Transformant els residus en oportunitats.

Un viatge cap a la sostenibilitat l’any 2024

La missió de Reciclembé des del seu naixement sempre ha estat la mateixa; transformar la gestió dels residus en una oportunitat per construir un món més sostenible. I ara que ens endinsem en un any nou, és el moment perfecte per reflexionar sobre els objectius aconseguits i establir-ne de nous més ambiciosos que impulsin la nostra missió.

Durant aquest any hem treballat incansablement per canviar la percepció dels residus, fomentant les bones pràctiques, educant i conscienciant a la població. Des de Medi Ambient i Sostenibilitat s’han implementat noves lleis que ens ajuden a reduir i minimitzar l’impacte que tenen les nostres accions amb el planeta. Poc a poc hem aconseguit convertir moltes tones de residus en recursos valuosos tot i que, som conscients que el camí cap a la sostenibilitat és llarg i continu. Enguany que el balanç és positiu, ens trobem amb un panorama ple de reptes davant un món en constant evolució.

La recerca d’un futur més sostenible, la millora en el reciclatge i la gestió adequada dels residus s’han convertit en pilars fonamentals perquè ens impulsin cap a un estil de vida més respectuós amb el medi ambient on cada repte es converteix en una oportunitat cap a un canvi positiu.

El reciclatge no és una simple tasca, és un acte de responsabilitat individual i col·lectiva cap al nostre planeta. La recerca d’un futur més sostenible, la millora del reciclatge i la gestió adequada dels residus continuen sent els pilars fonamentals d’aquest 2024. El nostre compromís amb la sostenibilitat, la innovació i l’educació ambiental ens continuarà guiant per portar la gestió dels residus a un altre nivell.

Sabem que és molt típic establir-nos nous propòsits a principis d’any, que en la majoria dels casos, la meitat no s’acaben complint. El que si és ben segur, és que menys es compleixen si ni tant sols ens els marquem.

Ens agradaria convidar-te a fixar-te petites metes on pugueu aplicar les 3R: reduir, reutilitzar i reciclar per aquest nou any que comença. Poden ser coses molt simples, recorda que menys és més. Des de acostumar-te a portar una bossa de roba a sobre cada dia per anar a comprar al supermercat, a recollir la brossa quan vagis a la muntanya, o intentar reduir la compra de productes d’un sol ús, donar-li una segona vida a la roba, o començar a comprar en mercats de segona mà… les possibilitats són infinites i si vols més idees en el nostre blog en teniu unes quantes.

Petits canvis, generen grans resultats i només cal marcar-te com a objectiu millorar un 1% diari. Un petit esforç que no té perquè ser tant petit com perquè no tingui un efecte notable en el nostre progrés. Per exemple, no es tracta d’anar a recollir brossa a la muntanya cada dia, però si de fer-ho cada cop que anem a la muntanya. La millora diària del 1% ens farà millorar un 37,78% a final d’any.

En última instància, la gestió de residus, el reciclatge i la sostenibilitat són elements interconnectats que requereixen una atenció holística. L’abordatge efectiu d’aquests problemes exigeix una transformació en la mentalitat individual i col·lectiva, així com la implementació de polítiques i pràctiques que promoguin un cicle de vida més sostenible. En enfrontar aquests desafiaments amb determinació i adoptar pràctiques responsables, podem construir un futur on la gestió de residus sigui sinònim de sostenibilitat i resiliència per a les generacions esdevenidores. El 2024 es presenta com un any crucial per a consolidar aquests esforços i aplanar el camí cap a un món més net i equitatiu!

Molt bones festes i per un 2024 amb menys residus i un món més sostenible!

Recorda que tens la nostra APP disponible totalment gratuïta tant a Apple Store com a Google Play per aprendre a reciclar bé i resoldre qualsevol dubte. També ens pots enviar el teu Eco Consell i el penjarem a l’aplicació.

#PENSACIRCULAR: Produir, usar i llençar ja no s’hi val

Dossier d’economia circular

El Govern d’Andorra ha engegat una campanya anomenada Pensa Circular amb l’objectiu de fomentar i impulsar la transició cap a un model més eficient i sostenible que fomenti l’economia circular al país.

Mediambient Campanya – Pensa Circular (Govern d’Andorra)

Què és l’economia circular?

L’economia circular es defineix com un model econòmic més eficient i sostenible que optimitza l’ús dels recursos naturals, minimitza els impactes ambientals, fomenta l’eficàcia en aconseguir que els productes i els recursos mantinguin la utilitat i el valor tant de temps com sigui possible i evita emissions i pèrdues materials.

Promou un consum responsable i eficient; minimitza la generació de residus i n’optimitza la gestió, augmenta el reciclatge; redueix les opcions de gestió de residus menys eficients, i també permet donar una nova vida als productes.

+ CONSUM RESPONSABLE + RECICLATGE – RESIDUS – IMPACTE AMBIENTAL

De l’economia lineal a l’economia circular

En les darreres dècades, la producció de béns s’ha multiplicat per dos i l’extracció de materials per tres.

Aquest fet és el responsable del 90% de les problemàtiques mediambientals: el canvi climàtic degut a les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, la pèrdua de biodiversitat deguda a l’extracció de recursos i la contaminació de l’aire i de l’aigua.

La circularitat pot produir estalvis materials quantiosos al llarg de les cadenes de valor i els processos de producció, generar valor afegit i desbloquejar oportunitats econòmiques.

Mentre que l’economia lineal està centrada en produir, usar i llençar, l’economia circular es centra en la generació mínima de residus.

L’objectiu de l’economia circular és, per tant, aprofitar al màxim els recursos materials dels quals disposem i allargar el cicle de vida dels productes.
La idea sorgeix d’imitar la natura, on tot té valor i tot s’aprofita i els residus es converteixen en un nou recurs. Així, s’aconsegueix mantenir l’equilibri entre el progrés i la sostenibilitat.


Gairebé tots coneixem la regla de les 3 R, essencials per al desenvolupament sostenible i per conservar l’equilibri ambiental:
REDUIR, REUTILITZAR I RECICLAR.

AMPLIEM LES 3 R

Redissenyar: pensar i dissenyar els productes de manera que el procés de fabricació consumeixi menys matèries primeres, s’allargui la seva vida útil i es generin menys residu

Reduir: s’evita la generació de residus i la despesa de matèries primeres i, per tant, es redueix l’impacte en el medi ambient.

Reutilitzar: fent servir un producte de nou o donant-li una altra utilitat allarguem la seva vida útil.

Reparar un producte sovint és més econòmic, evita l’ús de noves matèries primeres, estalvia energia i no genera residus al medi ambient.

Renovar objectes antics perquè es puguin tornar a utilitzar com a objectes vintage, com per exemple els mobles.

Reciclar: promoure les millors pràctiques en la gestió dels residus i utilitzar el que sigui possible com a matèria primera per fabricar nous productes.

Recuperar: donar nous usos a productes que es rebutjaran, com per exemple utilitzar les ampolles de plàstic per crear sistemes de reg, jardineres o menjadors d’ocells.

Remanufacturar: es tracta de recollir un producte, analitzar-ne l’estat, desmuntar-lo, recondicionar-ne i canviar-ne components, tornar-lo a muntar, comprovar-ne el grau de qualitat i revendre’l amb una etiqueta de quasi nou.

Repensar: aquesta estratègia potencia que les empreses transfereixin serveis als consumidors en comptes de la propietat sobre un producte.

Rebutjar: renunciar a certs productes que ja no siguin necessaris. Un exemple senzill són les factures en paper.

Quins mitjans tenim per canviar el model?

La Llei d’economia circular i l’estratègia a l’Horitzó 2035 que l’acompanya han de servir per introduir els preceptes de l’economia circular en la nostra societat i impulsar els canvis necessaris per assolir un model d’economia circular a Andorra.

Consulta en el següent enllaç la presentació de l’estratègia d’economia circular

Els objectius bàsics i mínims de la política d’economia circular definits en la Llei d’economia circular es poden resumir en:

Compartim amb tu un test perquè et posis a prova: penses circularment?

TEST

En aquest enllaç pots trobar una guia de sensibilització dirigida per al sector de la restauració explicada de forma senzilla per reduir tots els productes de plàstic que siguin possibles. I aquí tota la informació relativa per sectors.

La informació i el contingut d’aquest article ha estat extret del dossier d’economia circular elaborat per el Govern d’Andorra: enllaç

Com evitar el malbaratament alimentari

Avui és el Dia Internacional de la conscienciació sobre el malbaratament alimentari i volem compartir amb tu una infografia amb petites pràctiques, que ajuden a reduir aquest hàbit que lamentablement, gran part de la societat té.

L’objectiu d’aquest dia és actuar per transformar els hàbits alimentaris fent una crida a tots els sectors, per reduir la pèrdua i malbaratament dels aliments, en pro d’aconseguir tenir uns sistemes alimentaris més sostenibles.

Pots consultar també el següent link , una plataforma creada per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura amb moltes més recomanacions i articles d’interès.

Recorda, malgastar el menjar és contaminar.

Meraki Zero Waste: “No has de canviar la teva forma de vida d’un dia per l’altre. Pots començar per un petit canvi que puguis mantenir al llarg el temps”

Meraki Zero Waste és tant una botiga com una zona autònoma permanent —seguint la denominació de Hakim Bey—, és a dir, un nucli irradiador de canvi. Hi trobaràs productes de cosmètica, d’higiene personal, de neteja de la llar, llibres, accessoris i complements zero residu i, a més, sense plàstic, vegans, no testats en animals, ecològics, biològics, reutilitzables i respectuosos amb el medi ambient.

Cecilia Contartese i Francesco Forestieri van obrir-la fa poc més d’un any al centre històric d’Andorra la Vella “amb l’objectiu de contribuir a un consum més responsable i de crear un món millor”.

Fa poc heu complert un any. Quin balanç feu d’aquesta etapa?

Hi ha molta gent que encara no ens coneix. És un procés lent. Encara estem en el moment de treballar, de fer molta publicitat, de portar productes bons i que la gent ens valori per la qualitat, pel bon preu, per l’atenció… Intentem informar la gent, que a vegades no entén la diferència de preus.

Els productes ecològics són realment més cars?

En el producte a granel fem un esforç per tenir un preu baix i que la gent el provi. Reduïm els nostres marges i hi guanyem menys però facilitem que les persones descobreixin el producte i l’utilitzin. D’altra banda ensenyem als clients que comprar menys quantitat però de més qualitat i durabilitat surt a compte. Tots tenim a casa l’armari ple de coses que no utilitzem, que vam comprar perquè era una oferta, un pack… I acaben per caducar o no les aprofitem.

Em pots posar algun exemple de producte que sigui més durador que l’habitual?

Sí, tenim per exemple els xampús sòlids. Cada pastilla equival a dos envasos de xampú líquid. La cosmètica sòlida en general, conservant-la de manera adequada, rendeix molt més que la líquida. També tenim càpsules de cafè reutilitzables d’acer inoxidable, que duren tota la vida, bosses per a la conservació i transport d’aliments, làmines per a cocció i safates de silicona de grau alimentari, la silicona platí, lliure de BPA (bisfenol A), que és un producte que pot durar molts anys.

Quina part teniu de comerç i quina part d’activisme?

La botiga és una feina i també una passió. És impossible viure ecològicament des que et lleves fins que te’n vas a dormir. Sempre hi ha un moment en què, per presses o pel que sigui, acabes comprant un producte que en realitat no vols tenir a casa. Però tractem de compartir amb els clients petites coses que pots fer en el dia a dia, i ells també ens ensenyen coses a nosaltres. La iniciativa de la botiga va sorgir quan amb el Francesco vivíem a Itàlia, a Sardenya. Allà hi ha un calendari per a la recollida dels residus, cosa que a Argentina no existia quan jo hi vivia. El responsable de la recollida em va dir que separava malament els productes i em va explicar com ho havia de fer i així va néixer el meu interès per fer les coses bé. També hi va influir el fet de veure cada dia un paisatge preciós —la platja, les roques…—, que és el mateix que em passa a Andorra, on tenim una muntanya molt bonica i que tothom aprecia. Tot i que no hem nascut aquí, vivim aquí, estimem Andorra i volem contribuir a tenir cura del país. Hi ha gent que diu que qui contamina realment són les grans empreses, però aquest és un discurs que ens pot fer oblidar que nosaltres també podem posar el nostre gra de sorra.

El problema es pot atacar des de l’àmbit macroeconòmic i alhora des del microeconòmic…

No has de canviar la teva forma de vida d’un dia per l’altre. Pots fer un petit canvi, al menys un, que puguis mantenir al llarg del temps.

Tornem als intercanvis amb els clients. Quines idees us donen?

Em donen consells sobre com fer la neteja a casa. Per exemple, m’expliquen com netejar el forn amb bicarbonat i àcid cítric, que pots posar la pell d’una llimona al rentaplats per eliminar les males olors, com treure les taques de la roba amb productes naturals… Una senyora em va portar una fotografia d’una solució que havia creat per separar la brossa. Va dividir un calaix de fusta en quatre, hi va posar tapes de colors, ho va decorar…

Com és la vostra clientela? Hi deu haver qui només compra productes de cosmètica, qui només compra accessoris…

Hi ha clients que cada mes fan la compra de productes per a la llar a granel, que venen a buscar sempre el que ja saben que els funciona. També tenim molts turistes que entren perquè als seus països no troben botigues especialitzades en aquesta mena de productes. Hi ha turistes que passen a Andorra tota la temporada d’esquí, per exemple, i van passant per la botiga regularment.

De quins països són els vostres clients?

Prinicpalent d’Andorra, encara que també ens visiten molts turistes dels països veïns, Espanya i França, i d’altres països més llunyans com els Estats Units, Alemanya o Anglaterra, entre d’altres.

Com funciona la venda del producte a granel?

La idea és que portis el teu envàs de casa. Nosaltres fem la tara, omplim l’envàs amb la quantitat que demanis, tornem a pesar i restem la tara, i posem una etiqueta perquè sàpigues quin producte és. El bar del costat també ens dona ampolles d’aigua buides i les fem servir perquè et puguis endur el producte a casa si no portes envàs. I també tenim l’opció de posar-ho en una ampolla de vidre, que venem a un preu molt baix perquè no és el nostre negoci. Hi ha gent que em porta els envasos per matí, abans d’entrar a la feina, i la llista del que volen, i en sortir passen i ho recullen.

També vens fertilitzadores…

És un recipient on pots posar les restes orgàniques. Hi has d’afegir una cullerada d’un substrat casa dia, fermenta i va perdent volum i treu un líquid que, mesclat amb aigua, és un fertilitzant natural molt bo per a les plantes, i pur, sense diluir, serveix per desengreixar les canonades de casa. Tanca hermèticament, de manera que no genera olors ni atrau mosques. I redueixes el volum de residus orgànics que generes. En lloc de baixar la bossa cada cinc o set dies, la baixaràs cada deu o més. I si tens algun amic que tingui hort li pots donar això, que és un gran aliment per a la terra. I si no, esperem que a Andorra es reculli la fracció orgànica aviat.

El Pla Nacional de Residus preveu que el 2025 es reculli la meitat d’aquesta fracció.

Penso que serà molt bo. Quan ens vam instal·lar a Andorra amb el meu marit, buscàvem el contenidor marró, el de l’orgànica, i va ser una gran sorpresa no trobar-lo. Els restaurants i els supermercats generen grans quantitats d’aquest tipus de residu. Al menys, la fruita i verdura no apta per al consum humà es podria donar als animals.

Tinc entès que meraki és una paraula grega que deriva del turc merak, que significa “fer alguna cosa amb amor i amb placer”.

Vol dir fer les coses amb tota l’ànima. Per iniciar un negoci i per fer conscienciació has de sentir passió pel que fas i nosaltres la sentim. I també sentim passió per Andorra i pel planeta.

L’activisme verd no té per què ser dur i sacrificat, oi?

Exacte. Nosaltres volem mostrar que pot ser una cosa divertida, fàcil i que cada petit gest compta. Portem productes pràctics i de dissenys bonics per al dia a dia. Amb el Francesco hem pintat la botiga de colors vius, perquè es gaudeixi l’experiència aquí a la botiga. Una altra cosa molt important per a nosaltres és viure la sostenibilitat com una activitat de família, ja que els nens són el futur i si ho incorporen de petits, ho continuaran amb naturalitat a la seva vida adulta.

24 hores sense residus

Els principis de la reducció de residus (generar-ne menys, reutilitzar, separar per reciclar…) poden semblar complexos o abstractes, en ocasions. Per això hem volgut aterrar-los, posant exemples el més propers i quotidians possible, i per fer-ho hem seguit el model d’una infografia publicada recentment per l’Agència de Residus de Catalunya de com viure 24 hores sense residus.

Hem buscat un cas representatiu d’un bon gruix de la població: algú que treballa 8 hores en una oficina o en serveis o al comerç, tot i que som conscients que hi ha tantes rutines com persones. No és el mateix un bander que un batlle ni un pastisser que un pastor.

Són moltes les coses a canviar des que et lleves fins que te’n vas a dormir, però totes són petites i factibles. Comencem per una, anem seguint i aviat, sense adonar-nos-en, estarem vivint sense gairebé generar residus.

6.30–7.00 h Et lleves

Ventiles la cambra 15 minuts. Si ho fas més estona estàs malbaratant l’energia destinada a esclafar la casa i si ho fas menys promous la multiplicació d’àcars i et tocarà rentar els llençols més sovint.

Tires la cadena del vàter, però abans has posat una ampolla de plàstic plena d’aigua o sorra dins del dipòsit perquè s’ompli abans i cada evacuació suposi una despesa més petita d’aigua.

Et prepares per fer goig quan surtis al carrer amb productes d’higiene comprats a granel. Quan se te n’acabi un, duràs l’ envàs buit a algun establiment especialitzat perquè te’l reomplim.

La dutxa? Rapideta i amb aigua no gaire calenta per accelerar el metabolisme i activar-te.

7.30–8.30 h Vas a la feina

Si pots (que no sempre és així), hi vas caminant, en bicicleta o en transport públic per reduir les emissions de CO2.

8.00–9.00 h Hi arribes

Poses la calefacció a 20º a l’hivern i l’aire condicionat a 25º a l’estiu. Si un company és fredolic pot posar-se una capa més de roba.

Saps que la comunicació digital (llegir un text en pantalla, enviar un correu electrònic…) consumeix menys però consumeix. Per això envies només els correus i Whatsapps imprescindibles i t’aixeques per parlar cara a cara amb els teus companys.

Quan llences papers, dossiers, informes… treus les grapes i clips, fundes de plàstic, etcètera, i llences cada cosa al cubell corresponent. Si no tens recipients per a cada tipus de residu, demanes al teu cap que en posi.

Utilitzes paper reciclat i aprofites els papers escrits per una cara per a esborranys.

Imprimeixes només allò imprescindible i ho fas en blanc i negre i a dues cares.

No compres llaunes de refresc a la màquina de venda automàtica ni et poses aigua del dispensador en gots de plàstic d’un sol ús. Portes de casa una ampolla reutilitzable.

10.30 h Pausa pel cafè

A la granja, demanes que et posin el cafè en el teu vas o termo.

13.00 h Hora de dinar

Portes el dinar de casa amb una carmanyola o un entrepà amb un embolcall reutilitzable. Només fas servir coberts reutilitzables (els portes de casa o els tens a l’oficina). I el dia que compres el dinar en un lloc de menjar preparat demanes que te’l posin a la carmanyola.

18.00–19.00 h Hora de plegar

En acabar la jornada laboral apagues calefacció, llums, ordinadors i impressores.

18.30–19.30 h Vas a comprar

Portes carro de la compra, cistell, bosses de fil lleugeres per a la fruita i verdura, bossa de tela per al pa… I carmanyoles o envasos perquè t’hi posin la carn i el peix —molts súpers d’Andorra ja ho accepten!—.

Compres tot el que es pot a granel. A la secció de carnisseria del súper tens un mostrador amb carn ja preparada amb safata de porexpan i paper film, però t’apropes al taulell i demanes que t’ho tallin al moment i t’ho posin a l’envàs que els facilites.

19.30 h Al gimnàs, al pàdel…

Portes aigua o beguda isotònica en una ampolla reutilitzable. Et dutxes amb sabó i fas servir productes d’higiene comprats a granel en envasos reutilitzables.

21.00 h Hora de sopar

Prepares racions ajustades al que menjaràs. Si en sobra t’ho pots acabar en el proper àpat o fer-ho servir per preparar altres plats per tal de minimitzar el malbaratament alimentari.

22.00–23.00 h Pleguem veles

Utilitzes els mateixos productes d’higiene comprats a granel en envasos reaprofitats que has fet servir al matí.

Poses una petita quantitat de pasta dentífrica al raspall (no cal omplir-lo) i mentre et raspalles les dents tens l’aixeta tancada per no malbaratar aigua.

Fas servir roba de llit de materials naturals, que no genera microplàstics cada cop que la poses a la rentadora. De la roba de llit que hagi exhaurit la seva vida útil en faràs draps o bosses de pa.

Al sofà i al llit, si cal, t’abrigues bé, perquè has abaixat el termòstat a 18–19º… Descansaràs millor.

Mentre dorms, somies que has fet el que calia per assegurar la supervivència i el benestar del medi ambient i de les generacions futures, i l’endemà et lleves optimista i tranquil. I sant tornem-hi.