Reciclem Bé

#PENSACIRCULAR: Produir, usar i llençar ja no s’hi val

Dossier d’economia circular

El Govern d’Andorra ha engegat una campanya anomenada Pensa Circular amb l’objectiu de fomentar i impulsar la transició cap a un model més eficient i sostenible que fomenti l’economia circular al país.

Mediambient Campanya – Pensa Circular (Govern d’Andorra)

Què és l’economia circular?

L’economia circular es defineix com un model econòmic més eficient i sostenible que optimitza l’ús dels recursos naturals, minimitza els impactes ambientals, fomenta l’eficàcia en aconseguir que els productes i els recursos mantinguin la utilitat i el valor tant de temps com sigui possible i evita emissions i pèrdues materials.

Promou un consum responsable i eficient; minimitza la generació de residus i n’optimitza la gestió, augmenta el reciclatge; redueix les opcions de gestió de residus menys eficients, i també permet donar una nova vida als productes.

+ CONSUM RESPONSABLE + RECICLATGE – RESIDUS – IMPACTE AMBIENTAL

De l’economia lineal a l’economia circular

En les darreres dècades, la producció de béns s’ha multiplicat per dos i l’extracció de materials per tres.

Aquest fet és el responsable del 90% de les problemàtiques mediambientals: el canvi climàtic degut a les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, la pèrdua de biodiversitat deguda a l’extracció de recursos i la contaminació de l’aire i de l’aigua.

La circularitat pot produir estalvis materials quantiosos al llarg de les cadenes de valor i els processos de producció, generar valor afegit i desbloquejar oportunitats econòmiques.

Mentre que l’economia lineal està centrada en produir, usar i llençar, l’economia circular es centra en la generació mínima de residus.

L’objectiu de l’economia circular és, per tant, aprofitar al màxim els recursos materials dels quals disposem i allargar el cicle de vida dels productes.
La idea sorgeix d’imitar la natura, on tot té valor i tot s’aprofita i els residus es converteixen en un nou recurs. Així, s’aconsegueix mantenir l’equilibri entre el progrés i la sostenibilitat.


Gairebé tots coneixem la regla de les 3 R, essencials per al desenvolupament sostenible i per conservar l’equilibri ambiental:
REDUIR, REUTILITZAR I RECICLAR.

AMPLIEM LES 3 R

Redissenyar: pensar i dissenyar els productes de manera que el procés de fabricació consumeixi menys matèries primeres, s’allargui la seva vida útil i es generin menys residu

Reduir: s’evita la generació de residus i la despesa de matèries primeres i, per tant, es redueix l’impacte en el medi ambient.

Reutilitzar: fent servir un producte de nou o donant-li una altra utilitat allarguem la seva vida útil.

Reparar un producte sovint és més econòmic, evita l’ús de noves matèries primeres, estalvia energia i no genera residus al medi ambient.

Renovar objectes antics perquè es puguin tornar a utilitzar com a objectes vintage, com per exemple els mobles.

Reciclar: promoure les millors pràctiques en la gestió dels residus i utilitzar el que sigui possible com a matèria primera per fabricar nous productes.

Recuperar: donar nous usos a productes que es rebutjaran, com per exemple utilitzar les ampolles de plàstic per crear sistemes de reg, jardineres o menjadors d’ocells.

Remanufacturar: es tracta de recollir un producte, analitzar-ne l’estat, desmuntar-lo, recondicionar-ne i canviar-ne components, tornar-lo a muntar, comprovar-ne el grau de qualitat i revendre’l amb una etiqueta de quasi nou.

Repensar: aquesta estratègia potencia que les empreses transfereixin serveis als consumidors en comptes de la propietat sobre un producte.

Rebutjar: renunciar a certs productes que ja no siguin necessaris. Un exemple senzill són les factures en paper.

Quins mitjans tenim per canviar el model?

La Llei d’economia circular i l’estratègia a l’Horitzó 2035 que l’acompanya han de servir per introduir els preceptes de l’economia circular en la nostra societat i impulsar els canvis necessaris per assolir un model d’economia circular a Andorra.

Consulta en el següent enllaç la presentació de l’estratègia d’economia circular

Els objectius bàsics i mínims de la política d’economia circular definits en la Llei d’economia circular es poden resumir en:

Compartim amb tu un test perquè et posis a prova: penses circularment?

TEST

En aquest enllaç pots trobar una guia de sensibilització dirigida per al sector de la restauració explicada de forma senzilla per reduir tots els productes de plàstic que siguin possibles. I aquí tota la informació relativa per sectors.

La informació i el contingut d’aquest article ha estat extret del dossier d’economia circular elaborat per el Govern d’Andorra: enllaç

Punt Jove de Canillo: el futur ja ha començat

Fa uns dies vam publicar una entrevista amb la responsable de l’Espai Jove d’Encamp en què li plantejàvem qüestions relacionades amb el reciclatge i la conservació del medi ambient. Ens interessava —ens interessa— saber com viuen aquest tema les noves generacions.

Ara és el torn del Punt Jove de Canillo. Aquest centre és un espai de trobada on s’ofereix informació, orientació i assessorament en formació, treball o salut, ordinadors amb connexió a internet per poder fer consultes o per utilitzar com a eina de treball, i jocs i materials divers per fer diferents activitats. Ens atén Albert Moya, responsable de Joventut del Comú de Canillo.

Quines activitats relacionades amb les 3R organitzeu o en quines col·laboreu?

A l’agost del 2016 vam posar en marxa conjuntament amb el Ministeri de Medi Ambient un projecte mediambiental. Primer es va programar un taller en què els joves van poder experimentar i treballar els canvis climàtics i adquirir coneixements sobre el clima. A finals del 2018 es va instal·lar la primera estació meteorològica urbana del país en què els joves són els encarregats de comprovar cada dia els canvis climàtics i traspassar aquestes dades al Govern mitjançant una piulada. Està situada a la plaça del Telecabina, al costat del Punt Jove.

En l’àmbit de Joventut fem el clean-up day, que és la campanya europea de prevenció de residus. Abans es feia el primer cap de setmana de maig i ara s’ha canviat i es fa el tercer cap de setmana de setembre. Amb els joves participants fem durant tot un dissabte una batuda pels entorns de la parròquia.

A la parròquia tot el departament de Joventut i Socials col·laborem a la Setmana Europea de Prevenció de Residus. Per exemple, l’any passat vam organitzar un taller de costura per fer bosses de la compra amb samarretes velles.

A l’estiu, un cop per setmana fem alguna activitat en entorns naturals. Aprofitem per fer sensibilització, recordant les normes de convivència a la muntanya, i si veiem deixalles o brutícia ho netegem.

Durant les vacances de Nadal hem fet tres dinàmiques per parlar i reflexionar sobre Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i sostenibilitat.

A escala nacional, portem uns quants estiu que tots els punt joves del país fem una setmana de neteja de l’entorn, en què cada punt jove aprofita un dia de la setmana per fer algun acte mediambiental a la seva parròquia. Aquesta activitat la fem la primera setmana de juliol. Un cop celebrada la jornada, ho publiquem a les xarxes socials perquè tots els punts joves del país ho puguin veure i reflexionin sobre el tema.

Com tracteu aquest tema al Punt Jove? Teniu contenidors per separar el paper, vidre, envasos? Mireu de no comprar productes d’un sol ús?

Després de les dinàmiques que hem fet per Nadal, els joves han llançat diverses idees per posar a les instal·lacions del Punt Jove recipients per separar millor els diferents materials i fer una campanya de conscienciació, fent algun concurs de fotografia o així, projecte que encara s’ha d’organitzar.

Quin grau de preocupació o interès per a aquest tema detecteu entre els joves de la parròquia?

Creiem que no estan gaire conscienciats, que la teoria se la saben, però a l’hora de posar en pràctica o bé no ho viuen com una preocupació o no li donen la importància que té, i això fa que no reciclin correctament.

Nasti de plàstic! (o per a mil·lennials i gen Z: de plàstic, res de res!)

Gairebé tots —i ens hi incloem— hem dit alguna vegada coses com “llença això a la bossa del plàstic” o “baixo la bossa al contenidor del plàstic”. I fem malament, perquè —diguem-ho una vegada més i diguem-ho clar— el contenidor groc és el dels envasos lleugers. Ni hi hem de llençar tot el que és de plàstic ni tot el que hi hem de llençar és de plàstic.

Plàstic és com es coneix un ampli ventall de materials amb components i propietats molt diversos i per això no es poden posar tots junts per tractar-los i recuperar-los.

Els plàstics que coneixem avui dia, tot i que també poden fabricar-se a partir de materials orgànics com la cel·lulosa, són en la immensa majoria derivats del petroli i, en menor part, del gas natural. D’aquests materials se n’extreu uns tipus determinats d’hidrocarburs, la nafta, que mitjançant reaccions químiques es converteixen en polímers. Aquests, mesclats amb multitud d’additius (que poden arribar a suposar la meitat del pes del material), acaben convertint-se en els diferents tipus de plàstic, als quals es dona forma mitjançant l’aplicació de calor i de pressió.

El plàstic va aparèixer amb una gran promesa: era de colors vius, de superfície llisa, flexible, resistent… Servia per a tot! En el segle de vida que té, ha esdevingut el tercer material més fabricat després del ciment i l’acer.

Però amb el temps hem vist que quan ens en volem desfer és igual de persistent: triga segles (a vegades mil·lennis) a degradar-se. Es va esmicolant fins a esdevenir microplàstic (se’n diu així quan fa 5 mm o menys) i llavors és ingerit pels peixos i d’altres animals i a través de la cadena alimentària pot arribar a nosaltres i provocar-nos diversos tipus de càncer, alteracions hormonals, infertilitat, problemes de desenvolupament, malalties neurodegeneratives, malalties cardiovasculars, obesitat i diabetis.

Segons un estudi de WWF, cadascú de nosaltres ingereix 2.000 petits fragments de plàstic cada setmana, l’equivalent a una targeta de crèdit!

En realitat, el dany no el causen pròpiament els plàstics sinó els additius químics que els posen per donar-los certes característiques. Alguns d’aquests additius, com els bisfenols, els ftalats, els retardants de flama i els metalls pesants, són molt perillosos. “No provoquen toxicitats agudes, és a dir, no produeixen efectes adversos immediats, sinó que tenen una toxicitat crònica, i els efectes adversos són el resultat de petites dosis diàries acumulades al llarg del temps” explica Pere Renom en aquest reportatge de TV3.

Això no només ho podem ingerir pel sistema digestiu sinó que podem inhalar microplàstics presents a l’atmosfera o bé ingerir-los directament a través d’objectes que estan en contacte amb el nostre menjar (paelles de tefló) i begudes (ampolles de plàstic).

Gairebé tot el que ens rodeja és plàstic: la roba que portem, el mòbil, el ratolí de l’ordinador, el bolígraf, el marc de la tele, la carmanyola, l’espàtula i tants altres estris de cuina, el parafang, la coberta del retrovisor i molts altres components del cotxe, les joguines, les canonades de casa…

Per conèixer millor aquest món en què ens ha tocat viure descrivim els principals tipus de plàstic i els usos que té cadascun. Aquests són els més comuns però n’hi ha molts més.

NomAcrònimSímbol internacional del reciclatgeExemple d’ús
Politereftalat d’etilèPETEnvasos de begudes, embalatges d’un sol ús, forros polars, reforç de pneumàtics, cintes de vídeo
Polietilè d’alta densitat

HDPETubs, ampolles de llet i per a productes químics, caixes i contenidors
Policlorur de vinil

PVCTubs i canonades rígides o flexibles, revestiment de cables elèctrics, perfils de finestres i portes
Polietilè de baixa densitat  LDPERevestiments de cables elèctrics, utensilis de cuina, bosses i envasos
Polipropilè

 
PPMolts utensilis domèstics, teclats d’ordinador
Poliestirè expandit          (porexpan)

   
PS ABS HIPS EPSAïllant tèrmic i acústic, amortidor de cops en embalatges, plats, pots de iogurt
Altres (policarbonat, poliòxid de metilè, metacrilat, poliamida, poliuretà, politereftalat de butil, resina de polièster…)PC POM PMM PA PUR PBT UPViseres de cascos, electrodomèstics, mobles i decoració, coixinets, engranatges, fibres tèxtils; carrosseries de vehicles, bucs de vaixells, piscines

El plàstic ha vingut a substituir la fusta, el vidre, la roba i el metall en moltes aplicacions per les seves qualitats: lleugeresa, robustesa, facilitat de treballar-lo, cost… Com podem reduir-ne l’ús per evitar els estralls que causa en els animals i en el medi ambient? Doncs substituint-lo al seu torn per aquests materials, és clar, o bé per materials més nous com els bioplàstics, que en general més biodegradables (però que tampoc s’han d’abocar al medi natural, perquè triguen a desfer-se i necessiten condicions determinades per fer-ho).

També podem reutilitzar els productes de plàstic que ja tenim perquè continuint fent servei i evitar que esdevinguin un residu. I finalment podem reciclar-los. Del plàstic se’n pot fer un reciclatge en origen o primari, que és el triturat i fosa del sobrant de plàstic que s’ha fet servir per elaborar un producte (i que sol ser bastant homogeni), un reciclatge mecànic o secundari (triturat), un reciclatge químic o terciari (piròlisi, glicòlisi, alcohòlisi i hidròlisi) o una valorització energètica o reciclatge quaternari (es crema per generar energia).

Però per poder fer tot això és essencial que separem bé en origen i per això us posem un cop més la llista del que va i del que no va al contenidor groc. I si teniu un residu que no hi apareix busqueu-lo a l’app de ReciclemBé, on segurament sí que el trobareu.

Va al grocNo va al groc*
Brics
Ampolles i pots de plàstic
Llaunes de conserves i de beguda
Taps metàl·lics i de plàstic
Safates de porexpan
Safates de menjar precuinat
Bosses de plàstic i films
Pots i tapes de iogurt
Paper d’alumini
Bosses d’snacks
Tàpers de plàstic
Motlles de rebosteria
Càpsules de cafè (sempre que en traiem el marro!)
Joguines
Enganxines i etiquetes
Bolígrafs i retoladors
Anelles de plàstic
Fundes de catàlegs i revistes
Aerosols
Blísters de medicament buits
Radiografies
Tòners i material informàtic
CDs i DVDs
Pots amb restes de pintura, vernissos…
Aerosols
Encendors
Mòbils
Electrodomèstics
Aparells que porten metall (auriculars, ratolins d’ordinador…)
Paelles, olles, parament de cuina

  * Tot això va a la deixalleria

Espai Jove d’Encamp: educació no formal per a la conservació de l’entorn

La joventut és el futur. Això és un tòpic, un lloc comú, però ho posem perquè no deixa de ser veritat. D’aquí a poc, els que ara s’estan formant passaran a treballar, a consumir de manera més significativa, a prendre decisions en tots els àmbits de la vida, i el que facin dependrà de la visió del món que s’estan formant ara.

Per això ens interessar per saber com veuen i, sobretot, com viuen el tema de la reducció, reutilització i reciclatge dels residus. I per fer-nos-en una idea hem demanat als punts joves de cada parròquia quina importància té per als nois i noies aquesta qüestió i com la treballen.

Per començar, hem demanat a Cristina Segura, coordinadora d’Infància i Joventut del Comú d’Encamp, que ens expliqui com es treballen a l’Espai Jove d’Encamp els temes de reutilització i reciclatge.

L’Espai Jove és un equipament juvenil i públic que té la voluntat de donar resposta a les necessitats, inquietuds i demandes dels adolescents i joves de 12 a 17 anys de la parròquia. És un centre obert de dilluns a dissabte en el qual els joves tenen la possibilitat de fer activitats, fer treballs de l’escola, navegar per internet, jugar amb jocs multimèdia, fer sortides culturals o esportives, xerrar i fer consultes del seu interès.

Quines activitats relacionades amb les 3R organitzeu o en quines col·laboreu?

Des del departament, sempre procurem que qualsevol activitat de treballs manuals sigui amb material reutilitzable i reciclat. Mostrem als nens, nenes i joves la importància de la reducció de residus en tot moment. Des de l’ús de carmanyoles per als esmorzars i berenars, cantimplores per a l’aigua que consumeixen diàriament i la distribució correcta a l’hora de triar on llençar les deixalles per reciclar en les diferents brosses que tenim disponibles en tots els nostres espais. També organitzem diverses jornades de clean-up durant el curs i en diferents programacions.

Com tracteu aquest tema a l’Espai Jove? Teniu contenidors per separar el paper, vidre, envasos?

Sí, tenim contenidors per separar el paper, l’orgànic i el vidre.

Teniu alguna comissió o persona responsable d’aquests temes a l’organització?

Tot l’equip hi està implicat.

Quin grau de preocupació o interès pel tema detecteu entre els joves de la parròquia?

Gràcies a la importància que se li dona a les escoles i com la complementem nosaltres en l’àmbit de l’educació no formal, cada cop són més els infants i joves que hi mostren interès.

El nou Pla Nacional de Residus: què, com, quan i per què

El primer Pla Nacional de Residus (PNR) es va aprovar el 2001 i va ser vigent fins al 2020, amb revisions cada 5 anys. El PNR és un instrument estratègic per planificar i coordinar les polítiques de gestió de residus. Té la vocació d’establir principis bàsics per a la gestió dels residus al país, sempre en adequació amb la modernització de la societat, l’evolució de la població i d’acord amb les normatives vigents al país i a la Unió Europea.

Una comissió de coordinació i desenvolupament —constituïda pel Govern, els comuns, associacions, empresaris i representants de la societat civil— en fa el seguiment i treballa per definir les accions per assolir els objectius marcats.

Ja s’ha donat el tret de sortida al nou PNR, que serà vigent fins al 2035 i que s’integra dins de l’Estratègia d’Economia Circular i s’alinea amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Per a la seva elaboració s’ha avaluat en primer lloc el compliment actual dels objectius marcats pel pla anterior, els objectius d’àmbit europeu en matèria de reciclatge i el model actual de gestió. A continuació s’han definit els objectius per a cada quinquenni (2025, 2030, 2035), els programes d’acció i el pla de comunicació per als cinc primers anys (2023-2027) i un estudi de fluxos de residus per sectors.

Els objectius principals que proposa el pla són:

  • Prenent com a base els residus urbans generats el 2019, rebaixar la generació d’aquests residus un 15% el 2030 i un 20% el 2035
  • Passar del 36% de preparació per a la reutilització (PxR) i reciclatge del 2019 al 55% el 2025, al 60% el 2030 i al 65% el 2035)
  • Passar del 19% de reciclatge d’envasos lleugers del 2019 al 65% el 2025 i al 70% el 2030
  • Posar en marxa el 2025 la recollida selectiva del tèxtil i dels residus domèstics perillosos a totes les parròquies
  • i la responsabilitat ampliada dels productors d’envasos lleugers
  • Reduir el malbaratament alimentari en un 50% el 2030
  • Disminuir el consum d’aigua a 150 l per persona (actualment és de 208 l per persona)
  • Aconseguir que el 2035 el 25% de les empreses estiguin basades en l’economia circular

Què entenem per residus urbans? Són les fraccions de rebuig d’origen domèstic, així com la recollida selectiva: paper i cartró, vidre, envasos, tèxtil, olis vegetals, medicaments, piles, residus voluminosos, aparells elèctrics, metalls…

De les 50.849 tones de residus urbans que generem anualment, el 91% es poden recollir de manera selectiva i només un 9% corresponen a la fracció rebuig.

Indiquem a continuació els objectius de recollida selectiva per als diferents tipus de producte:

MaterialActualment202520302035
Vidre70% 75% 
Paper i cartró62% 85% 
Envasos lleugers19%65%70% 
Matèria orgànica36%50% 68%
Tèxtil  31%
Total de residus urbans 55%60%65%

Dues notes sobre la taula. Actualment només es recull la matèria orgànica generada per alguns grans productors. El tèxtil és un dels apartats en què anem més endarrerits. A Andorra generem 33 kg de residus d’aquest tipius per persona i any, mentre que a Espanya són 21 (a Catalunya 20) i a França 9. Generem tants residus tèxtils a Andorra com als Estats Units!

Plantejat d’una altra manera, cadascú de nosaltres generem (de mitjana) 1,4 kg de residus al dia, mentre que si assolim els objectiu plantejats en generarem 1,12 kg. És a dir que reduirem el pes de les nostres escombraries pràcticament  300 g per persona i dia. Pot semblar poc, però és una reducció del 20%. En tot cas, la conclusió òbvia és que tenim un marge d’acció i de millora important. Podem veure el cubell de les escombraries mig ple o mig buit…

Si tantes xifres i percentatges no us han atordit i voleu saber més sobre el PNR 2023-2035, seguiu llegint (la resta esteu excusats :P).

Com s’estructura el Pla Nacional de Residus? Es divideix en 6 programes i 32 accions, de les quals us n’indiquem les principals:

1. Prevenció

  • Reduir els productes d’un sol ús
  • Fomentar el consum d’aigua de l’aixeta i reduir així la producció de botelles de plàstic, i garantir la disponibilitat d’aigua no envasada als edificis públics i a les escoles
  • Disminuir el malbaratament alimentari, promocionant la recollida de matèria orgànica a tots els públics (grans productors i ciutadania) (a partir del 2024)
  • Racionalitzar l’ús del paper i anar cada dia més cap a la digitalització dels processos administratius
  • Conscienciar els grans productors sobre la quantitat de residus que generen i com els poden minimitzar

Ho hem dit moltes vegades: el millor residu és el que no es genera! I si es genera és important reciclar-lo.

2. Preparació per a la reutilització

  • Crear una xarxa d’espais per a la reutilització i un web d’intercanvi
  • Fomentar les deixalleries com a espais per a la reutilització
  • Fomentar la reutilització del material escolar i esportiu
  • Fer tallers formatius de recuperació i reparació

Recordem: reparar i reutilitzar abans de comprar de nou.

3. Reciclatge

  • Millorar la recollida selectiva actual: tèxtil, deixalleries mòbils, andròmines i residus perillosos
  • Implementar nous models de recollida selectiva: porta a porta, matèria orgànica (grans productors primer)…
  • Oferir circuïts alternatius per als productors singulars

Per a qualsevol dubte: web i app de ReciclemBé

4. Responsabilitat ampliada productor

  • Responsabilitzar els fabricants de productes que acabaran sent residus del seu tractament final. Per exemple: embalatge excessiu, reciclatge plàstics i envasos…

5. Seguiment de les instal·lacions de gestió de residus

  • Seguir el funcionament i millora de les deixalleries, centres de tractament de residus, plantes de triatge d’envasos…
  • Reduir l’exportació dels nostres residus

6. Governança, avaluació i seguiment

  • Analitzar i optimitzar costos i la repercussió real de la despesa

Principi: qui contamina paga.