Reciclem Bé

Reciclatge a la oficina: Consells per empreses sostenibles

En la recerca constant de pràctiques comercials sostenibles, les empreses cada cop més, són conscients de la importància del reciclatge en l’oficina. No només és una acció responsable cap al medi ambient, sinó que també genera beneficis econòmics i millora la reputació corporativa.

L’entorn d’oficina, sovint ple de paper, cartó, plàstic i deixalles electròniques, presenta una oportunitat significativa per a reduir la petjada de carboni i fomentar un lloc de treball més sostenible. És evident que, implementar pràctiques de reciclatge en el lloc de treball disminueix de forma considerable la quantitat de residus enviats als abocadors alleujant d’aquesta manera, la pressió sobre les recursos naturals. També, la fabricació de productes reciclats generalment requereix menys energia en la producció de nous materials, contribuint així a la conservació de recursos.

Sovint, les empreses compromeses amb la sostenibilitat guanyen més lleialtat de clients i empleats. La responsabilitat ambiental pot influir molt en la percepció de la marca i millorar la seva reputació.

En aquest article compartim algunes estratègies efectives per les empreses que vulguin millorar el reciclatge a les seves oficines o espais de treball.  

  1. Fomenta la impressió responsable, utilitzant paper reciclat sempre que sigui possible i configurant les impressores per imprimir a doble cara de manera predeterminada.
  2. Posa a disposició contenidors de paper, cartó, plàstic i altres materials reciclables per fomentar la participació activa.
  3. Reutilitza els envasos. És comú prendre algun tipus de beguda com el cafè, en els descansos del treball. Per això, una manera de reciclar en l’oficina és emprar envasos reutilitzables per a substituir gots de plàstic o paper que es malgasten diàriament.
  4. Recicla els equips electrònics obsolets. Fes col·laboracions amb empreses especialitzades en aquest tipus de deixalles.
  5. Promou tallers i sessions de conscienciació per educar als treballadors sobre la importància del reciclatge a l’oficina i la importància de la seva contribució.
  6. Prioritza proveïdors locals que ofereixin productes reciclables o fabricat amb pràctiques sostenibles.
  7. Crea programes d’incentius per motivar als empleats a participar activament en pràctiques de reciclatge.
  8. Publica un informe anual de sostenibilitat que destaqui els assoliments en reciclatge i altres iniciatives sostenibles. Això demostra transparència i compromís.

En definitiva, el reciclatge a l’oficina és més que una tendència. Es tracta d’una responsabilitat corporativa cap al nostre planeta. En implementar estratègies efectives i seguir consells per ser una empresa sostenible, qualsevol organització pot liderar el camí cap a un futur més verd i ètic amb el medi ambient. Incorporant petites pràctiques en el lloc de treball, no només reduïm residus, sinó també creem entorns de treball que reflecteixen valors sostenibles i promouen un canvi positiu en la societat.

Transformant els residus en oportunitats.

Un viatge cap a la sostenibilitat l’any 2024

La missió de Reciclembé des del seu naixement sempre ha estat la mateixa; transformar la gestió dels residus en una oportunitat per construir un món més sostenible. I ara que ens endinsem en un any nou, és el moment perfecte per reflexionar sobre els objectius aconseguits i establir-ne de nous més ambiciosos que impulsin la nostra missió.

Durant aquest any hem treballat incansablement per canviar la percepció dels residus, fomentant les bones pràctiques, educant i conscienciant a la població. Des de Medi Ambient i Sostenibilitat s’han implementat noves lleis que ens ajuden a reduir i minimitzar l’impacte que tenen les nostres accions amb el planeta. Poc a poc hem aconseguit convertir moltes tones de residus en recursos valuosos tot i que, som conscients que el camí cap a la sostenibilitat és llarg i continu. Enguany que el balanç és positiu, ens trobem amb un panorama ple de reptes davant un món en constant evolució.

La recerca d’un futur més sostenible, la millora en el reciclatge i la gestió adequada dels residus s’han convertit en pilars fonamentals perquè ens impulsin cap a un estil de vida més respectuós amb el medi ambient on cada repte es converteix en una oportunitat cap a un canvi positiu.

El reciclatge no és una simple tasca, és un acte de responsabilitat individual i col·lectiva cap al nostre planeta. La recerca d’un futur més sostenible, la millora del reciclatge i la gestió adequada dels residus continuen sent els pilars fonamentals d’aquest 2024. El nostre compromís amb la sostenibilitat, la innovació i l’educació ambiental ens continuarà guiant per portar la gestió dels residus a un altre nivell.

Sabem que és molt típic establir-nos nous propòsits a principis d’any, que en la majoria dels casos, la meitat no s’acaben complint. El que si és ben segur, és que menys es compleixen si ni tant sols ens els marquem.

Ens agradaria convidar-te a fixar-te petites metes on pugueu aplicar les 3R: reduir, reutilitzar i reciclar per aquest nou any que comença. Poden ser coses molt simples, recorda que menys és més. Des de acostumar-te a portar una bossa de roba a sobre cada dia per anar a comprar al supermercat, a recollir la brossa quan vagis a la muntanya, o intentar reduir la compra de productes d’un sol ús, donar-li una segona vida a la roba, o començar a comprar en mercats de segona mà… les possibilitats són infinites i si vols més idees en el nostre blog en teniu unes quantes.

Petits canvis, generen grans resultats i només cal marcar-te com a objectiu millorar un 1% diari. Un petit esforç que no té perquè ser tant petit com perquè no tingui un efecte notable en el nostre progrés. Per exemple, no es tracta d’anar a recollir brossa a la muntanya cada dia, però si de fer-ho cada cop que anem a la muntanya. La millora diària del 1% ens farà millorar un 37,78% a final d’any.

En última instància, la gestió de residus, el reciclatge i la sostenibilitat són elements interconnectats que requereixen una atenció holística. L’abordatge efectiu d’aquests problemes exigeix una transformació en la mentalitat individual i col·lectiva, així com la implementació de polítiques i pràctiques que promoguin un cicle de vida més sostenible. En enfrontar aquests desafiaments amb determinació i adoptar pràctiques responsables, podem construir un futur on la gestió de residus sigui sinònim de sostenibilitat i resiliència per a les generacions esdevenidores. El 2024 es presenta com un any crucial per a consolidar aquests esforços i aplanar el camí cap a un món més net i equitatiu!

Molt bones festes i per un 2024 amb menys residus i un món més sostenible!

Recorda que tens la nostra APP disponible totalment gratuïta tant a Apple Store com a Google Play per aprendre a reciclar bé i resoldre qualsevol dubte. També ens pots enviar el teu Eco Consell i el penjarem a l’aplicació.

Setmana Europea de la Prevenció de Residus: No t’emboliquis

La Setmana Europea de la Prevenció de Residus (EWWR) és una iniciativa que promou dins i també fora d’Europa accions de sensibilització sobre els recursos sostenibles i la gestió de residus al llarg d’una setmana del mes de novembre.

Impulsada per les autoritats públiques locals i regionals, aplega totes les actuacions d’altres actors (ciutadans, escoles, empreses, ONG, associacions) que organitzen activitats per conscienciar sobre la prevenció de residus.

La Setmana Europea de la Prevenció de Residus treballa amb la jerarquia de residus i les accions que s’hi duen a terme promouen les 3 R: reduir el consum, reutilitzar productes i materials, i finalment reciclar els residus. Aquestes són les 3 R principals (n’hi ha moltes més) que cal tenir presents a l’hora de replantejar els hàbits de consum. A més de les 3R, també s’organitzen accions de neteja o «Clean-Up Days» per conscienciar sobre el problema dels residus abocats al medi natural.

Aquest any, sota l’eslògan “No t’emboliquis” tindrà lloc la 15ª edició del 18 al 26 de novembre centrant-se en la importància de reduir els envasos.

Des de Reciclembé, conjuntament amb les set parròquies del país i Pirinenca Serveis hem arrancat una campanya amb l’objectiu d’incentivar la participació activa dels ciutadans en la seva reducció i en el reciclatge amb diferents propostes i activitats. A la vegada el Govern d’Andorra, Andorra Sostenible i Ctrasa també ofereixen propostes que busquen conscienciar i reduir l’impacte ambiental derivat de l’ús dels envasos.

Al llarg de la Setmana Europea de Prevenció de Residus els residents i andorrans podran gaudir de tallers de reciclatge, xerrades informatives, esdeveniments i concursos que promouen l’aprenentatge sobre la gestió adequada dels envasos i el seu impacte.

Consulta tot el programa aquí

La campanya publicitària de “Street Marketing” o màrqueting de carrer, encapçalada per Reciclembé i amb el suport de Pirinenca Serveis i els 7 comuns, busca sensibilitzar a la població sobre la importància de reduir, reutilitzar i reciclar els envasos a través de mobiliari urbà 100% reciclat sota el claim: “Ens ajudes a construir més mobiliari urbà?, No t’emboliquis, els taps a la cistella i els envasos al contenidor groc”.

A més, durant tota la setmana hem creat un repte que es compartirà per xarxes socials on a través de petits i diferents hàbits diaris, busquem mostrar com podem minimitzar l’impacte de les nostres accions.  

Aquesta iniciativa representa un pas significatiu cap a la construcció d’una societat més conscient i compromesa amb la prevenció de residus, en aquest cas, amb un enfoc particular en la gestió responsable dels envasos. A mesura que la Setmana Europea de Prevenció de Residus es desenvolupa, s’espera que aquesta campanya serveixi d’inspiració per fer canvis duradors en els hàbits de consum i fomenti una mentalitat més sostenible en tota la comunitat andorrana.

Organització d’esdeveniments sostenibles

Un nou paradigma per minimitzar els impactes negatius en el medi ambient

Actualment, són moltes les institucions públiques i empreses privades que, a l’hora d’organitzar un esdeveniment,  són cada cop més conscients de l’impacte ambiental que tenen aquests tipus d’actes, i de la necessitat de protegir els recursos naturals del planeta. A més, es converteix en una eina clau de la competitivitat que marca la diferència.

Segons la pròpia definició de les Nacions Unides, un esdeveniment sostenibleés aquell que està dissenyat i organitzat per complir amb dos objectius: minimitzar tots els impactes negatius que puguin produir-se en el medi ambient i deixar un llegat beneficiós per la comunitat i tots els públics involucrats.

Per tant, a l’hora d’organitzar un esdeveniment sostenible s’ha de tenir molt clara una premissa bàsica; el seu desenvolupament no pot comprometre la capacitat de generacions futures de cobrir les seves necessitats.

Quins impactes ambientals generen els esdeveniments?

Qualsevol institució pública o empresa  privada que vulgui tenir en compte l’impacte que generen les seves activitats en el marc de la gestió dels esdeveniments, ha de tenir en compte diversos punts, sense necessitat de portar cap etiqueta d’ambientalista.

  1. La generació de residus
  2. Els consums d’energia i aigua
  3. La contaminació acústica, lumínica i atmosfèrica.
  4. La degradació del medi on es celebra.

Com reduir aquests impactes?

És possible organitzar un esdeveniment sostenible sense renunciar als beneficis econòmics i tenint en compte una sèrie d’accions encaminades a la cura de l’entorn en el qual es realitza per reduir l’impacte ambiental i social que pot produir.

  • Aplicació de les 3R: Reduir, reutilitzar i reciclar els residus ha de ser un dels pilars de qualsevol esdeveniment. Posar a disposició dels assistents contenidors diferenciats per colors, segons la seva tipologia, o fer la difusió amb mitjans digitals per estalviar paper, serien alguns exemples.
  • Aprofitar la llum natural: Dur a terme esdeveniments de dia és ideal per reduir els consums i la contaminació lumínica amb les 12 hores de llum natural que tenim. També és bona idea comptar fonts d’energia renovable, com els panells solars.
  • Reduir el transport: Els cotxes contaminen molt l’atmosfera i el medi, una bona idea seria fomentar l’ús del transport públic per arribar al lloc on és celebrarà l’acte, o escollir un espai on l’accés sigui a peu.
  • Promoure la cura de l’ambient: Conscienciar sobre la importància de preservar els recursos naturals de l’espai entre tots, i més si l’esdeveniment es fa a la natura. 

Si bé, és cert que un dels principals objectius en l’organització dels esdeveniments és donar a conèixer una empresa, vincular-se amb les bones pràctiques per la cura del planeta és i serà beneficiós per a qualsevol negoci.

En aquest enllaç pots consultar un manual d’esdeveniments sostenibles per fer els primers passos en l’organització i gestió d’Esdeveniments Sostenibles.

Inevitablement, si tothom espera que el seu veí actuï, no farem res.

Hind Jamiloun

L’edició d’enguany de les jornades de la innovació i les noves tecnologies, l’INNTEC té lloc demà dimecres 3 i dijous 4 de maig al Centre de Congressos d’Andorra la Vella i tractarà de la innovació en el comerç ‘phygital’ (la suma de botiga física i digital, per als profans) el primer dia i de la sostenibilitat com a eix de la competitivitat empresarial el segon.

En aquesta segona jornada, Hind Jamiloun, directora general de Dalle Consulting (una assessoria dedicada a la transició agrícola i energètica amb seu a Andorra la Vella), farà una ponència titulada “Sobirania alimentària i energètica: els reptes de demà”, un tema d’actualitat candent i que ens interessa vivament. Li hem demanat que ens avanci una mica els temes que tractarà.

Per explicar la globalització s’ha fet servir sovint la figura de la pitavola que bat les ales a Hong Kong i acaba provocant una tempesta a Nova York. Aquesta és una representació fidel del món en què vivim?

Totalment, mai hauríem pensat fa anys que seria així. Amb la covid ens hem adonat que a Europa —i a la resta del món— depenem molt d’Àsia. I ara ens passa el mateix per una altra problemàtica amb Ucraïna i Rússia.

La guerra d’Ucraïna ha posat de relleu la dependència que els estats tenen de tercers pel que fa a energia, matèries primeres per a la indústria i aliments. La solució és la sobirania?

Per començar, hi ha una constatació molt senzilla que és que a les poblacions que no tenen gran cosa no els ha faltat gran cosa. Quan parles amb gent de països africans, per ells, trobar solucions, acomodar-se amb el que tenen, sempre ha sigut una realitat. Però a Europa, ens hem acostumat a tenir-ho tot fàcilment, a prémer un botó per tenir electricitat o calor. I avui ens hem adonat que assolir això no és tan senzill, i pot estar en perill. La nostra manera de viure i de considerar les coses pot canviar molt. No sé si la sobirania és la solució a tot, però el que és segur és que cada país ha d’estar mínimament preparat i canviar les seves produccions per aconseguir garantir un mínim vital a la seva població.

La sobirania no suposa un replegament, un pas enrere en la globalització i un risc del creixement de nacionalismes exacerbats?

És un risc, però al mateix temps, què passarà si hi ha desequilibris, falta de recursos naturals? La història ens ha ensenyat que quan passem per aquests moments difícils els països veuen un augment de migracions de poblacions, fam, malalties, guerres… Per tant, s’ha de pensar tant en el nivell local com en el global. S’ha d’invertir en projectes alimentaris i energètics locals.

Andorra és un país petit que depèn de l’exterior tant per als subministres energètics com alimentaris. Quines opcions té per aprofundir en la sobirania en aquests dos camps o per no quedar a expenses d’esdeveniments que no controla?

Andorra té la particularitat de ser un país muntanyós amb la complexitat que coneixem. Els seus reptes són més grans per la dificultat del terreny i del clima. Tanmateix, les solucions existeixen. Hi ha noves tecnologies potents disponibles i també en desenvolupament. Cal estar atents i invertir quan es trobin solucions adequades. Aquestes inversions s’amortitzaran amb el temps i permetran un millor control i seguiment de la producció d’aliments, energia i preus. De vegades, tots dos es poden relacionar, com amb la metanització o l’agrivoltaisme. El concepte de km 0 és cada cop més popular, així com l’agricultura urbana i les granges verticals i l’agricultura de precisió per a l’alimentació. En l’àmbit energètic, l’hidrogen està fent grans avenços en aquests moments, les plaques solars són cada cop més eficients, l’ús de la biomassa o els fangs per produir calor i energia, per exemple, poden ser solucions.

Aquesta sobirania referida a països es pot traslladar també als particulars i empreses? Què podem fer uns i altres per tenir un major control sobre el cost que ens suposa l’accés a aquests bens bàsics?

La sobirania alimentària i energètica es pot considerar tant a escala de països com d’individus i empreses. A escala individual i corporativa, es tracta més aviat de la capacitat d’aquests actors per alimentar-se i proveir-se d’energia de manera autònoma, produint ells mateixos part dels seus aliments o la seva energia, o aprovisionant-se localment de productors i proveïdors locals. Això pot incloure iniciatives com l’establiment d’horts, la instal·lació de plaques solars, la compra de productes de proximitat, etc. A més, les empreses poden adoptar pràctiques sostenibles, com ara reduir els residus, utilitzar fonts d’energia renovables i implementar cadenes de subministrament curtes. També és important promoure la transparència corporativa i la responsabilitat pel seu impacte ambiental i social, i animar els consumidors a prendre decisions energètiques i alimentàries ètiques. Els governs poden tenir un paper clau regulant el mercat i posant en marxa polítiques públiques que promoguin la producció i el consum sostenibles.

La petjada de carboni és l’estimació de l’impacte climàtic que té un producte o procés mesurat en CO2 equivalent, la suma d’emissions de diòxid de carboni i altres gasos d’efecte hivernacle. Com es calcula?

Es tracta d’un procés iteratiu de millora contínua, un estudi que pretén posar de relleu les dependències i un pla d’acció. És un càlcul, durant un període determinat, d’una part o de la totalitat de les emissions de gasos d’efecte hivernacle d’una companyia, una institució, un territori o un projecte.

Amb un ordre de prioritats d’actuació: primer evitar, després reduir i finalment compensar.

Un cop calculat, com podem reduir la xifra?

Un cop fet el càlcul per categories i amb els perímetres definits en funció de les particularitats de cada empresa (en el cas de les persones, això és més senzill), es plantegen les activitats més emissores i després es proposa un pla d’actuació de reducció. A Dalle Consulting anem encara més enllà perquè oferim solucions tecnològiques per actuar en relació amb el sector d’activitat. Això permet combinar les recomanacions amb accions directes si l’organització ho desitja.

La petjada energètica de cadascun de nosaltres és molt petita comparada amb la que pot tenir el comerç internacional, el trànsit per carretera, per mar i aeri, la indústria… Separar els residus a casa o portar una bossa reutilitzable per anar a comprar és una acció insignificant o fins i tot amb un efecte nul? És una distracció que ens impedeix veure el problema real, com asseguren alguns?

Cada habitant emet entre 10 i 11 tones de CO₂ a l’any. L’any 2050, per limitar l’escalfament global a 1,5 °C, la nostra petjada de carboni individual s’haurà de reduir a 2 tones… També trobem que certes creences són difícils d’eradicar. Les persones més riques acostumen a pensar que la seva petjada de carboni és menor que la de les llars de baixos ingressos que tenen una dieta menys orgànica i cotxes dièsel, però l’experiència ens demostra que la petjada de carboni és globalment proporcional als ingressos: com més rics som, com més consumim, més emetem. També és evident que una de les activitats més emissores és el transport. No obstant això, cal destacar que en el cas de les aeronaus, per exemple, s’estan fent experiments per trobar combustibles no contaminants. Es preveuen grans canvis en els anys vinents. Per concloure, m’agradaria recordar la frase “Roma no es va construir en un dia”. És el cas d’aquest gran repte que és la reducció de les nostres emissions. Inevitablement, si tothom espera que el seu veí actuï, no farem res. Però posant una pedra i una altra i una altra aconseguirem, entre tots, construir un mur. Finalment, no ho fem per nosaltres mateixos sinó pels nostres fills.

Quins gestos quotidians que puguem fer tots nosaltres tenen més capacitat de generar canvi?

Gestos senzills que podem fer:

  • Desendollar els nostres dispositius electrònics quan estan carregats o quan no els fem servir
  • Triar els nostres vols (cada vegada hi ha més llocs web que ofereixen informació sobre les emissions de CO₂ dels vols)
  • Reparar els nostres dispositius en lloc de tirar-los i comprar-ne de nous
  • Caminar, agafar el transport públic quan sigui possible
  • Comprar el que sigui estrictament necessari per no llençar
  • Reciclar tant com sigui possible
  • Evitar les compres compulsives en plataformes de venda en línia que ofereixen lliurament aeri cada vegada (la pàgina Shein per exemple). Preferir les compres locals encara que siguin una mica més cares
  • Comprar roba feta amb materials reciclats (fusta, plàstics, etc.)
  • Enviar els nostres fitxers (fotos, vídeos…) per correu electrònic mitjançant plataformes de transferència en lloc de posar-los com a fitxers adjunts

Hi ha infinits gestos que ens permeten millorar la nostra petjada. Per tant, només queda actuar i adoptar nous hàbits.