Reciclem Bé

Makeover & upcycling: fes feliços els teus mobles vells

En aquest blog hem esmentat molts neologismes, com l’upcyling de roba o l’stooping. Hem de veure si els trobem noms en la nostra llengua, però mentrestant us en presentem dos de nous, el makeover i l’upcycling, tendències en boga en el món de la restauració de mobles.

Els aficionats al tema ja els coneixen, però a Andorra hem tingut recentment una ocasió per descobrir-ho. A final d’any, el comú de la Massana va organitzar a  una xerrada sobre aquesta qüestió per als joves del Punt 400 a càrrec de Mireia Garcia, llicenciada en història de l’art i diplomada en conservació i restauració de béns culturals i directora de l’empresa Retoc Restauració.

La xerrada va consistir a explicar, en primer lloc, on es poden aconseguir els mobles/objectes sense haver-los de comprar nous, i, en segon, en com es poden recuperar. Segons l’estat i valor del moble o objecte podem:

1. Restaurar-lo per recuperar el seu aspecte original

Aquesta seria la restauració tradicional. Si tenim una peça històrica, de gran valor, el més lògic és intentar fer-lo tornar al seu estat original. I si no és que som realment experts en la matèria el millor és que ho deixem en mans d’una empresa especialitzada. No cal que sigui una butaca estil Imperi o una taula Lluís XIV, amb sofisticades ornamentacions i incrustacions, pot ser un vell bagul o un simple saler de pastor amb belles musicatures.

2. Makeover: canviar-ne l’estètica

Posem que hem heretat un moble escriptori que trobem una mica carrincló. Abans de llençar-lo i substituir-lo per un de nom impronunciable que haurem comprat en un centre comercial i que haurem acoblat nosaltres mateixos amb ajuda de cargols Allen, podem afegir-li una peanya per posar-hi l’ordinador, fer-hi uns forats per passar els cables, enganxar-hi una tira de LEDs o simplement pintar-lo amb colors que siguin més del nostre gust.

3. Upcycling: transformar-ne la funció

Encara hi ha una altra opció, que és donar a la peça una nova funció. Per exemple, la pota d’una taula pot esdevenir un peu de làmpada, uns esquís es poden transformar en un banc, podem crear un espectacular sofà amb palets i qualsevol recipient foradat convertir-se en test. El límit el posa la teva imaginació.

Potser et preguntes com contribueixen aquestes pràctiques a la sostenibilitat. Doncs sàpigues que conservant el moble en comptes de tirar-lo elimines dos residus: el mateix moble, que hauria anat a la deixalleria (o a l’abocador!) i que s’hauria hagut de desmuntar per recuperar-ne els materials reciclables (en ocasions el 100% però en d’altres molt menys), i el residu invisible, que és el que es genera durant la fabricació d’un producte i que en aquest cas és el del moble que hem deixat de comprar.

Però què passa si el moble està més enllà de qualsevol possibilitat de recuperació? Com ens desfem de l’andròmina? Doncs cal trucar al servei de recollida de voluminosos del nostre comú, que la portarà a la deixalleria, o bé portar-la-hi nosaltres mateixos. A l’app Reciclem Bé, disponible per a iOS i Android, en trobareu més informació.

El paper: un material renovable i ecològic si l’usem com cal

El paper es fa amb cel·lulosa, la fibra de fusta que, barrejada amb aigua, es converteix en una polpa que després s’allisa i s’asseca. Per tal que el paper sigui resistent i que tingui un color i una textura determinades s’hi afegeixen productes químics com blanquejants, coles

Es calcula que per elaborar una tona de paper calen 18 arbres i 15.000 litres d’aigua. Els arbres són un recurs renovable sempre que se’n faci una explotació racional, és a dir, que es tallin a un ritme igual o inferior al de la seva regeneració. L’aigua residual, impregnada d’aquests productes, pot quedar altament contaminada.

Per això és important aplicar aquí, com a tot arreu, el principi de les tres erres: reduir (usar paper quan sigui estrictament necessari), reutilitzar (imprimir i escriure a dues cares) i reciclar. I comprar paper reciclat, és clar.

Però què és exactament el paper reciclat? És el paper que, en comptes d’estar fet directament amb fibra de fusta, es fa a partir de paper mateix. El paper es pot reciclar fins a sis cops; a partir de llavors esdevé massa fràgil per ser reaprofitat.

Reciclar paper és fàcil… fins a cert punt. El paper i cartró van al contenidor blau, però si tenen restes de menjar van al rebuig. A l’app Reciclem Bé, disponible per a iOS i Android, trobareu tota la casuística del tema (on van els mocadors de paper, el paper film, el paper plastificat…).

Però com podem estar segurs de si el paper que comprem és reciclat? Us expliquem com interpretar els principals segells i denominacions que trobareu en els paquets:

Processat sense blanquejar: No s’ha usat clor, lleixiu o altres blanquejants agressius en la seva elaboració.

Paper ecològic: Paper produït amb un consum energètic i recursos inferiors als habituals i blanquejat amb oxigen o altres productes no agressius.

Ecoetiqueta Europea: Paper fet amb un 10% de fibra verge provinent de plantacions acreditades (de boscos d’explotació sostenible) i sense intervenció de clor ni productes igualment contaminants. No és necessàriament paper reciclat.

Certificat Cigne Nòrdic: Paper fet amb un 25% de fibra verge provinent de plantacions acreditades (de boscos d’explotació sostenible) i sense intervenció de clor ni productes igualment contaminants. No és necessàriament paper reciclat.

Certificat Àngel Blau: Paper 100% reciclat, però no necessàriament amb un consum reduït d’aigua, d’energia i menors emissions contaminants.

FSC Mixt: Paper reciclat al menys en un 75%.

FSC Reciclat: Paper reciclat al menys en un 85%.

FSC 100%: Paper 100% reciclat. FSC són les sigles de Forest Stewardship Council o Consell d’Administració Forestal, una organització no governamental dedicada a certificar quins papers i fustes procedeixen de boscos gestionats de manera sostenible.

Segueix aquests 7 consells per convertir-te en un consumidor responsable

compra_responsable_andorra

Ser consumidors responsables implica dues coses: ser consumidors, i això ho som tots, tant si volem com si no, excepte si ens en anem a viure a un lloc solitari i som autosuficients, i ser responsables, i podem ser-ho en relació al planeta però també al patiment animal i als drets dels treballadors i dels habitants dels llocs on es produeixen els productes que comprem.

Hi ha moltes més coses que pots fer i cadascuna dona per a un post, així que mirarem de ser sintètics perquè et quedis amb algunes idees importants:

1. Comencem les per les erres de “responsable”: reflexiona abans de comprar (això ho necessito realment?) i redueix el teu consum, reutilitza (una ampolla de vidre es pot tornar a fer servir i a molts productes se’ls pot donar un nou ús, per exemple, pots fer un gronxador amb un neumàtic vell), repara (així generes més residus i desenvolupes habilitats o dones feina a petits negocis locals) i —només en última instància— recicla.

2. Està implícit en el “reutilitza” del punt anterior, però val la pena desenvolupar-ho: fuig com gos escaldat dels productes d’un sol ús: evita de totes totes gots i coberts de plàstic, tovallons de paper o bosses de plàstic del supermercat. Du sempre a sobre bosses de tela i fes servir el parament de casa per a les festes.

3. Quan hagis de comprar fes-ho en comerços locals i no en grans cadenes. Ajuda a sostenir la llibreria del barri en comptes de fer més ric a Jeff Bezos. Compra productes de proximitat per reduir l’impacte mediambiental. Que siguin de temporada també fa reduir el consum energètic dedicat a la seva conservació.

4. Compra productes de comerç just —ho veuràs a les etiquetes—, que no experimentin amb animals, que no utilitzin ingredients nocius per a l’entorn, com determinats pesticides, ni per a les persones. També en el sector bancari o en subministraments —aigua, llum, telèfon…— busca alternatives responsables, ètiques i transparents.

5. Compra electrodomèstics de baix consum energètic. Alguns seran més cars, però a la llarga tots hi sortirem guanyant, tu inclòs. Quan hagis de substituir bombetes, compra les de LEDs.

6. Redueix la petjada del carboni: sempre que puguis mou-te a peu, en bicicleta o en transport públic.

7. Fes servir en la mesura de les teves possibilitats fonts d’energia renovables: biomassa, solar (tèrmica o fotovoltaica), eòlica, hidràulica, geotèrmica…

Se t’acudeixen altres coses que podem fer per ser consumidors responsables?  Quines fas tu? Comparteix els teus consells amb nosaltres! I si en vols més, en trobaràs molts a l’app Reciclem Bé, disponible per a iOS i Android.

Consum responsable