Les tres erres a la muntanya: bones pràctiques

La muntanya ens ho posa fàcil per ser sostenibles. D’una banda, la seva magnificència —els pics rocosos alçant-se orgullosos cap al cel, els gorgs frescals on sentim la cantarella alegre del riu i dels ocells i el brunzit dels abellots, els prats on floreix la presumida grandalla, les avetoses cobertes d’un formidable tou de neu…— ens meravella i ens inspira a conservar aquests paradisos: un estudi sociològic va determinar que és més probable que qualsevol de nosaltres llenci una pedra contra un vidre d’un casalot abandonat que contra una finestra d’un edifici en estat de revista.

I de l’altra, el fet que carreguem a l’espatlla tot allò que necessitem ens fa ser extraordinàriament curosos amb què consumim i com ho consumim. No agafarem coberts i plats de plàstic, que haguem de tirar després d’un ús. En portarem de reutilitzables. I així tot: la quantitat justa de roba, res de superflu…

Quan anem d’excursió, doncs, ja ens estem posant, potser sense adonar-nos-en, el barret de ciutadà (o caminant) compromès. Però per desgràcia els mals hàbits es porten sempre a sobre i sovint trobem pels corriols energúmens —no direm bèsties, que són molt més netes— o rastres de la seva presència en el passat en aquell indret.

Per això volem fer un repàs als comportaments cívics que cal esperar de nosaltres a la muntanya. Protecció Civil i Gestió d’Emergències recomana seguir aquestes senzilles normes a l’hora d’endinsar-nos a la natura:

  1. Emporta’t la bossa i diposita-la als contenidors habituals
  2. Evita sortir dels camins marcats
  3. No donis menjar als animals
  4. Respecta la fauna i flora
  5. Porta els gossos lligats
  6. No pertorbis ni toquis els animals

Aquest és el mínim absolut. Sis recomanacions de pur sentit comú i que la majoria, per fortuna, tenim interioritzades. Però com que són tan poques hem pensat a ampliar-les per fer-ne un decàleg per als que voleu anar un xic més enllà. Som-hi!

7. A més d’emportar-te la brossa que generes, per què no recollir la que han deixat altres? A Andorra ho fan Rastre Zero, Andorra Mountain Trashers, ultra molts particulars. És allò de “deixi aquest espai com li hauria agradat trobar-lo”. És una petita contribució que podem fer a qui tant ens dona.

8. Però què passa amb les restes orgàniques? Aquestes també ens les hem d’endur? Sobre aquesta qüestió hi ha controvèrsia. L’impacte d’una pell de plàtan és molt menor que la d’una llauna de refresc: en alguns dies haurà desparegut. Però fa lleig, és un element aliè, que no hi pertoca. Per això molts recomanen endur-se-la a casa. I el mateix passa amb les pells de mandarina, les clofolles de les pipes, els cors de les pomes… Si més no, tingueu cura de deixar-ho fora de la vista, per exemple sota un arbust. Alguna bestiola se’n farà càrrec.

9. A Andorra és permès fer foc en el medi natural. Molts refugis lliures tenen llar de foc a l’interior o a l’exterior. I podeu fer ús del fogonet per menjar calent, cosa que a l’hivern, a la nostra altura, s’agraeix molt. Però cal extremar la prudència. Si sabeu que hi ha risc elevant d’incendi i que els berenadors del país estan tancats, no feu foc al bosc. I el mateix a fora: informeu-vos de les restriccions permanents o temporals dels llocs on aneu.

10. La Llei de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge no prohibeix el bany en estanys i rius del Principat. Però té com a objecte protegir “els hàbitats per aconseguir que la fauna i la flora autòctones es conservin en un estat favorable” i assegura que “les activitats turístiques i de lleure en el medi natural s’han de portar a terme de manera que es garanteixi la conservació del medi natural”. Si us banyeu en entorns naturals, eviteu posar-vos aquell dia colònia, crema solar i esprai antimosquits. Aquests productes poden afectar la flora i la fauna. I si utilitzeu neoprè, ulleres d’snorkel o altres accessoris renteu-los prèviament amb sabó per evitar contaminar l’estany amb algues i diatomees invasores.

Per acabar, us recordem altres consells que ja vam compartir amb vosaltres fa uns mesos. Gaudim de la natura, que té un valor colossal, i conservem-la perquè hi puguem seguir gaudint en el futur i perquè ho pugin fer també les generacions futures.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.