Reciclem Bé

Ofegats en plàstic!

El plàstic és un material dúctil amb infinitat d’aplicacions, però la seva producció i eliminació suposen greus problemes per al medi ambient. Per fabricar-lo s’utilitza principalment petroli, un recurs no renovable, i s’emeten grans quantitats de gasos contaminants a l’atmosfera. I quan ja no el fem servir triga segles a desaparèixer i embruta ciutats i platges i, descompost en partícules minúscules —els microplàstics—, s’introdueix en el sistema digestiu de moltes animals i els pot provocar malalties i fins i tot la mort.

Els plàstics són tan abundats que resulta difícil copsar les xifres que us presentem a continuació:

  • La producció mundial de plàstics ha augmentat de manera exponencial de 2,3 milions de tones el 1950, quan se’n va iniciar l’ús, a 162 milions el 1993 i a 448 milions el 2015.
  • S’estima que de la dècada de 1950 s’han produït més de 8.300 milions de tones de plàstic.
  • Actualment, només es recicla el 9% del plàstic que es produeix. El 12% s’incinera, i la major part, el 79%, acaba en abocadors o en el medi ambient.
  • La meitat dels plàstics que es fabriquen són envasos. En altres paraules, el 50% de tot el plàstic produït està concebut per ser utilitzat un sol cop i ser llençat a les escombraries.
  • Cada minut es venen 1 milió d’ampolles i 5 bilions de bosses de plàstic d’un sol ús.
  • Les bosses de plàstic tenen de mitjana una vida útil de 12 minuts.
  • Han de passar com a mínim 100 anys perquè el plàstic es degradi, xifra que segons el tipus de plàstic pot arribar als 500.
  • Cada any s’aboquen 13 milions de tones de plàstic al mar.
  • S’han trobat plàstics a 10.000 metres de profunditat.
  • S’han identificat cinc zones de concentració conegudes com a sopes de plàstics: una a l’Índic, dues a l’Atlàntic (Nord i Sud) i dues al Pacífic (Nord i Sud).
  • Cada any, més d’1 milió d’aus i més de 100.000 mamífers marins moren a conseqüència dels plàstics que arriben al mar.

Aquestes dades són alarmants, però el desànim no és bon conseller i per això volem tancar aquest article amb un bri d’esperança. Nosaltres som el problema i nosaltres podem ser la solució.

Què podem fer, doncs, per canviar aquesta situació? És evident: reduir el consum de plàstic. Com?

  • Portant sempre bosses de tela o de qualsevol altre material, però reutilitzables, quan anem a comprar.
  • Comprant productes amb el mínim volum possible d’envàs, per exemple: a granel.
  • No comprant aigües, sucs ni refrescos en ampolla de plàstic. Els sucs te’ls pots fer tu mateix a casa i a la feina pots tenir una ampolla d’aigua de vidre (o de plàstic reutilitzable).
  • No comprant racions envasades en poliestirè expandit (Porexpan). Per exemple, no agafem del lineal dues cuixes de pollastre envasades, demanem al carnisser que ens les posi en paper de cera.
  • No comprant càpsules de cafè o, si més no, reutilitzant-les.
  • No utilitzant productes d’un sol ús com plats, coberts, gots, canyetes, encenedors, bolígrafs
  • Comprant productes de neteja de la llar a granel i duent l’envàs actual a reomplir.

I és que és qüestió d’escollir entre el planeta i el plàstic; tots dos no hi caben.

Microplàstics als protectors solars

Microplàstic protectors solars

Les xifres són alarmants. Un estudi publicat per Plastic Soup Foundation, grup holandès que treballa perquè cap plàstic arribi a cap massa d’aigua, confirma que una ampolla de protector solar pot arribar a contenir 100 bilions de partícules de microplàstic: intencionalment.

Intencionalment? Sí. Les partícules de microplàstic són utilitzades per amalgamar els ingredients dels protectors solars, fer-los resistents a l’aigua i crear una fina capa sobre la pell.

Són partícules tan diminutes que passen desapercebudes per a la vista i són massa petites per ser detectades per la legislació.

En efecte, l’estudi confirma que al voltant del 83% dels productes de protecció solar, el 80% dels desinfectants de mans, el 71% dels xampús i el 61% de les cremes facials contenen microplásticos.

Encara que hi ha ingredients alternatius (productes naturals, slow beauty, etc.), la manca de coneixement sobre l’impacte dels microplàstics en el medi ambient i en la salut humana, la seva gran disponibilitat i el baix preu de mercat, són decisius perquè la indústria segueixi endavant amb la producció evadint la responsabilitat.

La Dra. Heather Leslie, experta en ecotoxicologia de la Universitat Lliure d’Amsterdam, explica en l’estudi que: “els plàstics que s’utilitzen en els cosmètics ‘sense esbandida’ solen ser de baixa micrometria o fins i tot més petits” (una micrometria és la mil·lèsima part d’un mil·límetre). Com més petita és la partícula, més perillosa es considera, perquè una vegada que és menor de 10 micròmetres, “és més probable que pugui penetrar en les membranes biològiques”. És a dir, aquests microplàstics podrien ficar-se literalment sota la pell.

Hi ha solució?

D’una banda, la comunitat científica especialitzada en el tema avança de pressa en el desenvolupament d’eines per mesurar la concentració de microplàstics afegits intencionadament i que, així posem els peus en un riu d’alta muntanya o nedem al mar, acaben a la natura.

La Unió Europea per la seva banda, treballa en una normativa per prohibir els microplàstics en els cosmètics, detergents, pintures i pesticides.

Els consumidors: poden marcar la diferència

Hi ha moltes alternatives als productes que contenen intencionalment microplàstics, ja siguin protectors solars, productes de bellesa o higiene. Els que lideren aquest canvi són les marques a petita escala i de proximitat fundades en molts casos per consumidors, que perplexos davant la gran quantitat d’ingredients amb plàstic, van decidir aportar una solució lliure de microplàstics. Altres marques, també treballen en la incorporació de bioplàstic derivat de la canya de sucre.

Crear espais per compartir informació també ajuda a crear consciència.

Més informació també a The Beat the Microbead.

Per trobar més consells, aplicar les 3R i reciclar bé, decarrega’t l’APP Reciclem Bé:

Reciclem_Be_App_Andorra
Reciclem_Be_App_Andorra