Reciclem Bé

Nasti de plàstic! (o per a mil·lennials i gen Z: de plàstic, res de res!)

Gairebé tots —i ens hi incloem— hem dit alguna vegada coses com “llença això a la bossa del plàstic” o “baixo la bossa al contenidor del plàstic”. I fem malament, perquè —diguem-ho una vegada més i diguem-ho clar— el contenidor groc és el dels envasos lleugers. Ni hi hem de llençar tot el que és de plàstic ni tot el que hi hem de llençar és de plàstic.

Plàstic és com es coneix un ampli ventall de materials amb components i propietats molt diversos i per això no es poden posar tots junts per tractar-los i recuperar-los.

Els plàstics que coneixem avui dia, tot i que també poden fabricar-se a partir de materials orgànics com la cel·lulosa, són en la immensa majoria derivats del petroli i, en menor part, del gas natural. D’aquests materials se n’extreu uns tipus determinats d’hidrocarburs, la nafta, que mitjançant reaccions químiques es converteixen en polímers. Aquests, mesclats amb multitud d’additius (que poden arribar a suposar la meitat del pes del material), acaben convertint-se en els diferents tipus de plàstic, als quals es dona forma mitjançant l’aplicació de calor i de pressió.

El plàstic va aparèixer amb una gran promesa: era de colors vius, de superfície llisa, flexible, resistent… Servia per a tot! En el segle de vida que té, ha esdevingut el tercer material més fabricat després del ciment i l’acer.

Però amb el temps hem vist que quan ens en volem desfer és igual de persistent: triga segles (a vegades mil·lennis) a degradar-se. Es va esmicolant fins a esdevenir microplàstic (se’n diu així quan fa 5 mm o menys) i llavors és ingerit pels peixos i d’altres animals i a través de la cadena alimentària pot arribar a nosaltres i provocar-nos diversos tipus de càncer, alteracions hormonals, infertilitat, problemes de desenvolupament, malalties neurodegeneratives, malalties cardiovasculars, obesitat i diabetis.

Segons un estudi de WWF, cadascú de nosaltres ingereix 2.000 petits fragments de plàstic cada setmana, l’equivalent a una targeta de crèdit!

En realitat, el dany no el causen pròpiament els plàstics sinó els additius químics que els posen per donar-los certes característiques. Alguns d’aquests additius, com els bisfenols, els ftalats, els retardants de flama i els metalls pesants, són molt perillosos. “No provoquen toxicitats agudes, és a dir, no produeixen efectes adversos immediats, sinó que tenen una toxicitat crònica, i els efectes adversos són el resultat de petites dosis diàries acumulades al llarg del temps” explica Pere Renom en aquest reportatge de TV3.

Això no només ho podem ingerir pel sistema digestiu sinó que podem inhalar microplàstics presents a l’atmosfera o bé ingerir-los directament a través d’objectes que estan en contacte amb el nostre menjar (paelles de tefló) i begudes (ampolles de plàstic).

Gairebé tot el que ens rodeja és plàstic: la roba que portem, el mòbil, el ratolí de l’ordinador, el bolígraf, el marc de la tele, la carmanyola, l’espàtula i tants altres estris de cuina, el parafang, la coberta del retrovisor i molts altres components del cotxe, les joguines, les canonades de casa…

Per conèixer millor aquest món en què ens ha tocat viure descrivim els principals tipus de plàstic i els usos que té cadascun. Aquests són els més comuns però n’hi ha molts més.

NomAcrònimSímbol internacional del reciclatgeExemple d’ús
Politereftalat d’etilèPETEnvasos de begudes, embalatges d’un sol ús, forros polars, reforç de pneumàtics, cintes de vídeo
Polietilè d’alta densitat

HDPETubs, ampolles de llet i per a productes químics, caixes i contenidors
Policlorur de vinil

PVCTubs i canonades rígides o flexibles, revestiment de cables elèctrics, perfils de finestres i portes
Polietilè de baixa densitat  LDPERevestiments de cables elèctrics, utensilis de cuina, bosses i envasos
Polipropilè

 
PPMolts utensilis domèstics, teclats d’ordinador
Poliestirè expandit          (porexpan)

   
PS ABS HIPS EPSAïllant tèrmic i acústic, amortidor de cops en embalatges, plats, pots de iogurt
Altres (policarbonat, poliòxid de metilè, metacrilat, poliamida, poliuretà, politereftalat de butil, resina de polièster…)PC POM PMM PA PUR PBT UPViseres de cascos, electrodomèstics, mobles i decoració, coixinets, engranatges, fibres tèxtils; carrosseries de vehicles, bucs de vaixells, piscines

El plàstic ha vingut a substituir la fusta, el vidre, la roba i el metall en moltes aplicacions per les seves qualitats: lleugeresa, robustesa, facilitat de treballar-lo, cost… Com podem reduir-ne l’ús per evitar els estralls que causa en els animals i en el medi ambient? Doncs substituint-lo al seu torn per aquests materials, és clar, o bé per materials més nous com els bioplàstics, que en general més biodegradables (però que tampoc s’han d’abocar al medi natural, perquè triguen a desfer-se i necessiten condicions determinades per fer-ho).

També podem reutilitzar els productes de plàstic que ja tenim perquè continuint fent servei i evitar que esdevinguin un residu. I finalment podem reciclar-los. Del plàstic se’n pot fer un reciclatge en origen o primari, que és el triturat i fosa del sobrant de plàstic que s’ha fet servir per elaborar un producte (i que sol ser bastant homogeni), un reciclatge mecànic o secundari (triturat), un reciclatge químic o terciari (piròlisi, glicòlisi, alcohòlisi i hidròlisi) o una valorització energètica o reciclatge quaternari (es crema per generar energia).

Però per poder fer tot això és essencial que separem bé en origen i per això us posem un cop més la llista del que va i del que no va al contenidor groc. I si teniu un residu que no hi apareix busqueu-lo a l’app de ReciclemBé, on segurament sí que el trobareu.

Va al grocNo va al groc*
Brics
Ampolles i pots de plàstic
Llaunes de conserves i de beguda
Taps metàl·lics i de plàstic
Safates de porexpan
Safates de menjar precuinat
Bosses de plàstic i films
Pots i tapes de iogurt
Paper d’alumini
Bosses d’snacks
Tàpers de plàstic
Motlles de rebosteria
Càpsules de cafè (sempre que en traiem el marro!)
Joguines
Enganxines i etiquetes
Bolígrafs i retoladors
Anelles de plàstic
Fundes de catàlegs i revistes
Aerosols
Blísters de medicament buits
Radiografies
Tòners i material informàtic
CDs i DVDs
Pots amb restes de pintura, vernissos…
Aerosols
Encendors
Mòbils
Electrodomèstics
Aparells que porten metall (auriculars, ratolins d’ordinador…)
Paelles, olles, parament de cuina

  * Tot això va a la deixalleria

Meritxell Pérez: “Vaig obrir La Saboneria per facilitar la reducció de plàstics”

La Saboneria és l’únic establiment d’Andorra dedicat a la venda de productes de neteja de la llar a granel i de cosmètica natural. Pel que fa als productes, ens explica Meritxell Pérez, propietària de la botiga, són de marques espanyoles i andorranes: “Si puc donar suport al producte local ho faig. Tinc producte d’Autèntic Abelles, d’Agro Biomaterials, Pocions de Lluna…”

Vas obrir el negoci el 2020 i venies de l’àmbit administratiu. Què et va motivar a llançar-te a aquesta aventura?
Justament el fet que no hi havia res d’aquest estil. I facilitar la reducció de plàstics.

Confiaves que te’n sortiries?
És clar, quan comences un projecte sempre penses que te’n sortiràs. I de moment va funcionant.

Per què vas escollir, però, els sectors de la neteja de la llar i de la cosmètica?
Perquè són els que més residus plàstics generen, a part que estan plens de tòxics. Cada vegada que anem a comprar un detergent convencional al supermercat comprem un envàs de plàstic, el paguem i el llencem. En canvi, a La Saboneria reutilitzes infinitament un mateix envàs. Per Sant Joan farà dos anys que he obert i ja porto reutilitzats 7.376 envasos, amb una mitjana de pes per envàs d’uns 80 g.

La gent et porta envasos principalment de plàstic?
Sí, en lloc de llençar-los o portar-los a reciclar, me’ls deixen aquí i jo els higienitzo i desinfecto i els poso gratuïtament a disposició del client. Es pot fer servir vidre però no ho recomano, perquè si et rellisca de les mans se’t trenca. Però si em porten pots de vidre els els omplo. Crec que el plàstic tampoc s’ha de demonitzar, fa un servei important. Què fer-ne és responsabilitat de l’usuari. Si reutilitzes un envàs, el treus del cicle del reciclatge i l’introdueixes en el de la reutilització, que sempre és molt més interessant.

Fa temps que van apareixent petits negocis com el teu, que proposen la venda a granel i la reutilització d’envasos. Però una immensa part del que es ven i es compra va envasat en plàstic d’un sol ús. Com es pot capgirar això?
Els envasos d’un sol ús no tenen cap sentit, sempre i quan tinguis l’opció de comprar a granel. És important anar cap al granel. Les administracions ho haurien de facilitar, obligant a treure per exemple envasos plàstics d’un sol ús, però és una qüestió, sobretot, de responsabilitat individual. El supermercat és la comoditat, però no té res a veure. A una botiga petita t’assessoren i t’emportes el que realment necessites. I pots endur-te cent grams, no te n’has d’endur més perquè potser no t’agrada i no ho tornes a gastar. El comerç de barri fa vida. Per mi són tot avantatges.

Al teu Instagram m’ha sorprès descobrir el concepte de reduflació: l’acció d’un fabricant de reduir la mida o el pes d’un producte comercial a la venda sense abaratir-ne el preu…
Hi han marques que ha canviat el paquet de pasta de mig quilo per un de 450 g. També passa amb els productes de neteja. Ho posa a l’envàs, però si no t’hi fixes sembla el mateix, i el preu es manté i en alguns casos s’incrementa. Això amb el granel no passa, perquè ho peso davant teu. I la qualitat del producte no baixa, perquè si ho fes no tornaries.

El 2021 La Saboneria va rebre el premi Economia Circular del Concurs d’Iniciatives Ambientals d’Andorra Sostenible. Va suposar un al·licient per tu?
Totalment. Hi ha un esforç molt important darrere aquesta botiga. I obrir en plena pandèmia va ser complicat.

Trobes que a Andorra hi ha sensibilitat per al reciclatge i la conservació del medi ambient?
Sí, hi ha sensibilitat en el tema del plàstic i en el dels productes. Hi ha moltes marques que fan ecoblanqueig. A vegades guardo envasos perquè els trobo molt divertits. Mira aquest, l’etiqueta diu: “botella ecoresponsable”, “ecoeficitat”, certificat eco, color verd, un dibuix de fulles i d’una pastilla de sabó de Marsella… i, al darrera, aquest senyal, que indica que té ingredients corrosius. Els productes de neteja que jo venc no la tenen, aquesta etiqueta. A més disposo de la certificació bio, ecològic i vegà d’ACENE. Són productes no testats en animals i d’origen vegetal i mineral.

Per acabar, cada entrevistat ens proposa una iniciativa del país dirigida a la reducció de residus?
Doncs us recomano que parleu amb Agro Biomaterials.

Així ho farem.

Tres milions menys de bosses de plàstic

El 2021 s’han distribuït en els comerços d’Andorra un 91% menys de bosses de plàstic d’un sol ús que el 2017, quan es va posar en marxa el Reglament de reducció del consum de bosses de plàstic. Aquesta és una de les principals conclusions de la reunió de la Comissió de Coordinació del Pla Nacional de Residus (PNR), que s’ha celebrat aquest dilluns.

En termes absoluts, l’any passat s’ha aconseguit evitar la generació i la posterior conversió en residu de més de tres milions de bosses de plàstic (de 3.298.790 el 2017 s’ha passat a 294.889 el 2021). A més, “amb l’aprovació del Projecte de llei d’economia circular, que està actualment a tràmit parlamentari, encara reforçarem més la prevenció dels productes de plàstic d’un sol ús”, ha destacat la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó.

Aquesta és la dada més destacada del balanç de la gestió de residus duta a terme durant el 2021, però n’hi ha d’altres. De residus urbans, que són els generats en l’àmbit domèstic i els generats per serveis i comerços amb una composició similar als domèstics, se n’han generat 46.409 tones, un 2% menys l’any anterior.

El percentatge de reciclatge d’aquest tipus de residus se situa en un 47%, valor molt proper a l’objectiu fixat en el pla nacional de residus 2001­–2020. El nou PNR, però, es planteja objectius més ambiciós alineat amb les directives europees i de cara al 2035 preveu augmentar aquest percentatge fins al 65%. Aquest nou pla s’inclourà en l’estratègia nacional d’economia circular. En aquest sentit, del Projecte de llei d’economia circular ha de ser aprovada properament.

En la reunió de la Comissió s’han destacat també altres actuacions dutes a terme durant el 2021, com la Setmana Europea de Prevenció de Residus, la reducció de materials d’un sol ús en esdeveniments festius, culturals, esportius i escolars, la distribució de papereres de paper i cartró i envasos entre la ciutadania, i d’embuts de recollida d’olis vegetals als escolars.

Viure amb menys plàstic és fantàstic

Iniciem una sèrie d’articles sobre el reciclatge dels diferents tipus de residus. Volem aprofundir en la manera de reduir el consum de cada material, en les possibilitats de reutilitzar els objectes quan sembla que han arribat al final de la seva vida útil, en el grau en què es recicla actualment i en el que es pot fer per augmentar-lo.

I comencem pel plàstic, un material dels més estesos i utilitzats i també un dels més complexos pel que fa al reciclatge. I comencem per trencar una idea molt instaurada però falsa: el contenidor groc no és el del plàstic, és el dels envasos lleugers. Per exemple, les joguines i els CDs i DVDs van a la deixalleria, els bolígrafs i retoladors, a la minideixalleria, i les anelles de plàstic que es fan servir per portar llaunes i les fundes transparents per protegir catàlegs i revistes, al rebuig.

En canvi, hi van productes que no són estrictament de plàstic, com els brics de llet o de caldo, que són 70% cartró, 25% plàstic i 5% alumini, i les llaunes de cervesa o refrescos, que són habitualment d’alumini. La taula següent no recull totes les situacions però exemplifica els casos més habituals del que va i del que no va al contenidor groc (per conèixer altres casos, consulta l’app ReciclemBé, disponible per a iOs i Android).

Va al grocNo va al groc
Brics
Ampolles i pots de plàstic
Llaunes de conserves i begudes
Taps metàl·lics i de plàstic
Safates de porexpan
Bosses de plàstic i films
Pots de iogurt
Paper d’alumini
Bosses d’snacks
Tàpers de plàstic
Joguines
Enganxines i etiquetes
Bolígrafs i retoladors
Anelles de plàstic
Fundes de catàlegs i revistes
Aerosols
Blísters de medicament buits
Radiografies
Tòners i material informàtic
CDs i DVDs

Els plàstics tenen infinitat d’usos i els trobem arreu, en envasos i embalatges, en parament de la llar, en material elèctric i electrònic, en els sectors agrícola, de la construcció, de l’automoció… Per les seves característiques (baix cost, mal·leabilitat, impermeabilitat, capacitat d’aïllament elèctric…) són molt convenients, però tant en produir-los com en recuperar-los al final de la seva vida útil es generen grans quantitats de gasos contaminants i de residus invisibles (retalls o restes no aprofitables).

I són molt poc biodegradables, de manera que si van a parar al medi ambient triguen centenars d’anys a degradar-se. Són un recurs no renovable, perquè s’obté del petroli, les reserves del qual es van reduint sense que se’n generin de noves.

Els plàstics, a més, poden desprendre partícules carcinògenes com el benzè (utilitzat en la fabricació de niló) o els ftalats (presents per exemple en joguines per a infants i per a adults), que són disruptors hormonals i que poden provocar mutacions genètiques en els nounats.

A Andorra es recicla el 23,7% del plàstic que es genera (Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat). A Catalunya el percentatge varia segons la font. Va del 77% d’Ecoembes (entitat que representa fabricants, distribuïdors i envasadors) al 20% de Greenpeace. Els esculls amb què topa el reciclatge del plàstic són la dificultat tècnica de separar els plàstics de tints, paper o altres materials amb què es combina (cas dels brics, per exemple), la inferior qualitat del plàstic que s’obté i l’elevat cost del procés.

Una altra dada digna de menció és que, a Andorra, les bosses d’escombraries que van al rebuig conté de mitjana un 13% d’envasos lleugers (que haurien d’haver-se llençat al contenidor groc), segons l’Estudi Modecom.

Què es fa, doncs, amb el plàstic que ja no s’usa? Una part, com hem dit, es recicla, amb un procediment que pot ser mecànic, quan se separa, neteja, tritura i fon per crear nous productes de plàstic, o químic, quan es degrada per obtenir productes químics o combustibles. També es pot incinerar —cosa poc recomanable pels gasos contaminants que emet— i en aquest cas l’energia emesa es pot aprofitar o no. I finalment es pot acumular en abocadors, que malmeten el paisatge i que amb l’exposició a agents com la pluja i el sol poden deixar anar en el medi microplàstics i molècules tòxiques que poden acabar afectant la fauna (per exemple, la pesca) i les persones.

També hi ha qui s’empesca solucions imaginatives. Per exemple, Ecoalf 1.0 produeix roba de disseny innovador feta amb materials reciclats i de baix impacte com el polièster, el niló, la llana i el cotó reciclat o el fil de mar d’Ecoalf, fet a partir d’ampolles de plàstic reciclades recollides del fons de l’oceà mitjançant el seu projecte Upcycling the Oceans. O Andwearis, una marca andorrana que fa roba, accessoris i interiors de la llar a partir de tèxtils reciclats i cartells de carrer de vinil del Principat, a més d’oferir tallers sobre sostenibilitat i consum conscient. Per no parlar de la infinitat d’usos que podem donar amb una mica d’inventiva als residus plàstics que generem a casa (a l’app ReciclemBé en trobareu unes quantes).

Però a més de reciclar i reutilitzar, podem —i arribem a la tercera R— reduir el consum de plàstic. Entre altres coses podem:

  • Eliminar de les nostres vides plats, gots i palles d’un sol ús (que a més la nova llei d’economia circular preveu prohibir).
  • No comprar aigua envasada en plàstic. Comprar la que es vengui en ampolles de vidre o fer servir la de l’aixeta, que és molt bona. I fer servir ampolles de vidre o cantimplores d’alumini per conservar i transportar begudes.
  • Dur bosses reutilitzables al súper i fer compra a granel. Dur carmanyoles reutilitzables a l’hora de comprar productes com carn o plats preparats (cada cop més establiments les accepten).
  • No comprar joguines de plàstic i substituir-les per d’altres de fusta, tela…

Ofegats en plàstic!

El plàstic és un material dúctil amb infinitat d’aplicacions, però la seva producció i eliminació suposen greus problemes per al medi ambient. Per fabricar-lo s’utilitza principalment petroli, un recurs no renovable, i s’emeten grans quantitats de gasos contaminants a l’atmosfera. I quan ja no el fem servir triga segles a desaparèixer i embruta ciutats i platges i, descompost en partícules minúscules —els microplàstics—, s’introdueix en el sistema digestiu de moltes animals i els pot provocar malalties i fins i tot la mort.

Els plàstics són tan abundats que resulta difícil copsar les xifres que us presentem a continuació:

  • La producció mundial de plàstics ha augmentat de manera exponencial de 2,3 milions de tones el 1950, quan se’n va iniciar l’ús, a 162 milions el 1993 i a 448 milions el 2015.
  • S’estima que de la dècada de 1950 s’han produït més de 8.300 milions de tones de plàstic.
  • Actualment, només es recicla el 9% del plàstic que es produeix. El 12% s’incinera, i la major part, el 79%, acaba en abocadors o en el medi ambient.
  • La meitat dels plàstics que es fabriquen són envasos. En altres paraules, el 50% de tot el plàstic produït està concebut per ser utilitzat un sol cop i ser llençat a les escombraries.
  • Cada minut es venen 1 milió d’ampolles i 5 bilions de bosses de plàstic d’un sol ús.
  • Les bosses de plàstic tenen de mitjana una vida útil de 12 minuts.
  • Han de passar com a mínim 100 anys perquè el plàstic es degradi, xifra que segons el tipus de plàstic pot arribar als 500.
  • Cada any s’aboquen 13 milions de tones de plàstic al mar.
  • S’han trobat plàstics a 10.000 metres de profunditat.
  • S’han identificat cinc zones de concentració conegudes com a sopes de plàstics: una a l’Índic, dues a l’Atlàntic (Nord i Sud) i dues al Pacífic (Nord i Sud).
  • Cada any, més d’1 milió d’aus i més de 100.000 mamífers marins moren a conseqüència dels plàstics que arriben al mar.

Aquestes dades són alarmants, però el desànim no és bon conseller i per això volem tancar aquest article amb un bri d’esperança. Nosaltres som el problema i nosaltres podem ser la solució.

Què podem fer, doncs, per canviar aquesta situació? És evident: reduir el consum de plàstic. Com?

  • Portant sempre bosses de tela o de qualsevol altre material, però reutilitzables, quan anem a comprar.
  • Comprant productes amb el mínim volum possible d’envàs, per exemple: a granel.
  • No comprant aigües, sucs ni refrescos en ampolla de plàstic. Els sucs te’ls pots fer tu mateix a casa i a la feina pots tenir una ampolla d’aigua de vidre (o de plàstic reutilitzable).
  • No comprant racions envasades en poliestirè expandit (Porexpan). Per exemple, no agafem del lineal dues cuixes de pollastre envasades, demanem al carnisser que ens les posi en paper de cera.
  • No comprant càpsules de cafè o, si més no, reutilitzant-les.
  • No utilitzant productes d’un sol ús com plats, coberts, gots, canyetes, encenedors, bolígrafs
  • Comprant productes de neteja de la llar a granel i duent l’envàs actual a reomplir.

I és que és qüestió d’escollir entre el planeta i el plàstic; tots dos no hi caben.