En la recerca constant de pràctiques comercials sostenibles, les empreses cada cop més, són conscients de la importància del reciclatge en l’oficina. No només és una acció responsable cap al medi ambient, sinó que també genera beneficis econòmics i millora la reputació corporativa.
L’entorn d’oficina, sovint ple de paper, cartó, plàstic i deixalles electròniques, presenta una oportunitat significativa per a reduir la petjada de carboni i fomentar un lloc de treball més sostenible. És evident que, implementar pràctiques de reciclatge en el lloc de treball disminueix de forma considerable la quantitat de residus enviats als abocadors alleujant d’aquesta manera, la pressió sobre les recursos naturals. També, la fabricació de productes reciclats generalment requereix menys energia en la producció de nous materials, contribuint així a la conservació de recursos.
Sovint, les empreses compromeses amb la sostenibilitat guanyen més lleialtat de clients i empleats. La responsabilitat ambiental pot influir molt en la percepció de la marca i millorar la seva reputació.
En aquest article compartim algunes estratègies efectives per les empreses que vulguin millorar el reciclatge a les seves oficines o espais de treball.
Fomenta la impressió responsable, utilitzant paper reciclat sempre que sigui possible i configurant les impressores per imprimir a doble cara de manera predeterminada.
Posa a disposició contenidors de paper, cartó, plàstic i altres materials reciclables per fomentar la participació activa.
Reutilitza els envasos. És comú prendre algun tipus de beguda com el cafè, en els descansos del treball. Per això, una manera de reciclar en l’oficina és emprar envasos reutilitzables per a substituir gots de plàstic o paper que es malgasten diàriament.
Recicla els equips electrònics obsolets. Fes col·laboracions amb empreses especialitzades en aquest tipus de deixalles.
Promou tallers i sessions de conscienciació per educar als treballadors sobre la importància del reciclatge a l’oficina i la importància de la seva contribució.
Prioritza proveïdors locals que ofereixin productes reciclables o fabricat amb pràctiques sostenibles.
Crea programes d’incentius per motivar als empleats a participar activament en pràctiques de reciclatge.
Publica un informe anual de sostenibilitat que destaqui els assoliments en reciclatge i altres iniciatives sostenibles. Això demostra transparència i compromís.
En definitiva, el reciclatge a l’oficina és més que una tendència. Es tracta d’una responsabilitat corporativa cap al nostre planeta. En implementar estratègies efectives i seguir consells per ser una empresa sostenible, qualsevol organització pot liderar el camí cap a un futur més verd i ètic amb el medi ambient. Incorporant petites pràctiques en el lloc de treball, no només reduïm residus, sinó també creem entorns de treball que reflecteixen valors sostenibles i promouen un canvi positiu en la societat.
En el món d’avui, la consciència ambiental és més important que mai. El canvi climàtic, la contaminació i la gestió de residus són temes que ens afecten a tots. Una manera efectiva de fer la nostra part per afrontar aquestes qüestions és mitjançant el bon reciclatge.
En aquest article, ens centrarem en un aspecte vital del reciclatge: els envasos lleugers i la seva importància en la preservació del nostre entorn.
¿Què són els envasos lleugers?
Els envasos lleugers són una categoria de residus que inclou ampolles de plàstic, llaunes, envasos de beguda i altres recipients d’un pes relativament baix. Són una part essencial de les nostres vides diàries, ja que contenen una àmplia gamma de productes, com aigua, refrescos, sucs, cervesa i molt més.
La responsabilitat del reciclatge
En una societat moderna, generar residus és inevitable. Tanmateix, tenim la responsabilitat de gestionar aquests residus de manera sostenible. El reciclatge dels envasos lleugers és una peça clau en aquesta gestió, ja que ofereix diversos beneficis.
1. Reducció de la contaminació ambiental
Els envasos lleugers són sovint utilitzats com a productes d’un sol ús i poden acabar com a residus en llocs inapropiats. Això pot contribuir a la contaminació dels mars, rius i terres. El reciclatge d’aquests envasos redueix la quantitat de residus que acaben en llocs no desitjats i, per tant, disminueix la contaminació ambiental.
2. Estalvi de recursos naturals
La fabricació d’envasos lleugers requereix una gran quantitat d’energia i matèries primeres, com el petroli. Reciclar aquests envasos permet estalviar recursos naturals limitats i redueix l’empremta ecològica de la producció d’envasos nous.
3. Estalvi energètic
La recollida i el reciclatge d’envasos lleugers requereixen menys energia que la fabricació d’envasos nous a partir de matèries primeres. Aquest estalvi energètic contribueix a la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i, per tant, al combat contra el canvi climàtic.
4. Generació d’ocupació local
Les indústries del reciclatge i la gestió de residus proporcionen llocs de treball locals, contribuint a l’economia i a la comunitat. Reciclar envasos lleugers implica la col·laboració de moltes persones, des de la recollida inicial fins al processament i la fabricació de nous productes a partir dels materials reciclats.
La Importància de la participació ciutadana
Per aconseguir un futur sostenible, la participació ciutadana en el reciclatge d’envasos lleugers és fonamental. És essencial que cadascun de nosaltres faci la seva part.
A continuació, algunes maneres en què podem contribuir:
Separar els residus: Disposem de contenidors específics per als envasos lleugers. Cal separar-los adequadament i garantir que els envasos estiguin buits i nets abans de reciclar-los.
Conèixer les normatives locals: Informar-se sobre les normatives de reciclatge de la teva zona i seguir-les correctament.
Educació ambiental: Promoure la consciència ambiental i l’educació sobre el reciclatge d’envasos lleugers dins de la nostra comunitat i amb les generacions futures.
Reduir el consum d’envasos lleugers: Intentar reduir la utilització d’envasos lleugers mitjançant l’ús de bosses reutilitzables i envasos recarregables.
Els envasos lleugers tenen un paper crucial en la nostra vida quotidiana i en la conservació del medi ambient. El reciclatge d’aquests envasos és una oportunitat per a tots nosaltres de contribuir a un futur sostenible. La nostra participació activa és essencial per garantir que aquests envasos tinguin una segona vida i no acabin com a residus contaminants. Reciclar és una acció que ens beneficia a tots i que està a l’abast de cadascú de nosaltres. Comencem ara, perquè cada petita acció compta en el camí cap a un món més sostenible.
En aquest enllaç pots trobar més informació sobre el medi ambient i la sostenibilitat.
Gairebé tots —i ens hi incloem— hem dit alguna vegada coses com “llença això a la bossa del plàstic” o “baixo la bossa al contenidor del plàstic”. I fem malament, perquè —diguem-ho una vegada més i diguem-ho clar— el contenidor groc és el dels envasos lleugers. Ni hi hem de llençar tot el que és de plàstic ni tot el que hi hem de llençar és de plàstic.
Plàstic és com es coneix un ampli ventall de materials amb components i propietats molt diversos i per això no es poden posar tots junts per tractar-los i recuperar-los.
Els plàstics que coneixem avui dia, tot i que també poden fabricar-se a partir de materials orgànics com la cel·lulosa, són en la immensa majoria derivats del petroli i, en menor part, del gas natural. D’aquests materials se n’extreu uns tipus determinats d’hidrocarburs, la nafta, que mitjançant reaccions químiques es converteixen en polímers. Aquests, mesclats amb multitud d’additius (que poden arribar a suposar la meitat del pes del material), acaben convertint-se en els diferents tipus de plàstic, als quals es dona forma mitjançant l’aplicació de calor i de pressió.
El plàstic va aparèixer amb una gran promesa: era de colors vius, de superfície llisa, flexible, resistent… Servia per a tot! En el segle de vida que té, ha esdevingut el tercer material més fabricat després del ciment i l’acer.
Però amb el temps hem vist que quan ens en volem desfer és igual de persistent: triga segles (a vegades mil·lennis) a degradar-se. Es va esmicolant fins a esdevenir microplàstic (se’n diu així quan fa 5 mm o menys) i llavors és ingerit pels peixos i d’altres animals i a través de la cadena alimentària pot arribar a nosaltres i provocar-nos diversos tipus de càncer, alteracions hormonals, infertilitat, problemes de desenvolupament, malalties neurodegeneratives, malalties cardiovasculars, obesitat i diabetis.
Segons un estudi de WWF, cadascú de nosaltres ingereix 2.000 petits fragments de plàstic cada setmana, l’equivalent a una targeta de crèdit!
En realitat, el dany no el causen pròpiament els plàstics sinó els additius químics que els posen per donar-los certes característiques. Alguns d’aquests additius, com els bisfenols, els ftalats, els retardants de flama i els metalls pesants, són molt perillosos. “No provoquen toxicitats agudes, és a dir, no produeixen efectes adversos immediats, sinó que tenen una toxicitat crònica, i els efectes adversos són el resultat de petites dosis diàries acumulades al llarg del temps” explica Pere Renom en aquest reportatge de TV3.
Això no només ho podem ingerir pel sistema digestiu sinó que podem inhalar microplàstics presents a l’atmosfera o bé ingerir-los directament a través d’objectes que estan en contacte amb el nostre menjar (paelles de tefló) i begudes (ampolles de plàstic).
Gairebé tot el que ens rodeja és plàstic: la roba que portem, el mòbil, el ratolí de l’ordinador, el bolígraf, el marc de la tele, la carmanyola, l’espàtula i tants altres estris de cuina, el parafang, la coberta del retrovisor i molts altres components del cotxe, les joguines, les canonades de casa…
Per conèixer millor aquest món en què ens ha tocat viure descrivim els principals tipus de plàstic i els usos que té cadascun. Aquests són els més comuns però n’hi ha molts més.
Nom
Acrònim
Símbol internacional del reciclatge
Exemple d’ús
Politereftalat d’etilè
PET
Envasos de begudes, embalatges d’un sol ús, forros polars, reforç de pneumàtics, cintes de vídeo
Polietilè d’alta densitat
HDPE
Tubs, ampolles de llet i per a productes químics, caixes i contenidors
Policlorur de vinil
PVC
Tubs i canonades rígides o flexibles, revestiment de cables elèctrics, perfils de finestres i portes
Polietilè de baixa densitat
LDPE
Revestiments de cables elèctrics, utensilis de cuina, bosses i envasos
Polipropilè
PP
Molts utensilis domèstics, teclats d’ordinador
Poliestirè expandit (porexpan)
PS ABS HIPS EPS
Aïllant tèrmic i acústic, amortidor de cops en embalatges, plats, pots de iogurt
Altres (policarbonat, poliòxid de metilè, metacrilat, poliamida, poliuretà, politereftalat de butil, resina de polièster…)
PC POM PMM PA PUR PBT UP
Viseres de cascos, electrodomèstics, mobles i decoració, coixinets, engranatges, fibres tèxtils; carrosseries de vehicles, bucs de vaixells, piscines
El plàstic ha vingut a substituir la fusta, el vidre, la roba i el metall en moltes aplicacions per les seves qualitats: lleugeresa, robustesa, facilitat de treballar-lo, cost… Com podem reduir-ne l’ús per evitar els estralls que causa en els animals i en el medi ambient? Doncs substituint-lo al seu torn per aquests materials, és clar, o bé per materials més nous com els bioplàstics, que en general més biodegradables (però que tampoc s’han d’abocar al medi natural, perquè triguen a desfer-se i necessiten condicions determinades per fer-ho).
També podem reutilitzar els productes de plàstic que ja tenim perquè continuint fent servei i evitar que esdevinguin un residu. I finalment podem reciclar-los. Del plàstic se’n pot fer un reciclatge en origen o primari, que és el triturat i fosa del sobrant de plàstic que s’ha fet servir per elaborar un producte (i que sol ser bastant homogeni), un reciclatge mecànic o secundari (triturat), un reciclatge químic o terciari (piròlisi, glicòlisi, alcohòlisi i hidròlisi) o una valorització energètica o reciclatge quaternari (es crema per generar energia).
Però per poder fer tot això és essencial que separem bé en origen i per això us posem un cop més la llista del que va i del que no va al contenidor groc. I si teniu un residu que no hi apareix busqueu-lo a l’app de ReciclemBé, on segurament sí que el trobareu.
Va al groc
No va al groc*
Brics Ampolles i pots de plàstic Llaunes de conserves i de beguda Taps metàl·lics i de plàstic Safates de porexpan Safates de menjar precuinat Bosses de plàstic i films Pots i tapes de iogurt Paper d’alumini Bosses d’snacks Tàpers de plàstic Motlles de rebosteria Càpsules de cafè (sempre que en traiem el marro!)
Joguines Enganxines i etiquetes Bolígrafs i retoladors Anelles de plàstic Fundes de catàlegs i revistes Aerosols Blísters de medicament buits Radiografies Tòners i material informàtic CDs i DVDs Pots amb restes de pintura, vernissos… Aerosols Encendors Mòbils Electrodomèstics Aparells que porten metall (auriculars, ratolins d’ordinador…) Paelles, olles, parament de cuina
La Saboneria és l’únic establiment d’Andorra dedicat a la venda de productes de neteja de la llar a granel i de cosmètica natural. Pel que fa als productes, ens explica Meritxell Pérez, propietària de la botiga, són de marques espanyoles i andorranes: “Si puc donar suport al producte local ho faig. Tinc producte d’Autèntic Abelles, d’Agro Biomaterials, Pocions de Lluna…”
Vas obrir el negoci el 2020 i venies de l’àmbit administratiu. Què et va motivar a llançar-te a aquesta aventura? Justament el fet que no hi havia res d’aquest estil. I facilitar la reducció de plàstics.
Confiaves que te’n sortiries? És clar, quan comences un projecte sempre penses que te’n sortiràs. I de moment va funcionant.
Per què vas escollir, però, els sectors de la neteja de la llar i de la cosmètica? Perquè són els que més residus plàstics generen, a part que estan plens de tòxics. Cada vegada que anem a comprar un detergent convencional al supermercat comprem un envàs de plàstic, el paguem i el llencem. En canvi, a La Saboneria reutilitzes infinitament un mateix envàs. Per Sant Joan farà dos anys que he obert i ja porto reutilitzats 7.376 envasos, amb una mitjana de pes per envàs d’uns 80 g.
La gent et porta envasos principalment de plàstic? Sí, en lloc de llençar-los o portar-los a reciclar, me’ls deixen aquí i jo els higienitzo i desinfecto i els poso gratuïtament a disposició del client. Es pot fer servir vidre però no ho recomano, perquè si et rellisca de les mans se’t trenca. Però si em porten pots de vidre els els omplo. Crec que el plàstic tampoc s’ha de demonitzar, fa un servei important. Què fer-ne és responsabilitat de l’usuari. Si reutilitzes un envàs, el treus del cicle del reciclatge i l’introdueixes en el de la reutilització, que sempre és molt més interessant.
Fa temps que van apareixent petits negocis com el teu, que proposen la venda a granel i la reutilització d’envasos. Però una immensa part del que es ven i es compra va envasat en plàstic d’un sol ús. Com es pot capgirar això? Els envasos d’un sol ús no tenen cap sentit, sempre i quan tinguis l’opció de comprar a granel. És important anar cap al granel. Les administracions ho haurien de facilitar, obligant a treure per exemple envasos plàstics d’un sol ús, però és una qüestió, sobretot, de responsabilitat individual. El supermercat és la comoditat, però no té res a veure. A una botiga petita t’assessoren i t’emportes el que realment necessites. I pots endur-te cent grams, no te n’has d’endur més perquè potser no t’agrada i no ho tornes a gastar. El comerç de barri fa vida. Per mi són tot avantatges.
Al teu Instagram m’ha sorprès descobrir el concepte de reduflació: l’acció d’un fabricant de reduir la mida o el pes d’un producte comercial a la venda sense abaratir-ne el preu… Hi han marques que ha canviat el paquet de pasta de mig quilo per un de 450 g. També passa amb els productes de neteja. Ho posa a l’envàs, però si no t’hi fixes sembla el mateix, i el preu es manté i en alguns casos s’incrementa. Això amb el granel no passa, perquè ho peso davant teu. I la qualitat del producte no baixa, perquè si ho fes no tornaries.
El 2021 La Saboneria va rebre el premi Economia Circular del Concurs d’Iniciatives Ambientals d’Andorra Sostenible. Va suposar un al·licient per tu? Totalment. Hi ha un esforç molt important darrere aquesta botiga. I obrir en plena pandèmia va ser complicat.
Trobes que a Andorra hi ha sensibilitat per al reciclatge i la conservació del medi ambient? Sí, hi ha sensibilitat en el tema del plàstic i en el dels productes. Hi ha moltes marques que fan ecoblanqueig. A vegades guardo envasos perquè els trobo molt divertits. Mira aquest, l’etiqueta diu: “botella ecoresponsable”, “ecoeficitat”, certificat eco, color verd, un dibuix de fulles i d’una pastilla de sabó de Marsella… i, al darrera, aquest senyal, que indica que té ingredients corrosius. Els productes de neteja que jo venc no la tenen, aquesta etiqueta. A més disposo de la certificació bio, ecològic i vegà d’ACENE. Són productes no testats en animals i d’origen vegetal i mineral.
Per acabar, cada entrevistat ens proposa una iniciativa del país dirigida a la reducció de residus? Doncs us recomano que parleu amb Agro Biomaterials.
El 2021 s’han distribuït en els comerços d’Andorra un 91% menys de bosses de plàstic d’un sol ús que el 2017, quan es va posar en marxa el Reglament de reducció del consum de bosses de plàstic. Aquesta és una de les principals conclusions de la reunió de la Comissió de Coordinació del Pla Nacional de Residus (PNR), que s’ha celebrat aquest dilluns.
En termes absoluts, l’any passat s’ha aconseguit evitar la generació i la posterior conversió en residu de més de tres milions de bosses de plàstic (de 3.298.790 el 2017 s’ha passat a 294.889 el 2021). A més, “amb l’aprovació del Projecte de llei d’economia circular, que està actualment a tràmit parlamentari, encara reforçarem més la prevenció dels productes de plàstic d’un sol ús”, ha destacat la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó.
Aquesta és la dada més destacada del balanç de la gestió de residus duta a terme durant el 2021, però n’hi ha d’altres. De residus urbans, que són els generats en l’àmbit domèstic i els generats per serveis i comerços amb una composició similar als domèstics, se n’han generat 46.409 tones, un 2% menys l’any anterior.
El percentatge de reciclatge d’aquest tipus de residus se situa en un 47%, valor molt proper a l’objectiu fixat en el pla nacional de residus 2001–2020. El nou PNR, però, es planteja objectius més ambiciós alineat amb les directives europees i de cara al 2035 preveu augmentar aquest percentatge fins al 65%. Aquest nou pla s’inclourà en l’estratègia nacional d’economia circular. En aquest sentit, del Projecte de llei d’economia circular ha de ser aprovada properament.
En la reunió de la Comissió s’han destacat també altres actuacions dutes a terme durant el 2021, com la Setmana Europea de Prevenció de Residus, la reducció de materials d’un sol ús en esdeveniments festius, culturals, esportius i escolars, la distribució de papereres de paper i cartró i envasos entre la ciutadania, i d’embuts de recollida d’olis vegetals als escolars.
