Agenda sostenible 2023

L’any passat vam publicar per aquestes dates un calendari dels dies internacionals i dels esdeveniments relacionats amb la sostenibilitat previstos per als dotze mesos que començaven. Els dies internacionals són els mateixos cada any i us remetem a aquell article per conèixer els que se celebraran aquest. El que volem fer ara i aquí és destacar les dates significatives d’enguany pel que fa a aquest tema.

GENERAL

L’any que comença ha estat proclamat per l’Assemblea General de les Nacions Unides com a Any Internacional del Mill. Aquest cereal pot créixer a terres àrides amb una quantitat mínima d’insums i és resilient als canvis climàtics. Així, doncs, constitueix una solució ideal perquè els països augmentin la seva autosuficiència i disminueixin la dependència de la importació de cereals.

Amb data d’1 de desembre de 2022 han entrat en vigor les noves tarifes elèctriques, que suposen un augment del 4% per a les llars amb una potència contractada de 3,3 kW, d’entre el 8 i el 9% per a llars amb una potència d’entre 5,5 i 8,8 kW i del 17% per a les empreses. Una raó més per mirar d’aprofundir en l’estalvi energètic.

Enguany comença el desplegament de la Llei 25/2022, de 30 de juny, d’economia circular (LEC). La Llei d’Economia Circular estableix cinc grans objectius amb horitzó al 2035:

  • Increment fins al 65% del reciclatge
  • Reducció del 15% de la generació de residus urbans
  • Consum d’aigua per sota dels 150 litres per persona i dia
  • Reducció del 50% del malbaratament alimentari
  • Increment fins al 25% de les empreses que treballin en esquemes d’economia circular

GENER

5–8 International Consumer Electronics Show (CES)

Las Vegas

És una de les fires de tecnologia més grans del món. En aquesta edició s’hi presenten novetats en temes relacionats amb la intel·ligència artificial, la realitat augmentada o les criptomonedes, entre d’altres, però també hi tenen un lloc destacat les innovacions vinculades a la sostenibilitat. Un estudi recent d’Accenture assenyala que la transició a productes, serveis i experiències sostenibles pot desbloquejar ingressos de fins a 2.800 milions d’euros en sectors com la mobilitat, la moda, l’energia domèstica, l’alimentació, el transport aeri i marítim, la construcció i la comunicació fins al 2030.

MAIG

Principi mes – VideDressing

El mercat de roba i complements de segona mà de la Massana creix any rere any i ja és una cita consolidada. Té dues edicions l’any: la de primavera i la de tardor, que s’escau a mitjan novembre.

ANDORRA LA MASSANA 11/06/2022 INAUGURACIÓ FESTISPORT. FOTO: EDUARD COMELLAS. COMÚ DE LA MASSANA

13 – Festisport

El dissabte 13 de maig tindrà lloc a la Massana la segona edició del Festisport, un festival que vol ser un aparador per al públic familiar de l’oferta esportiva del país. Entre les múltiples activitats esportives gratuïtes que s’hi programen s’inclou el VideSport, la fira de material esportiu de segona mà, una oportunitat per allargar la vida útil de roba i accessoris.

JUNY

4–7 Cimera Mundial de Transport Públic

Aquest congrés de caràcter biennal se celebrarà enguany a Barcelona i comptarà amb 2.500 participants, 400 empreses i 300 ponents que debatran sobre finançament, sostenibilitat, nous hàbits, oportunitats de negoci.

Principi de mes – Setmana del Medi Ambient

Amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient, que es commemora el 5 de juny, el Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, juntament amb Andorra Sostenible, organitza un seguit d’activitats divulgatives, mentre que els set comuns organitzen la Festa del Medi Ambient, una jornada amb actes per a tota la família al Prat del Roure d’Escaldes-Engordany.

Principi de mes – Mercat de Segona Mà de Canillo

Durant tot un dissabte, el passeig del telecabina s’omple de parades —l’any passat van ser una quarantena— de venda de tota mena de productes de segona mà.

Juny-setembre – Jornades de neteja als dominis esquiables

Les empreses que gestionen les estacions d’esquí acostumen a organitzar a la primavera jornades de neteja en què col·laboren els treballadors de l’estació i els clubsa d’esquí. Solen fer-ho en grups de deu, acompanyats de vehicles i amb un camió per acumular tot el que van recollint.

JULIOL

Mercat d’Encamp

Ja fa anys que està en marxa el mercat de dissabte a la plaça Sant Miquel, amb paradetes variades de fruita i verdura, amb pastisseria, roba d’esport, productes d’Andorra, llanes, flors, artesans especialistes en joies i articles diversos de segona mà. S’acompanya amb directes de música, tallers de jardineria i ds’elaboració productes de neteja ecològics.

SETEMBRE

Mitjan mes – Setmana Europea de la Mobilitat Sostenible i Segura

Aquesta iniciativa sorgida el 1999 se celebra cada any entre el Dia Internacional per a la Protecció de la Capa d’Ozó (16 de setembre) i el Dia Europeu sense Cotxes (22 de setembre). El seu objectiu és promocionar activitats entorn de la mobilitat sostenible i fomentar bones pràctiques i mesures d’acció relacionades amb tots els temes com la qualitat de l’aire, la protecció de la capa d’ozó, el foment dels mitjans de transport nets i la mobilitat responsable.

16 – Cleanup Andorra

Els dos darrers anys, amb motiu del World Cleanup Day, diferents organismes i entitats andorranes han col·laborat per organitzar batudes per netejar boscos. En cada ocasió es retiren de mitjana 500 kg de brossa del medi natural, que se separa i es du a la deixalleria. Presumiblement, enguany es repetirà aquesta acció.

NOVEMBRE

Mitjan mes – Concurs d’Iniciatives Ambientals

El Govern d’Andorra, a través d’Andorra Sostenible, i els comuns col·laboren en l’organització del Concurs d’iniciatives Ambientals, que premia les millors propostes ambientals que fomenten el consum sostenible de productes i recursos, l’educació ambiental, el treball en xarxa, la reducció d’impactes negatius sobre el medi, la conservació i divulgació de valors naturals, la mobilitat sostenible, l’estalvi en el consum d’energia i recursos i la gestió dels residus i orientades cap al concepte de residu zero.

Finals de mes – Setmana Europea de la Prevenció de Residus

El Govern, Andorra Sostenible i els set comuns participen en l’organització d’activitats al país amb motiu de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus. L’objectiu d’aquesta iniciativa és organitzar accions de sensibilització sobre la prevenció de residus. L’edició d’enguany serà la quinzena.

30 novembre – 12 desembre Conferència de l’ONU sobre el canvi climàtic (COP 28)

La 28a sessió de la Conferència de les Parts de la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic es reunirà als Emirats Àrabs Units. L’anterior, celebrada a Xarm el-Xeikh, va acordar proporcionar finançament per pèrdues i danys als països vulnerables durament afectats pels desastres climàtics i va reforçar el compromís de limitar l’augment de la temperatura mundial a 1,5 graus centígrads per sobre dels nivells preindustrials.

DESEMBRE

Mitjan mes – Campanya de recollida de joguines a favor de Càritas

Acabem l’any fent que les famílies amb pocs recursos puguin regalar joguines als petits de la casa i que, de retruc, joguines per estrenar o en bon estat puguin trobar algú que les utilitzi i que no acabin d’aquesta manera a l’abocador. És una tradició molt arrelada al país per aquestes dates: el 2023 serà la 31a vegada que es faci la campanya.

Si coneixes o organitzes actes relacionats amb aquests temes que no apareixen en aquest calendari, informa’ns-en i els inclourem.

Això s’acaba (propòsits per a l’any nou)

Això s’acaba! No, no és un plany catastrofista davant l’emergència climàtica i la contaminació (millor no entrem en aquest terreny perquè ens faríem mal). Volem dir que s’acaba el 2022. Estripem un calendari (ep, si ho fas llença’l al contenidor blau, no a la brossa) i n’encetem un altre. A veure què ens portarà el 2023. Estarem amatents, però no es tracta només de quedar-nos esperant a veure quina sorpresa ens depara el destí sinó de posar també una mica de la nostra part.

És per això que amb el canvi d’any acostumem a fer propòsits. Que no val la pena perquè no en complim ni la meitat? Sí, és difícil canviar les rutines. Un estudi va concloure que el 88% dels propòsits que fem per a l’any nou no es compleixen (el 52% s’abandona el primer mes), però el percentatge dels que no fem que no es compleixen encara és més alt: del 100%.

L’explorador Mike Horn explica sovint que per assolir les fites que es planteja fa un procés triple: imaginar-les, planificar-les i executar-les. Si només imaginem, els obstacles abans esmentats —la força del costum— ens dificultaran la consecució del nostre somni. Per això és important planificar —marcar-se objectius concrets, realistes, mesurables, establir fases, calendaritzar, posar-hi mitjans, valorar beneficis i costos…— i, a la fi, executar —fer un cop de cap, tirar pel dret, tirar-se a la piscina, tirar la capa al toro, saltar cridant al buit…—. Però si no arribem a concebre una idea tampoc la realitzarem.

Volem convidar-vos a posar-vos metes de reducció, reutilització i reciclatge per a aquest any que comença. Quines? Poden ser coses tan simples com portar la carmanyola a la carnisseria, recollir la brossa quan anem a la muntanya (i al mar i quan caminem per la ciutat…), no fer servir productes d’un sol ús, comprar menjar i productes de neteja a granel, regalar, vendre o donar un nou ús a la roba que no fem servir… Les possibilitats són infinites i si voleu més idees aquest blog n’és ple.

Però no tothom vol ni pot fer el mateix. Cadascú té les seves circumstàncies i, sobretot, les seves motivacions. I és que la voluntat de fer una cosa és clau per aconseguir-la. Sovint, empesos per l’ambient immediat o mediàtic, ens fem propòsits en què no creiem realment, que no desitgem. Per reeixir hem de voler-ho de veritat, hem d’estar disposats a invertir-hi molt esforç.

Pensa això: si fas un determinat gest sostenible durant l’any i ningú del teu entorn et segueix, si descobreixes que el camí que has endegat és solitari, estaràs disposat a continuar? Si la resposta és negativa no val la pena que comencis.

Així que et recomanem que escullis accions que realment et motivin. I també que siguis selectiu. No vulguis estirar més el braç que la màniga. Alguns experts recomanen no triar-ne més de tres. Hi ha estudis que diuen que calen 21 dies per crear un hàbit, d’altres parlen de 42 i d’altres, encara, de 66. Si aquest últim fos el cas, això donaria per 5,53 hàbits nous en 365 dies. Però donem-nos un respir i assegurem la jugada: complir tres propòsits en un any és una fita francament lloable.

Vols idees concretes? Doncs podries fer un propòsit de reducció —per exemple, enviar menys correus electrònics i de pas dir les coses en persona, cara a cara—, un de reutilització —com podria ser comprar càpsules de cafè reutilitzables— i un de reciclatgeno llençar l’oli de cuinar per l’aigüera i portar-lo als punts verds de la parròquia—.

Per acabar, defineix bé el teu pla —com ho duràs a terme, com solucionaràs els entrebancs que trobis pel camí— i tingues-lo sempre present, que no se t’oblidi.

Que tingueu bones festes i un 2023 amb menys residus!

Cleanup Andorra: aquest cap de setmana fem dissabte

Aquest dissabte, si la pluja no ho impedeix, se celebrarà la segona edició del Cleanup Andorra que organitzen Rastre Zero, CityXerpa, Andorra Sostenible i Carnet Jove Andorra.

La iniciativa s’emmarca en el World Cleanup Day, una proposta sorgida de l’ONG d’Estònia Let’s Do It World que compta amb el suport de la Unesco i que pretén unir voluntaris, governs i organitzacions del màxim nombre possible de països (actualment són 191) per fer front al problema global dels residus i construir un nou món més sostenible.

Cada voluntari, govern i organització que hi participa s’empesca la millor manera de treballar per a aquest objectiu, però la majoria són accions de caire similar a la que es farà a Andorra: demanar a la gent que “pentini” determinades zones i agafi tota la brossa que trobi. Posteriorment aquests residus es pesen, se separen i es duen a la deixalleria.

És una acció puntual, sí, però us faríeu creus de la quantitat de porqueria que es recull. Ja se sap que quan hi ha moltes mans s’avança ràpid. En xifres concretes: l’any passat, en la primera edició del Cleanup Andorra, 170 voluntaris repartits per sis zones van aplegar 500 kg de brossa.

A més, a banda de deixar les nostres muntanyes fetes una patena, cosa que està molt bé, l’acció també té com a objectiu fer prendre consciència de la necessitat de preservar el nostre entorn, que també té la seva importància. Finalment, aquest tipus d’accions no són obstacle perquè cada cop que surtis d’excursió (a Andorra o a qualsevol altre lloc del món) t’enduguis una bossa per recollir la brossa que vagis trobant pel camí.

Així que t’animem a participar a aquesta festa (si ho vols fer t’has d’inscriure a www.cleanupandorra.com) i a recollir brossa sempre que surtis a caminar o a fer esport a la natura. Per què fer-ho?

• Per sentir-te bé contribuint a que el país llueixi més
• Per passar un dia divertit amb la teva colla
• Per conèixer gent amb sensibilitat pels temes mediambientals
• Per fer activitat física i cremar calories

Si t’hi decideixes, has de tenir en compte les recomanacions que fan els organitzadors:

  1. La seguretat és essencial!

• Recomanem formar equips de mínim dues persones
• Porta guants i calçat adequat per a un entorn de muntanya
• Porta gorra, crema solar i aigua
• Ves amb compte amb el terreny
• Si agafes coses pesades demana ajuda
• Els nens han d’anar acompanyats d’un adult

  1. Mantingues l’entorn

• La vegetació és sensible
• La vida silvestre és millor que ho segueixi essent

  1. Què s’ha de recollir?

• Escombraries i residus
• Reciclables

  1. Què s’ha de deixar?

• Naturalesa
• Animals morts
• Xeringues, agulles i objectes i materials perillosos (consulta un coordinador de la zona)

Enguany està previst que diferents grups facin neteja a les Pardines, el Llac d’Engolasters, els Cortals d’Encamp, els Cortals de Sispony, el Coll d’Ordino i la Rabassa. Ens veiem a la muntanya!

Les Jornades Europees del Patrimoni d’enguany giren entorn de la sostenibilitat

Les Jornades Europees del Patrimoni són un esdeveniment festiu que té com a finalitat apropar els béns culturals a la ciutadania. Impulsades pel Consell d’Europa i la Unió Europea, el seu origen es remunta al 1985 i a Andorra s’han celebrat de manera ininterrompuda des de 1996.

Enguany, sota el lema “Patrimoni sostenible“, conviden a recordar pràctiques tradicionals respectuoses amb l’entorn i a descobrir béns culturals en què s’està treballant seguint criteris de sostenibilitat.

Les Jornades Europees del Patrimoni són sempre una oportunitat per aprofundir en el coneixement de la nostra història i de les nostres potencialitats de futur, però en aquesta ocasió ho faran des d’una perspectiva que a ReciclemBé ens interessa especialment.

Les jornades es desenvoluparan al llarg de deu dies, del 16 al 25 de setembre. Totes les activitats compten amb el guiatge d’especialistes en el tema i la majoria permeten visitar edificis i infraestructures que habitualment no estan obertes al públic.

Farga del Madriu

El divendres 16 es faran sengles sortides, a les 10 i a les 15 h, per descobrir com es reconstrueix el campanar de Sant Vicenç d’Enclar i quines tècniques tradicionals s’hi fan servir. A la canalla li pot interessar participar al taller per contruir un jardí de papallones al Museu Casa Rull, a Sispony, el dissabte 17.

Dimecres 21 podreu assistir a la visita guiada per observar la petjada de la història a la muntanya amb els arqueòlegs de l’estudi sobre ocupació humana a Ordino.

L’endemà podreu aprendre com funcionaven els antics molins assistint a la presentació del llibre Moles i molins fariners d’Andorra, de Francina Pons, a l’Antic Hotel Rosaleda i visitant a continuació la mola del Guillem.

Dissabte 24 podreu veure com funcionava la Farga del Madriu i com es recupera un paisatge històric amb tècniques tradicionals. L’excursió, d’unes cinc hores de durada, sortirà a les 9.30 h de l’aparcament de les Fonts, a Engolasters. I diumenge el cicle clourà amb el plat principal: la visita guiada, amb aperitiu, per conèixer com s’ha fet la restauració dels emissors de Ràdio Andorra.

Ràdio Andorra

Entremig hi haurà una ruta pels orris d’Encamp i l’explicació sobre la vida transhumant, una visita a l’exposició sobre bruixeria a la Sala Sergi Mas (Sant Julià de Lòria), un concert de l’ONCA a Casa Rossell (Ordino), una visita per conèixer les intervencions a les esglésies de Sant Roc de Sornàs i Sant Ermengol de l’Aldosa, la presentació del llibre Homes i dones de Canillo, als auficis! (sobre les campanes de la parròquia), un passeig pel jaciment arqueològic de la Roureda de la Margineda, una caminada pel camí tradicional que va de Sant Serni de Nagol a Sant Martí de Nagol, i l’observació comentada in situ dels gravats del Roc de les Bruixes.

A més, molts dels museus del país aprofiten l’ocasió per fer jornades de portes obertes.

Trobareu el programa complet al web de Govern. Totes les activitats són gratuïtes però cal reservar plaça prèviament al telèfon 875 708 o al correu electrònic contacte_patrimoni@govern.ad, sempre i quan no s’indiqui el contrari en la descripció de l’activitat.

Actualment, 50 països europeus celebren aquestes jornades, que s’han convertit en un esdeveniment cultural de primer ordre. A Noruega, per exemple, s’organitzen cada any dins d’aquest marc uns 300 esdeveniments que atrauen unes 50.000 persones.

Glossari eco

No tenim clar que el món estigui avançant amb pas ferm cap a la reducció dels residus i cap a la sostenibilitat, però que el tema ens interessa, caram si ho fa! En parlem molt i no parem d’inventar-nos acrònims i neologismes, alguns potser de capriciosos i d’altres de necessaris per identificar conceptes i fenòmens nous.

Per mirar de treure’n l’aigua clara, hem confegir aquest breu glossari de termes relacionats amb el reciclatge i l’ecologia. Si us interessa i ens proposeu nous mots, pot ser un work in progress i el podem anar ampliant. Som-hi?

3R o tres erres Mètode mnemotècnic per recordar les recomanacions principals pel que fa a tractament de residus: reduir (l’ús o consum de productes), reutilitzar (tot allò que es pugui) i reciclar (allò que ja no pugui ser reutilitzat).

antropocè L’era geològica en la qual ens trobem. Es caracteritza per l’impacte massiu de l’ésser humà sobre el planeta. Es considera que s’inicia amb la Revolució Industrial, al segle XVII.

batch cooking Vegeu cuina per lots.

biodegradable Que és susceptible de biodegradació, és a dir que per un procés natural d’exposició als elements es pot transformar en una substància inorgànica, no tòxica.

biodiversitat Conjunt de les espècies diferents que hi ha en un determinat ecosistema o a la Terra en general. A més biodiversitat, més capacitat de subsistència té l’ecosistema.

biomassa Quantitat total de matèria orgànica existent en una comunitat o en un ecosistema.

canvi climàtic Vegeu emergència climàtica.

cuina per lots Cuinar en un sol dia els plats per a tota una setmana. L’objectiu és estalviar temps, però també serveix per assegurar que menges un nombre precís de calories, per conservar la línia, redueix el consum energètic a la cuina i minimitza el malbaratament d’aliments.

desacceleració voluntària Canvi d’estil de vida en què es renuncia a la pressió d’una carrera professional accelerada a favor d’una vida més gratificant i de més temps lliure.

descarbonització Reducció progressiva de la dependència dels combustibles fòssils que contenen carboni.

desenvolupament sostenible Desenvolupament econòmic i social que satisfà les necessitats del present sense comprometre les necessitats de les generacions futures.

downshifting Vegeu desacceleració voluntària.

ecoansietat Angoixa que genera en algunes persones la preocupació per la contaminació, el canvi climàtic i l’esgotament dels recursos del planeta.

ecoblanqueig També blanqueig verd. Promoure la percepció que una empresa, un organisme o un govern i els seus productes, serveis, polítiques o objectius són respectuosos amb el medi ambient, quan en realitat no ho són.

ecologia Ciència que estudia les distribucions, l’abundància i les relacions dels organismes vius i les seves interaccions amb el medi on viuen.

economia circular Model econòmic basat en la reutilització, la reparació, la remanufactura i el reciclatge dels materials i els productes que es proposa com a alternativa al tradicional model lineal basat en la producció, l’ús i la disposició dels residus.

ecosistema Sistema d’organització dels organismes de diverses espècies que interaccionen en el si d’un espai definit.

efecte hivernacle Procés pel qual l’atmosfera d’un planeta s’escalfa, permetent l’entrada de radiació solar i frenant-ne la sortida. El nom es deu al fet que es tracta d’un fenomen anàleg al que es produeix en els hivernacles.

eliminació Darrera opció per donar un final segur a un residu si no es recicla o revaloritza energèticament. L’eliminació més habitual és el confinament del residu en un abocador controlat.

emergència climàtica El canvi climàtic és la variació de les característiques climàtiques en un lloc determinat al llarg del temps. Quan es produeix com a conseqüència de l’activitat humana, que incrementa la concentració de determinats gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera, i és tan intens i durador que amenaça d’afectar de manera irreversible els ecosistemes (dels quals els humans formem part), parlem d’emergència climàtica.

ESG environmental, social and governance, és s dir, governança ambiental, social i corporativa. És un concepte ideat per avaluar fins a quin punt una empresa es planteja objectius socials que van més enllà de l’afany de maximitzar els seus beneficis.

gasos amb efecte d’hivernacle Gas de l’atmosfera, ja sigui natural o emès per l’home, que reté l’energia solar dins de l’atmosfera, la qual cosa afavoreix l’escalfament global. Els principals són el diòxid de carboni (CO2), el metà (CH4), l’òxid nitrós (N2O) i els hidrofluorocarburs (HFC).

greenwashing Vegeu ecoblanqueig.

obsolescència programada Depreciació intencionada del valor d’un producte en el transcurs del temps com a conseqüència de l’ús de materials poc duradors, de la introducció de microxips que en provoquen l’error de funcionament al cap d’un temps determinat, etc.

OMG A banda d’acrònim de l’expressió de sorpresa oh my god! també és el d’organisme modificat genèticament. És un organisme viu (bacterià, vegetal o animal) al qual s’ha canviat el patrimoni gènic mitjançant tècniques d’enginyeria genètica amb l’objectiu de donar-li propietats noves.

overshooting Superació de la capacitat. S’aplica a la data de l’any en què arribem a consumir els recursos que la Terra és capaç de renovar en un any. El 2022 aquesta data ha estat el 28 de juliol. A partir d’aquest moment estem consumint per sobre de la capacitat de regeneració del planeta.

petjada de carboni Quantitat de diòxid de carboni i d’altres gasos amb efecte d’hivernacle que llança a l’atmosfera una persona, empresa o activitat en un període determinat de temps.

petjada hídrica Volum d’aigua dolça usat per produir els béns i serveis consumits per una persona, una empresa o un país. S’expressa en metres cúbics utilitzada per any.

plogging Combinació de córrer amb recollir deixalles. Va començar com una activitat organitzada a Suècia cap al 2016 i es va estendre a altres països el 2018, arran de la preocupació creixent per la contaminació per plàstic. Termcat recomana fer servir en català l’expressió córrer i netejar.

reciclatge Valorització que consisteix a transformar els residus en matèries secundàries que es reintrodueixen en el procés productiu.

recurs renovable Recurs natural que es pot restaurar per processos naturals a una velocitat superior a la del seu consum o utilització. El vent, l’escalfor del subsòl o la llum del sol són recursos renovables; el carbó, el petroli o l’energia nuclear, no, tot i que el fet que la definició del terme el posi en relació a la velocitat de consum fa que a vegades digui difícil discernir amb exactitud si un recurs és o no renovable.

reduflació Acció d’un fabricant de reduir la mida o el pes d’un producte comercial a la venda sense abaratir-ne el preu, amb l’objectiu de compensar l’increment dels costos de producció.

residu Material generat a partir d’una activitat productiva o de consum de manera no desitjada i del qual el posseïdor té la intenció o l’obligació de desprendre’s.

residu invisible Els residus generats durant el procés de fabricació dels productes que consumim. En contraposició, el residu visible és el producte pròpiament dit, quan ha acabat la seva vida útil o ens en volem desprendre.

residu sòlid urbà Ho són els residus generats en domicilis particulars, comerços, oficines i serveis i d’altres d’assimilables, cosa que exclou els considerats perillosos, els específics i els voluminosos.

RSU Vegeu residu sòlid urbà.

sostenibilitat Conjunt de polítiques destinades a fer compatible el creixement econòmic i la preservació de la biodiversitat i evitar, en darrer terme, la degradació de la biosfera provocada per l’acció humana.

stooping Fenòmen social consitent a compartir informació sobre mobles abandonats al carrer perquè qui vulgui els pugui recollir abans que se’ls endugui el camió de les escombraries.

transgènic Organisme modificat genèticament mitjançant la introducció d’àcid desoxiribonucleic extern en l’ou.

trashure Fusió de trash i treasure. Fa referència a objectes que són brossa per a qui els ha abandonat però un tresor per a qui els recull.

tres erres Vegeu 3R

valorització energètica Nom amb el qual es coneix tècnicament la incineració de residus. En aquest procés es minimitza el volum dels residus mitjançant la combustió i s’aprofita l’energia generada per produir vapor i electricitat.