Reciclem Bé

#PENSACIRCULAR: Produir, usar i llençar ja no s’hi val

Dossier d’economia circular

El Govern d’Andorra ha engegat una campanya anomenada Pensa Circular amb l’objectiu de fomentar i impulsar la transició cap a un model més eficient i sostenible que fomenti l’economia circular al país.

Mediambient Campanya – Pensa Circular (Govern d’Andorra)

Què és l’economia circular?

L’economia circular es defineix com un model econòmic més eficient i sostenible que optimitza l’ús dels recursos naturals, minimitza els impactes ambientals, fomenta l’eficàcia en aconseguir que els productes i els recursos mantinguin la utilitat i el valor tant de temps com sigui possible i evita emissions i pèrdues materials.

Promou un consum responsable i eficient; minimitza la generació de residus i n’optimitza la gestió, augmenta el reciclatge; redueix les opcions de gestió de residus menys eficients, i també permet donar una nova vida als productes.

+ CONSUM RESPONSABLE + RECICLATGE – RESIDUS – IMPACTE AMBIENTAL

De l’economia lineal a l’economia circular

En les darreres dècades, la producció de béns s’ha multiplicat per dos i l’extracció de materials per tres.

Aquest fet és el responsable del 90% de les problemàtiques mediambientals: el canvi climàtic degut a les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, la pèrdua de biodiversitat deguda a l’extracció de recursos i la contaminació de l’aire i de l’aigua.

La circularitat pot produir estalvis materials quantiosos al llarg de les cadenes de valor i els processos de producció, generar valor afegit i desbloquejar oportunitats econòmiques.

Mentre que l’economia lineal està centrada en produir, usar i llençar, l’economia circular es centra en la generació mínima de residus.

L’objectiu de l’economia circular és, per tant, aprofitar al màxim els recursos materials dels quals disposem i allargar el cicle de vida dels productes.
La idea sorgeix d’imitar la natura, on tot té valor i tot s’aprofita i els residus es converteixen en un nou recurs. Així, s’aconsegueix mantenir l’equilibri entre el progrés i la sostenibilitat.


Gairebé tots coneixem la regla de les 3 R, essencials per al desenvolupament sostenible i per conservar l’equilibri ambiental:
REDUIR, REUTILITZAR I RECICLAR.

AMPLIEM LES 3 R

Redissenyar: pensar i dissenyar els productes de manera que el procés de fabricació consumeixi menys matèries primeres, s’allargui la seva vida útil i es generin menys residu

Reduir: s’evita la generació de residus i la despesa de matèries primeres i, per tant, es redueix l’impacte en el medi ambient.

Reutilitzar: fent servir un producte de nou o donant-li una altra utilitat allarguem la seva vida útil.

Reparar un producte sovint és més econòmic, evita l’ús de noves matèries primeres, estalvia energia i no genera residus al medi ambient.

Renovar objectes antics perquè es puguin tornar a utilitzar com a objectes vintage, com per exemple els mobles.

Reciclar: promoure les millors pràctiques en la gestió dels residus i utilitzar el que sigui possible com a matèria primera per fabricar nous productes.

Recuperar: donar nous usos a productes que es rebutjaran, com per exemple utilitzar les ampolles de plàstic per crear sistemes de reg, jardineres o menjadors d’ocells.

Remanufacturar: es tracta de recollir un producte, analitzar-ne l’estat, desmuntar-lo, recondicionar-ne i canviar-ne components, tornar-lo a muntar, comprovar-ne el grau de qualitat i revendre’l amb una etiqueta de quasi nou.

Repensar: aquesta estratègia potencia que les empreses transfereixin serveis als consumidors en comptes de la propietat sobre un producte.

Rebutjar: renunciar a certs productes que ja no siguin necessaris. Un exemple senzill són les factures en paper.

Quins mitjans tenim per canviar el model?

La Llei d’economia circular i l’estratègia a l’Horitzó 2035 que l’acompanya han de servir per introduir els preceptes de l’economia circular en la nostra societat i impulsar els canvis necessaris per assolir un model d’economia circular a Andorra.

Consulta en el següent enllaç la presentació de l’estratègia d’economia circular

Els objectius bàsics i mínims de la política d’economia circular definits en la Llei d’economia circular es poden resumir en:

Compartim amb tu un test perquè et posis a prova: penses circularment?

TEST

En aquest enllaç pots trobar una guia de sensibilització dirigida per al sector de la restauració explicada de forma senzilla per reduir tots els productes de plàstic que siguin possibles. I aquí tota la informació relativa per sectors.

La informació i el contingut d’aquest article ha estat extret del dossier d’economia circular elaborat per el Govern d’Andorra: enllaç

Organització d’esdeveniments sostenibles

Un nou paradigma per minimitzar els impactes negatius en el medi ambient

Actualment, són moltes les institucions públiques i empreses privades que, a l’hora d’organitzar un esdeveniment,  són cada cop més conscients de l’impacte ambiental que tenen aquests tipus d’actes, i de la necessitat de protegir els recursos naturals del planeta. A més, es converteix en una eina clau de la competitivitat que marca la diferència.

Segons la pròpia definició de les Nacions Unides, un esdeveniment sostenibleés aquell que està dissenyat i organitzat per complir amb dos objectius: minimitzar tots els impactes negatius que puguin produir-se en el medi ambient i deixar un llegat beneficiós per la comunitat i tots els públics involucrats.

Per tant, a l’hora d’organitzar un esdeveniment sostenible s’ha de tenir molt clara una premissa bàsica; el seu desenvolupament no pot comprometre la capacitat de generacions futures de cobrir les seves necessitats.

Quins impactes ambientals generen els esdeveniments?

Qualsevol institució pública o empresa  privada que vulgui tenir en compte l’impacte que generen les seves activitats en el marc de la gestió dels esdeveniments, ha de tenir en compte diversos punts, sense necessitat de portar cap etiqueta d’ambientalista.

  1. La generació de residus
  2. Els consums d’energia i aigua
  3. La contaminació acústica, lumínica i atmosfèrica.
  4. La degradació del medi on es celebra.

Com reduir aquests impactes?

És possible organitzar un esdeveniment sostenible sense renunciar als beneficis econòmics i tenint en compte una sèrie d’accions encaminades a la cura de l’entorn en el qual es realitza per reduir l’impacte ambiental i social que pot produir.

  • Aplicació de les 3R: Reduir, reutilitzar i reciclar els residus ha de ser un dels pilars de qualsevol esdeveniment. Posar a disposició dels assistents contenidors diferenciats per colors, segons la seva tipologia, o fer la difusió amb mitjans digitals per estalviar paper, serien alguns exemples.
  • Aprofitar la llum natural: Dur a terme esdeveniments de dia és ideal per reduir els consums i la contaminació lumínica amb les 12 hores de llum natural que tenim. També és bona idea comptar fonts d’energia renovable, com els panells solars.
  • Reduir el transport: Els cotxes contaminen molt l’atmosfera i el medi, una bona idea seria fomentar l’ús del transport públic per arribar al lloc on és celebrarà l’acte, o escollir un espai on l’accés sigui a peu.
  • Promoure la cura de l’ambient: Conscienciar sobre la importància de preservar els recursos naturals de l’espai entre tots, i més si l’esdeveniment es fa a la natura. 

Si bé, és cert que un dels principals objectius en l’organització dels esdeveniments és donar a conèixer una empresa, vincular-se amb les bones pràctiques per la cura del planeta és i serà beneficiós per a qualsevol negoci.

En aquest enllaç pots consultar un manual d’esdeveniments sostenibles per fer els primers passos en l’organització i gestió d’Esdeveniments Sostenibles.

24 hores sense residus

Els principis de la reducció de residus (generar-ne menys, reutilitzar, separar per reciclar…) poden semblar complexos o abstractes, en ocasions. Per això hem volgut aterrar-los, posant exemples el més propers i quotidians possible, i per fer-ho hem seguit el model d’una infografia publicada recentment per l’Agència de Residus de Catalunya de com viure 24 hores sense residus.

Hem buscat un cas representatiu d’un bon gruix de la població: algú que treballa 8 hores en una oficina o en serveis o al comerç, tot i que som conscients que hi ha tantes rutines com persones. No és el mateix un bander que un batlle ni un pastisser que un pastor.

Són moltes les coses a canviar des que et lleves fins que te’n vas a dormir, però totes són petites i factibles. Comencem per una, anem seguint i aviat, sense adonar-nos-en, estarem vivint sense gairebé generar residus.

6.30–7.00 h Et lleves

Ventiles la cambra 15 minuts. Si ho fas més estona estàs malbaratant l’energia destinada a esclafar la casa i si ho fas menys promous la multiplicació d’àcars i et tocarà rentar els llençols més sovint.

Tires la cadena del vàter, però abans has posat una ampolla de plàstic plena d’aigua o sorra dins del dipòsit perquè s’ompli abans i cada evacuació suposi una despesa més petita d’aigua.

Et prepares per fer goig quan surtis al carrer amb productes d’higiene comprats a granel. Quan se te n’acabi un, duràs l’ envàs buit a algun establiment especialitzat perquè te’l reomplim.

La dutxa? Rapideta i amb aigua no gaire calenta per accelerar el metabolisme i activar-te.

7.30–8.30 h Vas a la feina

Si pots (que no sempre és així), hi vas caminant, en bicicleta o en transport públic per reduir les emissions de CO2.

8.00–9.00 h Hi arribes

Poses la calefacció a 20º a l’hivern i l’aire condicionat a 25º a l’estiu. Si un company és fredolic pot posar-se una capa més de roba.

Saps que la comunicació digital (llegir un text en pantalla, enviar un correu electrònic…) consumeix menys però consumeix. Per això envies només els correus i Whatsapps imprescindibles i t’aixeques per parlar cara a cara amb els teus companys.

Quan llences papers, dossiers, informes… treus les grapes i clips, fundes de plàstic, etcètera, i llences cada cosa al cubell corresponent. Si no tens recipients per a cada tipus de residu, demanes al teu cap que en posi.

Utilitzes paper reciclat i aprofites els papers escrits per una cara per a esborranys.

Imprimeixes només allò imprescindible i ho fas en blanc i negre i a dues cares.

No compres llaunes de refresc a la màquina de venda automàtica ni et poses aigua del dispensador en gots de plàstic d’un sol ús. Portes de casa una ampolla reutilitzable.

10.30 h Pausa pel cafè

A la granja, demanes que et posin el cafè en el teu vas o termo.

13.00 h Hora de dinar

Portes el dinar de casa amb una carmanyola o un entrepà amb un embolcall reutilitzable. Només fas servir coberts reutilitzables (els portes de casa o els tens a l’oficina). I el dia que compres el dinar en un lloc de menjar preparat demanes que te’l posin a la carmanyola.

18.00–19.00 h Hora de plegar

En acabar la jornada laboral apagues calefacció, llums, ordinadors i impressores.

18.30–19.30 h Vas a comprar

Portes carro de la compra, cistell, bosses de fil lleugeres per a la fruita i verdura, bossa de tela per al pa… I carmanyoles o envasos perquè t’hi posin la carn i el peix —molts súpers d’Andorra ja ho accepten!—.

Compres tot el que es pot a granel. A la secció de carnisseria del súper tens un mostrador amb carn ja preparada amb safata de porexpan i paper film, però t’apropes al taulell i demanes que t’ho tallin al moment i t’ho posin a l’envàs que els facilites.

19.30 h Al gimnàs, al pàdel…

Portes aigua o beguda isotònica en una ampolla reutilitzable. Et dutxes amb sabó i fas servir productes d’higiene comprats a granel en envasos reutilitzables.

21.00 h Hora de sopar

Prepares racions ajustades al que menjaràs. Si en sobra t’ho pots acabar en el proper àpat o fer-ho servir per preparar altres plats per tal de minimitzar el malbaratament alimentari.

22.00–23.00 h Pleguem veles

Utilitzes els mateixos productes d’higiene comprats a granel en envasos reaprofitats que has fet servir al matí.

Poses una petita quantitat de pasta dentífrica al raspall (no cal omplir-lo) i mentre et raspalles les dents tens l’aixeta tancada per no malbaratar aigua.

Fas servir roba de llit de materials naturals, que no genera microplàstics cada cop que la poses a la rentadora. De la roba de llit que hagi exhaurit la seva vida útil en faràs draps o bosses de pa.

Al sofà i al llit, si cal, t’abrigues bé, perquè has abaixat el termòstat a 18–19º… Descansaràs millor.

Mentre dorms, somies que has fet el que calia per assegurar la supervivència i el benestar del medi ambient i de les generacions futures, i l’endemà et lleves optimista i tranquil. I sant tornem-hi.

Punt Jove de Canillo: el futur ja ha començat

Fa uns dies vam publicar una entrevista amb la responsable de l’Espai Jove d’Encamp en què li plantejàvem qüestions relacionades amb el reciclatge i la conservació del medi ambient. Ens interessava —ens interessa— saber com viuen aquest tema les noves generacions.

Ara és el torn del Punt Jove de Canillo. Aquest centre és un espai de trobada on s’ofereix informació, orientació i assessorament en formació, treball o salut, ordinadors amb connexió a internet per poder fer consultes o per utilitzar com a eina de treball, i jocs i materials divers per fer diferents activitats. Ens atén Albert Moya, responsable de Joventut del Comú de Canillo.

Quines activitats relacionades amb les 3R organitzeu o en quines col·laboreu?

A l’agost del 2016 vam posar en marxa conjuntament amb el Ministeri de Medi Ambient un projecte mediambiental. Primer es va programar un taller en què els joves van poder experimentar i treballar els canvis climàtics i adquirir coneixements sobre el clima. A finals del 2018 es va instal·lar la primera estació meteorològica urbana del país en què els joves són els encarregats de comprovar cada dia els canvis climàtics i traspassar aquestes dades al Govern mitjançant una piulada. Està situada a la plaça del Telecabina, al costat del Punt Jove.

En l’àmbit de Joventut fem el clean-up day, que és la campanya europea de prevenció de residus. Abans es feia el primer cap de setmana de maig i ara s’ha canviat i es fa el tercer cap de setmana de setembre. Amb els joves participants fem durant tot un dissabte una batuda pels entorns de la parròquia.

A la parròquia tot el departament de Joventut i Socials col·laborem a la Setmana Europea de Prevenció de Residus. Per exemple, l’any passat vam organitzar un taller de costura per fer bosses de la compra amb samarretes velles.

A l’estiu, un cop per setmana fem alguna activitat en entorns naturals. Aprofitem per fer sensibilització, recordant les normes de convivència a la muntanya, i si veiem deixalles o brutícia ho netegem.

Durant les vacances de Nadal hem fet tres dinàmiques per parlar i reflexionar sobre Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i sostenibilitat.

A escala nacional, portem uns quants estiu que tots els punt joves del país fem una setmana de neteja de l’entorn, en què cada punt jove aprofita un dia de la setmana per fer algun acte mediambiental a la seva parròquia. Aquesta activitat la fem la primera setmana de juliol. Un cop celebrada la jornada, ho publiquem a les xarxes socials perquè tots els punts joves del país ho puguin veure i reflexionin sobre el tema.

Com tracteu aquest tema al Punt Jove? Teniu contenidors per separar el paper, vidre, envasos? Mireu de no comprar productes d’un sol ús?

Després de les dinàmiques que hem fet per Nadal, els joves han llançat diverses idees per posar a les instal·lacions del Punt Jove recipients per separar millor els diferents materials i fer una campanya de conscienciació, fent algun concurs de fotografia o així, projecte que encara s’ha d’organitzar.

Quin grau de preocupació o interès per a aquest tema detecteu entre els joves de la parròquia?

Creiem que no estan gaire conscienciats, que la teoria se la saben, però a l’hora de posar en pràctica o bé no ho viuen com una preocupació o no li donen la importància que té, i això fa que no reciclin correctament.

Nasti de plàstic! (o per a mil·lennials i gen Z: de plàstic, res de res!)

Gairebé tots —i ens hi incloem— hem dit alguna vegada coses com “llença això a la bossa del plàstic” o “baixo la bossa al contenidor del plàstic”. I fem malament, perquè —diguem-ho una vegada més i diguem-ho clar— el contenidor groc és el dels envasos lleugers. Ni hi hem de llençar tot el que és de plàstic ni tot el que hi hem de llençar és de plàstic.

Plàstic és com es coneix un ampli ventall de materials amb components i propietats molt diversos i per això no es poden posar tots junts per tractar-los i recuperar-los.

Els plàstics que coneixem avui dia, tot i que també poden fabricar-se a partir de materials orgànics com la cel·lulosa, són en la immensa majoria derivats del petroli i, en menor part, del gas natural. D’aquests materials se n’extreu uns tipus determinats d’hidrocarburs, la nafta, que mitjançant reaccions químiques es converteixen en polímers. Aquests, mesclats amb multitud d’additius (que poden arribar a suposar la meitat del pes del material), acaben convertint-se en els diferents tipus de plàstic, als quals es dona forma mitjançant l’aplicació de calor i de pressió.

El plàstic va aparèixer amb una gran promesa: era de colors vius, de superfície llisa, flexible, resistent… Servia per a tot! En el segle de vida que té, ha esdevingut el tercer material més fabricat després del ciment i l’acer.

Però amb el temps hem vist que quan ens en volem desfer és igual de persistent: triga segles (a vegades mil·lennis) a degradar-se. Es va esmicolant fins a esdevenir microplàstic (se’n diu així quan fa 5 mm o menys) i llavors és ingerit pels peixos i d’altres animals i a través de la cadena alimentària pot arribar a nosaltres i provocar-nos diversos tipus de càncer, alteracions hormonals, infertilitat, problemes de desenvolupament, malalties neurodegeneratives, malalties cardiovasculars, obesitat i diabetis.

Segons un estudi de WWF, cadascú de nosaltres ingereix 2.000 petits fragments de plàstic cada setmana, l’equivalent a una targeta de crèdit!

En realitat, el dany no el causen pròpiament els plàstics sinó els additius químics que els posen per donar-los certes característiques. Alguns d’aquests additius, com els bisfenols, els ftalats, els retardants de flama i els metalls pesants, són molt perillosos. “No provoquen toxicitats agudes, és a dir, no produeixen efectes adversos immediats, sinó que tenen una toxicitat crònica, i els efectes adversos són el resultat de petites dosis diàries acumulades al llarg del temps” explica Pere Renom en aquest reportatge de TV3.

Això no només ho podem ingerir pel sistema digestiu sinó que podem inhalar microplàstics presents a l’atmosfera o bé ingerir-los directament a través d’objectes que estan en contacte amb el nostre menjar (paelles de tefló) i begudes (ampolles de plàstic).

Gairebé tot el que ens rodeja és plàstic: la roba que portem, el mòbil, el ratolí de l’ordinador, el bolígraf, el marc de la tele, la carmanyola, l’espàtula i tants altres estris de cuina, el parafang, la coberta del retrovisor i molts altres components del cotxe, les joguines, les canonades de casa…

Per conèixer millor aquest món en què ens ha tocat viure descrivim els principals tipus de plàstic i els usos que té cadascun. Aquests són els més comuns però n’hi ha molts més.

NomAcrònimSímbol internacional del reciclatgeExemple d’ús
Politereftalat d’etilèPETEnvasos de begudes, embalatges d’un sol ús, forros polars, reforç de pneumàtics, cintes de vídeo
Polietilè d’alta densitat

HDPETubs, ampolles de llet i per a productes químics, caixes i contenidors
Policlorur de vinil

PVCTubs i canonades rígides o flexibles, revestiment de cables elèctrics, perfils de finestres i portes
Polietilè de baixa densitat  LDPERevestiments de cables elèctrics, utensilis de cuina, bosses i envasos
Polipropilè

 
PPMolts utensilis domèstics, teclats d’ordinador
Poliestirè expandit          (porexpan)

   
PS ABS HIPS EPSAïllant tèrmic i acústic, amortidor de cops en embalatges, plats, pots de iogurt
Altres (policarbonat, poliòxid de metilè, metacrilat, poliamida, poliuretà, politereftalat de butil, resina de polièster…)PC POM PMM PA PUR PBT UPViseres de cascos, electrodomèstics, mobles i decoració, coixinets, engranatges, fibres tèxtils; carrosseries de vehicles, bucs de vaixells, piscines

El plàstic ha vingut a substituir la fusta, el vidre, la roba i el metall en moltes aplicacions per les seves qualitats: lleugeresa, robustesa, facilitat de treballar-lo, cost… Com podem reduir-ne l’ús per evitar els estralls que causa en els animals i en el medi ambient? Doncs substituint-lo al seu torn per aquests materials, és clar, o bé per materials més nous com els bioplàstics, que en general més biodegradables (però que tampoc s’han d’abocar al medi natural, perquè triguen a desfer-se i necessiten condicions determinades per fer-ho).

També podem reutilitzar els productes de plàstic que ja tenim perquè continuint fent servei i evitar que esdevinguin un residu. I finalment podem reciclar-los. Del plàstic se’n pot fer un reciclatge en origen o primari, que és el triturat i fosa del sobrant de plàstic que s’ha fet servir per elaborar un producte (i que sol ser bastant homogeni), un reciclatge mecànic o secundari (triturat), un reciclatge químic o terciari (piròlisi, glicòlisi, alcohòlisi i hidròlisi) o una valorització energètica o reciclatge quaternari (es crema per generar energia).

Però per poder fer tot això és essencial que separem bé en origen i per això us posem un cop més la llista del que va i del que no va al contenidor groc. I si teniu un residu que no hi apareix busqueu-lo a l’app de ReciclemBé, on segurament sí que el trobareu.

Va al grocNo va al groc*
Brics
Ampolles i pots de plàstic
Llaunes de conserves i de beguda
Taps metàl·lics i de plàstic
Safates de porexpan
Safates de menjar precuinat
Bosses de plàstic i films
Pots i tapes de iogurt
Paper d’alumini
Bosses d’snacks
Tàpers de plàstic
Motlles de rebosteria
Càpsules de cafè (sempre que en traiem el marro!)
Joguines
Enganxines i etiquetes
Bolígrafs i retoladors
Anelles de plàstic
Fundes de catàlegs i revistes
Aerosols
Blísters de medicament buits
Radiografies
Tòners i material informàtic
CDs i DVDs
Pots amb restes de pintura, vernissos…
Aerosols
Encendors
Mòbils
Electrodomèstics
Aparells que porten metall (auriculars, ratolins d’ordinador…)
Paelles, olles, parament de cuina

  * Tot això va a la deixalleria