Reciclem Bé

Cleanup Andorra: aquest cap de setmana fem dissabte

Aquest dissabte, si la pluja no ho impedeix, se celebrarà la segona edició del Cleanup Andorra que organitzen Rastre Zero, CityXerpa, Andorra Sostenible i Carnet Jove Andorra.

La iniciativa s’emmarca en el World Cleanup Day, una proposta sorgida de l’ONG d’Estònia Let’s Do It World que compta amb el suport de la Unesco i que pretén unir voluntaris, governs i organitzacions del màxim nombre possible de països (actualment són 191) per fer front al problema global dels residus i construir un nou món més sostenible.

Cada voluntari, govern i organització que hi participa s’empesca la millor manera de treballar per a aquest objectiu, però la majoria són accions de caire similar a la que es farà a Andorra: demanar a la gent que “pentini” determinades zones i agafi tota la brossa que trobi. Posteriorment aquests residus es pesen, se separen i es duen a la deixalleria.

És una acció puntual, sí, però us faríeu creus de la quantitat de porqueria que es recull. Ja se sap que quan hi ha moltes mans s’avança ràpid. En xifres concretes: l’any passat, en la primera edició del Cleanup Andorra, 170 voluntaris repartits per sis zones van aplegar 500 kg de brossa.

A més, a banda de deixar les nostres muntanyes fetes una patena, cosa que està molt bé, l’acció també té com a objectiu fer prendre consciència de la necessitat de preservar el nostre entorn, que també té la seva importància. Finalment, aquest tipus d’accions no són obstacle perquè cada cop que surtis d’excursió (a Andorra o a qualsevol altre lloc del món) t’enduguis una bossa per recollir la brossa que vagis trobant pel camí.

Així que t’animem a participar a aquesta festa (si ho vols fer t’has d’inscriure a www.cleanupandorra.com) i a recollir brossa sempre que surtis a caminar o a fer esport a la natura. Per què fer-ho?

• Per sentir-te bé contribuint a que el país llueixi més
• Per passar un dia divertit amb la teva colla
• Per conèixer gent amb sensibilitat pels temes mediambientals
• Per fer activitat física i cremar calories

Si t’hi decideixes, has de tenir en compte les recomanacions que fan els organitzadors:

  1. La seguretat és essencial!

• Recomanem formar equips de mínim dues persones
• Porta guants i calçat adequat per a un entorn de muntanya
• Porta gorra, crema solar i aigua
• Ves amb compte amb el terreny
• Si agafes coses pesades demana ajuda
• Els nens han d’anar acompanyats d’un adult

  1. Mantingues l’entorn

• La vegetació és sensible
• La vida silvestre és millor que ho segueixi essent

  1. Què s’ha de recollir?

• Escombraries i residus
• Reciclables

  1. Què s’ha de deixar?

• Naturalesa
• Animals morts
• Xeringues, agulles i objectes i materials perillosos (consulta un coordinador de la zona)

Enguany està previst que diferents grups facin neteja a les Pardines, el Llac d’Engolasters, els Cortals d’Encamp, els Cortals de Sispony, el Coll d’Ordino i la Rabassa. Ens veiem a la muntanya!

Històries de residus al refugis de muntanya

Andorra, com no ens cansem de dir en aquest blog, és un paradís natural que es fa estimar. A part de cims rocallosos, rierols impetuosos, estanys pregons, prats de suaus corbes i boscos feréstecs, tenim una extensa xarxa de camins, la majoria senyalitzats, i de refugis on passar la nit. N’hi ha 4 de guardats (que tenen també una part lliure) i 21 de lliures, repartits per totes les parròquies.

Els primers són allotjaments de muntanya amb tots els serveis bàsics per als excursionistes i els segons són aixoplucs ubicats en zones d’alta muntanya on es pot fer nit però que no compten amb personal ni servei de cap mena. Als 25  espais esmentats cal afegir-hi uns quants orris i cabanes de pastor, que també ens poden resguardar de les inclemències del temps.

La majoria dels refugis lliures tenen capacitat per a entre 6 i 10 persones, són de construcció sòlida i acostumen a disposar de llar de foc, lliteres i una taula i a tenir una font o un rierol a prop. Alguns estan gestionats pel Govern mentre que d’altres ho estan pels respectius comuns.

Albert Pla, responsable de Refugis i Camins del Ministeri de Medi Ambient, ens explica que el manteniment que s’hi fa “consisteix en la reparació de portes, finestres, del teulat i de la font, pintura de les parets, envernissat de la fusteria exterior, pintura del mobiliari interior, neteja periòdica, aprovisionament de material de primers auxilis i de paper de vàter i gel hidroalcohòlic als vàters secs, buidat dels vàters secs i evacuació dels residus“. A més, a la tardor, en els refugis més freqüentats a l’hivern, es prepara llenya prèvia autorització dels comuns i sempre i quan la meteorologia ho permet.

La neteja i evacuació dels residus es fa durant tot l’any, tot i que de juny a octubre es contracta un equip de reforç perquè és, amb diferència, l’època que més brossa s’abandona. El 2021 se’n van recollir 339 kg als refugis gestionats pel Govern, dels quals només 5 es van aplegar fora d’aquests mesos.

Els residus més insòlits trobats en refugis andorrans són una barca inflable i un matalàs de platja i matalassos domèstics, mentre que els més habituals són envasos de plàstic, de vidre, llaunes, alguna bombona de càmping gas, alguna peça de roba i burilles de tabac. I també s’hi acostumen a trobar restes de botellots.

També s’hi troben sovint restes de menjar (paquets de pasta i arròs, sucre, oli, vinagre, etc.) que la gent deixa amb la millor de les intencions, però que, segons ens explica Pla, és una pràctica del tot desaconsellable: “Primer, perquè ningú s’ho menja. No saps quan temps porta allà aquell producte i no te’n refies. I segon, perquè atrau bestioles com rosegadors, alguna guineu…”. Així mateix, adverteix de la necessitat de tancar bé la porta dels refugis en anar-nos-en. “Si hi ha menjar, hi poden entrar cavalls o altre bestiar de renda i fer estralls a les instal·lacions”.

Aquestes males praxis es deuen habitualment al desconeixement o a un descuit. La gran majoria dels usuaris de refugis, diu Pla, tenen clar que el refugi, com tot a la vida, l’has de deixar tan net com l’has trobat. Els refugis no disposen de cap contenidor ni espai habilitat per dipositar els residus que s’hi generen i l’usuari s’ha d’endur tot el que porta.

La majoria ja ho fan, i cada cop més. Els 339 kg recollits el 2021 són molts menys que els obtinguts els quatre anys anteriors i, a més, la tendència general és de reducció de la quantitat de brossa recollida. En el que portem d’any s’han recollit 283 kg, a falta de veure el que s’arreplegarà a la tardor. Tant de bo tots els usuaris dels refugis extremem la cura i tornem a marcar una nova mínima.

Les tres erres a la muntanya: bones pràctiques

La muntanya ens ho posa fàcil per ser sostenibles. D’una banda, la seva magnificència —els pics rocosos alçant-se orgullosos cap al cel, els gorgs frescals on sentim la cantarella alegre del riu i dels ocells i el brunzit dels abellots, els prats on floreix la presumida grandalla, les avetoses cobertes d’un formidable tou de neu…— ens meravella i ens inspira a conservar aquests paradisos: un estudi sociològic va determinar que és més probable que qualsevol de nosaltres llenci una pedra contra un vidre d’un casalot abandonat que contra una finestra d’un edifici en estat de revista.

I de l’altra, el fet que carreguem a l’espatlla tot allò que necessitem ens fa ser extraordinàriament curosos amb què consumim i com ho consumim. No agafarem coberts i plats de plàstic, que haguem de tirar després d’un ús. En portarem de reutilitzables. I així tot: la quantitat justa de roba, res de superflu…

Quan anem d’excursió, doncs, ja ens estem posant, potser sense adonar-nos-en, el barret de ciutadà (o caminant) compromès. Però per desgràcia els mals hàbits es porten sempre a sobre i sovint trobem pels corriols energúmens —no direm bèsties, que són molt més netes— o rastres de la seva presència en el passat en aquell indret.

Per això volem fer un repàs als comportaments cívics que cal esperar de nosaltres a la muntanya. Protecció Civil i Gestió d’Emergències recomana seguir aquestes senzilles normes a l’hora d’endinsar-nos a la natura:

  1. Emporta’t la bossa i diposita-la als contenidors habituals
  2. Evita sortir dels camins marcats
  3. No donis menjar als animals
  4. Respecta la fauna i flora
  5. Porta els gossos lligats
  6. No pertorbis ni toquis els animals

Aquest és el mínim absolut. Sis recomanacions de pur sentit comú i que la majoria, per fortuna, tenim interioritzades. Però com que són tan poques hem pensat a ampliar-les per fer-ne un decàleg per als que voleu anar un xic més enllà. Som-hi!

7. A més d’emportar-te la brossa que generes, per què no recollir la que han deixat altres? A Andorra ho fan Rastre Zero, Andorra Mountain Trashers, ultra molts particulars. És allò de “deixi aquest espai com li hauria agradat trobar-lo”. És una petita contribució que podem fer a qui tant ens dona.

8. Però què passa amb les restes orgàniques? Aquestes també ens les hem d’endur? Sobre aquesta qüestió hi ha controvèrsia. L’impacte d’una pell de plàtan és molt menor que la d’una llauna de refresc: en alguns dies haurà desparegut. Però fa lleig, és un element aliè, que no hi pertoca. Per això molts recomanen endur-se-la a casa. I el mateix passa amb les pells de mandarina, les clofolles de les pipes, els cors de les pomes… Si més no, tingueu cura de deixar-ho fora de la vista, per exemple sota un arbust. Alguna bestiola se’n farà càrrec.

9. A Andorra és permès fer foc en el medi natural. Molts refugis lliures tenen llar de foc a l’interior o a l’exterior. I podeu fer ús del fogonet per menjar calent, cosa que a l’hivern, a la nostra altura, s’agraeix molt. Però cal extremar la prudència. Si sabeu que hi ha risc elevant d’incendi i que els berenadors del país estan tancats, no feu foc al bosc. I el mateix a fora: informeu-vos de les restriccions permanents o temporals dels llocs on aneu.

10. La Llei de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge no prohibeix el bany en estanys i rius del Principat. Però té com a objecte protegir “els hàbitats per aconseguir que la fauna i la flora autòctones es conservin en un estat favorable” i assegura que “les activitats turístiques i de lleure en el medi natural s’han de portar a terme de manera que es garanteixi la conservació del medi natural”. Si us banyeu en entorns naturals, eviteu posar-vos aquell dia colònia, crema solar i esprai antimosquits. Aquests productes poden afectar la flora i la fauna. I si utilitzeu neoprè, ulleres d’snorkel o altres accessoris renteu-los prèviament amb sabó per evitar contaminar l’estany amb algues i diatomees invasores.

Per acabar, us recordem altres consells que ja vam compartir amb vosaltres fa uns mesos. Gaudim de la natura, que té un valor colossal, i conservem-la perquè hi puguem seguir gaudint en el futur i perquè ho pugin fer també les generacions futures.

Dia de la Terra: no hi una un planeta B

Recordàvem amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua que Andorra té 1.200 km de rius i torrents. ¿Sabies també que tots els nostres rius desemboquen al Segre, afluent al seu torn de l’Ebre (conca mediterrània), excepte l’Arieja, que ho fa a la Garona (conca atlàntica)? Passa pel Pas de la Casa i va cap a l’Hospitalet.

El 92% del nostre territori és paisatge natural: rius, llacs, boscos, muntanyes… Amb un alçada mitjana de 1.996 m, som un dels països més alts d’Europa. La cota més baixa és de 838 m i la més alta, el pic del Comapedrosa, de 2.942 m. Però n’hi ha 44 que superen els 2.900 m. Amb una alçada de 1.013 m, Andorra la Vella és la capital de nació més alta d’Europa!

Tenim dos parcs naturals, el de les Valls del Comapedrosa i el de la Vall de Sorteny, mentre que la Vall del Madriu-Perafita-Claror està declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. La parròquia d’Ordino és Reserva de la Biosfera i s’està tramitant la candidatura perquè ho sigui tot el país (seria el primer cas).

Andorra té una superfície de 468 km2 i fa uns 30 km de llevant a ponent i 25 de nord a sud. Ocupa el sisè lloc entre els estats europeus més petits (ens guanyen la Ciutat del Vaticà, Monaco, San Marino, Malta i Liechtenstein). Aquestes dimensions i l’alta densitat de població (més de 78.000 habitants censats el 2021 i uns 8 milions de visitants anuals), però, suposen un fort impacte humà sobre el medi.

Així, hi ha nombroses espècies animals que es consideren extingides en el territori, entre les quals destaquen la cabra salvatge ibèrica, el linx i el llop (tot i que darrerament s’han comunicat observacions d’aquests últims), i moltes altres, com el gat fer, la llúdriga, el turó, l’ós bru i l’almesquera, estan en perill d’extinció.

Per què expliquem tot això? Perquè avui és el Dia de la Terra i volem recordar la importància de conservar-la començant pel que tenim més a prop. Podríem parlar també de flora, de geologia, de condicions climàtiques… Hi ha moltes coses a explicar, fins i tot circumscrivint-nos a qüestions de geografia física, sobre el nostre petit país.

Però, per ara, podem concloure aquesta breu lliçó de ciències naturals exhortant-vos a trescar pel país i a observar amb els ulls ben oberts —una perdiu blanca, la borrufa, la neu quan cau i els seus diferents estats al llarg de la temporada, la sortida del sol pel forat del pic d’Arcalís el 7 d’agost, els barrets de bruixa de Sant Julià, un grup d’isards baixant una tartera a Enclar, les primeres grandalles florint als prats…—, a conèixer, a no destorbar innecessàriament la vida animal i vegetal, a fer un ús racional dels recursos naturals —són renovables si els gestionem adequadament—, també en el nostre dia a dia, també a la ciutat, també a la feina, també a internet…

I no us demanem d’estimar el nostre petit país perquè tot allò que es coneix s’acaba, inevitablement, estimant, i tampoc diem d’estimar la terra perquè qui estima de veritat el seu país no pot fer altra cosa que estimar el seu planeta, perquè tots som un i ni cap país ni ningú és una illa.