin aquest mètode de conservació, i els que no, deixeu-los a la nevera per consumir els primers dies de la setmana (depenent de què porti, un plat pot aguantar entre un i quatre dies).
  • Tingueu a mà (per exemple enganxada amb imants a la nevera) la planificació setmanal per saber què toca cada dia.

Si ho feu, observeu el volum d’escombraries generades aquella setmana a la cuina. Alguns productes els haureu comprat en paquets familiars o grans, cosa que redueix la quantitat total d’embolcall necessari. Haureu gastat menys energia en el procés de cocció perquè haureu escalfat el fogó o el forn un cop i no set i s’aprofitarà més la calor residual.

I les restes de menjar?  Us pot sobrar mitja patata que guardeu a la nevera amb la millor intenció i que a l’hora de consumir-la potser ja sigui massa tard, sí. Però us passarà un cop per setmana, mentre que si cuineu cada dia us pot passar amb molta més freqüència.

La cuina per lots no és per a tothom ni per a totes les ocasions, però en moments determinats (per a l’escola, per a la feina, abans d’una setmana que saber que serà especialment atrafegada…) pot fer-vos un gran servei.

Cuina d’aprofitament… molt profitosa

En un post recent proposàvem un seguit d’accions a fer per evitar el malbaratament alimentari. Una d’elles era aprofitar sobres i restes de menjar per preparar altres plats, i ara volem aprofundir en el tema.

La cuina d’aprofitament ha estat practicada per tots els pobles i ha donat lloc a grans troballes, a receptes preuades, per no dir directament reverenciades. Les receptes basades en coses que d’altra manera llençaríem són un exponent extraordinari de creativitat anònima, col·lectiva, una aportació capital a la cultura i una font incessant de plaer gustatiu.

Un exemple d’això, que a més s’escau d’allò més per a aquestes dates, són els canelons. És un plat de pasta que forma part del corpus del patrimoni culinari català, tot i que és originari d’Itàlia (i, remuntant-nos més enrere, hi ha qui diu que xinès, com tota la pasta). El gastrònom Néstor Luján va escriure una Pequeña historia de los canelones, on explica que es va popularitzar a Catalunya durant el segle XIX arran de servir-se en restaurants regentats per italians, que llavors abundaven i tenien una gran reputació. D’aquests establiments, el caneló va passar, amb el temps, a formar part del receptari domèstic.

Es preparava en ocasions especials però va esdevenir, en particular, el plat emblema de Sant Esteve. I això per dos motius: un, que permetia aprofitar les restes del rostit que era costum menjar per dinar per Nadal, i dos, que era un plat d’elaboració lenta, ideal per fer en un festiu com el 26 de desembre.

Us n’expliquem una de les moltes receptes.

  1. Com hem dit, per al farcit s’aprofita el capó o tall que hagi sobrat del dia abans. Ara bé, quan es prepara amb carn comprada s’hi acostuma a posar porc, pollastre i vedella. Es posa en una cassola amb oli o llard i s’hi afegeix tomàquet, ceba, carrota, all, porro i api. Es condimenta amb una fulla de llorer, canyella, sal i pebre. Opcionalment s’hi pot posar romaní, farigola i tòfona. Per amorosir la carn era costum posar-hi fetge de pollastre o cervellet de xai i avui hi ha qui ho fa amb foie micuit.
  2. Ha de coure al forn a 190º durant 45 minuts. Passat aquest temps s’hi afegeix un bon raig de vi ranci o conyac i es deixa durant una hora a 150º. Ho retirem, desossem i traiem la pell del pollastre i la canyella, hi afegim molla de pa sucada en llet i ho triturem. Queda millor si es fa amb una trituradora manual: que quedi esmicolat però no fet puré.
  3. Mentre la carn és al forn podem anar preparant la beixamel. Posem en una paella grossa parts iguals de mantega i farina i quan sigui fos ho cobrim amb una bona quantitat de llet, un polsim de nou moscada, sal i pebre blanc. Quan hagi bullit dos minuts ho retirem del foc i anirà agafant una consistència pastosa.
  4. És el torn de coure la pasta. La posem 10 minuts en aigua bullint, amb sal, tenint cura que les plaques no s’enganxin entre elles. Les traiem i les assequem sobre un drap net que haurem posat sobre el taulell.
  5. Posem una cullerada de carn picada a cada caneló i l’enrotllem. Posem una capa de beixamel en una safata que pugui anar al forn (per exemple tipus Pyrex), els canelons, tots en la mateixa direcció per facilitar trobar-los quan els servim, ho cobrim amb la beixamel restant, ratllem formatge per sobre (emmental, parmesà, gruyère o formatge de cabra semisec) i ho posem a gratinar a 220º durant 10 minuts. I ja ho tindrem.

Gaudiu de les festes amb alegria i evitant malbaratar aliments. Que aprofiti (i mai millor dit)!

Per Nadal, més reciclatge que mai

Per Nadal ens posem les millors gales, fem regals (als fills, als pares, a la parella, als companys de feina), cuinem per a tota la família… Durant el cicle d’aquestes festes hi ha molts dies assenyalats, cadascun amb la seva tradició. Això suposa un seguit de moments en què podem fer accions per reduir el nostre impacte en el medi. Analitzem-los un per un:

Arbre de Nadal

Els arbres sintètics tenen una gran petjada ecològica (és a dir que en el seu procés de fabricació i transport s’emet molt CO2 a l’atmosfera), mentre que els naturals absorbeixen diòxid de carboni i alliberen oxigen. Si tens jardí, en comptes de tallar un arbre i posar-lo a la sala d’estar per decorar-lo, pots guarnir un dels que tinguis fora. I si l’entres, planta’l amb les arrels en un test suficientment gran i allunyat de fonts de calor perquè puguis replantar-lo passat festes. I si no tens aquesta opció, contacta els serveis comunals perquè en facin llenya, estelles o compost.

Decoració

Pots crear un ambient realment càlid amb espelmes, sempre que tinguis una mica de cura. Si fas servir enllumenat elèctric utilitza LEDs, que tenen un consum un 90% inferior a les bombetes tradicionals, i desconnecta’l quan ningú n’estigui gaudint.

Les garlandes i altres elements decoratius es poden guardar al cap de casa o al traster i utilitzar any rere any, buscant combinacions noves o incorporant algun element nou de tant en tant si vols que cada Nadal tingui un estil diferent. També pots aprofitar per fer manualitats tot recuperant retalls i materials que d’una altra manera llençaries.

Regals

Regalar és com comunicar: hi ha un emissor, un receptor i un missatge. Els tres elements són importants. No hi ha regal més personal, més autèntic, que aquell que fem pensant expressament en la persona que el rebrà. Per això un regal fet a mà té tot el sentit.

Pensa també a regalar allò que la persona realment necessita, allò que sabem que farà servir. Si compres el regal, fes-ho en botigues locals o de productors de proximitat. O fes regals solidaris, creats per col·lectius de risc: així estaràs fent dos regals pel preu d’un. I no et deixis portar per anuncis cridaners i busca regals duradors, tant en el concepte com en les matèries primeres amb què estan confeccionats.

Per a l’embalatge evita el plàstic i si pots reutilitza materials. Una possibilitat és fer servir la tècnica japonesa del furoshiki, que consisteix a embolicar regals amb teixits vells.

I quan et facin regals a tu, mira de no estripar el paper per poder-lo reaprofitar i plega el cartró del packaging i separa plàstic, vidre, etc. per dur cada cosa al contenidor que li correspon.

Actes socials

En la mesura del possible, evita comprar cotilló de plàstic. Aviat serà il·legal, però pots avançar-t’hi i fer un gest positiu per al medi ambient.

D’acord amb la FAO, un terç dels aliments produïts anualment per a consum humà s’acaba llençant. Per evitar-ho, planifica bé els àpats i prepara les quantitats justes per a cada convit.

Si tot i així ha sobrat menjar, aprofita’l l’endemà. Els canelons de Sant Esteve, per exemple, són una menja exquisida que es va idear precisament per recuperar la carn sobrant del dinar de Nadal.

I és que el Nadal és una època d’abundància i això ens ofereix moltes ocasions per ser més sostenibles. Gaudim de les festes amb la satisfacció afegida que estem contribuint a la preservació de l’entorn!

Per si no ens llegim abans, aprofitem per desitjar-vos un bon Nadal i un futur sostenible!

Què es pot fer per evitar el malbaratament alimentari

Sabies que el menjar que es llença a les escombraries també té un impacte en el medi ambient? És matèria orgànica que es descompon ràpidament, cert, però produir i transportar aliments comporta un consum elevat de recursos naturals i l’emissió de gasos contaminants i llançar-los significa que aquest consum és en va. A més, és un problema social greu, perquè llençar menjar quan molta gent passa gana és inacceptable.

Algunes dades

No tenim dades d’Andorra, però l’Agència Catalana de Residus estima que a Catalunya es malbaraten més de 260.000 tones d’aliments cada any, amb les quals es podrien alimentar 500.000 persones durant el mateix període. A França són 10 milions de tones. I arreu del món diversos estudis situen entre el 14 i el 30% els aliments produïts que acaben a les escombraries.

Si bé a Andorra no hi ha gent que pateixi fam (entesa com a carència continuada, crònica, d’aliments, que pot conduir a patir moltes malalties i fins i tot a la mort) sí que hi ha casos de precarietat alimentària (gent amb ingressos molt baixos que segueix una dieta molt simple i monòtona, poc nutritiva) i d’inseguretat alimentària (no tenir assegurats tres àpats al dia).

Què puc fer-hi jo?

  1. Fes una llista de la compra i així no et deixaràs portar per impulsos i no acabaràs comprant coses que no consumiràs. Filem més prim: ves a comprar amb la panxa plena i et serà molt més fàcil subjectar-te a allò que hagis previst.
  2. Organitza la nevera, els armariets i el rebost. Col·loca els nous productes al darrera, així consumiràs primer els que caduquen més aviat.
  3. Molts plats de la nostra gastronomia sorgeixen de l’anomenada cuina d’aprofitament. És el cas dels canelons (fets amb el rostit del dia anterior) o de la sopa de pa (feta amb pa sec), per exemple. D’un plàtan madur en podem fer un batut o, amb sucre i llimona, unes farinetes per esmorzar. Les restes de verdures, carn i peix poden servir per fer brous i fumets. La llista és interminable, però no cal seguir, el concepte està clar.
  4. Cuina els aliments que fan cara de començar a pansir-se i t’aguantaran un o dos dies més. Si en fas conserves (de tomàquet, melmelades de fruites…) et duraran ben bé un any. I també els pots congelar.
  5. Allò que no t’acabis en una menjada pot constituir el plat principal o complement de la següent. Això que t’estalvies de cuinar!
  6. Si no serveix per a les persones, pot servir per als animals. Si tens sort de tenir terreny, compra gallines: es menjaren les teves restes i et donaran ous (frescos i de quilòmetre zero!)
  7. I si no serveix per als animals, fes-ne compostatge. Al cap d’un temps tindràs un adob ben nutritiu per a les teves plantes.
  8. Que surts a menjar a fora? Cap problema, pots seguir lluitant contra el malbaratament. Tot el que sobri demana que t’ho posin en una carmanyola. Ningú et mirarà malament: gairebé tots ho veiem com un gest a favor de la sostenibilitat i ens dol més llençar el menjar.

Sí, però això és insignificant. Els que haurien de fer alguna cosa són restaurants i supermercats…

Ja ho fan. Si més no, alguns. Moltes empreses duen els productes que estan a punt de caducar al Banc d’Aliments de Càritas Andorrana o a la Botiga Solidària Creu Roja, i allà s’ocupen de fer-los arribar a persones necessitades abans de la data que marca l’etiqueta. I alguns supermercats i botigues de queviures fan descomptes en productes que s’apropen a la seva data de caducitat.