Reciclem Bé

Inevitablement, si tothom espera que el seu veí actuï, no farem res.

L’edició d’enguany de les jornades de la innovació i les noves tecnologies, l’INNTEC té lloc demà dimecres 3 i dijous 4 de maig al Centre de Congressos d’Andorra la Vella i tractarà de la innovació en el comerç ‘phygital’ (la suma de botiga física i digital, per als profans) el primer dia i de la sostenibilitat com a eix de la competitivitat empresarial el segon.

En aquesta segona jornada, Hind Jamiloun, directora general de Dalle Consulting (una assessoria dedicada a la transició agrícola i energètica amb seu a Andorra la Vella), farà una ponència titulada “Sobirania alimentària i energètica: els reptes de demà”, un tema d’actualitat candent i que ens interessa vivament. Li hem demanat que ens avanci una mica els temes que tractarà.

Per explicar la globalització s’ha fet servir sovint la figura de la pitavola que bat les ales a Hong Kong i acaba provocant una tempesta a Nova York. Aquesta és una representació fidel del món en què vivim?

Totalment, mai hauríem pensat fa anys que seria així. Amb la covid ens hem adonat que a Europa —i a la resta del món— depenem molt d’Àsia. I ara ens passa el mateix per una altra problemàtica amb Ucraïna i Rússia.

La guerra d’Ucraïna ha posat de relleu la dependència que els estats tenen de tercers pel que fa a energia, matèries primeres per a la indústria i aliments. La solució és la sobirania?

Per començar, hi ha una constatació molt senzilla que és que a les poblacions que no tenen gran cosa no els ha faltat gran cosa. Quan parles amb gent de països africans, per ells, trobar solucions, acomodar-se amb el que tenen, sempre ha sigut una realitat. Però a Europa, ens hem acostumat a tenir-ho tot fàcilment, a prémer un botó per tenir electricitat o calor. I avui ens hem adonat que assolir això no és tan senzill, i pot estar en perill. La nostra manera de viure i de considerar les coses pot canviar molt. No sé si la sobirania és la solució a tot, però el que és segur és que cada país ha d’estar mínimament preparat i canviar les seves produccions per aconseguir garantir un mínim vital a la seva població.

La sobirania no suposa un replegament, un pas enrere en la globalització i un risc del creixement de nacionalismes exacerbats?

És un risc, però al mateix temps, què passarà si hi ha desequilibris, falta de recursos naturals? La història ens ha ensenyat que quan passem per aquests moments difícils els països veuen un augment de migracions de poblacions, fam, malalties, guerres… Per tant, s’ha de pensar tant en el nivell local com en el global. S’ha d’invertir en projectes alimentaris i energètics locals.

Andorra és un país petit que depèn de l’exterior tant per als subministres energètics com alimentaris. Quines opcions té per aprofundir en la sobirania en aquests dos camps o per no quedar a expenses d’esdeveniments que no controla?

Andorra té la particularitat de ser un país muntanyós amb la complexitat que coneixem. Els seus reptes són més grans per la dificultat del terreny i del clima. Tanmateix, les solucions existeixen. Hi ha noves tecnologies potents disponibles i també en desenvolupament. Cal estar atents i invertir quan es trobin solucions adequades. Aquestes inversions s’amortitzaran amb el temps i permetran un millor control i seguiment de la producció d’aliments, energia i preus. De vegades, tots dos es poden relacionar, com amb la metanització o l’agrivoltaisme. El concepte de km 0 és cada cop més popular, així com l’agricultura urbana i les granges verticals i l’agricultura de precisió per a l’alimentació. En l’àmbit energètic, l’hidrogen està fent grans avenços en aquests moments, les plaques solars són cada cop més eficients, l’ús de la biomassa o els fangs per produir calor i energia, per exemple, poden ser solucions.

Aquesta sobirania referida a països es pot traslladar també als particulars i empreses? Què podem fer uns i altres per tenir un major control sobre el cost que ens suposa l’accés a aquests bens bàsics?

La sobirania alimentària i energètica es pot considerar tant a escala de països com d’individus i empreses. A escala individual i corporativa, es tracta més aviat de la capacitat d’aquests actors per alimentar-se i proveir-se d’energia de manera autònoma, produint ells mateixos part dels seus aliments o la seva energia, o aprovisionant-se localment de productors i proveïdors locals. Això pot incloure iniciatives com l’establiment d’horts, la instal·lació de plaques solars, la compra de productes de proximitat, etc. A més, les empreses poden adoptar pràctiques sostenibles, com ara reduir els residus, utilitzar fonts d’energia renovables i implementar cadenes de subministrament curtes. També és important promoure la transparència corporativa i la responsabilitat pel seu impacte ambiental i social, i animar els consumidors a prendre decisions energètiques i alimentàries ètiques. Els governs poden tenir un paper clau regulant el mercat i posant en marxa polítiques públiques que promoguin la producció i el consum sostenibles.

La petjada de carboni és l’estimació de l’impacte climàtic que té un producte o procés mesurat en CO2 equivalent, la suma d’emissions de diòxid de carboni i altres gasos d’efecte hivernacle. Com es calcula?

Es tracta d’un procés iteratiu de millora contínua, un estudi que pretén posar de relleu les dependències i un pla d’acció. És un càlcul, durant un període determinat, d’una part o de la totalitat de les emissions de gasos d’efecte hivernacle d’una companyia, una institució, un territori o un projecte.

Amb un ordre de prioritats d’actuació: primer evitar, després reduir i finalment compensar.

Un cop calculat, com podem reduir la xifra?

Un cop fet el càlcul per categories i amb els perímetres definits en funció de les particularitats de cada empresa (en el cas de les persones, això és més senzill), es plantegen les activitats més emissores i després es proposa un pla d’actuació de reducció. A Dalle Consulting anem encara més enllà perquè oferim solucions tecnològiques per actuar en relació amb el sector d’activitat. Això permet combinar les recomanacions amb accions directes si l’organització ho desitja.

La petjada energètica de cadascun de nosaltres és molt petita comparada amb la que pot tenir el comerç internacional, el trànsit per carretera, per mar i aeri, la indústria… Separar els residus a casa o portar una bossa reutilitzable per anar a comprar és una acció insignificant o fins i tot amb un efecte nul? És una distracció que ens impedeix veure el problema real, com asseguren alguns?

Cada habitant emet entre 10 i 11 tones de CO₂ a l’any. L’any 2050, per limitar l’escalfament global a 1,5 °C, la nostra petjada de carboni individual s’haurà de reduir a 2 tones… També trobem que certes creences són difícils d’eradicar. Les persones més riques acostumen a pensar que la seva petjada de carboni és menor que la de les llars de baixos ingressos que tenen una dieta menys orgànica i cotxes dièsel, però l’experiència ens demostra que la petjada de carboni és globalment proporcional als ingressos: com més rics som, com més consumim, més emetem. També és evident que una de les activitats més emissores és el transport. No obstant això, cal destacar que en el cas de les aeronaus, per exemple, s’estan fent experiments per trobar combustibles no contaminants. Es preveuen grans canvis en els anys vinents. Per concloure, m’agradaria recordar la frase “Roma no es va construir en un dia”. És el cas d’aquest gran repte que és la reducció de les nostres emissions. Inevitablement, si tothom espera que el seu veí actuï, no farem res. Però posant una pedra i una altra i una altra aconseguirem, entre tots, construir un mur. Finalment, no ho fem per nosaltres mateixos sinó pels nostres fills.

Quins gestos quotidians que puguem fer tots nosaltres tenen més capacitat de generar canvi?

Gestos senzills que podem fer:

  • Desendollar els nostres dispositius electrònics quan estan carregats o quan no els fem servir
  • Triar els nostres vols (cada vegada hi ha més llocs web que ofereixen informació sobre les emissions de CO₂ dels vols)
  • Reparar els nostres dispositius en lloc de tirar-los i comprar-ne de nous
  • Caminar, agafar el transport públic quan sigui possible
  • Comprar el que sigui estrictament necessari per no llençar
  • Reciclar tant com sigui possible
  • Evitar les compres compulsives en plataformes de venda en línia que ofereixen lliurament aeri cada vegada (la pàgina Shein per exemple). Preferir les compres locals encara que siguin una mica més cares
  • Comprar roba feta amb materials reciclats (fusta, plàstics, etc.)
  • Enviar els nostres fitxers (fotos, vídeos…) per correu electrònic mitjançant plataformes de transferència en lloc de posar-los com a fitxers adjunts

Hi ha infinits gestos que ens permeten millorar la nostra petjada. Per tant, només queda actuar i adoptar nous hàbits.

Meraki Zero Waste: “No has de canviar la teva forma de vida d’un dia per l’altre. Pots començar per un petit canvi que puguis mantenir al llarg el temps”

Meraki Zero Waste és tant una botiga com una zona autònoma permanent —seguint la denominació de Hakim Bey—, és a dir, un nucli irradiador de canvi. Hi trobaràs productes de cosmètica, d’higiene personal, de neteja de la llar, llibres, accessoris i complements zero residu i, a més, sense plàstic, vegans, no testats en animals, ecològics, biològics, reutilitzables i respectuosos amb el medi ambient.

Cecilia Contartese i Francesco Forestieri van obrir-la fa poc més d’un any al centre històric d’Andorra la Vella “amb l’objectiu de contribuir a un consum més responsable i de crear un món millor”.

Fa poc heu complert un any. Quin balanç feu d’aquesta etapa?

Hi ha molta gent que encara no ens coneix. És un procés lent. Encara estem en el moment de treballar, de fer molta publicitat, de portar productes bons i que la gent ens valori per la qualitat, pel bon preu, per l’atenció… Intentem informar la gent, que a vegades no entén la diferència de preus.

Els productes ecològics són realment més cars?

En el producte a granel fem un esforç per tenir un preu baix i que la gent el provi. Reduïm els nostres marges i hi guanyem menys però facilitem que les persones descobreixin el producte i l’utilitzin. D’altra banda ensenyem als clients que comprar menys quantitat però de més qualitat i durabilitat surt a compte. Tots tenim a casa l’armari ple de coses que no utilitzem, que vam comprar perquè era una oferta, un pack… I acaben per caducar o no les aprofitem.

Em pots posar algun exemple de producte que sigui més durador que l’habitual?

Sí, tenim per exemple els xampús sòlids. Cada pastilla equival a dos envasos de xampú líquid. La cosmètica sòlida en general, conservant-la de manera adequada, rendeix molt més que la líquida. També tenim càpsules de cafè reutilitzables d’acer inoxidable, que duren tota la vida, bosses per a la conservació i transport d’aliments, làmines per a cocció i safates de silicona de grau alimentari, la silicona platí, lliure de BPA (bisfenol A), que és un producte que pot durar molts anys.

Quina part teniu de comerç i quina part d’activisme?

La botiga és una feina i també una passió. És impossible viure ecològicament des que et lleves fins que te’n vas a dormir. Sempre hi ha un moment en què, per presses o pel que sigui, acabes comprant un producte que en realitat no vols tenir a casa. Però tractem de compartir amb els clients petites coses que pots fer en el dia a dia, i ells també ens ensenyen coses a nosaltres. La iniciativa de la botiga va sorgir quan amb el Francesco vivíem a Itàlia, a Sardenya. Allà hi ha un calendari per a la recollida dels residus, cosa que a Argentina no existia quan jo hi vivia. El responsable de la recollida em va dir que separava malament els productes i em va explicar com ho havia de fer i així va néixer el meu interès per fer les coses bé. També hi va influir el fet de veure cada dia un paisatge preciós —la platja, les roques…—, que és el mateix que em passa a Andorra, on tenim una muntanya molt bonica i que tothom aprecia. Tot i que no hem nascut aquí, vivim aquí, estimem Andorra i volem contribuir a tenir cura del país. Hi ha gent que diu que qui contamina realment són les grans empreses, però aquest és un discurs que ens pot fer oblidar que nosaltres també podem posar el nostre gra de sorra.

El problema es pot atacar des de l’àmbit macroeconòmic i alhora des del microeconòmic…

No has de canviar la teva forma de vida d’un dia per l’altre. Pots fer un petit canvi, al menys un, que puguis mantenir al llarg del temps.

Tornem als intercanvis amb els clients. Quines idees us donen?

Em donen consells sobre com fer la neteja a casa. Per exemple, m’expliquen com netejar el forn amb bicarbonat i àcid cítric, que pots posar la pell d’una llimona al rentaplats per eliminar les males olors, com treure les taques de la roba amb productes naturals… Una senyora em va portar una fotografia d’una solució que havia creat per separar la brossa. Va dividir un calaix de fusta en quatre, hi va posar tapes de colors, ho va decorar…

Com és la vostra clientela? Hi deu haver qui només compra productes de cosmètica, qui només compra accessoris…

Hi ha clients que cada mes fan la compra de productes per a la llar a granel, que venen a buscar sempre el que ja saben que els funciona. També tenim molts turistes que entren perquè als seus països no troben botigues especialitzades en aquesta mena de productes. Hi ha turistes que passen a Andorra tota la temporada d’esquí, per exemple, i van passant per la botiga regularment.

De quins països són els vostres clients?

Prinicpalent d’Andorra, encara que també ens visiten molts turistes dels països veïns, Espanya i França, i d’altres països més llunyans com els Estats Units, Alemanya o Anglaterra, entre d’altres.

Com funciona la venda del producte a granel?

La idea és que portis el teu envàs de casa. Nosaltres fem la tara, omplim l’envàs amb la quantitat que demanis, tornem a pesar i restem la tara, i posem una etiqueta perquè sàpigues quin producte és. El bar del costat també ens dona ampolles d’aigua buides i les fem servir perquè et puguis endur el producte a casa si no portes envàs. I també tenim l’opció de posar-ho en una ampolla de vidre, que venem a un preu molt baix perquè no és el nostre negoci. Hi ha gent que em porta els envasos per matí, abans d’entrar a la feina, i la llista del que volen, i en sortir passen i ho recullen.

També vens fertilitzadores…

És un recipient on pots posar les restes orgàniques. Hi has d’afegir una cullerada d’un substrat casa dia, fermenta i va perdent volum i treu un líquid que, mesclat amb aigua, és un fertilitzant natural molt bo per a les plantes, i pur, sense diluir, serveix per desengreixar les canonades de casa. Tanca hermèticament, de manera que no genera olors ni atrau mosques. I redueixes el volum de residus orgànics que generes. En lloc de baixar la bossa cada cinc o set dies, la baixaràs cada deu o més. I si tens algun amic que tingui hort li pots donar això, que és un gran aliment per a la terra. I si no, esperem que a Andorra es reculli la fracció orgànica aviat.

El Pla Nacional de Residus preveu que el 2025 es reculli la meitat d’aquesta fracció.

Penso que serà molt bo. Quan ens vam instal·lar a Andorra amb el meu marit, buscàvem el contenidor marró, el de l’orgànica, i va ser una gran sorpresa no trobar-lo. Els restaurants i els supermercats generen grans quantitats d’aquest tipus de residu. Al menys, la fruita i verdura no apta per al consum humà es podria donar als animals.

Tinc entès que meraki és una paraula grega que deriva del turc merak, que significa “fer alguna cosa amb amor i amb placer”.

Vol dir fer les coses amb tota l’ànima. Per iniciar un negoci i per fer conscienciació has de sentir passió pel que fas i nosaltres la sentim. I també sentim passió per Andorra i pel planeta.

L’activisme verd no té per què ser dur i sacrificat, oi?

Exacte. Nosaltres volem mostrar que pot ser una cosa divertida, fàcil i que cada petit gest compta. Portem productes pràctics i de dissenys bonics per al dia a dia. Amb el Francesco hem pintat la botiga de colors vius, perquè es gaudeixi l’experiència aquí a la botiga. Una altra cosa molt important per a nosaltres és viure la sostenibilitat com una activitat de família, ja que els nens són el futur i si ho incorporen de petits, ho continuaran amb naturalitat a la seva vida adulta.

Agenda sostenible 2023

L’any passat vam publicar per aquestes dates un calendari dels dies internacionals i dels esdeveniments relacionats amb la sostenibilitat previstos per als dotze mesos que començaven. Els dies internacionals són els mateixos cada any i us remetem a aquell article per conèixer els que se celebraran aquest. El que volem fer ara i aquí és destacar les dates significatives d’enguany pel que fa a aquest tema.

GENERAL

L’any que comença ha estat proclamat per l’Assemblea General de les Nacions Unides com a Any Internacional del Mill. Aquest cereal pot créixer a terres àrides amb una quantitat mínima d’insums i és resilient als canvis climàtics. Així, doncs, constitueix una solució ideal perquè els països augmentin la seva autosuficiència i disminueixin la dependència de la importació de cereals.

Amb data d’1 de desembre de 2022 han entrat en vigor les noves tarifes elèctriques, que suposen un augment del 4% per a les llars amb una potència contractada de 3,3 kW, d’entre el 8 i el 9% per a llars amb una potència d’entre 5,5 i 8,8 kW i del 17% per a les empreses. Una raó més per mirar d’aprofundir en l’estalvi energètic.

Enguany comença el desplegament de la Llei 25/2022, de 30 de juny, d’economia circular (LEC). La Llei d’Economia Circular estableix cinc grans objectius amb horitzó al 2035:

  • Increment fins al 65% del reciclatge
  • Reducció del 15% de la generació de residus urbans
  • Consum d’aigua per sota dels 150 litres per persona i dia
  • Reducció del 50% del malbaratament alimentari
  • Increment fins al 25% de les empreses que treballin en esquemes d’economia circular

GENER

5–8 International Consumer Electronics Show (CES)

Las Vegas

És una de les fires de tecnologia més grans del món. En aquesta edició s’hi presenten novetats en temes relacionats amb la intel·ligència artificial, la realitat augmentada o les criptomonedes, entre d’altres, però també hi tenen un lloc destacat les innovacions vinculades a la sostenibilitat. Un estudi recent d’Accenture assenyala que la transició a productes, serveis i experiències sostenibles pot desbloquejar ingressos de fins a 2.800 milions d’euros en sectors com la mobilitat, la moda, l’energia domèstica, l’alimentació, el transport aeri i marítim, la construcció i la comunicació fins al 2030.

MAIG

Principi mes – VideDressing

El mercat de roba i complements de segona mà de la Massana creix any rere any i ja és una cita consolidada. Té dues edicions l’any: la de primavera i la de tardor, que s’escau a mitjan novembre.

ANDORRA LA MASSANA 11/06/2022 INAUGURACIÓ FESTISPORT. FOTO: EDUARD COMELLAS. COMÚ DE LA MASSANA

13 – Festisport

El dissabte 13 de maig tindrà lloc a la Massana la segona edició del Festisport, un festival que vol ser un aparador per al públic familiar de l’oferta esportiva del país. Entre les múltiples activitats esportives gratuïtes que s’hi programen s’inclou el VideSport, la fira de material esportiu de segona mà, una oportunitat per allargar la vida útil de roba i accessoris.

JUNY

4–7 Cimera Mundial de Transport Públic

Aquest congrés de caràcter biennal se celebrarà enguany a Barcelona i comptarà amb 2.500 participants, 400 empreses i 300 ponents que debatran sobre finançament, sostenibilitat, nous hàbits, oportunitats de negoci.

Principi de mes – Setmana del Medi Ambient

Amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient, que es commemora el 5 de juny, el Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, juntament amb Andorra Sostenible, organitza un seguit d’activitats divulgatives, mentre que els set comuns organitzen la Festa del Medi Ambient, una jornada amb actes per a tota la família al Prat del Roure d’Escaldes-Engordany.

Principi de mes – Mercat de Segona Mà de Canillo

Durant tot un dissabte, el passeig del telecabina s’omple de parades —l’any passat van ser una quarantena— de venda de tota mena de productes de segona mà.

Juny-setembre – Jornades de neteja als dominis esquiables

Les empreses que gestionen les estacions d’esquí acostumen a organitzar a la primavera jornades de neteja en què col·laboren els treballadors de l’estació i els clubsa d’esquí. Solen fer-ho en grups de deu, acompanyats de vehicles i amb un camió per acumular tot el que van recollint.

JULIOL

Mercat d’Encamp

Ja fa anys que està en marxa el mercat de dissabte a la plaça Sant Miquel, amb paradetes variades de fruita i verdura, amb pastisseria, roba d’esport, productes d’Andorra, llanes, flors, artesans especialistes en joies i articles diversos de segona mà. S’acompanya amb directes de música, tallers de jardineria i ds’elaboració productes de neteja ecològics.

SETEMBRE

Mitjan mes – Setmana Europea de la Mobilitat Sostenible i Segura

Aquesta iniciativa sorgida el 1999 se celebra cada any entre el Dia Internacional per a la Protecció de la Capa d’Ozó (16 de setembre) i el Dia Europeu sense Cotxes (22 de setembre). El seu objectiu és promocionar activitats entorn de la mobilitat sostenible i fomentar bones pràctiques i mesures d’acció relacionades amb tots els temes com la qualitat de l’aire, la protecció de la capa d’ozó, el foment dels mitjans de transport nets i la mobilitat responsable.

16 – Cleanup Andorra

Els dos darrers anys, amb motiu del World Cleanup Day, diferents organismes i entitats andorranes han col·laborat per organitzar batudes per netejar boscos. En cada ocasió es retiren de mitjana 500 kg de brossa del medi natural, que se separa i es du a la deixalleria. Presumiblement, enguany es repetirà aquesta acció.

NOVEMBRE

Mitjan mes – Concurs d’Iniciatives Ambientals

El Govern d’Andorra, a través d’Andorra Sostenible, i els comuns col·laboren en l’organització del Concurs d’iniciatives Ambientals, que premia les millors propostes ambientals que fomenten el consum sostenible de productes i recursos, l’educació ambiental, el treball en xarxa, la reducció d’impactes negatius sobre el medi, la conservació i divulgació de valors naturals, la mobilitat sostenible, l’estalvi en el consum d’energia i recursos i la gestió dels residus i orientades cap al concepte de residu zero.

Finals de mes – Setmana Europea de la Prevenció de Residus

El Govern, Andorra Sostenible i els set comuns participen en l’organització d’activitats al país amb motiu de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus. L’objectiu d’aquesta iniciativa és organitzar accions de sensibilització sobre la prevenció de residus. L’edició d’enguany serà la quinzena.

30 novembre – 12 desembre Conferència de l’ONU sobre el canvi climàtic (COP 28)

La 28a sessió de la Conferència de les Parts de la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic es reunirà als Emirats Àrabs Units. L’anterior, celebrada a Xarm el-Xeikh, va acordar proporcionar finançament per pèrdues i danys als països vulnerables durament afectats pels desastres climàtics i va reforçar el compromís de limitar l’augment de la temperatura mundial a 1,5 graus centígrads per sobre dels nivells preindustrials.

DESEMBRE

Mitjan mes – Campanya de recollida de joguines a favor de Càritas

Acabem l’any fent que les famílies amb pocs recursos puguin regalar joguines als petits de la casa i que, de retruc, joguines per estrenar o en bon estat puguin trobar algú que les utilitzi i que no acabin d’aquesta manera a l’abocador. És una tradició molt arrelada al país per aquestes dates: el 2023 serà la 31a vegada que es faci la campanya.

Si coneixes o organitzes actes relacionats amb aquests temes que no apareixen en aquest calendari, informa’ns-en i els inclourem.

Això s’acaba (propòsits per a l’any nou)

Això s’acaba! No, no és un plany catastrofista davant l’emergència climàtica i la contaminació (millor no entrem en aquest terreny perquè ens faríem mal). Volem dir que s’acaba el 2022. Estripem un calendari (ep, si ho fas llença’l al contenidor blau, no a la brossa) i n’encetem un altre. A veure què ens portarà el 2023. Estarem amatents, però no es tracta només de quedar-nos esperant a veure quina sorpresa ens depara el destí sinó de posar també una mica de la nostra part.

És per això que amb el canvi d’any acostumem a fer propòsits. Que no val la pena perquè no en complim ni la meitat? Sí, és difícil canviar les rutines. Un estudi va concloure que el 88% dels propòsits que fem per a l’any nou no es compleixen (el 52% s’abandona el primer mes), però el percentatge dels que no fem que no es compleixen encara és més alt: del 100%.

L’explorador Mike Horn explica sovint que per assolir les fites que es planteja fa un procés triple: imaginar-les, planificar-les i executar-les. Si només imaginem, els obstacles abans esmentats —la força del costum— ens dificultaran la consecució del nostre somni. Per això és important planificar —marcar-se objectius concrets, realistes, mesurables, establir fases, calendaritzar, posar-hi mitjans, valorar beneficis i costos…— i, a la fi, executar —fer un cop de cap, tirar pel dret, tirar-se a la piscina, tirar la capa al toro, saltar cridant al buit…—. Però si no arribem a concebre una idea tampoc la realitzarem.

Volem convidar-vos a posar-vos metes de reducció, reutilització i reciclatge per a aquest any que comença. Quines? Poden ser coses tan simples com portar la carmanyola a la carnisseria, recollir la brossa quan anem a la muntanya (i al mar i quan caminem per la ciutat…), no fer servir productes d’un sol ús, comprar menjar i productes de neteja a granel, regalar, vendre o donar un nou ús a la roba que no fem servir… Les possibilitats són infinites i si voleu més idees aquest blog n’és ple.

Però no tothom vol ni pot fer el mateix. Cadascú té les seves circumstàncies i, sobretot, les seves motivacions. I és que la voluntat de fer una cosa és clau per aconseguir-la. Sovint, empesos per l’ambient immediat o mediàtic, ens fem propòsits en què no creiem realment, que no desitgem. Per reeixir hem de voler-ho de veritat, hem d’estar disposats a invertir-hi molt esforç.

Pensa això: si fas un determinat gest sostenible durant l’any i ningú del teu entorn et segueix, si descobreixes que el camí que has endegat és solitari, estaràs disposat a continuar? Si la resposta és negativa no val la pena que comencis.

Així que et recomanem que escullis accions que realment et motivin. I també que siguis selectiu. No vulguis estirar més el braç que la màniga. Alguns experts recomanen no triar-ne més de tres. Hi ha estudis que diuen que calen 21 dies per crear un hàbit, d’altres parlen de 42 i d’altres, encara, de 66. Si aquest últim fos el cas, això donaria per 5,53 hàbits nous en 365 dies. Però donem-nos un respir i assegurem la jugada: complir tres propòsits en un any és una fita francament lloable.

Vols idees concretes? Doncs podries fer un propòsit de reducció —per exemple, enviar menys correus electrònics i de pas dir les coses en persona, cara a cara—, un de reutilització —com podria ser comprar càpsules de cafè reutilitzables— i un de reciclatgeno llençar l’oli de cuinar per l’aigüera i portar-lo als punts verds de la parròquia—.

Per acabar, defineix bé el teu pla —com ho duràs a terme, com solucionaràs els entrebancs que trobis pel camí— i tingues-lo sempre present, que no se t’oblidi.

Que tingueu bones festes i un 2023 amb menys residus!

Cleanup Andorra: aquest cap de setmana fem dissabte

Aquest dissabte, si la pluja no ho impedeix, se celebrarà la segona edició del Cleanup Andorra que organitzen Rastre Zero, CityXerpa, Andorra Sostenible i Carnet Jove Andorra.

La iniciativa s’emmarca en el World Cleanup Day, una proposta sorgida de l’ONG d’Estònia Let’s Do It World que compta amb el suport de la Unesco i que pretén unir voluntaris, governs i organitzacions del màxim nombre possible de països (actualment són 191) per fer front al problema global dels residus i construir un nou món més sostenible.

Cada voluntari, govern i organització que hi participa s’empesca la millor manera de treballar per a aquest objectiu, però la majoria són accions de caire similar a la que es farà a Andorra: demanar a la gent que “pentini” determinades zones i agafi tota la brossa que trobi. Posteriorment aquests residus es pesen, se separen i es duen a la deixalleria.

És una acció puntual, sí, però us faríeu creus de la quantitat de porqueria que es recull. Ja se sap que quan hi ha moltes mans s’avança ràpid. En xifres concretes: l’any passat, en la primera edició del Cleanup Andorra, 170 voluntaris repartits per sis zones van aplegar 500 kg de brossa.

A més, a banda de deixar les nostres muntanyes fetes una patena, cosa que està molt bé, l’acció també té com a objectiu fer prendre consciència de la necessitat de preservar el nostre entorn, que també té la seva importància. Finalment, aquest tipus d’accions no són obstacle perquè cada cop que surtis d’excursió (a Andorra o a qualsevol altre lloc del món) t’enduguis una bossa per recollir la brossa que vagis trobant pel camí.

Així que t’animem a participar a aquesta festa (si ho vols fer t’has d’inscriure a www.cleanupandorra.com) i a recollir brossa sempre que surtis a caminar o a fer esport a la natura. Per què fer-ho?

• Per sentir-te bé contribuint a que el país llueixi més
• Per passar un dia divertit amb la teva colla
• Per conèixer gent amb sensibilitat pels temes mediambientals
• Per fer activitat física i cremar calories

Si t’hi decideixes, has de tenir en compte les recomanacions que fan els organitzadors:

  1. La seguretat és essencial!

• Recomanem formar equips de mínim dues persones
• Porta guants i calçat adequat per a un entorn de muntanya
• Porta gorra, crema solar i aigua
• Ves amb compte amb el terreny
• Si agafes coses pesades demana ajuda
• Els nens han d’anar acompanyats d’un adult

  1. Mantingues l’entorn

• La vegetació és sensible
• La vida silvestre és millor que ho segueixi essent

  1. Què s’ha de recollir?

• Escombraries i residus
• Reciclables

  1. Què s’ha de deixar?

• Naturalesa
• Animals morts
• Xeringues, agulles i objectes i materials perillosos (consulta un coordinador de la zona)

Enguany està previst que diferents grups facin neteja a les Pardines, el Llac d’Engolasters, els Cortals d’Encamp, els Cortals de Sispony, el Coll d’Ordino i la Rabassa. Ens veiem a la muntanya!