Reciclem Bé

Cuina d’aprofitament… molt profitosa

En un post recent proposàvem un seguit d’accions a fer per evitar el malbaratament alimentari. Una d’elles era aprofitar sobres i restes de menjar per preparar altres plats, i ara volem aprofundir en el tema.

La cuina d’aprofitament ha estat practicada per tots els pobles i ha donat lloc a grans troballes, a receptes preuades, per no dir directament reverenciades. Les receptes basades en coses que d’altra manera llençaríem són un exponent extraordinari de creativitat anònima, col·lectiva, una aportació capital a la cultura i una font incessant de plaer gustatiu.

Un exemple d’això, que a més s’escau d’allò més per a aquestes dates, són els canelons. És un plat de pasta que forma part del corpus del patrimoni culinari català, tot i que és originari d’Itàlia (i, remuntant-nos més enrere, hi ha qui diu que xinès, com tota la pasta). El gastrònom Néstor Luján va escriure una Pequeña historia de los canelones, on explica que es va popularitzar a Catalunya durant el segle XIX arran de servir-se en restaurants regentats per italians, que llavors abundaven i tenien una gran reputació. D’aquests establiments, el caneló va passar, amb el temps, a formar part del receptari domèstic.

Es preparava en ocasions especials però va esdevenir, en particular, el plat emblema de Sant Esteve. I això per dos motius: un, que permetia aprofitar les restes del rostit que era costum menjar per dinar per Nadal, i dos, que era un plat d’elaboració lenta, ideal per fer en un festiu com el 26 de desembre.

Us n’expliquem una de les moltes receptes.

  1. Com hem dit, per al farcit s’aprofita el capó o tall que hagi sobrat del dia abans. Ara bé, quan es prepara amb carn comprada s’hi acostuma a posar porc, pollastre i vedella. Es posa en una cassola amb oli o llard i s’hi afegeix tomàquet, ceba, carrota, all, porro i api. Es condimenta amb una fulla de llorer, canyella, sal i pebre. Opcionalment s’hi pot posar romaní, farigola i tòfona. Per amorosir la carn era costum posar-hi fetge de pollastre o cervellet de xai i avui hi ha qui ho fa amb foie micuit.
  2. Ha de coure al forn a 190º durant 45 minuts. Passat aquest temps s’hi afegeix un bon raig de vi ranci o conyac i es deixa durant una hora a 150º. Ho retirem, desossem i traiem la pell del pollastre i la canyella, hi afegim molla de pa sucada en llet i ho triturem. Queda millor si es fa amb una trituradora manual: que quedi esmicolat però no fet puré.
  3. Mentre la carn és al forn podem anar preparant la beixamel. Posem en una paella grossa parts iguals de mantega i farina i quan sigui fos ho cobrim amb una bona quantitat de llet, un polsim de nou moscada, sal i pebre blanc. Quan hagi bullit dos minuts ho retirem del foc i anirà agafant una consistència pastosa.
  4. És el torn de coure la pasta. La posem 10 minuts en aigua bullint, amb sal, tenint cura que les plaques no s’enganxin entre elles. Les traiem i les assequem sobre un drap net que haurem posat sobre el taulell.
  5. Posem una cullerada de carn picada a cada caneló i l’enrotllem. Posem una capa de beixamel en una safata que pugui anar al forn (per exemple tipus Pyrex), els canelons, tots en la mateixa direcció per facilitar trobar-los quan els servim, ho cobrim amb la beixamel restant, ratllem formatge per sobre (emmental, parmesà, gruyère o formatge de cabra semisec) i ho posem a gratinar a 220º durant 10 minuts. I ja ho tindrem.

Gaudiu de les festes amb alegria i evitant malbaratar aliments. Que aprofiti (i mai millor dit)!

Per Nadal, més reciclatge que mai

Per Nadal ens posem les millors gales, fem regals (als fills, als pares, a la parella, als companys de feina), cuinem per a tota la família… Durant el cicle d’aquestes festes hi ha molts dies assenyalats, cadascun amb la seva tradició. Això suposa un seguit de moments en què podem fer accions per reduir el nostre impacte en el medi. Analitzem-los un per un:

Arbre de Nadal

Els arbres sintètics tenen una gran petjada ecològica (és a dir que en el seu procés de fabricació i transport s’emet molt CO2 a l’atmosfera), mentre que els naturals absorbeixen diòxid de carboni i alliberen oxigen. Si tens jardí, en comptes de tallar un arbre i posar-lo a la sala d’estar per decorar-lo, pots guarnir un dels que tinguis fora. I si l’entres, planta’l amb les arrels en un test suficientment gran i allunyat de fonts de calor perquè puguis replantar-lo passat festes. I si no tens aquesta opció, contacta els serveis comunals perquè en facin llenya, estelles o compost.

Decoració

Pots crear un ambient realment càlid amb espelmes, sempre que tinguis una mica de cura. Si fas servir enllumenat elèctric utilitza LEDs, que tenen un consum un 90% inferior a les bombetes tradicionals, i desconnecta’l quan ningú n’estigui gaudint.

Les garlandes i altres elements decoratius es poden guardar al cap de casa o al traster i utilitzar any rere any, buscant combinacions noves o incorporant algun element nou de tant en tant si vols que cada Nadal tingui un estil diferent. També pots aprofitar per fer manualitats tot recuperant retalls i materials que d’una altra manera llençaries.

Regals

Regalar és com comunicar: hi ha un emissor, un receptor i un missatge. Els tres elements són importants. No hi ha regal més personal, més autèntic, que aquell que fem pensant expressament en la persona que el rebrà. Per això un regal fet a mà té tot el sentit.

Pensa també a regalar allò que la persona realment necessita, allò que sabem que farà servir. Si compres el regal, fes-ho en botigues locals o de productors de proximitat. O fes regals solidaris, creats per col·lectius de risc: així estaràs fent dos regals pel preu d’un. I no et deixis portar per anuncis cridaners i busca regals duradors, tant en el concepte com en les matèries primeres amb què estan confeccionats.

Per a l’embalatge evita el plàstic i si pots reutilitza materials. Una possibilitat és fer servir la tècnica japonesa del furoshiki, que consisteix a embolicar regals amb teixits vells.

I quan et facin regals a tu, mira de no estripar el paper per poder-lo reaprofitar i plega el cartró del packaging i separa plàstic, vidre, etc. per dur cada cosa al contenidor que li correspon.

Actes socials

En la mesura del possible, evita comprar cotilló de plàstic. Aviat serà il·legal, però pots avançar-t’hi i fer un gest positiu per al medi ambient.

D’acord amb la FAO, un terç dels aliments produïts anualment per a consum humà s’acaba llençant. Per evitar-ho, planifica bé els àpats i prepara les quantitats justes per a cada convit.

Si tot i així ha sobrat menjar, aprofita’l l’endemà. Els canelons de Sant Esteve, per exemple, són una menja exquisida que es va idear precisament per recuperar la carn sobrant del dinar de Nadal.

I és que el Nadal és una època d’abundància i això ens ofereix moltes ocasions per ser més sostenibles. Gaudim de les festes amb la satisfacció afegida que estem contribuint a la preservació de l’entorn!

Per si no ens llegim abans, aprofitem per desitjar-vos un bon Nadal i un futur sostenible!

Cent i una destinacions sostenibles

Alberta, Canadà

Destinacions sostenibles? Sembla un cas de manual de blanqueig verd o greenwashing, és a dir, d’estratègia de màrqueting per atribuir valors positius al de sempre per fer-ho més atractiu per a la mentalitat actual. Les destinacions més sostenibles són les més properes, no hi ha dubte. Són aquelles que per arribar-hi emets menys CO2 a l’atmosfera. Així que si ho pots arribar en transport públic, millor. I si ho pots fer a peu o en bicicleta, millor que millor.

És més, el filòsof i assagista Rafael Argullol defensava que quan tot es mou, l’aventura més gran és quedar-se quiet. Per exemple, si et quedes a Andorra quan la majoria d’andorrans se’n van i arriben la majoria de forasters, és com si canviessis de país: veus altres costums, sents parlar altres llengües…

El francès Xavier de Maistre (1763­–1852) va escriure Viatge al voltant de la meva habitació arran d’un arrest domiciliari de 42 dies. Sostenia, en l’obra, que els seus records, divagacions i esperances li permetien evadir-se per molt que estigués confinat en una petita cambra. Tota la literatura, de fet, és un viatge encapsulat en uns quants centenars de pàgines…

Però posem que voleu viatjar viatjar, que teniu ganes de veure món amb els vostres propis ulls i de trepitjar-lo amb els vostres propis peus. I que no us val quedar-vos entre els rius Runer i Arieja. Busquem destinacions el més sostenibles possible, doncs?

Trebinje (Bòsnia i Hercegovina)

Ens hi pot ajudar la fundació Green Destinations, una organització sense ànim de lucre que té com a missió el foment de les destinacions sostenibles. Certifica seguint uns criteris definits destinacions i països que donen suport al turisme responsable basat en principis reconeguts a nivell mundial, entre els quals els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

El passat 26 d’octubre aquesta organització va presentar la llista de les 100 destinacions més sostenibles del 2021, que podeu trobar a sota. Destaquem que el país que més en té és el Japó, amb 12, seguit de prop per Portugal, que en té 10.

Andorra no en té cap, de moment, tot i que Ordino és Reserva de la Biosfera de la Unesco i el Principat ha presentat també candidatura per ser-ho (si s’acceptés seria el primer país que ho és tot ell). Un dels temes al voltant dels quals girarà el congrés Mountainlikers, que tindrà lloc del 23 al 25 de març a Canillo, és “el medi ambient i el desenvolupament de destinacions responsables, sostenibles i inclusives”. Tant de bo aquestes iniciatives ajudin a convertir Andorra en destinació sostenible alhora que nosaltres podem anar descobrint altres paradissos, tot emportant-nos-en grans records i deixant-hi la empremta més petita possible.

Rapa Nui (Xile)

Alemanya

  • Bad Grund (Harz)
  • Norderney

Argentina

  • Área Natural Protegida Península Valdés
  • Área Natural Protegida Lago Baggilt

Austràlia

  • Bundaberg
  • Central Coast
  • Margaret River
  • Port Douglas and Daintree
  • Townsville

Bòsnia i Hercegovina

  • City of Trebinje
  • Dinardica

Brasil

  • Bombinhas
  • Canguçu
  • Forquilhinha
  • Itá
  • Orleans
  • São Miguel do Gostoso
  • Tibau
  • Tibau Do Sul

Cambodja

  • Cardamom Tented Camp

Canadà

  • Alberta SouthWest Crown of the Continent

Corea del Sud

  • Ungok Wetland and Dolmen Site

Croàcia

  • Lika Destination
  • Mali Lošinj
  • Region of Istria

Eslovàquia

  • Bratislava Region

Estònia

  • Hiiumaa Island
  • Järva County
  • Lahemaa
  • Pärnu
  • Saaremaa
  • Tartu

Eslovènia

  • Bohinj
  • Ljubljana
  • Logarska Dolina – Solčavsko
  • Miren Kras
  • Občina Ajdovščina
  • Rogla-Pohorje
  • Soča Valley

Estats Units

  • Transylvania County (North Carolina)
  • Vail (Colorado)

Filipines

  • Club Paradise Palawan

Guaiana

  • Rewa Eco-Lodge

Illes Malvines

  • Illes Malvines

Japó

  • Amami-Oshima Island
  • Aso City
  • Kamaishi
  • Kyoto City
  • Nagara River Basin
  • Nanao City and Nakanoto Town
  • Nasushiobara City
  • Niseko Town
  • Sado City
  • Shodoshima Town
  • Toyooka City
  • Yoron Island

Malta

  • Gozo

Montenegro

  • Tivat

Països Baixos

  • Schouwen-Duiveland
  • Meerssen

Perú

  • Alto Mayo Tarapoto
  • Colca Canyon – Arequipa
  • Gocta – Kuelap Amazonas
  • Parque Nacional Tingo Maria
  • Reserva Nacional Pacaya Samiria
  • Reserva Nacional Tambopata
  • Sandia & The Bahuaja Sonene
  • Santuario Histórico Bosque de Pomac
  • Titicaca, Lago Sagrado de Los Incas

Portugal

  • Águeda
  • Alto Minho Region
  • Arouca
  • Autonomous Region of the Azores
  • Cascais
  • Dark Sky Alqueva
  • Nazaré
  • Paisagem Protegida Local das Serras do Socorro e Archeira
  • Sintra
  • Torres Vedras

República Dominicana

  • Samana

Romania

  • Bison Land

Singapur

  • Sentosa

Suècia

  • Åsnen

Taiwan

  • North East and Yilan Coast National Scenic Area
  • Southwest Coast National Scenic Area

Tailàndia

  • Nan Old City
  • Mueang Kao Sukhothai
  • Timor Leste
  • Ataúro Island

Tunísia

  • Dahar Destination

Turquia

  • Bitez (Bodrum)

Xile

  • Chaitén
  • Futaleufú
  • Nahuelbuta
  • Rapa Nui

Xipre

  • Pafos Region

Recicla el teu material d’esquí i d’esports d’hivern

© Art Ski Tech

Les cotes altes del país ja s’han tenyit de blanc i els més fanàtics de l’esquí i l’snowboard ja han anat a tastar la neu verge amb les teves taules split i les seves pells de foca (nota per als profans: les pells de foca no són pells de foca, es fan amb materials sintètics). I els dominis esquiables ja han començat a obrir pistes i acabaran de fer-ho per la Puríssima. Comença la temporada dels esports d’hivern i molts aficionats miren de completar el material que els falta i córrer a aprofitar aquest regal de la natura.

A Reciclem Bé ja ens estem posant les botes, però, lògicament, també ens mirem el tema des del punt de vista de la sostenibilitat.

Al món hi ha, grosso modo, 400 milions d’esquiadors. D’aquests, 2,5 milions passen cada any per Andorra, que se sumen als 15.000 esquiadors residents. Al món, es tiren cada any a les escombraries 500.000 esquís. Només als Alps francesos és llencen aproximadament 1.500 tones de material relacionat amb els esports de neu: esquís, taules, cascos, trineus, bastons…

Aquest material, quan queda obsolet, s’ha de dur a la deixalleria. Els metalls es poden reciclar i la resta d’elements es poden utilitzar com a combustible per a la fabricació de ciment. Però també hi ha iniciatives que proposen solucions originals de reutilització i reciclatge. Art Ski Tech és una empresa que en fa mobiliari i estructures arquitectòniques: bancs, cadires, penja-robes, suports publicitaris…

Associacions com la National Ski Areas Association i el Natural Resources Defence Council, a Amèrica del Nord, fan habitatges amb els materials procedents del reciclatge d’esquís i taules de surf de neu.

© Art Ski Tech

També les marques aposten per la sostenibilitat. Tecnica, líder internacional en la fabricació de botes d’esquí, ha llançat aquesta tardor el programa Recycle your Boots. Consisteix a que qualsevol esquiador que vol comprar-se botes noves pot portar-los les velles, siguin de la marca que siguin, i en recuperaran el plàstic. Objectiu marcat per al primer any: recollir 7.000 parells de botes.  

I tu què pots fer?

  • Si ets un esquiador entusiasta però intermitent i fas poques sortides a l’any et sortirà més a compte llogar que comprar… i al planeta també!
  • En lloc de llençar unes botes que ens fan mal, es poden dur a termoformar a botigues especialitzades. I als esquís ratllats se’ls poden reparar normalment les soles i els cantells i lliscaran com si fossin nous.
  • El material vell, que no et vagi bé o que no fas servir, però que continua fent la seva funció, es pot regalar, especialment a algú que comença.
  • També el pots vendre, per exemple mitjançant apps tipus Wallapop, a botigues de segona mà (a Andorra tenim Com Nou) o en mercats com el Videsport, que se celebra cada mes de novembre a la Massana.
  • Si et va el bricolatge, pots fer-ne mobles. Amb esquís, per exemple, pots fer una cadira de llistons o, si en tens molts, la tanca d’un jardí. I les taules d’snow, quan moren, aspiren a convertir-se en bancs.

Setmana Europea de la Prevenció de Residus 2021: suma’t a un món amb menys residus

El Govern, a través del departament de Medi Ambient i conjuntament amb els comuns i Andorra Sostenible, impulsen un seguit d’activitats dirigides a la promoció de les bones pràctiques ambientals i de prevenció de residus per avançar cap a un sistema d’economia circular.

El programa es desenvolupa del 20 al 30 de novembre i s’emmarca en la Setmana Europea de Prevenció de Residus, que enguany té com a lema “Comunitats circulars: suma’t a un món amb menys residus”.

Una de les propostes consisteix en que els comerços habilitin una zona on es dipositin els articles amb data de caducitat propera per evitar que esdevinguin residus. Es tracta d’una prova pilot, ja que el Projecte de llei d’economia circular preveu aquest arranjament serà obligatori per a les grans superfícies.

Del 22 al 26 de novembre, entre les 9 i les 13 hores, qui ho vulgui podrà recollir a la seu d’Andorra Sostenible contenidors d’envasos i paper i cartró per facilitar la recollida selectiva a les llars. El dimarts 30, es projectarà als Cinemes illa Carlemany el film Closing the loop, que presenta casos a tot el món d’organitzacions que han començat la transició d’una economia lineal a una economia circular. L’entrada és gratuïta.

L’app Reciclem Bé, disponible per a mòbils iOS i Android, també és present a la Setmana. El dijous 25 es faran dues xerrades, a les 17 h a la Casa Pairal de la Massana i a les 18 h al Punt 400 de la mateixa parròquia, en què s’explicarà el seu funcionament i es resoldran dubtes dels assistents.

A continuació teniu el programa complet de la Setmana Europea de Prevenció de Residus, que també podeu consultar al web de Medi Ambient.