Arxius de Eco Consells - Pàgina 7 de 10

27 d'octubre de 202116 de desembre de 2021

Què es pot fer per evitar el malbaratament alimentari

Sabies que el menjar que es llença a les escombraries també té un impacte en el medi ambient? És matèria orgànica que es descompon ràpidament, cert, però produir i transportar aliments comporta un consum elevat de recursos naturals i l’emissió de gasos contaminants i llançar-los significa que aquest consum és en va. A més, és un problema social greu, perquè llençar menjar quan molta gent passa gana és inacceptable.

Algunes dades

No tenim dades d’Andorra, però l’Agència Catalana de Residus estima que a Catalunya es malbaraten més de 260.000 tones d’aliments cada any, amb les quals es podrien alimentar 500.000 persones durant el mateix període. A França són 10 milions de tones. I arreu del món diversos estudis situen entre el 14 i el 30% els aliments produïts que acaben a les escombraries.

Si bé a Andorra no hi ha gent que pateixi fam (entesa com a carència continuada, crònica, d’aliments, que pot conduir a patir moltes malalties i fins i tot a la mort) sí que hi ha casos de precarietat alimentària (gent amb ingressos molt baixos que segueix una dieta molt simple i monòtona, poc nutritiva) i d’inseguretat alimentària (no tenir assegurats tres àpats al dia).

Què puc fer-hi jo?

Fes una llista de la compra i així no et deixaràs portar per impulsos i no acabaràs comprant coses que no consumiràs. Filem més prim: ves a comprar amb la panxa plena i et serà molt més fàcil subjectar-te a allò que hagis previst.
Organitza la nevera, els armariets i el rebost. Col·loca els nous productes al darrera, així consumiràs primer els que caduquen més aviat.
Molts plats de la nostra gastronomia sorgeixen de l’anomenada cuina d’aprofitament. És el cas dels canelons (fets amb el rostit del dia anterior) o de la sopa de pa (feta amb pa sec), per exemple. D’un plàtan madur en podem fer un batut o, amb sucre i llimona, unes farinetes per esmorzar. Les restes de verdures, carn i peix poden servir per fer brous i fumets. La llista és interminable, però no cal seguir, el concepte està clar.
Cuina els aliments que fan cara de començar a pansir-se i t’aguantaran un o dos dies més. Si en fas conserves (de tomàquet, melmelades de fruites…) et duraran ben bé un any. I també els pots congelar.
Allò que no t’acabis en una menjada pot constituir el plat principal o complement de la següent. Això que t’estalvies de cuinar!
Si no serveix per a les persones, pot servir per als animals. Si tens sort de tenir terreny, compra gallines: es menjaren les teves restes i et donaran ous (frescos i de quilòmetre zero!)
I si no serveix per als animals, fes-ne compostatge. Al cap d’un temps tindràs un adob ben nutritiu per a les teves plantes.
Que surts a menjar a fora? Cap problema, pots seguir lluitant contra el malbaratament. Tot el que sobri demana que t’ho posin en una carmanyola. Ningú et mirarà malament: gairebé tots ho veiem com un gest a favor de la sostenibilitat i ens dol més llençar el menjar.

Sí, però això és insignificant. Els que haurien de fer alguna cosa són restaurants i supermercats…

Ja ho fan. Si més no, alguns. Moltes empreses duen els productes que estan a punt de caducar al Banc d’Aliments de Càritas Andorrana o a la Botiga Solidària Creu Roja, i allà s’ocupen de fer-los arribar a persones necessitades abans de la data que marca l’etiqueta. I alguns supermercats i botigues de queviures fan descomptes en productes que s’apropen a la seva data de caducitat.

7 d'octubre de 202128 de juny de 2022

Canvi d’estació, canvi d’armari, canvi d’hàbits

Aquí dalt, a muntanya, sabem que arribat l’octubre, per molt que alguns dies llueixi el sol, el fred ha vingut per quedar-se. Ni l’estiuet de Sant Martí ens salvarà. Així que és hora de fer el canvi d’armari, i a Reciclem Bé aprofitem per proposar-te que et plantegis seriosament ser sostenible també en aquest àmbit.

Comença per prendre consciència de la roba que tens. Buida l’armari i abans de tornar a col·locar cada peça se’t pensa bé si:

La vols conservar
Tens dubtes sobre si conservar-la o no
Te’n vols desprendre

Et recomanem coses a fer en cadascun d’aquests escenaris.

a) La vols conservar

Ordena-la de manera que el màxim de peces estiguin a la vista, que totes tinguin les mateixes oportunitats de sortir de l’armari algun dia. Allò que quedi amagat no t’ho acabaràs posant.

Renta la roba amb la quantitat justa de sabó i, preferiblement, amb sabó ecològic. Evita suavitzants industrials i canvia’ls per vinagre o productes casolans, menys agressius amb la roba i amb el medi.

b) Tens dubtes sobre si conservar-la o no

Hi ha peces que convoques a cada partit i que al final sempre es queden a la banqueta. Dona’ls una oportunitat de jugar i jutja després si les vols a l’equip o no.

Prova combinacions noves. Potser aquella brusa no casava amb la faldilla però lliga de meravella amb els texans.

Si la peça està malmesa mira si es pot reparar. Un botó es pot cosir, a un forat al colze hi pots posar un pedaç, una camisa estripada es pot convertir en un mocador o en un drap…

Això s’ha fet sempre, però ara ha tornat convertit en una moda que, com totes les modes, va acompanyada pels seu neologisme: upcycling. Busca #UpcyclingFashion a Instagram, Pinterest o YouTube i descobriràs moltes idees per donar nova vida a peces aparentment insalvables.

c) Te’n vols desprendre

Si la peça està en bon estat, si és encara aprofitable, pots donar-la, ja sigui a algú que coneguis a qui creguis que pot escaure o bé anònimament, portant-la a botigues de segona mà que dediquen els guanys a ajudar col·lectius i persones necessitades. D’aquestes a Andorra en tenim dues: Càritas i Carisma. Encamp ofereix també un rober solidari perquè les famílies que ho necessiti puguin proveïr-se de vestuari, entre d’altres coses.

També ho pots vendre a través d’alguna app o xarxa social especialitzada, com ara Wallapop.

I si la peça és irrecuperable? No la llencis al rebuig. Els teixits tenen el seu propi contenidor, de color lila. A Andorra n’hi ha a Encamp, a l’aparcament comunal del Prat de l’Areny; a Sant Julià de Lòria; i a Escaldes-Engordany, a la minideixalleria. I també la pots portar a les deixalleries.

Però què passa exactament amb la roba que deixem al contenidor lila? Els respectius comuns la porten a CTRASA, on s’emmagatzema per ser exportada a la cooperativa catalana Roba Amiga, que promou la inserció de persones en situació o amb risc d’exclusió social.

Hi ha molt camí per recórrer en aquest cap i és important fer-ho bé. La Comissió Europea calcula que per cada quilo de roba que es reutilitza i no és conduit a un centre de tractament per a incineració, s’evita l’emissió de 3,169 kg de CO₂. Però gairebé el 90% del residu tèxtil no acaba en el punt de recollida adequat.

Finalment, has cosit i fet upcycling i has provat noves combinacions, has venut i regalat el que no et poses i has portat les peces insalvables als contenidors liles, però has de (o vols) renovar el rober i estrenar alguna peça. En aquest cas, llegeix aquests consells finals.

Comprar roba

Compra peces de la major qualitat possible dins del teu pressupost. Et durarà més i possiblement t’acabi sortint més barat que comprar roba de millor preu que hauràs de substituir al cap de poc temps perquè s’haurà fet malbé.

Busca marques amb consciència ecològica, que treballin amb materials orgànics o reciclats. Recolza el comerç local o de proximitat i el comerç just. Assegura’t que usin poc embalatge i que facin enviament sense ús de plàstic.

Revisa periòdicament l’app Reciclem Bé (iOS i Android) per trobar més consells d’aquest tipus.

Large leather sofa with a bunch of different things

29 de setembre de 202129 de setembre de 2021

Dona una segona vida als teus pneumàtics vells

Els pneumàtics de cotxes i motos, un cop han acabat la seva vida útil, es converteixen en un residu no biodegradable: si es llencen en un abocador poden passar prop de 1.000 anys abans no es desintegrin.

Quan canvies els pneumàtics del teu vehicle, dels vells se’n pot fer càrrec el taller mecànic o pots portar-los a la deixalleria tu mateix (a l’app ReciclemBé, disponible per a iOS i Android, trobaràs els tipus de deixalleries on ho pots portar). En tots dos casos, s’exportaran a Espanya perquè siguin reciclats per alguna de les empreses que tenen concedida la gestió d’aquest residu, anomenat pneumàtic fora d’ús o PFU. Aquestes empreses reciclen els pneumàtics i els donen nous usos. Un 30% es cremen per obtenir energia en centrals de producció de ciment, mentre que el restant 70% es fa servir per crear gespa artificial, asfalt de carretera (molt menys sorollós que el normal), sòls de seguretat i de parcs infantils, dipòsits d’aigua o barreres de contenció de seguretat, entre d’altres aplicacions.

Però un pneumàtic que ha perdut el dibuix de la sola i no és segur per circular continua tenint propietats interessants. El cautxú, que és el principal material de què es compon, és elàstic i amorteix els impactes, i és un bon aïllant tèrmic i acústic. També és fàcilment manipulable, cosa que el converteix en un material ideal per fer-se un mateix tota mena de mobles, jocs i accessoris.

Per exemple, pots fer topalls amb trossos de neumàtic per posar a les parets del garatge i no ratllar o abonyegar el cotxe quan l’aparquis. Com que suporta tan bé la intempèrie, pots fer-ne mobiliari de jardí: tauletes, cadires, jardineres…

Un altre ús estès en exterior és fer-ne gronxadors o altres jocs per a la canalla com cavallets, balancins o circuits per fer equilibris.

El cautxú vell no és un material gaire apropiat per a interiors, però per internet trobaràs una pila de blogs i vídeos que expliquen com folrar els pneumàtics per fer-los més atractius. Els materials més habituals són la corda i el ganxet, però les possibilitats són infinites. Fins i tot amb una capa de pintura poden encaixar bé en segons quins estils de decoració. Per exemple, per fer un revister. I les formes arrodonides que tindran les cadires, tauletes o pufs poden donar una aire pop als teus espais.

23 de setembre de 20212 de novembre de 2021

Estalvi energètic a la llar

Ara que ha arribat la tardor i començarem a passar més hores sota teulat i segurament haurem d’engegar la calefacció, us oferim una sèrie de consells que us poden ajudar a abaratir la factura de la llum. A més, hi guanyarem tots: la teva butxaca i el medi ambient.

1. Si has de fer obres aprofita per instal·lar vidres dobles i per aïllar la casa d’acord a les condicions climàtiques del lloc on vius. La inversió que facis, sempre que sigui proporcionada, t’ajudarà a estalviar molts diners en calefacció i aire condicionat.

2. Igualment, si has de canviar els electrodomèstics mira de comprar-ne dels que consumeixin menys. Per identificar-los existeix una taula alfabètica que va de la A a la G, on la A és l’eficiència màxima, i la G, la mínima. Per ajudar els consumidors a interpretar aquest codi, cada lletra té un color que va del verd al vermell, com en un semàfor. Cal tenir en compte, però, que un rentaplats pot tenir una puntuació diferent pel que fa al consum elèctric i al d’aigua.

3. També les bombetes poden ser més o menys eficients. Una bombeta LED de 7 W fa la mateixa llum que una d’incandescent de 60 W, de manera que suposa un consum elèctric del 12% (o un estalvi del 78%).

4. Comprova quina potència tens contractada. Com més alta sigui més car serà el rebut de la llum, encara que ho tinguis tot apagat. Però no contractis tampoc una potència massa baixa o cada vegada que utilitzis el forn et saltaran els ploms…

5. Desendolla els aparells que no facis servir. Avui dia, la majoria, quan els apagues no s’apaguen realment sinó que queden en stand-by. Això es veu per un pilot vermell. Si està encès, fa un consum de corrent molt baix, però que acumulat al llarg del dia, del mes i de l’any passa a ser considerable. Desendolla’l o endolla’l a una regleta amb interruptor i apaga’l quan no facis servir l’aparell.

6. Regula els radiadors amb un termòstat programable. Així podràs pujar la temperatura una estona abans de l’hora en què normalment arribis a casa i abaixar-la a l’hora habitual de sortida. I el dia que facis un horari diferent el podràs reajustar manualment.

7. Altres ginys domòtics et poden ajudar a programar, ajustar, controlar i en definitiva reduir el consum energètic. Poden suposar un cost important i has de valorar si el benefici que n’obtindràs et compensa, però val la pena estudiar-ho.

8. No tapis els radiadors ni amb roba treta de la rentadora que vulguis eixugar ni amb mobiliari que obstrueixi el seu camp d’acció. Així aprofitaràs al màxim el seu potencial.

9. Gradua el termòstat. Cada grau de temperatura que baixis suposa un important estalvi energètic. Es considera que la temperatura de confort a la llar se situa entre els 18 i 21º, i entre els 16 i 18º per a les persones actives. Si acostumes a posar la temperatura molt més alta baixa-la una mica cada dia i t’hi aniràs adaptant.

10. I com que amb un consell més fem números rodons —arribem al decàleg— et recordem que a l’app Reciclem Bé, disponible per a iOS i Android, trobareu més consells per estalviar a la llar.

17 de setembre de 2021

Ofegats en plàstic!

El plàstic és un material dúctil amb infinitat d’aplicacions, però la seva producció i eliminació suposen greus problemes per al medi ambient. Per fabricar-lo s’utilitza principalment petroli, un recurs no renovable, i s’emeten grans quantitats de gasos contaminants a l’atmosfera. I quan ja no el fem servir triga segles a desaparèixer i embruta ciutats i platges i, descompost en partícules minúscules —els microplàstics—, s’introdueix en el sistema digestiu de moltes animals i els pot provocar malalties i fins i tot la mort.

Els plàstics són tan abundats que resulta difícil copsar les xifres que us presentem a continuació:

La producció mundial de plàstics ha augmentat de manera exponencial de 2,3 milions de tones el 1950, quan se’n va iniciar l’ús, a 162 milions el 1993 i a 448 milions el 2015.

S’estima que de la dècada de 1950 s’han produït més de 8.300 milions de tones de plàstic.

Actualment, només es recicla el 9% del plàstic que es produeix. El 12% s’incinera, i la major part, el 79%, acaba en abocadors o en el medi ambient.

La meitat dels plàstics que es fabriquen són envasos. En altres paraules, el 50% de tot el plàstic produït està concebut per ser utilitzat un sol cop i ser llençat a les escombraries.

Cada minut es venen 1 milió d’ampolles i 5 bilions de bosses de plàstic d’un sol ús.

Les bosses de plàstic tenen de mitjana una vida útil de 12 minuts.

Han de passar com a mínim 100 anys perquè el plàstic es degradi, xifra que segons el tipus de plàstic pot arribar als 500.

Cada any s’aboquen 13 milions de tones de plàstic al mar.

S’han trobat plàstics a 10.000 metres de profunditat.

S’han identificat cinc zones de concentració conegudes com a sopes de plàstics: una a l’Índic, dues a l’Atlàntic (Nord i Sud) i dues al Pacífic (Nord i Sud).

Cada any, més d’1 milió d’aus i més de 100.000 mamífers marins moren a conseqüència dels plàstics que arriben al mar.

Aquestes dades són alarmants, però el desànim no és bon conseller i per això volem tancar aquest article amb un bri d’esperança. Nosaltres som el problema i nosaltres podem ser la solució.

Què podem fer, doncs, per canviar aquesta situació? És evident: reduir el consum de plàstic. Com?

Portant sempre bosses de tela o de qualsevol altre material, però reutilitzables, quan anem a comprar.
Comprant productes amb el mínim volum possible d’envàs, per exemple: a granel.
No comprant aigües, sucs ni refrescos en ampolla de plàstic. Els sucs te’ls pots fer tu mateix a casa i a la feina pots tenir una ampolla d’aigua de vidre (o de plàstic reutilitzable).
No comprant racions envasades en poliestirè expandit (Porexpan). Per exemple, no agafem del lineal dues cuixes de pollastre envasades, demanem al carnisser que ens les posi en paper de cera.
No comprant càpsules de cafè o, si més no, reutilitzant-les.
No utilitzant productes d’un sol ús com plats, coberts, gots, canyetes, encenedors, bolígrafs…
Comprant productes de neteja de la llar a granel i duent l’envàs actual a reomplir.

I és que és qüestió d’escollir entre el planeta i el plàstic; tots dos no hi caben.