Reciclem Bé

Dia Mundial del Medi Ambient: junts per una Andorra més sostenible

Dia Mundial del Reciclatge

Avui, en el Dia Mundial del Medi Ambient, a ReciclemBé volem reiterar el nostre compromís amb la preservació del medi ambient a través d’un reciclatge eficient. La sostenibilitat és una responsabilitat compartida i, amb la col·laboració de tots, podem aconseguir grans fites.

La importància de la recollida selectiva

La recollida selectiva de residus és una eina fonamental per reduir l’impacte ambiental i promoure una gestió més eficient dels recursos. En separar correctament els residus a casa o en l’entorn professional, facilitem el seu tractament i reciclatge, contribuint així a la reducció de les emissions de CO₂ i a la preservació dels recursos naturals. Davant qualsevol dubte, podeu consultar la nostra app! Descarrega-la des de l’App Store o Google Play.

    Reciclem Bé i els Punts EBUR

    En aquest esforç col·lectiu per una Andorra més sostenible, els Punts EBUR (Espai dels Bons Usos del Reciclatge) juguen un paper crucial. Aquests punts d’informació itinerants recorren les diferents parròquies del país per educar i conscienciar la ciutadania sobre la importància de la recollida selectiva i el reciclatge.

    El pròxim Punt EBUR el trobareu aquest dissabte 8 de juny, a la Festa del Medi Ambient, al Prat Gran de la Massana. No us ho perdeu!

    Promovent l’economia circular a través de la reutilització

    Un dels grans avantatges dels Punts EBUR és també la seva zona d’intercanvi de segona mà. Aquesta iniciativa permet que els objectes que ja no necessitem trobin una segona vida en mans d’altres persones, fomentant així l’economia circular. Reutilitzar és una forma efectiva de reduir la quantitat de residus que generem, ja que allarga la vida útil dels objectes i evita que acabin en un abocador.

    El medi d'Andorra
    Entre tots podem ajudar a preservar el medi ambient del nostre país

    El paper de tots en la preservació del medi ambient

    La participació activa de tots nosaltres és essencial per a l’èxit de la recollida selectiva i el reciclatge. A ReciclemBé creiem fermament que l’educació ambiental és la clau per conscienciar les noves generacions sobre la importància de cuidar el nostre entorn, per això organitzem diferents activitats i tallers, que no només estan adreçats als adults, sinó també als més joves!

    Què pots fer per contribuir a preservar el medi ambient?

    Tots podem posar de la nostra part per fer d’Andorra un lloc més net i verd. Aquí teniu algunes accions que podeu dur a terme:

    1. Reducció de residus: Intenta minimitzar el consum i la generació de residus optant per productes reutilitzables i evitant els articles d’un sol ús.
    2. Reutilització: Porta els teus objectes que ja no necessites i estiguin en bon estat als punts EBUR o a les deixalleries. El que per a tu és innecessari pot ser útil per a algú altre.
    3. Reciclatge: Separa els teus residus correctament. Utilitza els contenidors específics per envasos lleugers, paper+cartró, vidre, tèxtil… i deposita allò que correspongui a les deixalleries.
    4. Informació: Visita els nostres punts EBUR o consulta la nostra app per obtenir informació detallada sobre com reciclar correctament i altres consells ecològics.
    5. Participació en activitats: Participa en les activitats i tallers per aprendre més sobre sostenibilitat i reciclatge, com per exemple la Festa del Medi Ambient d’aquest dissabte!

    Recordeu que la sostenibilitat és una responsabilitat compartida. A ReciclemBé estem dedicats a promoure una recollida selectiva eficient i a fomentar l’economia circular. Amb el compromís i la participació de tots, podem aconseguir un futur més verd i sostenible, i recordeu que el millor residu és el que no es genera!

    El canvi climàtic posa en risc el bosc: arbres morts i perill d’incendi

    Els boscos d’arreu del món estan patint les conseqüències del canvi climàtic a causa de l’alteració del règim natural de precipitacions i temperatures, que podríem resumir en el context Pirinenc en una major irregularitat de la precipitació i un major nombre d’episodis de sequera. És davant d’aquesta nova realitat que ens preguntem en quin estat es troba la massa forestal del país.

    A Andorra, en termes generals, tenim un nombre important d’arbres que estan al límit d’aprofitament de l’aigua disponible al sòl forestal. El fet és que les espècies vegetals recullen l’aigua en els mesos més humits per alliberar-la durant els mesos de més sequera. El context actual de sequera és un canvi pel bosc important i, per tant, els arbres que ara estan en situacions estressades, són més propensos a patir malures i atacs de patògens, per una baixada de defenses , que si es perllonga en el temps els pot debilitar fins a morir.

    Cal apuntar que la majoria de boscos d’Andorra tenen masses arbrades d’una certa edat (de 80 anys en amunt). Són masses majoritàriament regulars (la majoria d’arbres tenen la mateixa edat) i, per tant, evolucionen al mateix temps. Tenint en compte que la vida mitjana d’un pi al Pirineu s’allarga fins als 200 anys, els boscos d’Andorra estan arribant a l’equador de la seva longevitat. Tot i així, de la mateixa manera que en els humans, el ritme metabòlic i la capacitat de refer-se a canvis bruscos disminueixen amb els anys. Aquest fet implica que bona part dels boscos són vulnerables a sofrir alteracions irreversibles que podrien desembocar en un canvi important a nivell paisatgístic. Per pal·liar aquesta situació es recorre a les tècniques de la gestió forestal sostenible per tal de regular la competència i diversificar la composició arbòria dels  boscos, amb vistes a fomentar la seva adaptació a les condicions que succeiran amb el ja patent canvi climàtic.

    Un altre dels riscos que comporta la sequera perllongada és el perill d’incendi. Un fenomen que en certes ocasions pot ocasionar la pèrdua d’una gran superfície forestal en un curt espai de temps. Més enllà d’accentuar les mesures preventives i promoure actituds responsables que minimitzin l’ocurrència accidental d’un foc en període de sequera, els esforços dels comuns pel que fa la gestió forestal es centren en reduir la quantitat de restes vegetals que podrien alimentar un incendi, així com en incrementar la supervivència individual dels arbres a un eventual episodi.

    Amb tot, nosaltres com a ciutadans també podem col·laborar a l’hora de reduir el perill d’incendi. Abans d’anar al bosc ens hem d’informar de les condicions del risc al web www.incendis.ad així com de l’estat dels berenadors públics mitjançant consells i recomanacions de seguretat per a aquelles activitats que impliquin l’ús del foc.

    L’aigua, un bé que pot generar la guerra o assegurar la pau

    L’aigua pot crear la pau o desencadenar conflictes. Quan les persones tenen dificultats per accedir a l’aigua o aquesta està contaminada poden augmentar les tensions entre comunitats i països.
    L’escenari del qual partim és ja preocupant. Avui, aproximadament la meitat de la població mundial pateix escassetat severa d’aigua almenys durant un mes a l’any arran del canvi climàtic i altres factors. Amb l’escalfament global, es preveu que el risc de sequera i inundacions creixi. Els informes de Nacions Unides assenyalen que algunes zones del planeta, entre les quals es troba la Mediterrània, seran més perjudicades pels episodis de sequera. I això afectarà l’agricultura, i per tant la producció d’aliments.
    S’estima que les sequeres agrícoles en zones com la Mediterrània es duplicaran si les temperatures creixen 1,5º. L’augment seria d’entre el 150% i el 200% si la temperatura global creix 2º. És més. L’ONU alerta que aquest risc es podria multiplicar per tres amb comparació a l’escenari projectat amb un esclafament global de 2º si s’arriba als 3º.
    Els impactes negatius del canvi climàtic en l’agricultura, la ramaderia i també la pesca farien créixer la desnutrició i la mortalitat relacionada amb l’alimentació. Les xifres són alarmants. Segons Nacions Unides, les projeccions indiquen que el canvi climàtic posaria entre 8 milions i 80 milions de persones en risc de patir fam a mitjan segle XXI. Tot plegat faria augmentar els riscos a escala global, conclou.


    Davant d’això, l’ONU avisa que a mesura que augmenten els impactes del canvi climàtic és necessari unir-se, dins dels diferents països i entre aquests, per a protegir i conservar el recurs més preuat: l’aigua.
    El fet és que més de 3.000 milions de persones arreu del món depenen d’aigua que travessa les fronteres nacionals. Amb tot, només 24 països tenen acords de cooperació relatius als recursos hídrics que comparteixen.
    La salut pública i la prosperitat, els sistemes alimentaris i energètics, la productivitat econòmica i la integritat ambiental depenen del bon funcionament i de la gestió equitativa del cicle de l’aigua.
    És per això que Nacions Unides celebra aquest 22 de març el Dia mundial de l’aigua amb el lema ‘Aigua per la pau’. Quan cooperem en matèria d’aigua, creem un efecte en cascada positiu, promovent l’harmonia, generant prosperitat i fomentant la resiliència vers els desafiaments comuns.
    L’aigua no és només un recurs que s’aprofita i pel qual es competeix. És un dret humà. Per això cal que ens unim a l’entorn de l’aigua i l’utilitzem en favor de la pau. Només així crearem les bases per un futur més estable i pròsper. Només així podrem viure en un món segur i en pau.

    Glossari eco, segueix i suma

    Fa poc més d’un any publicàvem una primera edició d’un glossari amb acrònims i neologisme entorn de la sostenibilitat i el reciclatge, i com ja vam avisar aquestes noves paraules van molt més ràpid que els qui redueixen, reutilitzen i reciclen… Per això cal estar al dia i aquí tenim unes quantes noves incorporacions!

    Som-hi…

    anàlisi del cicle de vida (ACV) o life cycle assessment (LCA) Tècnica per avaluar els impactes ambientals associats a totes les etapes de la vida d’un producte “des del bressol fins a la tomba”, és a dir, des de l’extracció de primeres matèries fins al processament de materials, fabricació, distribució, ús, reparació i manteniment i gestió com a residu (dipòsit o reciclatge).

    biocombustibles Combustibles sòlids, líquids o gasosos que s’obtenen de primeres matèries renovables com ara l’escorça o els residus forestals i d’altres materials de plantes. També s’anomenen agrocombustibles quan procedeixen de conreus. 

    bookcrossing Terme anglès per denominar el passallibres o sistema de registre i distribució lliure de llibres tot abandonant-los perquè altra gent en puguin gaudir. De cadascun se’n fa un registre, que pot ser inclòs en un distintiu a la portada per tal de poder-ne seguir els successius desplaçaments per internet.

    cogeneració d’energia Generació simultània d’energia elèctrica i energia tèrmica utilitzant un únic combustible.

    cradle to cradle (C2C) Concepte creat pel químic i enginyer de processos Michael Braungart i l’arquitecte William Mc Donnough, en el qual es basa el llibre del mateix nom. El C2C proposa una nova cultura industrial basada en l’ecologia industrial, l’arquitectura sostenible, l’ecodisseny i la idea de «residu igual a aliment». Un veritable canvi de paradigma en què la producció imita el cicle tancat de la natura. El C2C també és un sistema de certificació ambiental de productes d’àmbit internacional.

    decreixement El decreixement sostenible és la transició a una economia més petita amb menys producció i consum. És un plantejament polític, econòmic i social que s’oposa al relatiu consens polític actual sobre el creixement econòmic. El terme neix a la dècada del 1980 —en part amb la tesi de Nicholas Georgescu-Roegen— i per la presa de consciència de les conseqüències del consum de recursos naturals per sobre de la seva generació natural en què es basa la societat de consum (que deriva d’un sistema liberal o capitalista).

    biocombustible escorça

    ecodisseny Integració dels aspectes ambientals i econòmics en l’etapa de disseny del producte, per tal de reduir els impactes i els costos associats a totes les etapes del seu cicle de vida. L’ecodisseny sostenible és la integració dels aspectes ambientals, econòmics i socials en l’etapa de disseny d’un producte, per tal d’aconseguir un desenvolupament sostenible.

    ecoedició És una manera innovadora de gestionar les publicacions amb criteris de sostenibilitat. Consisteix a incorporar en el procés d’edició criteris ambientals i ecosocials que minimitzin els impactes negatius derivats d’aquesta activitat, des del disseny fins a la distribució. Es tracta de tenir presents les matèries primeres emprades, el procés d’impressió, la gestió de l’estoc, l’embalatge utilitzat per a la distribució, i la gestió d’aquesta distribució. L’ecoedició ha de garantir unes condicions laborals dignes a les persones que participen en les diferents parts del procés.

    externalitats Són els efectes positius i negatius d’una activitat que causen les accions d’una empresa o agent econòmic a altres empreses o agents. En una anàlisi de cost-benefici, cal comptar com a costos i com a beneficis socials i ambientals les externalitats positives i les negatives, respectivament.

    petjada ambiental Suma de les petjades hídrica, climàtica, energètica, de recursos utilitzats i de recursos malbaratats (residus). També se’n diu motxilla ecològica, que mesura la intensitat de material per unitat de servei (IMPS). La contaminació tòxica i l’ús del sòl es mesuren amb els residus i l’impacte que aquests tenen. 

    petjada ecològica Suma de les petjades hídriques, energètiques, ambientals. També se’n diu «petjada de la degradació ecològica», ja que mesura l’impacte ambiental negatiu de les nostres accions.

    Intercanvi de llibres

    silenci verd o en anglès, greenhushing Actitud d’algunes corporacions de mantenir un silenci intencionat sobre les seves accions de sostenibilitat, fins i tot si són reals, efectives i amb un impacte positiu, per por de ser titllades d’empreses que fan greenwashing.

    PxR Preparació per a la reutilització. Operacions mitjançant les quals els productes o components dels residus s’utilitzen de nou amb la mateixa finalitat original. Inclouen la comprovació, la neteja o la reparació per tal que puguin ser reutilitzats sense cap altra transformació prèvia. 

    terramació Convertir els cossos dels difunts en compost. En anglès, terramation.

    traçabilitatSistema utilitzat per identificar el recorregut i la procedència de les matèries primeres amb què està fet un producte. En el cas del paper, per exemple, és conèixer el camí que segueix la fusta des del bosc o la plantació fins al lloc on es converteix en paper i fins al lloc de venda d’aquest.

    transició justa Mecanismes de provisió de recursos de precaució i compensació per evitar que els processos de canvi i transformació productiva deixin sense protecció els més febles. És un concepte sindical que també s’ha estès als incentius, ajuts i fiscalitat per dur a terme el principi de “qui contamina paga i qui descontamina cobra”.

    Andrea Sinfreu: una aventura que combina esport, viatge, natura i ecologia

    Segurament heu sentit a parlar d’Andrea Sinfreu, una andorrana que l’estiu passat va fer una travessa en bicicleta des del Principat fins al Cap Nord de Noruega, considerat el punt més septentrional d’Europa (en realitat no ho és per poc, però és el punt més emblemàtic). El que potser no sabíeu és que aquesta aventura tenia un component d’investigació sobre el medi ambient.

    Sinfreu va trigar 98 dies a recórrer 6.815 km i fer 89.100 m de desnivell positiu, tot travessant 9 països: França, Itàlia, Eslovènia, Àustria, República Txeca, Alemanya, Dinamarca, Suècia, Noruega. La jove andorrana —tenia llavors 21 anys— havia competit en esquí de muntanya amb la FAM i s’acabava de treure el grau de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport a França. Abans de marxar explicava a la premsa: “Aquest any, com que he acabat els estudis, he decidit experimentar una aventura més llarga i poder combinar els temes que més m’apassionen: l’esport, el viatge, la natura i l’ecologia”.

    Volíem conèixer millor les motivacions i els aprenentatges d’aquesta experiència, així que hem escrit a l’Andrea, que s’ha quedat una temporada al país escandinau. Això és el que ens ha explicat.

    Andrea Sinfreu

    Un dels objectius del viatge era recaptar fons per a l’ONG Hi Arribarem. Per tu, consciència social i consciència ecològica van lligades?

    Sí, crec que van lligades. L’ecologia existeix gràcies al fet que vivim en societat i combinar les dues coses és interessant. He col·laborat amb Hi Arribarem des de fa uns anys com a voluntària. M’agrada molt la seva iniciativa d’apropar la muntanya a tothom, siguin quines siguin la seves capacitats. Hem recaptat a la vora de 300 €, que no és una suma gaire important, però cadascú ha d’ajudar en la mesura que pugui.

    Vas viatjar a Noruega en bicicleta perquè és un mitjà de transport sostenible, però també perquè marca un ritme lent, que permet un grau d’observació de la realitat circumdant que no permeten altres mitjans de transport, oi?

    Vaig triar la bicicleta perquè combina dues de les meves passions: l’esport a l’aire lliure i la sostenibilitat. Però a més això em permetia arribar on amb altres mitjans no arribaria: camins petits… Vas a un ritme lent que et permet veure més el que tens al voltant i et dona l’oportunitat de conèixer la gent. Jo havia fet les travesses dels Pirineus i dels Alps i vaig adonar-me que era una manera de viatjar que s’apropava força al que buscava.

    Vas conèixer gent que fa accions per millorar el medi ambient. Amb qui vas parlar i què et van explicar?

    Un dels objectius del viatge, sobretot a la primera part, que vaig fer conjuntament amb Rémi Heliot —un company de la universitat—, era visitar associacions, científics i atletes per parlar del canvi climàtic. Vam fer una activitat amb el Club Alpí francès i una escola de la regió. Vam passar dues nits en un refugi d’alta muntanya amb un grup 30 o 40 joves i els vam explicar la importància de la conservació de la fauna i la flora. Estàvem al Parc National de la Vanoise.

    A Itàlia vaig parlar amb un dels guies i amb l’encarregada del Parc Natural Gran Bosco, que em van explicar els canvis que havien experimentat els darrers anys. Sobretot han vist que certs paràsits s’estan reproduint molt més i això està portant problemes tant a la fauna local com als humans, als turistes.

    A Chamonix dos guies de la Casa de la Muntanya ens van explicar que les condicions meteorològiques estan canviant. S’han reduït molt les precipitacions de neu i està pujant la temperatura, i moltes vies de les que es feien ara són impracticables o són molt més perilloses. És a dir que la professió de guia s’està veient afectada per aquest canvi. També vam parlar amb el CREA, un laboratori de Chamonix, que ens va explicar els experiments que estan duent a terme.

    Després vam passar al Parc Nacional del Sud Tirol, a Itàlia. Fan moltes accions de conscienciació, sobretot amb joves i turistes. Tenen un museu i treballen molt en recerca amb universitats i laboratoris. A Eslovènia també ens van explicar l’impacte del turisme, sobretot de senderisme, que ha crescut força els darrers anys, sobre la biodiversitat.

    També vam parlar amb una atleta, Laëtitia Roux, que està molt posada en temes d’ecologia i que ha iniciat un projecte, Be the Change, en què fa entrevistes a persones per mostrar diferents maneres de viure lligades a la natura. Em va explicar que els patrocinadors li donen equipament nou contínuament: bicicletes, esquís, sabates… però que ha qüestionat això i ha acordat que no canviarà de bici cada any i que en canvi donarà a conèixer que si se t’espatlla la pots reparar. També ens va dir que l’alimentació genera molts residus i que cal intentar consumir més local i productes que no costin tant de fer com la carn.

    Andrea i Rémi

    Vas parlar també amb gent del carrer? Recordes alguna conversa que et semblés especialment reveladora?

    Em va agradar molt trobar-me diferents ciclistes al llarg del recorregut, perquè és gent amb qui comparteixes valors. M’agrada saber d’on venen, on van, quin projecte tenen… A Saint-Martin-Vésubie, a prop de Nice, al sud dels Alps, hi va haver una allau el 2020 o 2021 i el poble encara es veia destrossat. Un senyor ens va explicar que aquell estiu va caure una quantitat d’aigua impressionat i que venien d’una gran sequera. I ho va relacionar amb el canvi climàtic. Moltes famílies van quedar-se sense casa i algunes encara viuen en albergs provisionals. És una conversa que ens va xocar.

    També tenies intenció de recollir brossa de la carretera. En vas trobar gaire? Ja tenies prou espai a les alforges?

    Vaig recollir una mica de brossa però no sempre. En bicicleta és difícil, passen cotxes i no et pots aturar cada cinc metres. Ho fèiem en punts concrets. En alguns colls coneguts trobàvem sobres de gels i papers de barretes energètiques. A Noruega no hi havia gaire brossa, però de tant en tant trobava llaunes i parava a recollir-les. Aquí tenen instaurat un sistema que et torna diners quan recicles llaunes i ampolles de plàstic, així que mirava de recollir-ne per poder-me pagar el sopar.

    Has passat per llocs ben diversos, imaginem que d’una bellesa increïble. Quins t’han sobtat més?

    He vist llocs fantàstics, però potser em quedaria amb la part de muntanya, és a dir, amb els Alps. Les Dolomites italianes em van agradar especialment. Passar pels colls amb la bici i veure aquelles parets magnífiques, ideals per escalar, és impressionant. La part més plana —la República Txeca, Alemanya i Dinamarca— també és molt bonica. De Noruega potser em quedaria amb les illes Lofoten. Hi ha muntanyes escarpades que acaben al mar i aquesta combinació de mar i muntanya és captivadora.

    Has percebut senyals de canvi climàtic o degradació dels paisatges?

    De Saint-Martin-Vésubie ja te n’he parlat. A Chamonix els guies ens van dir que els glaciars s’estan reduint molt, sobretot el més conegut, que és la Mer de Glace. A l’estiu gairebé no hi queda neu.

    Ha estat dura, la travessa? Hi ha hagut algun moment que pensessis a tirar la tovallola?

    Tirar la tovallola no em va passar pel cap en cap moment. Sí que hi ha moments durs, perquè són etapes llargues. I no és només pedalar tot el dia: has de passar la nit fora, molts cops no tens un lloc segur, pot venir gent, pot ploure… Als Alps sí que patia físicament, perquè alguns dies feia 2.000 metres o més de desnivell i això es nota, sobretot portant tot el pes que portes a les alforges. Però el que vaig trobar més dur va ser Noruega al mes d’agost. Va ploure tots els dies. Feia molt fred, no podies parar a contemplar les vistes…

    Has partit amb unes idees preconcebudes del que et trobaries, com tothom que enceta un viatge. Com dista el que has vist i conegut del que imaginaves?

    He passat per països diferents i he intentat observar les pràctiques de sostenibilitat de cada lloc. A Eslovènia, a la República Txeca i fins i tot a Dinamarca i Noruega, als supermercats trobes moltes bosses de plàstic. La fruita i la brioixeria van molt embolcallades. Ningú porta la seva pròpia bossa. Tampoc hi ha botigues o fruiteries petites i no tens altra opció que comprar producte envasat. A Noruega sembla que la gent no dona gaire importància a l’ecologia. Si fan una parada de posa quaranta minuts, deixen el motor del cotxe engegat. Potser és pel fred, però sembla que no estan gaire conscienciats amb la sostenibilitat. Sí que viuen molt a l’aire lliure i ningú llença brossa a la muntanya.

    Has fet un reportatge fotogràfic dels llocs per on has passat. On es podrà veure?

    M’agrada força fer fotos i penso que és una bona manera de presentar un projecte i donar a conèixer el que has fet. He anat penjant fotos al meu Instagram, però m’agradaria poder fer alguna exposició més endavant. Encara no sé si fer-la a internet o presencial, si en tinc l’oportunitat.

    Tenies previst quedar-te a Noruega un temps? Què vas fer?

    Sí, la idea iniciar era quedar-m’hi. Vaig fer tres mesos de voluntariat en dues granges, que era una cosa que volia fer per conèixer maneres alternatives de viure. I després vaig treballar com a guia i cuidant els animals d’una companyia que organitza excursions amb trineu de gossos.

    Al teu Instagram parles de treballar la fusta, postes de sol, pastissos de pastanaga, passejades polars, banys de fred, sortides en caiac… La realitat ha superat les teves expectatives?

    No sabia què esperar. Per mi fer un voluntariat en una granja era una experiència nova. L’objectiu era conèixer la feina del camp però també l’entorn. Estava per damunt del Cercle Polar Àrtic, molt al nord, i les estacions són diferents que aquí. Vaig viure coses noves: el fred, la nit polar —a l’hivern no hem tingut sol, al febrer va tornar—. Hi ha un gran contrast, passes de dues hores de sol a l’estiu a no veure’l durant tres mesos a l’hivern. Vaig intentar gaudir i aprendre al màxim.