El vidre: l’etern retorn

L’any passat el servei de recollida selectiva de residus particulars i de comerços del Principat va recollir gairebé 2.500 tones de vidre. Aquest material és un dels que més es recuperen. És fàcil d’identificar, no acostuma a estar integrat amb materials que segueixin un camí diferent i es pot reincorporar al cicle productiu sense una gran despesa energètica. I és reciclable indefinidament, sense que hi hagi una minva apreciable de qualitat.

És a dir que amb el vidre complim gairebé del tot les premisses de l’economia circular. Tot i així, aproximadament una quarta part del vidre es llença on no toca (normalment a la brossa) i una part del que es llença al contenidor del vidre no hi correspon. En aquesta taula indiquem els casos de dubtes més habituals dels productes, però a l’app Reciclem Bé en trobareu més.

Va al verdNo va al verd
Ampolles de vidre de begudes
(vi, aigua, sucs, cervesa, licors…)
Pots de vidre de conserves,
melmelades, salses, llegums…
Flascons de cosmètics, colònia i perfums
Desodorants de bola o amb polvoritzador
Vidre pla (finestres, miralls)
Llunes d’automòbils
Pantalles (televisors, ordinadors)
Flascons de medicaments
Copes de cristall
Taps de tota mena
Porcellana i ceràmica
Bombetes i florescents
Termòmetres

El vidre pla procedent de finestres o miralls, les copes de cristall, els plats, els gerros i altres objectes de ceràmica s’han de portar a la deixalleria, mentre que els envasos buits que hagin contingut medicaments s’han de dipositar als contenidors específics que trobem a les farmàcies. Les ampolles i envasos que sí que van al verd s’hi han de dur esbandides i sense taps. Aquests últims, si són metàl·lics o de plàstic, van al groc.

Què passa quan llencem vidre al contenidor verd? S’exporta a Espanya, on gestors de residus autoritzats el trituren, el cribren per separar-lo d’altres possibles matèries, el fonen i el converteixen de nou en ampolles i pots. Així es fa amb el vidre llençat per particulars des de 1998 i amb el de negocis d’hostaleria i restauració des del 2008.

El reciclatge del vidre comporta molts beneficis:

  • Es redueix el volum de residus comunals.
  • Es gasta un 26,6% menys d’energia de la que cal per fabricar una ampolla.
  • Disminueix la contaminació atmosfèrica en un 20% i la de les aigües en un 50%.
  • Cada quilogram de vidre recollit estalvia el consum d’1,2 quilogram de matèries primeres (sorra de sílice, carbonat de sodi…).

L’energia que cal per fer una ampolla reciclada és menor que la que cal per fabricar-ne una de nova (el vidre triturat crema a una temperatura més baixa que la sorra de sílice). Ara bé, la que cal per rentar una ampolla per poder-la reutilitzar és infinitament inferior, de manera que salta a la vista que sempre serà preferible reutilitzar a reciclar.

Per això, sempre que pugueu compreu envasos de vidre retornables. Quan n’hageu consumit el contingut porteu-los a l’establiment on els vau comprar o en algun altre que en vengui. El sistema consisteix en què el primer cop que comprem aquells productes paguem un dipòsit per l’envàs (inclòs en el preu final del producte), mentre que els següents cops se’ns descompta. Aquest sistema era molt comú fa no tants anys i va caure en desús, però torna a anar a l’alça. Són les mateixes companyies les que decideixen si l’apliquen o no, de manera que trobareu productes que ho permeten fer (una minoria, encara; principalment aigües amb i sense gas) o d’altres que no. Una altra opció (també amb una oferta limitada, principalment vins, vins dolços i olis) és dur nosaltres els propis recipients nets i buits i fer la compra a granel.

Viure amb menys plàstic és fantàstic

Iniciem una sèrie d’articles sobre el reciclatge dels diferents tipus de residus. Volem aprofundir en la manera de reduir el consum de cada material, en les possibilitats de reutilitzar els objectes quan sembla que han arribat al final de la seva vida útil, el grau en què es recicla actualment i el que es pot fer per augmentar-lo.

I comencem pel plàstic, un material dels més estesos i utilitzats i també un dels més complexos pel que fa al reciclatge. I comencem per trencar una idea molt instaurada però falsa: el contenidor groc no és el del plàstic, és el dels envasos lleugers. Per exemple, les joguines i els CDs i DVDs van a la deixalleria, els bolígrafs i retoladors, a la minideixalleria, i les anelles de plàstic que es fan servir per portar llaunes i les fundes transparents per protegir catàlegs i revistes, al rebuig.

En canvi, hi van productes que no són estrictament de plàstic, com els brics de llet o de caldo, que són 70% cartró, 25% plàstic i 5% alumini, i les llaunes de cervesa o refrescos, que són habitualment d’alumini. La taula següent no recull totes les situacions però exemplifica els casos més habituals del que va i del que no va al contenidor groc (per conèixer altres casos, consulta l’app ReciclemBé, disponible per a iOs i Android).

Va al grocNo va al groc
Brics
Ampolles i pots de plàstic
Llaunes de conserves i begudes
Taps metàl·lics i de plàstic
Safates de porexpan
Bosses de plàstic i films
Pots de iogurt
Paper d’alumini
Bosses d’snacks
Tàpers de plàstic
Joguines
Enganxines i etiquetes
Bolígrafs i retoladors
Anelles de plàstic
Fundes de catàlegs i revistes
Aerosols
Blísters de medicament buits
Radiografies
Tòners i material informàtic
CDs i DVDs

Els plàstics tenen infinitat d’usos i els trobem arreu, en envasos i embalatges, en parament de la llar, en material elèctric i electrònic, en els sectors agrícola, de la construcció, de l’automoció… Per les seves característiques (baix cost, mal·leabilitat, impermeabilitat, capacitat d’aïllament elèctric…) són molt convenients, però tant en produir-los com en recuperar-los al final de la seva vida útil es generen grans quantitats de gasos contaminants i de residus invisibles (retalls o restes no aprofitables).

I són molt poc biodegradables, de manera que si van a parar amb medi ambient triguen centenars d’anys a degradar-se. Són un recurs no renovable, perquè s’obté del petroli, les reserves del qual es van reduint sense que se’n generin de noves.

Els plàstics, a més, poden desprendre partícules carcinògenes com el benzè (utilitzat en la fabricació de niló) o els ftalats (presents per exemple en joguines per a infants i per a adults), que són disruptors hormonals i que poden provocar mutacions genètiques en els nounats.

A Andorra es recicla el 23,7% del plàstic que es genera (Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat). A Catalunya el percentatge varia segons la font. Va del 77% d’Ecoembes (entitat que representa fabricants, distribuïdors i envasadors) al 20% de Greenpeace. Els esculls amb què topa el reciclatge del plàstic són la dificultat tècnica de separar els plàstics de tints, paper o altres materials amb què es combina (cas dels brics, per exemple), la inferior qualitat del plàstic que s’obté i l’elevat cost del procés.

Una altra dada digna de menció és que, a Andorra, les bosses d’escombraries que van al rebuig conté de mitjana un 13% d’envasos lleugers (que haurien d’haver-se llençat al contenidor groc), segons l’Estudi Modecom.

Què es fa, doncs, amb el plàstic que ja no s’usa? Una part, com hem dit, es recicla, amb un procediment que pot ser mecànic, quan se separa, neteja, tritura i fon per crear nous productes de plàstic, o químic, quan es degrada per obtenir productes químics o combustibles. També es pot incinerar —cosa poc recomanable pels gasos contaminants que emet— i en aquest cas l’energia emesa es pot aprofitar o no. I finalment es pot acumular en abocadors, que malmeten el paisatge i que amb l’exposició a agents com la pluja i el sol poden deixar anar en el medi microplàstics i molècules tòxiques que poden acabar afectant la fauna (per exemple, la pesca) i les persones.

També hi ha qui s’empesca solucions imaginatives. Per exemple, Ecoalf 1.0 produeix roba de disseny innovador feta amb materials reciclats i de baix impacte com el polièster, el niló, la llana i el cotó reciclat o el fil de mar d’Ecoalf, fet a partir d’ampolles de plàstic reciclades recollides del fons de l’oceà mitjançant el seu projecte Upcycling the Oceans. O Andwearis, una marca andorrana que fa roba, accessoris i interiors de la llar a partir de tèxtils reciclats i cartells de carrer de vinil del Principat, a més d’oferir tallers sobre sostenibilitat i consum conscient. Per no parlar de la infinitat d’usos que podem donar amb una mica d’inventiva als residus plàstics que generem a casa (a l’app ReciclemBé en trobareu unes quantes).

Però a més de reciclar i reutilitzar, podem —i arribem a la tercera R— podem reduir el consum de plàstic. Entre altres coses podem:

  • Eliminar de les nostres vides plats, gots i palles d’un sol ús (que a més la nova llei d’economia circular preveu prohibir).
  • No comprar aigua envasada en plàstic. Comprar la que es vengui en ampolles de vidre o fer servir la de l’aixeta, que és molt bona. I fer servir ampolles de vidre o cantimplores d’alumini per conservar i transportar begudes.
  • Dur bosses reutilitzables al súper i fer compra a granel. Dur carmanyoles reutilitzables a l’hora de comprar productes com carn o plats preparats (cada cop més establiments les accepten).
  • No comprar joguines de plàstic i substituir-les per d’altres de fusta, tela…

Setmana Europea de la Prevenció de Residus 2021: suma’t a un món amb menys residus

El Govern, a través del departament de Medi Ambient i conjuntament amb els comuns i Andorra Sostenible, impulsen un seguit d’activitats dirigides a la promoció de les bones pràctiques ambientals i de prevenció de residus per avançar cap a un sistema d’economia circular.

El programa es desenvolupa del 20 al 30 de novembre i s’emmarca en la Setmana Europea de Prevenció de Residus, que enguany té com a lema “Comunitats circulars: suma’t a un món amb menys residus”.

Una de les propostes consisteix en que els comerços habilitin una zona on es dipositin els articles amb data de caducitat propera per evitar que esdevinguin residus. Es tracta d’una prova pilot, ja que el Projecte de llei d’economia circular preveu aquest arranjament serà obligatori per a les grans superfícies.

Del 22 al 26 de novembre, entre les 9 i les 13 hores, qui ho vulgui podrà recollir a la seu d’Andorra Sostenible contenidors d’envasos i paper i cartró per facilitar la recollida selectiva a les llars. El dimarts 30, es projectarà als Cinemes illa Carlemany el film Closing the loop, que presenta casos a tot el món d’organitzacions que han començat la transició d’una economia lineal a una economia circular. L’entrada és gratuïta.

L’app Reciclem Bé, disponible per a mòbils iOS i Android, també és present a la Setmana. El dijous 25 es faran dues xerrades, a les 17 h a la Casa Pairal de la Massana i a les 18 h al Punt 400 de la mateixa parròquia, en què s’explicarà el seu funcionament i es resoldran dubtes dels assistents.

A continuació teniu el programa complet de la Setmana Europea de Prevenció de Residus, que també podeu consultar al web de Medi Ambient.

Projecte de llei d’economia circular: tot torna

L’exposició de motius del projecte de llei d’economia circular d’Andorra, actualment en fase de discussió, planteja que “en les darreres dècades, la producció de béns s’ha multiplicat per dos i l’extracció de materials per tres. Aquest fet és responsable del 90% de les problemàtiques mediambientals: el canvi climàtic degut a les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, la pèrdua de biodiversitat deguda a l’extracció de recursos i la contaminació de l’aire i de l’aigua”.

En altres paraules, vivim en una economia lineal: extraiem recursos de la terra, els convertim en productes, els consumim precipitadament, els llencem i passen a omplir abocadors o a amuntegar-se en illes artificials al mig de l’oceà. I mentrestant seguim extraient nous recursos, fent-los servir per produir béns, consumint-los i llençant-los… i així ad infinitum.

Un exemple: extraiem petroli del subsòl, el transformem en plàstic i li donem forma de palleta, tot alliberant grans quantitats de diòxid de carboni a l’atmosfera, fem servir la palleta per veure’ns un refresc, immediatament la llencem a les escombraries i, quan nosaltres mateixos o algú altre en necessita una, n’agafem una de nova, que lògicament anirà a parar també a les escombraries, al costat de l’anterior i dels milions de palletes que s’usen cada dia arreu del món.

Això no té cap sentit i és insostenible. Per això, un dels canvis que proposa el projecte de llei és prohibir “la producció, la importació i la introducció al mercat de productes fabricats amb plàstic oxodegradable, així com de productes de plàstic d’un sol ús que ja tenen una alternativa de producte sense plàstic”. És a dir, prohibir les palletes de plàstic (entre molt altres productes, és clar).

No es tracta només d’instaurar prohibicions, establir regles i oferir ajuts; el projecte de llei planteja un canvi de model: passar de l’esmentada economia lineal a una de circular. Per fer-ho gràfic, i en paraules de la mateixa llei, “allargar la vida útil dels productes, adoptar mesures de prevenció en la generació de residus i potenciar la donació, l’intercanvi i el comerç dels objectes que ja no necessitem però que encara poden ser utilitzats”.

La llei treballa amb conceptes com la millora de la gestió, la reutilització, la valorització de materials, l’optimització de recursos, el foment de l’eficiència, la reducció d’externalitats negatives, el disseny ecològic o la responsabilitat ampliada del productor.

En aquesta nova economia, inspirada en el cicle de la natura, tota sortida és alhora una entrada. El residu d’un procés d’elaboració és matèria primera d’un altre. No hi ha un principi ni un final d’una cadena, sinó una roda que gira. Res no es crea ni es destrueix, sinó que es transforma.

A l’app Reciclem Bé, disponible per a mòbils iOS i Android, trobaràs un munt d’idees per reduir el teu impacte sobre el medi ambient.