Glossari eco

No tenim clar que el món estigui avançant amb pas ferm cap a la reducció dels residus i cap a la sostenibilitat, però que el tema ens interessa, caram si ho fa! En parlem molt i no parem d’inventar-nos acrònims i neologismes, alguns potser de capriciosos i d’altres de necessaris per identificar conceptes i fenòmens nous.

Per mirar de treure’n l’aigua clara, hem confegir aquest breu glossari de termes relacionats amb el reciclatge i l’ecologia. Si us interessa i ens proposeu nous mots, pot ser un work in progress i el podem anar ampliant. Som-hi?

3R o tres erres Mètode mnemotècnic per recordar les recomanacions principals pel que fa a tractament de residus: reduir (l’ús o consum de productes), reutilitzar (tot allò que es pugui) i reciclar (allò que ja no pugui ser reutilitzat).

biodegradable Que és susceptible de biodegradació, és a dir que per un procés natural d’exposició als elements es pot transformar en una substància inorgànica, no tòxica.

biodiversitat Conjunt de les espècies diferents que hi ha en un determinat ecosistema o a la Terra en general. A més biodiversitat, més capacitat de subsistència té l’ecosistema.

biomassa Quantitat total de matèria orgànica existent en una comunitat o en un ecosistema.

canvi climàtic Vegeu emergència climàtica.

desacceleració voluntària Canvi d’estil de vida en què es renuncia a la pressió d’una carrera professional accelerada a favor d’una vida més gratificant i de més temps lliure.

desenvolupament sostenible Desenvolupament econòmic i social que satisfà les necessitats del present sense comprometre les necessitats de les generacions futures.

downshifting Vegeu desacceleració voluntària.

ecoansietat Angoixa que genera en algunes persones la preocupació per la contaminació, el canvi climàtic i l’esgotament dels recursos del planeta.

ecoblanqueig També blanqueig verd. Promoure la percepció que una empresa, un organisme o un govern i els seus productes, serveis, polítiques o objectius són respectuosos amb el medi ambient, quan en realitat no ho són.

ecologia Ciència que estudia les distribucions, l’abundància i les relacions dels organismes vius i les seves interaccions amb el medi on viuen.

economia circular Model econòmic basat en la reutilització, la reparació, la remanufactura i el reciclatge dels materials i els productes que es proposa com a alternativa al tradicional model lineal basat en la producció, l’ús i la disposició dels residus.

ecosistema Sistema d’organització dels organismes de diverses espècies que interaccionen en el si d’un espai definit.

efecte hivernacle Procés pel qual l’atmosfera d’un planeta s’escalfa, permetent l’entrada de radiació solar i frenant-ne la sortida. El nom es deu al fet que es tracta d’un fenomen anàleg al que es produeix en els hivernacles.

eliminació Darrera opció per donar un final segur a un residu si no es recicla o revaloritza energèticament. L’eliminació més habitual és el confinament del residu en un abocador controlat.

emergència climàtica El canvi climàtic és la variació de les característiques climàtiques en un lloc determinat al llarg del temps. Quan es produeix com a conseqüència de l’activitat humana, que incrementa la concentració de determinats gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera, i és tan intens i durador que amenaça d’afectar de manera irreversible els ecosistemes (dels quals els humans formem part), parlem d’emergència climàtica.

ESG environmental, social and governance, és s dir, governança ambiental, social i corporativa. És un concepte ideat per avaluar fins a quin punt una empresa es planteja objectius socials que van més enllà de l’afany de maximitzar els seus beneficis.

greenwashing Vegeu ecoblanqueig.

OMG A banda d’acrònim de l’expressió de sorpresa oh my god! també és el d’organisme modificat genèticament. És un organisme viu (bacterià, vegetal o animal) al qual s’ha canviat el patrimoni gènic mitjançant tècniques d’enginyeria genètica amb l’objectiu de donar-li propietats noves.

reciclatge Valorització que consisteix a transformar els residus en matèries secundàries que es reintrodueixen en el procés productiu.

recurs renovable Recurs natural que es pot restaurar per processos naturals a una velocitat superior a la del seu consum o utilització. El vent, l’escalfor del subsòl o la llum del sol són recursos renovables; el carbó, el petroli o l’energia nuclear, no, tot i que el fet que la definició del terme el posi en relació a la velocitat de consum fa que a vegades digui difícil discernir amb exactitud si un recurs és o no renovable.

reduflació Acció d’un fabricant de reduir la mida o el pes d’un producte comercial a la venda sense abaratir-ne el preu, amb l’objectiu de compensar l’increment dels costos de producció.

residu Material generat a partir d’una activitat productiva o de consum de manera no desitjada i del qual el posseïdor té la intenció o l’obligació de desprendre’s.

residu invisible Els residus generats durant el procés de fabricació dels productes que consumim. En contraposició, el residu visible és el producte pròpiament dit, quan ha acabat la seva vida útil o ens en volem desprendre.

residu sòlid urbà Ho són els residus generats en domicilis particulars, comerços, oficines i serveis i d’altres d’assimilables, cosa que exclou els considerats perillosos, els específics i els voluminosos.

RSU Vegeu residu sòlid urbà.

sostenibilitat Conjunt de polítiques destinades a fer compatible el creixement econòmic i la preservació de la biodiversitat i evitar, en darrer terme, la degradació de la biosfera provocada per l’acció humana.

stooping Fenòmen social consitent a compartir informació sobre mobles abandonats al carrer perquè qui vulgui els pugui recollir abans que se’ls endugui el camió de les escombraries.

transgènic Organisme modificat genèticament mitjançant la introducció d’àcid desoxiribonucleic extern en l’ou.

trashure Fusió de trash i treasure. Fa referència a objectes que són brossa per a qui els ha abandonat però un tresor per a qui els recull.

tres erres Vegeu 3R

valorització energètica Nom amb el qual es coneix tècnicament la incineració de residus. En aquest procés es minimitza el volum dels residus mitjançant la combustió i s’aprofita l’energia generada per produir vapor i electricitat.

Projecte de llei d’economia circular: tot torna

L’exposició de motius del projecte de llei d’economia circular d’Andorra, actualment en fase de discussió, planteja que “en les darreres dècades, la producció de béns s’ha multiplicat per dos i l’extracció de materials per tres. Aquest fet és responsable del 90% de les problemàtiques mediambientals: el canvi climàtic degut a les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, la pèrdua de biodiversitat deguda a l’extracció de recursos i la contaminació de l’aire i de l’aigua”.

En altres paraules, vivim en una economia lineal: extraiem recursos de la terra, els convertim en productes, els consumim precipitadament, els llencem i passen a omplir abocadors o a amuntegar-se en illes artificials al mig de l’oceà. I mentrestant seguim extraient nous recursos, fent-los servir per produir béns, consumint-los i llençant-los… i així ad infinitum.

Un exemple: extraiem petroli del subsòl, el transformem en plàstic i li donem forma de palleta, tot alliberant grans quantitats de diòxid de carboni a l’atmosfera, fem servir la palleta per veure’ns un refresc, immediatament la llencem a les escombraries i, quan nosaltres mateixos o algú altre en necessita una, n’agafem una de nova, que lògicament anirà a parar també a les escombraries, al costat de l’anterior i dels milions de palletes que s’usen cada dia arreu del món.

Això no té cap sentit i és insostenible. Per això, un dels canvis que proposa el projecte de llei és prohibir “la producció, la importació i la introducció al mercat de productes fabricats amb plàstic oxodegradable, així com de productes de plàstic d’un sol ús que ja tenen una alternativa de producte sense plàstic”. És a dir, prohibir les palletes de plàstic (entre molt altres productes, és clar).

No es tracta només d’instaurar prohibicions, establir regles i oferir ajuts; el projecte de llei planteja un canvi de model: passar de l’esmentada economia lineal a una de circular. Per fer-ho gràfic, i en paraules de la mateixa llei, “allargar la vida útil dels productes, adoptar mesures de prevenció en la generació de residus i potenciar la donació, l’intercanvi i el comerç dels objectes que ja no necessitem però que encara poden ser utilitzats”.

La llei treballa amb conceptes com la millora de la gestió, la reutilització, la valorització de materials, l’optimització de recursos, el foment de l’eficiència, la reducció d’externalitats negatives, el disseny ecològic o la responsabilitat ampliada del productor.

En aquesta nova economia, inspirada en el cicle de la natura, tota sortida és alhora una entrada. El residu d’un procés d’elaboració és matèria primera d’un altre. No hi ha un principi ni un final d’una cadena, sinó una roda que gira. Res no es crea ni es destrueix, sinó que es transforma.

A l’app Reciclem Bé, disponible per a mòbils iOS i Android, trobaràs un munt d’idees per reduir el teu impacte sobre el medi ambient.

Estalvi energètic a la llar

Ara que ha arribat la tardor i començarem a passar més hores sota teulat i segurament haurem d’engegar la calefacció, us oferim una sèrie de consells que us poden ajudar a abaratir la factura de la llum. A més, hi guanyarem tots: la teva butxaca i el medi ambient.

1. Si has de fer obres aprofita per instal·lar vidres dobles i per aïllar la casa d’acord a les condicions climàtiques del lloc on vius. La inversió que facis, sempre que sigui proporcionada, t’ajudarà a estalviar molts diners en calefacció i aire condicionat.

2. Igualment, si has de canviar els electrodomèstics mira de comprar-ne dels que consumeixin menys. Per identificar-los existeix una taula alfabètica que va de la A a la G, on la A és l’eficiència màxima, i la G, la mínima. Per ajudar els consumidors a interpretar aquest codi, cada lletra té un color que va del verd al vermell, com en un semàfor. Cal tenir en compte, però, que un rentaplats pot tenir una puntuació diferent pel que fa al consum elèctric i al d’aigua.

3. També les bombetes poden ser més o menys eficients. Una bombeta LED de 7 W fa la mateixa llum que una d’incandescent de 60 W, de manera que suposa un consum elèctric del 12% (o un estalvi del 78%).

4. Comprova quina potència tens contractada. Com més alta sigui més car serà el rebut de la llum, encara que ho tinguis tot apagat. Però no contractis tampoc una potència massa baixa o cada vegada que utilitzis el forn et saltaran els ploms…

5. Desendolla els aparells que no facis servir. Avui dia, la majoria, quan els apagues no s’apaguen realment sinó que queden en stand-by. Això es veu per un pilot vermell. Si està encès, fa un consum de corrent molt baix, però que acumulat al llarg del dia, del mes i de l’any passa a ser considerable. Desendolla’l o endolla’l a una regleta amb interruptor i apaga’l quan no facis servir l’aparell.

6. Regula els radiadors amb un termòstat programable. Així podràs pujar la temperatura una estona abans de l’hora en què normalment arribis a casa i abaixar-la a l’hora habitual de sortida. I el dia que facis un horari diferent el podràs reajustar manualment.

7. Altres ginys domòtics et poden ajudar a programar, ajustar, controlar i en definitiva reduir el consum energètic. Poden suposar un cost important i has de valorar si el benefici que n’obtindràs et compensa, però val la pena estudiar-ho.

8. No tapis els radiadors ni amb roba treta de la rentadora que vulguis eixugar ni amb mobiliari que obstrueixi el seu camp d’acció. Així aprofitaràs al màxim el seu potencial.

9. Gradua el termòstat. Cada grau de temperatura que baixis suposa un important estalvi energètic. Es considera que la temperatura de confort a la llar se situa entre els 18 i 21º, i entre els 16 i 18º per a les persones actives. Si acostumes a posar la temperatura molt més alta baixa-la una mica cada dia i t’hi aniràs adaptant.

10. I com que amb un consell més fem números rodons —arribem al decàleg— et recordem que a l’app Reciclem Bé, disponible per a iOS i Android, trobareu més consells per estalviar a la llar.

Com allargar la vida de la roba

Foto de Karolina Grabowska de Pexels

Allargar la vida de la roba comença en el moment de comprar-la i acaba en el moment de desfer-se’n, passant pel rentat, l’assecat, el planxat i la conservació. I en cadascuna de les fases d’aquest cicle podem actuar per influir en la seva longevitat. Anem a pams:

1) Comprem roba de qualitat, que duri. Perquè, què és més car: una camisa que costa 30 € que ens dura dotze anys o una que costa 12 € i que hem de llençar al cap de tres anys? Feu càlculs, feu! (I no entrem en les condicions laborals de les persones que la confeccionen…). A més, ja tenim una edat i no ens fa cap falta renovar el look cada temporada…

2) Rentem la roba quan realment calgui. Els texans i jerseis, per exemple, es poden airejar i tornar a usar uns quants cops abans de rentar-los.

3) A l’hora de rentar la roba, parem atenció a les etiquetes. Si diuen que la peça s’ha de rentar a mà o a determinada temperatura no és per caprici.

4) Posem rentadores diferents per a la roba blanca i la de color.

5) La de color, la girarem habitualment per la part de dins.

6) Les peces delicades les rentem a mà. I si ho fem a màquina, les posem dins una bossa de tela.

7) Rentem a temperatures baixes i amb programes curts. Si hi ha taques rebels, les tractem prèviament a mà. Amb això estalviem electricitat i sotmetem els teixits a menys desgast.

8) Posem el detergent necessari i suficient, no més; en excés pot desgastar la roba. A més hem de tenir en compte que va a parar al medi natural.

9) No cal planxar la roba interior ni la roba tècnica esportiva. La planxa de vapor és menys agressiva que la clàssica.

10) Sempre que puguem, estendrem la roba. L’assecadora suposa una notable despesa d’electricitat i sotmet la roba a cert estrès.

11) La llum directa del sol blanqueja la roba. Això és ideal per a la roba blanca però fatal per a la de color. Cal escollir bé el lloc i moment del dia per a cada tipus de bugada.

12) Protegim la roba de les arnes posant a l’armari una branqueta d’espígol, unes gotes d’oli de cedre o pells seques de taronja o de llimona.

13) Guardem les jaquetes i vestits de festa en bosses.

14) Cosim o portem a cosir les peces amb petits estrips o defectes fruit de l’ús.

15) Donem nous usos a les peces irreparables: convertim uns texans en una bossa de mà, una camisa en un mocador de coll, etc.

16) Les peces encara utilitzables però que ens han quedat petites o que ja no són del nostre gust, les portem a botigues de segona mà, les venem a Wallapop, les donem a familiars o amics o a ONGs. I si optem per llençar-la, l’app Reciclem Bé, disponible per a iOS i Android, ens indicarà a quin contenidor va.

Ens han sortit 16 accions a fer, però n’hi ha moltes més. Quines altres se t’acudeixen? Ens les comparteixes? Entre tots podem fer molt!

Segueix aquests 7 consells per convertir-te en un consumidor responsable

compra_responsable_andorra

Ser consumidors responsables implica dues coses: ser consumidors, i això ho som tots, tant si volem com si no, excepte si ens en anem a viure a un lloc solitari i som autosuficients, i ser responsables, i podem ser-ho en relació al planeta però també al patiment animal i als drets dels treballadors i dels habitants dels llocs on es produeixen els productes que comprem.

Hi ha moltes més coses que pots fer i cadascuna dona per a un post, així que mirarem de ser sintètics perquè et quedis amb algunes idees importants:

1. Comencem les per les erres de “responsable”: reflexiona abans de comprar (això ho necessito realment?) i redueix el teu consum, reutilitza (una ampolla de vidre es pot tornar a fer servir i a molts productes se’ls pot donar un nou ús, per exemple, pots fer un gronxador amb un neumàtic vell), repara (així generes més residus i desenvolupes habilitats o dones feina a petits negocis locals) i —només en última instància— recicla.

2. Està implícit en el “reutilitza” del punt anterior, però val la pena desenvolupar-ho: fuig com gos escaldat dels productes d’un sol ús: evita de totes totes gots i coberts de plàstic, tovallons de paper o bosses de plàstic del supermercat. Du sempre a sobre bosses de tela i fes servir el parament de casa per a les festes.

3. Quan hagis de comprar fes-ho en comerços locals i no en grans cadenes. Ajuda a sostenir la llibreria del barri en comptes de fer més ric a Jeff Bezos. Compra productes de proximitat per reduir l’impacte mediambiental. Que siguin de temporada també fa reduir el consum energètic dedicat a la seva conservació.

4. Compra productes de comerç just —ho veuràs a les etiquetes—, que no experimentin amb animals, que no utilitzin ingredients nocius per a l’entorn, com determinats pesticides, ni per a les persones. També en el sector bancari o en subministraments —aigua, llum, telèfon…— busca alternatives responsables, ètiques i transparents.

5. Compra electrodomèstics de baix consum energètic. Alguns seran més cars, però a la llarga tots hi sortirem guanyant, tu inclòs. Quan hagis de substituir bombetes, compra les de LEDs.

6. Redueix la petjada del carboni: sempre que puguis mou-te a peu, en bicicleta o en transport públic.

7. Fes servir en la mesura de les teves possibilitats fonts d’energia renovables: biomassa, solar (tèrmica o fotovoltaica), eòlica, hidràulica, geotèrmica…

Se t’acudeixen altres coses que podem fer per ser consumidors responsables?  Quines fas tu? Comparteix els teus consells amb nosaltres! I si en vols més, en trobaràs molts a l’app Reciclem Bé, disponible per a iOS i Android.

Consum responsable