La joventut és el futur. Això és un tòpic, un lloc comú, però ho posem perquè no deixa de ser veritat. D’aquí a poc, els que ara s’estan formant passaran a treballar, a consumir de manera més significativa, a prendre decisions en tots els àmbits de la vida, i el que facin dependrà de la visió del món que s’estan formant ara.
Per això ens interessar per saber com veuen i, sobretot, com viuen el tema de la reducció, reutilització i reciclatge dels residus. I per fer-nos-en una idea hem demanat als punts joves de cada parròquia quina importància té per als nois i noies aquesta qüestió i com la treballen.
Per començar, hem demanat a Cristina Segura, coordinadora d’Infància i Joventut del Comú d’Encamp, que ens expliqui com es treballen a l’Espai Jove d’Encamp els temes de reutilització i reciclatge.
L’Espai Jove és un equipament juvenil i públic que té la voluntat de donar resposta a les necessitats, inquietuds i demandes dels adolescents i joves de 12 a 17 anys de la parròquia. És un centre obert de dilluns a dissabte en el qual els joves tenen la possibilitat de fer activitats, fer treballs de l’escola, navegar per internet, jugar amb jocs multimèdia, fer sortides culturals o esportives, xerrar i fer consultes del seu interès.
Quines activitats relacionades amb les 3R organitzeu o en quines col·laboreu?
Des del departament, sempre procurem que qualsevol activitat de treballs manuals sigui amb material reutilitzable i reciclat. Mostrem als nens, nenes i joves la importància de la reducció de residus en tot moment. Des de l’ús de carmanyoles per als esmorzars i berenars, cantimplores per a l’aigua que consumeixen diàriament i la distribució correcta a l’hora de triar on llençar les deixalles per reciclar en les diferents brosses que tenim disponibles en tots els nostres espais. També organitzem diverses jornades de clean-up durant el curs i en diferents programacions.
Com tracteu aquest tema a l’Espai Jove? Teniu contenidors per separar el paper, vidre, envasos?
Sí, tenim contenidors per separar el paper, l’orgànic i el vidre.
Teniu alguna comissió o persona responsable d’aquests temes a l’organització?
Tot l’equip hi està implicat.
Quin grau de preocupació o interès pel tema detecteu entre els joves de la parròquia?
Gràcies a la importància que se li dona a les escoles i com la complementem nosaltres en l’àmbit de l’educació no formal, cada cop són més els infants i joves que hi mostren interès.
El primer Pla Nacional de Residus (PNR) es va aprovar el 2001 i va ser vigent fins al 2020, amb revisions cada 5 anys. El PNR és un instrument estratègic per planificar i coordinar les polítiques de gestió de residus. Té la vocació d’establir principis bàsics per a la gestió dels residus al país, sempre en adequació amb la modernització de la societat, l’evolució de la població i d’acord amb les normatives vigents al país i a la Unió Europea.
Una comissió de coordinació i desenvolupament —constituïda pel Govern, els comuns, associacions, empresaris i representants de la societat civil— en fa el seguiment i treballa per definir les accions per assolir els objectius marcats.
Ja s’ha donat el tret de sortida al nou PNR, que serà vigent fins al 2035 i que s’integra dins de l’Estratègia d’Economia Circular i s’alinea amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
Per a la seva elaboració s’ha avaluat en primer lloc el compliment actual dels objectius marcats pel pla anterior, els objectius d’àmbit europeu en matèria de reciclatge i el model actual de gestió. A continuació s’han definit els objectius per a cada quinquenni (2025, 2030, 2035), els programes d’acció i el pla de comunicació per als cinc primers anys (2023-2027) i un estudi de fluxos de residus per sectors.
Prenent com a base els residus urbans generats el 2019, rebaixar la generació d’aquests residus un 15% el 2030 i un 20% el 2035
Passar del 36% de preparació per a la reutilització (PxR) i reciclatge del 2019 al 55% el 2025, al 60% el 2030 i al 65% el 2035)
Passar del 19% de reciclatge d’envasos lleugers del 2019 al 65% el 2025 i al 70% el 2030
Posar en marxa el 2025 la recollida selectiva del tèxtil i dels residus domèstics perillosos a totes les parròquies
i la responsabilitat ampliada dels productors d’envasos lleugers
Reduir el malbaratament alimentari en un 50% el 2030
Disminuir el consum d’aigua a 150 l per persona (actualment és de 208 l per persona)
Aconseguir que el 2035 el 25% de les empreses estiguin basades en l’economia circular
Què entenem per residus urbans? Són les fraccions de rebuig d’origen domèstic, així com la recollida selectiva: paper i cartró, vidre, envasos, tèxtil, olis vegetals, medicaments, piles, residus voluminosos, aparells elèctrics, metalls…
De les 50.849 tones de residus urbans que generem anualment, el 91% es poden recollir de manera selectiva i només un 9% corresponen a la fracció rebuig.
Indiquem a continuació els objectius de recollida selectiva per als diferents tipus de producte:
Material
Actualment
2025
2030
2035
Vidre
70%
75%
Paper i cartró
62%
85%
Envasos lleugers
19%
65%
70%
Matèria orgànica
36%
50%
68%
Tèxtil
31%
Total de residus urbans
55%
60%
65%
Dues notes sobre la taula. Actualment només es recull la matèria orgànica generada per alguns grans productors. El tèxtil és un dels apartats en què anem més endarrerits. A Andorra generem 33 kg de residus d’aquest tipius per persona i any, mentre que a Espanya són 21 (a Catalunya 20) i a França 9. Generem tants residus tèxtils a Andorra com als Estats Units!
Plantejat d’una altra manera, cadascú de nosaltres generem (de mitjana) 1,4 kg de residus al dia, mentre que si assolim els objectiu plantejats en generarem 1,12 kg. És a dir que reduirem el pes de les nostres escombraries pràcticament 300 g per persona i dia. Pot semblar poc, però és una reducció del 20%. En tot cas, la conclusió òbvia és que tenim un marge d’acció i de millora important. Podem veure el cubell de les escombraries mig ple o mig buit…
Si tantes xifres i percentatges no us han atordit i voleu saber més sobre el PNR 2023-2035, seguiu llegint (la resta esteu excusats :P).
Com s’estructura el Pla Nacional de Residus? Es divideix en 6 programes i 32 accions, de les quals us n’indiquem les principals:
1. Prevenció
Reduir els productes d’un sol ús
Fomentar el consum d’aigua de l’aixeta i reduir així la producció de botelles de plàstic, i garantir la disponibilitat d’aigua no envasada als edificis públics i a les escoles
Disminuir el malbaratament alimentari, promocionant la recollida de matèria orgànica a tots els públics (grans productors i ciutadania) (a partir del 2024)
Racionalitzar l’ús del paper i anar cada dia més cap a la digitalització dels processos administratius
Conscienciar els grans productors sobre la quantitat de residus que generen i com els poden minimitzar
Ho hem dit moltes vegades: el millor residu és el que no es genera! I si es genera és important reciclar-lo.
2. Preparació per a la reutilització
Crear una xarxa d’espais per a la reutilització i un web d’intercanvi
Fomentar les deixalleries com a espais per a la reutilització
Fomentar la reutilització del material escolar i esportiu
Fer tallers formatius de recuperació i reparació
Recordem: reparar i reutilitzar abans de comprar de nou.
3. Reciclatge
Millorar la recollida selectiva actual: tèxtil, deixalleries mòbils, andròmines i residus perillosos
Implementar nous models de recollida selectiva: porta a porta, matèria orgànica (grans productors primer)…
Oferir circuïts alternatius per als productors singulars
Per a qualsevol dubte: web i app de ReciclemBé
4. Responsabilitat ampliada productor
Responsabilitzar els fabricants de productes que acabaran sent residus del seu tractament final. Per exemple: embalatge excessiu, reciclatge plàstics i envasos…
5. Seguiment de les instal·lacions de gestió de residus
Seguir el funcionament i millora de les deixalleries, centres de tractament de residus, plantes de triatge d’envasos…
Reduir l’exportació dels nostres residus
6. Governança, avaluació i seguiment
Analitzar i optimitzar costos i la repercussió real de la despesa
Conscient de la importància d’assolir un grau de reciclatge més elevat i millorar la qualitat de la recollida selectiva, especialment en la fracció d’envasos lleugers, el Comú d’Escaldes-Engordany ha analitzat les experiències dels països veïns que més reciclen constatant que molts han assolit uns percentatges de fins a un 80% de recollida selectiva, lliure d’impropis, gràcies a un sistema de recollida de residus porta a porta.
Estudiades les problemàtiques de la parròquia d’Escaldes-Engordany en la gestió dels residus, s’ha arribat a la conclusió que el sistema de recollida porta a porta, depenent de la zona, pot contribuir a la millora de la gestió de residus i a reduir les incidències a la via pública. L’anàlisi infereix que el sistema de recollida porta a porta en algun cas és de difícil implantació i que s’ha de complementar amb altres sistemes amb contenidors o punts de recollida amb control d’accés.
En tot cas, per estudiar millor el funcionament d’aquest sistema, la resposta de la ciutadania i l’assoliment dels percentatges de recollida selectiva, s’ha apostat per implementar una prova pilot que permetrà valorar una futura implantació d’aquest sistema per zones o de manera generalitzada.
La prova pilot entrarà en funcionament a partir del 30 de gener a la carretera dels Vilars i a les seves urbanitzacions, incloent-hi el carrer Prat de Rogetó, el carrer de les Teulades, el carrer de l’Étang Salé i Hortalets del Ribot.
S’ha escollit aquesta zona perquè està constituïda exclusivament per habitatges unifamiliars i plurifamiliars (sense zona comercial). Cal remarcar que el sector comercial te problemàtiques específiques més complexes que s’han d’estudiar amb deteniment. Les fraccions objecte de la recollida porta a porta seran els envasos lleugers, el paper i cartró i el rebuig. El vidre i els olis vegetals es continuaran recollint als contenidors emplaçats a la via pública.
Els ciutadans que participaran en la prova pilot hauran de lliurar el rebuig i els envasos lleugers dins dels contenidors respectius que dipositaran al davant de la porta de casa. El paper i el cartró també serà dipositat a la porta sense contenidor i plegat de forma endreçada en capses o bosses de paper.
S’habilitarà un mòdul de residus per als ciutadans que en cas d’emergència no puguin lliurar els residus els dies de recollida concertada (motius varis com vacances, persones que generen bolquers en els seus residus i horaris de treball incompatibles amb els horaris de les recollides).
El mòdul de residus s’emplaçarà al carrer de les Teulades i els usuaris de la recollida porta a porta disposaran d’una clau magnètica que tindrà un límit de 20 obertures per a sis mesos per garantir l’ús adequat d’aquest recurs. El Comú podrà ampliar el nombre d’accessos quan l’usuari en justifiqui la necessitat.
Des de mitjans de gener, el Comú distribueix als veïns el material necessari per gestionar els residus. En concret es faciliten adhesius per als contenidors de rebuig/envasos, clau magnètica d’accés al mòdul d’emergència, bosses grogues per als envasos i grises per al rebuig, imants amb els horaris i modalitats de recollida, contenidors o cubells d’envasos segons el tipus d’edifici i, per als edificis plurifamiliars, un cartell informatiu sobre els diferents tipus i modalitats de recollida.
La prova pilot tindrà una durada de sis mesos. Durant aquest temps els serveis tècnics del Comú faran el seguiment del funcionament del nou sistema prop del ciutadà mitjançant enquestes de satisfacció i de la qualitat del residu recollit amb el mostreig de les bosses per definir el percentatge d’impropis.
Objectiusde la recollida porta a porta
Resoldre les problemàtiques específiques associades als residus de determinades zones, com els punts negres del Prat de Rogetó i les Teulades.
Eliminar els punts verds disposats a la via pública a fi de millorar la salubritat de la zona.
Assolir un grau de reciclatge més elevat i millorar la qualitat de la recollida selectiva, especialment en la fracció d’envasos, mitjançant la reducció d’impropis.
Reduir les emissions de CO2 optimitzant els desplaçaments dels vehicles de recollida de residus.
Facilitar al ciutadà la gestió dels seus residus ja que els lliurarà davant de la porta de casa.
Net Green és un servei de neteja ecològica de cotxes a domicili sense aigua que opera a Andorra des de començament del 2018. Adrián Óscar Brugnole va treballar durant uns quants anys com a assalariat abans de fer un cop de cap i posar en marxa una iniciativa que acaronava des que va arribar al Principat.
Com va sorgir la idea d’oferir un servei de neteja de cotxes sense ús d’aigua?
Al meu país d’origen, Argentina, tenia una empresa vinculada a la neteja i el manteniment del vehicle. Fèiem treballs de poliment de carrosseria, neteja de tapisseria, poliment de fars, canvi d’oli, venda d’accessoris i tot allò relacionat amb el manteniment del vehicle. En tenir tots els coneixements, vaig voler desenvolupar alguna cosa diferent i ecològica perquè sabem que hem d’evolucionar cap a la cura del medi ambient. Tot investigant, vaig descobrir el mètode de neteja ecològica i sense aigua. A Espanya fa temps que existeix aquesta metodologia i jo ja posseïa formació, ja que porto més de 20 anys en el tema de manteniment i cura del vehicle.
On va aprendre la tècnica?
La possibilitat va sorgir de voler reinventar-me i buscar una oportunitat de desenvolupar els meus coneixements. La tècnica la tenia i la vaig adaptar a fer-ho amb productes ecològics i així apostar per la sostenibilitat del planeta.
Quants litres d’aigua es gasten per vehicle amb una neteja normal?
Amb els productes que fem servir no gastem ni una gota d’aigua. Amb el sistema de neteja ecològica estalviem aproximadament 150 litres per vehicle.
Com es fa la neteja d’automòbils sense aigua?
Per a l’interior, primer es fa un aspirat complet de tot el vehicle i fem la neteja i renovació d’acord amb les parts i materials de cada vehicle (panells de portes, taulers de control, pantalles tàctils, diferents tipus de tapisseries, etc.). Per a l’exterior, primer fem un prerentat, que serveix per treure la brutícia més grossa, i la descontaminació de la carrosseria. A continuació apliquem una cera tecnològica que neteja, abrillanta i protegeix la pintura, alhora que genera una capa envernissada que la protegeix dels agents atmosfèrics (pols, excrements d’ocells, raigs solars), repel·leix la brutícia i gotes de pluja, cosa que perllonga el resultat final. Els diferents productes que s’apliquen segons la part del vehicle són ecològics i utilitzem baietes especials de microfibres.
Quins tipus de residus i en quina quantitat es generen?
La nostra activitat és completament innòcua, sense produir cap vessament residual.
Els detergents que fa servir són ecològics?
La gamma dels productes ha estat desenvolupada i formulada amb el criteri de biodegradabilitat, establert pel Reglament (CE) 648/2004 del Parlament Europeu i del Consell sobre detergents. Hem de ser conscients de l’escassetat dels nostres recursos naturals tant per al nostre medi ambient com per als nostres clients. L’aigua és un recurs natural necessari però limitat.
El cost del servei és semblant al d’una neteja tradicional o és més elevat?
El cost és similar a la neteja tradicional amb aigua a mà. És evident que el rentat en una benzinera té un cost molt diferent, però també té un alt impacte sobre el medi ambient.
Ha percebut si la motivació del client per contractar els seus serveis és deguda a un interès pel medi ambient?
La majoria de clients ho troben beneficiós pel sistema que oferim i pel fet de no utilitzar aigua.
Té clients particulars, empreses, concessionaris de cotxes…
Sí, tenim tots aquests tipus de clients. Alguns són fixos: els fem un manteniment setmanal.
Quins vehicles pot netejar?
Tot tipus de vehicle: cotxes amb motor de combustió, elèctrics, motos, bicicletes, furgonetes…
Es desplaça gratuïtament al domicili del client (excepte Pas de la Casa) per manca d’espai propi o és per sostenibilitat i eficiència, per no fer desplaçar els vehicles i contaminar menys? El sistema està pensat per generar menys contaminació, menys desplaçaments i més comoditat per al client.
L’any passat vam publicar per aquestes dates un calendari dels dies internacionals i dels esdeveniments relacionats amb la sostenibilitat previstos per als dotze mesos que començaven. Els dies internacionals són els mateixos cada any i us remetem a aquell article per conèixer els que se celebraran aquest. El que volem fer ara i aquí és destacar les dates significatives d’enguany pel que fa a aquest tema.
GENERAL
L’any que comença ha estat proclamat per l’Assemblea General de les Nacions Unides com a Any Internacional del Mill. Aquest cereal pot créixer a terres àrides amb una quantitat mínima d’insums i és resilient als canvis climàtics. Així, doncs, constitueix una solució ideal perquè els països augmentin la seva autosuficiència i disminueixin la dependència de la importació de cereals.
Amb data d’1 de desembre de 2022 han entrat en vigor les noves tarifes elèctriques, que suposen un augment del 4% per a les llars amb una potència contractada de 3,3 kW, d’entre el 8 i el 9% per a llars amb una potència d’entre 5,5 i 8,8 kW i del 17% per a les empreses. Una raó més per mirar d’aprofundir en l’estalvi energètic.
Enguany comença el desplegament de la Llei 25/2022, de 30 de juny, d’economia circular (LEC). La Llei d’Economia Circular estableix cinc grans objectius amb horitzó al 2035:
Increment fins al 65% del reciclatge
Reducció del 15% de la generació de residus urbans
Consum d’aigua per sota dels 150 litres per persona i dia
Reducció del 50% del malbaratament alimentari
Increment fins al 25% de les empreses que treballin en esquemes d’economia circular
GENER
5–8 International Consumer Electronics Show (CES)
Las Vegas
És una de les fires de tecnologia més grans del món. En aquesta edició s’hi presenten novetats en temes relacionats amb la intel·ligència artificial, la realitat augmentada o les criptomonedes, entre d’altres, però també hi tenen un lloc destacat les innovacions vinculades a la sostenibilitat. Un estudi recent d’Accenture assenyala que la transició a productes, serveis i experiències sostenibles pot desbloquejar ingressos de fins a 2.800 milions d’euros en sectors com la mobilitat, la moda, l’energia domèstica, l’alimentació, el transport aeri i marítim, la construcció i la comunicació fins al 2030.
El mercat de roba i complements de segona mà de la Massana creix any rere any i ja és una cita consolidada. Té dues edicions l’any: la de primavera i la de tardor, que s’escau a mitjan novembre.
ANDORRA LA MASSANA 11/06/2022
INAUGURACIÓ FESTISPORT.
FOTO: EDUARD COMELLAS.
COMÚ DE LA MASSANA
13 – Festisport
El dissabte 13 de maig tindrà lloc a la Massana la segona edició del Festisport, un festival que vol ser un aparador per al públic familiar de l’oferta esportiva del país. Entre les múltiples activitats esportives gratuïtes que s’hi programen s’inclou el VideSport, la fira de material esportiu de segona mà, una oportunitat per allargar la vida útil de roba i accessoris.
JUNY
4–7 Cimera Mundial de Transport Públic
Aquest congrés de caràcter biennal se celebrarà enguany a Barcelona i comptarà amb 2.500 participants, 400 empreses i 300 ponents que debatran sobre finançament, sostenibilitat, nous hàbits, oportunitats de negoci.
Principi de mes – Setmana del Medi Ambient
Amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient, que es commemora el 5 de juny, el Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, juntament amb Andorra Sostenible, organitza un seguit d’activitats divulgatives, mentre que els set comuns organitzen la Festa del Medi Ambient, una jornada amb actes per a tota la família al Prat del Roure d’Escaldes-Engordany.
Principi de mes – Mercat de Segona Mà de Canillo
Durant tot un dissabte, el passeig del telecabina s’omple de parades —l’any passat van ser una quarantena— de venda de tota mena de productes de segona mà.
Juny-setembre – Jornades de neteja als dominis esquiables
Les empreses que gestionen les estacions d’esquí acostumen a organitzar a la primavera jornades de neteja en què col·laboren els treballadors de l’estació i els clubsa d’esquí. Solen fer-ho en grups de deu, acompanyats de vehicles i amb un camió per acumular tot el que van recollint.
JULIOL
Mercat d’Encamp
Ja fa anys que està en marxa el mercat de dissabte a la plaça Sant Miquel, amb paradetes variades de fruita i verdura, amb pastisseria, roba d’esport, productes d’Andorra, llanes, flors, artesans especialistes en joies i articles diversos de segona mà. S’acompanya amb directes de música, tallers de jardineria i ds’elaboració productes de neteja ecològics.
SETEMBRE
Mitjan mes – Setmana Europea de la Mobilitat Sostenible i Segura
Aquesta iniciativa sorgida el 1999 se celebra cada any entre el Dia Internacional per a la Protecció de la Capa d’Ozó (16 de setembre) i el Dia Europeu sense Cotxes (22 de setembre). El seu objectiu és promocionar activitats entorn de la mobilitat sostenible i fomentar bones pràctiques i mesures d’acció relacionades amb tots els temes com la qualitat de l’aire, la protecció de la capa d’ozó, el foment dels mitjans de transport nets i la mobilitat responsable.
Els dos darrers anys, amb motiu del World Cleanup Day, diferents organismes i entitats andorranes han col·laborat per organitzar batudes per netejar boscos. En cada ocasió es retiren de mitjana 500 kg de brossa del medi natural, que se separa i es du a la deixalleria. Presumiblement, enguany es repetirà aquesta acció.
NOVEMBRE
Mitjan mes – Concurs d’Iniciatives Ambientals
El Govern d’Andorra, a través d’Andorra Sostenible, i els comuns col·laboren en l’organització del Concurs d’iniciatives Ambientals, que premia les millors propostes ambientals que fomenten el consum sostenible de productes i recursos, l’educació ambiental, el treball en xarxa, la reducció d’impactes negatius sobre el medi, la conservació i divulgació de valors naturals, la mobilitat sostenible, l’estalvi en el consum d’energia i recursos i la gestió dels residus i orientades cap al concepte de residu zero.
El Govern, Andorra Sostenible i els set comuns participen en l’organització d’activitats al país amb motiu de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus. L’objectiu d’aquesta iniciativa és organitzar accions de sensibilització sobre la prevenció de residus. L’edició d’enguany serà la quinzena.
30 novembre – 12 desembre Conferència de l’ONU sobre el canvi climàtic (COP 28)
La 28a sessió de la Conferència de les Parts de la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic es reunirà als Emirats Àrabs Units. L’anterior, celebrada a Xarm el-Xeikh, va acordar proporcionar finançament per pèrdues i danys als països vulnerables durament afectats pels desastres climàtics i va reforçar el compromís de limitar l’augment de la temperatura mundial a 1,5 graus centígrads per sobre dels nivells preindustrials.
Acabem l’any fent que les famílies amb pocs recursos puguin regalar joguines als petits de la casa i que, de retruc, joguines per estrenar o en bon estat puguin trobar algú que les utilitzi i que no acabin d’aquesta manera a l’abocador. És una tradició molt arrelada al país per aquestes dates: el 2023 serà la 31a vegada que es faci la campanya.
Si coneixes o organitzes actes relacionats amb aquests temes que no apareixen en aquest calendari, informa’ns-en i els inclourem.
