Això s’acaba (propòsits per a l’any nou)

Això s’acaba! No, no és un plany catastrofista davant l’emergència climàtica i la contaminació (millor no entrem en aquest terreny perquè ens faríem mal). Volem dir que s’acaba el 2022. Estripem un calendari (ep, si ho fas llença’l al contenidor blau, no a la brossa) i n’encetem un altre. A veure què ens portarà el 2023. Estarem amatents, però no es tracta només de quedar-nos esperant a veure quina sorpresa ens depara el destí sinó de posar també una mica de la nostra part.

És per això que amb el canvi d’any acostumem a fer propòsits. Que no val la pena perquè no en complim ni la meitat? Sí, és difícil canviar les rutines. Un estudi va concloure que el 88% dels propòsits que fem per a l’any nou no es compleixen (el 52% s’abandona el primer mes), però el percentatge dels que no fem que no es compleixen encara és més alt: del 100%.

L’explorador Mike Horn explica sovint que per assolir les fites que es planteja fa un procés triple: imaginar-les, planificar-les i executar-les. Si només imaginem, els obstacles abans esmentats —la força del costum— ens dificultaran la consecució del nostre somni. Per això és important planificar —marcar-se objectius concrets, realistes, mesurables, establir fases, calendaritzar, posar-hi mitjans, valorar beneficis i costos…— i, a la fi, executar —fer un cop de cap, tirar pel dret, tirar-se a la piscina, tirar la capa al toro, saltar cridant al buit…—. Però si no arribem a concebre una idea tampoc la realitzarem.

Volem convidar-vos a posar-vos metes de reducció, reutilització i reciclatge per a aquest any que comença. Quines? Poden ser coses tan simples com portar la carmanyola a la carnisseria, recollir la brossa quan anem a la muntanya (i al mar i quan caminem per la ciutat…), no fer servir productes d’un sol ús, comprar menjar i productes de neteja a granel, regalar, vendre o donar un nou ús a la roba que no fem servir… Les possibilitats són infinites i si voleu més idees aquest blog n’és ple.

Però no tothom vol ni pot fer el mateix. Cadascú té les seves circumstàncies i, sobretot, les seves motivacions. I és que la voluntat de fer una cosa és clau per aconseguir-la. Sovint, empesos per l’ambient immediat o mediàtic, ens fem propòsits en què no creiem realment, que no desitgem. Per reeixir hem de voler-ho de veritat, hem d’estar disposats a invertir-hi molt esforç.

Pensa això: si fas un determinat gest sostenible durant l’any i ningú del teu entorn et segueix, si descobreixes que el camí que has endegat és solitari, estaràs disposat a continuar? Si la resposta és negativa no val la pena que comencis.

Així que et recomanem que escullis accions que realment et motivin. I també que siguis selectiu. No vulguis estirar més el braç que la màniga. Alguns experts recomanen no triar-ne més de tres. Hi ha estudis que diuen que calen 21 dies per crear un hàbit, d’altres parlen de 42 i d’altres, encara, de 66. Si aquest últim fos el cas, això donaria per 5,53 hàbits nous en 365 dies. Però donem-nos un respir i assegurem la jugada: complir tres propòsits en un any és una fita francament lloable.

Vols idees concretes? Doncs podries fer un propòsit de reducció —per exemple, enviar menys correus electrònics i de pas dir les coses en persona, cara a cara—, un de reutilització —com podria ser comprar càpsules de cafè reutilitzables— i un de reciclatge —no llençar l’oli de cuinar per l’aigüera i portar-lo als punts verds de la parròquia—.

Per acabar, defineix bé el teu pla —com ho duràs a terme, com solucionaràs els entrebancs que trobis pel camí— i tingues-lo sempre present, que no se t’oblidi.

Que tingueu bones festes i un 2023 amb menys residus!

Jimena Potenza: “Les peces recuperades tenen un encant únic. M’agrada tot el que és vell”

Jimena Potenza és un exemple més de les persones del país que apliquen les 3R en el seu dia a dia. Dedica la major part de les seves hores lliures a fer elements decoratius amb fustes que recull del carrer i de la deixalleria. Fa temps que tenia el cuquet de dedicar-se al treball artesanal amb diferents materials, però va ser durant el confinament que va trobar la calma necessària per reflexionar i fer un cop de cap. Un element clau de la seva fórmula ha estat la deixalleria comunal de les Valls del Nord, on troba la fusta que busca: amb la pàtina de vell i d’usat que tant li agrada. Amb això ha creat una marca, weli_and. En voleu saber més? Del 22 al 31 desembre la podreu trobar, a ella i a les seves peces, en una de les parades del Poblet de Nadal d’Andorra la Vella.

Des de quan treballes la fusta?
Quan estava a Argentina vaig fer cursos de fusteria però mai m’hi vaig dedicar. Soc fotògrafa, també. A Andorra he fet mostres de la meva obra fotogràfica a la Llacuna. Vaig començar a treballar amb fusta per decorar casa meva. Em feia marcs per a fotos, una làmpada… Soc una manetes. I de mica en mica alguns amics m’han començat a fer comandes. Vaig començar durant la quarantena de la covid.

La quarantena va fer aflorar moltes vocacions… Com treballes?
Utilitzo fustes recuperades. Moltes són de la deixalleria, d’altres, de mobles tirats al carrer. Dibuixo la figura que vull fer en un cartró i en faig un motllo. Llavors tallo la fusta amb serra de vogir, la poleixo amb paper de vidre, si la fusta està en molt mal estat la recupero i després la pinto. Faig servir una pintura a l’aigua que dona un toc gastat, vintage.

D’on et ve l’interès per la fusta?
Sempre he estat interessada per la cosa artística. Ara estic a punt de començar un curs de ceràmica. Ho faig perquè vull combinar la ceràmica amb la fusta. També n’he fet de fotografia i de vídeo. I vull aprendre a soldar perquè vull afegir ferro a les peces. Les ganes d’aprendre no minven.

Vas passar vergonya el primer cop que vas anar a la deixalleria a buscar matèries primeres?
No, gens ni mica. És més, els treballadors em coneixen, em guarden coses, tenen el meu número i m’avisen. Vaig a la Deixalleria de les Valls del Nord, compartida entre les parròquies de la Massana i Ordino. M’han donat aquesta aspiradora, que faig servir per aspirar el pols de la fusta i que funciona perfectament. No puc dir res dolent d’aquests nois, són impecables.

Ells contents i tu també. És un win-win. Coneixes altra gent que faci com tu, de recollir coses a la deixalleria?
Sí, hi ha gent que va a buscar ferro, mobles… Abans d’anar a Carisma passen per allà a veure què troben. Però no ho fan per fer peces artístiques. Que jo sàpiga, ningú fa el que faig jo.

I tu hi vas, a Carisma?
A vegades sí. A vegades el dependent té mobles desmuntats, incomplets, i me’ls guarda, perquè no es poden vendre com a tals i jo me’ls quedo com a fusta.

Com definiries el teu estil? És naïf? Fas molts peixos, cactus, estrelles…
Sí, faig tot això, també cors, mussols… Els enganxo cascavells… Ara he començat a fer penjadors. I des de fa poc recullo trossos de barres d’acer de les obres, que posades sobre una base de fusta són els troncs d’arbres per posar sobre una taula. Però no sé quin és el estil, no m’inspiro en ningú en concret. Amb la fotografia em passa el mateix. El màxim que et puc dir és que és una fotografia d’estil antic: disparo sovint amb carret (a vegades també en digital), preparo escenografies… Vaig fent i surt el que surt.

Quan temps hi dediques a la setmana?
Quan tinc festa vaig al taller d’un amic a tallar, perquè a casa no tinc espai i embruta massa. I els acabats els faig aquí. Entre tot m’hi passo tres o quatre hores al dia. També recupero ganxos. Els trobo pel carrer. Intento no comprar res, no per no gastar, sinó perquè m’agrada recuperar el que està en desús.

Ho fas per motius ecològics?
Els motius ecològics són un plus, però ho faig sobretot perquè les peces recuperades tenen un encant únic. M’agrada tot el que és vell. Aquest aire gastat és molt especial. Les formes de les meves obres són irregulars, perquè faig servir motllos de cartró, que són imprecisos, i tallo amb la serra de vogir, a pols. Queda com queda, imperfecte, que és com a mi m’agrada. Però també valoro el reciclatge. De fet, les estelles i restes de fusta i les peces que no aprofito no les tiro pas, les porto un altre cop a la deixalleria. Els meus amics es riuen de mi perquè quan fan intenció de llençar alguna cosa els dic: “No ho tiris, dona-m’ho, tot serveix per a alguna cosa!”.

Així que ja ho saps: no llencis el que no necessitis, porta-ho a la deixalleria, on potser algú ho aprofitarà. I un cop allà aprofita per fer una ullada al que hi ha: potser hi trobes també el que busques.

Regar un hort reduint el consum d’aigua, premi d’Iniciatives Ambientals 2022

L’Escola Andorrana de Segona Ensenyança d’Encamp ha rebut el premi del Concurs d’Iniciatives Ambientals 2022 en la categoria d’escoles pel sistema d’emmagatzematge d’aigua que han projectat per regar l’hort escolar.

Comencem pel començament. L’hort fa aproximadament 100 m2, dels quals n’hi ha plantats uns 60, segons l’època de l’any, hortalisses com tomàquets, pebrots, albergínies, patates, mongetes, cols, pastanagues, julivert, carabassons, carabasses, enciams, cebes o remolatxa, arbres fruiters com pereres, pomeres, cirerers, pruneres o presseguers i fruites del bosc com maduixes o gerds, entre d’altres. A més, llinda amb un jardí amb rosers i gaverneres, plantes de flor de temporada, plantes aromàtiques, pins, un xiprer i un avellaner.

Tot i la varietat de plantes, l’hort no fa una producció suficient per donar servei als 550 usuaris de la cuina escolar i per això els fruits que se n’obtenen es reparteixen entre els que en tenen cura.

Cada regada que es fa de tot aquest verger consumeix pels volts de 200 litres, que és una quantitat gens menyspreable. El projecte premiat soluciona un doble problema: reduir el consum aprofitant les aigües pluvials i reduir la dependència de l’aigua corrent, ja que el centre no està obert sempre que cal regar, especialment a l’estiu.

Consisteix en un conjunt de bidons connectats. Cada bidó te una aixeta d’entrada i sortida i estan connectats entre ells amb un lleuger pendent. Aquests bidons —ara són 9 i sumen una capacitat total de 1.800 litres, però el sistema és modular i escalable— s’omplen amb aigua procedent d’un dipòsit d’aigües pluvials.

Aquesta iniciativa treballa les 3R: la reducció (del consum d’aigua d’aixeta), la reutilització (de l’aigua de pluja) i el reciclatge: “Vam agafar els bidons de la deixalleria comunal. Ens preocupava que poguessin tenir restes de combustible, però vam tenir la sort que n’hi havia de mel, que van resultar molt més fàcils de netejar”, explica Esteve Bardolet, enginyer, professor del centre i corresponsable del disseny i construcció del sistema d’emmagatzematge d’aigua juntament amb Rafael Urue, arquitecte.

Els dos formen part d’Escola Verda, que, per a qui encara no ho conegui —es va posar en marxa al curs 2010/2011—, és una iniciativa dels departaments de Medi Ambient i d’Educació del Govern d’Andorra sota la gestió del centre Andorra Sostenible que promou l’intercanvi d’idees, iniciatives i accions ambientals als centres escolars del país.

A banda d’ells dos, han participat al projecte l’equip directiu del centre, que l’ha finançat, i el Comú d’Encamp.

L’hort s’utilitza com a eina didàctica per a alumnes de diferents grups. Bardolet assegura que per aprendre alguna cosa, fer-la “es millor que veure-ho en un iPad o que llegir-ho que un llibre. En aquest cas els alumnes cuinen amb els productes de l’hort, fan algunes conserves… i això els encanta.” Fito Tugues, professor de tecnologia i conductor d’un projecte integrador grupal, confirma: “Aprendre tocant és molt més didàctic i molt més gratificant. Sembla que a l’escola has de treballar el saber però també treballem el saber fer i el saber estar: els valors i actituds que els nostres alumnes hauran de tenir com a adults el dia de demà”.

Aquest projecte en particular, afegeix Tugues, “ensenya la paciència: l’hort té els seus temps, cosa que els nostres padrins sabien molt bé. I les coses no sempre surten com voldries.”

Què suposa el Premi d’Iniciatives Sostenibles per a l’Escola Andorrana de Segona Ensenyança d’Encamp? “A part de l’incentiu econòmic, és un reconeixement a la feina feta. I també és un estímul per seguir invertint a millorar l’hort”, respon Tugues, aspecte que Bardolet amplia: “És un premi moral i també un premi econòmic. Estem pensant a posar un hivernacle, perquè estem a un país fred i això allargaria el temps de cultiu. També volem canviar el sistema de rec d’inundació per un de goteig o exudació, renovar les eines, invertir en el planter…” Els estudiants treballen temes de sostenibilitat. A l’assignatura de tecnologia, a primer es treballa aplicada al menjar, a segon, a la industria tèxtil, i a tercer, al transport i l’habitatge. Tugues opina que “als joves els preocupa el medi ambient, però en són molt més conscients quan es troben en una situació real. D’aquí la importància de projectes com l’hort o les sortides de recollida de deixalles­… Abans us deia que el projecte integrador grupal va a la gossera. Doncs molts d’aquests alumnes s’han adonat del que passa amb els gossos quan han estat allà. Aquell gos té un nom. Llavors empatitzes amb aquest animal i això et fa emptatizar també amb les persones i amb l’entorn”.

Reciclem bé el vidre? Depèn del color del cristall amb què es miri

És habitual que, tot circulant per la carretera, diguem que “ens hem trobat un embús” o que “hi havia un trànsit infernal”. Hem posat les cursives per indicar un error de percepció, i és que tendim a situar el problema sempre a l’exterior, però no trobem caravana, nosaltres som la caravana.

Pitjor encara és el cas d’aquell que sent a la ràdio del cotxe que “un boig va contra direcció per l’autopista” i exclama “un no, molts!”. És un acudit, és clar, però exemplifica el que acabem de dir: la culpa no és mai nostra, sempre és dels altres.

Però el problema som tots: els altres i nosaltres. Mireu si no la fotografia que il·lustra aquest article, que correspon al centre de tractament, a Catalunya, on s’exporta el vidre recollit als contenidors verds d’Andorra. Us heu fixat en què hi ha gairebé més impropis que vidre?

Resulta que cada dia separem el vidre, un o dos cops per setmana el baixem i el llencem al contenidor verd i tornem tot cofois a casa a veure la tele i escandalitzar-nos veient un reportatge sobre emergència climàtica. Però la majoria de nosaltres fem la separació a mitges, i això vol dir, ras i curt, que no la fem bé.

Fa cosa d’un any vam fer un post sobre la recollida selectiva del vidre. Dèiem llavors que el 2021 es van recollir al Principat gairebé 2.500 tones de vidre procedents particulars i de comerços i que aquest material es pot reciclar gairebé infinitament sense una minva apreciable de qualitat.

Penseu en la ingent quantitat de vidre que llençarem durant les festes i en la que llençaran hotels, restaurants i bars. No fondre i reaprofitar aquest material seria una veritable llàstima.

personne mettant une bouteille de verre dans un container de recyclage

Per això ens sembla important remarcar que les ampolles i envasos de vidre s’han de llençar al contenidor verd esbandides i sense taps. Aquests, si són metàl·lics o de plàstic, van al groc. També s’han de llençar sense la bossa amb la qual l’hem dut al contenidor. La bossa, si és de paper, va al blau, i si és de plàstic, va al groc.

Al verd només hi va vidre. I tampoc tot el vidre. Per evitar confusions recordem i ampliem la llista que vam publicar en el seu moment del que va i del que no va al verd (i que, amb les excepcions ja comentades, s’ha de dur a la deixalleria).

Va al verdNo va al verd
Ampolles de vidre de begudes (vi, aigua, sucs, cervesa, licors…)
Pots de vidre de conserves, melmelades, salses, llegums…
Gerres i testos de vidre
Flascons de cosmètics, colònia i perfums
Desodorants de bola o amb polvoritzador
Vidre pla (finestres, miralls)
Llunes d’automòbils
Pantalles (televisors, ordinadors)
Flascons de medicaments
Copes i tota mena d’objectes de cristall
Taps de tota mena
Plats i objectes de porcellana i ceràmica
Bombetes i florescents
Termòmetres
La bossa amb la qual hem portat el vidre al contenidor

Reciclar bé ha de formar part dels nostres hàbits quotidians. Ha de ser tan natural, tan instintiu, com dutxar-nos i rentar-nos les dents. Si ens relaxem estem restant als esforços de tots. Fem d’això un propòsit d’any nou?

Cap infant sense joguina

Ens hem permès la llicència de titular aquest post com la campanya que des de fa ja trenta anys —trenta! això ja és una institució de país!— organitza el locutor Òscar Royo amb el suport de Ràdio i Televisió d’Andorra.

Parlem, és clar, de la campanya de recollida de joguines que es fa en benefici de Càritas i amb motiu de les festes de Nadal. Enguany s’inicia el dia 12 de desembre i acaba el 2 de gener.

Les joguines han de ser noves o semblar-ho i sense embolicar i es poden dipositar a les oficines de MoraBanc, Illa Carlemany, Ràdio Televisió d’Andorra i Càritas, entre d’altres. També es poden donar peluixos en bon estat. I aliments. I “també pot haver-hi aportacions de roba, llibres, música… està obert a tot”, explica Òscar Royo. A més de portar les joguines als llocs indicats, es farà una recollida durant els partits del MoraBanc Andorra contra el Valladolid el 17 de desembre i contra l’Oviedo el 29.

El 2021 es van recollit 1.088 joguines que es van repartir a 206 beneficiaris. Aquesta campanya està orientada, és clar, al que li dona nom: que tots els infants sentin la il·lusió de rebre regals i que puguin jugar. No té com a eix central les 3R, però aquestes en són un efecte col·lateral. Permet que les joguines no es llencin perquè a la criatura a qui li hem regalat no li ha agradat o se n’ha cansat.

Precisament, constatar que els nens triguen de mitjana de dos a tres mesos a cansar-se d’una joguina és el que va dur a Erika Wilches i al seu marit a crear BallenaToys Andorra, una plataforma de lloguer de joguines. La gent, explica l’Erika en l’entrevista que li va fer el Diari d’Andorra, lloga joguines “per qüestions molt diverses, com ara d’espai, economia o sostenibilitat“.

A BallenaToys les poden llogar per un, dos o tres mesos (els preus van de 1 a 15 €) i després les han de tornar. I mentrestant tenen el deure de mantenir-les en bon estat perquè els següents usuaris en puguin gaudir. Aquest tipus de servei és nou a Andorra però en països anglosaxons hi ha més tradició.

I, tornant a les 3R, vegem de quines altres maneres les podem aplicar al tema que ens ocupa.

Reduir: no deixis de regalar joguines, però regala en la justa mesura. No avantposis la quantitat a la qualitat. Regala joguines pensades, que sàpigues que faran un bon servei. I no compensis la manca de dedicació als teus fills o nebots amb béns materials. Espòiler: no funciona, no omple de la mateixa manera!

Reutilitzar: la canalla creix i deixa d’interessar-se per certes coses, però aquella joguina descartada pot ser una joia preuadíssima per a un de més menut o menuda. I quan l’objecte comença a fer-se malbé, domina l’impuls de llençar-lo i pensa primer si es pot reparar, si pot servir perquè hi jugui el teu gat o gos o si se li pot donar un ús diferent.

Reciclar: sí, al final, hi ha coses que ja no donen més de si i que han d’anar tant sí com no a la deixalleria. Aquí la teva tasca és fer bé la separació. Les joguines de plàstic, per exemple, no van al contenidor groc, que no és el del plàstic sinó el dels envasos lleugers. L’app de ReciclemBé t’ajudarà a resoldre tots els dubtes que puguis tenir al respecte.

Per finalitzar, indiquem els punts on podeu dipositar les joguines i totes les altres aportacions (els anirem ampliant a mesura que s’hi vagin afefgint col·laboradors):