Glossari eco, segueix i suma

Fa poc més d’un any publicàvem una primera edició d’un glossari amb acrònims i neologisme entorn de la sostenibilitat i el reciclatge, i com ja vam avisar aquestes noves paraules van molt més ràpid que els qui redueixen, reutilitzen i reciclen… Per això cal estar al dia i aquí tenim unes quantes noves incorporacions!

Som-hi…

anàlisi del cicle de vida (ACV) o life cycle assessment (LCA) Tècnica per avaluar els impactes ambientals associats a totes les etapes de la vida d’un producte “des del bressol fins a la tomba”, és a dir, des de l’extracció de primeres matèries fins al processament de materials, fabricació, distribució, ús, reparació i manteniment i gestió com a residu (dipòsit o reciclatge).

biocombustibles Combustibles sòlids, líquids o gasosos que s’obtenen de primeres matèries renovables com ara l’escorça o els residus forestals i d’altres materials de plantes. També s’anomenen agrocombustibles quan procedeixen de conreus. 

bookcrossing Terme anglès per denominar el passallibres o sistema de registre i distribució lliure de llibres tot abandonant-los perquè altra gent en puguin gaudir. De cadascun se’n fa un registre, que pot ser inclòs en un distintiu a la portada per tal de poder-ne seguir els successius desplaçaments per internet.

cogeneració d’energia Generació simultània d’energia elèctrica i energia tèrmica utilitzant un únic combustible.

cradle to cradle (C2C) Concepte creat pel químic i enginyer de processos Michael Braungart i l’arquitecte William Mc Donnough, en el qual es basa el llibre del mateix nom. El C2C proposa una nova cultura industrial basada en l’ecologia industrial, l’arquitectura sostenible, l’ecodisseny i la idea de «residu igual a aliment». Un veritable canvi de paradigma en què la producció imita el cicle tancat de la natura. El C2C també és un sistema de certificació ambiental de productes d’àmbit internacional.

decreixement El decreixement sostenible és la transició a una economia més petita amb menys producció i consum. És un plantejament polític, econòmic i social que s’oposa al relatiu consens polític actual sobre el creixement econòmic. El terme neix a la dècada del 1980 —en part amb la tesi de Nicholas Georgescu-Roegen— i per la presa de consciència de les conseqüències del consum de recursos naturals per sobre de la seva generació natural en què es basa la societat de consum (que deriva d’un sistema liberal o capitalista).

biocombustible escorça

ecodisseny Integració dels aspectes ambientals i econòmics en l’etapa de disseny del producte, per tal de reduir els impactes i els costos associats a totes les etapes del seu cicle de vida. L’ecodisseny sostenible és la integració dels aspectes ambientals, econòmics i socials en l’etapa de disseny d’un producte, per tal d’aconseguir un desenvolupament sostenible.

ecoedició És una manera innovadora de gestionar les publicacions amb criteris de sostenibilitat. Consisteix a incorporar en el procés d’edició criteris ambientals i ecosocials que minimitzin els impactes negatius derivats d’aquesta activitat, des del disseny fins a la distribució. Es tracta de tenir presents les matèries primeres emprades, el procés d’impressió, la gestió de l’estoc, l’embalatge utilitzat per a la distribució, i la gestió d’aquesta distribució. L’ecoedició ha de garantir unes condicions laborals dignes a les persones que participen en les diferents parts del procés.

externalitats Són els efectes positius i negatius d’una activitat que causen les accions d’una empresa o agent econòmic a altres empreses o agents. En una anàlisi de cost-benefici, cal comptar com a costos i com a beneficis socials i ambientals les externalitats positives i les negatives, respectivament.

petjada ambiental Suma de les petjades hídrica, climàtica, energètica, de recursos utilitzats i de recursos malbaratats (residus). També se’n diu motxilla ecològica, que mesura la intensitat de material per unitat de servei (IMPS). La contaminació tòxica i l’ús del sòl es mesuren amb els residus i l’impacte que aquests tenen. 

petjada ecològica Suma de les petjades hídriques, energètiques, ambientals. També se’n diu «petjada de la degradació ecològica», ja que mesura l’impacte ambiental negatiu de les nostres accions.

Intercanvi de llibres

silenci verd o en anglès, greenhushing Actitud d’algunes corporacions de mantenir un silenci intencionat sobre les seves accions de sostenibilitat, fins i tot si són reals, efectives i amb un impacte positiu, per por de ser titllades d’empreses que fan greenwashing.

PxR Preparació per a la reutilització. Operacions mitjançant les quals els productes o components dels residus s’utilitzen de nou amb la mateixa finalitat original. Inclouen la comprovació, la neteja o la reparació per tal que puguin ser reutilitzats sense cap altra transformació prèvia. 

terramació Convertir els cossos dels difunts en compost. En anglès, terramation.

traçabilitatSistema utilitzat per identificar el recorregut i la procedència de les matèries primeres amb què està fet un producte. En el cas del paper, per exemple, és conèixer el camí que segueix la fusta des del bosc o la plantació fins al lloc on es converteix en paper i fins al lloc de venda d’aquest.

transició justa Mecanismes de provisió de recursos de precaució i compensació per evitar que els processos de canvi i transformació productiva deixin sense protecció els més febles. És un concepte sindical que també s’ha estès als incentius, ajuts i fiscalitat per dur a terme el principi de “qui contamina paga i qui descontamina cobra”.

24 hores sense residus

Els principis de la reducció de residus (generar-ne menys, reutilitzar, separar per reciclar…) poden semblar complexos o abstractes, en ocasions. Per això hem volgut aterrar-los, posant exemples el més propers i quotidians possible, i per fer-ho hem seguit el model d’una infografia publicada recentment per l’Agència de Residus de Catalunya de com viure 24 hores sense residus.

Hem buscat un cas representatiu d’un bon gruix de la població: algú que treballa 8 hores en una oficina o en serveis o al comerç, tot i que som conscients que hi ha tantes rutines com persones. No és el mateix un bander que un batlle ni un pastisser que un pastor.

Són moltes les coses a canviar des que et lleves fins que te’n vas a dormir, però totes són petites i factibles. Comencem per una, anem seguint i aviat, sense adonar-nos-en, estarem vivint sense gairebé generar residus.

6.30–7.00 h Et lleves

Ventiles la cambra 15 minuts. Si ho fas més estona estàs malbaratant l’energia destinada a esclafar la casa i si ho fas menys promous la multiplicació d’àcars i et tocarà rentar els llençols més sovint.

Tires la cadena del vàter, però abans has posat una ampolla de plàstic plena d’aigua o sorra dins del dipòsit perquè s’ompli abans i cada evacuació suposi una despesa més petita d’aigua.

Et prepares per fer goig quan surtis al carrer amb productes d’higiene comprats a granel. Quan se te n’acabi un, duràs l’ envàs buit a algun establiment especialitzat perquè te’l reomplim.

La dutxa? Rapideta i amb aigua no gaire calenta per accelerar el metabolisme i activar-te.

7.30–8.30 h Vas a la feina

Si pots (que no sempre és així), hi vas caminant, en bicicleta o en transport públic per reduir les emissions de CO2.

8.00–9.00 h Hi arribes

Poses la calefacció a 20º a l’hivern i l’aire condicionat a 25º a l’estiu. Si un company és fredolic pot posar-se una capa més de roba.

Saps que la comunicació digital (llegir un text en pantalla, enviar un correu electrònic…) consumeix menys però consumeix. Per això envies només els correus i Whatsapps imprescindibles i t’aixeques per parlar cara a cara amb els teus companys.

Quan llences papers, dossiers, informes… treus les grapes i clips, fundes de plàstic, etcètera, i llences cada cosa al cubell corresponent. Si no tens recipients per a cada tipus de residu, demanes al teu cap que en posi.

Utilitzes paper reciclat i aprofites els papers escrits per una cara per a esborranys.

Imprimeixes només allò imprescindible i ho fas en blanc i negre i a dues cares.

No compres llaunes de refresc a la màquina de venda automàtica ni et poses aigua del dispensador en gots de plàstic d’un sol ús. Portes de casa una ampolla reutilitzable.

10.30 h Pausa pel cafè

A la granja, demanes que et posin el cafè en el teu vas o termo.

13.00 h Hora de dinar

Portes el dinar de casa amb una carmanyola o un entrepà amb un embolcall reutilitzable. Només fas servir coberts reutilitzables (els portes de casa o els tens a l’oficina). I el dia que compres el dinar en un lloc de menjar preparat demanes que te’l posin a la carmanyola.

18.00–19.00 h Hora de plegar

En acabar la jornada laboral apagues calefacció, llums, ordinadors i impressores.

18.30–19.30 h Vas a comprar

Portes carro de la compra, cistell, bosses de fil lleugeres per a la fruita i verdura, bossa de tela per al pa… I carmanyoles o envasos perquè t’hi posin la carn i el peix —molts súpers d’Andorra ja ho accepten!—.

Compres tot el que es pot a granel. A la secció de carnisseria del súper tens un mostrador amb carn ja preparada amb safata de porexpan i paper film, però t’apropes al taulell i demanes que t’ho tallin al moment i t’ho posin a l’envàs que els facilites.

19.30 h Al gimnàs, al pàdel…

Portes aigua o beguda isotònica en una ampolla reutilitzable. Et dutxes amb sabó i fas servir productes d’higiene comprats a granel en envasos reutilitzables.

21.00 h Hora de sopar

Prepares racions ajustades al que menjaràs. Si en sobra t’ho pots acabar en el proper àpat o fer-ho servir per preparar altres plats per tal de minimitzar el malbaratament alimentari.

22.00–23.00 h Pleguem veles

Utilitzes els mateixos productes d’higiene comprats a granel en envasos reaprofitats que has fet servir al matí.

Poses una petita quantitat de pasta dentífrica al raspall (no cal omplir-lo) i mentre et raspalles les dents tens l’aixeta tancada per no malbaratar aigua.

Fas servir roba de llit de materials naturals, que no genera microplàstics cada cop que la poses a la rentadora. De la roba de llit que hagi exhaurit la seva vida útil en faràs draps o bosses de pa.

Al sofà i al llit, si cal, t’abrigues bé, perquè has abaixat el termòstat a 18–19º… Descansaràs millor.

Mentre dorms, somies que has fet el que calia per assegurar la supervivència i el benestar del medi ambient i de les generacions futures, i l’endemà et lleves optimista i tranquil. I sant tornem-hi.

Això s’acaba (propòsits per a l’any nou)

Això s’acaba! No, no és un plany catastrofista davant l’emergència climàtica i la contaminació (millor no entrem en aquest terreny perquè ens faríem mal). Volem dir que s’acaba el 2022. Estripem un calendari (ep, si ho fas llença’l al contenidor blau, no a la brossa) i n’encetem un altre. A veure què ens portarà el 2023. Estarem amatents, però no es tracta només de quedar-nos esperant a veure quina sorpresa ens depara el destí sinó de posar també una mica de la nostra part.

És per això que amb el canvi d’any acostumem a fer propòsits. Que no val la pena perquè no en complim ni la meitat? Sí, és difícil canviar les rutines. Un estudi va concloure que el 88% dels propòsits que fem per a l’any nou no es compleixen (el 52% s’abandona el primer mes), però el percentatge dels que no fem que no es compleixen encara és més alt: del 100%.

L’explorador Mike Horn explica sovint que per assolir les fites que es planteja fa un procés triple: imaginar-les, planificar-les i executar-les. Si només imaginem, els obstacles abans esmentats —la força del costum— ens dificultaran la consecució del nostre somni. Per això és important planificar —marcar-se objectius concrets, realistes, mesurables, establir fases, calendaritzar, posar-hi mitjans, valorar beneficis i costos…— i, a la fi, executar —fer un cop de cap, tirar pel dret, tirar-se a la piscina, tirar la capa al toro, saltar cridant al buit…—. Però si no arribem a concebre una idea tampoc la realitzarem.

Volem convidar-vos a posar-vos metes de reducció, reutilització i reciclatge per a aquest any que comença. Quines? Poden ser coses tan simples com portar la carmanyola a la carnisseria, recollir la brossa quan anem a la muntanya (i al mar i quan caminem per la ciutat…), no fer servir productes d’un sol ús, comprar menjar i productes de neteja a granel, regalar, vendre o donar un nou ús a la roba que no fem servir… Les possibilitats són infinites i si voleu més idees aquest blog n’és ple.

Però no tothom vol ni pot fer el mateix. Cadascú té les seves circumstàncies i, sobretot, les seves motivacions. I és que la voluntat de fer una cosa és clau per aconseguir-la. Sovint, empesos per l’ambient immediat o mediàtic, ens fem propòsits en què no creiem realment, que no desitgem. Per reeixir hem de voler-ho de veritat, hem d’estar disposats a invertir-hi molt esforç.

Pensa això: si fas un determinat gest sostenible durant l’any i ningú del teu entorn et segueix, si descobreixes que el camí que has endegat és solitari, estaràs disposat a continuar? Si la resposta és negativa no val la pena que comencis.

Així que et recomanem que escullis accions que realment et motivin. I també que siguis selectiu. No vulguis estirar més el braç que la màniga. Alguns experts recomanen no triar-ne més de tres. Hi ha estudis que diuen que calen 21 dies per crear un hàbit, d’altres parlen de 42 i d’altres, encara, de 66. Si aquest últim fos el cas, això donaria per 5,53 hàbits nous en 365 dies. Però donem-nos un respir i assegurem la jugada: complir tres propòsits en un any és una fita francament lloable.

Vols idees concretes? Doncs podries fer un propòsit de reducció —per exemple, enviar menys correus electrònics i de pas dir les coses en persona, cara a cara—, un de reutilització —com podria ser comprar càpsules de cafè reutilitzables— i un de reciclatgeno llençar l’oli de cuinar per l’aigüera i portar-lo als punts verds de la parròquia—.

Per acabar, defineix bé el teu pla —com ho duràs a terme, com solucionaràs els entrebancs que trobis pel camí— i tingues-lo sempre present, que no se t’oblidi.

Que tingueu bones festes i un 2023 amb menys residus!

Setmana Europea de la Prevenció de Residus: moda circular i sostenible

La Setmana Europea de la Prevenció de Residus té com a objectiu organitzar accions de sensibilització sobre la prevenció de residus. L’edició d’enguany —la catorzena— tindrà lloc del 19 al 27 de novembre i està dedicat a la moda i porta com a el lema “generar residus és antiquat” (l’any passat el tema va ser la reducció de residus). A Andorra hi participen el Govern, Andorra Sostenible i els set comuns, entre d’altres.

Ja hem parlat a bastament de la moda —hem entrevistat les impulsores de les marques Andwearis i Color Botanica i hem proposat idees per fer el canvi d’armari i per allargar la vida de la roba—, però val la pena tornar-hi perquè és un dels sectors econòmics que més contamina.

Ho avalen dades com aquestes:

  • Al món i  l’any, la indústria tèxtil consumeix 79.000 milions de m3 d’aigua, emet 1.715 milions de tones de CO2 i produeix 92.000 milions de quilos de residus.
  • Un 35% dels microplàstics presents al medi natural provenen del tèxtil.
  • En els darrers 20 anys, els europeus han comprat un 40% més de roba, la qual cosa significa que la indústria tèxtil és ara responsable del 10% de les emissions mundials de CO2.
  • Això el situa com el quart sector amb més impacte, només superat per l’alimentació, l’habitatge i la mobilitat.
  • De mitjana, cada europeu llença 11,3 kg de roba a l’any: en total, 5,6 milions de tones. Només es recicla l’1% de la roba.

Què es pot fer?

La indústria té la responsabilitat d’actuar per capgirar la situació.

  • Moltes marques subcontracten la producció al sud-est asiàtic perquè els suposa un estalvi de costos. En realitat, el cost és més elevat, però no el tenen en consideració perquè ells no el paguen. Aquestes costos invisibles són l’emissió de CO2 del transport de la roba i la contaminació d’aqüífers, que acabarem pagant entre tots, a banda de tenir els treballadors en unes condicions que la llei no permetria en els països on tenen les seus.
  • Produir localment evita aquestes emissions i crea llocs de treball. Fomenta el talent local i dona vida a les comunitats. Les marques petites acostumen a treballar així perquè no tenen capacitat per entrar en el món del comerç internacional, però no totes ho fan; informa’t abans de comprar.
  • Cal dir que tampoc totes les multinacionals ho fan malament. L’empresa d’impacte social Makers Unite i la marca de roba Patagonia, per exemple, han inaugurat l’United Repair Centre, amb l’objectiu de fer reparacions per a clients de tot Europa. La finalitat és lluitar contra la roba d’usar i llençar, facilitant a les marques la incorporació de la reparació i la reutilització al seu model de negoci.

Nosaltres, els consumidors, podem fer també petites accions que, sumades, poden marcar la diferència.

  • Podem deixar de comprar roba i accessoris de marques que no tenen sensibilitat amb aquests temes. Si som molts els que ho fem ho notaran al compte de resultats i entendran perfectament el missatge que els estem transmetent.
  • Podem comprar de segona mà, per exemple, en mercats com el Vide Dressing edició tardor, els Encants Vintage d’Unicef (novembre), el Vide Dressing de primavera (5 a 7 de maig de 2023), el Vide Esport (13 i 14 de maig), el Mercat de Segona Mà de Canillo (juny) i a botigues socials (Carisma i Càritas) o de segona mà (Segona Vida, segonamaandorra.com, Com Nou).
  • Alerta: aplicacions com Wallapop o Vintedtambé faciliten la compravenda de roba de segona mà, però si no canviem la mentalitat poden resultar contraproduents. Pot passar que acabem comprant més roba perquè aquí és més barata i mantenim el pressupost que hi dediquem o perquè sabent que la podrem revendre en aquestes plataformes portem les peces dos o tres cops i fem una renovació d’armari accelerada.
  • Si comprem roba nova, que els texans siguin sense decolorar (per envellir-los es fa un consum altíssim d’aigua), i la resta, de cotó orgànic (consumeix menys aigua i pesticides) o altres materials naturals (llana, lli, viscosa…).
  • Per allargar la vida de la roba hem de rentar només quan sigui necessari i a baixa temperatura amb detergents ecològics, recosir botons, arreglar descosits i donar un nou ús a la roba (camises sense mànigues, convertir texans en faldilles o bosses, fer draps…).
  • La reparació perllonga la vida útil d’una peça i té un impacte positiu immediat. Per exemple, fer servir una peça durant 9 mesos més redueix les emissions de CO2 d’aquest producte en un 27%, el consum d’aigua en un 33% i els residus en un 22%.

Amb motiu de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus s’han organitzat a Andorra un munt d’activitats que us ajudaran a fer un ús més circular i sostenible de la roba. Totes són gratuïtes, però per a algunes cal inscripció prèvia. Contacteu amb cada comú abans d’anar-hi.

Aquí teniu el programa:

Arriba el fred: confort a casa i a la butxaca

A primers d’octubre, el cap de Govern, Xavier Espot, i la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Silvia Calvó, van anunciar unes mesures que han de permetre assolir un estalvi del 15% del consum energètic aquest hivern. “Cada kilowatt addicional que es consumeixi per sobre d’aquest llindar significaria o bé pèrdues per a FEDA o bé un increment major de preus per al consumidor final”, va advertir Espot.

A Andorra, a causa del clima, el consum de calefacció a cada llar és més elevat que en els països que ens rodegen. El gerent de FEDA Ecoterm, Jordi Travé, sosté que al Principat aquest consum suposa “entre el 50 i el 80% del consum total” de les llars. A Catalunya, en canvi, està al voltant del 40% (la resta del consum, el generen, per aquest ordre: l’aigua calenta, els electrodomèstics, la cuina i la il·luminació).

Ja hem tractat anteriorment en aquest blog maneres de reduir el consum elèctric. Ara ens centrarem en les que afecten l’escalfament dels espais on vivim o treballem.

  • Un bon aïllament suposa fins a un 25% d’estalvi energètic. Deixar que la calor s’escapi per portes i finestres és un disbarat dels grossos. Posa vidres dobles i si t’estàs fent la casa nova o fas obres posa material aïllant a les parets.
  • Amb l’arribada del fred pots fer un petit canvi decoratiu i convertir el teu “palau d’estiu” en un “palau d’hivern”. Amb catifes de pèl reduiràs la pèrdua d’escalfor a través del terra.
  • És convenient ventilar les habitacions per evitar la concentració d’àcars i males olors, però n’hi ha prou amb 10 minuts.
  • Cal fer un bon manteniment de calderes i instal·lacions, per seguretat, en primer lloc, i per garantir-ne la màxima eficiència, en segon. Purga els radiadors cada tardor: l’aire que s’acumula al seu interior dificulta la transmissió de calor.
  • No tapis els radiadors amb teles ni posis mobles o objectes gaire a prop. Això frena la calor i evita que es distribueixi correctament per tota la cambra. En canvi, pots col·locar panells reflectants entre la paret i els radiadors.
  • Evita les pèrdues de calor corrent cortines i abaixant les persianes a la nit. De la mateixa manera, deixa passar el màxim de llum durant el dia i guanyaràs alguns graus de temperatura en dies solellosos.
  • I així com hem vestit les habitacions, cal que nosaltres ens abriguem d’acord amb l’època de l’any. No té sentit anar en màniga curta per casa.

Hem deixat per al final una mesura tant important com les altres –si no més—  i que volem tractar en profunditat. Ens referim al termòstat, sobre el qual tenim tot això a dir:

  • El Govern impulsa una llei que obligarà el sector privat a posar els seus termòstats a un màxim de 20º de temperatura a l’hivern.
  • Ara bé, si aquesta temperatura es considera de confort per a la majoria de la gent, les persones actives se sentiran bé en un espai que estigui entre els 17 i els 19º.
  • Igualment, quan dormim, els edredons i mantes ens proporcionen escalfor i llavors podem abaixar el termòstat a 15–17º.
  • També podem tenir per sota de la mitjana les estances que no fem servir habitualment (amb la porta tancada per evitar que hi fugi la calor) i la cuina, on l’activitat amb forns i fogons ja farà apujar notablement el caliu.
  • Si no tenim termòstats independents en diferents parts de la casa, podem aconseguir aquest diferencial apagant els radiadors allà on vulguem una temperatura més baixa.
  • Òbviament, la temperatura ha d’estar més baixa quan no som a l’edifici. Això ho podem fer de manera manual en entrar i sortir o automàtica, si tenim un termòstat programable.
  • Si aquest és el cas, podem programar les pujades de temperatura per a una hora abans de llevar-nos i d’arribar al lloc, per donar temps a que els espais s’escalfin, i programar també les baixades per a una hora abans de sortir i d’anar a dormir, per aprofitar l’escalfor residual.
  • Finalment, hi ha qui pensa que quan el fred és especialment cru cal pujar el termòstat per compensar. Això és un error: el termòstat intentarà mantenir la temperatura que nosaltres li indiquem i si el fred és més pronunciat ja donarà ordres a la caldera o radiador perquè intensifiqui l’esforç per arribar-hi.

Aquestes diferències d’un o dos graus no són ximpleries. S’estima que cada grau de temperatura que pugem un termòstat suposa un augment del 7% del consum.