Reciclem Bé

Menu
Menu

Categoria: Eco Consells

Publicat a

Internet també contamina

“En un minut es miren 167 milions de vídeos a Twitch, es descarreguen 452.000 hores de sèries de Netflix i es visualitzen 694.000 hores de vídeos de YouTube” escriuen Ivan Mariblanca Flinch i Ivan Mora a “Data centers i circularitat digital”.

Tendim a imaginar, en part perquè ens ho han venut així, que internet és una cosa etèria, immaterial. Oposem el món digital al món físic i ens pensem que tota aquesta informació està al núvol. Però el núvol són enormes centres de dades, amb milers d’ordinadors (parlant en propietat, de servidors) funcionant 24 hores al dia set dies a la setmana els dotze mesos de l’any. Aquests aparells consumeixen energia quan estan en repòs perquè s’escalfen i s’han de refrigerar, i encara més quan els fem treballar: quan fem una cerca en un buscador, quan enviem un correu electrònic, quan pugem o reproduïm música o vídeos, quan juguem en línia…

El món digital contribueix a la reducció d’emissions de CO2. Si fem una videoconferència ens estalviem desplaçar-nos físicament a un lloc i reduïm així les emissions que hauríem generat en agafar un autobús, un cotxe o un avió per assistir físicament a la reunió. Si enviem un correu electrònic no cal talar un arbre per fer el paper de carta i el sobre i no cal que una empresa de missatgeria ho porti al destinatari en una furgoneta.

Però l’impacte d’internet sobre l’ecosistema no és nul. La fabricació d’ordinadors, tauletes, mòbils, encaminadors, servidors i altres aparells és contaminant, i el mateix funcionament d’aquests aparells consumeix molta electricitat.

  • ­Fer una cerca en un buscador emet 0,2 g de CO2.
  • Visitar una pàgina web emet 1,76 g de CO2 a l’atmosfera.
  • Enviar un correu electrònic emet 4 g de CO2 i si porta arxius adjunts pot arribar a deixar una empremta de 50 g.
  • Veure un film des d’una plataforma digital emet 36 g.

El 2021 el tràfic a internet és el triple del que hi havia el 2015. I continua creixent exponencialment. L’streaming, la realitat virtual, el big data, la intel·ligència artificial, el blockchain, l’internet de les coses…  Segons un estudi recent de l’escola parisenca ESCP, les tecnologies digitals són responsables del 4% de les emissions de gas d’efecte hivernacle i s’estima que d’aquí a quatre anys poden arribar a representar el 20%.

La pregunta del milió és: què podem fer per reduir la nostra petjada ecològica quan fem servir internet?

L’ORDINADOR

  • Es recomana apagar-lo si no l’has de fer servir durant 2 hores.
  • Molts aparells (també televisors, equips de música…) segueixen fent un petit consum d’energia quan estan apagats (són els que tenen un pilot vermell encès). Desendolla’ls.
  • Baixa la brillantor de la pantalla. Passar d’un 100 a un 70% redueix el consum del monitor en un 20%.
  • Escriu directament la URL de la pàgina si la coneixes o recupera-la dels favorits del navegador; evita passar pel cercador si pots.

EL CORREU ELECTRÒNIC

  • Evita fer “respondre a tots” si no és necessari.
  • Dona’t de baixa dels butlletins que no llegeixis.
  • Elimina missatges antics (es pot fer automàticament), que ocupen espai als servidors.
  • Si tens la persona a prop, parla-hi en comptes d’enviar-li un correu (això passa més del que ens pensem a la feina!).

EL NÚVOL

  • Mira d’emmagatzemar les teves dades en centres de dades verds o green datacenters, que utilitzen fonts d’energia renovable o estan situats en regions fredes, prop de l’àrtic, el que fa que s’estalviïn molt consum dedicat a refrigeració.

EL TELÈFON I LA TAULETA

  • Per a petites cerques o tasques poc complicades, fes servir el mòbil o tauleta abans que l’ordinador, ja que té un menor consum energètic.

LES TRES ERRES

  • Redueix: compra només els aparells que realment necessitis.
  • Reutilitza: reformateja l’ordinador quan comenci a anar lent i si arriba un punt en què te n’has de desprendre, ven-lo o dona’l a algú a qui encara pugui fer servei.
  • Recicla: porta l’aparell a la minideixalleria, a la deixalleria mòbil o la comunal. A l’app Reciclem Bé, disponible per a mòbils iOS i Android, trobaràs informació al respecte.

És important conèixer l’efecte que tenen les nostres accions, però cal relativitzar: les xifres d’emissió de CO2 esmentades són petites comparades amb els 440 g que emet un cotxe per recórrer un quilòmetre.

Publicat a

Cuina d’aprofitament… molt profitosa

En un post recent proposàvem un seguit d’accions a fer per evitar el malbaratament alimentari. Una d’elles era aprofitar sobres i restes de menjar per preparar altres plats, i ara volem aprofundir en el tema.

La cuina d’aprofitament ha estat practicada per tots els pobles i ha donat lloc a grans troballes, a receptes preuades, per no dir directament reverenciades. Les receptes basades en coses que d’altra manera llençaríem són un exponent extraordinari de creativitat anònima, col·lectiva, una aportació capital a la cultura i una font incessant de plaer gustatiu.

Un exemple d’això, que a més s’escau d’allò més per a aquestes dates, són els canelons. És un plat de pasta que forma part del corpus del patrimoni culinari català, tot i que és originari d’Itàlia (i, remuntant-nos més enrere, hi ha qui diu que xinès, com tota la pasta). El gastrònom Néstor Luján va escriure una Pequeña historia de los canelones, on explica que es va popularitzar a Catalunya durant el segle XIX arran de servir-se en restaurants regentats per italians, que llavors abundaven i tenien una gran reputació. D’aquests establiments, el caneló va passar, amb el temps, a formar part del receptari domèstic.

Es preparava en ocasions especials però va esdevenir, en particular, el plat emblema de Sant Esteve. I això per dos motius: un, que permetia aprofitar les restes del rostit que era costum menjar per dinar per Nadal, i dos, que era un plat d’elaboració lenta, ideal per fer en un festiu com el 26 de desembre.

Us n’expliquem una de les moltes receptes.

  1. Com hem dit, per al farcit s’aprofita el capó o tall que hagi sobrat del dia abans. Ara bé, quan es prepara amb carn comprada s’hi acostuma a posar porc, pollastre i vedella. Es posa en una cassola amb oli o llard i s’hi afegeix tomàquet, ceba, carrota, all, porro i api. Es condimenta amb una fulla de llorer, canyella, sal i pebre. Opcionalment s’hi pot posar romaní, farigola i tòfona. Per amorosir la carn era costum posar-hi fetge de pollastre o cervellet de xai i avui hi ha qui ho fa amb foie micuit.
  2. Ha de coure al forn a 190º durant 45 minuts. Passat aquest temps s’hi afegeix un bon raig de vi ranci o conyac i es deixa durant una hora a 150º. Ho retirem, desossem i traiem la pell del pollastre i la canyella, hi afegim molla de pa sucada en llet i ho triturem. Queda millor si es fa amb una trituradora manual: que quedi esmicolat però no fet puré.
  3. Mentre la carn és al forn podem anar preparant la beixamel. Posem en una paella grossa parts iguals de mantega i farina i quan sigui fos ho cobrim amb una bona quantitat de llet, un polsim de nou moscada, sal i pebre blanc. Quan hagi bullit dos minuts ho retirem del foc i anirà agafant una consistència pastosa.
  4. És el torn de coure la pasta. La posem 10 minuts en aigua bullint, amb sal, tenint cura que les plaques no s’enganxin entre elles. Les traiem i les assequem sobre un drap net que haurem posat sobre el taulell.
  5. Posem una cullerada de carn picada a cada caneló i l’enrotllem. Posem una capa de beixamel en una safata que pugui anar al forn (per exemple tipus Pyrex), els canelons, tots en la mateixa direcció per facilitar trobar-los quan els servim, ho cobrim amb la beixamel restant, ratllem formatge per sobre (emmental, parmesà, gruyère o formatge de cabra semisec) i ho posem a gratinar a 220º durant 10 minuts. I ja ho tindrem.

Gaudiu de les festes amb alegria i evitant malbaratar aliments. Que aprofiti (i mai millor dit)!

Publicat a

Per Nadal, més reciclatge que mai

Per Nadal ens posem les millors gales, fem regals (als fills, als pares, a la parella, als companys de feina), cuinem per a tota la família… Durant el cicle d’aquestes festes hi ha molts dies assenyalats, cadascun amb la seva tradició. Això suposa un seguit de moments en què podem fer accions per reduir el nostre impacte en el medi. Analitzem-los un per un:

Arbre de Nadal

Els arbres sintètics tenen una gran petjada ecològica (és a dir que en el seu procés de fabricació i transport s’emet molt CO2 a l’atmosfera), mentre que els naturals absorbeixen diòxid de carboni i alliberen oxigen. Si tens jardí, en comptes de tallar un arbre i posar-lo a la sala d’estar per decorar-lo, pots guarnir un dels que tinguis fora. I si l’entres, planta’l amb les arrels en un test suficientment gran i allunyat de fonts de calor perquè puguis replantar-lo passat festes. I si no tens aquesta opció, contacta els serveis comunals perquè en facin llenya, estelles o compost.

Decoració

Pots crear un ambient realment càlid amb espelmes, sempre que tinguis una mica de cura. Si fas servir enllumenat elèctric utilitza LEDs, que tenen un consum un 90% inferior a les bombetes tradicionals, i desconnecta’l quan ningú n’estigui gaudint.

Les garlandes i altres elements decoratius es poden guardar al cap de casa o al traster i utilitzar any rere any, buscant combinacions noves o incorporant algun element nou de tant en tant si vols que cada Nadal tingui un estil diferent. També pots aprofitar per fer manualitats tot recuperant retalls i materials que d’una altra manera llençaries.

Regals

Regalar és com comunicar: hi ha un emissor, un receptor i un missatge. Els tres elements són importants. No hi ha regal més personal, més autèntic, que aquell que fem pensant expressament en la persona que el rebrà. Per això un regal fet a mà té tot el sentit.

Pensa també a regalar allò que la persona realment necessita, allò que sabem que farà servir. Si compres el regal, fes-ho en botigues locals o de productors de proximitat. O fes regals solidaris, creats per col·lectius de risc: així estaràs fent dos regals pel preu d’un. I no et deixis portar per anuncis cridaners i busca regals duradors, tant en el concepte com en les matèries primeres amb què estan confeccionats.

Per a l’embalatge evita el plàstic i si pots reutilitza materials. Una possibilitat és fer servir la tècnica japonesa del furoshiki, que consisteix a embolicar regals amb teixits vells.

I quan et facin regals a tu, mira de no estripar el paper per poder-lo reaprofitar i plega el cartró del packaging i separa plàstic, vidre, etc. per dur cada cosa al contenidor que li correspon.

Actes socials

En la mesura del possible, evita comprar cotilló de plàstic. Aviat serà il·legal, però pots avançar-t’hi i fer un gest positiu per al medi ambient.

D’acord amb la FAO, un terç dels aliments produïts anualment per a consum humà s’acaba llençant. Per evitar-ho, planifica bé els àpats i prepara les quantitats justes per a cada convit.

Si tot i així ha sobrat menjar, aprofita’l l’endemà. Els canelons de Sant Esteve, per exemple, són una menja exquisida que es va idear precisament per recuperar la carn sobrant del dinar de Nadal.

I és que el Nadal és una època d’abundància i això ens ofereix moltes ocasions per ser més sostenibles. Gaudim de les festes amb la satisfacció afegida que estem contribuint a la preservació de l’entorn!

Per si no ens llegim abans, aprofitem per desitjar-vos un bon Nadal i un futur sostenible!

Publicat a

Què es pot fer per evitar el malbaratament alimentari

Sabies que el menjar que es llença a les escombraries també té un impacte en el medi ambient? És matèria orgànica que es descompon ràpidament, cert, però produir i transportar aliments comporta un consum elevat de recursos naturals i l’emissió de gasos contaminants i llançar-los significa que aquest consum és en va. A més, és un problema social greu, perquè llençar menjar quan molta gent passa gana és inacceptable.

Algunes dades

No tenim dades d’Andorra, però l’Agència Catalana de Residus estima que a Catalunya es malbaraten més de 260.000 tones d’aliments cada any, amb les quals es podrien alimentar 500.000 persones durant el mateix període. A França són 10 milions de tones. I arreu del món diversos estudis situen entre el 14 i el 30% els aliments produïts que acaben a les escombraries.

Si bé a Andorra no hi ha gent que pateixi fam (entesa com a carència continuada, crònica, d’aliments, que pot conduir a patir moltes malalties i fins i tot a la mort) sí que hi ha casos de precarietat alimentària (gent amb ingressos molt baixos que segueix una dieta molt simple i monòtona, poc nutritiva) i d’inseguretat alimentària (no tenir assegurats tres àpats al dia).

Què puc fer-hi jo?

  1. Fes una llista de la compra i així no et deixaràs portar per impulsos i no acabaràs comprant coses que no consumiràs. Filem més prim: ves a comprar amb la panxa plena i et serà molt més fàcil subjectar-te a allò que hagis previst.
  2. Organitza la nevera, els armariets i el rebost. Col·loca els nous productes al darrera, així consumiràs primer els que caduquen més aviat.
  3. Molts plats de la nostra gastronomia sorgeixen de l’anomenada cuina d’aprofitament. És el cas dels canelons (fets amb el rostit del dia anterior) o de la sopa de pa (feta amb pa sec), per exemple. D’un plàtan madur en podem fer un batut o, amb sucre i llimona, unes farinetes per esmorzar. Les restes de verdures, carn i peix poden servir per fer brous i fumets. La llista és interminable, però no cal seguir, el concepte està clar.
  4. Cuina els aliments que fan cara de començar a pansir-se i t’aguantaran un o dos dies més. Si en fas conserves (de tomàquet, melmelades de fruites…) et duraran ben bé un any. I també els pots congelar.
  5. Allò que no t’acabis en una menjada pot constituir el plat principal o complement de la següent. Això que t’estalvies de cuinar!
  6. Si no serveix per a les persones, pot servir per als animals. Si tens sort de tenir terreny, compra gallines: es menjaren les teves restes i et donaran ous (frescos i de quilòmetre zero!)
  7. I si no serveix per als animals, fes-ne compostatge. Al cap d’un temps tindràs un adob ben nutritiu per a les teves plantes.
  8. Que surts a menjar a fora? Cap problema, pots seguir lluitant contra el malbaratament. Tot el que sobri demana que t’ho posin en una carmanyola. Ningú et mirarà malament: gairebé tots ho veiem com un gest a favor de la sostenibilitat i ens dol més llençar el menjar.

Sí, però això és insignificant. Els que haurien de fer alguna cosa són restaurants i supermercats…

Ja ho fan. Si més no, alguns. Moltes empreses duen els productes que estan a punt de caducar al Banc d’Aliments de Càritas Andorrana o a la Botiga Solidària Creu Roja, i allà s’ocupen de fer-los arribar a persones necessitades abans de la data que marca l’etiqueta. I alguns supermercats i botigues de queviures fan descomptes en productes que s’apropen a la seva data de caducitat.

Publicat a

Canvi d’estació, canvi d’armari, canvi d’hàbits

Aquí dalt, a muntanya, sabem que arribat l’octubre, per molt que alguns dies llueixi el sol, el fred ha vingut per quedar-se. Ni l’estiuet de Sant Martí ens salvarà. Així que és hora de fer el canvi d’armari, i a Reciclem Bé aprofitem per proposar-te que et plantegis seriosament ser sostenible també en aquest àmbit.

Comença per prendre consciència de la roba que tens. Buida l’armari i abans de tornar a col·locar cada peça se’t pensa bé si:

  1. La vols conservar
  2. Tens dubtes sobre si conservar-la o no
  3. Te’n vols desprendre

Et recomanem coses a fer en cadascun d’aquests escenaris.

a) La vols conservar

  • Ordena-la de manera que el màxim de peces estiguin a la vista, que totes tinguin les mateixes oportunitats de sortir de l’armari algun dia. Allò que quedi amagat no t’ho acabaràs posant.
  • Renta la roba amb la quantitat justa de sabó i, preferiblement, amb sabó ecològic. Evita suavitzants industrials i canvia’ls per vinagre o productes casolans, menys agressius amb la roba i amb el medi.

b) Tens dubtes sobre si conservar-la o no

  • Hi ha peces que convoques a cada partit i que al final sempre es queden a la banqueta. Dona’ls una oportunitat de jugar i jutja després si les vols a l’equip o no.
  • Prova combinacions noves. Potser aquella brusa no casava amb la faldilla però lliga de meravella amb els texans.
  • Si la peça està malmesa mira si es pot reparar. Un botó es pot cosir, a un forat al colze hi pots posar un pedaç, una camisa estripada es pot convertir en un mocador o en un drap…
  • Això s’ha fet sempre, però ara ha tornat convertit en una moda que, com totes les modes, va acompanyada pels seu neologisme: upcycling. Busca #UpcyclingFashion a Instagram, Pinterest o YouTube i descobriràs moltes idees per donar nova vida a peces aparentment insalvables.

c) Te’n vols desprendre

  • Si la peça està en bon estat, si és encara aprofitable, pots donar-la, ja sigui a algú que coneguis a qui creguis que pot escaure o bé anònimament, portant-la a botigues de segona mà que dediquen els guanys a ajudar col·lectius i persones necessitades. D’aquestes a Andorra en tenim dues: Càritas i Carisma. Encamp ofereix també un rober solidari perquè les famílies que ho necessiti puguin proveïr-se de vestuari, entre d’altres coses.
  • També ho pots vendre a través d’alguna app o xarxa social especialitzada, com ara Wallapop.
  • I si la peça és irrecuperable? No la llencis al rebuig. Els teixits tenen el seu propi contenidor, de color lila. A Andorra n’hi ha a Encamp, a l’aparcament comunal del Prat de l’Areny; a Sant Julià de Lòria; i a Escaldes-Engordany, a la minideixalleria. I també la pots portar a les deixalleries.
  • Però què passa exactament amb la roba que deixem al contenidor lila? Els respectius comuns la porten a CTRASA, on s’emmagatzema per ser exportada a la cooperativa catalana Roba Amiga, que promou la inserció de persones en situació o amb risc d’exclusió social.
  • Hi ha molt camí per recórrer en aquest cap i és important fer-ho bé. La Comissió Europea calcula que per cada quilo de roba que es reutilitza i no és conduit a un centre de tractament per a incineració, s’evita l’emissió de 3,169 kg de CO2. Però gairebé el 90% del residu tèxtil no acaba en el punt de recollida adequat.

Finalment, has cosit i fet upcycling i has provat noves combinacions, has venut i regalat el que no et poses i has portat les peces insalvables als contenidors liles, però has de (o vols) renovar el rober i estrenar alguna peça. En aquest cas, llegeix aquests consells finals.

Comprar roba

  • Compra peces de la major qualitat possible dins del teu pressupost. Et durarà més i possiblement t’acabi sortint més barat que comprar roba de millor preu que hauràs de substituir al cap de poc temps perquè s’haurà fet malbé.
  • Busca marques amb consciència ecològica, que treballin amb materials orgànics o reciclats. Recolza el comerç local o de proximitat i el comerç just. Assegura’t que usin poc embalatge i que facin enviament sense ús de plàstic.

Revisa periòdicament l’app Reciclem Bé (iOS i Android) per trobar més consells d’aquest tipus.

Large leather sofa with a bunch of different things