Reciclem Bé

Menu
Menu

Autor: Reciclem Bé

Publicat a

Recicla el teu material d’esquí i d’esports d’hivern

© Art Ski Tech

Les cotes altes del país ja s’han tenyit de blanc i els més fanàtics de l’esquí i l’snowboard ja han anat a tastar la neu verge amb les teves taules split i les seves pells de foca (nota per als profans: les pells de foca no són pells de foca, es fan amb materials sintètics). I els dominis esquiables ja han començat a obrir pistes i acabaran de fer-ho per la Puríssima. Comença la temporada dels esports d’hivern i molts aficionats miren de completar el material que els falta i córrer a aprofitar aquest regal de la natura.

A Reciclem Bé ja ens estem posant les botes, però, lògicament, també ens mirem el tema des del punt de vista de la sostenibilitat.

Al món hi ha, grosso modo, 400 milions d’esquiadors. D’aquests, 2,5 milions passen cada any per Andorra, que se sumen als 15.000 esquiadors residents. Al món, es tiren cada any a les escombraries 500.000 esquís. Només als Alps francesos és llencen aproximadament 1.500 tones de material relacionat amb els esports de neu: esquís, taules, cascos, trineus, bastons…

Aquest material, quan queda obsolet, s’ha de dur a la deixalleria. Els metalls es poden reciclar i la resta d’elements es poden utilitzar com a combustible per a la fabricació de ciment. Però també hi ha iniciatives que proposen solucions originals de reutilització i reciclatge. Art Ski Tech és una empresa que en fa mobiliari i estructures arquitectòniques: bancs, cadires, penja-robes, suports publicitaris…

Associacions com la National Ski Areas Association i el Natural Resources Defence Council, a Amèrica del Nord, fan habitatges amb els materials procedents del reciclatge d’esquís i taules de surf de neu.

© Art Ski Tech

També les marques aposten per la sostenibilitat. Tecnica, líder internacional en la fabricació de botes d’esquí, ha llançat aquesta tardor el programa Recycle your Boots. Consisteix a que qualsevol esquiador que vol comprar-se botes noves pot portar-los les velles, siguin de la marca que siguin, i en recuperaran el plàstic. Objectiu marcat per al primer any: recollir 7.000 parells de botes.  

I tu què pots fer?

  • Si ets un esquiador entusiasta però intermitent i fas poques sortides a l’any et sortirà més a compte llogar que comprar… i al planeta també!
  • En lloc de llençar unes botes que ens fan mal, es poden dur a termoformar a botigues especialitzades. I als esquís ratllats se’ls poden reparar normalment les soles i els cantells i lliscaran com si fossin nous.
  • El material vell, que no et vagi bé o que no fas servir, però que continua fent la seva funció, es pot regalar, especialment a algú que comença.
  • També el pots vendre, per exemple mitjançant apps tipus Wallapop, a botigues de segona mà (a Andorra tenim Com Nou) o en mercats com el Videsport, que se celebra cada mes de novembre a la Massana.
  • Si et va el bricolatge, pots fer-ne mobles. Amb esquís, per exemple, pots fer una cadira de llistons o, si en tens molts, la tanca d’un jardí. I les taules d’snow, quan moren, aspiren a convertir-se en bancs.
Publicat a

Setmana Europea de la Prevenció de Residus 2021: suma’t a un món amb menys residus

El Govern, a través del departament de Medi Ambient i conjuntament amb els comuns i Andorra Sostenible, impulsen un seguit d’activitats dirigides a la promoció de les bones pràctiques ambientals i de prevenció de residus per avançar cap a un sistema d’economia circular.

El programa es desenvolupa del 20 al 30 de novembre i s’emmarca en la Setmana Europea de Prevenció de Residus, que enguany té com a lema “Comunitats circulars: suma’t a un món amb menys residus”.

Una de les propostes consisteix en que els comerços habilitin una zona on es dipositin els articles amb data de caducitat propera per evitar que esdevinguin residus. Es tracta d’una prova pilot, ja que el Projecte de llei d’economia circular preveu aquest arranjament serà obligatori per a les grans superfícies.

Del 22 al 26 de novembre, entre les 9 i les 13 hores, qui ho vulgui podrà recollir a la seu d’Andorra Sostenible contenidors d’envasos i paper i cartró per facilitar la recollida selectiva a les llars. El dimarts 30, es projectarà als Cinemes illa Carlemany el film Closing the loop, que presenta casos a tot el món d’organitzacions que han començat la transició d’una economia lineal a una economia circular. L’entrada és gratuïta.

L’app Reciclem Bé, disponible per a mòbils iOS i Android, també és present a la Setmana. El dijous 25 es faran dues xerrades, a les 17 h a la Casa Pairal de la Massana i a les 18 h al Punt 400 de la mateixa parròquia, en què s’explicarà el seu funcionament i es resoldran dubtes dels assistents.

A continuació teniu el programa complet de la Setmana Europea de Prevenció de Residus, que també podeu consultar al web de Medi Ambient.

Publicat a

Projecte de llei d’economia circular: tot torna

L’exposició de motius del projecte de llei d’economia circular d’Andorra, actualment en fase de discussió, planteja que “en les darreres dècades, la producció de béns s’ha multiplicat per dos i l’extracció de materials per tres. Aquest fet és responsable del 90% de les problemàtiques mediambientals: el canvi climàtic degut a les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, la pèrdua de biodiversitat deguda a l’extracció de recursos i la contaminació de l’aire i de l’aigua”.

En altres paraules, vivim en una economia lineal: extraiem recursos de la terra, els convertim en productes, els consumim precipitadament, els llencem i passen a omplir abocadors o a amuntegar-se en illes artificials al mig de l’oceà. I mentrestant seguim extraient nous recursos, fent-los servir per produir béns, consumint-los i llençant-los… i així ad infinitum.

Un exemple: extraiem petroli del subsòl, el transformem en plàstic i li donem forma de palleta, tot alliberant grans quantitats de diòxid de carboni a l’atmosfera, fem servir la palleta per veure’ns un refresc, immediatament la llencem a les escombraries i, quan nosaltres mateixos o algú altre en necessita una, n’agafem una de nova, que lògicament anirà a parar també a les escombraries, al costat de l’anterior i dels milions de palletes que s’usen cada dia arreu del món.

Això no té cap sentit i és insostenible. Per això, un dels canvis que proposa el projecte de llei és prohibir “la producció, la importació i la introducció al mercat de productes fabricats amb plàstic oxodegradable, així com de productes de plàstic d’un sol ús que ja tenen una alternativa de producte sense plàstic”. És a dir, prohibir les palletes de plàstic (entre molt altres productes, és clar).

No es tracta només d’instaurar prohibicions, establir regles i oferir ajuts; el projecte de llei planteja un canvi de model: passar de l’esmentada economia lineal a una de circular. Per fer-ho gràfic, i en paraules de la mateixa llei, “allargar la vida útil dels productes, adoptar mesures de prevenció en la generació de residus i potenciar la donació, l’intercanvi i el comerç dels objectes que ja no necessitem però que encara poden ser utilitzats”.

La llei treballa amb conceptes com la millora de la gestió, la reutilització, la valorització de materials, l’optimització de recursos, el foment de l’eficiència, la reducció d’externalitats negatives, el disseny ecològic o la responsabilitat ampliada del productor.

En aquesta nova economia, inspirada en el cicle de la natura, tota sortida és alhora una entrada. El residu d’un procés d’elaboració és matèria primera d’un altre. No hi ha un principi ni un final d’una cadena, sinó una roda que gira. Res no es crea ni es destrueix, sinó que es transforma.

A l’app Reciclem Bé, disponible per a mòbils iOS i Android, trobaràs un munt d’idees per reduir el teu impacte sobre el medi ambient.

Publicat a

COP26: Fer canvis per evitar el canvi (climàtic)

Del 31 d’octubre al 12 de novembre de 2021 s’està celebrant a Glasgow (Escòcia) la COP26. Es tracta de la vint-i-sisena ponència de les parts de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (d’aquí el número, mentre que COP són les inicials de conference of the parties).

Però què vol dir aquest nom tan altisonant? És, en essència, una reunió de representants dels governs de més de 190 països en què es discuteix com aturar el canvi climàtic. Aquesta edició és especialment important perquè fa cinc anys de l’Acord de París i és el moment de fer balanç dels compromisos adoptats en aquella cimera.

Els principals objectius d’aquesta trobada són assegurar les zero emissions de CO2 el 2050, garantir que l’augment de temperatura no superi els 1,5 graus centígrads i dotar un fons internacional per ajudar els països en vies de desenvolupament a emprendre accions contra l’emergència climàtica.

Andorra participa a la conferència. La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Silvia Calvó, ha estat present a la sessió plenària d’alt nivell de ministres de medi ambient. En el torn de la declaració nacional la ministra ha assegurat que, malgrat que Andorra és un petit país d’alta muntanya i que és responsable de menys del 0,001% de les emissions globals de CO2, “no eludirem les nostres responsabilitats, perquè aquesta situació demanda de la implicació de tots, cap esforç induvial serà suficient”.

En aquest sentit, Calvó ha explicat que el Principat ha aprovat un marc legislatiu que integra la Llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc), l’Estratègia energètica nacional i de lluita contra el canvi climàtic i l’Estratègia de mobilitat. La ministra ha demanat als seus col·legues ser concrets en les ambicions marcades en l’Acord de París per no decebre “especialment als joves”, un dels sectors de la societat més sensibles amb la temàtica. “S’han de tenir en comptes les peticions que ens han enviat a través del manifest Youth4climate erquè seran ells els encarregats de gestionar i impulsar en el futur l’acció climàtica”, ha apuntat.

Andorra s’ha adherit a la Declaració sobre els boscos i l’ús del sòl, que encoratja els estats a reforçar els compromisos en matèria de protecció dels boscos i accelerar la reforestació, augmentar el finançament i la inversió, a compartir accions en favor de la producció i consum sostenibles i a donar suport a les comunitats locals i propietaris de terra.

Assisteixen a la COP26 prop de 40.000 persones, moltes d’elles delegats nacionals de diferents països, però també científics, representants de pobles indígenes i d’entitats ecologies i de membres de la indústria energètica, és a dir lobbistes o gent que hi acudeix a defensar interessos de sectors i empreses.

Publicat a

Cristall i vidre: dos materials diferents que es reciclen de diferent manera

Moltes coses les aprenem per sobre i ens formem d’elles idees aproximades, sovint no del tot correctes. Cristall i vidre, per exemple, no són sinònims, sinó que són mots que fan referència a dues realitats diferents (amb molts elements en comú, però diferents).

Què és el vidre? És un material dur i transparent, compost principalment per òxids de silici (SiO2), de sodi (Na2O) i càlcic (CaO). El cristall, per la seva banda, és, ens diu el DIEC, un “vidre pesant, brillant, que consisteix essencialment en silicat de plom i potassi o sodi, emprat en la fabricació d’objectes diversos, com ara prismes, lents, vaixella fina, etc.”

És a dir que un cristall és un tipus de vidre que conté, a més, òxid de plom. Una altra diferència és que el vidre és amorf, mentre que en el cristall les molècules estan ordenades en les tres dimensions espacials. Això no es pot observar a simple vista, però ho veuríem amb un microscopi.

Quina importància té això per a nosaltres? Molta, perquè els forns on el vidre es fon per fer-ne nous envasos i productes no estan preparats per tractar cristall, i si n’hi poséssim es podrien espatllar. Per això no tot el que té una superfície sòlida transparent, no tot el que té aspecte de vidre, va al contenidor verd.

Què hem de llençar, doncs, al contenidor verd?

  • Ampolles de begudes (vi, aigua, sucs, cervesa, licors…)
  • Pots de conserves, melmelades, salses, llegums, etc.
  • Flascons de cosmètics, colònia i perfums
  • Desodorants de bola o amb polvoritzador

Tot això ho hem de llençar sense taps, tapes ni polvoritzadors. Els taps de plàstic i metall s’han de llençar als contenidors grocs, i els de suro, al de rebuig.

I què en fem, del cristall?

Depèn. Al contenidor gris hi llençarem:

  • Vaixelles, cristalleries (gots, copes, etc.)
  • Cristalls de finestres i miralls
  • Bombetes convencionals

I portarem a la deixalleria:

  • Finestres i miralls trencats que puguin suposar un perill
  • Bombetes de baix consum
  • Termòmetres
  • Tubs fluorescents
  • Llunes d’automòbils
  • Pantalles (televisors, ordinadors, etc.)

I els flascons de medicaments?

Els podem dur també a la deixalleria o bé dipositar-los als contenidors de recollida selectiva de medicaments caducats situats als onze centres d’atenció primària i de salut del país (Canillo, Encamp, el Pas de la Casa, Ordino, la Massana, Andorra la Vella, Santa Coloma, el Fener, Sant Julià de Lòria, Escaldes-Engordany i Fiter i Rossell).

A l’app Reciclem Bé, disponible per a mòbils iOS i Android, trobaràs on has de llençar altres residus.

Finalment, un recordatori: hem parlat de com reciclar aquests materials, però si recordeu la regla de les 3 erres, abans de reciclar hem de mirar de reduir (comprar només aquells productes que siguin realment necessaris) i reutilitzar tot allò que encara es pugui fer servir.