Què es pot fer per evitar el malbaratament alimentari

Sabies que el menjar que es llença a les escombraries també té un impacte en el medi ambient? És matèria orgànica que es descompon ràpidament, cert, però produir i transportar aliments comporta un consum elevat de recursos naturals i l’emissió de gasos contaminants i llançar-los significa que aquest consum és en va. A més, és un problema social greu, perquè llençar menjar quan molta gent passa gana és inacceptable.

Algunes dades

No tenim dades d’Andorra, però l’Agència Catalana de Residus estima que a Catalunya es malbaraten més de 260.000 tones d’aliments cada any, amb les quals es podrien alimentar 500.000 persones durant el mateix període. A França són 10 milions de tones. I arreu del món diversos estudis situen entre el 14 i el 30% els aliments produïts que acaben a les escombraries.

Si bé a Andorra no hi ha gent que pateixi fam (entesa com a carència continuada, crònica, d’aliments, que pot conduir a patir moltes malalties i fins i tot a la mort) sí que hi ha casos de precarietat alimentària (gent amb ingressos molt baixos que segueix una dieta molt simple i monòtona, poc nutritiva) i d’inseguretat alimentària (no tenir assegurats tres àpats al dia).

Què puc fer-hi jo?

  1. Fes una llista de la compra i així no et deixaràs portar per impulsos i no acabaràs comprant coses que no consumiràs. Filem més prim: ves a comprar amb la panxa plena i et serà molt més fàcil subjectar-te a allò que hagis previst.
  2. Organitza la nevera, els armariets i el rebost. Col·loca els nous productes al darrera, així consumiràs primer els que caduquen més aviat.
  3. Molts plats de la nostra gastronomia sorgeixen de l’anomenada cuina d’aprofitament. És el cas dels canelons (fets amb el rostit del dia anterior) o de la sopa de pa (feta amb pa sec), per exemple. D’un plàtan madur en podem fer un batut o, amb sucre i llimona, unes farinetes per esmorzar. Les restes de verdures, carn i peix poden servir per fer brous i fumets. La llista és interminable, però no cal seguir, el concepte està clar.
  4. Cuina els aliments que fan cara de començar a pansir-se i t’aguantaran un o dos dies més. Si en fas conserves (de tomàquet, melmelades de fruites…) et duraran ben bé un any. I també els pots congelar.
  5. Allò que no t’acabis en una menjada pot constituir el plat principal o complement de la següent. Això que t’estalvies de cuinar!
  6. Si no serveix per a les persones, pot servir per als animals. Si tens sort de tenir terreny, compra gallines: es menjaren les teves restes i et donaran ous (frescos i de quilòmetre zero!)
  7. I si no serveix per als animals, fes-ne compostatge. Al cap d’un temps tindràs un adob ben nutritiu per a les teves plantes.
  8. Que surts a menjar a fora? Cap problema, pots seguir lluitant contra el malbaratament. Tot el que sobri demana que t’ho posin en una carmanyola. Ningú et mirarà malament: gairebé tots ho veiem com un gest a favor de la sostenibilitat i ens dol més llençar el menjar.

Sí, però això és insignificant. Els que haurien de fer alguna cosa són restaurants i supermercats…

Ja ho fan. Si més no, alguns. Moltes empreses duen els productes que estan a punt de caducar al Banc d’Aliments de Càritas Andorrana o a la Botiga Solidària Creu Roja, i allà s’ocupen de fer-los arribar a persones necessitades abans de la data que marca l’etiqueta. I alguns supermercats i botigues de queviures fan descomptes en productes que s’apropen a la seva data de caducitat.

Close-up of ecologically friendly reusable bag with fruit and vegetables