Agenda sostenible 2023

L’any passat vam publicar per aquestes dates un calendari dels dies internacionals i dels esdeveniments relacionats amb la sostenibilitat previstos per als dotze mesos que començaven. Els dies internacionals són els mateixos cada any i us remetem a aquell article per conèixer els que se celebraran aquest. El que volem fer ara i aquí és destacar les dates significatives d’enguany pel que fa a aquest tema.

GENERAL

L’any que comença ha estat proclamat per l’Assemblea General de les Nacions Unides com a Any Internacional del Mill. Aquest cereal pot créixer a terres àrides amb una quantitat mínima d’insums i és resilient als canvis climàtics. Així, doncs, constitueix una solució ideal perquè els països augmentin la seva autosuficiència i disminueixin la dependència de la importació de cereals.

Amb data d’1 de desembre de 2022 han entrat en vigor les noves tarifes elèctriques, que suposen un augment del 4% per a les llars amb una potència contractada de 3,3 kW, d’entre el 8 i el 9% per a llars amb una potència d’entre 5,5 i 8,8 kW i del 17% per a les empreses. Una raó més per mirar d’aprofundir en l’estalvi energètic.

Enguany comença el desplegament de la Llei 25/2022, de 30 de juny, d’economia circular (LEC). La Llei d’Economia Circular estableix cinc grans objectius amb horitzó al 2035:

  • Increment fins al 65% del reciclatge
  • Reducció del 15% de la generació de residus urbans
  • Consum d’aigua per sota dels 150 litres per persona i dia
  • Reducció del 50% del malbaratament alimentari
  • Increment fins al 25% de les empreses que treballin en esquemes d’economia circular

GENER

5–8 International Consumer Electronics Show (CES)

Las Vegas

És una de les fires de tecnologia més grans del món. En aquesta edició s’hi presenten novetats en temes relacionats amb la intel·ligència artificial, la realitat augmentada o les criptomonedes, entre d’altres, però també hi tenen un lloc destacat les innovacions vinculades a la sostenibilitat. Un estudi recent d’Accenture assenyala que la transició a productes, serveis i experiències sostenibles pot desbloquejar ingressos de fins a 2.800 milions d’euros en sectors com la mobilitat, la moda, l’energia domèstica, l’alimentació, el transport aeri i marítim, la construcció i la comunicació fins al 2030.

MAIG

Principi mes – VideDressing

El mercat de roba i complements de segona mà de la Massana creix any rere any i ja és una cita consolidada. Té dues edicions l’any: la de primavera i la de tardor, que s’escau a mitjan novembre.

ANDORRA LA MASSANA 11/06/2022 INAUGURACIÓ FESTISPORT. FOTO: EDUARD COMELLAS. COMÚ DE LA MASSANA

13 – Festisport

El dissabte 13 de maig tindrà lloc a la Massana la segona edició del Festisport, un festival que vol ser un aparador per al públic familiar de l’oferta esportiva del país. Entre les múltiples activitats esportives gratuïtes que s’hi programen s’inclou el VideSport, la fira de material esportiu de segona mà, una oportunitat per allargar la vida útil de roba i accessoris.

JUNY

4–7 Cimera Mundial de Transport Públic

Aquest congrés de caràcter biennal se celebrarà enguany a Barcelona i comptarà amb 2.500 participants, 400 empreses i 300 ponents que debatran sobre finançament, sostenibilitat, nous hàbits, oportunitats de negoci.

Principi de mes – Setmana del Medi Ambient

Amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient, que es commemora el 5 de juny, el Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, juntament amb Andorra Sostenible, organitza un seguit d’activitats divulgatives, mentre que els set comuns organitzen la Festa del Medi Ambient, una jornada amb actes per a tota la família al Prat del Roure d’Escaldes-Engordany.

Principi de mes – Mercat de Segona Mà de Canillo

Durant tot un dissabte, el passeig del telecabina s’omple de parades —l’any passat van ser una quarantena— de venda de tota mena de productes de segona mà.

Juny-setembre – Jornades de neteja als dominis esquiables

Les empreses que gestionen les estacions d’esquí acostumen a organitzar a la primavera jornades de neteja en què col·laboren els treballadors de l’estació i els clubsa d’esquí. Solen fer-ho en grups de deu, acompanyats de vehicles i amb un camió per acumular tot el que van recollint.

JULIOL

Mercat d’Encamp

Ja fa anys que està en marxa el mercat de dissabte a la plaça Sant Miquel, amb paradetes variades de fruita i verdura, amb pastisseria, roba d’esport, productes d’Andorra, llanes, flors, artesans especialistes en joies i articles diversos de segona mà. S’acompanya amb directes de música, tallers de jardineria i ds’elaboració productes de neteja ecològics.

SETEMBRE

Mitjan mes – Setmana Europea de la Mobilitat Sostenible i Segura

Aquesta iniciativa sorgida el 1999 se celebra cada any entre el Dia Internacional per a la Protecció de la Capa d’Ozó (16 de setembre) i el Dia Europeu sense Cotxes (22 de setembre). El seu objectiu és promocionar activitats entorn de la mobilitat sostenible i fomentar bones pràctiques i mesures d’acció relacionades amb tots els temes com la qualitat de l’aire, la protecció de la capa d’ozó, el foment dels mitjans de transport nets i la mobilitat responsable.

16 – Cleanup Andorra

Els dos darrers anys, amb motiu del World Cleanup Day, diferents organismes i entitats andorranes han col·laborat per organitzar batudes per netejar boscos. En cada ocasió es retiren de mitjana 500 kg de brossa del medi natural, que se separa i es du a la deixalleria. Presumiblement, enguany es repetirà aquesta acció.

NOVEMBRE

Mitjan mes – Concurs d’Iniciatives Ambientals

El Govern d’Andorra, a través d’Andorra Sostenible, i els comuns col·laboren en l’organització del Concurs d’iniciatives Ambientals, que premia les millors propostes ambientals que fomenten el consum sostenible de productes i recursos, l’educació ambiental, el treball en xarxa, la reducció d’impactes negatius sobre el medi, la conservació i divulgació de valors naturals, la mobilitat sostenible, l’estalvi en el consum d’energia i recursos i la gestió dels residus i orientades cap al concepte de residu zero.

Finals de mes – Setmana Europea de la Prevenció de Residus

El Govern, Andorra Sostenible i els set comuns participen en l’organització d’activitats al país amb motiu de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus. L’objectiu d’aquesta iniciativa és organitzar accions de sensibilització sobre la prevenció de residus. L’edició d’enguany serà la quinzena.

30 novembre – 12 desembre Conferència de l’ONU sobre el canvi climàtic (COP 28)

La 28a sessió de la Conferència de les Parts de la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic es reunirà als Emirats Àrabs Units. L’anterior, celebrada a Xarm el-Xeikh, va acordar proporcionar finançament per pèrdues i danys als països vulnerables durament afectats pels desastres climàtics i va reforçar el compromís de limitar l’augment de la temperatura mundial a 1,5 graus centígrads per sobre dels nivells preindustrials.

DESEMBRE

Mitjan mes – Campanya de recollida de joguines a favor de Càritas

Acabem l’any fent que les famílies amb pocs recursos puguin regalar joguines als petits de la casa i que, de retruc, joguines per estrenar o en bon estat puguin trobar algú que les utilitzi i que no acabin d’aquesta manera a l’abocador. És una tradició molt arrelada al país per aquestes dates: el 2023 serà la 31a vegada que es faci la campanya.

Si coneixes o organitzes actes relacionats amb aquests temes que no apareixen en aquest calendari, informa’ns-en i els inclourem.

Això s’acaba (propòsits per a l’any nou)

Això s’acaba! No, no és un plany catastrofista davant l’emergència climàtica i la contaminació (millor no entrem en aquest terreny perquè ens faríem mal). Volem dir que s’acaba el 2022. Estripem un calendari (ep, si ho fas llença’l al contenidor blau, no a la brossa) i n’encetem un altre. A veure què ens portarà el 2023. Estarem amatents, però no es tracta només de quedar-nos esperant a veure quina sorpresa ens depara el destí sinó de posar també una mica de la nostra part.

És per això que amb el canvi d’any acostumem a fer propòsits. Que no val la pena perquè no en complim ni la meitat? Sí, és difícil canviar les rutines. Un estudi va concloure que el 88% dels propòsits que fem per a l’any nou no es compleixen (el 52% s’abandona el primer mes), però el percentatge dels que no fem que no es compleixen encara és més alt: del 100%.

L’explorador Mike Horn explica sovint que per assolir les fites que es planteja fa un procés triple: imaginar-les, planificar-les i executar-les. Si només imaginem, els obstacles abans esmentats —la força del costum— ens dificultaran la consecució del nostre somni. Per això és important planificar —marcar-se objectius concrets, realistes, mesurables, establir fases, calendaritzar, posar-hi mitjans, valorar beneficis i costos…— i, a la fi, executar —fer un cop de cap, tirar pel dret, tirar-se a la piscina, tirar la capa al toro, saltar cridant al buit…—. Però si no arribem a concebre una idea tampoc la realitzarem.

Volem convidar-vos a posar-vos metes de reducció, reutilització i reciclatge per a aquest any que comença. Quines? Poden ser coses tan simples com portar la carmanyola a la carnisseria, recollir la brossa quan anem a la muntanya (i al mar i quan caminem per la ciutat…), no fer servir productes d’un sol ús, comprar menjar i productes de neteja a granel, regalar, vendre o donar un nou ús a la roba que no fem servir… Les possibilitats són infinites i si voleu més idees aquest blog n’és ple.

Però no tothom vol ni pot fer el mateix. Cadascú té les seves circumstàncies i, sobretot, les seves motivacions. I és que la voluntat de fer una cosa és clau per aconseguir-la. Sovint, empesos per l’ambient immediat o mediàtic, ens fem propòsits en què no creiem realment, que no desitgem. Per reeixir hem de voler-ho de veritat, hem d’estar disposats a invertir-hi molt esforç.

Pensa això: si fas un determinat gest sostenible durant l’any i ningú del teu entorn et segueix, si descobreixes que el camí que has endegat és solitari, estaràs disposat a continuar? Si la resposta és negativa no val la pena que comencis.

Així que et recomanem que escullis accions que realment et motivin. I també que siguis selectiu. No vulguis estirar més el braç que la màniga. Alguns experts recomanen no triar-ne més de tres. Hi ha estudis que diuen que calen 21 dies per crear un hàbit, d’altres parlen de 42 i d’altres, encara, de 66. Si aquest últim fos el cas, això donaria per 5,53 hàbits nous en 365 dies. Però donem-nos un respir i assegurem la jugada: complir tres propòsits en un any és una fita francament lloable.

Vols idees concretes? Doncs podries fer un propòsit de reducció —per exemple, enviar menys correus electrònics i de pas dir les coses en persona, cara a cara—, un de reutilització —com podria ser comprar càpsules de cafè reutilitzables— i un de reciclatgeno llençar l’oli de cuinar per l’aigüera i portar-lo als punts verds de la parròquia—.

Per acabar, defineix bé el teu pla —com ho duràs a terme, com solucionaràs els entrebancs que trobis pel camí— i tingues-lo sempre present, que no se t’oblidi.

Que tingueu bones festes i un 2023 amb menys residus!

Setmana Europea de la Prevenció de Residus: moda circular i sostenible

La Setmana Europea de la Prevenció de Residus té com a objectiu organitzar accions de sensibilització sobre la prevenció de residus. L’edició d’enguany —la catorzena— tindrà lloc del 19 al 27 de novembre i està dedicat a la moda i porta com a el lema “generar residus és antiquat” (l’any passat el tema va ser la reducció de residus). A Andorra hi participen el Govern, Andorra Sostenible i els set comuns, entre d’altres.

Ja hem parlat a bastament de la moda —hem entrevistat les impulsores de les marques Andwearis i Color Botanica i hem proposat idees per fer el canvi d’armari i per allargar la vida de la roba—, però val la pena tornar-hi perquè és un dels sectors econòmics que més contamina.

Ho avalen dades com aquestes:

  • Al món i  l’any, la indústria tèxtil consumeix 79.000 milions de m3 d’aigua, emet 1.715 milions de tones de CO2 i produeix 92.000 milions de quilos de residus.
  • Un 35% dels microplàstics presents al medi natural provenen del tèxtil.
  • En els darrers 20 anys, els europeus han comprat un 40% més de roba, la qual cosa significa que la indústria tèxtil és ara responsable del 10% de les emissions mundials de CO2.
  • Això el situa com el quart sector amb més impacte, només superat per l’alimentació, l’habitatge i la mobilitat.
  • De mitjana, cada europeu llença 11,3 kg de roba a l’any: en total, 5,6 milions de tones. Només es recicla l’1% de la roba.

Què es pot fer?

La indústria té la responsabilitat d’actuar per capgirar la situació.

  • Moltes marques subcontracten la producció al sud-est asiàtic perquè els suposa un estalvi de costos. En realitat, el cost és més elevat, però no el tenen en consideració perquè ells no el paguen. Aquestes costos invisibles són l’emissió de CO2 del transport de la roba i la contaminació d’aqüífers, que acabarem pagant entre tots, a banda de tenir els treballadors en unes condicions que la llei no permetria en els països on tenen les seus.
  • Produir localment evita aquestes emissions i crea llocs de treball. Fomenta el talent local i dona vida a les comunitats. Les marques petites acostumen a treballar així perquè no tenen capacitat per entrar en el món del comerç internacional, però no totes ho fan; informa’t abans de comprar.
  • Cal dir que tampoc totes les multinacionals ho fan malament. L’empresa d’impacte social Makers Unite i la marca de roba Patagonia, per exemple, han inaugurat l’United Repair Centre, amb l’objectiu de fer reparacions per a clients de tot Europa. La finalitat és lluitar contra la roba d’usar i llençar, facilitant a les marques la incorporació de la reparació i la reutilització al seu model de negoci.

Nosaltres, els consumidors, podem fer també petites accions que, sumades, poden marcar la diferència.

  • Podem deixar de comprar roba i accessoris de marques que no tenen sensibilitat amb aquests temes. Si som molts els que ho fem ho notaran al compte de resultats i entendran perfectament el missatge que els estem transmetent.
  • Podem comprar de segona mà, per exemple, en mercats com el Vide Dressing edició tardor, els Encants Vintage d’Unicef (novembre), el Vide Dressing de primavera (5 a 7 de maig de 2023), el Vide Esport (13 i 14 de maig), el Mercat de Segona Mà de Canillo (juny) i a botigues socials (Carisma i Càritas) o de segona mà (Segona Vida, segonamaandorra.com, Com Nou).
  • Alerta: aplicacions com Wallapop o Vintedtambé faciliten la compravenda de roba de segona mà, però si no canviem la mentalitat poden resultar contraproduents. Pot passar que acabem comprant més roba perquè aquí és més barata i mantenim el pressupost que hi dediquem o perquè sabent que la podrem revendre en aquestes plataformes portem les peces dos o tres cops i fem una renovació d’armari accelerada.
  • Si comprem roba nova, que els texans siguin sense decolorar (per envellir-los es fa un consum altíssim d’aigua), i la resta, de cotó orgànic (consumeix menys aigua i pesticides) o altres materials naturals (llana, lli, viscosa…).
  • Per allargar la vida de la roba hem de rentar només quan sigui necessari i a baixa temperatura amb detergents ecològics, recosir botons, arreglar descosits i donar un nou ús a la roba (camises sense mànigues, convertir texans en faldilles o bosses, fer draps…).
  • La reparació perllonga la vida útil d’una peça i té un impacte positiu immediat. Per exemple, fer servir una peça durant 9 mesos més redueix les emissions de CO2 d’aquest producte en un 27%, el consum d’aigua en un 33% i els residus en un 22%.

Amb motiu de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus s’han organitzat a Andorra un munt d’activitats que us ajudaran a fer un ús més circular i sostenible de la roba. Totes són gratuïtes, però per a algunes cal inscripció prèvia. Contacteu amb cada comú abans d’anar-hi.

Aquí teniu el programa:

Llei d’Economia Circular: avançant cap a un món amb menys residus

Els plàstics d’un sol ús queden prohibits des d’ara mateix a Andorra. Aquest és possiblement el titular més destacat del projecte de llei d’economia circular (LEC), aprovat per unanimitat del Consell General el passat 30 de juny.

Es tracta d’una llei ambiciosa i avançada entre les legislacions europees que vol crear un canvi de paradigma del model productiu, per passar de l’actual economia lineal, consistent a extreure, fabricar, consumir i eliminar, a una de circular, basada en l’allargament de la vida útil dels productes i la reintroducció al mercat dels residus d’una indústria com a matèries primeres d’una altra.

En les darreres dècades, la producció de béns i l’extracció de materials s’han multiplicat exponencialment. Aquest fet és el responsable de la majoria de les problemàtiques mediambientals: l’emergència climàtica, deguda a les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle; la pèrdua de biodiversitat, deguda a l’extracció de recursos; i la contaminació de l’aire i de l’aigua.

L’economia circular proposa l’aprofitament màxim dels recursos i una reducció de la producció. És més eficient, sostenible, lògica i responsable, i a més pot generar valor afegit i oferir oportunitats econòmiques.

El projecte de llei estableix deures i obligacions tant per a particulars com per a empreses i administracions per reduir el malbaratament alimentari i la generació de residus, amb l’objectiu de canviar els hàbits de consum de la ciutadania i potenciar el reciclatge i la reutilització. A més, la llei fomentarà els productes locals i de temporada.

La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, ha explicat que “la llei incideix en el sector de la construcció“, amb el qual s’ha treballat de manera estreta per tal de definir accions perquè hi hagi uns productes materials mínims que siguin reciclats i així produir menys residus que siguin valoritzats amb més facilitat. En matèria turística, caldrà que els allotjaments, la restauració i els comerços també emprenguin accions per lluitar contra els plàstics, els productes d’un sol ús i el malbaratament d’aliments.

I als consumidors, quin paper ens correspon? Amb els nostres hàbits, amb les petites accions de cada dia, podem fer que la societat evolucioni positivament. Hem de canviar la manera de consumir i evitar que s’acumulin objectes i que es generin residus. Hem de reparar i llogar en lloc de comprar sempre que sigui possible i hem de separar els residus que generem per fer possible un millor reciclatge. I hem de disminuir, fins a arribar a eliminar completament, el consum de productes d’un sol ús, principalment els de plàstic.

Estem tots junts en això —particulars, empreses i administració— i ens hi juguem molt. Si tots hi posem el nostre granet de sorra podem moure muntanyes.

El projecte Escola Verda s’amplia amb grups de treball interescolars

Aquest final de curs 2021–22 s’han lliurat els guardons als centres dels tres sistemes educatius per als projectes impulsats en el marc del programa Escola Verda.

Després d’onze anys de funcionament i d’assolir el curs passat el 100% d’adhesió d’escoles públiques, és a dir, de 32 centres dels tres sistemes educatius del país (uns 11.000 alumnes, el 99,1% de tot l’alumnat del Principat), enguany s’ha decidit impulsar la creació de grups de treball formats per docents de diferents escoles per abordar temàtiques concretes i intercanviar sinergies.

El primer grup tracta sobre els residus que es generen a l’escola i com reduir-los a partir d’un bon coneixement de reciclatge i fomentant la reutilització de material escolar així com reduir la utilització de paper. En el segon grup s’ha abordat la motivació de l’alumnat, la climatologia i què plantar a més de com fer compostatge. Finalment, en l’últim grup es treballa la realització d’un pla de mobilitat compartint maneres de fer i accions que es poden adoptar a les diferents escoles.

Foto: SFGA/JAViladot (Govern d’Andorra)

També s’ha treballat per incorporar al proper curs escolar un nou taller d’economia circular, adreçat als alumnes de segon cicle de secundària i batxillerat, que els acostarà les diferències entre l’economia lineal i la circular.

En l’acte de lliurament dels guardons, la ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, ha declarat: “Estem arribant a tots els escolars del país i també a les seves famílies amb una feina de conscienciació, de manera indirecta, de tota la gent que hi ha al seu voltant al tomb de la sostenibilitat”.

Per la seva, banda, la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, ha explicat que el programa permet apropar als centres escolars les mesures i accions que es desenvolupen des del Ministeri en relació a les problemàtiques mediambientals i quines accions es poden fer per mitigar-les.

El programa Escola Verda va començar el curs 2010-2011 de la mà dels ministeris de Medi Ambient i d’Educació del Govern per impulsar les bones pràctiques ambientals i com a punt de trobada i intercanvi d’idees, iniciatives i accions ambientals dels centres escolars. L’objectiu és aconseguir ciutadans que s’impliquin en la conservació i millora del medi ambient.

Foto: SFGA/JAViladot (Govern d’Andorra)