Reciclem Bé

Vols saber com arriba l’aigua a casa teva?

L’aigua és un bé escàs i essencial per garantir la sostenibilitat del medi ambient i el benestar i la qualitat de vida de les persones. A Andorra la disponibilitat per al consum humà està assegurada fins al 2050, però la captació d’aigua pot veure’s afectada a l’estiu, quan els cabals són més baixos i la demanda augmenta pel turisme i l’agricultura, segons l’estudi Evolució dels usos dels recursos hídrics i possibles tensions en escenaris de canvi climàtic a Andorra.

Això és cada cop més palpable: aquest hivern el mantell nival ha estat molt petit. Les escasses nevades, acompanyades del fort vent, han fet que a l’estació de Sorteny es registrés 1,65 m de gruix de neu, quan el 90% de les observacions històriques en la mateixa data es troben per sobre d’aquest valor.

El 22 de març és el Dia Mundial de l’Aigua i enguany s’han programat a Andorra diverses iniciatives que tenen com a objectiu millorar el coneixement d’aquest element essencial per a la vida. La Fundació Marcel Chevalier i Andorra Recerca + Innovació organitzen diumenge la ruta interpretativa “Les Bons, entre rius i fonts”, que permetrà descobrir com l’home ha utilitzat de manera ancestral l’aigua subterrània i com l’ha emmagatzemat.

Per la seva banda, el Comú d’Encamp proposa avui i demà (22 i 23 de març) sengles jornades de portes obertes a l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) de les Pardines. L’objectiu és que els assistents puguin saber com l’aigua arriba fins a casa seva i conèixer de prop el sistema d’abastiment i tractament que du a terme el Comú per arribar a tota la població.

La visita acaba amb una explicació que ajuda a visualitzar com els hàbits de cadascú poden afectar la disponibilitat d’aigua de la parròquia. Per exemple, ¿sabíeu que si un dia tots els habitants d’Encamp deixessin l’aixeta oberta mentre es renten les dents buidarien completament la piscina principal de captació? Aquest és el càlcul: 10 litres/minut x 3 minuts x 12.995 habitants = 779.700 litres.

Les jornades estan obertes a tothom però les places són limitades i per això es recomana inscriure-s’hi omplint el formulari del web del Comú o trucant al 873 200.  Els inscrits obtindran un airejador per a l’aixeta de casa per disminuir el consum a la seva llar. Les visites tenen una durada de 30 minuts i es fan des de les 14.30 fins a les 18 h. A més, s’ha habilitat un servei de transport gratuït des de l’antic hotel Rosaleda fins a l’ETAP.

A banda de les jornades obertes al públic general, l’ETAP de les Pardines també ofereix visites guiades a centres escolars durant els dos matins en col·laboració amb les escoles del sistema educatiu andorrà i francès d’Encamp i del Pas de la Casa.

Finalment, Andorra Sostenible ha programat una visita a la depuradora d’Anyós per al 22 d’abril. L’activitat tindrà lloc d’11 a 13 h i per participar-hi cal inscriure-s’hi trucant al +376 603 000 o enviant un correu a andorrasostenible@andorra.ad.

Vols saber quants litres d’aigua pots estalviar cada dia? Aquí tens una taula orientativa (els consums exactes depenen de múltiples factors).

AccióEstalvi
Aprofitem l’aigua de la pluja, ja sigui canalitzant la teulada de casa cap a un dipòsit o posant recipients amplis en punts clau.250 litres
Amb una dutxa de 5 minuts gastem uns 50-80 litres de mitjana mentre que per omplir la banyera en fan falta 300.220 litres  
No posem en marxa la rentadora o el rentaplats fins que no estiguin plens; farem més feina amb la mateixa quantitat d’aigua.100 litres
No reguem les plantes del jardí amb mànega sinó amb regadora.50 litres
Rentem les tovalloles només quan sigui necessari.         ”  
Rentem el cotxe fent servir una galleda amb aigua i reservem la mànega per a l’esbandida final.30 litres  
Reparem aixetes que degoten i cisternes que no tanquen bé.       ”  
No fem servir el vàter com a paperera.15 litres
Quan haguem de renovar electrodomèstics, comprem models eficients en el consum d’aigua (i si pot ser en el d’electricitat), preferentment els de classe A o B.      ”  
Si rentem els plats a la pica, fem-ho amb el tap posat i l’aixeta tancada.10 litres
Posem una ampolla plena dins la cisterna del vàter.      “
Per mullar el raspall de dents no cal obrir l’aixeta al màxim, amb un petit raig n’hi ha prou.      “
Tanquem l’aixeta mentre ens ensabonem les mans, ens raspallem les dents o ens afaitem.7 litres  
Posem difusors o airejadors a les aixetes. Aquests estris aconsegueixen l’efecte d’un gran doll d’aigua amb un consum mínim.5 litres

I vols saber quan litres d’aigua gastes al dia? L’Agència Catalana de l’Aigua ha publicat a internet una calculadora de la petjada hídrica. Si trobes que la xifra resultat és molt alta, no és perquè el programa falli, sinó perquè a més de l’aigua que gastem directament, compta també la que s’utilitza per produir els productes que consumim.

Ecoedició: llibres que deixen petjada a l’ànima però no al medi ambient

“El llibre més ecològic és el que no es publica” afirma Jordi Panyella. Patapam. I a sobre ho diu un editor: amb l’Aida, la Mar i la Cata dirigeix la cooperativa Pol·len Edicions.

Vam conèixer aquesta editorial per Anna Riberaygua, propietària de la llibreria La Puça, que en va parlar al programa d’RNA Els Matins de la Nacional. Resulta que acaben de publicar Dones de la muntanya: cròniques de pagesia i ruralitats, una sèrie de converses amb pastores del Pallars Sobirà en format de còmic, llibre que ens interessa per veïnatge i també per com està editat.

Efectivament, Pol·len Edicions practica l’ecoedició, que no és publicar llibres amb impacte zero —cosa que, com hem dit, és impossible—, però sí amb l’impacte mínim.

Per concretar, si obres qualsevol altre llibre d’aquesta editorial per l’última pàgina veuràs la seva “motxilla ecològica”. Es tracta d’una taula que compara els consums derivats de la producció d’un exemplar del llibre amb els que tindria si estigués fet sense criteris de sostenibilitat. Aquesta és la motxilla de Dones de la muntanya:

Aquest impacte es calcula amb el programari Bookdaper.

L’editorial també s’ha adherit a la iniciativa Llibre Local, que pretén identificar els llibres que s’han fabricat íntegrament per empreses de Catalunya i, per tant, de proximitat. També en formen part les editorials Comanegra, Piscina, Nanit, Mosaics, La Topera, Yekibud Editores i Llibres Parcir.

Val a dir que tot i que a Andorra no tenim una iniciativa semblant, saps que si compres un llibre d’Editorial Andorra, Anem Editors, Mesclant, Marina Edicions, Editorial Medusa o Trotalibros estàs comprant producte de proximitat i donant suporta als autors del país.

Pol·len Edicions no es queda aquí. Des del 2020 impulsa, juntament amb l’Ajuntament de Barcelona, les jornades Ecobooklab, dedicades a l’ecoedició. En aquest fòrum s’han presentat idees —de moment, potser, declaracions d’intenció, però que assenyalen un camí interessant— com que l’ajuntament de la capital catalana està pensant a prescindir dels pròlegs als llibres institucionals per reduir el volum de paper consumit o que la Generalitat de Catalunya està incloent clàusules ambientals a les subvencions de la producció de llibres.

A la banda contrària dels Pirineus trobem una altra editorial que es declara ecoreponsable. Ens referim a La Cabane Bleue, una editorial de llibre infantil i il·lustrat. Pel que fa al compromís amb el medi ambient expliquen:

“Per tal de reduir el consum d’energia i matèries primeres, els nostres llibres s’imprimeixen en lots de diversos títols i el seu format està optimitzat per encaixar perfectament en un full d’impressió. Imprimim en petites quantitats, per evitar l’excés d’existències i la destrucció d’articles no venuts. Publiquem llibres duradors, tant en la seva forma com en el seu contingut: ens abstenim de projectes amb finalitats purament comercials i afavorim l’originalitat d’un tema o el seu tractament.”

També imprimeixen a menys de 500 km del magatzem, fan servir paper certificat pel FSC i fan les cobertes amb un paper especialment robust que els permet prescindir de la laminació plàstica. Finalment, treballen amb empreses amb les quals comparteixen valors i garanteixen una compensació justa a tots aquells amb qui interactuen, i defensem el comerç de proximitat i les llibreries independents.

Si tu vols contribuir a aquest canvi pots fer el següent (si tens més idees són benvingudes):

  • Evitar comprar llibres —com passa amb alguns d’infantils— que incorporen músiques i llums que funcionen amb piles.
  • Mirar la lletra petita a l’hora de comprar i, pel mateix pes, quedar-te amb el llibre que tingui un impacte ecològic més baix. Per exemple, el que estigui fet amb material reciclat o amb fusta de boscos explotats de manera sostenible. El Forest Stewardship Council és un dels organismes que ho certifica.
  • També és millor un llibre imprès amb tintes vegetals, perquè tenen menys impacte ambientals que les normals. I un llibre amb un disseny clar suposa també un menor consum de tinta que un de fosc.
  • Fer compra, com hem dit, de proximitat, sigui llibre andorrà, català o francès.
  • Comprar llibres d’editorials petites. Segons dades del 2015 del Comercio Interior del Libro, la taxa de devolucions d’estocs de llibres a les editorials és del 30,1% de mitjana, mentre que en el cas de les editorials independents és del 22%, perquè afinen més les tirades per reduir al màxim els costos.
  • En la mateixa línia, els llibres editats mitjançant plataformes i iniciatives de micromecenatge acostumen a fer una tirada ajustada a la demanda que han detectat i tenen un marge d’estoc sobrant encara més reduït.
  • Allargar la vida dels llibres, tenint cura de la seva conservació i regalar-lo, vendre’l o intercanviar-lo amb qui pugui estar-hi interessat un cop l’hem llegit (i sempre que no tinguem ànim de rellegir-lo, cosa que, quan el llibre s’ho val, està molt bé).

Un dels llocs on podeu comprar llibres d’editorials indpendents i de prop (tot i que en francès) i intercanviar-los és la llibreria Moby Dick de la capital andorrana. A la porta hi han penjat un cartell, el missatge del qual subscrivim. És broma, però ja se sap que en tota broma hi ha una part de broma.

Cleanup Andorra: aquest cap de setmana fem dissabte

Aquest dissabte, si la pluja no ho impedeix, se celebrarà la segona edició del Cleanup Andorra que organitzen Rastre Zero, CityXerpa, Andorra Sostenible i Carnet Jove Andorra.

La iniciativa s’emmarca en el World Cleanup Day, una proposta sorgida de l’ONG d’Estònia Let’s Do It World que compta amb el suport de la Unesco i que pretén unir voluntaris, governs i organitzacions del màxim nombre possible de països (actualment són 191) per fer front al problema global dels residus i construir un nou món més sostenible.

Cada voluntari, govern i organització que hi participa s’empesca la millor manera de treballar per a aquest objectiu, però la majoria són accions de caire similar a la que es farà a Andorra: demanar a la gent que “pentini” determinades zones i agafi tota la brossa que trobi. Posteriorment aquests residus es pesen, se separen i es duen a la deixalleria.

És una acció puntual, sí, però us faríeu creus de la quantitat de porqueria que es recull. Ja se sap que quan hi ha moltes mans s’avança ràpid. En xifres concretes: l’any passat, en la primera edició del Cleanup Andorra, 170 voluntaris repartits per sis zones van aplegar 500 kg de brossa.

A més, a banda de deixar les nostres muntanyes fetes una patena, cosa que està molt bé, l’acció també té com a objectiu fer prendre consciència de la necessitat de preservar el nostre entorn, que també té la seva importància. Finalment, aquest tipus d’accions no són obstacle perquè cada cop que surtis d’excursió (a Andorra o a qualsevol altre lloc del món) t’enduguis una bossa per recollir la brossa que vagis trobant pel camí.

Així que t’animem a participar a aquesta festa (si ho vols fer t’has d’inscriure a www.cleanupandorra.com) i a recollir brossa sempre que surtis a caminar o a fer esport a la natura. Per què fer-ho?

• Per sentir-te bé contribuint a que el país llueixi més
• Per passar un dia divertit amb la teva colla
• Per conèixer gent amb sensibilitat pels temes mediambientals
• Per fer activitat física i cremar calories

Si t’hi decideixes, has de tenir en compte les recomanacions que fan els organitzadors:

  1. La seguretat és essencial!

• Recomanem formar equips de mínim dues persones
• Porta guants i calçat adequat per a un entorn de muntanya
• Porta gorra, crema solar i aigua
• Ves amb compte amb el terreny
• Si agafes coses pesades demana ajuda
• Els nens han d’anar acompanyats d’un adult

  1. Mantingues l’entorn

• La vegetació és sensible
• La vida silvestre és millor que ho segueixi essent

  1. Què s’ha de recollir?

• Escombraries i residus
• Reciclables

  1. Què s’ha de deixar?

• Naturalesa
• Animals morts
• Xeringues, agulles i objectes i materials perillosos (consulta un coordinador de la zona)

Enguany està previst que diferents grups facin neteja a les Pardines, el Llac d’Engolasters, els Cortals d’Encamp, els Cortals de Sispony, el Coll d’Ordino i la Rabassa. Ens veiem a la muntanya!

Històries de residus al refugis de muntanya

Andorra, com no ens cansem de dir en aquest blog, és un paradís natural que es fa estimar. A part de cims rocallosos, rierols impetuosos, estanys pregons, prats de suaus corbes i boscos feréstecs, tenim una extensa xarxa de camins, la majoria senyalitzats, i de refugis on passar la nit. N’hi ha 4 de guardats (que tenen també una part lliure) i 21 de lliures, repartits per totes les parròquies.

Els primers són allotjaments de muntanya amb tots els serveis bàsics per als excursionistes i els segons són aixoplucs ubicats en zones d’alta muntanya on es pot fer nit però que no compten amb personal ni servei de cap mena. Als 25  espais esmentats cal afegir-hi uns quants orris i cabanes de pastor, que també ens poden resguardar de les inclemències del temps.

La majoria dels refugis lliures tenen capacitat per a entre 6 i 10 persones, són de construcció sòlida i acostumen a disposar de llar de foc, lliteres i una taula i a tenir una font o un rierol a prop. Alguns estan gestionats pel Govern mentre que d’altres ho estan pels respectius comuns.

Albert Pla, responsable de Refugis i Camins del Ministeri de Medi Ambient, ens explica que el manteniment que s’hi fa “consisteix en la reparació de portes, finestres, del teulat i de la font, pintura de les parets, envernissat de la fusteria exterior, pintura del mobiliari interior, neteja periòdica, aprovisionament de material de primers auxilis i de paper de vàter i gel hidroalcohòlic als vàters secs, buidat dels vàters secs i evacuació dels residus“. A més, a la tardor, en els refugis més freqüentats a l’hivern, es prepara llenya prèvia autorització dels comuns i sempre i quan la meteorologia ho permet.

La neteja i evacuació dels residus es fa durant tot l’any, tot i que de juny a octubre es contracta un equip de reforç perquè és, amb diferència, l’època que més brossa s’abandona. El 2021 se’n van recollir 339 kg als refugis gestionats pel Govern, dels quals només 5 es van aplegar fora d’aquests mesos.

Els residus més insòlits trobats en refugis andorrans són una barca inflable i un matalàs de platja i matalassos domèstics, mentre que els més habituals són envasos de plàstic, de vidre, llaunes, alguna bombona de càmping gas, alguna peça de roba i burilles de tabac. I també s’hi acostumen a trobar restes de botellots.

També s’hi troben sovint restes de menjar (paquets de pasta i arròs, sucre, oli, vinagre, etc.) que la gent deixa amb la millor de les intencions, però que, segons ens explica Pla, és una pràctica del tot desaconsellable: “Primer, perquè ningú s’ho menja. No saps quan temps porta allà aquell producte i no te’n refies. I segon, perquè atrau bestioles com rosegadors, alguna guineu…”. Així mateix, adverteix de la necessitat de tancar bé la porta dels refugis en anar-nos-en. “Si hi ha menjar, hi poden entrar cavalls o altre bestiar de renda i fer estralls a les instal·lacions”.

Aquestes males praxis es deuen habitualment al desconeixement o a un descuit. La gran majoria dels usuaris de refugis, diu Pla, tenen clar que el refugi, com tot a la vida, l’has de deixar tan net com l’has trobat. Els refugis no disposen de cap contenidor ni espai habilitat per dipositar els residus que s’hi generen i l’usuari s’ha d’endur tot el que porta.

La majoria ja ho fan, i cada cop més. Els 339 kg recollits el 2021 són molts menys que els obtinguts els quatre anys anteriors i, a més, la tendència general és de reducció de la quantitat de brossa recollida. En el que portem d’any s’han recollit 283 kg, a falta de veure el que s’arreplegarà a la tardor. Tant de bo tots els usuaris dels refugis extremem la cura i tornem a marcar una nova mínima.

Les tres erres a la muntanya: bones pràctiques

La muntanya ens ho posa fàcil per ser sostenibles. D’una banda, la seva magnificència —els pics rocosos alçant-se orgullosos cap al cel, els gorgs frescals on sentim la cantarella alegre del riu i dels ocells i el brunzit dels abellots, els prats on floreix la presumida grandalla, les avetoses cobertes d’un formidable tou de neu…— ens meravella i ens inspira a conservar aquests paradisos: un estudi sociològic va determinar que és més probable que qualsevol de nosaltres llenci una pedra contra un vidre d’un casalot abandonat que contra una finestra d’un edifici en estat de revista.

I de l’altra, el fet que carreguem a l’espatlla tot allò que necessitem ens fa ser extraordinàriament curosos amb què consumim i com ho consumim. No agafarem coberts i plats de plàstic, que haguem de tirar després d’un ús. En portarem de reutilitzables. I així tot: la quantitat justa de roba, res de superflu…

Quan anem d’excursió, doncs, ja ens estem posant, potser sense adonar-nos-en, el barret de ciutadà (o caminant) compromès. Però per desgràcia els mals hàbits es porten sempre a sobre i sovint trobem pels corriols energúmens —no direm bèsties, que són molt més netes— o rastres de la seva presència en el passat en aquell indret.

Per això volem fer un repàs als comportaments cívics que cal esperar de nosaltres a la muntanya. Protecció Civil i Gestió d’Emergències recomana seguir aquestes senzilles normes a l’hora d’endinsar-nos a la natura:

  1. Emporta’t la bossa i diposita-la als contenidors habituals
  2. Evita sortir dels camins marcats
  3. No donis menjar als animals
  4. Respecta la fauna i flora
  5. Porta els gossos lligats
  6. No pertorbis ni toquis els animals

Aquest és el mínim absolut. Sis recomanacions de pur sentit comú i que la majoria, per fortuna, tenim interioritzades. Però com que són tan poques hem pensat a ampliar-les per fer-ne un decàleg per als que voleu anar un xic més enllà. Som-hi!

7. A més d’emportar-te la brossa que generes, per què no recollir la que han deixat altres? A Andorra ho fan Rastre Zero, Andorra Mountain Trashers, ultra molts particulars. És allò de “deixi aquest espai com li hauria agradat trobar-lo”. És una petita contribució que podem fer a qui tant ens dona.

8. Però què passa amb les restes orgàniques? Aquestes també ens les hem d’endur? Sobre aquesta qüestió hi ha controvèrsia. L’impacte d’una pell de plàtan és molt menor que la d’una llauna de refresc: en alguns dies haurà desparegut. Però fa lleig, és un element aliè, que no hi pertoca. Per això molts recomanen endur-se-la a casa. I el mateix passa amb les pells de mandarina, les clofolles de les pipes, els cors de les pomes… Si més no, tingueu cura de deixar-ho fora de la vista, per exemple sota un arbust. Alguna bestiola se’n farà càrrec.

9. A Andorra és permès fer foc en el medi natural. Molts refugis lliures tenen llar de foc a l’interior o a l’exterior. I podeu fer ús del fogonet per menjar calent, cosa que a l’hivern, a la nostra altura, s’agraeix molt. Però cal extremar la prudència. Si sabeu que hi ha risc elevant d’incendi i que els berenadors del país estan tancats, no feu foc al bosc. I el mateix a fora: informeu-vos de les restriccions permanents o temporals dels llocs on aneu.

10. La Llei de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge no prohibeix el bany en estanys i rius del Principat. Però té com a objecte protegir “els hàbitats per aconseguir que la fauna i la flora autòctones es conservin en un estat favorable” i assegura que “les activitats turístiques i de lleure en el medi natural s’han de portar a terme de manera que es garanteixi la conservació del medi natural”. Si us banyeu en entorns naturals, eviteu posar-vos aquell dia colònia, crema solar i esprai antimosquits. Aquests productes poden afectar la flora i la fauna. I si utilitzeu neoprè, ulleres d’snorkel o altres accessoris renteu-los prèviament amb sabó per evitar contaminar l’estany amb algues i diatomees invasores.

Per acabar, us recordem altres consells que ja vam compartir amb vosaltres fa uns mesos. Gaudim de la natura, que té un valor colossal, i conservem-la perquè hi puguem seguir gaudint en el futur i perquè ho pugin fer també les generacions futures.