Cleanup Andorra: aquest cap de setmana fem dissabte

Aquest dissabte, si la pluja no ho impedeix, se celebrarà la segona edició del Cleanup Andorra que organitzen Rastre Zero, CityXerpa, Andorra Sostenible i Carnet Jove Andorra.

La iniciativa s’emmarca en el World Cleanup Day, una proposta sorgida de l’ONG d’Estònia Let’s Do It World que compta amb el suport de la Unesco i que pretén unir voluntaris, governs i organitzacions del màxim nombre possible de països (actualment són 191) per fer front al problema global dels residus i construir un nou món més sostenible.

Cada voluntari, govern i organització que hi participa s’empesca la millor manera de treballar per a aquest objectiu, però la majoria són accions de caire similar a la que es farà a Andorra: demanar a la gent que “pentini” determinades zones i agafi tota la brossa que trobi. Posteriorment aquests residus es pesen, se separen i es duen a la deixalleria.

És una acció puntual, sí, però us faríeu creus de la quantitat de porqueria que es recull. Ja se sap que quan hi ha moltes mans s’avança ràpid. En xifres concretes: l’any passat, en la primera edició del Cleanup Andorra, 170 voluntaris repartits per sis zones van aplegar 500 kg de brossa.

A més, a banda de deixar les nostres muntanyes fetes una patena, cosa que està molt bé, l’acció també té com a objectiu fer prendre consciència de la necessitat de preservar el nostre entorn, que també té la seva importància. Finalment, aquest tipus d’accions no són obstacle perquè cada cop que surtis d’excursió (a Andorra o a qualsevol altre lloc del món) t’enduguis una bossa per recollir la brossa que vagis trobant pel camí.

Així que t’animem a participar a aquesta festa (si ho vols fer t’has d’inscriure a www.cleanupandorra.com) i a recollir brossa sempre que surtis a caminar o a fer esport a la natura. Per què fer-ho?

• Per sentir-te bé contribuint a que el país llueixi més
• Per passar un dia divertit amb la teva colla
• Per conèixer gent amb sensibilitat pels temes mediambientals
• Per fer activitat física i cremar calories

Si t’hi decideixes, has de tenir en compte les recomanacions que fan els organitzadors:

  1. La seguretat és essencial!

• Recomanem formar equips de mínim dues persones
• Porta guants i calçat adequat per a un entorn de muntanya
• Porta gorra, crema solar i aigua
• Ves amb compte amb el terreny
• Si agafes coses pesades demana ajuda
• Els nens han d’anar acompanyats d’un adult

  1. Mantingues l’entorn

• La vegetació és sensible
• La vida silvestre és millor que ho segueixi essent

  1. Què s’ha de recollir?

• Escombraries i residus
• Reciclables

  1. Què s’ha de deixar?

• Naturalesa
• Animals morts
• Xeringues, agulles i objectes i materials perillosos (consulta un coordinador de la zona)

Enguany està previst que diferents grups facin neteja a les Pardines, el Llac d’Engolasters, els Cortals d’Encamp, els Cortals de Sispony, el Coll d’Ordino i la Rabassa. Ens veiem a la muntanya!

Les Jornades Europees del Patrimoni d’enguany giren entorn de la sostenibilitat

Les Jornades Europees del Patrimoni són un esdeveniment festiu que té com a finalitat apropar els béns culturals a la ciutadania. Impulsades pel Consell d’Europa i la Unió Europea, el seu origen es remunta al 1985 i a Andorra s’han celebrat de manera ininterrompuda des de 1996.

Enguany, sota el lema “Patrimoni sostenible“, conviden a recordar pràctiques tradicionals respectuoses amb l’entorn i a descobrir béns culturals en què s’està treballant seguint criteris de sostenibilitat.

Les Jornades Europees del Patrimoni són sempre una oportunitat per aprofundir en el coneixement de la nostra història i de les nostres potencialitats de futur, però en aquesta ocasió ho faran des d’una perspectiva que a ReciclemBé ens interessa especialment.

Les jornades es desenvoluparan al llarg de deu dies, del 16 al 25 de setembre. Totes les activitats compten amb el guiatge d’especialistes en el tema i la majoria permeten visitar edificis i infraestructures que habitualment no estan obertes al públic.

Farga del Madriu

El divendres 16 es faran sengles sortides, a les 10 i a les 15 h, per descobrir com es reconstrueix el campanar de Sant Vicenç d’Enclar i quines tècniques tradicionals s’hi fan servir. A la canalla li pot interessar participar al taller per contruir un jardí de papallones al Museu Casa Rull, a Sispony, el dissabte 17.

Dimecres 21 podreu assistir a la visita guiada per observar la petjada de la història a la muntanya amb els arqueòlegs de l’estudi sobre ocupació humana a Ordino.

L’endemà podreu aprendre com funcionaven els antics molins assistint a la presentació del llibre Moles i molins fariners d’Andorra, de Francina Pons, a l’Antic Hotel Rosaleda i visitant a continuació la mola del Guillem.

Dissabte 24 podreu veure com funcionava la Farga del Madriu i com es recupera un paisatge històric amb tècniques tradicionals. L’excursió, d’unes cinc hores de durada, sortirà a les 9.30 h de l’aparcament de les Fonts, a Engolasters. I diumenge el cicle clourà amb el plat principal: la visita guiada, amb aperitiu, per conèixer com s’ha fet la restauració dels emissors de Ràdio Andorra.

Ràdio Andorra

Entremig hi haurà una ruta pels orris d’Encamp i l’explicació sobre la vida transhumant, una visita a l’exposició sobre bruixeria a la Sala Sergi Mas (Sant Julià de Lòria), un concert de l’ONCA a Casa Rossell (Ordino), una visita per conèixer les intervencions a les esglésies de Sant Roc de Sornàs i Sant Ermengol de l’Aldosa, la presentació del llibre Homes i dones de Canillo,als auficis! (sobre les campanes de la parròquia), un passeig pel jaciment arqueològic de la Roureda de la Margineda, una caminada pel camí tradicional que va de Sant Serni de Nagol a Sant Martí de Nagol, i l’observació comentada in situ dels gravats del Roc de les Bruixes.

A més, molts dels museus del país aprofiten l’ocasió per fer jornades de portes obertes.

Trobareu el programa complet al web de Govern. Totes les activitats són gratuïtes però cal reservar plaça prèviament al telèfon 875 708 o al correu electrònic contacte_patrimoni@govern.ad, sempre i quan no s’indiqui el contrari en la descripció de l’activitat.

Actualment, 50 països europeus celebren aquestes jornades, que s’han convertit en un esdeveniment cultural de primer ordre. A Noruega, per exemple, s’organitzen cada any dins d’aquest marc uns 300 esdeveniments que atrauen unes 50.000 persones.

Glossari eco

No tenim clar que el món estigui avançant amb pas ferm cap a la reducció dels residus i cap a la sostenibilitat, però que el tema ens interessa, caram si ho fa! En parlem molt i no parem d’inventar-nos acrònims i neologismes, alguns potser de capriciosos i d’altres de necessaris per identificar conceptes i fenòmens nous.

Per mirar de treure’n l’aigua clara, hem confegir aquest breu glossari de termes relacionats amb el reciclatge i l’ecologia. Si us interessa i ens proposeu nous mots, pot ser un work in progress i el podem anar ampliant. Som-hi?

3R o tres erres Mètode mnemotècnic per recordar les recomanacions principals pel que fa a tractament de residus: reduir (l’ús o consum de productes), reutilitzar (tot allò que es pugui) i reciclar (allò que ja no pugui ser reutilitzat).

antropocè L’era geològica en la qual ens trobem. Es caracteritza per l’impacte massiu de l’ésser humà sobre el planeta. Es considera que s’inicia amb la Revolució Industrial, al segle XVII.

batch cooking Vegeu cuina per lots.

biodegradable Que és susceptible de biodegradació, és a dir que per un procés natural d’exposició als elements es pot transformar en una substància inorgànica, no tòxica.

biodiversitat Conjunt de les espècies diferents que hi ha en un determinat ecosistema o a la Terra en general. A més biodiversitat, més capacitat de subsistència té l’ecosistema.

biomassa Quantitat total de matèria orgànica existent en una comunitat o en un ecosistema.

canvi climàtic Vegeu emergència climàtica.

cuina per lots Cuinar en un sol dia els plats per a tota una setmana. L’objectiu és estalviar temps, però també serveix per assegurar que menges un nombre precís de calories, per conservar la línia, redueix el consum energètic a la cuina i minimitza el malbaratament d’aliments.

desacceleració voluntària Canvi d’estil de vida en què es renuncia a la pressió d’una carrera professional accelerada a favor d’una vida més gratificant i de més temps lliure.

descarbonització Reducció progressiva de la dependència dels combustibles fòssils que contenen carboni.

desenvolupament sostenible Desenvolupament econòmic i social que satisfà les necessitats del present sense comprometre les necessitats de les generacions futures.

downshifting Vegeu desacceleració voluntària.

ecoansietat Angoixa que genera en algunes persones la preocupació per la contaminació, el canvi climàtic i l’esgotament dels recursos del planeta.

ecoblanqueig També blanqueig verd. Promoure la percepció que una empresa, un organisme o un govern i els seus productes, serveis, polítiques o objectius són respectuosos amb el medi ambient, quan en realitat no ho són.

ecologia Ciència que estudia les distribucions, l’abundància i les relacions dels organismes vius i les seves interaccions amb el medi on viuen.

economia circular Model econòmic basat en la reutilització, la reparació, la remanufactura i el reciclatge dels materials i els productes que es proposa com a alternativa al tradicional model lineal basat en la producció, l’ús i la disposició dels residus.

ecosistema Sistema d’organització dels organismes de diverses espècies que interaccionen en el si d’un espai definit.

efecte hivernacle Procés pel qual l’atmosfera d’un planeta s’escalfa, permetent l’entrada de radiació solar i frenant-ne la sortida. El nom es deu al fet que es tracta d’un fenomen anàleg al que es produeix en els hivernacles.

eliminació Darrera opció per donar un final segur a un residu si no es recicla o revaloritza energèticament. L’eliminació més habitual és el confinament del residu en un abocador controlat.

emergència climàtica El canvi climàtic és la variació de les característiques climàtiques en un lloc determinat al llarg del temps. Quan es produeix com a conseqüència de l’activitat humana, que incrementa la concentració de determinats gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera, i és tan intens i durador que amenaça d’afectar de manera irreversible els ecosistemes (dels quals els humans formem part), parlem d’emergència climàtica.

ESG environmental, social and governance, és s dir, governança ambiental, social i corporativa. És un concepte ideat per avaluar fins a quin punt una empresa es planteja objectius socials que van més enllà de l’afany de maximitzar els seus beneficis.

gasos amb efecte d’hivernacle Gas de l’atmosfera, ja sigui natural o emès per l’home, que reté l’energia solar dins de l’atmosfera, la qual cosa afavoreix l’escalfament global. Els principals són el diòxid de carboni (CO2), el metà (CH4), l’òxid nitrós (N2O) i els hidrofluorocarburs (HFC).

greenwashing Vegeu ecoblanqueig.

obsolescència programada Depreciació intencionada del valor d’un producte en el transcurs del temps com a conseqüència de l’ús de materials poc duradors, de la introducció de microxips que en provoquen l’error de funcionament al cap d’un temps determinat, etc.

OMG A banda d’acrònim de l’expressió de sorpresa oh my god! també és el d’organisme modificat genèticament. És un organisme viu (bacterià, vegetal o animal) al qual s’ha canviat el patrimoni gènic mitjançant tècniques d’enginyeria genètica amb l’objectiu de donar-li propietats noves.

overshooting Superació de la capacitat. S’aplica a la data de l’any en què arribem a consumir els recursos que la Terra és capaç de renovar en un any. El 2022 aquesta data ha estat el 28 de juliol. A partir d’aquest moment estem consumint per sobre de la capacitat de regeneració del planeta.

petjada de carboni Quantitat de diòxid de carboni i d’altres gasos amb efecte d’hivernacle que llança a l’atmosfera una persona, empresa o activitat en un període determinat de temps.

petjada hídrica Volum d’aigua dolça usat per produir els béns i serveis consumits per una persona, una empresa o un país. S’expressa en metres cúbics utilitzada per any.

plogging Combinació de córrer amb recollir deixalles. Va començar com una activitat organitzada a Suècia cap al 2016 i es va estendre a altres països el 2018, arran de la preocupació creixent per la contaminació per plàstic. Termcat recomana fer servir en català l’expressió córrer i netejar.

reciclatge Valorització que consisteix a transformar els residus en matèries secundàries que es reintrodueixen en el procés productiu.

recurs renovable Recurs natural que es pot restaurar per processos naturals a una velocitat superior a la del seu consum o utilització. El vent, l’escalfor del subsòl o la llum del sol són recursos renovables; el carbó, el petroli o l’energia nuclear, no, tot i que el fet que la definició del terme el posi en relació a la velocitat de consum fa que a vegades digui difícil discernir amb exactitud si un recurs és o no renovable.

reduflació Acció d’un fabricant de reduir la mida o el pes d’un producte comercial a la venda sense abaratir-ne el preu, amb l’objectiu de compensar l’increment dels costos de producció.

residu Material generat a partir d’una activitat productiva o de consum de manera no desitjada i del qual el posseïdor té la intenció o l’obligació de desprendre’s.

residu invisible Els residus generats durant el procés de fabricació dels productes que consumim. En contraposició, el residu visible és el producte pròpiament dit, quan ha acabat la seva vida útil o ens en volem desprendre.

residu sòlid urbà Ho són els residus generats en domicilis particulars, comerços, oficines i serveis i d’altres d’assimilables, cosa que exclou els considerats perillosos, els específics i els voluminosos.

RSU Vegeu residu sòlid urbà.

sostenibilitat Conjunt de polítiques destinades a fer compatible el creixement econòmic i la preservació de la biodiversitat i evitar, en darrer terme, la degradació de la biosfera provocada per l’acció humana.

stooping Fenòmen social consitent a compartir informació sobre mobles abandonats al carrer perquè qui vulgui els pugui recollir abans que se’ls endugui el camió de les escombraries.

transgènic Organisme modificat genèticament mitjançant la introducció d’àcid desoxiribonucleic extern en l’ou.

trashure Fusió de trash i treasure. Fa referència a objectes que són brossa per a qui els ha abandonat però un tresor per a qui els recull.

tres erres Vegeu 3R

valorització energètica Nom amb el qual es coneix tècnicament la incineració de residus. En aquest procés es minimitza el volum dels residus mitjançant la combustió i s’aprofita l’energia generada per produir vapor i electricitat.

Projecte de llei d’economia circular: tot torna

L’exposició de motius del projecte de llei d’economia circular d’Andorra, actualment en fase de discussió, planteja que “en les darreres dècades, la producció de béns s’ha multiplicat per dos i l’extracció de materials per tres. Aquest fet és responsable del 90% de les problemàtiques mediambientals: el canvi climàtic degut a les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, la pèrdua de biodiversitat deguda a l’extracció de recursos i la contaminació de l’aire i de l’aigua”.

En altres paraules, vivim en una economia lineal: extraiem recursos de la terra, els convertim en productes, els consumim precipitadament, els llencem i passen a omplir abocadors o a amuntegar-se en illes artificials al mig de l’oceà. I mentrestant seguim extraient nous recursos, fent-los servir per produir béns, consumint-los i llençant-los… i així ad infinitum.

Un exemple: extraiem petroli del subsòl, el transformem en plàstic i li donem forma de palleta, tot alliberant grans quantitats de diòxid de carboni a l’atmosfera, fem servir la palleta per veure’ns un refresc, immediatament la llencem a les escombraries i, quan nosaltres mateixos o algú altre en necessita una, n’agafem una de nova, que lògicament anirà a parar també a les escombraries, al costat de l’anterior i dels milions de palletes que s’usen cada dia arreu del món.

Això no té cap sentit i és insostenible. Per això, un dels canvis que proposa el projecte de llei és prohibir “la producció, la importació i la introducció al mercat de productes fabricats amb plàstic oxodegradable, així com de productes de plàstic d’un sol ús que ja tenen una alternativa de producte sense plàstic”. És a dir, prohibir les palletes de plàstic (entre molt altres productes, és clar).

No es tracta només d’instaurar prohibicions, establir regles i oferir ajuts; el projecte de llei planteja un canvi de model: passar de l’esmentada economia lineal a una de circular. Per fer-ho gràfic, i en paraules de la mateixa llei, “allargar la vida útil dels productes, adoptar mesures de prevenció en la generació de residus i potenciar la donació, l’intercanvi i el comerç dels objectes que ja no necessitem però que encara poden ser utilitzats”.

La llei treballa amb conceptes com la millora de la gestió, la reutilització, la valorització de materials, l’optimització de recursos, el foment de l’eficiència, la reducció d’externalitats negatives, el disseny ecològic o la responsabilitat ampliada del productor.

En aquesta nova economia, inspirada en el cicle de la natura, tota sortida és alhora una entrada. El residu d’un procés d’elaboració és matèria primera d’un altre. No hi ha un principi ni un final d’una cadena, sinó una roda que gira. Res no es crea ni es destrueix, sinó que es transforma.

A l’app Reciclem Bé, disponible per a mòbils iOS i Android, trobaràs un munt d’idees per reduir el teu impacte sobre el medi ambient.

Estalvi energètic a la llar

Ara que ha arribat la tardor i començarem a passar més hores sota teulat i segurament haurem d’engegar la calefacció, us oferim una sèrie de consells que us poden ajudar a abaratir la factura de la llum. A més, hi guanyarem tots: la teva butxaca i el medi ambient.

1. Si has de fer obres aprofita per instal·lar vidres dobles i per aïllar la casa d’acord a les condicions climàtiques del lloc on vius. La inversió que facis, sempre que sigui proporcionada, t’ajudarà a estalviar molts diners en calefacció i aire condicionat.

2. Igualment, si has de canviar els electrodomèstics mira de comprar-ne dels que consumeixin menys. Per identificar-los existeix una taula alfabètica que va de la A a la G, on la A és l’eficiència màxima, i la G, la mínima. Per ajudar els consumidors a interpretar aquest codi, cada lletra té un color que va del verd al vermell, com en un semàfor. Cal tenir en compte, però, que un rentaplats pot tenir una puntuació diferent pel que fa al consum elèctric i al d’aigua.

3. També les bombetes poden ser més o menys eficients. Una bombeta LED de 7 W fa la mateixa llum que una d’incandescent de 60 W, de manera que suposa un consum elèctric del 12% (o un estalvi del 78%).

4. Comprova quina potència tens contractada. Com més alta sigui més car serà el rebut de la llum, encara que ho tinguis tot apagat. Però no contractis tampoc una potència massa baixa o cada vegada que utilitzis el forn et saltaran els ploms…

5. Desendolla els aparells que no facis servir. Avui dia, la majoria, quan els apagues no s’apaguen realment sinó que queden en stand-by. Això es veu per un pilot vermell. Si està encès, fa un consum de corrent molt baix, però que acumulat al llarg del dia, del mes i de l’any passa a ser considerable. Desendolla’l o endolla’l a una regleta amb interruptor i apaga’l quan no facis servir l’aparell.

6. Regula els radiadors amb un termòstat programable. Així podràs pujar la temperatura una estona abans de l’hora en què normalment arribis a casa i abaixar-la a l’hora habitual de sortida. I el dia que facis un horari diferent el podràs reajustar manualment.

7. Altres ginys domòtics et poden ajudar a programar, ajustar, controlar i en definitiva reduir el consum energètic. Poden suposar un cost important i has de valorar si el benefici que n’obtindràs et compensa, però val la pena estudiar-ho.

8. No tapis els radiadors ni amb roba treta de la rentadora que vulguis eixugar ni amb mobiliari que obstrueixi el seu camp d’acció. Així aprofitaràs al màxim el seu potencial.

9. Gradua el termòstat. Cada grau de temperatura que baixis suposa un important estalvi energètic. Es considera que la temperatura de confort a la llar se situa entre els 18 i 21º, i entre els 16 i 18º per a les persones actives. Si acostumes a posar la temperatura molt més alta baixa-la una mica cada dia i t’hi aniràs adaptant.

10. I com que amb un consell més fem números rodons —arribem al decàleg— et recordem que a l’app Reciclem Bé, disponible per a iOS i Android, trobareu més consells per estalviar a la llar.