Reciclem Bé

Els llibres han de ser lliures

A 451 fahrenheit, la pel·lícula de François Truffaut que adapta la novel·la homònima de Ray Bradbury, apareixen els “homes llibres”, que, tal com un personatge aclareix a un altre, no són “homes lliures” (hommes libres en l’original francès) sinó efectivament “homes llibres” (hommes livres), homes —i dones— que han memoritzat fil per randa un llibre cadascú per servar-ne el record si el govern se’n surt amb el seu propòsit de cremar-los tots i així controlar més fàcilment la població (aclarim que estem parlant d’una obra de ciència-ficció, que això no ha passat… per ara).

Però els llibres també poden ser lliures. Almenys això és el que proposa la iniciativa Correllibre, el lema de la qual diu: “Fem del món una gran biblioteca! Us proposem de donar llibertat a llibres que ja heu llegit perquè viatgin cap a altres lectors”. Als vestíbuls de moltes biblioteques del Principat, però també a gimnasos, a farmàcies, a parcs, a cafeteries… trobareu capses plenes de llibres. Podeu agafar els que us interessin i dipositar-hi els que ja hagueu llegit o que pel motiu que sigui no volgueu conservar.

Avui dia la nostra relació amb els objectes està canviant. Tenim el cotxe en leasing o renting, i fins i tot paguem a particulars perquè ens duguin en els seus si coincidim en el trajecte. Doncs passa el mateix amb els llibres (i amb els ordinadors, la roba, les cases…): no els hem de comprar necessàriament per gaudir-los.

Podem fer-ho, és clar. Comprant-los ajudem al sosteniment de moltes famílies (d’escriptors, correctors, il·lustradors, maquetadors, editors, distribuïdors o llibreters, entre d’altres). A més, com diu John Waters, si algú et convida a casa seva i no té llibres, no et fiquis al llit amb ell/a!

Però no convé fer un consum voraç de paper. Aquest és un recurs renovable, sempre que en fem un ús justificat i eficient. I com podem ser eficients en aquest camp? Vet aquí un seguit d’idees, al qual us convidem a afegir les vostres:

Si busqueu llibres:

  • Demaneu-los en préstec a les biblioteques.
  • Mireu als punts de Correllibre si trobeu alguna cosa que us vingui de gust llegir.
  • Compreu llibres de segona mà a les llibreries de vell.
  • Compreu novetats editorials per a vosaltres mateixos o per regalar, però poseu-hi una mica d’amor. A Andorra tenim esplèndides llibreries (la Llibreria, Llibre Idees a illa Carlemany, la FNAC i la Trenca) i també editorials (Andorra, Anem Editors, Trotalibros).
  • Demaneu llibres de text a alumnes que hagin fet recentment aquell curs. Algunes AMPA s’han organitzat per facilitar aquests intercanvis (i si la vostra no ho ha fet els ho podeu proposar).

Si us voleu desprendre de llibres:

  • Doneu-los a les biblioteques. Tenen un espai limitat i potser no es quedaran tot el que els porteu, però el que no es quedin…
  • …deixeu-ho als punts de Correllibre.
  • Regaleu-los a qui en pugui treure profit.
  • Si opteu per reciclar-los, recordeu que van al contenidor blau. Abans separeu-ne tot allò que no sigui paper o cartró (folrats amb plàstic…).
  • Els llibres de text els poden heretar els germans petits, els cosins, fills de familiars o de veïns… Per afavorir-ho demaneu als lectors actuals que si els han de guixar ho facin amb llapis i que després ho esborrin.

Hi ha altres maneres de fomentar el consum sostenible de llibres (i, de pas, de la resta de béns)?

  • Sí, comprant llibres per a adults i, sobretot, contes per a infants que fomentin el coneixement i l’afany de conservar el planeta.

Llegir és apassionant: obre portes a muntanyes de coneixements i ens permet viure infinites vides. I com bé sabia Ray Bradbury ens fa (una mica més) lliures. Demaneu, compreu, deixeu, regaleu i llegiu llibres. Feliç Sant Jordi!

La literatura és un refugi, un lloc on tot pot passar, on es pot reaccionar amb violència o sublimitat, on és bo sentir melangia o por, o fins i tot fracassar, o equivocar-se, o estimar algú, o desitjar alguna cosa profundament, i no anomenar-ho d’una altra manera i no avergonyir-se’n.
Toni Morrison

Fes un bon paper: recicla!

El 2021 s’han recollit a Andorra 3.051 tones de paper i cartró usats pels particulars i els comerços. Això suposa el 9% dels residus (la resta són envasos lleugers, vidre i, sobretot, rebuig). Comparat amb els dos anys anteriors es detecta un augment apreciable del volum de paper i cartró, cosa que probablement cal atribuir al canvi d’hàbits provocat per la pandèmia: la gent ha fet més compres en línia i els productes adquirits van gairebé sempre en capses de cartró.

La recollida selectiva de paper i cartró volta el 60–70% en els darrers anys, de manera que hi ha un important marge de millora en el seu reciclatge. Una altra dada que ho corrobora és que una quarta part del contingut de les bosses de rebuig de totes les parròquies és paper i cartró, que hauria d’haver-se llençat al contenidor blau.

La recollida selectiva de paper i cartró es va iniciar als anys 90, però fins al 2003 no es va organitzar la recollida en origen, és a dir els contenidors blaus instal·lats al carrer i la recollida porta a porta en algunes parròquies.

Va al blauNo va al blau
Fulls i sobres de paper
Llibreta amb espiral
Llibres
Diaris, revistes i catàlegs
Paper de regal
Bossa de paper no alimentària
Ouera de cartró
Capsa de mudances
Capsa de sabates
Capsa de medicaments
Capsa de llumins
Baralla de cartes
Paper de cuina
Cartró de pizza brut
Bossa de paper amb restes d’aliments
Mocador de paper i paper higiènic
Adhesius, enganxines i etiquetes
Fotografies
Paper parafinat o plastificat
Paper film
Paper d’alumini

A l’app ReciclemBé trobaràs una llista més completa d’on va cada cosa.

El paper i el cartró són recursos renovables. Es fabriquen amb cel·lulosa, un material que s’extreu dels arbres. Si se’n fa un ús abusiu pot suposar la destrucció de boscos, amb tot el que això comporta per al medi ambient (pèrdua d’hàbitats per a la fauna, eliminació d’un fre natural a l’erosió, pèrdua d’un “pulmó” que transforma CO2 en oxigen…). Però no per això s’ha de demonitzar l’ús del paper, que és un material natural, reciclable i biodegradable que si s’extreu d’explotacions forestals sostenibles no provoca cap d’aquests mals.

És a dir que el problema no és el material en si, sinó l’ús que en fem. I per fer-ne un bon ús, el primer que cal és reduir-lo al mínim. Podem:

  • Emmagatzemar i compartir la informació en format electrònic en comptes de fer-ho en paper
  • Actualitzar les llistes de contactes per evitar d’enviar documents per duplicat
  • Demanar que no ens enviïn catàlegs i fullets publicitaris i consultar la informació a internet
  • Imprimir i escriure a doble cara
  • Evitar imprimir els correus, llegir-los en pantalla
  • Corregir el document en pantalla per evitar impressions innecessàries
  • Imprimir tan sols aquelles pàgines que siguin necessàries quan es tracta d’un document llarg i reduir la mida de la lletra i l’interlineat

El segon pas és reutilitzar. Aquí, per exemple, podem:

  • Reaprofitar carpetes
  • Fer servir paper usat per embolicar regals
  • Reutilitzar el paper de diari (això sol dona per a un article: serveix per netejar vidres, per assecar terres mullats, per protegir objectes delicats, per mantenir la forma de les sabates, encendre la llar de foc…)

Finalment, queda l’opció de reciclar:

  • No llençar papers a les papereres urbanes, que van al rebuig; fer-ho al contenidor blau
  • Assegurar-nos que no llencem grapes, clips, cobertes de plàstic o altres impropis
  • Sempre que es pugui prioritzar el consum de paper reciclat sobre el verge: la producció de reciclat consumeix cinc cop menys energia i tres cops menys aigua que la de paper verge
  • En cas de comprar paper verge, assegurar-nos que procedeix d’explotacions sostenibles (hi ha diversos segells que ho certifiquen)

A l’hora de consumir cal saber que es considera paper reciclat aquell que ho és com a mínim en un 50%. El paper es pot reciclar uns set cops, a partir de llavors comença a ser massa fràgil per fer la seva funció.