Glossari eco

No tenim clar que el món estigui avançant amb pas ferm cap a la reducció dels residus i cap a la sostenibilitat, però que el tema ens interessa, caram si ho fa! En parlem molt i no parem d’inventar-nos acrònims i neologismes, alguns potser de capriciosos i d’altres de necessaris per identificar conceptes i fenòmens nous.

Per mirar de treure’n l’aigua clara, hem confegir aquest breu glossari de termes relacionats amb el reciclatge i l’ecologia. Si us interessa i ens proposeu nous mots, pot ser un work in progress i el podem anar ampliant. Som-hi?

3R o tres erres Mètode mnemotècnic per recordar les recomanacions principals pel que fa a tractament de residus: reduir (l’ús o consum de productes), reutilitzar (tot allò que es pugui) i reciclar (allò que ja no pugui ser reutilitzat).

biodegradable Que és susceptible de biodegradació, és a dir que per un procés natural d’exposició als elements es pot transformar en una substància inorgànica, no tòxica.

biodiversitat Conjunt de les espècies diferents que hi ha en un determinat ecosistema o a la Terra en general. A més biodiversitat, més capacitat de subsistència té l’ecosistema.

biomassa Quantitat total de matèria orgànica existent en una comunitat o en un ecosistema.

canvi climàtic Vegeu emergència climàtica.

desacceleració voluntària Canvi d’estil de vida en què es renuncia a la pressió d’una carrera professional accelerada a favor d’una vida més gratificant i de més temps lliure.

desenvolupament sostenible Desenvolupament econòmic i social que satisfà les necessitats del present sense comprometre les necessitats de les generacions futures.

downshifting Vegeu desacceleració voluntària.

ecoansietat Angoixa que genera en algunes persones la preocupació per la contaminació, el canvi climàtic i l’esgotament dels recursos del planeta.

ecoblanqueig També blanqueig verd. Promoure la percepció que una empresa, un organisme o un govern i els seus productes, serveis, polítiques o objectius són respectuosos amb el medi ambient, quan en realitat no ho són.

ecologia Ciència que estudia les distribucions, l’abundància i les relacions dels organismes vius i les seves interaccions amb el medi on viuen.

economia circular Model econòmic basat en la reutilització, la reparació, la remanufactura i el reciclatge dels materials i els productes que es proposa com a alternativa al tradicional model lineal basat en la producció, l’ús i la disposició dels residus.

ecosistema Sistema d’organització dels organismes de diverses espècies que interaccionen en el si d’un espai definit.

efecte hivernacle Procés pel qual l’atmosfera d’un planeta s’escalfa, permetent l’entrada de radiació solar i frenant-ne la sortida. El nom es deu al fet que es tracta d’un fenomen anàleg al que es produeix en els hivernacles.

eliminació Darrera opció per donar un final segur a un residu si no es recicla o revaloritza energèticament. L’eliminació més habitual és el confinament del residu en un abocador controlat.

emergència climàtica El canvi climàtic és la variació de les característiques climàtiques en un lloc determinat al llarg del temps. Quan es produeix com a conseqüència de l’activitat humana, que incrementa la concentració de determinats gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera, i és tan intens i durador que amenaça d’afectar de manera irreversible els ecosistemes (dels quals els humans formem part), parlem d’emergència climàtica.

ESG environmental, social and governance, és s dir, governança ambiental, social i corporativa. És un concepte ideat per avaluar fins a quin punt una empresa es planteja objectius socials que van més enllà de l’afany de maximitzar els seus beneficis.

greenwashing Vegeu ecoblanqueig.

OMG A banda d’acrònim de l’expressió de sorpresa oh my god! també és el d’organisme modificat genèticament. És un organisme viu (bacterià, vegetal o animal) al qual s’ha canviat el patrimoni gènic mitjançant tècniques d’enginyeria genètica amb l’objectiu de donar-li propietats noves.

reciclatge Valorització que consisteix a transformar els residus en matèries secundàries que es reintrodueixen en el procés productiu.

recurs renovable Recurs natural que es pot restaurar per processos naturals a una velocitat superior a la del seu consum o utilització. El vent, l’escalfor del subsòl o la llum del sol són recursos renovables; el carbó, el petroli o l’energia nuclear, no, tot i que el fet que la definició del terme el posi en relació a la velocitat de consum fa que a vegades digui difícil discernir amb exactitud si un recurs és o no renovable.

reduflació Acció d’un fabricant de reduir la mida o el pes d’un producte comercial a la venda sense abaratir-ne el preu, amb l’objectiu de compensar l’increment dels costos de producció.

residu Material generat a partir d’una activitat productiva o de consum de manera no desitjada i del qual el posseïdor té la intenció o l’obligació de desprendre’s.

residu invisible Els residus generats durant el procés de fabricació dels productes que consumim. En contraposició, el residu visible és el producte pròpiament dit, quan ha acabat la seva vida útil o ens en volem desprendre.

residu sòlid urbà Ho són els residus generats en domicilis particulars, comerços, oficines i serveis i d’altres d’assimilables, cosa que exclou els considerats perillosos, els específics i els voluminosos.

RSU Vegeu residu sòlid urbà.

sostenibilitat Conjunt de polítiques destinades a fer compatible el creixement econòmic i la preservació de la biodiversitat i evitar, en darrer terme, la degradació de la biosfera provocada per l’acció humana.

stooping Fenòmen social consitent a compartir informació sobre mobles abandonats al carrer perquè qui vulgui els pugui recollir abans que se’ls endugui el camió de les escombraries.

transgènic Organisme modificat genèticament mitjançant la introducció d’àcid desoxiribonucleic extern en l’ou.

trashure Fusió de trash i treasure. Fa referència a objectes que són brossa per a qui els ha abandonat però un tresor per a qui els recull.

tres erres Vegeu 3R

valorització energètica Nom amb el qual es coneix tècnicament la incineració de residus. En aquest procés es minimitza el volum dels residus mitjançant la combustió i s’aprofita l’energia generada per produir vapor i electricitat.

Makeover & upcycling: fes feliços els teus mobles vells

En aquest blog hem esmentat molts neologismes, com l’upcyling de roba o l’stooping. Hem de veure si els trobem noms en la nostra llengua, però mentrestant us en presentem dos de nous, el makeover i l’upcycling, tendències en boga en el món de la restauració de mobles.

Els aficionats al tema ja els coneixen, però a Andorra hem tingut recentment una ocasió per descobrir-ho. A final d’any, el comú de la Massana va organitzar a  una xerrada sobre aquesta qüestió per als joves del Punt 400 a càrrec de Mireia Garcia, llicenciada en història de l’art i diplomada en conservació i restauració de béns culturals i directora de l’empresa Retoc Restauració.

La xerrada va consistir a explicar, en primer lloc, on es poden aconseguir els mobles/objectes sense haver-los de comprar nous, i, en segon, en com es poden recuperar. Segons l’estat i valor del moble o objecte podem:

1. Restaurar-lo per recuperar el seu aspecte original

Aquesta seria la restauració tradicional. Si tenim una peça històrica, de gran valor, el més lògic és intentar fer-lo tornar al seu estat original. I si no és que som realment experts en la matèria el millor és que ho deixem en mans d’una empresa especialitzada. No cal que sigui una butaca estil Imperi o una taula Lluís XIV, amb sofisticades ornamentacions i incrustacions, pot ser un vell bagul o un simple saler de pastor amb belles musicatures.

2. Makeover: canviar-ne l’estètica

Posem que hem heretat un moble escriptori que trobem una mica carrincló. Abans de llençar-lo i substituir-lo per un de nom impronunciable que haurem comprat en un centre comercial i que haurem acoblat nosaltres mateixos amb ajuda de cargols Allen, podem afegir-li una peanya per posar-hi l’ordinador, fer-hi uns forats per passar els cables, enganxar-hi una tira de LEDs o simplement pintar-lo amb colors que siguin més del nostre gust.

3. Upcycling: transformar-ne la funció

Encara hi ha una altra opció, que és donar a la peça una nova funció. Per exemple, la pota d’una taula pot esdevenir un peu de làmpada, uns esquís es poden transformar en un banc, podem crear un espectacular sofà amb palets i qualsevol recipient foradat convertir-se en test. El límit el posa la teva imaginació.

Potser et preguntes com contribueixen aquestes pràctiques a la sostenibilitat. Doncs sàpigues que conservant el moble en comptes de tirar-lo elimines dos residus: el mateix moble, que hauria anat a la deixalleria (o a l’abocador!) i que s’hauria hagut de desmuntar per recuperar-ne els materials reciclables (en ocasions el 100% però en d’altres molt menys), i el residu invisible, que és el que es genera durant la fabricació d’un producte i que en aquest cas és el del moble que hem deixat de comprar.

Però què passa si el moble està més enllà de qualsevol possibilitat de recuperació? Com ens desfem de l’andròmina? Doncs cal trucar al servei de recollida de voluminosos del nostre comú, que la portarà a la deixalleria, o bé portar-la-hi nosaltres mateixos. A l’app Reciclem Bé, disponible per a iOS i Android, en trobareu més informació.

Recicla el teu material d’esquí i d’esports d’hivern

© Art Ski Tech

Les cotes altes del país ja s’han tenyit de blanc i els més fanàtics de l’esquí i l’snowboard ja han anat a tastar la neu verge amb les teves taules split i les seves pells de foca (nota per als profans: les pells de foca no són pells de foca, es fan amb materials sintètics). I els dominis esquiables ja han començat a obrir pistes i acabaran de fer-ho per la Puríssima. Comença la temporada dels esports d’hivern i molts aficionats miren de completar el material que els falta i córrer a aprofitar aquest regal de la natura.

A Reciclem Bé ja ens estem posant les botes, però, lògicament, també ens mirem el tema des del punt de vista de la sostenibilitat.

Al món hi ha, grosso modo, 400 milions d’esquiadors. D’aquests, 2,5 milions passen cada any per Andorra, que se sumen als 15.000 esquiadors residents. Al món, es tiren cada any a les escombraries 500.000 esquís. Només als Alps francesos és llencen aproximadament 1.500 tones de material relacionat amb els esports de neu: esquís, taules, cascos, trineus, bastons…

Aquest material, quan queda obsolet, s’ha de dur a la deixalleria. Els metalls es poden reciclar i la resta d’elements es poden utilitzar com a combustible per a la fabricació de ciment. Però també hi ha iniciatives que proposen solucions originals de reutilització i reciclatge. Art Ski Tech és una empresa que en fa mobiliari i estructures arquitectòniques: bancs, cadires, penja-robes, suports publicitaris…

Associacions com la National Ski Areas Association i el Natural Resources Defence Council, a Amèrica del Nord, fan habitatges amb els materials procedents del reciclatge d’esquís i taules de surf de neu.

© Art Ski Tech

També les marques aposten per la sostenibilitat. Tecnica, líder internacional en la fabricació de botes d’esquí, ha llançat aquesta tardor el programa Recycle your Boots. Consisteix a que qualsevol esquiador que vol comprar-se botes noves pot portar-los les velles, siguin de la marca que siguin, i en recuperaran el plàstic. Objectiu marcat per al primer any: recollir 7.000 parells de botes.  

I tu què pots fer?

  • Si ets un esquiador entusiasta però intermitent i fas poques sortides a l’any et sortirà més a compte llogar que comprar… i al planeta també!
  • En lloc de llençar unes botes que ens fan mal, es poden dur a termoformar a botigues especialitzades. I als esquís ratllats se’ls poden reparar normalment les soles i els cantells i lliscaran com si fossin nous.
  • El material vell, que no et vagi bé o que no fas servir, però que continua fent la seva funció, es pot regalar, especialment a algú que comença.
  • També el pots vendre, per exemple mitjançant apps tipus Wallapop, a botigues de segona mà (a Andorra tenim Com Nou) o en mercats com el Videsport, que se celebra cada mes de novembre a la Massana.
  • Si et va el bricolatge, pots fer-ne mobles. Amb esquís, per exemple, pots fer una cadira de llistons o, si en tens molts, la tanca d’un jardí. I les taules d’snow, quan moren, aspiren a convertir-se en bancs.

Canvi d’armari

reciclar_roba_andorra

Amb el canvi d’estació arriba el moment de renovar l’armari, descartar roba o donar-li una nova vida.

A l’hora de comprar peces noves, el mercat intenta inculcar la fórmula d’un sol ús, descartant peces que en molts casos tenen amb prou feines dos o tres usos.

MEDI AMBIENT I RECICLATGE DE ROBA, COM ES RELACIONEN?

La majoria de la roba que utilitzem diàriament, sense importar l’ocasió, estan elaborades a base de quatre materials: llana, seda, cotó o fibres sintètiques. L’últim material és un derivat del petroli, mentre que les primeres són d’origen natural.

Però, sense importar l’origen dels materials, la indústria tèxtil es troba entre les més contaminants del món. El procés de disseny i fabricació de peces implica activitats que poden perjudicar el medi ambient, com ara l’extracció de la matèria primera, la producció de tints i la tenyida, la gran quantitat d’aigua que es consumeix durant el procés del tenyit, el blanqueig, els residus tèxtils, la logística, els punts de venda i, finalment, l’eliminació de les peces.

És per això que reutilitzar les peces és clau per reduir l’impacte d’aquesta activitat, apostant per un model de consum responsable.

QUÈ PODEM FER A CASA?

>> Amb una mica de temps i imaginació, podem crear nous accessoris. Aquí podeu trobar un munt d’idees!

>> També es poden convertir en joguines per als més petits de casa i en molts casos poden participar en l’elaboració. Fes clic aquí per descobrir una guia gratuïta plena d’idees motivadores.

>> Si encara estan en bon estat, pots posar-les a la venda en diferents plataformes de comerç electrònic disponibles a Andorra.

>> I si decideixes portar les peces que ja no fas servir als contenidors del TÈXTIL, descàrrega l’APP Reciclem Bé i a l’apartat de Punts Verds, troba la ubicació exacta de la Deixalleria Comunal de la teva parròquia.

Reciclem_Be_App_Andorra
Reciclem_Be_App_Andorra