Els plàstics d’un sol ús queden prohibits des d’ara mateix a Andorra. Aquest és possiblement el titular més destacat del projecte de llei d’economia circular (LEC), aprovat per unanimitat del Consell General el passat 30 de juny.
Es tracta d’una llei ambiciosa i avançada entre les legislacions europees que vol crear un canvi de paradigma del model productiu, per passar de l’actual economia lineal, consistent a extreure, fabricar, consumir i eliminar, a una de circular, basada en l’allargament de la vida útil dels productes i la reintroducció al mercat dels residus d’una indústria com a matèries primeres d’una altra.
En les darreres dècades, la producció de béns i l’extracció de materials s’han multiplicat exponencialment. Aquest fet és el responsable de la majoria de les problemàtiques mediambientals: l’emergència climàtica, deguda a les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle; la pèrdua de biodiversitat, deguda a l’extracció de recursos; i la contaminació de l’aire i de l’aigua.
El projecte de llei estableix deures i obligacions tant per a particulars com per a empreses i administracions per reduir el malbaratament alimentari i lageneració de residus, amb l’objectiu de canviar els hàbits de consum de la ciutadania i potenciar el reciclatge i la reutilització. A més, la llei fomentarà els productes locals i de temporada.
La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, ha explicat que “la llei incideix en el sector de la construcció“, amb el qual s’ha treballat de manera estreta per tal de definir accions perquè hi hagi uns productes materials mínims que siguin reciclats i així produir menys residus que siguin valoritzats amb més facilitat. En matèria turística, caldrà que elsallotjaments, la restauració i els comerços també emprenguin accions per lluitar contra els plàstics, els productes d’un sol ús i el malbaratament d’aliments.
I als consumidors, quin paper ens correspon? Amb els nostres hàbits, amb les petites accions de cada dia, podem fer que la societat evolucioni positivament. Hem de canviar la manera de consumir i evitar que s’acumulin objectes i que es generin residus. Hem de reparar i llogar en lloc de comprar sempre que sigui possible i hem de separar els residus que generem per fer possible un millor reciclatge. I hem de disminuir, fins a arribar a eliminar completament, el consum de productes d’un sol ús, principalment els de plàstic.
Estem tots junts en això —particulars, empreses i administració— i ens hi juguem molt. Si tots hi posem el nostre granet de sorra podem moure muntanyes.
Aquest final de curs 2021–22 s’han lliurat els guardons als centres dels tres sistemes educatius per als projectes impulsats en el marc del programa Escola Verda.
Després d’onze anys de funcionament i d’assolir el curs passat el 100% d’adhesió d’escoles públiques, és a dir, de 32 centres dels tres sistemes educatius del país (uns 11.000 alumnes, el 99,1% de tot l’alumnat del Principat), enguany s’ha decidit impulsar la creació de grups de treball formats per docents de diferents escoles per abordar temàtiques concretes i intercanviar sinergies.
El primer grup tracta sobre els residus que es generen a l’escola i com reduir-los a partir d’un bon coneixement de reciclatge i fomentant la reutilització de material escolar així com reduir la utilització de paper. En el segon grup s’ha abordat la motivació de l’alumnat, la climatologia i què plantar a més de com fer compostatge. Finalment, en l’últim grup es treballa la realització d’un pla de mobilitat compartint maneres de fer i accions que es poden adoptar a les diferents escoles.
Foto: SFGA/JAViladot (Govern d’Andorra)
També s’ha treballat per incorporar al proper curs escolar un nou taller d’economia circular, adreçat als alumnes de segon cicle de secundària i batxillerat, que els acostarà les diferències entre l’economia lineal i la circular.
En l’acte de lliurament dels guardons, la ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, ha declarat: “Estem arribant a tots els escolars del país i també a les seves famílies amb una feina de conscienciació, de manera indirecta, de tota la gent que hi ha al seu voltant al tomb de la sostenibilitat”.
Per la seva, banda, la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, ha explicat que el programa permet apropar als centres escolars les mesures i accions que es desenvolupen des del Ministeri en relació a les problemàtiques mediambientals i quines accions es poden fer per mitigar-les.
El programa Escola Verda va començar el curs 2010-2011 de la mà dels ministeris de Medi Ambient i d’Educació del Govern per impulsar les bones pràctiques ambientals i com a punt de trobada i intercanvi d’idees, iniciatives i accions ambientals dels centres escolars. L’objectiu és aconseguir ciutadans que s’impliquin en la conservació i millora del medi ambient.
La Saboneria és l’únic establiment d’Andorra dedicat a la venda de productes de neteja de la llar a granel i de cosmètica natural. Pel que fa als productes, ens explica Meritxell Pérez, propietària de la botiga, són de marques espanyoles i andorranes: “Si puc donar suport al producte local ho faig. Tinc producte d’Autèntic Abelles, d’Agro Biomaterials, Pocions de Lluna…”
Vas obrir el negoci el 2020 i venies de l’àmbit administratiu. Què et va motivar a llançar-te a aquesta aventura? Justament el fet que no hi havia res d’aquest estil. I facilitar la reducció de plàstics.
Confiaves que te’n sortiries? És clar, quan comences un projecte sempre penses que te’n sortiràs. I de moment va funcionant.
Per què vas escollir, però, els sectors de la neteja de la llar i de la cosmètica? Perquè són els que més residus plàstics generen, a part que estan plens de tòxics. Cada vegada que anem a comprar un detergent convencional al supermercat comprem un envàs de plàstic, el paguem i el llencem. En canvi, a La Saboneria reutilitzes infinitament un mateix envàs. Per Sant Joan farà dos anys que he obert i ja porto reutilitzats 7.376 envasos, amb una mitjana de pes per envàs d’uns 80 g.
La gent et porta envasos principalment de plàstic? Sí, en lloc de llençar-los o portar-los a reciclar, me’ls deixen aquí i jo els higienitzo i desinfecto i els poso gratuïtament a disposició del client. Es pot fer servir vidre però no ho recomano, perquè si et rellisca de les mans se’t trenca. Però si em porten pots de vidre els els omplo. Crec que el plàstic tampoc s’ha de demonitzar, fa un servei important. Què fer-ne és responsabilitat de l’usuari. Si reutilitzes un envàs, el treus del cicle del reciclatge i l’introdueixes en el de la reutilització, que sempre és molt més interessant.
Fa temps que van apareixent petits negocis com el teu, que proposen la venda a granel i la reutilització d’envasos. Però una immensa part del que es ven i es compra va envasat en plàstic d’un sol ús. Com es pot capgirar això? Els envasos d’un sol ús no tenen cap sentit, sempre i quan tinguis l’opció de comprar a granel. És important anar cap al granel. Les administracions ho haurien de facilitar, obligant a treure per exemple envasos plàstics d’un sol ús, però és una qüestió, sobretot, de responsabilitat individual. El supermercat és la comoditat, però no té res a veure. A una botiga petita t’assessoren i t’emportes el que realment necessites. I pots endur-te cent grams, no te n’has d’endur més perquè potser no t’agrada i no ho tornes a gastar. El comerç de barri fa vida. Per mi són tot avantatges.
Al teu Instagram m’ha sorprès descobrir el concepte de reduflació: l’acció d’un fabricant de reduir la mida o el pes d’un producte comercial a la venda sense abaratir-ne el preu… Hi han marques que ha canviat el paquet de pasta de mig quilo per un de 450 g. També passa amb els productes de neteja. Ho posa a l’envàs, però si no t’hi fixes sembla el mateix, i el preu es manté i en alguns casos s’incrementa. Això amb el granel no passa, perquè ho peso davant teu. I la qualitat del producte no baixa, perquè si ho fes no tornaries.
El 2021 La Saboneria va rebre el premi Economia Circular del Concurs d’Iniciatives Ambientals d’Andorra Sostenible. Va suposar un al·licient per tu? Totalment. Hi ha un esforç molt important darrere aquesta botiga. I obrir en plena pandèmia va ser complicat.
Trobes que a Andorra hi ha sensibilitat per al reciclatge i la conservació del medi ambient? Sí, hi ha sensibilitat en el tema del plàstic i en el dels productes. Hi ha moltes marques que fan ecoblanqueig. A vegades guardo envasos perquè els trobo molt divertits. Mira aquest, l’etiqueta diu: “botella ecoresponsable”, “ecoeficitat”, certificat eco, color verd, un dibuix de fulles i d’una pastilla de sabó de Marsella… i, al darrera, aquest senyal, que indica que té ingredients corrosius. Els productes de neteja que jo venc no la tenen, aquesta etiqueta. A més disposo de la certificació bio, ecològic i vegà d’ACENE. Són productes no testats en animals i d’origen vegetal i mineral.
Per acabar, cada entrevistat ens proposa una iniciativa del país dirigida a la reducció de residus? Doncs us recomano que parleu amb Agro Biomaterials.
No tenim clar que el món estigui avançant amb pas ferm cap a la reducció dels residus i cap a la sostenibilitat, però que el tema ens interessa, caram si ho fa! En parlem molt i no parem d’inventar-nos acrònims i neologismes, alguns potser de capriciosos i d’altres de necessaris per identificar conceptes i fenòmens nous.
Per mirar de treure’n l’aigua clara, hem confegir aquest breu glossari de termes relacionats amb el reciclatge i l’ecologia. Si us interessa i ens proposeu nous mots, pot ser un work in progress i el podem anar ampliant. Som-hi?
3R o tres erres Mètode mnemotècnic per recordar les recomanacions principals pel que fa a tractament de residus: reduir (l’ús o consum de productes), reutilitzar (tot allò que es pugui) i reciclar (allò que ja no pugui ser reutilitzat).
antropocè L’era geològica en la qual ens trobem. Es caracteritza per l’impacte massiu de l’ésser humà sobre el planeta. Es considera que s’inicia amb la Revolució Industrial, al segle XVII.
batch cooking Vegeu cuina per lots.
biodegradable Que és susceptible de biodegradació, és a dir que per un procés natural d’exposició als elements es pot transformar en una substància inorgànica, no tòxica.
biodiversitat Conjunt de les espècies diferents que hi ha en un determinat ecosistema o a la Terra en general. A més biodiversitat, més capacitat de subsistència té l’ecosistema.
biomassa Quantitat total de matèria orgànica existent en una comunitat o en un ecosistema.
canvi climàtic Vegeu emergència climàtica.
cuina per lots Cuinar en un sol dia els plats per a tota una setmana. L’objectiu és estalviar temps, però també serveix per assegurar que menges un nombre precís de calories, per conservar la línia, redueix el consum energètic a la cuina i minimitza el malbaratament d’aliments.
desacceleració voluntària Canvi d’estil de vida en què es renuncia a la pressió d’una carrera professional accelerada a favor d’una vida més gratificant i de més temps lliure.
descarbonització Reducció progressiva de la dependència dels combustibles fòssils que contenen carboni.
desenvolupament sostenible Desenvolupament econòmic i social que satisfà les necessitats del present sense comprometre les necessitats de les generacions futures.
downshifting Vegeu desacceleració voluntària.
ecoansietat Angoixa que genera en algunes persones la preocupació per la contaminació, el canvi climàtic i l’esgotament dels recursos del planeta.
ecoblanqueig També blanqueig verd. Promoure la percepció que una empresa, un organisme o un govern i els seus productes, serveis, polítiques o objectius són respectuosos amb el medi ambient, quan en realitat no ho són.
ecologia Ciència que estudia les distribucions, l’abundància i les relacions dels organismes vius i les seves interaccions amb el medi on viuen.
economia circular Model econòmic basat en la reutilització, la reparació, la remanufactura i el reciclatge dels materials i els productes que es proposa com a alternativa al tradicional model lineal basat en la producció, l’ús i la disposició dels residus.
ecosistema Sistema d’organització dels organismes de diverses espècies que interaccionen en el si d’un espai definit.
efecte hivernacle Procés pel qual l’atmosfera d’un planeta s’escalfa, permetent l’entrada de radiació solar i frenant-ne la sortida. El nom es deu al fet que es tracta d’un fenomen anàleg al que es produeix en els hivernacles.
eliminació Darrera opció per donar un final segur a un residu si no es recicla o revaloritza energèticament. L’eliminació més habitual és el confinament del residu en un abocador controlat.
emergència climàtica El canvi climàtic és la variació de les característiques climàtiques en un lloc determinat al llarg del temps. Quan es produeix com a conseqüència de l’activitat humana, que incrementa la concentració de determinats gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera, i és tan intens i durador que amenaça d’afectar de manera irreversible els ecosistemes (dels quals els humans formem part), parlem d’emergència climàtica.
ESGenvironmental, social and governance, és s dir, governança ambiental, social i corporativa. És un concepte ideat per avaluar fins a quin punt una empresa es planteja objectius socials que van més enllà de l’afany de maximitzar els seus beneficis.
gasos amb efecte d’hivernacle Gas de l’atmosfera, ja sigui natural o emès per l’home, que reté l’energia solar dins de l’atmosfera, la qual cosa afavoreix l’escalfament global. Els principals són el diòxid de carboni (CO2), el metà (CH4), l’òxid nitrós (N2O) i els hidrofluorocarburs (HFC).
greenwashing Vegeu ecoblanqueig.
obsolescència programada Depreciació intencionada del valor d’un producte en el transcurs del temps com a conseqüència de l’ús de materials poc duradors, de la introducció de microxips que en provoquen l’error de funcionament al cap d’un temps determinat, etc.
OMG A banda d’acrònim de l’expressió de sorpresa oh my god! també és el d’organisme modificat genèticament. És un organisme viu (bacterià, vegetal o animal) al qual s’ha canviat el patrimoni gènic mitjançant tècniques d’enginyeria genètica amb l’objectiu de donar-li propietats noves.
overshooting Superació de la capacitat. S’aplica a la data de l’any en què arribem a consumir els recursos que la Terra és capaç de renovar en un any. El 2022 aquesta data ha estat el 28 de juliol. A partir d’aquest moment estem consumint per sobre de la capacitat de regeneració del planeta.
petjada de carboni Quantitat de diòxid de carboni i d’altres gasos amb efecte d’hivernacle que llança a l’atmosfera una persona, empresa o activitat en un període determinat de temps.
petjada hídrica Volum d’aigua dolça usat per produir els béns i serveis consumits per una persona, una empresa o un país. S’expressa en metres cúbics utilitzada per any.
plogging Combinació de córrer amb recollir deixalles. Va començar com una activitat organitzada a Suècia cap al 2016 i es va estendre a altres països el 2018, arran de la preocupació creixent per la contaminació per plàstic. Termcat recomana fer servir en català l’expressió córrer i netejar.
reciclatge Valorització que consisteix a transformar els residus en matèries secundàries que es reintrodueixen en el procés productiu.
recurs renovable Recurs natural que es pot restaurar per processos naturals a una velocitat superior a la del seu consum o utilització. El vent, l’escalfor del subsòl o la llum del sol són recursos renovables; el carbó, el petroli o l’energia nuclear, no, tot i que el fet que la definició del terme el posi en relació a la velocitat de consum fa que a vegades digui difícil discernir amb exactitud si un recurs és o no renovable.
reduflació Acció d’un fabricant de reduir la mida o el pes d’un producte comercial a la venda sense abaratir-ne el preu, amb l’objectiu de compensar l’increment dels costos de producció.
residu Material generat a partir d’una activitat productiva o de consum de manera no desitjada i del qual el posseïdor té la intenció o l’obligació de desprendre’s.
residu invisible Els residus generats durant el procés de fabricació dels productes que consumim. En contraposició, el residu visible és el producte pròpiament dit, quan ha acabat la seva vida útil o ens en volem desprendre.
residu sòlid urbà Ho són els residus generats en domicilis particulars, comerços, oficines i serveis i d’altres d’assimilables, cosa que exclou els considerats perillosos, els específics i els voluminosos.
RSU Vegeu residu sòlid urbà.
sostenibilitat Conjunt de polítiques destinades a fer compatible el creixement econòmic i la preservació de la biodiversitat i evitar, en darrer terme, la degradació de la biosfera provocada per l’acció humana.
stooping Fenòmen social consitent a compartir informació sobre mobles abandonats al carrer perquè qui vulgui els pugui recollir abans que se’ls endugui el camió de les escombraries.
transgènic Organisme modificat genèticament mitjançant la introducció d’àcid desoxiribonucleic extern en l’ou.
trashure Fusió de trash i treasure. Fa referència a objectes que són brossa per a qui els ha abandonat però un tresor per a qui els recull.
tres erres Vegeu 3R
valorització energètica Nom amb el qual es coneix tècnicament la incineració de residus. En aquest procés es minimitza el volum dels residus mitjançant la combustió i s’aprofita l’energia generada per produir vapor i electricitat.
L’any passat el servei de recollida selectiva de residus particulars i de comerços del Principat va recollir gairebé 2.500 tones de vidre. Aquest material és un dels que més es recuperen. És fàcil d’identificar, no acostuma a estar integrat amb materials que segueixin un camí diferent i es pot reincorporar al cicle productiu sense una gran despesa energètica. I és reciclable indefinidament, sense que hi hagi una minva apreciable de qualitat.
És a dir que amb el vidre complim gairebé del tot les premisses de l’economia circular. Tot i així, aproximadament una quarta part del vidre es llença on no toca (normalment a la brossa) i una part del que es llença al contenidor del vidre no hi correspon. En aquesta taula indiquem els casos de dubtes més habituals dels productes, però a l’app Reciclem Bé en trobareu més.
Va al verd
No va al verd
Ampolles de vidre de begudes (vi, aigua, sucs, cervesa, licors…) Pots de vidre de conserves, melmelades, salses, llegums… Flascons de cosmètics, colònia i perfums Desodorants de bola o amb polvoritzador
Vidre pla (finestres, miralls) Llunes d’automòbils Pantalles (televisors, ordinadors) Flascons de medicaments Copes de cristall Taps de tota mena Porcellana i ceràmica Bombetes i florescents Termòmetres
El vidre pla procedent de finestres o miralls, les copes de cristall, els plats, els gerros i altres objectes de ceràmica s’han de portar a la deixalleria, mentre que els envasos buits que hagin contingut medicaments s’han de dipositar als contenidors específics que trobem a les farmàcies. Les ampolles i envasos que sí que van al verd s’hi han de dur esbandides i sense taps. Aquests últims, si són metàl·lics o de plàstic, van al groc.
Què passa quan llencem vidre al contenidor verd? S’exporta a Espanya, on gestors de residus autoritzats el trituren, el cribren per separar-lo d’altres possibles matèries, el fonen i el converteixen de nou en ampolles i pots. Així es fa amb el vidre llençat per particulars des de 1998 i amb el de negocis d’hostaleria i restauració des del 2008.
El reciclatge del vidre comporta molts beneficis:
Es redueix el volum de residus comunals.
Es gasta un 26,6% menys d’energia de la que cal per fabricar una ampolla.
Disminueix la contaminació atmosfèrica en un 20% i la de les aigües en un 50%.
Cada quilogram de vidre recollit estalvia el consum d’1,2 quilogram de matèries primeres (sorra de sílice, carbonat de sodi…).
L’energia que cal per fer una ampolla reciclada és menor que la que cal per fabricar-ne una de nova (el vidre triturat crema a una temperatura més baixa que la sorra de sílice). Ara bé, la que cal per rentar una ampolla per poder-la reutilitzar és infinitament inferior, de manera que salta a la vista que sempre serà preferible reutilitzar a reciclar.
Per això, sempre que pugueu compreu envasos de vidre retornables. Quan n’hageu consumit el contingut porteu-los a l’establiment on els vau comprar o en algun altre que en vengui. El sistema consisteix en què el primer cop que comprem aquells productes paguem un dipòsit per l’envàs (inclòs en el preu final del producte), mentre que els següents cops se’ns descompta. Aquest sistema era molt comú fa no tants anys i va caure en desús, però torna a anar a l’alça. Són les mateixes companyies les que decideixen si l’apliquen o no, de manera que trobareu productes que ho permeten fer (una minoria, encara; principalment aigües amb i sense gas) o d’altres que no. Una altra opció (també amb una oferta limitada, principalment vins, vins dolços i olis) és dur nosaltres els propis recipients nets i buits i fer la compra a granel.
