El primer Pla Nacional de Residus (PNR) es va aprovar el 2001 i va ser vigent fins al 2020, amb revisions cada 5 anys. El PNR és un instrument estratègic per planificar i coordinar les polítiques de gestió de residus. Té la vocació d’establir principis bàsics per a la gestió dels residus al país, sempre en adequació amb la modernització de la societat, l’evolució de la població i d’acord amb les normatives vigents al país i a la Unió Europea.
Una comissió de coordinació i desenvolupament —constituïda pel Govern, els comuns, associacions, empresaris i representants de la societat civil— en fa el seguiment i treballa per definir les accions per assolir els objectius marcats.
Ja s’ha donat el tret de sortida al nou PNR, que serà vigent fins al 2035 i que s’integra dins de l’Estratègia d’Economia Circular i s’alinea amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
Per a la seva elaboració s’ha avaluat en primer lloc el compliment actual dels objectius marcats pel pla anterior, els objectius d’àmbit europeu en matèria de reciclatge i el model actual de gestió. A continuació s’han definit els objectius per a cada quinquenni (2025, 2030, 2035), els programes d’acció i el pla de comunicació per als cinc primers anys (2023-2027) i un estudi de fluxos de residus per sectors.
Els objectius principals que proposa el pla són:
- Prenent com a base els residus urbans generats el 2019, rebaixar la generació d’aquests residus un 15% el 2030 i un 20% el 2035
- Passar del 36% de preparació per a la reutilització (PxR) i reciclatge del 2019 al 55% el 2025, al 60% el 2030 i al 65% el 2035)
- Passar del 19% de reciclatge d’envasos lleugers del 2019 al 65% el 2025 i al 70% el 2030
- Posar en marxa el 2025 la recollida selectiva del tèxtil i dels residus domèstics perillosos a totes les parròquies
- i la responsabilitat ampliada dels productors d’envasos lleugers
- Reduir el malbaratament alimentari en un 50% el 2030
- Disminuir el consum d’aigua a 150 l per persona (actualment és de 208 l per persona)
- Aconseguir que el 2035 el 25% de les empreses estiguin basades en l’economia circular
Què entenem per residus urbans? Són les fraccions de rebuig d’origen domèstic, així com la recollida selectiva: paper i cartró, vidre, envasos, tèxtil, olis vegetals, medicaments, piles, residus voluminosos, aparells elèctrics, metalls…
De les 50.849 tones de residus urbans que generem anualment, el 91% es poden recollir de manera selectiva i només un 9% corresponen a la fracció rebuig.
Indiquem a continuació els objectius de recollida selectiva per als diferents tipus de producte:
| Material | Actualment | 2025 | 2030 | 2035 |
| Vidre | 70% | 75% | ||
| Paper i cartró | 62% | 85% | ||
| Envasos lleugers | 19% | 65% | 70% | |
| Matèria orgànica | 36% | 50% | 68% | |
| Tèxtil | 31% | |||
| Total de residus urbans | 55% | 60% | 65% |
Dues notes sobre la taula. Actualment només es recull la matèria orgànica generada per alguns grans productors. El tèxtil és un dels apartats en què anem més endarrerits. A Andorra generem 33 kg de residus d’aquest tipius per persona i any, mentre que a Espanya són 21 (a Catalunya 20) i a França 9. Generem tants residus tèxtils a Andorra com als Estats Units!
Plantejat d’una altra manera, cadascú de nosaltres generem (de mitjana) 1,4 kg de residus al dia, mentre que si assolim els objectiu plantejats en generarem 1,12 kg. És a dir que reduirem el pes de les nostres escombraries pràcticament 300 g per persona i dia. Pot semblar poc, però és una reducció del 20%. En tot cas, la conclusió òbvia és que tenim un marge d’acció i de millora important. Podem veure el cubell de les escombraries mig ple o mig buit…
Si tantes xifres i percentatges no us han atordit i voleu saber més sobre el PNR 2023-2035, seguiu llegint (la resta esteu excusats :P).
Com s’estructura el Pla Nacional de Residus? Es divideix en 6 programes i 32 accions, de les quals us n’indiquem les principals:
1. Prevenció
- Reduir els productes d’un sol ús
- Fomentar el consum d’aigua de l’aixeta i reduir així la producció de botelles de plàstic, i garantir la disponibilitat d’aigua no envasada als edificis públics i a les escoles
- Disminuir el malbaratament alimentari, promocionant la recollida de matèria orgànica a tots els públics (grans productors i ciutadania) (a partir del 2024)
- Racionalitzar l’ús del paper i anar cada dia més cap a la digitalització dels processos administratius
- Conscienciar els grans productors sobre la quantitat de residus que generen i com els poden minimitzar
Ho hem dit moltes vegades: el millor residu és el que no es genera! I si es genera és important reciclar-lo.
2. Preparació per a la reutilització
- Crear una xarxa d’espais per a la reutilització i un web d’intercanvi
- Fomentar les deixalleries com a espais per a la reutilització
- Fomentar la reutilització del material escolar i esportiu
- Fer tallers formatius de recuperació i reparació
Recordem: reparar i reutilitzar abans de comprar de nou.
3. Reciclatge
- Millorar la recollida selectiva actual: tèxtil, deixalleries mòbils, andròmines i residus perillosos
- Implementar nous models de recollida selectiva: porta a porta, matèria orgànica (grans productors primer)…
- Oferir circuïts alternatius per als productors singulars
Per a qualsevol dubte: web i app de ReciclemBé
4. Responsabilitat ampliada productor
- Responsabilitzar els fabricants de productes que acabaran sent residus del seu tractament final. Per exemple: embalatge excessiu, reciclatge plàstics i envasos…
5. Seguiment de les instal·lacions de gestió de residus
- Seguir el funcionament i millora de les deixalleries, centres de tractament de residus, plantes de triatge d’envasos…
- Reduir l’exportació dels nostres residus
6. Governança, avaluació i seguiment
- Analitzar i optimitzar costos i la repercussió real de la despesa
Principi: qui contamina paga.