El 2021 s’han recollit a Andorra 3.051 tones de paper i cartró usats pels particulars i els comerços. Això suposa el 9% dels residus (la resta són envasos lleugers, vidre i, sobretot, rebuig). Comparat amb els dos anys anteriors es detecta un augment apreciable del volum de paper i cartró, cosa que probablement cal atribuir al canvi d’hàbits provocat per la pandèmia: la gent ha fet més compres en línia i els productes adquirits van gairebé sempre en capses de cartró.
La recollida selectiva de paper i cartró volta el 60–70% en els darrers anys, de manera que hi ha un important marge de millora en el seu reciclatge. Una altra dada que ho corrobora és que una quarta part del contingut de les bosses de rebuig de totes les parròquies és paper i cartró, que hauria d’haver-se llençat al contenidor blau.
La recollida selectiva de paper i cartró es va iniciar als anys 90, però fins al 2003 no es va organitzar la recollida en origen, és a dir els contenidors blaus instal·lats al carrer i la recollida porta a porta en algunes parròquies.
| Va al blau | No va al blau |
| Fulls i sobres de paper Llibreta amb espiral Llibres Diaris, revistes i catàlegs Paper de regal Bossa de paper no alimentària Ouera de cartró Capsa de mudances Capsa de sabates Capsa de medicaments Capsa de llumins Baralla de cartes | Paper de cuina Cartró de pizza brut Bossa de paper amb restes d’aliments Mocador de paper i paper higiènic Adhesius, enganxines i etiquetes Fotografies Paper parafinat o plastificat Paper film Paper d’alumini |
A l’app ReciclemBé trobaràs una llista més completa d’on va cada cosa.
El paper i el cartró són recursos renovables. Es fabriquen amb cel·lulosa, un material que s’extreu dels arbres. Si se’n fa un ús abusiu pot suposar la destrucció de boscos, amb tot el que això comporta per al medi ambient (pèrdua d’hàbitats per a la fauna, eliminació d’un fre natural a l’erosió, pèrdua d’un “pulmó” que transforma CO2 en oxigen…). Però no per això s’ha de demonitzar l’ús del paper, que és un material natural, reciclable i biodegradable que si s’extreu d’explotacions forestals sostenibles no provoca cap d’aquests mals.
És a dir que el problema no és el material en si, sinó l’ús que en fem. I per fer-ne un bon ús, el primer que cal és reduir-lo al mínim. Podem:
- Emmagatzemar i compartir la informació en format electrònic en comptes de fer-ho en paper
- Actualitzar les llistes de contactes per evitar d’enviar documents per duplicat
- Demanar que no ens enviïn catàlegs i fullets publicitaris i consultar la informació a internet
- Imprimir i escriure a doble cara
- Evitar imprimir els correus, llegir-los en pantalla
- Corregir el document en pantalla per evitar impressions innecessàries
- Imprimir tan sols aquelles pàgines que siguin necessàries quan es tracta d’un document llarg i reduir la mida de la lletra i l’interlineat
El segon pas és reutilitzar. Aquí, per exemple, podem:
- Reaprofitar carpetes
- Fer servir paper usat per embolicar regals
- Reutilitzar el paper de diari (això sol dona per a un article: serveix per netejar vidres, per assecar terres mullats, per protegir objectes delicats, per mantenir la forma de les sabates, encendre la llar de foc…)
Finalment, queda l’opció de reciclar:
- No llençar papers a les papereres urbanes, que van al rebuig; fer-ho al contenidor blau
- Assegurar-nos que no llencem grapes, clips, cobertes de plàstic o altres impropis
- Sempre que es pugui prioritzar el consum de paper reciclat sobre el verge: la producció de reciclat consumeix cinc cop menys energia i tres cops menys aigua que la de paper verge
- En cas de comprar paper verge, assegurar-nos que procedeix d’explotacions sostenibles (hi ha diversos segells que ho certifiquen)
A l’hora de consumir cal saber que es considera paper reciclat aquell que ho és com a mínim en un 50%. El paper es pot reciclar uns set cops, a partir de llavors comença a ser massa fràgil per fer la seva funció.