Publicat a

David Sharus: “Per por del què diran molta gent deixa d’aprofitar coses que li podrien fer un servei”

David Sharus és un usuari de la Deixalleria de les Valls del Nord que construeix coses amb materials reciclats. És un de molts, però la seva història ens serveix com a exemple per mostrar com a vegades allò que necessitem està justament on menys se’ns acut buscar-ho.

Per situar-nos una mica: ets entrenador de vòlei platja. Vas ser president de l’Associació Icària Vòlei Platja de Barcelona, on entrenaves jugadors del circuit espanyol i mundial. Des del 2019 vius a Andorra i has assentat les bases del vòlei platja andorrà.

M’han proposat fer un treball de base, amb infants de 6 a 9 anys, i aquí estic.

Quan vas començar?

Quan vaig arribar a Barcelona el 1999, per posar la xarxa a la pista de vòlei de Nova Icària havíem de pujar un damunt de l’altre. Vam començar a posar uns graons per facilitar la feina, ganxos… Havíem de portar el material a la sorra i teníem l’aparcament a quatre illes de distància i vam fer un carro. Per fer la preparació física vam omplir amb sorra ampolles de plàstic de diferents mides.

La imaginació al poder.

El divertit és que fent-ho així hem après molt. La sorra que cap en una ampolla d’aigua, pesa 1,4 kg quan està seca, i en canvi si la mulles pesa 1,8 kg. Vam aprendre a fer els càlculs per tenir els pesos exactes que buscàvem per als entrenaments.

Què fas amb materials reciclats?

Faig cistelles per entrenar la col·locació de la pilota o la recepció dels jugadors, embuts de tela perquè quan la pilota cau entri en un calaix i es pugui reutilitzar, calaixos d’atac per picar la pilota en alçada i no haver d’estar saltant constantment durant els entrenament…

Estem parlant de fustes?

De fustes, de ferro… Per a les cistelles, per exemple, faig servir rodes de bicicleta a les qual trec els radis. També utilitzo els pals de para-sols per indicar diferents alçades, el peu d’una base per a un televisor… Tot allò que em pot servir ho agafo.

D’on et ve la idea de reciclar material per a la pràctica esportiva?

El material que es ven en botigues especialitzades no ens serveix per a la sorra; està concebut per a pista coberta. Adaptar-lo costa el mateix que fer-lo de nou. I fent-lo de nou tenim més marge de moviment perquè quedi exactament com volem.

Ho fas per consciència ecològica o per mera necessitat?

Des que estic a Andorra ho faig sobretot per un tema d’educació ambiental. A la pista on entrenem, a Ordino, hi ha equips de futbol que deixen moltes ampolles i brossa pel terra, i una manera que els nanos de vòlei s’impliquin en la neteja va ser que agafessin aquestes ampolles i les fessin servir per a alguna cosa. Ara estem fent preparació física i com que els menors de 16 anys no poden anar al gimnàs sols, hem buscat coses perquè puguin fer treball físic a casa sense fer-se mal. Estem treballant amb un grupet: parlem, busquem informació, veiem vídeos…

Si no m’equivoco això ho has mamat a casa, oi? Crec que el teu avi ja feia aquesta mena de coses.

Sí, ho he après a casa, però també m’hi he interessat. La meva dona diu que hi ha gent recol·lectora i gent caçadora. Ella és caçadora: agafa el que necessita quan ho necessita. En canvi jo soc recol·lector: agafo, guardo i quan necessito alguna d’aquestes coses ja les tinc.

Doncs a casa cada dia deu ser una discussió…

Sí. Em diu: “Això per què ho vols? I què en faràs d’això altre?”, ha ha!

El primer lloc on vas a buscar coses és la deixalleria?

Quan em ve una idea al cap i vull desenvolupar-la, on trobo més material per fer-ho és a la deixalleria. I si parles amb els empleats ells mateixos et donen idees.

Abans de fer el pas, va passar per una fase de dubte per vergonya? De pensar  “si hi vaig, què diran”?

Quan vaig començar a aprofitar residus agafava coses que trobava llençades al carrer o anava als Encants de Barcelona. Però a mi no em fa vergonya anar a la deixalleria. En canvi, els meus fills i la meva dona no en volen saber res. Em diuen: “Deixa’ns a casa i torna més tard”. Sí, per por al què diran molta gent deixa d’aprofitar coses que li podrien fer un servei.

Com és el tracte amb els treballadors de la deixalleria?

Boníssim. Si els demanes alguna cosa específica i els arriba t’ho guarden. I quan els arriben coses aprofitables, ho aparten i netegen i ho publiquen al web, KOMTOKA. Aquest hivern, molta gent que ha vingut a Andorra per treballar a pistes o en restauració ha aprofitat moltes coses de la deixalleria per acabar de moblar els pisos on vivien. Han aprofitat cafeteres, coberts, plats… A vegades hi ha gent que tira coses d’estrena. He vist carros d’esquís llençats per alguna botiga quan acaba la temporada i els he fet servir per tenir ordenats els esquís a casa.

Increïble.

Jo tenia un professor que em deia que no creem coses del no res; el que fem és recordar coses que hem vist abans i recrear-les.

Vols dir que tots podem ser manetes?

Tots. Només cal posar-hi temps. A internet trobes molta informació. I el treball manual relaxa molt, et fa desconnectar. És un moment de serenitat absoluta.

Quin consell dones a la gent que vulgui crear coses pràctiques, decoratives o artístiques amb materials reciclats. Per on poden començar?

El problema és que no a totes les cases hi ha les eines necessàries per treballar. Seria qüestió de comprar una llima, una serra, unes pinces… i començar amb coses senzilles…

I un cop arrenques ja està, oi?

Sí, hi ha un estudi que diu que els primers cinc minuts de qualsevol activitat et tiren enrere i que un cop passat aquest temps el teu cap fa un clic i ja sents la necessitar d’acabar el que has començat.

La deixalleria no ha de ser només el lloc on anem a tirar coses sinó també a recollir-les. En uns anys això serà una pràctica molt més habitual?

M’agradaria molt que fos així. I no només les deixalleries. A cada barri es deixen objectes voluminosos al carrer en dies determinats i la gent pot trobar-hi des d’esquís, un moble…

Publicat a

Espai Jove d’Encamp: educació no formal per a la conservació de l’entorn

La joventut és el futur. Això és un tòpic, un lloc comú, però ho posem perquè no deixa de ser veritat. D’aquí a poc, els que ara s’estan formant passaran a treballar, a consumir de manera més significativa, a prendre decisions en tots els àmbits de la vida, i el que facin dependrà de la visió del món que s’estan formant ara.

Per això ens interessar per saber com veuen i, sobretot, com viuen el tema de la reducció, reutilització i reciclatge dels residus. I per fer-nos-en una idea hem demanat als punts joves de cada parròquia quina importància té per als nois i noies aquesta qüestió i com la treballen.

Per començar, hem demanat a Cristina Segura, coordinadora d’Infància i Joventut del Comú d’Encamp, que ens expliqui com es treballen a l’Espai Jove d’Encamp els temes de reutilització i reciclatge.

L’Espai Jove és un equipament juvenil i públic que té la voluntat de donar resposta a les necessitats, inquietuds i demandes dels adolescents i joves de 12 a 17 anys de la parròquia. És un centre obert de dilluns a dissabte en el qual els joves tenen la possibilitat de fer activitats, fer treballs de l’escola, navegar per internet, jugar amb jocs multimèdia, fer sortides culturals o esportives, xerrar i fer consultes del seu interès.

Quines activitats relacionades amb les 3R organitzeu o en quines col·laboreu?

Des del departament, sempre procurem que qualsevol activitat de treballs manuals sigui amb material reutilitzable i reciclat. Mostrem als nens, nenes i joves la importància de la reducció de residus en tot moment. Des de l’ús de carmanyoles per als esmorzars i berenars, cantimplores per a l’aigua que consumeixen diàriament i la distribució correcta a l’hora de triar on llençar les deixalles per reciclar en les diferents brosses que tenim disponibles en tots els nostres espais. També organitzem diverses jornades de clean-up durant el curs i en diferents programacions.

Com tracteu aquest tema a l’Espai Jove? Teniu contenidors per separar el paper, vidre, envasos?

Sí, tenim contenidors per separar el paper, l’orgànic i el vidre.

Teniu alguna comissió o persona responsable d’aquests temes a l’organització?

Tot l’equip hi està implicat.

Quin grau de preocupació o interès pel tema detecteu entre els joves de la parròquia?

Gràcies a la importància que se li dona a les escoles i com la complementem nosaltres en l’àmbit de l’educació no formal, cada cop són més els infants i joves que hi mostren interès.

Publicat a

Això s’acaba (propòsits per a l’any nou)

Això s’acaba! No, no és un plany catastrofista davant l’emergència climàtica i la contaminació (millor no entrem en aquest terreny perquè ens faríem mal). Volem dir que s’acaba el 2022. Estripem un calendari (ep, si ho fas llença’l al contenidor blau, no a la brossa) i n’encetem un altre. A veure què ens portarà el 2023. Estarem amatents, però no es tracta només de quedar-nos esperant a veure quina sorpresa ens depara el destí sinó de posar també una mica de la nostra part.

És per això que amb el canvi d’any acostumem a fer propòsits. Que no val la pena perquè no en complim ni la meitat? Sí, és difícil canviar les rutines. Un estudi va concloure que el 88% dels propòsits que fem per a l’any nou no es compleixen (el 52% s’abandona el primer mes), però el percentatge dels que no fem que no es compleixen encara és més alt: del 100%.

L’explorador Mike Horn explica sovint que per assolir les fites que es planteja fa un procés triple: imaginar-les, planificar-les i executar-les. Si només imaginem, els obstacles abans esmentats —la força del costum— ens dificultaran la consecució del nostre somni. Per això és important planificar —marcar-se objectius concrets, realistes, mesurables, establir fases, calendaritzar, posar-hi mitjans, valorar beneficis i costos…— i, a la fi, executar —fer un cop de cap, tirar pel dret, tirar-se a la piscina, tirar la capa al toro, saltar cridant al buit…—. Però si no arribem a concebre una idea tampoc la realitzarem.

Volem convidar-vos a posar-vos metes de reducció, reutilització i reciclatge per a aquest any que comença. Quines? Poden ser coses tan simples com portar la carmanyola a la carnisseria, recollir la brossa quan anem a la muntanya (i al mar i quan caminem per la ciutat…), no fer servir productes d’un sol ús, comprar menjar i productes de neteja a granel, regalar, vendre o donar un nou ús a la roba que no fem servir… Les possibilitats són infinites i si voleu més idees aquest blog n’és ple.

Però no tothom vol ni pot fer el mateix. Cadascú té les seves circumstàncies i, sobretot, les seves motivacions. I és que la voluntat de fer una cosa és clau per aconseguir-la. Sovint, empesos per l’ambient immediat o mediàtic, ens fem propòsits en què no creiem realment, que no desitgem. Per reeixir hem de voler-ho de veritat, hem d’estar disposats a invertir-hi molt esforç.

Pensa això: si fas un determinat gest sostenible durant l’any i ningú del teu entorn et segueix, si descobreixes que el camí que has endegat és solitari, estaràs disposat a continuar? Si la resposta és negativa no val la pena que comencis.

Així que et recomanem que escullis accions que realment et motivin. I també que siguis selectiu. No vulguis estirar més el braç que la màniga. Alguns experts recomanen no triar-ne més de tres. Hi ha estudis que diuen que calen 21 dies per crear un hàbit, d’altres parlen de 42 i d’altres, encara, de 66. Si aquest últim fos el cas, això donaria per 5,53 hàbits nous en 365 dies. Però donem-nos un respir i assegurem la jugada: complir tres propòsits en un any és una fita francament lloable.

Vols idees concretes? Doncs podries fer un propòsit de reducció —per exemple, enviar menys correus electrònics i de pas dir les coses en persona, cara a cara—, un de reutilització —com podria ser comprar càpsules de cafè reutilitzables— i un de reciclatge —no llençar l’oli de cuinar per l’aigüera i portar-lo als punts verds de la parròquia—.

Per acabar, defineix bé el teu pla —com ho duràs a terme, com solucionaràs els entrebancs que trobis pel camí— i tingues-lo sempre present, que no se t’oblidi.

Que tingueu bones festes i un 2023 amb menys residus!

Publicat a

Jimena Potenza: “Les peces recuperades tenen un encant únic. M’agrada tot el que és vell”

Jimena Potenza és un exemple més de les persones del país que apliquen les 3R en el seu dia a dia. Dedica la major part de les seves hores lliures a fer elements decoratius amb fustes que recull del carrer i de la deixalleria. Fa temps que tenia el cuquet de dedicar-se al treball artesanal amb diferents materials, però va ser durant el confinament que va trobar la calma necessària per reflexionar i fer un cop de cap. Un element clau de la seva fórmula ha estat la deixalleria comunal de les Valls del Nord, on troba la fusta que busca: amb la pàtina de vell i d’usat que tant li agrada. Amb això ha creat una marca, weli_and. En voleu saber més? Del 22 al 31 desembre la podreu trobar, a ella i a les seves peces, en una de les parades del Poblet de Nadal d’Andorra la Vella.

Des de quan treballes la fusta?
Quan estava a Argentina vaig fer cursos de fusteria però mai m’hi vaig dedicar. Soc fotògrafa, també. A Andorra he fet mostres de la meva obra fotogràfica a la Llacuna. Vaig començar a treballar amb fusta per decorar casa meva. Em feia marcs per a fotos, una làmpada… Soc una manetes. I de mica en mica alguns amics m’han començat a fer comandes. Vaig començar durant la quarantena de la covid.

La quarantena va fer aflorar moltes vocacions… Com treballes?
Utilitzo fustes recuperades. Moltes són de la deixalleria, d’altres, de mobles tirats al carrer. Dibuixo la figura que vull fer en un cartró i en faig un motllo. Llavors tallo la fusta amb serra de vogir, la poleixo amb paper de vidre, si la fusta està en molt mal estat la recupero i després la pinto. Faig servir una pintura a l’aigua que dona un toc gastat, vintage.

D’on et ve l’interès per la fusta?
Sempre he estat interessada per la cosa artística. Ara estic a punt de començar un curs de ceràmica. Ho faig perquè vull combinar la ceràmica amb la fusta. També n’he fet de fotografia i de vídeo. I vull aprendre a soldar perquè vull afegir ferro a les peces. Les ganes d’aprendre no minven.

Vas passar vergonya el primer cop que vas anar a la deixalleria a buscar matèries primeres?
No, gens ni mica. És més, els treballadors em coneixen, em guarden coses, tenen el meu número i m’avisen. Vaig a la Deixalleria de les Valls del Nord, compartida entre les parròquies de la Massana i Ordino. M’han donat aquesta aspiradora, que faig servir per aspirar el pols de la fusta i que funciona perfectament. No puc dir res dolent d’aquests nois, són impecables.

Ells contents i tu també. És un win-win. Coneixes altra gent que faci com tu, de recollir coses a la deixalleria?
Sí, hi ha gent que va a buscar ferro, mobles… Abans d’anar a Carisma passen per allà a veure què troben. Però no ho fan per fer peces artístiques. Que jo sàpiga, ningú fa el que faig jo.

I tu hi vas, a Carisma?
A vegades sí. A vegades el dependent té mobles desmuntats, incomplets, i me’ls guarda, perquè no es poden vendre com a tals i jo me’ls quedo com a fusta.

Com definiries el teu estil? És naïf? Fas molts peixos, cactus, estrelles…
Sí, faig tot això, també cors, mussols… Els enganxo cascavells… Ara he començat a fer penjadors. I des de fa poc recullo trossos de barres d’acer de les obres, que posades sobre una base de fusta són els troncs d’arbres per posar sobre una taula. Però no sé quin és el estil, no m’inspiro en ningú en concret. Amb la fotografia em passa el mateix. El màxim que et puc dir és que és una fotografia d’estil antic: disparo sovint amb carret (a vegades també en digital), preparo escenografies… Vaig fent i surt el que surt.

Quan temps hi dediques a la setmana?
Quan tinc festa vaig al taller d’un amic a tallar, perquè a casa no tinc espai i embruta massa. I els acabats els faig aquí. Entre tot m’hi passo tres o quatre hores al dia. També recupero ganxos. Els trobo pel carrer. Intento no comprar res, no per no gastar, sinó perquè m’agrada recuperar el que està en desús.

Ho fas per motius ecològics?
Els motius ecològics són un plus, però ho faig sobretot perquè les peces recuperades tenen un encant únic. M’agrada tot el que és vell. Aquest aire gastat és molt especial. Les formes de les meves obres són irregulars, perquè faig servir motllos de cartró, que són imprecisos, i tallo amb la serra de vogir, a pols. Queda com queda, imperfecte, que és com a mi m’agrada. Però també valoro el reciclatge. De fet, les estelles i restes de fusta i les peces que no aprofito no les tiro pas, les porto un altre cop a la deixalleria. Els meus amics es riuen de mi perquè quan fan intenció de llençar alguna cosa els dic: “No ho tiris, dona-m’ho, tot serveix per a alguna cosa!”.

Així que ja ho saps: no llencis el que no necessitis, porta-ho a la deixalleria, on potser algú ho aprofitarà. I un cop allà aprofita per fer una ullada al que hi ha: potser hi trobes també el que busques.

Publicat a

Cap infant sense joguina

Ens hem permès la llicència de titular aquest post com la campanya que des de fa ja trenta anys —trenta! això ja és una institució de país!— organitza el locutor Òscar Royo amb el suport de Ràdio i Televisió d’Andorra.

Parlem, és clar, de la campanya de recollida de joguines que es fa en benefici de Càritas i amb motiu de les festes de Nadal. Enguany s’inicia el dia 12 de desembre i acaba el 2 de gener.

Les joguines han de ser noves o semblar-ho i sense embolicar i es poden dipositar a les oficines de MoraBanc, Illa Carlemany, Ràdio Televisió d’Andorra i Càritas, entre d’altres. També es poden donar peluixos en bon estat. I aliments. I “també pot haver-hi aportacions de roba, llibres, música… està obert a tot”, explica Òscar Royo. A més de portar les joguines als llocs indicats, es farà una recollida durant els partits del MoraBanc Andorra contra el Valladolid el 17 de desembre i contra l’Oviedo el 29.

El 2021 es van recollit 1.088 joguines que es van repartir a 206 beneficiaris. Aquesta campanya està orientada, és clar, al que li dona nom: que tots els infants sentin la il·lusió de rebre regals i que puguin jugar. No té com a eix central les 3R, però aquestes en són un efecte col·lateral. Permet que les joguines no es llencin perquè a la criatura a qui li hem regalat no li ha agradat o se n’ha cansat.

Precisament, constatar que els nens triguen de mitjana de dos a tres mesos a cansar-se d’una joguina és el que va dur a Erika Wilches i al seu marit a crear BallenaToys Andorra, una plataforma de lloguer de joguines. La gent, explica l’Erika en l’entrevista que li va fer el Diari d’Andorra, lloga joguines “per qüestions molt diverses, com ara d’espai, economia o sostenibilitat“.

A BallenaToys les poden llogar per un, dos o tres mesos (els preus van de 1 a 15 €) i després les han de tornar. I mentrestant tenen el deure de mantenir-les en bon estat perquè els següents usuaris en puguin gaudir. Aquest tipus de servei és nou a Andorra però en països anglosaxons hi ha més tradició.

I, tornant a les 3R, vegem de quines altres maneres les podem aplicar al tema que ens ocupa.

Reduir: no deixis de regalar joguines, però regala en la justa mesura. No avantposis la quantitat a la qualitat. Regala joguines pensades, que sàpigues que faran un bon servei. I no compensis la manca de dedicació als teus fills o nebots amb béns materials. Espòiler: no funciona, no omple de la mateixa manera!

Reutilitzar: la canalla creix i deixa d’interessar-se per certes coses, però aquella joguina descartada pot ser una joia preuadíssima per a un de més menut o menuda. I quan l’objecte comença a fer-se malbé, domina l’impuls de llençar-lo i pensa primer si es pot reparar, si pot servir perquè hi jugui el teu gat o gos o si se li pot donar un ús diferent.

Reciclar: sí, al final, hi ha coses que ja no donen més de si i que han d’anar tant sí com no a la deixalleria. Aquí la teva tasca és fer bé la separació. Les joguines de plàstic, per exemple, no van al contenidor groc, que no és el del plàstic sinó el dels envasos lleugers. L’app de ReciclemBé t’ajudarà a resoldre tots els dubtes que puguis tenir al respecte.

Per finalitzar, indiquem els punts on podeu dipositar les joguines i totes les altres aportacions (els anirem ampliant a mesura que s’hi vagin afefgint col·laboradors):