El millor residu és el que no es genera: 17 de maig Dia Internacional del Reciclatge

L’organització de les Nacions Unides (UNESCO) va declarar l’any 2005, el 17 de maig com el Dia Internacional del Reciclatge; amb la finalitat de reorientar el comportament dels ciutadans i millorar l’impacte directe de les seves accions en el medi ambient. (Tot i que la icona verda amb tres fletxes ja s’havia creat l’any 1970.)

Cada any, la popularitat d’aquesta data ha anat en augment, així com la participació dels països i de les empreses que se sumen a difondre informació relacionada amb el reciclatge, els diferents tipus de residus i quina és la seva classificació perquè les 3R o les 5R, si hi afegim recuperar i reparar, siguin més efectives i eficients.  

Reciclar contribueix a preservar els recursos naturals, redueix la contaminació i genera llocs de treball. També ajuda a disminuir les emissions de CO2 i el consum energètic, evitant, a la vegada, la generació de noves tones de brossa. A més, fomenta pràctiques sostenibles i l’economia circular i permet aprofitar al màxim els recursos, donant-los una durada de vida més enllà de la seva vida útil inicial.

El Dia Mundial del Reciclatge és un dia pensat perquè tots prenem consciència de la importància que té, tractar les deixalles com correspon. Tot i que, una vegada més recordem que el millor residu és el que no es genera; la millor acció és la reducció del consum.  

En aquest article farem incís en el reciclatge arreu del món. Cada país recicla a la seva manera i per tant, no existeix una regla universal. Tanmateix, Suècia és el país del món que més recicla amb 4.4 milions de tones de residus/any dels quals només l’1% no es recicla. És tot un exemple a seguir, tot i que cal dir que, porten anys treballant-ho i duen a terme moltes campanyes i iniciatives de conscienciació. A més, Suècia recicla residus dels països veïns; i el que no es pot reciclar és transformat en energia.

Un altre bon exemple a Europa, és el dels Països Baixos (tot i que molt per sota de Suècia), amb un 34% dels residus reciclats – la mitjana europea es situa en l’11.7%. Segueixen el rànking Àustria i Alemanya.

El país que més residus produeix són els Estats Units amb una generació mitja de 773 kg/any/persona. Tres cops més que la mitjana mundial. D’aquests només es valoritza un 35%.

Però, la conscienciació i les pràctiques del reciclatge varien molt segons els estats. San Francisco, n’és un exemple mundial, s’hi troba el més gran centre de reciclatge del món amb 20.000 m². Des dels anys 2000, el reciclatge és obligatori per als ciutadans i en cas d’error poden ser sancionats fins a 1.000 $.

Els països que tenen més dificultats a aplicar el reciclatge en funció de la seva producció són els d’Amèrica del Sud com Xile per exemple que recicla només 10% de les 17 milions de tones que produeix.

El continent asiàtic amb la Xina, Índia, Taiwan, Malàisia o Corea del Sud, és el continent que més residus importa per gestionar– 60 milions de tones només per la Xina, que lidera el sector amb diverses fàbriques que tracten i reciclen qualsevol tipus de materials.

Una dada curiosa, si més no, i efectiva, a Taiwan la recollida selectiva es realitza mitjançant un camió musical: una flota de vehicles de color groc que es reconeixen quan arriben cada vespre gràcies a la música que emeten. D’aquesta manera, la població està avisada que arriba el camió i cal que s’apropin per llençar-hi les seves deixalles. El personal verifica el contingut de la recollida selectiva i es nega a agafar els residus que no estan correctament segregats. I funciona, en 20 anys, la població Taiwanesa ha passat de reciclar res a un 55%, enguany.

En total, arreu del món, només 19% dels residus es reciclen i el material que més es recicla al món és l’acer, s’estima que com a mínim 80% d’aquest material s’ha reciclat encara sigui una vegada.

Actualment a Andorra el 36% dels residus urbans es preparen per a reutilitzar o es reciclen. (Hem d’arribar a un 50% al 2025, però estem molt per sobre de la mitja europea d’un 11,7%).

Paper, paper!

El paper va nàixer com un suport per a la lletra escrita, substituint materialsprevis com el papir i el pergamí. En literatura, l’important són les paraules i noel llibre, i en tipografia, importa el disseny de les lletres i no la superfície sobrela qual es representen. El paper no és l’obra d’art sinó simplement el llenç.

Però resulta que allò material, físic, palpable, ens sedueix i que a alguns ensagrada tocar i olorar el paper quan llegim, tallar-lo, plegar-lo. Jugar amb ell,en definitiva. Si aquest Sant Jordi vols regalar llibres originals aquí trobaràs unes quantes idees d’obres en què el continent acaba convertint-se en el contingut.

Abans, però, recordem al lector que el paper és un recurs renovable (tot i que no il·limitat: perquè una explotació forestal sigui sostenible cal extreure els arbres a un ritme no superior en què creixen), reciclable i biodegradable. Aclarim també que la majoria de les tècniques que explicarem es poden fer tant amb paper nou, ja sigui d’un blanc pristí o reciclat, com amb paper que ja ha complert la funció per a la qual va nàixer i, per tant, reutilitzat.

Us proposem, doncs, tot d’idees de coses a fer amb papers usats o amb llibres vells dels quals us vulgueu desfer (ep, i si no, el llenceu al contenidor blau, que per a això hi és!).

Comencem per la papiroflèxia, que, com indica el seu nom, és l’art de plegar papers. Que tiri la primera pedra qui no hagi fet mai un avió de paper! No ens hi escarrassàvem gaire: fèiem un morro ben punxegut, que fendís l’aire, hi posàvem alerons i a volar… amb molta sort fins a l’altra punta de la classe (el rècord mundial és de 88,31 m) . També fèiem endevins (aquell paper plegat que obríem amb quatre dits de la mà per descobrir un o altre missatge), vaixells i ocells, entre d’altres.

L’origami és la variant de la papiroflèxia (el mot té la mateixa estructura, oru, “plegar”, i kami, “paper”) que es practica al Japó, i que beu de l’herència demestres xinesos. La tradició és mil·lenària i ha assolit un gran detallisme isofisticació. Però l’art de plegar papers continua evolucionant. El nord-americà Matthew Shlian, per exemple, aplica els seus coneixements com a enginyerper fer elaboracions de gran complexitat.

En anglès, d’aquest art se’n diu paperfolding (trobem de nou la mateixa composició del mot). A banda d’artistes, hi ha empreses dedicades a la venda de trofeus de caça, escultures de sobretaula i màscares fetes amb 3D papercraft, que és un altre dels noms de la cosa, I també es pot practicar amb la canalla a casa o a l’escola.

Els experiments, a casa i, en el cas que ens ocupa, amb paper. Però no intenteu fer el que fa Barbara Wildenboer perquè no us en sortiríeu. Cal una gran destresa per tallar el paper de manera tan precisa com ho fa l’artista sud-africana.

El treball de Ben Denzer és més conceptual. El nord-americà idea i porta a la pràctica llibres absurds, com una recopilació en un sol volum de 15 supervendes, que ocupa milers i milers de pàgines, o un llibre que conté cinc sobrets de ketchup.

Anem acabant. Una altra de les tendències de moda és el papercutting. Tot i que té els orígens a la Xina de la dinastia Han (sis segles abans de la nostra era), ha viscut una explosió creativa els darrers anys. Com a mostra, les obres de Patrick Cabral (foto), Jonathan Safran Foers, Nahoko Kojima, Piotr Chzinksi, Alma Haser, Lisa Lloyd o Niral Parek.

Què? Us veieu amb cor d’agafar tisores i mirar de transformar residus amb objectes de valor?

Nasti de plàstic! (o per a mil·lennials i gen Z: de plàstic, res de res!)

Gairebé tots —i ens hi incloem— hem dit alguna vegada coses com “llença això a la bossa del plàstic” o “baixo la bossa al contenidor del plàstic”. I fem malament, perquè —diguem-ho una vegada més i diguem-ho clar— el contenidor groc és el dels envasos lleugers. Ni hi hem de llençar tot el que és de plàstic ni tot el que hi hem de llençar és de plàstic.

Plàstic és com es coneix un ampli ventall de materials amb components i propietats molt diversos i per això no es poden posar tots junts per tractar-los i recuperar-los.

Els plàstics que coneixem avui dia, tot i que també poden fabricar-se a partir de materials orgànics com la cel·lulosa, són en la immensa majoria derivats del petroli i, en menor part, del gas natural. D’aquests materials se n’extreu uns tipus determinats d’hidrocarburs, la nafta, que mitjançant reaccions químiques es converteixen en polímers. Aquests, mesclats amb multitud d’additius (que poden arribar a suposar la meitat del pes del material), acaben convertint-se en els diferents tipus de plàstic, als quals es dona forma mitjançant l’aplicació de calor i de pressió.

El plàstic va aparèixer amb una gran promesa: era de colors vius, de superfície llisa, flexible, resistent… Servia per a tot! En el segle de vida que té, ha esdevingut el tercer material més fabricat després del ciment i l’acer.

Però amb el temps hem vist que quan ens en volem desfer és igual de persistent: triga segles (a vegades mil·lennis) a degradar-se. Es va esmicolant fins a esdevenir microplàstic (se’n diu així quan fa 5 mm o menys) i llavors és ingerit pels peixos i d’altres animals i a través de la cadena alimentària pot arribar a nosaltres i provocar-nos diversos tipus de càncer, alteracions hormonals, infertilitat, problemes de desenvolupament, malalties neurodegeneratives, malalties cardiovasculars, obesitat i diabetis.

Segons un estudi de WWF, cadascú de nosaltres ingereix 2.000 petits fragments de plàstic cada setmana, l’equivalent a una targeta de crèdit!

En realitat, el dany no el causen pròpiament els plàstics sinó els additius químics que els posen per donar-los certes característiques. Alguns d’aquests additius, com els bisfenols, els ftalats, els retardants de flama i els metalls pesants, són molt perillosos. “No provoquen toxicitats agudes, és a dir, no produeixen efectes adversos immediats, sinó que tenen una toxicitat crònica, i els efectes adversos són el resultat de petites dosis diàries acumulades al llarg del temps” explica Pere Renom en aquest reportatge de TV3.

Això no només ho podem ingerir pel sistema digestiu sinó que podem inhalar microplàstics presents a l’atmosfera o bé ingerir-los directament a través d’objectes que estan en contacte amb el nostre menjar (paelles de tefló) i begudes (ampolles de plàstic).

Gairebé tot el que ens rodeja és plàstic: la roba que portem, el mòbil, el ratolí de l’ordinador, el bolígraf, el marc de la tele, la carmanyola, l’espàtula i tants altres estris de cuina, el parafang, la coberta del retrovisor i molts altres components del cotxe, les joguines, les canonades de casa…

Per conèixer millor aquest món en què ens ha tocat viure descrivim els principals tipus de plàstic i els usos que té cadascun. Aquests són els més comuns però n’hi ha molts més.

NomAcrònimSímbol internacional del reciclatgeExemple d’ús
Politereftalat d’etilèPETEnvasos de begudes, embalatges d’un sol ús, forros polars, reforç de pneumàtics, cintes de vídeo
Polietilè d’alta densitat

HDPETubs, ampolles de llet i per a productes químics, caixes i contenidors
Policlorur de vinil

PVCTubs i canonades rígides o flexibles, revestiment de cables elèctrics, perfils de finestres i portes
Polietilè de baixa densitat  LDPERevestiments de cables elèctrics, utensilis de cuina, bosses i envasos
Polipropilè

 
PPMolts utensilis domèstics, teclats d’ordinador
Poliestirè expandit          (porexpan)

   
PS ABS HIPS EPSAïllant tèrmic i acústic, amortidor de cops en embalatges, plats, pots de iogurt
Altres (policarbonat, poliòxid de metilè, metacrilat, poliamida, poliuretà, politereftalat de butil, resina de polièster…)PC POM PMM PA PUR PBT UPViseres de cascos, electrodomèstics, mobles i decoració, coixinets, engranatges, fibres tèxtils; carrosseries de vehicles, bucs de vaixells, piscines

El plàstic ha vingut a substituir la fusta, el vidre, la roba i el metall en moltes aplicacions per les seves qualitats: lleugeresa, robustesa, facilitat de treballar-lo, cost… Com podem reduir-ne l’ús per evitar els estralls que causa en els animals i en el medi ambient? Doncs substituint-lo al seu torn per aquests materials, és clar, o bé per materials més nous com els bioplàstics, que en general més biodegradables (però que tampoc s’han d’abocar al medi natural, perquè triguen a desfer-se i necessiten condicions determinades per fer-ho).

També podem reutilitzar els productes de plàstic que ja tenim perquè continuint fent servei i evitar que esdevinguin un residu. I finalment podem reciclar-los. Del plàstic se’n pot fer un reciclatge en origen o primari, que és el triturat i fosa del sobrant de plàstic que s’ha fet servir per elaborar un producte (i que sol ser bastant homogeni), un reciclatge mecànic o secundari (triturat), un reciclatge químic o terciari (piròlisi, glicòlisi, alcohòlisi i hidròlisi) o una valorització energètica o reciclatge quaternari (es crema per generar energia).

Però per poder fer tot això és essencial que separem bé en origen i per això us posem un cop més la llista del que va i del que no va al contenidor groc. I si teniu un residu que no hi apareix busqueu-lo a l’app de ReciclemBé, on segurament sí que el trobareu.

Va al grocNo va al groc*
Brics
Ampolles i pots de plàstic
Llaunes de conserves i de beguda
Taps metàl·lics i de plàstic
Safates de porexpan
Safates de menjar precuinat
Bosses de plàstic i films
Pots i tapes de iogurt
Paper d’alumini
Bosses d’snacks
Tàpers de plàstic
Motlles de rebosteria
Càpsules de cafè (sempre que en traiem el marro!)
Joguines
Enganxines i etiquetes
Bolígrafs i retoladors
Anelles de plàstic
Fundes de catàlegs i revistes
Aerosols
Blísters de medicament buits
Radiografies
Tòners i material informàtic
CDs i DVDs
Pots amb restes de pintura, vernissos…
Aerosols
Encendors
Mòbils
Electrodomèstics
Aparells que porten metall (auriculars, ratolins d’ordinador…)
Paelles, olles, parament de cuina

  * Tot això va a la deixalleria

Reciclem bé el vidre? Depèn del color del cristall amb què es miri

És habitual que, tot circulant per la carretera, diguem que “ens hem trobat un embús” o que “hi havia un trànsit infernal”. Hem posat les cursives per indicar un error de percepció, i és que tendim a situar el problema sempre a l’exterior, però no trobem caravana, nosaltres som la caravana.

Pitjor encara és el cas d’aquell que sent a la ràdio del cotxe que “un boig va contra direcció per l’autopista” i exclama “un no, molts!”. És un acudit, és clar, però exemplifica el que acabem de dir: la culpa no és mai nostra, sempre és dels altres.

Però el problema som tots: els altres i nosaltres. Mireu si no la fotografia que il·lustra aquest article, que correspon al centre de tractament, a Catalunya, on s’exporta el vidre recollit als contenidors verds d’Andorra. Us heu fixat en què hi ha gairebé més impropis que vidre?

Resulta que cada dia separem el vidre, un o dos cops per setmana el baixem i el llencem al contenidor verd i tornem tot cofois a casa a veure la tele i escandalitzar-nos veient un reportatge sobre emergència climàtica. Però la majoria de nosaltres fem la separació a mitges, i això vol dir, ras i curt, que no la fem bé.

Fa cosa d’un any vam fer un post sobre la recollida selectiva del vidre. Dèiem llavors que el 2021 es van recollir al Principat gairebé 2.500 tones de vidre procedents particulars i de comerços i que aquest material es pot reciclar gairebé infinitament sense una minva apreciable de qualitat.

Penseu en la ingent quantitat de vidre que llençarem durant les festes i en la que llençaran hotels, restaurants i bars. No fondre i reaprofitar aquest material seria una veritable llàstima.

personne mettant une bouteille de verre dans un container de recyclage

Per això ens sembla important remarcar que les ampolles i envasos de vidre s’han de llençar al contenidor verd esbandides i sense taps. Aquests, si són metàl·lics o de plàstic, van al groc. També s’han de llençar sense la bossa amb la qual l’hem dut al contenidor. La bossa, si és de paper, va al blau, i si és de plàstic, va al groc.

Al verd només hi va vidre. I tampoc tot el vidre. Per evitar confusions recordem i ampliem la llista que vam publicar en el seu moment del que va i del que no va al verd (i que, amb les excepcions ja comentades, s’ha de dur a la deixalleria).

Va al verdNo va al verd
Ampolles de vidre de begudes (vi, aigua, sucs, cervesa, licors…)
Pots de vidre de conserves, melmelades, salses, llegums…
Gerres i testos de vidre
Flascons de cosmètics, colònia i perfums
Desodorants de bola o amb polvoritzador
Vidre pla (finestres, miralls)
Llunes d’automòbils
Pantalles (televisors, ordinadors)
Flascons de medicaments
Copes i tota mena d’objectes de cristall
Taps de tota mena
Plats i objectes de porcellana i ceràmica
Bombetes i florescents
Termòmetres
La bossa amb la qual hem portat el vidre al contenidor

Reciclar bé ha de formar part dels nostres hàbits quotidians. Ha de ser tan natural, tan instintiu, com dutxar-nos i rentar-nos les dents. Si ens relaxem estem restant als esforços de tots. Fem d’això un propòsit d’any nou?

Històries de residus al refugis de muntanya

Andorra, com no ens cansem de dir en aquest blog, és un paradís natural que es fa estimar. A part de cims rocallosos, rierols impetuosos, estanys pregons, prats de suaus corbes i boscos feréstecs, tenim una extensa xarxa de camins, la majoria senyalitzats, i de refugis on passar la nit. N’hi ha 4 de guardats (que tenen també una part lliure) i 21 de lliures, repartits per totes les parròquies.

Els primers són allotjaments de muntanya amb tots els serveis bàsics per als excursionistes i els segons són aixoplucs ubicats en zones d’alta muntanya on es pot fer nit però que no compten amb personal ni servei de cap mena. Als 25  espais esmentats cal afegir-hi uns quants orris i cabanes de pastor, que també ens poden resguardar de les inclemències del temps.

La majoria dels refugis lliures tenen capacitat per a entre 6 i 10 persones, són de construcció sòlida i acostumen a disposar de llar de foc, lliteres i una taula i a tenir una font o un rierol a prop. Alguns estan gestionats pel Govern mentre que d’altres ho estan pels respectius comuns.

Albert Pla, responsable de Refugis i Camins del Ministeri de Medi Ambient, ens explica que el manteniment que s’hi fa “consisteix en la reparació de portes, finestres, del teulat i de la font, pintura de les parets, envernissat de la fusteria exterior, pintura del mobiliari interior, neteja periòdica, aprovisionament de material de primers auxilis i de paper de vàter i gel hidroalcohòlic als vàters secs, buidat dels vàters secs i evacuació dels residus“. A més, a la tardor, en els refugis més freqüentats a l’hivern, es prepara llenya prèvia autorització dels comuns i sempre i quan la meteorologia ho permet.

La neteja i evacuació dels residus es fa durant tot l’any, tot i que de juny a octubre es contracta un equip de reforç perquè és, amb diferència, l’època que més brossa s’abandona. El 2021 se’n van recollir 339 kg als refugis gestionats pel Govern, dels quals només 5 es van aplegar fora d’aquests mesos.

Els residus més insòlits trobats en refugis andorrans són una barca inflable i un matalàs de platja i matalassos domèstics, mentre que els més habituals són envasos de plàstic, de vidre, llaunes, alguna bombona de càmping gas, alguna peça de roba i burilles de tabac. I també s’hi acostumen a trobar restes de botellots.

També s’hi troben sovint restes de menjar (paquets de pasta i arròs, sucre, oli, vinagre, etc.) que la gent deixa amb la millor de les intencions, però que, segons ens explica Pla, és una pràctica del tot desaconsellable: “Primer, perquè ningú s’ho menja. No saps quan temps porta allà aquell producte i no te’n refies. I segon, perquè atrau bestioles com rosegadors, alguna guineu…”. Així mateix, adverteix de la necessitat de tancar bé la porta dels refugis en anar-nos-en. “Si hi ha menjar, hi poden entrar cavalls o altre bestiar de renda i fer estralls a les instal·lacions”.

Aquestes males praxis es deuen habitualment al desconeixement o a un descuit. La gran majoria dels usuaris de refugis, diu Pla, tenen clar que el refugi, com tot a la vida, l’has de deixar tan net com l’has trobat. Els refugis no disposen de cap contenidor ni espai habilitat per dipositar els residus que s’hi generen i l’usuari s’ha d’endur tot el que porta.

La majoria ja ho fan, i cada cop més. Els 339 kg recollits el 2021 són molts menys que els obtinguts els quatre anys anteriors i, a més, la tendència general és de reducció de la quantitat de brossa recollida. En el que portem d’any s’han recollit 283 kg, a falta de veure el que s’arreplegarà a la tardor. Tant de bo tots els usuaris dels refugis extremem la cura i tornem a marcar una nova mínima.