Reciclem Bé

Vols saber com arriba l’aigua a casa teva?

L’aigua és un bé escàs i essencial per garantir la sostenibilitat del medi ambient i el benestar i la qualitat de vida de les persones. A Andorra la disponibilitat per al consum humà està assegurada fins al 2050, però la captació d’aigua pot veure’s afectada a l’estiu, quan els cabals són més baixos i la demanda augmenta pel turisme i l’agricultura, segons l’estudi Evolució dels usos dels recursos hídrics i possibles tensions en escenaris de canvi climàtic a Andorra.

Això és cada cop més palpable: aquest hivern el mantell nival ha estat molt petit. Les escasses nevades, acompanyades del fort vent, han fet que a l’estació de Sorteny es registrés 1,65 m de gruix de neu, quan el 90% de les observacions històriques en la mateixa data es troben per sobre d’aquest valor.

El 22 de març és el Dia Mundial de l’Aigua i enguany s’han programat a Andorra diverses iniciatives que tenen com a objectiu millorar el coneixement d’aquest element essencial per a la vida. La Fundació Marcel Chevalier i Andorra Recerca + Innovació organitzen diumenge la ruta interpretativa “Les Bons, entre rius i fonts”, que permetrà descobrir com l’home ha utilitzat de manera ancestral l’aigua subterrània i com l’ha emmagatzemat.

Per la seva banda, el Comú d’Encamp proposa avui i demà (22 i 23 de març) sengles jornades de portes obertes a l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) de les Pardines. L’objectiu és que els assistents puguin saber com l’aigua arriba fins a casa seva i conèixer de prop el sistema d’abastiment i tractament que du a terme el Comú per arribar a tota la població.

La visita acaba amb una explicació que ajuda a visualitzar com els hàbits de cadascú poden afectar la disponibilitat d’aigua de la parròquia. Per exemple, ¿sabíeu que si un dia tots els habitants d’Encamp deixessin l’aixeta oberta mentre es renten les dents buidarien completament la piscina principal de captació? Aquest és el càlcul: 10 litres/minut x 3 minuts x 12.995 habitants = 779.700 litres.

Les jornades estan obertes a tothom però les places són limitades i per això es recomana inscriure-s’hi omplint el formulari del web del Comú o trucant al 873 200.  Els inscrits obtindran un airejador per a l’aixeta de casa per disminuir el consum a la seva llar. Les visites tenen una durada de 30 minuts i es fan des de les 14.30 fins a les 18 h. A més, s’ha habilitat un servei de transport gratuït des de l’antic hotel Rosaleda fins a l’ETAP.

A banda de les jornades obertes al públic general, l’ETAP de les Pardines també ofereix visites guiades a centres escolars durant els dos matins en col·laboració amb les escoles del sistema educatiu andorrà i francès d’Encamp i del Pas de la Casa.

Finalment, Andorra Sostenible ha programat una visita a la depuradora d’Anyós per al 22 d’abril. L’activitat tindrà lloc d’11 a 13 h i per participar-hi cal inscriure-s’hi trucant al +376 603 000 o enviant un correu a andorrasostenible@andorra.ad.

Vols saber quants litres d’aigua pots estalviar cada dia? Aquí tens una taula orientativa (els consums exactes depenen de múltiples factors).

AccióEstalvi
Aprofitem l’aigua de la pluja, ja sigui canalitzant la teulada de casa cap a un dipòsit o posant recipients amplis en punts clau.250 litres
Amb una dutxa de 5 minuts gastem uns 50-80 litres de mitjana mentre que per omplir la banyera en fan falta 300.220 litres  
No posem en marxa la rentadora o el rentaplats fins que no estiguin plens; farem més feina amb la mateixa quantitat d’aigua.100 litres
No reguem les plantes del jardí amb mànega sinó amb regadora.50 litres
Rentem les tovalloles només quan sigui necessari.         ”  
Rentem el cotxe fent servir una galleda amb aigua i reservem la mànega per a l’esbandida final.30 litres  
Reparem aixetes que degoten i cisternes que no tanquen bé.       ”  
No fem servir el vàter com a paperera.15 litres
Quan haguem de renovar electrodomèstics, comprem models eficients en el consum d’aigua (i si pot ser en el d’electricitat), preferentment els de classe A o B.      ”  
Si rentem els plats a la pica, fem-ho amb el tap posat i l’aixeta tancada.10 litres
Posem una ampolla plena dins la cisterna del vàter.      “
Per mullar el raspall de dents no cal obrir l’aixeta al màxim, amb un petit raig n’hi ha prou.      “
Tanquem l’aixeta mentre ens ensabonem les mans, ens raspallem les dents o ens afaitem.7 litres  
Posem difusors o airejadors a les aixetes. Aquests estris aconsegueixen l’efecte d’un gran doll d’aigua amb un consum mínim.5 litres

I vols saber quan litres d’aigua gastes al dia? L’Agència Catalana de l’Aigua ha publicat a internet una calculadora de la petjada hídrica. Si trobes que la xifra resultat és molt alta, no és perquè el programa falli, sinó perquè a més de l’aigua que gastem directament, compta també la que s’utilitza per produir els productes que consumim.

Net Green: “Amb el sistema de neteja ecològica estalviem aproximadament 150 litres d’aigua per vehicle”

Net Green és un servei de neteja ecològica de cotxes a domicili sense aigua que opera a Andorra des de començament del 2018. Adrián Óscar Brugnole va treballar durant uns quants anys com a assalariat abans de fer un cop de cap i posar en marxa una iniciativa que acaronava des que va arribar al Principat.

Com va sorgir la idea d’oferir un servei de neteja de cotxes sense ús d’aigua?

Al meu país d’origen, Argentina, tenia una empresa vinculada a la neteja i el manteniment del vehicle. Fèiem treballs de poliment de carrosseria, neteja de tapisseria, poliment de fars, canvi d’oli, venda d’accessoris i tot allò relacionat amb el manteniment del vehicle. En tenir tots els coneixements, vaig voler desenvolupar alguna cosa diferent i ecològica perquè sabem que hem d’evolucionar cap a la cura del medi ambient. Tot investigant, vaig descobrir el mètode de neteja ecològica i sense aigua. A Espanya fa temps que existeix aquesta metodologia i jo ja posseïa formació, ja que porto més de 20 anys en el tema de manteniment i cura del vehicle.

On va aprendre la tècnica?

La possibilitat va sorgir de voler reinventar-me i buscar una oportunitat de desenvolupar els meus coneixements. La tècnica la tenia i la vaig adaptar a fer-ho amb productes ecològics i així apostar per la sostenibilitat del planeta.

Quants litres d’aigua es gasten per vehicle amb una neteja normal?

Amb els productes que fem servir no gastem ni una gota d’aigua. Amb el sistema de neteja ecològica estalviem aproximadament 150 litres per vehicle.

Com es fa la neteja d’automòbils sense aigua?

Per a l’interior, primer es fa un aspirat complet de tot el vehicle i fem la neteja i renovació d’acord amb les parts i materials de cada vehicle (panells de portes, taulers de control, pantalles tàctils, diferents tipus de tapisseries, etc.). Per a l’exterior, primer fem un prerentat, que serveix per treure la brutícia més grossa, i la descontaminació de la carrosseria. A continuació apliquem una cera tecnològica que neteja, abrillanta i protegeix la pintura, alhora que genera una capa envernissada que la protegeix dels agents atmosfèrics (pols, excrements d’ocells, raigs solars), repel·leix la brutícia i gotes de pluja, cosa que perllonga el resultat final. Els diferents productes que s’apliquen segons la part del vehicle són ecològics i utilitzem baietes especials de microfibres.

Quins tipus de residus i en quina quantitat es generen?

La nostra activitat és completament innòcua, sense produir cap vessament residual.

Els detergents que fa servir són ecològics?

La gamma dels productes ha estat desenvolupada i formulada amb el criteri de biodegradabilitat, establert pel Reglament (CE) 648/2004 del Parlament Europeu i del Consell sobre detergents. Hem de ser conscients de l’escassetat dels nostres recursos naturals tant per al nostre medi ambient com per als nostres clients. L’aigua és un recurs natural necessari però limitat.

El cost del servei és semblant al d’una neteja tradicional o és més elevat?

El cost és similar a la neteja tradicional amb aigua a mà. És evident que el rentat en una benzinera té un cost molt diferent, però també té un alt impacte sobre el medi ambient.

Ha percebut si la motivació del client per contractar els seus serveis és deguda a un interès pel medi ambient?

La majoria de clients ho troben beneficiós pel sistema que oferim i pel fet de no utilitzar aigua.

Té clients particulars, empreses, concessionaris de cotxes…

Sí, tenim tots aquests tipus de clients. Alguns són fixos: els fem un manteniment setmanal.

Quins vehicles pot netejar?

Tot tipus de vehicle: cotxes amb motor de combustió, elèctrics, motos, bicicletes, furgonetes…

Es desplaça gratuïtament al domicili del client (excepte Pas de la Casa) per manca d’espai propi o és per sostenibilitat i eficiència, per no fer desplaçar els vehicles i contaminar menys? El sistema està pensat per generar menys contaminació, menys desplaçaments i més comoditat per al client.

El jardí de les delícies: baix consum d’aigua, reciclatge orgànic, biodiversitat…

Com ens agrada cuidar un jardí! Les hores ens passen volant, sense que les preocupacions arribin a treure el cap, i el resultat és un paisatge exuberant i multicolor, que ens proporciona flaires agradabilíssims que ens sadollen i ens asserenen. Tenint cura del jardí fem activitat física, la qual cosa ens fa pujar les endorfines, i connectem —literalment— amb la mare terra. Els jardins són llocs d’esbarjo i de recolliment, són els nostres oasis particulars.

Però la jardineria, com tot, pot ser una font de malbaratament de recursos o pot ser practicada aplicant principis de sostenibilitat.

El recurs més important que hem d’estalviar en un jardí és l’aigua. I la cosa més rellevant que podem fer per estalviar-la és plantar espècies adaptades a les condicions climàtiques i de sòl de l’entorn. Això vol dir plantes autòctones (indígenes, pròpies del lloc), tot i que n’hi pot haver d’al·lòctones (no originàries, portades per l’home) capaces de prosperar en condicions similars.

També ens ajudarà a reduir el consum d’aigua l’aprofitament de les precipitacions. Podem construir canalitzacions i un dipòsit per recollir l’aigua que cau sobre el teulat i cobrir el terra amb un mulching o encoixinat (diferents tipus de grava, escorça de pi esmicolada…), que retindrà la humitat del rec i de la rosada.

En un moment o altre, però, caldrà regar, i per això és important buscar un sistema de rec que economitzi al màxim el consum: manual, per aspersió, per degoteig, per exsudació… Demaneu al vostre jardiner de confiança quin mètode s’adequa més a les vostres necessitats.

També és important regar fora de les hores de màxima insolació, per exemple de bon matí o, si no, al vespre. I no regar en dies de vent intens, que també s’endú ràpidament la humitat del sòl. Les plantes acabades de plantar necessiten molta aigua, mentre que les que ja disposen d’arrels profundes passen amb menys. És preferible regar pocs cops i en abundància que sovint i poques quantitats (això afavoreix que les arrels s’estenguin i endinsin).

Una altra qüestió a considerar l’ús d’insecticides, fungicides i herbicides. Els que trobem al supermercat poden afectar altres éssers vius del jardí i filtrar-se al subsòl, sense comptar amb els efectes nocius sobre nosaltres mateixos. A internet trobareu remeis casolans o ecològics alternatius i fins i tot us poden recomanar combinacions de plantes que s’ajuden mútuament a combatre aquestes plagues: els monocultius tendeixen a ser víctimes fàcils de tota mena de malures, mentre que la biodiversitat fa els ecosistemes més resistents.

I per biodiversitat ens referim tant a plantes com a animals. No pots matar tot el que és gras! Els cucs de terra ventilen el sòl i el fertilitzen aportant-li fòsfor, potassi i nitrogen, i atrauen ocells, que també es mengen els insectes, els quals tampoc heu d’exterminar perquè pol·linitzen les flors…

Guardar les restes vegetals de la cuina per compostar és de primer de Sostenibilitat.

Sembrar plantes comestibles o que pugueu aprofitar per fer-ne remeis medicinals, tints o altres aplicacions us permetrà comprar menys productes transportats des de l’altre extrem del món i envasats en plàstic i reduir la vostra petjada de CO2.

Plantes autòctones, plantes comestibles… Avui les fronteres entre els jardins, els horts i els prats es dilueixen i desdibuixen. Trobar l’equilibri a casa nostra —al terreny del xalet, a la terrassa, al balcó o a l’ampit de la finestra— entre aquests tres paisatges és tot un art… l’art de la jardineria sostenible.

PD: Un altre dia si voleu parlarem de jardins verticals, horts urbans, cultius hidropònics, xerojardineria i estrès hídric.

Clar com l’aigua!

Andorra és sinònim d’aigua. Aigua en estat sòlid, evidentment, perquè l’anomenat or blanc —la neu— és una de les principals fonts de riquesa del país. Però també en estat líquid: segons alguns estudiosos, el nom del país podria tenir origen íber o protobasc i significar “aigua gran” o “aigua principal”, en referència, probablement, al riu Valira, mentre que altres ho associen a deus termals, atès que enclavaments pirinencs amb noms similars —Dorres, Dòrria…— es caracteritzen, com Andorra, per tenir surgències d’aigua calenta.

En tot cas, Andorra té més de 1.200 km de rius i torrents, amb un recurs hídric estimat de 283 hm3/any. Tenim cims nevats durant gran part de l’any, estanys gelats, fonts de raig generós, vegetació frondosa i aigua pertot. Però la sensació que l’aigua és, almenys per a nosaltres, un recurs il·limitat és completament errònia.

Fa uns dies, Eva Choy explicava a la seva columna al Diari d’Andorra que l’estudi Avaluació i prospectiva dels recursos hídrics dels Pirineus, encarregat per Andorra Recerca + Innovació, “posa de manifest les possibles tensions hídriques a llarg termini, tot i que la disponibilitat per al consum humà no estigui compromesa fins al 2050. La captació d’aigua pot veure’s afectada sobretot a l’estiu, en què els cabals són més baixos i la demanda augmenta pel turisme i l’agricultura.”

De mitjana cada habitant del Principat consumeix 220 litres d’aigua al dia. Però si considerem la nostra petjada hídrica, que és l’aigua que consumim indirectament, la que s’utilitza per produir els productes que consumim, resulta que consumim gairebé 5.400 litres al dia, l’equivalent a una piscina olímpica (com la dels Serradells) a l’any!

L’aigua és un bé preciós en tots els sentits: el de bell i magnífic i el d’escàs i preuat. Tant és així que un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides està dedicat a aquest element. És el sisè i estableix que cal “garantir la disponibilitat d’aigua i la seva gestió sostenible i el sanejament per a tothom”.

Arreu del món, una de cada tres persones no té accés a aigua potable salubre i dues de cada cinc no disposen de les instal·lacions necessàries per poder rentar-se les mans amb aigua i sabó. La infografia següent de Junior Report recull altres dades que posen de relleu la gravetat del problema.

Què podem fer nosaltres al respecte? No pas poc, com podeu constatar amb aquest llistat:

  • Amb una dutxa de 5 minuts gastem uns 80 litres de mitjana mentre que per omplir la banyera en fan falta 300.
  • Tanquem l’aixeta mentre ens ensabonem les mans, ens raspallem les dents o ens afaitem.
  • Per mullar el raspall de dents no cal obrir l’aixeta al màxim, amb un petit raig n’hi ha prou.
  • També podem posar difusors o airejadors a les aixetes. Aquests estris aconsegueixen l’efecte d’un gran doll d’aigua amb un consum mínim.
  • Reparant aixetes que degoten i cisternes que no tanquen bé podem estalviar uns 30 litres al dia o més, depenent de la gravetat de la fuita.
  • Posant una ampolla plena dins la cisterna del vàter estalviarem 10 litres per descàrrega.
  • Si rentem els plats a la pica, fem-ho amb el tap posat i l’aixeta tancada.
  • No posem en marxa la rentadora o el rentaplats fins que no estiguin plens; farem més feina amb la mateixa quantitat d’aigua.
  • Quan haguem de renovar electrodomèstics, comprem models eficients en el consum d’aigua (i si pot ser en el d’electricitat), preferentment els de classe A o B.
  • Aprofitem l’aigua de la pluja, ja sigui canalitzant la teulada de casa cap a un dipòsit o posant recipients amplis en punts clau.
  • No reguem les plantes del jardí amb mànega sinó amb regadora.
  • Rentem el cotxe fent servir una galleda amb aigua i reservem la mànega per a l’esbandida final.

I vosaltres, què més feu per estalviar aigua?